Veu de Catalunya : diari no polítich, La. Núm. 06 (4 ag. 1880)

              1
DIARI NO POLITICH, PERO CLÁ Y CATALÁ
NÚM. 6. BARCELONA.—DIMECRES 4 D' AGOST DE 1880.
REDACCIO Y ADMINISTRACIO. Llibreria de Tezidó y Parera, carrer del Pi, 6.
sksítÉvriá 4 raliO1 mes trt platina
PAG. 37.
SANTS DEL DIA.—Sant Domingo de Guzrnan.—QUARANTA HORAS.—Iglesia de Santa Agna.
Espectaeles.
TEATRO DB'NOVETATS.—Companyía dra
mática italiana.—Avuy la comedia en 3 actes,
Dos damas.—Entrada 4 rals.
TEATRO ESPANYOL.—(Passeig de Gracia).
—Companyia Arderius.— Avuy á dos quarts de
nou.—Societat Cervantes.—A z rals, Las dos
huérfanas.
TEA.TRO DEL TIVOLL—Avuv, á dos quarts
de nou.—Día de Moda á cárrecli: de la Socictat
Julian Romea.—Lo grandiós viatje c6:nich lírich
gintnástich en 3 actes y 6 quadros, De San Pol
al Polo Nort.—Entrada 2 rals.
Demá, la aplaudida sarsuela, Los comedian
tes de antailo, en la que hi pendrá part la se
nyora Alba.—Se despatxa en contaduría.
• BONRETIRO.—Avuyá dos quarts de nou.—
Societat Parreno, Jovent del dia. Ball, Las
odaliscas y A las tres va la vencida.—Entra
da UN RAL.—No donanSalidas.
PRAT CATALÁ. — Avuy, á dos quarts de
nou.—Concert per la reputada xaranga del Bata
lló cassadors de Figueras.—Entrada 4 guanos.
CIRCO EQUESTRE BARCELONÉS DE
ALEURIA Y CHIESL—Plassa de Catalunya.—
-Avuy á tres quarts de nou de la nit, segona sor
tida de la «Troupe Elliott» celebrats velocipedis
tas del Hipódromo de Paris.—Entrada 3 rals.
.Nota.—Las localitats encarregadas pera derná
que no sigan recollidas avuy- se posarán á la
venda.
:Redoras
Sa curaci6 es
prompta, radi
cal y segura,
rail( 12/ sense mercuri,
copaiva ni altras preparacions perjudicials, per
medt del
ni.
ANTI-VENEREO DEL Dr.
CASASA..—Purgacions, llagas, buhons, dolors,
estrenyirnents;`1 venéreo, en tí, en totas las sevas
formas, per crónich que siga, se cura prompte y
be ab aqueix inimitable .A:ixerbp, exclusivament
vejetal.—Vegis lo prospecte.-Dirigirse al Dr. CA
CASA en sa GRAN FARMACIA, plassa de la
Constitució, cantonada al carrer de Jaume I.
DE PLANEJAR
se desitja com
prarne una de
venturera. Di
rigirse al Carrer Nou, número 47. Tomasino.
Fi -e
prorriptitut y Economía.
pis primer.- Maria Mas.
Confeccio
na tota classe
de vestits ab
Hospital, 96,
1-1 LA ElIPERAnZ
Q
c7.
Noti y
variat
assortit
en re
moritoirs desde a duros un. En nikel máquinas
garantidas per 5 anys, desde 4 duros. En plata.
desde 5 y en or de lley desde 18 duros. Basar Pa
risien, Rambla del Centre, 35, al costat del Pas
satje de Bacardí.
llons, y anellas última novetat.
Rambla del Centro, 35, al costat
Bacardí.
fi' montat en
or. Gran bara.-
tura en arre
adas , meda
Basar Parisien,
del Passatje de
Colocació Hi ha un joye llisenciat que
desitja adquirir una coloca
do"; sap llegir y escriure y Ite personas qual' abo
nan. Ralló, carrer de Gobernador, I, porteria.
sarna, escrófu
las y demés hu
mors, aixis itt
t=a terns com. ex
terns. No descuidar que 'I Rob autiherpétich
de Dulcamara compost del Dr. Casasa, es l'
únich que 'la cura radicalment, sena que may
donguin senyal d' haber existit.—Vedis lo pros
pecte.—Unich deposit.—Gran Farmacia del doc
tor Casasa, plassa de la Constitució, cantonada al
carrer de Jaume 1.
BLANCH GA
RANTIT.—Rich
y abundant assor
~ tit ent tota classe
d: objectes pera us doméstich. fondas y cafés. —
Especialitat en cuberts desde a rals parell. Basar
Parisien, 35. Rambla del Centro al costat del Fas
satje de Bacardí.
de llet fresca per criar
- á casa seva, se 'a ne
cessita una. Carrer
Nou de Sant Fran
cesch, número 5, pis segon.
Economía doméstica.
1, cles de consum donléstich, en los mercats
PREUS corrents á la menuda deis artz.
1 de Barcelona en lo diad'aizir.
1I Caras y despullas stnse variad& (Publiquern los preus en los números deis dijous y diumen
jes)
Lo molt6 ha tingut un aument desde avuy de
q 2 quartos en tersa, la qual se ven á 22 quartoa
en lloch de 20.
1 Peras camosinas
i
á 5 y 6 quartos la Iliura.
Pebrots á 1 quarto un. . .
Patatas. Se id. • id.
Sigrons á4, 6y 8 id. • id.
Peras piconas, ?as' bonas á 2 id. id.
Id. Mascaro.las iád3 y 4 .id.•
Tomatechs de Mataró.
De pera á 4 y 5 pessetas quintá.
Ensiam, 1 un guarro.
Otis dl país á 5 rals la dotzena.
Id. estrangers 54 rals y mitx id.
Préssechs los millors á 2 y 3 quartos un.
Taronjas á 1?. y 14 quartos dotzena.
Monjetas tendras Tarragoninas
son las millors; patitas á 4 quartos Iliura.
Id. id. de las grossas á 2 y- 3 id- id.
Id. id. rénegas á 2 y 3 id. id.
Alberginias á a r y 2 quartos una,
Figas dora á 6 quartos dotzena.
Cols á 1, 2 y 3 quartos una.
ACADEMIA DE CORTE
PERA 'LS SASTRES
Escudellers, 48, 2.°
Per 3o pessetas s' ensenya á tallar en quinze
llissons. l'arribé 'a construheixen trajos á mida
ab Ia mesrefinada elegancia á pieus baratíssims;
trajo ab jaqué 15 pessetas, trajo ab americana,
13
Escudellers, 48, 2°.
Pescaterías. — Mereat del delnatí.— Lo II us
se venia á pesseta la tersa com també '1 llengua
do, congra y molls á 5 rals; mólleras y pagall 5
3o quartos surell á 18; bogas y sait6 á 16 y cas
tanyola á 20.
Mercat de la tarde.—Assortit de las mateixas
calitats y regint iguals preus,
Barcelona
sEssio DE26, AZITN.T.A.=—DTT.
A tres quarts de quatre 1 arcalde se
nyor Durán, declará oberta la sessió que
ahir se celebrá. Un cop llegida y aprova
da l' acta de la anterior, se dona compte
de diferents dictámens que en sa majoria
foren aprovats. Entre ells se trovan los
següents:
Un en lo que s' acordá pagar de la can
titat votada per imprevistos en los pres
supostos der88o á 81.á alguns acrehedors
-del .Ajuntament. Sobre aquest dictámen
prengué la paraula en contra lo senyor
Cabot qui 's lamenta moltíssim de que á
son degut temps no 's pagués als acrehe
dors coro se va prometre. Ni una sola
727
• •
•
LA VEU DE CATALUNYA
paraula se contestá al senyor Cabot qui
doná rahons de pes en son discurs contra
dictámen, per lo que aixis que fou
aprobat, feu constar son vot en contra,
com també los senyors ,Escuder y Roca,
y dernaná la paraula per. esplicarlo. Di
gué que veyentse objecte de tanta des
atenció per part de la comissió primera,
de aquí endevant prometía no ocuparse
mes de cap dictamen de dita comissió, li
mitantse tant sois á votar en contra, puig
si 's faltava aixis á la cortesía, en altre
lloch faria valer sos drets.
Lo president de la comissió senyor Pu
jol y Fernandez va respondre al senyor
Cabot dihentli: que retxassava las asseve
racions, y que el no havia contestat per
que estant fora de Barcelona per servey
del Ajuntament, no labia lo que havia
fet la comissió, mes que '1 Consistori ja
sabia que la falta de descortesia eh l no la
tenia y que lo senyor Cabot no li havia
tingut prou atenció.
Anava á replicar lo senyor Cabot, mes
lo president no li permeté, á causa, se
gons va dir. de-que 'I reglament interior
no li permetia,,y afegint que havia sigut
ja rnassa condescendent.
Dos dictámens seguiren al anterior, los
que també' per mes que foren atacats ab
las formas degudas, -no meresqueren ni
una paraula de réplica per part de la ma
joria, que 's vey-a qu' anava perfeyna.
S' aprobaren varios comptes presentats
per obras fetas- per administració, que
pujan á la cantitat de 1,120 pessetas y al
tras que suman 5,071 pessetas 5o cén--
tims.
S' acordá que '1 dia primer de Setem
bre tingués lloch la subasta deis trajos d'
hivern pera '1s peons caminers.
Concedir 250 pessetas á la obra de l'
iglesia de Sant Just y-Pastor pera la res
tauració del campanar y fatxada de dita.
iglesia. Votaren en contra los senyors Ca
bot, Roca, Escuder y Pons. Lo primer
• de dits senyors esplicá son vot dihent, en
tre altras cosas, que estant lo Ajunta
,__ ment tan malament de fondos ni 's pódia
permetre '1 luxo de tenir bon gust.
Liarla fou la discussió que hi hague
ab mouu d' un dictámen en lo que '1 jut
jat del districte de Sant Bertran demana
va que se li concedís un quarto que avans
ocupava en lo edifici de Sant Gayetano
un macer del Ajuntament, á fi de posarhi
á dos escribents que are debian fer sa
feyna barrejats ab los porters y mossos.
Lo senyor Cabot presentá una esmena
que deya: «sens perjudici de que l' Ajun
tament, s' ocupi, sense deixarho de má,
d' arbitrar medis pera la erecció del Pa
lau de Justicia.»
S' aixecá la sessió durant cinch minuts
pera que la comissió segona se posés d'
acort per veure si admetia esmena, pas
sats los quals lo senyor Fontrodona de
clara que no la podian aceptar; dihent lo
següent:
«La Nació reunida en Corts va conce
dir autorisació al Ajuntainent pera que
vengués edifici de Sant Gayetano y ab
los quartos construhir un Palau de Jus
-ticia pera donar digne alberch als jutjats
municipals. La comissió segona va bus
sió central que debla arbitrar medís per
aixecar un verclader Palau de Justicia en
lo que no sois hi haguessin los jutjes mu
nicipals, sino que també 'Is de primera
instancia, etc. Per lo tant no pódém fer
reS sobre aixó; qui deu obrar 'es la comis
sió central.»
-
Sr. Cabot.—xLas esplicaciónS:dcinadas
per lo Senyor Fóntroddifá n 116-Ch de
combatre ma esmena,no fan mes que po
sar de relleu la necessitat de que siga
aprov2.da. Lo Ajuntament ha de apro
varla, perque deu cumplir lo compromís
que va contraure ab las Córts, al dema--
narli aquell y acordar aquestas que l' edi
fici de Sant Gayetano fos venut y ab los
quartos edificar un Palau de *Justicia
com tenen totas las poblacions civilisa
das. ?Y l' Ajuntanient ha de veurer
possible, en Barcelona, á los Jutjes, re
presentants de la justicia que tothom qui
s precihi de civilisat ha de acatary vene
rar, en un lloch fet de retalls y anti-hi
giénich?
Abandoném los antagonismes y si no
'5 pot realisar un verdader Palau de Jus
ticia com Barcelona mereix, fem al -menys
que '1s Jutjes tingan un local digne com
los hi correspon.
Acepteu ma esmena y seguirém lo ca
mí que 'ns pertoca puig are no 'I seguim.
Si 'ns trovém en que podem realisar nos
tre propósit per altres causas, 'ns quedará
la vanagloria cr haber cumplert ab nos
tre deber. Y no seguim donant quartets y
habitacionetas de porters á la Adminis
tració de Justicia, la cosa mes gran y mes
a de las Civilisacions deis pobles.
La Justicia no no vull parlar mes,
puig m' horroritza la situació en que 's
trova en Espanya Administració de
Justicia!» •
Lo senyor Escuder rectifica al senyor
Fontrodona, qui ho feu á sa vegada ab
las següents ó parescudas paraulas:
«Mon estimat company lo senyor Ca
bot no 'm deu haver entés prou be. Con
vensut Ajuntament anterior de que '1s
Jutjes havian de tenir un local digne,
demanaren y obtingueren de las Córts lo
permís per vendrer edifici de Sant Ga
yetano y aixis que feya 6o dias que la lley
s' havia publicat estava llest lo projecte,
mes lo Ajuntament, si be lo va aprobar
no ho vá fer ab una part secundaria coin
cidint á n' aixó ab lo pensament de fer
un Palau de Justicia gran que tos pagat
per l' Estat, Diputació Provincial y Ajun
tament, en lo que hi hagués tot lo que á
justicia 's refereixi, per lo qual aquest no
va volguer desbaratar aquest pensa
ment.
Jo desd' are prometo que desde demá
recordaré aixó á la Junta general reunint
avans á la Comissió especial á la que es
pero no faltará lo senyor Cabot com
acostuma á fer en las Comissions á que
perteneix.
En cas de ferse 1' ed4fici pera los Jut
jats municípals no hi haurian prou di
ners ab lo que 's treuria de Sant Gayeta
no, y ?cóm ho farém si com han dit
los-senyors Cabot y Escuder no fá gayre,
Ajuntament es tan miserable que ni pot 1
c,astar 5o duros en una obra d' art!
he dit moltás vegadas» primer faltaré á la
lley que á la conciencia, y no aSsistiré á
la Comissió mentres segUeixi organisada -
com está. A las Comissions de la ex--
Ciutadela y segona á que PerteneiÉTo ja hi
assisteixo.» Diu algunas ‘alfies cosas fent .
referencia á lo que ha fet en Madrit la -
Comissió que hi aná per arreglar alguna
Cosa deispressupostos. Lo lenyor -Font
rodona repeteix la promesa de que desde
demá se 'n ocupará y lo senyor Cabot diii
que essent aixis retira l'- esmena puig se _
cumpleix lo que en ella demanava. -
Un cop aprobat lo dictamen lo presi
dent senyor Pujol y Fernandez digué_:,
«A la Comissió nombrada per anar á
Madrit, á qui ha aludic lo senyor Calo;
no li es possible donar esplicacions de sos
trevalls en sessió pública, puig lo cárrech
se li confiá en sessió secreta y en sessió
secreta donarán compte de son comés.» _
A tres quarts de set s' aixecá la sessió.
Secretani y recaudador de con-
- -
sums —Se 'ns han acostat alguns pro--
pietaris de Viladecans, demanantnos que
fessim públich que lo mateix secretar'
del Ajuntament es recaudador de. con
sums, tirantse un dos per cent dret -de
cobransa, ab la particularitat de que, ha
bentse ofert á ferho algunas personas de:
molta responsabilitat al hu per cent, no
han pogut lograr ni que se 'Is escoltés. -
Fem públich lo -fet á fi de que qui -
gui se 'n enteri. per mes que no tenira
cap confiansa de que la queixa 'sigui ate-,
sa. !Son tants y tants los pobles que 's
-
roban en lo cas del de Viladecans!
Qüestió d' aprenentatje.-- Segons
llegiin en nostre colega O Republicátio
de Porto, en Portugal s' ha promogut
una forta discussió entre 'ls tipógrafos so
bre la qüestió de admissió d' aprenents,
que molt témps ha preocupat als irnptes
sors espanyols. Afortunadament sembld.
que 'Is propietaris de -las impremptas-por
tuguesas reconeixen los inconvenients
que reporta lo número exessiu d' apré--
nents, aixis com la poca instrucció deis ,-
mateixos que tant pot influir enl' ade sç
".4
lantament de la tipografia. ,
. Próximament tindrá lloch una reunió - Ç.
entre propietaris y obrers convocada per -_,,:,..
la comissió encarregada de estudiarfl.' '
aSSUMMO, á fi de pendre una resólució _
que convinga á-abduas classes. '
--
,
,
Esperém veure quin día acabará. l' apa- -
tia en nosaltres y s' estudiará seinblant - -;-,
assumpto prenent exemple deis portg- "
r -
guesos. Es innegable la importancia_yPti
.. -
-i aqueix motiu nos sab greu que le 'III
el
,_passi al devant.
.,-. ns d' ahir un jove de 14. á 15 anys,
-
- Suicidi.—Se suposa que va A Suicidade ,- ,
puig se trová son cadavre en lo lloch no-- : "":1,
menat la A nin2eta en- la montanya de -"t
Montjuich, ab lo cap destrossat y 1 póchs --‘4-.:-
passos d' ell una pistola descarregada. --:-X-,
Lo jutjat corresponent se trasladá al 1::
lloch de la desgra-cia, disposant que'sPor' .4-7-_•-'
tés lo cadavre al I7lospital. . .',11 --,1-„-.
'
I BaArcveilsonaoppuobrltiúc.á--u-nCaonmoticloia Ddiiaa.sr_íopádise: -1,.:2.;,.;,._:11
,
11'
%I- -
-
car terreno pera aixecar l' edifici, se trova , Lo senyor Cabot contesta y diu: «que sats dihent que '1 trajecte e II) u a..
_ y acte seguit se feren los planos, mes cir-.1 en 13 nlesos que es regidor no se l' ha Puigcerdá podia ferse en carruatje, algu-
's pugués dotar als jutjes de un lloch de- I «Jo perteneixo á tres comissions, De la 1
e d
cunstancias lamentables, van fer que no 1, convocat pera aquesta reunió.
corós. La Diputació provincial celebra 1 del Matadero hi presentat la dimissió va- .! cions, pensaren aprofitar las Ventatjas
'
una reunio' de la que 'n sortí una cornis- i rias vegadas y no se me ha admés y com que 's desprenian de la noticia del corega
.:,
:1
LA VEU DE CATALUNYA 39
barceloní y 's trobaren xasquejadas, puig 1 la Junta general de la societat de mestres c Acompanyem en lo just dolor á sa des
que sois pogueren ter lo camí en malas f Sastres de Barcelona «La Confianza». I consolada familia. . caballerías y debent pagar preus crescu-En ella 's dongué á coneixe als associats I un. aficionat á deju.nar.—Quan tots díssims per tan incómodo passatje. l' estat de comptes y la situació floreixent I los periódichs s ocupan d' una excentri
Com encare son molts los barcelonins de que avuy disfruta la mencionada so- ' citat d' un yankée, be mereix la pena que
que 's dirigeixen á n' aquella comarca cietat, que fundada en Juliol de 1876 1 'n diguém també alguna paraula, encara
pera disfrutar de son clima benigne, 1 conta avuy ab 23o socis, aixis de la capi- 1 que fins ara habiam prés la noticia per aprofitém l' ocasió d' haber rebut una tal com deis diferents punts de la penín- un entreteniment de la prempsa nort
atenta nota de un deis subjectes que cre- sula y Ultramar. americana. Lo doctor Tanner (que aixis
gueren la noticia del Diario, pera posa- Conforme als estatuts hagué de reno- I s' anomena P «experimentador») vol pro
rho en coneixement de nostres Ilegidors. varse per meytat la Junta Directiva, que- 1 bar que 1' borne pot passar 49 dias seas
Serveys prestats per la guardia dant constituhida en la següent forma: menjar, «alimentantse» solzament d' ai mtimu.n.—icPipeatelnecinonlso. mes de Juliol úl- dSoanncShaelzv(apdaorre)M, voincreá-sp,repsrideseindte;ndto;nseAn.gYuos-r 1 gduea3. oYdilaas,vroitbasterevs aqnuteunharipgausrsóast d!aejuMneis. ridas, Ir; per robo —ó Pfeerritms, o3r7t,; ppeerr ffee-r -ttíreMsoarse,r;trdesoonreMr;anseenl yQoruiPnrtaatnsa(,pacroen)t,avdiocre;- nSoe tprootbasuefnrirunlaas vgirsaintasexdceitanciinóanúeqrvuieosvauly. chmooinrcrieelsiratotmss,,o2n4.e;dpaerfalisnad,oScru; mpeerntaabtusséosinddeos-- JdoosnepJhaumAlebeDrtaí,mvioancas,l; vdiocne-LcolonrteandosrF:edrroén, gIa'25vepuersesle. taFsinás cfaadapoucnhsdedisiaqsu:'efey1'aanpaabgaanr
Auxiliats.
secretari: don Ricardo Gallissá, vice-se- á veure, dient: «Molt natural es que 'm
treAvalfle,ri7ts0;enacroamhopanns,ya8t9s: áá sfaesrictsasaesn, l8o; cdBraeotrrarMrei,l•ol,ndrroeánvs,isEdomorsnildiFeVracinolámciypscteodso;FnedrorFneerraSnsaa, lnJvdoao-- fcqaiusaes;i tppaeanrgtosarjbaleoqnsuefegica'is1stoppsúrbodldi'cuhuhniqrauáeeáxeplnaetrriaecnievcnioal en cas de foch, 7. seph Mestres, Joseph Llausás, Agustí Fa- ferme enrahonar y 's burla de mi y se 'm
Festa major en la Sellera.—Tin- brés, Francisco Bergadá, senyor Pastor mira com un animal extrany, no vuy pú
drá lloch la festa majar d' aqueixa vila (fill) y lo senyor 'Vila y Agües, de la co- blich; solzament se permetrá entrar als
en los dias 15, 16 y 17 del mes cor- missió de modas. metjes y periodistas.»
rent. Questió ignoscenta.- Queda sobre Reb cada dia centenar de cartas y rams;
La vigilia al vespre 'ni haurá fundó de la taula. en la sessió del Ajuntament d' en algunas cartas se li aconsella que pro iglesia, passadaly ball de Sardanas. Lo ahir. un dictamen en lo que se deya que longui '1 seu dejuni. Se creu generalment
dia 15 ofici, jochs populars, cucany-as havent lo seny-or Gobernador comunicat que arribará als 40 dias. no obstant de
etc., ball de;.:sardanas á la tarde, y á la al Ajuntament que pagués lo que per en- que pert en gran escala las forsas, de que
nit ball en la plassa de la Constitució, cabessament de consums corresponent al sent una set a.brassadora, de que sa respi
que estará adornada é il-lurninada á la mes de Juny últim, se debia á la Admi- ració dista molt de ser normal y de que
veneciana. Los dias 16 y 17 las mateixas nistració Económica, y qual cantitat es es víctima d' un ensopiment continuo.
festas, disparantse ademés en lo primer de, r7,486 pessa.tas, ó sinó li pararia en Hi ha alguns metjes que no l' abandonan
de dits dias un castell de foch, y acabant- perjudici, se acordés pagar desseguida ni un moment, observant tots sos movi
se en lo segon las festas ab la tradicional aquesta cantitat utilisant per aixó uns cré- ments. Lo que mes cuidado '1s dona es lo
fagi-nadit.s qure lo Anjuntaentre contra 'I Estat tornarlo acostumar á menjar.
Vingan. tran-vias.--Está ja á punt y qual suma es de 186.583 pesetas y lo .Aixó es lo que cantan y nosaltres no
de inaugurarse lo Servey del nou tran- restant se traaués del Capítul d' impre- contém com los demés. Ara sois hi ha alió
vía de Barcelona al Ensanxe y Gracia, vistos deis préssupostos de 188o á 81. Lo de.que «qui no ho vulgui creure, que ha
puig avans d' ahir se feu ja una prova ab dictamen diu que lo no haverhi aquesta vajt á veure.»
un vagó que recorregué '1 trajecte desde suma en caixa es á causa de no haberse Acció humanitaria.—Avans d'ahir
la nostra plassa de Santa Agna, fins á la realisat alguns ingressos ab los quals se en la mar vella devant de la barraca Arep
plassa d' en Rovira de la- vehina vila de contava; entre ells los de la venda de so- tuno hi habia un jove que s' ofegaba,
Gracia. lars de la ex-Ciutadela y plomas d' aigua quant observat per lo duenyo del citat
lIVMonisEgagllpoesloe,sqarrvicuóiaqsad.iuidtecarhráaascIatdunveagialllamteslseoaBn.at—pleeosaSrtrátesg'fdooleanndPseeasdjlqamiuduaaahdeedrnnae rdd3ieeoaiL,sM9daoepo3srnuetcprmsaaesduuasasrpqee.outsaetdso,.eslenCdceaapsí1td8ue8lopda' agIamrSspie,,resve' sihsatodues- seamesutoAratliabtrcsalca.itimlroaeclnevinstiaantltd.Sls'jtDoaav.nvqaetuJ.asoelassltevaapaihcgrluaCasdas,'ebuoyhntoadnyermsapRnoroértsvmisrodeale,t príUncnepdeldseEaedfeirsnbdeurlga yta'lIsefsiqllusadderla persínlo- fosTcrho.bAémvequuree ls'i eanssulamspetsosióquepdraóxiemncaara's .láoqsueinlyaosrpCraacbtoictan,oyesselgaonpsritmeneirma veengtaédsa, cep de Gales, hi van en classe de guardias fará mes Ilum. que ho ha fet fins ab perill de sa vida.
Marinas. Noticias del Don. Retiro.—.Aques Malanoticia.—Ahir en los mercats
ta setmana se anunciará ja la overtura „ Casticb. jesuiticb..-Ahir á las vuit del 1.1 aquesta ciutat, la carn de moltó sufrí.
del abono per las funcions que donará -
- dernatí, en la portalada d' una fábrica de próxiniament en dit teatro la primera da una puja de dos quartos per tersa; no
parayguas establerta en lo carrer de Tra- mes falta que s' apuji '1 vi, 1' oh y 'I pá, falgar, hi habia un pobre noy de dotze nmyaordoPnylaauCyarloalicnoamCpiavnilyii,ajuqnuteabdirliogesiex perque '1s pobres pugan anarsen al Hit
anys de genolls en terra, que era la nota liau-ers de ventrell.
lo se.nyor Tutau. La obra escullida per J
de tothorn que passaba. No se sap si era presentarse la senyora Civili es lo quadro Ball de Sant Domingo.—Progra aprenent de la citada fábrica 6 d' alguna caaltrrnaéscalsoa pdoebpreern'lolíy, pnei rqauienxapocsualrplao hda' buina ldorasmenáytiocrhE«cEhleggalardayiadvaor edsecrRiuárveernae»s,prqeuse- tmaa«Fdeaxleasndpaesssdaes qBuaerceexleocnuat»areán laloosrqbuaelsls
modo tan humillant á la vergonya pú- san-ient per dita distingida actriu, qui lo que la Societat de Sant Domingo donará blica, pero 's coneix clarament que qui estrena en Madrit ab molt éxit. Ademés aquesta nit en los salons deis Cltrips Elí en la primera fundó que tindrá lloch lo i seos. , chiaóbjieasduoítnicaat tqauleórpderre,fohraturneabuvat laabeodliunctsae- dia 13 prop vinent se representará «La Primera part.—Sinfonía «Le Lac des
casa de Campo», que será desempenyada • ja en la nostra terra. també per la senyora Civili qui presenta- fdéees»P,udjeolM.—arAiem.—erVicaalnsa«E«lCFaiprimtaanmGernatnot»»,
Un. hu per un. vuit.— Van posarlo rá varis tipos cornpletament oposats. (barcarola), de Negrevernis.—Schotisch
ahir los nostres caxistas en la fetxa del Pérdua sensible. — Ha mort don «Mi sueno», de EScalas.—Rigodon «Les
telégrarna que daba compte de la deseen-.
habia posat son establiment
áJRodéso, fabrial'cnda' ensteatrina qui chasses imperiales», de Renausy.—Vals
sio en Reirns del globo en que anava l• altura socis «El Lirio», de Munné.—Mazurka
astronom Flammarion. Del cambi de deis millors del estranaer. «Lurline». de Munné.—Americana «La número va resultar que un telégrama . Al conduhirlo al cementiri, alguns pa- Guajira», de Breton.—Polka «Tout á la D
que de-bia ser del dia 28, aparexia corn Jalé», de Jahrbach.—Rigodon «Magen trons de barco y trevalladors de sa fábri
del 21 del mes passat.
atxas los restants y assistinthi una
ta», de Desblins.
Societat de sastres.—Dilluns passat I
I son cadávre á pes de brassos Segona part.—Vals «El Recuerdo», de
llagué lloch prévia segona convocatoria, ' numerosa concurrencia. Pujol. —Americana «Capitant Grant»
ay
bia
lcia
ida
lyas
abá
otra
atre
sols
tot
se
ra y
ar al
va
era
sinó
me
pe'l
dors,
oras.
casarse ab son amant, y en conseqüei
Noticias de Gracia. —Festa nza- reclan-iá de dita casa la criatura; la c
jor.—Comensan á ferse preparatius en
Gracia, pera celebrar ab tot lluhiment la
comensá á donar contestacions estrai
festa major, que tindrá lloch com de cos-y
confonentse á cada momear, a( I per confessar lo seu
mm en los dias 15 y 16 del corrent. La
Societar. de balls La Bella Hortensia, ha " Sen-iblará extrany que un procés co
determinar fer aixecar un embalar per lo
una cómica sobre un fet vulgaríssim
gui tant poderosament la atenció no
deis iralians sino dels desocupats de
Europa. La extranyesa cessará quai
sápiga que la Emma ab sa hermosu
ab sa elegancia habia lograr encis
Rey Víctor Manuel, de qui, fins qu1
morir, va ser amiga, y que la actrit
una celebritat no sois per sas gracias,
per sos nirvis, que no podian sufrir lc
nor contratemps, per sa distinció )
desdeny ab que tractaba als adora,
que á dotzenas la voltaban á -rotas h
Lo segon procés que 's veurá en Sira
cusa (Sicilia), te molt mes interés públich
que l' anterior. Aquí 's tracta d' un tal
Gallo, que cambié de posició social ab la
mateixa facilitar ab que las serps can biaii
de vestidura. Era Gallo temps enrei a un
simple en-ipleat en Sicilia; quan de cap
deixa son empleo y 's converteix en un
potentat, representant en Sicilia '1 Papen
d' un gran senyor. Ningú sospitá 1: cau
sa á que podia arribuhirs-se semblant carri
bi; al contrari, se 'I nombra caballer de l'
órdre de la Corona d' Italia, després. jutje
en lo tribunal de comers, en fí„ fou tarn
bé nombrar cónsul general en l' imPenl
otomá. En las últimas eleccions italianas
tou candidat progressista. Pero s' acaba:
40
LA VEU DE CATALUNYA
(Fumadoras), Negrevernis. Vals-socis ció per son contingut surnarnent práctich, la
«El Precursor», de Forés.— Lanceros h de 1). Frederich Benessat sobre '1 terna 7V-e
«Los Payasos», de Escalas.—Americana cessitut, composició y is del botiqui • del exeur
sionista. Conté, ademes, l' acta de l' excursió
«Ecos de media noche», de Munné.— á Castelló d' Ampurias, Perelada y • Vilaber
Mazurka «La Caprichosa», de Selleras. II tran. En la secció de publicació ha come.nsat
—Riaodon «Le Garde Fous». de Des á veure Ja llum un trevall sobre la val de
blins.—Vals-jota «El Tio Colas», de Ju- Baréges, del soci delegar lo baró de Saint
rés. Sanci, punt ahont se celebrará la excursió de
la Societat Ramond y la secció Sudoest del
Club Aipí francés próxirnament. Es digne d'
esser llegida una correspondencia de Caspa
'
remesa per lo soci delegat en Cels Gornis.
Sabém que dintre pochs días apareixerá als
tre número que ja está en prempsa, á fi de
posarse al corrent la publicació del retrás que
porta.
Casas de Socorro.—Ahir foren au
xiliats en la casa de Socorro del districte
quart, un jove ab una ferida incisa en lo
dit gros, ocasionada per una guillotina;
un sort-mut ab una gran ferida contusa
en lo peu esquerre y una contusió en lo
dret, per haberli caigut á sobre un tauló,
trevallant.
En lo Circo Eqüestre.—Ahir va
debutar en lo Circo Eqüestre de la plassa
de Catalunya la Troupe Elliott, compos
ta de quatre criaturas de cinch á vuit
—Després del procés del Toison d' or,
sia l' As d' oros, que s' ha acabar d' ur
manera tan trágica per D. Carlos y qt
ha lograr interessar á tota Europa, sia e
pró del acusador, sia en pró del acusa
están próxims á veure's altres dos proce
sos, que no deixan de tenir bastant iii
portancia y quan menos cridarán la ate
ció deis italians. L' un d' ells se veu
en Milan, l' altre en Siracusa.
Lo protagonista de la primera se
Emma Ivon' una de las cómicas mes o
negudas de la península itálica, á la q
s' imputa una simulació de part y la sul
titució subsegüent de criatura, trobani
actualment en una presó celular. La
rá
o
ue
Ds
se
al
s
a
un
o--
ita
ió
fer
a
rn
la
sa
1 «La Ilustració de la Infancia».—Ab Emma Ivon era la querida d' un riqui
aquest títol lo senyor D. Joseph i'vlartinez . .„
•
, sim milanés, al que en poch temps h Aguiló ha publicat una moderna coleccio d
articles de lectura útil y agradable, en prosa
y vers, recopilada deis millors autors y de las
mes escullidas publicacions científicas y lite
anys: dos noy-ets y duas noyetas. No po-! rraanras. Forma un volú rn de 296 páginas, ele
den los nostres lectors figurarse un espec- gantment irnprés.
tacle mes simpátich. Las quatre criaturas ,
manejan lo velocípedo en que van mon- I Las afeceions del fetje, indisposi
tats de la manera que volen y hi fan tota `1cionsun laxante
biliosas' rnigranya, etc.' .s curan periecta
mena d'
mena rnent ab l' as de las Pildoras Sanativas del do
evolucions. á qual mes agrada- I
áor Jayne de Filadelfia
-
bles. Lo joch dels rams que porta un á la , e<meral; remouhen tor'
obrant con:
a irritació y materia fe
Iná y 'is altres li volen pendre corrents. 9 cal deis budells' cambian gradualrnent las secre
lo de las banderas, y especialment lo dé li cions viciadas del cor y budells y restituheix
posarse tots quatre velocípedos damunt , aquestos 6rgans á una condició sana.
bia causar, per satisfer sos capritxos,
gasto de milió y mitx de pessetas. Al ti
barse en cinta y participarho al milioi
ri, demostrá aquest una gran satisfac(
per aquella noticia y 's preparaba per
grar_s festas en lo dia del part; pulab rr
nifestá grans desitjos de casarse ab E
ma y poderla fer apareixe als ulls de
societat sens la mes perita taca en
honra.
Desgraciadament abortá. Mes com E
rna habia observar la alegría de son am
y sabia que tractaba de casarse ab e:
d' una taula circular de vuit pams escas- 1 Manteniu pura la saneh per paedi no
delfia, y purgareu vostre sistema de molts ele-vulcue
renunciar als projectes am
sos de diámetro, van produhir una ex del us del Alteratiu del doctor Jay-ne de Fila- ciosos-que bullían en son cap, dissim -
.1. a,
sas plosió.d' aplausos. No podem menos de amplas, 1' abort, v mediant la complicitat d' meras malignes, que deixantlos
recomanar als nostres lectors que no dei- il pagan desarrollarse en alguna enfermetat es- gunas llevadoras, d' una dida y un b
xin de portarhi las criaturas. : crofulosa,, atxach cutáneo., afecció !mercurial, Es- ber, quals serveys compré, puig nc
També fou objecte de mols aplausos lo . corbuto o Paperas. Aqueix Alteratiu quant entra faltaban diners, fingí un part, valents
equilibrista Mr. Paulo. En los jochs ab
ii emnoc rn uirculaci6, purga enteraent la sanch y re
faltaba
tendencia morbosa als atachs una criatura encarregada per la casa
ampollas, ab la bola de ferro, y sobre tot 1 que existeixen en lo sistema. Maiernitat á la dida que '1 feu passar
en lo que executa ah una bola, un plat y mort y que debia representar la criat
un ou, va demostrar que queda qui pot donada á llum per Emma.
suplir á n' en Trewey„ aventatjantio pot- l La n-iare de la criatura abandonad
ser en seguritat y llimpiesa. 1
recullida per la casa de Maternitat ,d1
m
ant
la,
bi
ulá
al
ar
e d'
de
per
ura
Catalunya,.
Vendrell 2 d' Agost. — A l' hora de sortir
lo tren de la tarde está cremant la Casa-quar
tel de la Guardia civil, -y lo foch te tanta torsa
que 's creu impossible evítarque 's consumexi
tot editici. Las donas y criaturas deis guar
dias s' han escapat mitx despulladas, pero no
's te noticia de cap desgracia personal.
Tothom creu que l' incendi ha sigut ca
adornista senyor M'arda, en la plassa sual.
del Diamant d' aquella vila y ha con-1 Gandesa 4.— Fá alguns días que tenírn en
tractat pera la execució deis ball s- que do- 1, aquesta població á una secció de topógrafos
nará en los citats dias de la festa majar, dirigida per don Manel García Sierra, ajudant
á la molt ben aplaudida orquesta de Los de carnins, la qual está practicant uns estudis
de ferro-carril que comensa en Val de Zafan
Munnés de Molins de Rey. y acaba en Sant Carlos de la Rápita.
CIENCIAS, ART3, BIBLIOGRAFÍA, ele., etc.
—
Societat «Euterpe».--Molts individuos de 1 habenthí concorregut un considerable nume
la societat coral d' Esterpe han constituhit un 11 ro de tarragonins, en caballerías, tartanas y
Centro artístich-recreatiu, que portará '1 1 carros, forrnant en la carretera l' aspecte d'
nom de la- mateixa societat y tindrá son local d una verdadera romería:
en lo carrer d' en Lladó.ir< Las funcions d' iglesia y las populars se ce
Lo dissapte próxim es lo día destinat pera 5„ lebraren ab l' órdre mes complert.
inaugurar sas funcions recreativas, donantse p. Avuy se celebra també la fasta major en
al objecte una vetllada musical. 11 Vilaseca y segons se veu está molt concorre
«Butlleti de la Associació d' excur-.1 guda de torasters,
sions catalana».--Acaban de publicarse los1 . Reus 5.—Lo dissapte se constituhí lo Jut •
números 19 y 20 d' aquesta important publi 1 3at de primera instancia del partít en la admi
cació, formant un quadern de 48 páginas ab 1 nistració de correus al objecte d' encarregarse
alguns grabats intercálats. Conté en la pri- ti de alguns llibres y docun-ei nts que 's van re
mema seccó una circular explicant las ges- t
1 puig segons se deya, eran los mateixos que
tions practicadas oficiosament pera fusionar
1 trová '1-Jutjat de toril de Madrit en la casa de
se las duas socíetats d' excursions barceloni
ii don August Vilanova, en rnérits de la causa
nas, gestions terminadas ja, y respecte á las
,! criminal sobre talsificació de llistas deis. nú
quals no podém menos que dóldrens del re 11 meros premiats, de la segona serie de la rifa
sultat negatiu que han tingut. Al citar doeu
ue celebran las Casas de Beneficencia.
rnent rernetém á quants habían seguít ab in- 11 q
terés aqueix assumpto. 11
Publica tan-ibé la llista de las obras cedidas I
á n' aquella corporació per lo ministeri de 11
Foment, aixís com lo estracte d' algunas con- li
ferencias, entre la que mereix especial men- «
5 Tarragona 5.—S> ha celebrar ab molta ani
macb la iesta rnajor del poble de Constantí,
Varietats.
Dos processos célebres en Italia.
LA VEU DE CATALUNYA
de descubrir que sas riquesas tenian un í mes que alguns hagin assegurat que "I se menjar y de la dona eléctrica que te '1 pri
oríaen que mereix ser premiat per los dictamen de la comissió es favorable al r I vilegi del iman, produhint ademes descargas
tribunals. Era jefe d una associacio de método segun, nosaltres podem y debém eléctricas tremendas y pot ser endevinant lo
criminals que, en pochs anys han posat desmentirho, puig per personas fidedig- i
pervinclre com la antiga pitonisa. Pero ja que
en circulació 8 milions de pessetas en fal- nas se'ns ha assegurat que no eran tan no estich en 1' América, reconech que ab per
b
fa
sos bitliets de 5oo pessetas cada un. Lo vorables las impresions de la comissió. rnnmisdel Directo
pera
pogpirector hauríaerios pardl'laadrráran
e a Granja,_ donan la
deis
tribunal queda, donchs, encarregat d' ?Pot compender's, donchs, .que avuy s' ans que
allí
aaqcluaersirtolsa cmabanaellrearsdpeerqfuaelsisf'icahratnantvaglrgaunt 1 thraegv,ainllsd?onNaot oarpdernesdrpéemr cmonaytinudaer anqousterlelss 's1a,Vyerdtiechscqriuuereprolachmáagpeeprsoatachtredcs'r'euonapsdoerdígeaoradnoodne)sllea
número de bitllets, sens haber entrat may 1 vehins, que desde rholt temps s' entregan ' Humahitat pera acabar ab lo torbellí infernal
en sospita de qui podia ser 1 autor. á estudias los medis mes conduhents á la del Galop; mes jo, que perteneizo á la plebe
salvació de la vinya, y jamay á sa destruc- eStaria n-ialament dintre d' aquells saions
lcoiós?uAlflulríohadne cearrnbpóle, atpdeuroransotlsmeonlt tdeómsspiss tsruemtinpgtuuodsaosy yhotinnecshtadedicvoenrstieóntdaermlaeleacbtularaedne petitas per matar l' inseccte, jamay en tuontsIlloibsrer,noórtsaolrsmsianlatslanofsetlriacsitaidt eqausesegroesaalirsiaems
proporcions tals que motín lo cep, y de- sin. La plebe si no es felís, pensa en la felici
_ sengany-ats han renunciat á tal insectida tat deis dernés y procura conseguirla fins á
En Espanya succeheixen sempre las y s' han dedicat d' un modo especial á la costa de sa sang.
sustítució dels ceps europeos per las va- A -la plebe perteneixen totas las grans ideas
mes grans anomalias. En la provincia de
rietats americanas, y d' un modo particu- que transforman las toscas realitats del rnon Girona es ahont, després de Málaga, cau lar, per las varietats Taylor, Clinton y en sublims ideals de ditxosa perfecció, perque
sa mes estragos la filoxera, amenassant Jacques, ja sian solas, ja empeltadas de
hi han dintre d' ella 'Is profetas de la civilisa
penetrar prompte en la 'de Barcelona; y ció y del progrés; á la plebe perteneixen los
no cal dir que una vegada trasladar aquel' cneypas? dEenl pmaiosl.ts?S'phoachfset plaunptrsobya edne Emspoal-t aafreticstteass pqeuneestraabnetn ssuetniltnir-ieynetxpressar los grans imnsinecetnet áennolsatradeproTvairnracgiao,nlao. pCe.aritlalleusnyina, poch temps, de manera que no pot enca- J dona vida y rnoviment á tataesnlas1' ceosspaesr;itá eqlulae
no una provincia sola, está per lo tant ra saberse 'l resultat que donaria en nos- 1 també perteneixen los sabis que 'ns revelan
amenassada de perdre una de las millors tre
pais. los místeris de la Naturalesa, descifrant los -
fonts de riquesa ab que canta.
Y per que tot sia armónich en nostre enigmas que la Esfinge nos ofereix en premis
pais, debem estranyar lo que ha passat ab de ventura si encertérn, ab penas horribles si Aragó, en cambi, está lliure avuy- per io senyor Frederich Trémols, comissio-acás
íncurrim en algun error.
avuy de la invasió d' aquell viticida.
nat per nostra Diputació al objecte d'
Un enigma perpetuo es la vida y no hi ha
Convenia reunir un congrés, format de may un borne pensador que no s' haigí
tudiar la filoxera en los Estats-Units,y pre- enfpenyat personas competents, per estudiar los en descifrarlo. <Lo conjunt de trans
medis de destruhir F insecte ó de arnino sentar un dictamen respecte á aqueix punt. formacions ó metamórfosis que sufreix un
rar sos estragos. ?Creurán nostres lectors Tres mesos fa que '1 senyor Trémols ha ser,' s' ha dit per alguns que era la vida; pero
aqnluagseuóanqaauldgeeustnlaacsodnqeguraléatssrehSaodcsiiipegutuattatscoiErogcnaosnnióscamattiacplaaes-r táeoncrtonpnaeetridxreeedsaaolcnptavúriballtoijceh,ta,tqleumdeipcstianmmdeuesnbqtyaubedloesnumafiercnliot- lebuarinsail:vlpe«eyrrLesaceaínlsvs-iqmdulaaeasle;rsveeliprarautuclsotpimrsóeebcriíensaallcicasioóanantedraieaxqceucdreiusóltaa;o»sscalcmulaeserynass,,
d' amichs del pais establertas en Catalu-donaria
la importancia que rnereixeria, ;perqu-é debentse á la pluma d' un botánich tan aquest psuenrtssse' atotrranhuayáendisycu'srrirretyxaássraenc?oYr aya? Aixó era lo lógich y lo natural; y
precisament per ser lógich y natural que inteligent, cona lo professor de nostra re á las hipótessis.» Hi ha una causa abso
fos Catalunya, corn á mes intéressada, la Universitat seny-or Trémols. luta, un ser suprém, un motor universal. Mes,
que convoques un congrés forrriat d'agró- ?Perque nostra Diputació, que tant se ?quí mou á aquest ser, quina es sa causa?...
nomos, agricultors y altras personas que desvetlla per métodooss con per tot- Y no acabaríam may.
's creguessen competentas en l' assumpto, hreosmpe,cgteuarádalaun msiislesinóci rteafnerisdiag?nifi?cPaetiru indLilsioglautblesahqíueetsstáp'r1odbelelma avsofliunnstaatlhpurmesaennat.. no ha sigut ella qui l' ha convocat; ha «; Per qué vull jo? &Perqué m' inclino cap á lo sigut Aragó, ha sigut la diputació de Sa-que
no ha publicat encara '1 dictamen del b-ell fajo de lo Ileitx? La bondat es amable, '
ragossa la que ha pres la iniciativa en senyor Trénaols, que no duptém tindrá lo bé 'as obliga írresistiblement, sotme.tennos,
aquesta qüestió. En Catalunya no 's creu
escrit y entregat á la Diputació? dominantnos; pero ?qué son allavoras los de
en la necessitat de reunir personas de Quan se tracta d' un interés tan vital lictes? ?Perqué cometérn lo mal? ?Qué es lo
ciencia y d' esperiencia; las corporacions per Catalunya y sobre tot pe'l Ampurda, mal en una paraula, qué significan las lley's
de Catalunya han cregut mes útil reunir no sabém á que pot atribuhirse semblant penals, y quin es l' objecte, la base y 'I fí de la
uns quants individuos per cantar las glo- Lucaa oiVritat f es absoluta. causa de sí matei
deixadés y descuit; puig estém convensuts ed
rias d' un empírich y las excelencias d' que prestaria al pais, publicant la reeri un método curatiu que mata las vinyas, da memoria, un servey major que '1 que txiac.a«'1Lb' ehopmerequveolvopleyrqureessímyesf.a>'1Amixaól dihpruaecn
en lloch de salvarlas; ó han aconsellat lo hpresta demanant la contínuació d' uns molts y entre ells lo scnyor Canalejas do,tor
reso d' oracions y l' empleo d' nigua be- trevalls que cap resultat positiu han do- de la Universitat Central. Los teólechs tot ho
neita per matar la filoxera. nat. 1 esplican per la voluntat altres vehuen
?Compareixerán al congrés de Saragos- Entre tant, la filoxera continúa propa- en lo mon un conjunt de forsas y de relacions sa los panegiristas del curandero, los qui, gantse y fent estragos; los pobles del Am que. son las que obrant sobre nostre organis
oposantse als desitjos del Ampurdá, han purdá desitjan la extinció del insecte, pe- me determiacat nostras accions, movent la
nostra voluntat. tingut la delicadesa de demanar que con- ro no la deis ceps, y nostras corporacions A n' aquest últim nCimero perteneix Her tinuessen en dit pais los procediments y societats que mes deurian vigilar y tre- zen, professor de la Universitat de Florencia
que tan bons resultats han donat fas vallar per lo benestar del pais, se •crusan que ha fet un profondo estudi de la materia
ara? Ho dubtém, y tenim motius per de brassos. Be podem assegurar, donchs, en son llibre titular Fisiologia de la voluztat. dubtarho, quan los 32,000 duros em- que la filoxera no te avuy enernichs en Lo títul sol ja porta á la memoria los noms
pleats en la extinció de la filoxera en l' 1 Catalunya, y que d' aquesta manera '1 de Darwin, Spenseri Vacherow y altres ilus
Ampurdá no han fet sino aumentar lo pais se veura Invada per ella, sens posar tres sábis que abando nant lo camp ja casi
mal, no han fet sino espargir 1' insecte á en práctica cap remey,ni sisquera preven desert de la Metafísica, han descendit á exa
Ilochs, ahont, avants d'entrarhi la comis- tiu. minar los fets, á analisa*r las cosas buscant lo
sió d' extinció, no n' hi habia; puig que qduiedeesHpeerrzaedneteesrmfionnaarmloenqtuael dyev, ssoenr. Lm'éetostduo aquesta comissió, al surtir d' una vinya rigurosament didáctich y ciar, aixis com son filoxerada , entraba en un' altra sens Correspondencias estil es senzill pero verdaderament cientí
pendre la mes petita precaució! quan tots fich.
sabém que la filoxera 's propaga ab suma de L1 VE E DE CATALENYA. No tinch ternps ni puch atrevirme á seguir
f.acilitat, tóta \regada que poden portarla las consideracions que Herzen fa de la vida,
ttberr_uaVdtmdr'iaeneevgnnpauttelseélrardadláoreósC,retGsraedotevaebnaleullralsnn.oyneaficucanaMlacsiaaactdorómditee,ilsnsailsmóoosénbtojoienmdcso--- tfoicrShsisdjqoeueLesataílgVlíueéusosndeenoisbl'djeoAMcsmtaegdérdrraeiioctasad2.pmrnadieirrrlaaacAcrlieigaósosayctli.seesnltetucí--- 1 vidcúmeertidilmplráiupiorlnie,siarraapnlnieast'1r,tdoaápe;dleapeDdocaeldvguaororáolygueodnrqetrlauyatrecepemrenseorabantraaoln'gI1sluioabjnlburarreselilsaicetuposorrenternscqauioualllet , di, á saber; del metje que ha descubert molt cions, pero Herzen es rnolt práctich y positi
seguit en la provincia de Girona, y per mes que lapedra filosofal cona es lo viure sen- ,vista.
Fondo.
LA FILOXERA.
ACCIONS.
Banch de Barcelona, 141' d. 148' p.
Societat de Crédit Mercantil, 30/5 d. 38' p.
Real Comp. de Canalisació del Ebro, 12. d. 12.25 p.
Ferro-carril de B O Fransa, 116' d. 116'25 d.
Id. Tarrag. á NIartorell y Barcelona, 1•18•E0 d. 179'p.
Id. Nort d Espanya, 69' d. 6940 p.
id- Medina del Campo á Sarnora. y de Orense O Vig9
53' d. 53-2.5 p.
Id Alm O Val y Tarragona, 119.50 d 120'p.
Id. valis á Vilanova y Barcelona, 48' d.48'50 P.
OBLIGACIONS.
EmpréstitMunicipal, 100' d. 10050 p.
Id. id. cédulas hipotecarias, 95' d. 95'50 p.
Ferro-carril de Barc. á Saragossa, 10150 d. 105' p.
Id. id. id.-Série A.-58-15 d. 59' p.
Id. id. id.-Série B1-59.50 d. 80.60 p.
Fer.-car. Ta-rrag. á Barc. y Fransa, 10515 d. 108'!-
Id. Tarragona á Martorell y Barcelona y de Barcelona 1
Girona, 101.90 d. 102 25 p. •
Id. Ba re. á Fransa per Fiueras 6050 d. (50'75 p.
Id. Minas S. Joan de las .Abadessass 9195 d. 9'2'15p.
Id. Grau de Valencia á Almansa, 4815 d. 48-35 p.
IAiguas subterráneas del Llobregat, 85' d.86- p.
Tranvia de Barcelona á Sarria, 49'50 d. 4915 p
Canal d' Urz,ell, 49-50 d. 50' p.
COTISACIÓ oficial de las Bolsas de Madrit, Pa.
ris y L6ndres,del dia 3 d' Agost de 1880.
31-adrit. Renta perpet. int. al 3 p. ere 1075
7) » ext. al 3 p, °E. 2C>e3o
Deuda arnort. ab interés de 2. p. int. 3o‘o5
Bonos del Tresor de 2,000 rals. . . .
Oblig. del Banda y Tresor, série ínt.. roo'
d. del Tresor sobre prod. de Aduanas Q9‘15
d. generals per ferro carrils. . . .
. 39'90
- TELEGRAMAS partículars de las Bolsas de Ma
drit, Paris y Lóndres.
Madrit.-Consolidat interior.. . . I
Subvencion . 3
» Amortísable. . .
. 3
»
Bonos..... • 9
Paris.-Consolidad interior.. .
i
»
exterior.
9'71
O'OD
8'00
8'12
S'O
BOLSÍ. (Segons nota de la casa Espzkach).-.A
deu de la nit quedava lo Consolidat á r9`07
y 11,2 diner y 19.7o papel-.
LA VEU DE CAT.A.LUNYA
amo
Vilanova y Geltrá 3 c.1-' Agost.
Contra la costum d' aquesta vila, que no
celebraba ab pompa la festa major, aquest
arr,, prornet ser molt bona, y molt mes ho fo
ra si las fábricas paressin un parell de dias,
com se fa per tot arreu al arribar la festa ma- .
jor. Trevallant las fábricas, succeheix que 'ls
forasters van per la vila y veuhen los carrers
deserts. Crech, donchs, que seria molt conve
nient que '1s fabricants accedissin á lo que de
mano en aquesta correspondencia, y tanques
sin durant los dos dias de las festas. 1-li guan
yarian rnolts establiments y '1s forasters no s'
aburririan.
Las festas comensarán demá 4, vigilia de la
Verge de las Neus, ab repichs de campanas,
salvas y soroll, sortint á la tarde los xiquets
de Valls, mox.igangas, balls de bastons, etc.
etc. A las deu de la nit castell de fochs en la
plassa de la Constitució.
A la matinada del dia 5 comensará lo gran
soroll en aquestos carrers, y las grallas, tam
borinos, músicas y petardos, no permeterán
que ningú s' estigui al llit. A las to, tots los
balls y músicas acompanyarán al ajuntament
cap al ofici, que 's cantará ab tota pompa. Al
sortir de l' iglesia los iíquets de Valls taran la
torre de nou pisos, y pot ser la de deu.
Al vespre á las g lo <Cassino Artesá» obrirá
seu magnífich teatro posant en escena la
ópera <Sonámbula,» á qual efecte vindrá una
companyía de Barcelona, que ademes de la
dita dará tres funcions mes. En lo Tívoli. que
estará illuminat ab Ilum eléctrica, se cantará
la sarsuela <E1 Salto del Pasiego.» Després se
disparará un grandiós castell de fochs baix la
direcció del reputat pirotécnich <E1 Relámpa
go,» y desseguída la copla ampurdanesa toca
rá las millors pessas de ball del seu repertori.
Lo jovent del saló-café d' Espanya dará tarn
bé ball, tenint encarregada la decoració deis
salons al adornista Joan Casas.
Lo dia 6 tots los trevalladors tornarán á la
feyna; los carrers estarán deserts, y al vespre
gran concert vocal é instrumental en lo «Cen
tro Artesá,› y balls en lo aCassino Artesá» y
en la (Floresta.»
Lo dia 7 seguirán los halls en totas las so
cietats. En resúrnen; tindrérn un dia de festa
y varios de balls, y no li dich mes perque la
present s' ha fet ja massa llarga.
Lo Corresponsal.
Al dia segilent tarde y nit se donaren dos
balls extraordinaris; un en un embalat, ai- II
xecat al efecte rer lo senyor Baliarda, y l' al- I
tre en la sala del seny-or Campmany, rica.
ment encatifada per lo senyor Falés.
Prengueren part en l' execució las reputa
das orquestas de «Los Joves» de Martorell y
la de e Los Munnés» de Mohos de Rey res
pectivament, que si la primera ho va fer bé,
altre encare raes, tenint que citar, perque
valla pena, duas masurkas y duas americanas
que lo inteligent profesor de flautí D. Salva
dor Munné va tocar ab lo psalteri, que tant
de moda s' ha fet, quals pessas van tenir que
repetirse pera fer callar los aplausos del pú
blich.
Lo vent d' aquestos dias 'ns ha fet rnolt
mal per las vinyas, quant los pagesos ja cre
yen ab una cullita bona y segura.
La cullita de préssechs, si fa ó no fa es com
any passat, trasportantse, com de costum,
casi iotas las cargas cap á Fransa.-Lo corres
ponsal.
Oficial.
Administració prin.eipal de correus da •
Barcelona.-Llista de las cartas, impresos y mos
tras detingudas en. aouesta administració princi
pal per fzlta de franqueix en. lo dia de la !eta.
Seny-ors Balba, Moreno y Bona, Manila.-Igna
ci Segura, id. Augusto Segura, id.-Micomedes
Pastor Diaz, id.-Rafel Martí, id.-Coronel regi
ment infantería de Jo16, id.-Joan Serra y Navar
ro, id.-Serafí de Torres Melero, id.-Joseph
Cardell y Planas, id.-Joseph Cuelo, id.-Sinfo
rosa Lincuardo, Rinondo.-R. P. Fr. Jacinto Pe
tez, Booc.-Tomás Roque, id. Francisco Andrés
Bacplod.-R. P. Fr. Casarniro la Fuente, Santa
Bárbara.-Manel Pi neta Cavite.
La Bisbal 2 de Agost.
La lira que ahir se celebrá en aquesta vila
si be no ha estat rnolt concorreguda, no han
deixat de ferse bastantas transaccions sobre
tot en lo bestiá boví y caballar.
En los clemés articles hi ha hagut poca
animació, mantenintse la viram á preus bas
tant forts.
Los preparatius de la festa major, per lo
que 's veu no passarán de lo mateix que 's
va fert durant tres anys, aixó es, donar un
ball de Societat y un de públich; per ço ja 's
trevalla pera veure si 's pot realisar per medi
de suscripció, lo celebrar balls en un emba
lat que 's construheixi, pero lo no crech que
puga lograrse puig aquesta població está molt
dividida de opinions y la classe obrera que
per aquesta qilestió podría empéndrerso, no
no está gaire desahogada.
Lo partit conservador está trevallant ac
tivament pera las próximas eleccions.-R.
'SOrtie.-.?aS
Pera Cagliari bergantí italiá Giuseppe.
Id. Málaga bergantí goleta Zabelita.
Id. Habana corbeta Adela.
Id. "farragona vapor noruego Odin.
id. Tarragona vapor Isla Cristina.
Id. Bilbao vapor Barambio.
Id. Cette vapor Correo de Cette.
CA.MBIS CORRENTS
DONATS PER LA JUNTA DE GO13ERN DEL CC
LEGI DE CORREDORS REALS DE COMERS
LA PLASSA DE BARCELONA LO DIA 3
AGOST DE 1880.
Lóndres, 90 d.fetxa, 48'25 per 5 ptas.
Paris, 8 d. vista' 5'03 1/2 p. per ad.
Marsella,8 d. vista, 5'03 1/2 p. per id.
8 DIAS VISTA.
dany. Málaga.. . •
314 » Madri t..
314 » Murcia..
3/4» Orense.. .
1/8
3/4
OPalmeda.ov. .
1 124 » Palencia. .
5/8 » Pamplona..
578 » Reus. . .
324 » Salamanca. .
5/8 » San Sebastiá.
1 » Santander.
528 » Santiago. .
5/8 » Saragossa.
;28 » Sevilla.. .
t » Tarragona.
578 » TOrtosa. .
• 528 » Valencia. .
1 » Valladolit.
1 » Vigo. . .
1 124 » Vitoria. .
Escorxador. _2?elaciódas caps de bestia morts,
son pes e' import deis drets que han pagat en lo dia
cl Agost de 1880.
• Bous, 34.-- Vacas, 16. - Badellas, 3z. - Mol
tons, 8o8.-Crestats,g.-Cabrits' 15.-Anyells
oo.-Total de caps ro24.-Despullas 485'44 pes
setas. - Pes total, 22844 kilograms. - Dret, 24
cántims.- Recaudaci6, 5482'50 pessetas.- Des
pullas 485'44.-Total, 5g68'oo pessétas.
Defuncions.-Desde las 12 del a d las 12 del
3 de Agost.
Casats, 4.-Viudos, o. Solters, 3.-Noys, 5.-
Aborts, o.-Casadas, D.-Viudas, t.-Solteras a.
-Noyas, 8.
Naixements.-Varons 6.-Donas 8.
Barcelona 31 de Juriol de 1880.--L'Adrninistra
dor principal, Lluis M. Zavaleta.
San Vicens deis Horts 3 d' Agost.
Ja hern passat la festa rnajor, que á fe l'
hem celebrada ab tota tranquilitat y ab la
animació que ho sol fer aquest poble. Lo dia
3o de Juliol, á las deu del dematí, se va can
tar un oficí en la parroquia, y per la nit, en
la «Casa de las Torras», propietat de D. Jo
seph Riera, se va disparar un castell de co
hets y fochs artificials, que donaba un her
rnós cop de vista, sobre tot, mírat desde l' al
tre part del riu, ahont hi acudiren molts
vehins de Sant Feliu y Molins de Res,.
Acabada aquesta cerimonía, lo fest-iu coro
del dazrnin» d' aquesta població, va entonar
las millors pessas de son repertori.
Comercial.
COMPANYÍA DELS FERRRO-CARRILS
DE TARRAGONA BARCELONA Y FRANSA.
Albacete. . .
Alcoy. - •
Alicant. . .
Almería. .
Badajos. .
Bilbau.. . •
Búrgos.. .
•
Cádis. . .
•
Cartagena. .
Castelló. •
.
Córdoba. . .
Corunya.. .
Figueras. .
Girona.. .
Granada. . .
Hosca. .
Seres
Lleyda. .
Logronyo..
Lorca. . .
Lugo. . . .
Relació de las expedicions despatxadas en Port
Bou ab destino Barcelona lo dia 3 d' Agost
de 1880.
Tolosa, vólaterí a á N. Serra.-Brum, filats á
Carles.-Paris, rnostras á Pecia.-Lyon, maleta
(roba) á Enleanger.-Marsella, efectes á Amigó.
-Idean, monturas á Bruno Cuadros.-13ercy (Pa
ris), Paper á Bedouin.-Cambray, achicorir á J.
Pujol.-Paris, blanch de zinc á id.-Id. sülfat de
sosa á A.madeo.-Port-bou, vidre y. cuyros á
Prax germans.-Id. carácters á D. Solá.-Id. me
dicaments á Daladam.-Id. botons á B. Lluís.-
Idem, teix.its y altres á 3. Ribas.-Id. Acert y co
lors á Ferrer germans.-Id. conservas á Roví
ralta.
2
DE
DE
MISVISTA.
ny,
O
EFECTES PUBLICHS.
Tit. al port..del deute coas. int. 19-65 d.19.10 p.
Id. id. esterior am. tot. 2040. d. 20.50 p.
Id. id. amortísable interior, 38'40 d. 38'60 p
Ob. pera sub. á fer-car. de totas era. 39.40 d. 39.60
Id del Banch y del Tresor, série int. 99.n5 d.99'50
Id. id. esterior, 99-50 d. 99/5 p
Tresor sobre prod. de Aduanas, 98-25 d .9850
II. del Tresor Isla de Cuba 89 50 d. 89 ;5 p.
Bonos del Tresor 1.a y série, 97.25 d. 97.35 p.
Accions del Banch hispano colonial, 123.25 d. 123'50 p.
3/4 da
5/8
;28
1. 3/I3
'728
7/8 1/12
3/4
5/8
1
3/4
1/2
3/t
3/4
5/8
;28
314
1
PORT. DE BARCELONA
-
Embarcacions entradas en lo dia de ahir
De Valencia llaud José María ab efectes.
De Aguilas llaud Virgen del Consuelo ab blat.
De Tarragona llaud Irene ab ví.
Además 6 barcos menors ab garrotas.
.Despatxadas
Pera Benisaf vapor inglés Mispah en lastre.
Id. Cardiff vapor inglés Lord Bute.
Id. Portoferrajo polacra italiana Guilietta.
Id. Garrucha polacra goleta Borigna ab efectes
Además 5 barcos nienors ab efcctes,.
LA VEU DE CATALUNYA
SEC ANUNCIS
LA 111111\. .74
MODERNA.
Aqúégtá Embaladora qu' es la Mes económicl,
's dedica e3?clusivament á embalar mobles, DON ANDREU ALSINA Y ROVIRA mármols, rajolas y tota classe d' objec
tes. Cariar-Nou. 88, botiga.
r's RA
(E. P. D.)
Sas germanas, nebotsy demés parents, pregan á sos anzíchs y coneguts lo
tingan present en sas oracions y se serveixin assistir al enterro que tindrá
lloclz avuy día 4, á las deu del denzatí, en la parroquia de Nostra Senyora
deis Angels, y d' allí al Cenzentiri.
No s' invita particularraent.
ALS IYIALALTS DE VENÉREO Y SÍFILIS.
Curació segura sens mercuri, del venéreo, sífilis, inapótencia y gota militar.
En lo acreditat gabinet de curació deis Doctors Cuesta y Monedero, Cadena, 36,
primer.
VENERE Lo Doctor Salvat, premiat en públicas oposi
cions, assegura la curació prompta y radical
senss-us de mercuri, per crónica que sia lá.
eriternsetat.---Reb de Izály de-6
taferrisa, y z, principal. SMUS
FERRO DIALISAT CIASES.
Recomenat per la_classe médica contra la anemia, clorosis, estenuació, debi
litat, lencbrrea, etc., Aventatja 'ls demés preparats de ferro per no tenii olor, sa
bor ni ennegrir jamay las dents, essent tolerat per los estómachs mes deliCats.,
Reemplassa ab -ventatja al Ferro Bravais. -
Al per major, Farmacia de Asifió y Cases, plassa de la Llana, 11.—Barcelona:
Al detall en quasl totas las farmáciás.—Preu 3 pessetas pot.
CONSULTA DEL DR. VIDAL SOLARES, -
de las faculta.ts de Madrit y París. Antich metie extern per oposició, de 'lš hospitals
de Parls.—Enfermetats de 'ls noys y de las donas.---Reb de 2 á 4: los dias festius de
gá. ir del Clernatí.—Cárme, 3, pral.
ELL JE
de los mellors autors y fábricas á peus may vistos
per lo baratos, assegurats per lo
rellotjer constructor
1111 rumu •y Era
LO QUE NO BURT BO 'S CAMBIA
SE. VAN TOTA. MENA ADOBS ASáGUB.ATS PER. DIFÍCILS laiig SIGAN
Plassa del Angel, cantonadaâIaBoria.
nasmiliiiim~~~4 •
- -
,~111=31
riq
Venda
lanlag vonlro en Tiana
En lo carrer .de la Plassa número
hán arbrés fruiters. Jnfórmarán en táL
da-lona casa Menció Furnaguera méstfe
de cases.
YEN
Se ven una •prempáa, ab cái--
gól dé fiísta, pet.'un preu suma
inent-bódidh. -CaVP6r-N6u -dé la
Rambla número " interior.
(Taller -de Tintorería.)
44
T A VUTT mr CATAI UNYA -1-1
1A I ATA
Sus és per sentencia del Tribunal d.' In
prenta tornará á apareixer lo dia 9 del
present mes.
PREITS DE SUSCRIPCIÓ
En Barcelona 5 rals al mes. Fora, trimestre, 20 rals.
Redacció y A.dministració, carrer de Fernando, 32, primer, ahont s' ad.
meten suscripcion.s y anuncis.
ELEGR
Exterior.
Darrers telégramas deis diaris
extranjers.
Efectes deisterremotos.—Continuan en
Srnirna y sos contorns los terremotos que re
nca alarrnats als habitants d' aquella part del
Assia rnenor.Fins ara han causat ja to morts
y ioo ferits, habent ademes clestruhit So casas
y 3 rnesquitas.
Montenegrins y albanesos.—Noticias
rebudas en Viena parlan d' un nou combat
que tingué lloch lo 3o de Juriol entre rnon
tenegrins y alba ilesos en los voltants de Tusi.
Los montenegrins foren derrotats no sabent
se '1 número de morts y ferits que tingueren.
Telegramas
DE LA PREMPSA LOCAL D' AHIR
ha estallat un incendi de consideració en la
Casa de Camp.
Fins ara hi han constituhits 27 convents d'
escolapis y jesuitas.
Se indica al senyor Alcon Lujan, arcalde
de Islálaga, pera lo gobern de Barcelona.
Paris 2.—Segons los resultats de que 's te
noticia fins a las vu:t de la nit, en las elec
cions de consellers generals han triumfat 704
republicans y 281 conservadors, y ha de pro
cedirse á segonas eleccions en 67 districtes.
Los republicans tenen 184 consellers nous.
Gladstone te '1 pulmó esquerre lleu
gerament congestionat y ha passat la nit agi
tat y ab febra.
Segons lo parte deis metie.,s, á la tarde es
taba millor que al dematí. Segueix la febra y
ha sigut cridat lo metje de la Reina.
Madrit 2.--F;ns á la fetxa s' han constitu
hit en Espanya IS colegis d' escolapis y nou
de jesuitas.
(Diario de BareeZona.)
Madrit 3, á las 1'45 matinada.—S' ha dic
tat una real órdre confirníant y reformant en
part la resolució del gobernador de Barcelona
sobre pago per lo Ajuntarnent de aquesta ca
pital al de Grecia, del consum de gas pera lo
alumbrat del passeitx entre abduas poblacions
y rescindint lo contracte que existia sobre '1
particular.
Bolsí.—Consolidat, 18'62.
Madrit 3, á las 3'45 tarde.—Tots los pe
riódichs publican sentits articles á la memo
ria de Hartzembusch.
S' ha rebut un telegrama de Cuba anun
ciant novas presentactons.
Lo dissapte próxim se publicará '1 real de
cret convocant á eleccions provincials.
Lo diumenje apareixerá la anunciada cir
cular als gobernadors.
Bolsa.—Consolidat, 19'75.—Bonos, g8'oo.
—Subvencions, 39'go.
Madrit 3, á las 7'5 tarde.—S' ha fixat '1
regrés de la córt pera demá á las nou la
nit.
S' ha verificat enterro de D. Joan Euge
ni Hartzembusch. La majoría del acompa
nyament '1 formaban poetas, escriptors, pe
riodistas y actors. Al pas del féretro per lo
teatro Espanyol ha sigut cubert de coronas
de semprevivas y llaurers.
Madrit 3, á las 7'3o tarde.—En los cír
culs ministerials 's parla de la actitut de las
provincias aragonesas ab motiu del ferro-car
ril de Canfranc.
Demá se publicará lo decret fixant lo cere
monial ab mottu del part de S. M. la Reina.
Los círculs están deserts. Lo calor es ex
cessiu.
Lóndres.—Segons datos oficials, los ingle
•
"
-
Mr. Gladstone, ha experimentat
millora.
Segons El Tímes d' avay, Turquia
solta á aumentar '1 seu exércit lo
en la Tesalia.
notable
está re
Epiro y
Paris 3.—(Per lo cable.)—M. Gladstone 's
trova casi restablert.
Dihuen de Roma, que ha arribat á aquella
capital lo pare Beck ab objecte d' informarse
sobre la presencia en Italia de varios jesui
tas francesos.
S' ha aplassat pera lo 8 del actual lo viatje
á Cherburgo del President de la República.
En dit día y á las 4 y 20 minuts de la tarde
arribará á la capital del departament marítim
M. Grevy. Lo dilluns hi haurá recepció en sa
morada y assistirá á un banquet que se lí pre
para en l' Ajuntament; y lo dímars tindrá
lloch la visita á la esquadra.
sos perderen-en Candahar, 20 oficials, 120 Telegramas particulars soldats y tres canons, habentse tancat los res
tos de la brigada en Candahar ahont se de
Madrit 2, á las lo nít.— Aquesta tarde fensarán esperant l' arribada de reforsos.
BUTLLETI METEOROLOGICII
DEL DIA D' AHIR.
(Servey especia1 de LA VEUDECATALUNY
Barómetro reduhit á O gratis á las 9 matí .
Termometro c.ent. á las 9 matí. .
. •
Humitat relativa á las 9 matí.. . .
•
Tensió del vapor cl- aygua á las 9 rnatí.
Temperatura máxima a 1' ombra durant
Temperatura mínima á 1' ombra durant
26°1
las '24 horas anteriors.
las 24 horas anteriof s.
Termornetro á ! 1.5xiina. . . xinaimocala. 2.y 2.-3.. SVoelnyt
C;stat del Gel, 1 Cu. chuvaseosus.
NOTAS. Los núvols pendrán la denorniinecnactsióódeCol-
1.
Cirrus) los que afectan la forma del fila,
fluix; St. ‘Str(tuu.. los que tenen la forma ele barras o
fair.as; Ca. /Cumu/us) los que tenen la formo dP. torras
balas de cató ó graos aglomeracions, y Si. (.:Vimblis)
quant 't tu:wat es de una mateixa tinta negra ó cendro
sa, es á dir: los núvols de puja y vent. Las diferents
formas combinadas, se denominan
St, St-Ci., Ci-C.u, Ca-Ci, St-Ca, y Ca- t.
La part despejada del Gel s' espressará ab los dea
Los vents en catalá son N
primers números. (Tramontana), l'E (Gar
Imprenta de «La RenaixensaD, X
s
abreviaCionb
UCiái 13.
números des
.9.0 I2a.-,
gal), E :Llevant., SE Xaloch,, S fflitjarn`,
veig1, O :Ponent , y NO iMastrati; 'pul
son: T. G, Llut, X, .31it, Lix, P, y Alas.
La forsa del .vent s' espressf.rá ab los
de O calma, al 5 huraeá.
153.853
251
16'1
218
33'6 -
21•2