Veu de Catalunya, La. Setmanari popular. Any 8, núm. 26 (26 juny 1898)

              ANY VIII. Barcelona 26 de Juny- de 1898 NUM. 26
A,VEU DE
SETMANARI POPULAR
PRO ARIS ET FOCIS
REDACCIÓ Y .5 WIINISTRACIÓ:
Dormitori de Sant Francesch, núm. 5, Imprempta «La Catalana.»
Sumari: El Júbil^u d' En Palacky, traduhit de Le Temps, de París —IV Exposicio General de Belles Arts é industries Artístiques, per
J. C. yR.—Estivada, (poesía,) per Lluis Pons yGallarya —Ramon Lull . per Marius André.—E1 manná del Ce!, per la traducció: F. y S.—
Moviment Regionalista.—Notes curioses, per Ramon N. Comas —Dietari del Principat —BOTI,LETi SETMANAL.—Efemérides.—Santoral.
0.1~1.1Milli.IM216P111.21•11E9LOCIWIMIIIIM1101.M.
EL JUBILEU D' EN PALACKY
La Bohemia celebra 'I centenari del naxement
d' un historiador qui va fer á sa patria estraor
dinaris serveys. En Palacky fou un deis inicia
dors aquest gran moviment qui ha restaurat
la 'lengua y la literatura txeques, del que 'n será
la última y Ilegítima conseqüencia la consagra
ció del dret nacional de la Bohemia. Aquesta t e
surrecció llingüistica y literaria d' una naciona
litat ha sigutr una empresa noble y laboriosa.
Tothorn sap quina ma més pesanta tenen los
alemanys. Aquest poble qui s' alaba, ab rahó,
del culte que presta á ses tradicions, qui procla
ma orgullosament que la Alemanya s' esten per
tot arreu ahon se parla la seva !lengua, qui sis
temáticament, durant un segle y més encara, ha
tingut convertides ses universitats en ciutadeles
del esperit nacionalista y la alta cultura en ins
trument de lapropaganda germánica, aquest po
ble no sap ni compendre ni respectar les opera
cions similars de les altres races. Llarch temps
ha anat trepitjant als txechs en aquesta Bohemia,
avansada del slavisme en Europa, ahon aquesta
vanguardia d' una tribu innombrable havia plan
tat ses tendes, molt abans de que ni 's parlés del
sant imperi romá de les nacions germániques, y
de fer de la corona de sant Wenceslau una de
les dependencies d' aquesta soberanía fingida.
En Palacky fou un deis qui comprengueren
que, pera Iluytar contra la burocracia centralista
de la era de Metternich ó de Bach, axís com con
tra 'I centralisme hipócritament parlamentani
deis temps deis Herbs, deis Auersperg y deis
Schmerling, era necessari, desvetllar á dalt y á
baix la conciencia nacional, retornar als llabis
de la gent del poble l' idioma deis seus passats,
dexondir en les persones ilustrades orgull deis
llurs orígens y la comuníó ab el Ilur passat. Axís
torná á trobar los títols de la independencia del
seu pays. Dedicá ses forces á axecar un monu
ment histórich quí, per la erudició, per la finor
de la crítica, la estensió de les investigacions, la
escelencia deis materials, no es pas indigna de
rivalisar ab algunes de les més grans obres de la
escola alemanya, y qui es ensemps tot penetrat
d' un alé patriótich.
No satisfet de tornar á la Bohemia 'I seu pas
sat, volgué treballar pera millorarli present.
Aquest historiador se feu polítich. Participá als
esforcos, als combats de 1848 y deis anys següents.
En la persona de son gendre, Ladislau Rieger,
lo veterá que ahir encara assistí á exes festes y qui
fou per tant Ilarch temps ánima y capdill d' eix
partit vell-txech quins serveys son fins reconeguts
per sos matexos adversaris y continuadors los
jovens-txechs, ara que ja ha passat bon xich la
polsaguera del combat, va trobarhi un digne
successor, un hereu ensemps del seu zel d' his
toriador y de son ardor de patriota.
Aquest jubileu que Praga ha celebrat ab una
esplendidesa molt gran, ha vingut á tom pera
axecar los esperits abatuts y fixar les mirades d'
una generació absorbida per les miseries de la
política al día, per sobre de la esfera de lo con
tingent, de lo relatiu y accidental, cap á exa re
gió de l' ideal ahon se mouen los obrers de la in
teligencia y ahon se preparen los trionifs ó les
desfetes de les nostres lluytes d' ací baix.
Certament, la situació de la Austria es grave.
La obstinació deis alemanys á denunciar y á
pendres, com á persecució y opressió, lo comen
sament de reparació d' una Ilarga injusticia so
ferta per los txechs paralisa la vida pública,
amenassa 'Is interessos essencials del Estat y posa
en perill les institucions lliberals. Per tercera
vegada en un any lo Reichsrath ha hagut de
214 LA VEU DE CATALUNYA
aplaçarse per no poguer funcionar. La obstruc
ció canta victoria. Fins y tot, el prorogar la reu
nió del parlament el día abans d' una darrera
sessió en que havía d' esclatar antagonisme
irreductible, entre 'I govern y les oposicions teu
tóniques, lo comte Thun ha vingut á fer compen
dre que reculava davant d' una ruptura defini
tiva ab el germanisme y que feya (en va) una
concessió més al insaciable partit de la suprema
cia alemanya.
Ningú sap lo que 'n sortirá d' aquesta situació
ni com se 'n sortirá. Lo que se sap es que d' una
banda, la unitat del imperi está amenassada, lo
dualisme (austro-hungar) es sospés, y que, de
una altra, lo parlamentarisme es ben malalt. La
dictadura es mirada per gent de bon sentit, ahir
lliberals, no solament com un mal necessari,
sínó com una solució.
En aquests moments térbols en que l' horitzó
ennuvola y en que 'ts cors mes serens tremo
len pensant en lo pervenir y sos perills, es bo
que un poble se torni á banyar—com los txechs
á Praga—en lo sentiment de sos origens, de la
continuitat de sa historia, de la identitat de son
ser, de la intangibilitat de sa essencia. Un jubi
leu com el d' En Palacky, recorda tota aquesta
gloriosa historia; parlant també de les desgracies
en quina virtut caygueren sense may desesperar
los hómens d' exa valenta generació...
Si nostre segle ha tingut alguna originalitat
ha consistit en la Iluyta pera la reconstitució de
les nacionalitats y la conquesta de les llivertats,
cercant en lo passat los títols deis drets actuals
de relligar ab els seus origens la conciencia na
cional, fent renaxer el culte de les Ilengues y de
les literatures, fent d' axó que s' ha anomenat
impropiament reacció txeca, celta, sérbia, pro
venza!, galesa, etc., el punt de partida de la re
constitucio de les-individualitats históriques.
Lo jubileu d' En Palacky honra justament á
un deis autors aquest hermós moviment.
(Traduhit de Le Temps, de París.)
IV EXPOSICIO GENERAL DE BELLES ARTS
E INDUSTRIES ARTíSTIQUES
V Y ÚLTIM
Industries Artístiques.
Encara que son molts los industrials que pre
tenen y 's creuen, equivocadament, fer art en los
seus productes, es de justicia consignar que din
' tre 'Is varios grupos que componen la secció,
s' hi troben bastantes mostres que merexen
aquell dictat. Com no tením prou memoria ni 'I
propósit de citarles totes, dirém que en lo grupo
de metallistería, joyería, argentería, esmalts,
cerrallería y fundició, deuen veures los treballs
en ferro forjat de Bailarín y C.', y de Fills de
Gonzalez; les incrustacions de Beristain, y les
esculptures foses en bronze, per Masriera y
Campins. En lo grupo de cerámica y vidriería,
porcelana, terrissa, mosaychs, etc., los plafons
de rajoles esmaltades de Fontanilles y Comes,
los obgectes docoratius en liosa vidriada, de
verdadera novetat, de Haagsche (fábrica holan
desa) les copies y originals també en liosa de la
casa Novelli, de Roma, y los vidres esmaltats en
colors y gravats de Rigalt y C.' En lo grupo de
fustería y ebanistería les imitacions d' En Brossa
y d' En Oliva y algun moble d' En Busquets. En
la de tapicería, texits estampats, etc., varis mo
delos y progectes de bon estil y una pila de bro
dats de tanta riquesa com bon gust. En los gru
pos de pintura y esculptura decoratives (?) algun
pintat sobre vellut y satí, les probes litográfiques
de Utrillo y Rialp, y los esmalts sobre porcelana
de Vallmitjana (August;) y en lo grupo de re
produccions les d' En Antoni Oliva, per demunt
de tot: puix desde '1s triptichs y arquetes que,
imitant marfil, reproduhexen ab una perfecció
insuperable los modelos existents en los museus
de Cluny y de Florencia, á les copies fidelíssi
mes que fa de les imatges mes típiques de les
par roquies rurals de Catalunya, encantament
va pujant de graus fins á exclamar: !Ben garbe
'llat, casi, casi, tan se val mirar y tocar aquestes
reproduccions com les originals!
Abans de cloure aquesta Ilista, que ja es prou
á proclamar la importancia de la secció de In
dustries Artístiques, devém mencionar apart y
especialment, la instalació de la Escota de Arts
y Oficis, de Torrelavega (Santander.) Es la més
nutrida de totes y casi tots los grupos de que
hem parlat hí están representats d' una manera
notable; provant fins á la evidencia, la excelent
direcció que regna en aquella escota y la serietat
y amplitut ab que s' hi treballa. No creyém que
aquesta Escota necessite cap estímul; mes aplau
dim, de bon grat, que 'I Jurat de recompenses
Ii haja designat lo premi especial de S. A. la
infanta D.' Isabel. Y are ja hem condensat prou
y hem fet prou comentaris.
De tot lo dit qué se 'n pot deduir? Que la ac
tual Exposició General de Belles Arts y de In
dustries Artístiques, ab les seves mil vuytcentes
y pico d' obres ha estat la més fluxa de les qua
tre que portem celebrades. Y d' axó quina con
seqüencia se 'n treu? Que lo jurat d' admisió ha
respirat, no sabém si us plau per forsa, una at
mósfera de complacencies y de benvolensa que
no conduheix á res serio.
Quines colectivitats han donat importancia y
relleu á la Exposició? Quina escota més marca
dament hi triomfa? De quines obres guardarém
memoria? Com á colectivitats, los artistes belgas,
holandesos y bávars son los que nos han fet
més favor; sense que axó vulga dir que deuen
despreciarse les representacions de França, Sue
cia, Inglaterra, Italia, Russia, Austria, Suissa y
Portugal, apesar de que no están á gran altura y
algunes ni al ordre del día. En la secció espa
nyola, y principalment dintre del grupo d' artis
tes catalans, hi han faltat vares personalitats de
les que acostumen á donar tó á les exposicions.
La segona pregunta fa de mal contestar, cate
góricament, encare que la escola ó manera im
pressionista sia la dominant. De les tendencies é
iniciatives essencialment particularistes que avuy
mouen forrolla en los centres de producció ar
tística més afamats, no se 'n troba cap represen
tació; essent no mes la sana y hermosa natura,
la que, com ha escrit en Lleó Bonnat no fa gay
re, sempre está apunt per atraure á la veritat los
esperits desviats, la naturalesa, mes forta que to
tes les tradicions humanes, la que ha inspirat les
mellors obres.
De qué guardarém memoria? Ho consignem y
no perqué 'ns ho dicti l'amor propi; les obres d'
En Ramón Casas. De la secció extrangera també
's recordará alguna cosa, mes es facil que en al
tres exposicions vinga cosa mes superior que 'ns
esborri la impressió avuy. Los quadros d' En
Casas, vinga lo que vinga, quedarán.
Heunosaquí arrivats al punt final de la nostra
tasca: mes, avans, permetisens repetir lo que ja
ha dit algú de mes autoritat que nosaltres. La
exposició, com espectacle consolador y públich
ha resultat. La exposició com á obra d' estimul
y ensenyansa pe 'Is artistes y com á obra benefi
ciosa per Barcelona s' ha quedat casi be á zero.
Obra d' ensenyansa no ho es perque, segons hem
vist, en lloch s' han descobert camps y horitzons
nous ahon estudiar y apendrer. Obra d' estimul
y encoratjament no ho ha estat desde 'I moment
que les recompenses han anat á dojo, á tort y
LA VEU DE CATALUNYA 215
á dret, y que '1 favoritisme ha esgrunat y repar
tit diners á qui ha tingut mes influencia y rio
més mérits. Y obra beneficiosa per Barcelona
tanyoch ho resulta; per haverse aprobat inte
grament les propostes adquisicions; ab lo que
veurém desfilar cap als museos Municipals, en
tre molt poques obres dignes ó passadores, una
pila de rampoynes que farán costat á les ja exis
tents: que prou tenen convertit edifici del Parch
en quartel d' obres d' art (!) inválidas.
!Pobres Museos! Van nexer set mesons, raqui
tichs y pobres de sang; y axís com á les criatures
que també hi nexen se 'ls combat l' anemia y s'
ampara sa crexensa ab reconstituyents y viandes
fresques y substancioses, aqui tothom s' empe
nya á fer viure y enrobustir los Museos no més
que ab farinetes y encare d' aygua. !Quan será
l' hora que se '1s nutrirá abfilets? Ab aquellsfi
lets tan suculents que 1 pobre Ixart nos havía
fet ensalivar tantes vegades y encare pasan alts!
J. C. Y R.
ESTIUADA
Sota l' ombra rodona
que '1 garrover sobre 'I rostoll senyala,
vull sentir una estona
la perfidiosa veu de la cigala.
Recolçat ab peresa,
p' el cim de les arbredes ovirantne,
la vinya veig extesa
y del vilatje '1 fum al cel pujantne.
Escolto la campana
que per l' infant que naisc al Etern prega
y á la plassa llunyana
lo corn del pescador sent conz gemega.
Escatayna la lloca,
escarbotant lo boli p' el mitj de l' era;
y estabella la soca
la destral que etsecaya olivera.
Tot fent cruxir l' arada
canta lo pareller y 'Is muls arruxa,
y la reya esmolada
botant, lo solch p' el semen ter dibuxa.
De rossos fruits rubblida
aubercoquer la verde branca esquexa;
la parra entretexida
penjá 'Is ralms per entre 'Is pámpols dexa.
216 LA VEU DE CATALUNYA
Dringa allá baisc esquella
del remat que trescant pe 'Is margens guayta
y belant fuig anyella
men tres lo cá glapint de prop empayta.
Mes Iluny, ab sa alenada
embat brugent los comellars revolta,
y dalt la serralada
lo blanch molí sa entena giravolta.
?Quí esperit no axeca
devant ,exa bellesa ençisadora?
?A qui dexarlireca
losfalsos plers de la ciutat senyora?
Deu fé hom d sa ímatge
perque escampás alé per la planura,
y la Ilum ab coratge
mirás de fit &lit desde l' altura.
Deu u dá pensa forta
perqueadm irás del mon les mavavelles
y obrí á sa fe !aporta
enves axam lluent de les estrelles.
Bé está l' hom bax d' un abre
devant son Criador que li da vida;
dins ses presons de marbre
d' ell y del mon, y del Senyor s' oblida.
LLUÍS PONS 'Y GALLARZA.
RAMON LULL (*)
...Als 4 d' Octubre del mateix any de sa con
versió, en una iglesia de Palma, dedicada á Sant
Francesch d' Assís, va sentir un panegirich del
sant.
L' orador, en termens eloqüents, esplicava la
jovenesa del pare deis pobres, los anys que mal
gastá en les vanitats mondanals, després sa
(*) Ja fa algun temps, comunicarem als nostres lectors
la agradosa nova de que 'I jove y meritíssim escriptor pro
venzal y mole estimat amich nostre En Marius André, s'
havía emprés la bona obra d' escriure la vida del insigne
doctor mallorquí, lo benaventurat Ramon Lull. Als moles
favors de que LA VEU DE CATALUNYA es deutora á En Ma-1
rius André, ha volgut aquest afegirhi el que 'ns otorga
avuy, honrant á nostre setmanari ab les primicies de la
seva obra. El fragment que 'n publiquém—traduhit del
francés, en que aquesta es escrita,—dexará veure als inteli
gents l' amor y 'Is conexements que En Marius André ha
posat en son treball, axis com el fondo y recte sentit histó
rich qui li ha fet penetrar les relacions del geni d' En Lull,
ab l' esperit de sa raga.
N. DE LA R.
conversió, son menyspreu de la gloria d' aquest
mon, la seva vida plena d' amor immens y de
caritat, y tot lo que acomplí pera triomf de la
fe. En Lull, sentint la esplicació d' una de les
existencies mes pures y perfectes que ha vist
univers, se trobá avergonyit de la poquedat deis
esforcos que eh l havía fet, pera deslliurarse de
les imperfeccions terrenes, y resolgué anarsen
de Palma, entregarse á la pobresa, á exemple del
Sant Assís y comensar la conquesta de les
ánimes, á la que 's creya destinat per Deu. Era
nat als 25 de Janer, aniversari de la conversió
de Sant Pau; en lo mateix día, trenta anys mes
tart, troba al Crucificat en son camí de Damasch;
y pochs mesos després, exemple de Sant Fran
cesch li es un nou crit el que ja no pot resistir.
Sant Pau, Sant Francesch! no es pas per pura
escayensa que aquests dos norns venen á ilumi
nar la vida de nostre Benaventurat; si res es ca
sual ni á mercé del atzar en la vida de la gene
ralitat de la gent, ab imita mes rahó, tot te una
significació y un per qué, tractantse deis grans
servidors deDeu qui passen pel mon sots lo guiat
ge d' un vol d' angels pera ennoblir la raca de
Adam y ensenyarnosá nosaltres, pobrets y flachs
com som, á no oblidar nostre origen, nostre de
ver y nostre fi.
Ramon Lull havía de semblarse á Sant Pau,
no solament per lo colp de llamp qui 'I guiá cap
á Deu, sinó que, com ell, havía de ser un gran
procurador de Jesu-Crist prop los infidels, y
tingué la ambició de completar y perfeccionar la
obra gegantesca d' aquell qui, després de Jesús,
va ser el fundador del cristianisme. S' ha dit, de
sobres, que '1 Doctor iluminat fou un don Qui
xot de la. té; mes, los adversaris á qui va com
batre, los averróistes y 'Is sarrahins no eren pas
fantasmes ni molins de vent! Lo cavaller de la
Mancha era castellá, y En Lull fou l' héroe y la
més alta encarnacíó del esperit catalá, es á din,
d' una nació qui era de cap á cap diferenta de
la Castilla, y qui ho es encara, ab tot y estar po
líticament unida á ella. Tambéha sigut compa
rat á un volcá; mes los volcans no son pas es
tranys á la terra que dominen, sinó que Ilancan
cap al cel el foch de ses entranyes. Axís el poble
de Catalunya: pacífich, senzill y robust, menys
preador de la pompositat y l' énfasis de sos ve
hins, faltat de certs dons, pero també ciesprovehit
de certes lleugereses, ha perseverat fidel sempre
á la iglesia y á ses doctrines. No tingué un flori
ment múltiple de poesía mística com el quin es
la gloria de la literatura castellana, mes d' altra
part, no s. ha dexat rebaxar per les cobardíes
del quietisme ni per l' emboyrat sentimentalisme
deis psicólechs qui oferexen als hómens una re-,
ligió sense dogmes ni catedrals. Es una fe qui
pot semblar freda, severa y silenciosa, á aquells
de nostres contemporanis qui acontenten Ilurs
desitgs de místiques espansions anant á sentir al
dolç Jesús conversar ab fleumes Magdalenes en
escenari de la Comedia Francesa; mes los per
durables tresors de virtuts, d' amor y de devoció,
acumulats y concentrats en la ánima d' aquest
poble havíen de forçarne les portes y obrirli un
passatge cap al cel. El foch reventá la escorça, y
En Lull fou el volcá qui exaltá fins á Deu exes
flames interiors. En comptes de ser una escepció
entre '1s seus, va serne la expressió suprema.
Ademés en los llibres que li feu compondre
com en les accions que li feu acomplir un entus
me qui era una embriaguesa santa, conservá
sempre l' admirable sentit práctich qui may ha
dexat de ser el fondo verdader del carácter de sa
raça; els seus ensomnis eren casi tots realisables
en lo segle de fe ardenta en cine dl va viure.
Nou Pere Ermitá hauría volgut llançar als
prínceps y als pables á la conquesta de la Pales
tina, y si '1s seus esforços no tingueren éxit, no
bu pas per mancament de sa eloqüencia ni de
sa perseverancia.
Si algun deis seus progectes—com el de con
vertir l'Islám mediant les proves de la excelen
cia de nostra religió—están per dessobre les for
ces unides del maravellós segle tretze, d. alises,
.y en gran nombre, manifesten que tingué, com
Sant Pau, un poderós cervell d' organisador y d'
administrador.
En lo moment á que hem pervingut de la seva
historia, tots aquests progectes feya vuyt anys
que temptaven la seva ánima y la seva inteligen
cia. Cal Ilegirne la exposició y 'I desenrotllo en
lo 'libre de Blanquerna. La ánima d' En Blan
querna es lo mirall de la ánima d' En Ramon
Lull, y si aquesta novela no es en veritat la es
plicació de la vida del autor, es casi sempre la
de so vida interior; es sobre tot lo llibre de ses
aspiracions, de sos desitgs y de ses nobles ambi
cions. Sa lectura 'ns fa veure com Ii dol de no
haver entrat en un Ponvent desde la seva adoles
cencia; hauría volgut ser superior d' una orde
religiosa, hauría volgut ser despres bisbe com En
Blanquerna, no per rahó deis honors inherents
á exos títols—En Lull era '1 més humil deis hó
mens—síno perque hauría volgut introduhir en
lo govern deis monestirs y en la administració
LA VEU DE CATALUNYA i17
de les diócessis les reformes piadoses inspirades
per la ciencia y la prudencia que havía rebudes
del Esperit Sant.
Hauría volgut pujar fins al trono de Sant Pere!
puix Ilavores hauría manat als bisbes, als frares
y als reys, y '1s seus somnis haurfen entrat'en
un período de realisació... Si voleu saber lo que
En Lull, papa, hauría fet, poseuvos davant els
seus llibres y estudiéu; puix Ilegá totes ses me
ditacions als segles, y lo que no pogué acomplir
ho dexá escrit. Mes hi han oblidades tantes y tan
tes obres saludables de la edat-mitja, en les que
hi dorrnen pot-ser el benanar y la força de futu
res nacions! La única gloria que atribuhiu á En
Lull es la d' haver sigut un ilustre alquimista, á
causa d' alguns !libres ineptes que un jueu con
vertit, després relaps y escomunicat, abrigá sots
lo mantell de sa santedat; vosaltres no sabéu
la vida y la mort del martyr !oh, hómens! peró
heu injuriat á mon senyor Ramon Lull, donant
el nom d' aquest humil pobret de la tercera or
de de Sant Francesch á antigues peces d' or in
gleses!
(acabará)
MARIUS ANDRE.
EL MANNÁ DEL CEL
Veuse aqui que hi havía dues germanes, una
de les quals no mes tenía que un nen y era molt
rica; la altra, viuda y mare de cinch nens, era
tan pobre, tan pobre, que un día se trobá sense
un mos de pa pera donar als seus bilis qui li
cridaven ab veus Ilastimoses:—Tinch gana, ma
re, tinch gana!
En aquest cas, ella que se 'n va á trobar á la
seva germana y li diu:
—Els meus bilis y jo nos morím de fám; ja
que tu ets rica, dónans un troç de pá por l'amor
de Deu.
Pero aquesta germana tenía un cor més dur
que '1 bronzo.
—Jo tampoch—li respongué—tinch un troç de
pá en tot casa.—
Y axís despedí á la pobre dona.
Al cap d' uns quants díes, el marit de la ger
mana rica retorná de un llarch viatge, y entrant
al rebost agafá '1 pá pera tallarne un bossí; pero
tan prompte hi enfonsá 'I gavinet ne sortí un
raig de sang.
Al veure açó, la seua muller s' espantá tant,
218 LA VEU DE CATALUNYA
que penedida ti confessá lo que li havía succehit
quan eh l era á fora.
El marit, qui tenía un cor molt bó, agafá uns
quants pans y corregué á casa la seua cunyada
pera durli socors.
Y veuse aquí que la trobá agenollada resant y
ab els dos nens més petits abragats ab ella; els
tres més grans estaven estesos sobre '1 s' ha
vien mort de fam.
Commogut, presentá á la desgraciada mare els
pans que li duya, pero ella '1s rebutjá dihent:
—Ja no 'ns falta res d' aquest mon; el bon Deu
se 'n ha emportat á tres de nosaltres, y crech que
escoltará les meues pregaries!
Y encara no havía dit agó que '1s dos nens vo
laren al cel; y al véureho la pobre n'are se Ji
mitg-partí '1 cor de dolor anant á reunirse al cel
ab els seus fills.
Deu havía convidat ab el manná del cel á aque
lla pobre familia á qui 'ls richs negaven les en
grunes que queyen de la seua taula.
Per la traducció: F. Y S.
MOVIMENT REGIONALISTA
ESPANYA
Catalunya.—La santa idea de regenerar la Patria Cata
lana, cada día va avansant. Avuy tenim la satisfacció de fer
saber á nostres llegidors que en la penúltima reunió de la
respectable Societat Económica Barcelonina d' Amichs del
Pays, s' hi manifestaren d' una manera clara y coratjosa
les tendencies catalanistes d' un bon nombre de sos socis.
En la sessió esmentada s' aprobá per unanimitat una
proposició presentada per nostres companys de causa, de
manant que la Económica apoye ab totes ses forces la pro
posició de Iley presentada á les Corts espanyoles per lo di
putat Sr. Roig y Bergadá, de que tenen ja noticia nostres
llegidors.
Se llegí després altra proposició encarregant á la Junta
de Govern que 's dirigesca al President del Concell de Mi
nistres, exposantli la opinió de la Económica de que 's
firmi lo més aviat possible la pau, al obgecte de poder co
mensar la regeneració política y económica de Catalunya.
Després de defensada aquesta proposició per nostre bon
amich Sr. Casas y Carbó, sos firmants, al obgecte d' evitar
que 's pogués creure que l' acort havía sigut pres per sor
presa, demanaren que la Junta de Govern estudiés la pro
posició y presentés son dictámen en sessió extraordinaria,
que deuría celebrarse dintre 'I present mes. Axis s' acordá
per unanimitat.
—Hem tingut lo gust de rebre altra volta la visita de
nostre benvolgut company Lo Catalanista de Sabadell, que
malgrat á les circunstancies actuals, no pot avenirse á de
xar per complert lo viarany del periodisme. No per açó ha
tornat á sortir diariament, sin6 que 's contenta en publicar
números extraordinaris que veuen la pública Ilum sempre
que la Redacció ho creu convenient pera la propaganda de
nostres doctrines.
„ Li donem nostra coral enhorabona y desitjem rebre so
vint sa agradable visita.
—Nostre bon amich En J. Alcoverro y Carós, ha sigut
llissenciat en Filosofía y Lletres ab nota de sobresalient.
Rebi lo Sr. Alcoverro nostra felicitació.
—La Academia de Taquigrafía de Barcelona celebrá lo
dimecres passat lo primer aniversari de la mort de D. Ca
yetá Cornet y Mas, colocant son retrato prop del de don
Francisco de P. Martí, inventor de la taquigrafía espanyo
la. Ab aytal motiu en la sessió al efecte celebrada, se llegí
una biografía del malaguanyat professor que tant se des
vetllá en determinar I" escota taquigráfica-catalana que res
te que envejar á la madrilenya, quin treball va escriure
D. Joan Elías; un estudi judicant á Cornet com á taquí
grafo, original de D. Antoni Solá, y per últim, una sem
blança del inoblidable difunt n son caracter de periodista,
que va esser Ilegit per son autor D. Pere Company.
Fou una vetllada que honorificará sempre á la corpora
ció que va celebrarla, puix mostrá no oblidar al qui 'n fou
entussiasta fundador y meritissim president efectiu y ho
norari durant vinticinch anys.
—Aviat se publicará una obra de carácter histórich rela
tiva á la armada catalana durant lo gloriós período de la
Confederació catalana aragonesa. La obra, deguda á un co
negut historiógraf, surtirá profusament ilustrada y enriqui
da ab un considerable aplech de documents inédits.
—La sessió, que segons dihem en altre lloch, havía de
celebrar la Societat Económica Barcelonina d' amichs del
Pays, tingué lloch lo dijous passat.
Tal com havien demanat los catalanistes s' acordá per
aclamació dirigirse al Sr. President del Concell de Minis
tres, manifestant lo desitj de que acabe la guerra.
També 's doná un vot de gracies á la Junta de Govern
per haver dictaminat en l' esmentat sentit.
Al donar compte d'aquesta sessió, diu lo Diario de Bar
celona: «La sessió fou concorregudíssima, y aquest fet y l'
haver sigut presos per aclamació 'ls acorts, donen als mate
xos gran significació y escepcional trascedencia.»
—Lo dimars prop-passat, la Institució Catalana de Mú
sica, doná en la Sala de Cent de nostra Casa ciutat un
concert dedicat á la música de Céssar Frank. Totes les
peces foren molt ben interpretades pels coros de la Institu
ció, baix la direcció del mestre Gay. En los solos conquis
taren Ilarchs aplaudiments la Sra. Pichot de Gay, la se
nyoreta Pichot y Quintana, y 'Is senyors Peró, Pichot y
Saderra.
—L' Ajuntament d' Olot ha otert un obgecte d' art á la
més inspirada oda al insigne Fontanella, pera lo Certá
men catalanista d' aquella població, quin cartell publica
rem en nostre número anterior.
—S' han publicat les bases pera 'I concurs que obra la V.
O. T. de Sant Francesch dirigida per los PP. Caputxins,
pera la erecció d' un monument dedicat al tercer misteni
de dolor del Rosari monumental de Montserrat.
—En lo concert que 'I día de St. _loan celebrá en lo teatre
de Novetats la Societat coral Euterpe s' hi estrenaren dues
cançons: «La fila del marxant» armonisada per lo mestre
Candi, y «L' Hivern,» original de Lully y armonisada per
Gounod. Abdues composicions son pera veus soles y foren
cantades per les seccions de noys y bornes de la esmentada
LA VEU DE CATALUNYA 219
Societat que hagueren de repetirles á intancies del nombrós
públich que omplía de gom á gom.lo teatre.
ESTRANGER
Austria-Hungría.—Com ja era de presumir, han resul
tats estérils tots los esforços del comte Thun pera portar
avant, ab lo concurs del Parlament, la solució deis grans
problemes, referents á la votado del compromís definitiu
entre Austria y l' Hungría y á la aprobació del régimen
llingüistich que deuría imposará Bohemia y Moravia. Mes,
tement etecte que hauría produhit lo retorn al antich
sistema, governant ab decrets sens lo concurs de les Cam
bres, ha obtingut del emperador un decret sospenent les
sessions, quina suspensió durará probablement fins al vi
nent Octubre. En aquest temps lo comte Thun mirará si
consegueix fer mes cordials les relacions deis partits ex
trems y si troba medi de que la vida parlamentaria sigui
feconda; si no pot conseguirho, com es de creure, no tin
drá mes remey que, fent us del article 14 de la Constitució,
disoldre lo Parlament.
—La gravetat de la crisis perque está passant l' Austria,
aumentada ab los resultats negatius obtinguts per lo go -
vern en les sessions de les Cambres, ahon s' ha fet més im
possible que may una avinensa entre 'Is partits, ha obligat
á tots los grupos parlamentaris á manifestar públicament
la seva actitut pera justificarla y pera defugir les conse
qüencies que ja tots miren com inevitables.
La majoria de la Cambra, composta per los diputats
slaus y alemanys clericals, protesta enérgicament en son
manifes, de la conducta observada per los pangermanistes
y fa declaracions francament autonomistes. Los panger
manistes, sens intentar justificació de la seva actitut, recla
men la immediata derogació de les ordenances del baró
Gautsch. Finalment, los alemanys moderats, qui tenen
per representant en lo govern al doctor Bxrnreither, re
clamant la derogació de les ordenances bilingües, protes
ten de la conducta dels pangermanistes en lo Parlament.
—Lo comte Thun ha demanat al comte Condenhove,
governador de Bohemia, que vagi á Viena pera decidir so
bre la conveniencia de la celebració de noves conferencies
entre representants deis partits alemanys y txechs, pera
acordar les bases d' un reglament llingüistich pera Bohemia
y Moravia.
Les comisions regionals austro-húngares, encarregades
de fixar la part que correspon á Austria y á la Hungría
en lo pago deis gastos generals del Estat, sembla que están
en camí d' arrivar á una concordia. Fins ara, la cornissió
austriaca assenyalava com á base pera fixar les quotes, la
densitat de la població, que donava com á resultat un 57
per cent, corresponent á l' Austria, y un 43 á Hungría; per
la seva part, la comissió húngara presentava com á base la
tributació dels dos pobles, base que conduhía á resultats
totalment diversos, puix feya arrivar la part corresponent
á l' Austria fins un 69 per cent, mentres que á Hungría no
Ii corresponía mes que un 31. Are, abdues comisions han
prescindit de sos especials punts de vista y, de regateix en
regateix, la comissió austriaca ha arrivat á acceptar un 62
per cent, y la húngara un 31. La diferencia, com se veu,
es poca, y açó fa presumir que s' arrivarán á entendrer.
—Les festes celebrades ab ocasió del centenari del gran
historiador de Bohemia, Francesch Palacky, han donat
lloch á noves manifestacioás del odi que 's professen los
txechs y alemanys y del incalificable procedir d' aquests.
A Brünn (Moravia) lo primer magistrat de Praga, acla
mat per la població txeca que l' aná á rebrer, fou apedre
gat per una colla d' estudiants pangermanistes, originantse
fatals baralles, de les que, malgrat la intervenció de la po
licia, 'n resultaren un bon nombre de ferits.
Grecia.—Ha cumplert un any del día en que la Grecia,
abandonada de tots los pobles que regonexlen la justicia
de la seva causa, tingué que cedir devant la imtnensa su
perioritat de Turquía. Les potencies, fins allavores espec
tadores de la desigual Iluyta, intervingueren pera que 'I
vencedor no abusés de la victoria. La derrota de Grecia
era convenient per la conservació del equilibri europeu...
y pera 'Is tenedors de la deuda turca, mes també era con
venient y fins necessari que Turquía no sortís de la tutela
á que está subgecta, y no anés més enllá de lo que á les
potencies convenía: la ruina de Turquía hauría perjudicat
á molts banquers y hauría convertit en conflicle lo famós
problema d' Orient; lo total aniquilament de Grecia hau ría
retornat á Turquía la força perduda y potser hauría inten
tat emanciparse. Per açó al firmarse la pau se pacta la eva
cuació de la Tesalia.
Ara aquesta evacuació ha tingut lloch. Les tropes tur
ques ja no trepitgen lo territori dels helens. Grecia ha que
dat pobra, pero no trocejada.
Notes curioses.
F. GAMBÓ.
La NiI de San/ Joan.—Es celebrada ab content y alegría,
tant per los pobles cristians, com per los de morería; aques
tos, per veurer en lo fill de Zacarias é Isabel, de la nissaga
sacerdotal d' Aaron, al profeta en qui s' acabaren la Iley y
les profecies y per qui foren preparats los camins d' aquell
Mesíes que encar esperan ha de venir, y los primers per
veurer en ell, al home extraordinari del qual lo mateix Fill
de Deu, segons se Ilegeix en lo Sant Evangeli, digué que
entre los fills de les dones may havía sigut Ilevat un altre
varó més gran que Joan Baptista. Uns y altres han cregut
sempre que 'n havía de ser nit de bona ventura, aquella que
precedeix á la diada en que 's recorda lo naxement de qui
fou concebut en lo sí matern ab singulars maravelles y fe
lisment vingué al mon pera donar testimoni del tan esperat
Redemptor. Y los seguidors de la Religió verdadera han re
conegut en tot temps la superioritat de Sant Joan entre los
justos que poblan lo cel, de comú acort ab la Iglesia qui te
assenyalat pera lo Precursor un Iloch tan preeminent en la
eterna Jerusalem, que en un sens fi d' obres de les arts grá
fiques inspirades en aquest sentiment, podem contemplar
sa figura colocada prop lo trono de la Trinitat Beatíssima
y á la part esquerra, axís com María Santíssima s' hi veu co
locada á la dreta, han solicitat son poderós valiment, no
tan sols en les necessitats espirituals al reconexers pecadors
confessant ses faltes, sino també en toles les crisis materials,
encomenantseli é invocantlo luego d' haverho fet ab la Mare,
y ab l' arcangel Sant Miguel, avans de solicitar lo protecto
rat deis apostols Sant Pere y Sant Pau y demés benaventu
rats al resar les Iletaníes.
Pero aquest públich y constant testimoni de la gran ve
neració que 'n ha obtingut Sant Joon del poble fidel, s' ha
manifestat d' una manera evidentíssima ab la celebració es
220 LA VEU DE CATALUNYA
pecial dé la nit corresponent á la vigilia de Ilur diada, con
-sagrantli aquelles antigues cóstums suscitades-per les su
persticions gentíliques de rnolt Ilunvanes époques, mostrant
-axis la confianca gran que li tenía. Perque no hi ha dupte
-que la susdita celebració de la tal nit, en la forma que 's fá
la continuació d' aquelles matexes practiques ab les quals
era festejat lo solstici d' estiu. Axís veyem en l' antich ea
"
lendari roma, assenyalat lo día 23 de Juny com á esser lo
comensament de la época en que lo sol se mostra en la ple
nitut de son calor, y venim en conexement de que la nit de
aquella diada era celebrada especialment per lo jovent que
impulsat per la esperanga d' un falaguer pervindre, no 's
acontentaven ab alegrarse per la renovació del any, sino que
buscaven indagar. fins ahon arribava la certitut de lo que
ansiaven. Los joves se vestíen de dona, encenien grans fo
gueres, anaven á cullir escardots y falguera y en l' aygua
corrent ó be en la compresa en los vasos preteníen al punt
de la mitja nit endevinar lo que 'n havia d' esser la sua
sort.
Los romans, lo mateix que los cristians y moros, han
encés sos fochs en aquesta época del any en que los díes
son los més llarchs, pera purificar ayre deis vapors mal
sans que 's desprenen de la terra, han provat sa agilitat sal
tant per entre mitg de ses llames y á son voltant s' han en
tregat á la expansió de la alegría. Suposant que fins aquests
díes les plantes han anat aumentant en son desenrotllo y
han arribat á la plenitut de ses virtuts medicinals, han anat
á cullirles abans de que no entressen en lo periodo de son
decandiment á fi de que llur eficacia fos més segura en les
enfermetats.
Y aquests pobles al obrar axís, no han fet mes que seguir
les tradicionals costunns d' aquells que nos recorden les ci
vilisacions primitives, los quals índistintament reputaren
esser la nit del solstici del estiu nit de bona Ventura. La
verbena ha sigut la planta que ha sintetisat aquesta creen
sa en tots los temps. Es la que comunment anomenam
grama, y si en la medicina actual ha perdut, se pos dir tota
sa importancia, en la antiga era considerada com una de
les plantes de més virtuts pera curar un gran nombre de
enfermetats. Era considerada com una planta sagrada á la
qual se la venerava fins á oferirli sacrificis; ab ella se puri
ficaven los altars agiat á Jupi ter y ab aygua d' ella
eren també purificades les persones y les cases. Los celtas
H atribuhien tan ilimitades virtuts que la consideraven
una medicina universal. Los sacerdots fecials, creats per
Numa, pera esser missatgers de la pau, quan exerden de
Ials, anaven coronats d' ella y se presentaven ostentant en
ses mansun ram de verbena. La recompensa militar mes
honorífica era la quen obtenía lo guerrer d' una plaga de
armes ó d' un exércit roma sitiats per haverlos deslliurat,
y no consistía mes que en una corona de la tal planta, cu
Inda en la matexa ciutat ó campament. En los ápats era
repartida entre los convidats y acceptada ab gran alegría,
les esposes núvils. anaven coronades de verbena, com les
druideses en l' exercici de ses funcions de tals.
Per axó aquesta sagrada planta era cullida ab aparatosés
cerimonies, de les que 'n son recorts les antigues PráCti
ques paganes, que barrejades ab alguns ritus especials del
Cristianisme s' ha anat en busca de la bonaventura en
temps.mes propers á nosaltres.
Lo rnenjar caragols en la nit de Sant Joan, nos porta á
la memoria, que Plini diu de son temps que tarnbé era
costum lo menjarne, especialment les dones estérils, per
les que en semblant diada se considerava un excelent re
me)'; los rams de clavells y d' aufábrega nos recorda que en
aquells Ilunyans temps mútuament se 'n regalaven junt ab
espigo!, los promesos, pera avivar I. amor que 's portaven,
y encara avuy hi ha noya casadora qui busca, al arribar la
mitja nit, en un vas d' aygua, en tres faves tirades dessota
del Hit, si ha d' esser rich ó pobre lo marit que li escaurá;
com ho indagaven les minyones d' altres temps; encare hi
ha qui va á arreglegar en un drap blanch lo fruyt de la
falguera que al punt .de la mitja nit floreix y gana pera
conseguir bona sort, com en passades centuries se feya; y
quan al tocar les dotze de la nit d' aquesta diada, algun
any havém vist desde 'I baleó de casa, com alguns de nos
tres vehins rebejaven son cap en los raigs de aygua de la
propera font de Sant Joan, pera esser preservats de dolor
y mal de cap, nos havém recordat també d' aquella especie
de baptisme per inmersió ab que 's purificaven aquells po
bles del gentilisme, que per medi del aygua buscaven en
la nit del solstici d' istiu la salut del cos y del ánima.
RAMÓN N. COMAS.
DIETARI DEL PRINCIPAT
Día 19.
Una nombrosa reunió d' industrials celebrada en lo Fo
ment del Treball Nacional de Barcelona, acorda oposarse
á la aprobació del impost del 2 Ya p. 0/0 sobre la exporta
ció de productes manufacturats.
Día 2 1 .
Nostra Diputació acorda contribuhir ab Soo,000 pece
tes á les fortificacions de les costes de la provincia de
Barcelona.
—Mor á Rupia En Vicents Güell y Nató, ex-diputat pro
vincial. (A. C. S.)
—Lo Governador civil trasmet á nostre Ajuntannent una
R. O. en la que se ji exigeix que provehesca ab un indivi
duo del Cos d' arxivers, bibliotecaris y antiquaris, lo cár
rech d' arxiver del Municipi de Barcelona.
Día 22.
L' Alcalde de Mataró, en nom dels fabricants del dis
tricte, telegrafía á Madrid demanant que no s'aprobi im
post de 2 1/2 p. 0/0 sobre la exportació de productes in
dustrials.
—L' Alcalde d'aquesta ciutat ha informat al Governador
que pera lo desenrotllo de la cultura de Barcelona no con
vé permétrehi la instalació de la progectada escola de
tauromaquia.
Día 23.
La Junta d' aussilis de Barcelona acorda demanar á les
empreses navieres, que, seguint exemple -de les cornpa
nyíes de ferrocarrils, concedescan passatges á preu reduhit
als treballadors que vulguen marxar d' aquesta ciutat.
La (:atalana.—Imp. de J. Puigventós.—Dormitori St Francescia. 5.