Veu de Catalunya, La. Any 11, núm. 0887-902 (1-15 jul. 1901)

              L/�   VEU   DE   CATALUNYA

los que Ta tenir foren molte y

�ro oi millor ser� el del seu

egaJa'! c�lebre Cha-tem de

u, � la Toturaine,   castell

historien,   constru�t  per  Francisco I,

ahont hi ha el fam�s quarto de las tres

Reynas.

*
* *

Una renda   de manuscrits ha  tingut
lloch en el Hotel Drouot, y com el seu
ietari es una persona molt conegu-
i Espanya, vos en parlar�.
Kl comte Ashburuham el poopietari
en q�esti� es aquell riqu�ssim lord iu-
�;rrtm partidari de Don Carles,
i dius de son jatch va portar fins
a las costas d'Espanya uu cargament
d'armas, que'l Govern franc�s va con-
r al tocar en aygnas de Fransa.
Ks un senyor alt, ab  barba  blanca,
el&po�e dels infatuats que s'han
enriquit precipitadament; persona d'un
y   d'una ilustraci�  molt
la, parla molts idiomas, entre ells
el catal�. La seva oo�eoeio de manus-
i importantissimn.

res manuscrits ab rainiaturas
s en 629 lots, se'n tragueren 830
5 franchs, y aix� que'n la venda
fer � Londres 1 any 1882, per
un   sol  llibre,   �Stone�,  comprat pel
Brilish Museum, en va treure la suma
de franchs 1.125,000, Se creu que'l total
de totas las venuas fetas de la colecci�
haur�u pujat � la suma de lliuras ester-
lina? 213,424,  � sigui 5.335,600 franchs.
La cr�nica dea �Bertran Duguesciin*
en vers franc�s per en Cuvelier, ma-
rit dei sigle XIV, ab catorze minia-
�o que ha pujat m�s de preu
en i'encant ne l'Hotel Drout. Ha arribat
� 37,500 franchs. Varis llibres d'horas,
ueut enquadernats y ab miniatures
igle XV, y entre ells el de Caterina
Rochefoucauld, han obtingut tam-
b� grans preus.

* *
La revista de tropas del 14 de j'ulioi
es esperada ab ausiapelsnacionalistas,
que pensan fer una ovaci� al ex�rcit y
pofser una xiulada al general Andre,
;lre de la Guerra.
Aquet dia ser� terrible pels pobres
soldats,  s� continua fent la calor d'a-
quets dias, ja que* desde las s�s del mat�
estaran  acampats dintre del Bois de
Ooulogue, ahont ni un al� d'ayre s'hi
i sentir: � las deu, despr�s"d'haver
>rzat y d'haver pres el caf�, se po-
saran en formaci�, cadasc� al seu lloch,
esperant l'arribada del general Floren-
tin, Governador de Par�s, que acompa-
nyar� al ministre de la Guerra.

M�s tart, cap � las duas, el president
de la Rep�blica arribar� al hip�drom de
Longchamps,decasaca, ab el gran cor-
d� de la Legi� d'Honor, Seguit y prece-
dit dels coracers, ab el rev�lver � la m�
y ab cotxe � la gran Daumont. Ab el
seu �-piqueur� al davant, s'instalar� �
la tribuna presidencial, rodejat de tot
el cos diplom�tica y dels grans dignata-
ris de la Rep�blica", presidents del Se-
nat, de la Cambra, etc, etc. En aquell
moment, totas las m�sicas tocaran la
sMarseliesa� y'ls canons far�u*uua sal-
va de 100 cauonadas.

Comensar�n el �desUle� davant la tri-
buna, y entre mitg dels aplaudiments
d*'aquella muni� de gent que hi ser� �
milers, colgada � las tribunas y al
itge del Hip�drom, la cavalleria do-
nar� en l�nia de batalla la,gran carga de
tots els anys, parantse en �ech davant
de la tribuna. Alashoras el p�blich llen-
sar� crits delirants de �jViVe l'Ar-
in�el*

Ei president sen tornar� al Eliseu y
per tot ahont passar�, els municipals
estaran de cara al p�blich pera vigilar
que no hi hagi cap incident desgraciat.
Aix�, per io que toca al dia, es lo irae
passar� diumenge que v�, si Beu ho
vol.

Eu quant � la nit, ja se sab: balls �
totas las plassas; els �mnibus y tran-
. aix�s com la major part dels cot-
xes, plegaran, y Par�s quedar� en pl�
movimennt, sense r�s que impideixi
ajarsa y ballar al s� de las mils
�inurgas�, pagadas unas per la munici-
palitat y altras pels taverners, que fan
aquell dia gran negoci. Afortunada-
ment, no m'hi pendr�n pas per altre,
que desde'l dissapte penso deixar aques-
ta en ebullici� pera passar el diu-
menge, ja siga � dins de ooscos frescos
de la plana de Liraours, ja siga � la vo-
ta del mar, � las costas de Bretanya,
desde ahont procurar� enviarvos �na
cr�nica.

De Vichy m'escriuen que molts cata-
lans hi han arribat, y si Deu ho vol,
penso anarhi pera contarvos quelcom
d'aquell lloch d'ayguas tan favorescut
per la gent de la nostra terra.
�*�

*   *

ara que no tinch costum de ficar-
raterias pol�ticas, far� esment
d'una nota tragi-c�mica qu'en la sessi�
d'ahir del Ajuntament de Par�s va pas-
sava de si la bandera roja es
la bandera francesa pera eis socialistas
lor qu'es la de Fransa. Els
is posaren els crits al cel y
defensa van sa teoria da-
l�del Prefecte Mr. Lepine,
,a que'ls seus agents compli-
: de ver passant a tabac (que's
� que deixar com un tom;
al pobre que agafin en contravenci�.

Tots estavaa conformes en que Mr.
Lepine feya mal fet; per� en lo de las
ban                     9 optaran per unay al-

Itra, quan un socialista se
y diu: �iQu� tantsromansos! tan
x>bb l'altra, son lo mateix y jo
ab totas duas
no sou m�s que un tocino y
ot esperar tot.
� mi que parleu*

se barrejan � la lluyla y s'arma una
batalla de cops de tinters� reglas, talla
papers y fins llibres.

El p�blich pren part en la cosa y co-
mensa a tirar tot lo que t� entre mans
y fins � arrencar la barana de fusta y
tiraria � dins del hemicicle... El Pre-
fecte se veya impotent ab els seus mu-
nicipals pera posar fi � la Iluyta, quan
els empleats de la casa de la Vila, al
sentir l'esc�ndol, entraren y posaren �
ratlla al p�blich y als regidors.

De tot aix� n'ha sortit un desafio en-
tre Mr. Eraia y Mr. Colly. L'�ltim, que
va ser el primer de pegar, ha rebut una
esgarrinxada al bras. Vet aqu� que ca-
dasc� va tenir un senyal, puig el na-
cionalista t� un ull de vellut que feya
ll�stima de veure ahir en el desafio, que
tingu� lloch en el Vel�drom del Parc
aux Princes.

Pere COLL�
Par�s, 10 de juliol 1901.

io y tsu peligroso, cuai MMaoimes-ius�  �'� uoww'� � ""^ �"VCi��t�V�
tralizacion en sui derivacionei batia el j totr vegada que s ofereixen grans fauhUts

pera que las xicotas pugum completar sos
estudis mitjansant elevada instrucci�



havia acabat, que'l so-

per sobra de tothom y de

a al naciona-

auies cancellers municipals

El fegioBolisie a Maflrifl

De El Pa�s:

Ei senyor Moret consiguf� ayer en el
Congreso reverdecer los laureles de la ora-
t�ria parlamentaria espanola,revivir como
perpetuo triuufador en la tribuna y dar un
timbre de honor al actual parlamento- El
discurso pronunciado ayer por el senyor
Moret contra la enmienda presentada ai
Mensaje por los eotalanistas, fu� quiz�s el
mejor que ha pronunciado en su vida.

Su himno � la P�tria,hondamente senti-
do y magistralmente cantado, su clara per-
cepci�n del problema catal�n distinguien-
do la descehtralizaci�n administrativa de
los partir ularismos injua�ifieados, sus ad-
mirables s�ntesis hisl�ricas ensalzando la
unidad de la p�tria alemana y sobre todo
algun parrafo en que corobati� determina-
das tendencias clericales, conquist�ronle
el aplauso un�nime de la Gamara.

No es mucho que quien tan admirable-
mente supo interpretar los sentimientos
del Congreso todo, sea mariana elegido
un�uimeinente para presidir la Gamara.

De El Liberal:

El canto del Cisne

Afortunadamente, no ha sido m�s que
una escaramuza incidental el debat� sus-
citado ayer en el Congreso, alrededor de la
enmienda llamada regionalista.

Una escaramuza incidental y una her-
mos�sima funci�n de fuegos artificiales,
con que el pirot�cnico mayor de Espafia se
despidi� del banco azul ante* de subir �
ocupar el sitial de la presid�ncia.

Tanto el marqu�s de Camps, que defen-
di� la enmienda, como los denias diputa-
dos catalanes que hablaron.en contra,coin-
cidieron en afirmar que la �donti�icaci�n
de Gutaluna con la p�tria com�n es per-
fecta � indestructible.

Aplauso incondicional, cual fu� el que
ayer les tributo la Gamara y cual ser� el
que mariana les tr�bute ei pa�s, merecen
esas deelaraciones.

Per� s�pase que ha quedado intacto el
problema que a todos los pensadores se-
ri�s preocupa, y � cuya elucidaci�u ser�
preciso que se consagro con reposada sere-
nidad el Parlamento.

Lo hab�a abordado de soslayo, aunque
mostrando un cior�simo raciocinio y uu
vardadero conoc3tBͫatn del
Bor Boig Bergad�, d�putado Jo la mayor�a;
no hubo, sin embargo, manera de arg�ir
como convenia � la �ndole de la cuesti�n,
porque el sefior Moret, apoder�ndose de la
batuta, lo convirti� todo en una esp�cie de
oda pind�rica.

Pocas veces habra estado el insigne ora-
dor tan elocuente.

Poqu�simas, tan fuera de la mat�ria del
debat�.

Es la palabra quien le gobierna a �l, y no
�l quien gobierna � la palabra; de ah� que,
arrastrado ayer adn mas aprisa que en tan-
tas otras ocasiones, ac�base por predicar el
m�s absnrdo, el m�s sim�trico y el m�s
antidemocratico de los unitarismos.

No le falto ni una linea para renegar has-
la del t�pico do la descentralizaci�n que ha
tenido siempre en los labios.

Seg�n �l, Franeia, Alemania, It�lia, la
Confederaci�n Helv�tica, las monarqu�as,
los imperi�s y las Bep�blicas, cifran boy
en la centralizaci�n la garantia de sus pros-
peridades y grandezas.

A tan gratu�tas atirmaciones no hay sin�
contestar con una negaci�n igualmente ro-
tunda.

Franeia trabaja con br�o por modificar
el r�gimen de concentraci�n y capilaliza-
ci�n de poderes que desde 1789 la arroj�
varias veces en brazos de la dictadura, y
sus mejores hoznbres de Estado, empezan-
do por Deschanel son en la actualidi�d gi-
rondinris.

En Inglaterra, los liberales reconocen
poco � poco la conveni�ncia de dar & Ir-
landa, no solo el home rule, sin� un Parla-
mento propio, so pena de que la �lcera in-
terior destraya el organisme de la Gran
Breta�a, y los imperialistas consideran
que la federaci�n colonial es su m�s alto
titulo de gl�ria.

Por haber prescindido � tiempo de su es-
t�ril centralizaci�n, vive todav�a el impe-
rio austr�aco donde tienen personalidad
pol�tica tres � cuatro razas, y valor oficial
tres � cuatro lenguas.

Lo propio acontece en Alemania, en Sue-
cia-Noruega, en B�lgica, en Suiza.

Y he aqu� que el se�or Moret, antes de
dejar el ministerio de la Gobernaci�n, se
ha entretenido en decimos todo lo contra-
rio.

Nada tiene de particular si bien se mira,
pues con igual aplomo y con igual elo-
cuencia desnaturaliz� y falsifico las actas
de los Ap�stoles.

Su p�rrafo m�s l�rieo, el que en ia ma-
yor�a produjo mayor eDtusiasmo, fu� uno
en que, palabras menos 6 m�s, declaro lo
siguiente

�Es doloroso que cuando la Iglesia cele-
bra una de sus m�s solemnes fiestas para
conmemorar la Paseua de Pentecostes, en
que se s�mboliza la llama del Fsp�ritu San-
to, infundiendo la misma lengua � todos
los ap�stoles para que predicaran laver-
dad divina...�

Diametralmente opuesto, salvo que el
sefior Moret quiera enraendar la plana �
San Podro, fue lo que sucedi� en el Ce-
n�eulo.

El Espiri tu Santo comunico � los disc�-
pulos la facultad de hablar en distintas
lenguas.

Y. en efecto, los Partos, los Medos, los
Elamitas, los Eg�pcia�, los de Girene, los
Bonianos, los Frigioe y los Arabes les oye-
ron expresarse en el lenguaje de cada una
de est�s uaciones. (V�anse los Hecaos,
cap. 2" vers�culos 4 � 12).

regionalismo.

Si el senor Moret no ha escarmen^ado
del vicio de las palabras sonoPas, curada
d� �l, gracias � Dios, est� la Espana nue-
va, que no se siente dispuestt 4 alimentar-
se de tropos ni de m�sica.

V�yase enhorabuena � la presid�ncia del
Congreso ei senor ministre de la Goberna-
ci�n con los justos aplausos que eu la jor-
nada de aver ha rocogido.

Y ojal� <rue el que lo sustituya, aunque
sea mucho menos elocuente, com preada
que boy es preciso tratar de muy dis(into
raodo las cuestiones de Gobierno y de Es-
tado.

Del Htraldo:

La mayor�a actual es muy Uberal, tiene
conciencia de su deber, no quiero conde-
narse � pr�xima muerte, posee como el
instintivo anhelo de no trabajar para el
momento presente, sin� trabaj u para el
maflana, como demanda'.� las circunslan-
c�as por que pasa la parria. La mayer�a
temo m�s que k la muerte � una vida infe-
cunda. La eautiva ta elocueucia; per� la
seduce m�s, la atrae con mayor poder, el
car�cter. Y la prueba est� al alcance de
todo el inundo, aunque nadie quisiera fi-
jarse, que s� habr� quien so fije, en los aio-
vimientos de su alma.

Una tarde oye al sefior Sagasta, en un
raenudoinczdente, decir con voz vibrantR
que �si le crean dificultades apelar� � m
mayor�a contra las oposic�ones�, y ia ma-
yor�a aplaude arrehatada; oye al elocueate
Indiv�duo de la Comisi�n del Mensaje
don Alfonso Gonz�lez afirmar que
que guardar fervoroso cuito al cat�lic;
per� no perm�tir privilegios ni intnuki-
nes en la potestad civil�, y aplauti
convicci�n y con entusiasmo; escucha
ayer aqueilos arrebatadores parrafos de
juvenil y briosa elocuencia del Sr. Moret
y no repara en si el texto b�blico esta bien
� mal interpretaci�, sin� que se va � la
trana del asunto, y al sentir corroborada
su f� con las afirmaeiones de la unidad del
Estado y la integridad de la p�tria, por
las que trabajaron cien generaciones, se
electriza y prorrumpe en prolongadas, re-
petidas salvas de aplausos.

S�; la mayor�a no es an�mica, ni descre�-
da, ni desconfiada en el porvenir; la mayo-
r�a ama y se deleita con el car�cter; qnie-
re, io que queremos todos en Espafia, sin
conseguirlo en tanto y tanto tiempo, qve se
goMerne, que haya una direcci�n para las
fuersas pol��icas y sociales. Es un instru-
mento sano y en�rgico para el bien, que
solo pide ser utilizado.

Pera dem� � 1� tarde estan convocats en
el despatx de l'Alcaldia*ls propietaris del
extrem esquer del Consell de Cent pera
tractar de la urbanisaci� d'aquell carrer.

�   Calma dolor caixals. Denticina Griv�

lOmiSJBMSCELOSI

La �Lliga de Defensa Industrial y Co-
mercial� enterada de que l'Ajuntament
torna � interessar l'adjudicaci� per subasta
de! arbitri d'anuncis en la vfa p�blica,
acudir� novament contra aquell projeets,
com ho feu en desembre de 1896.

En aquella fetxa la Lliga da Defensa or-
ganis� reunions d'industrials contra aque-
lla subasta y publica una protesta que
suscribiren centenars d'industrials ab esta-
bliment obert.

Aix�s com allavors don� aquella campa-
nya'ls justos resultats que s'esperavau, eal
confiar que avuy succeir� altre tant.

Han coniensat las obras d'enderrocament
de Casa Estruch.

S'ha inaugurat un servey de tranv�as
desde la plassa de Catalunya als establi-
ments de banys de la Barceloneta.

S'ha ordenat telegr�ficament als direc-
tors de las sucursals del Banch d'Espanya,
que suspenguin l'adquisici� de paper es-
tranger            _______-

Ahir en lo Golegi de Catalunya que diri-
geix t'acreditat professor de segona ense-
nyansa don Joseph M." Rigau, se repartiren
eis premis als noys que assisteixen � las
classes Superior, Elemental y de P�rvuls,
acabats que foren els ex�mens que comeu-
saren el dia avans.

L'eseullida concurr�ncia que presenci�
Pacte sorti molt satisfeta dels avensos que
notaren en dits alumnes, fent merescuts
elogis de l'acertada direcci� que imprimeix
l'esmentat senyor en la primera ensenyan-
sa, procurant lo desenrotllo del raciocini
y �'apl�caci� pr�ctica dels coneixements.

Causaren agradable impresi�, (sent calu-
rosamentaplaudidas algunas poesfas escri-
tasen nostra benvolguda llengua y ditas
ayrosament per tres parvulets.

El dependent d'una botiga de merceria
del carrer del Hospital anomenat Amadeu
Rocamora, de 16 anys va caure d'una esca-
la mentreg estava netejant .els vidres y va
rompres l'avant bras dret, fentse tamb�
mal � la cara y cap.

Ahir varen celebrar la clausura de las
classes ab uu dinar � Miramar els profes-
sors del Conservatori del Liceu.

�..osici� do Carbons mine-
iais ha quedat constitu�t en la seg�ent
forma;

D. Joan Manel Bofill, diputat provincial;
D. Ferran Fabra y Puig, diputat provin-
cial.

D. R�mul Bosch y Alsina, D. Camil Ca-
talan. vocals de la Comissi� organ�sadora
y executiva de la Exposici�.

D. Silvi Thos y Godina, quefe del dis-
tricte miner do Barcelona y Girona.

D. Franeisco Sams�, D. Joseph Laporta,
D. Lluis Mariano Vidal, individu�? del
Cos Nacional de Minas.

D. Jaume Almera, D. Arlhur Bofill, don
Manel Mir y Navarro, individuus de la
Real Acad�mia de Ciencias Naturals.

D. Eugeni Maseareiias. deg� de la Feul-
tat de Ciencias; D. Joseph Casares, deg� de
la Facultat de Farm�cia; D. Anton de A.
S�nchez P�rez, directorjde l'Escola d'Engi-
nyers Industrials.

D. Joseph Mestres G�mez, D, Joseph
Tous y Biaggi, catedr�tichs de la mateixa
Escola.

D. Joseph A. Barret, D. Emili Riera, ca-
tedr�tichs de l'Escola d'Arts y Oficis.

D. Joan Gal�, catedr�tich de l'Escola
de N�utica; D. Den�s Roca, catedr�tich del
Institut provincial de segona ensenyansa.
D. Guillem J. de Guill�n Garc�a, D. An-
toni Dardet, D. Joseph de Caralt, D. Ferran
Junoy, D. Joseph Estruch, D. Sergi Singla,
enginyers industrials.

D. Dami� Mateu, del Foment de la Pro-
ducci� nacional; D. Geroni Bol�var, direc-
tor de la revista �Ind�stria � invencions�.
D. Lluis Riviere, D. Albert Escub�s, de-
signats pels expositors de la secci� de Ma-
quinaria.

D. Jaume Garriga, diputat provincial,
D. Antoni Mora y Pascual, designats pels
expositors de la secci� de Carbons y sos
derivats.

El senyor Garriga, dimit� el c�rrech de
Jurat per considerarlo incompatible ab el
de President delegat de la Comissi�.

El Jurat nomen� pera la presid�ncia del
mateix � don Silvi Thos y Codina, quefe
del districte miner de Barcelona y Girona,
y pera secretari � D. Sergi Singla.

Va resoldres divid�rse en tres seccions,
a saber: la primera pera entendre en tot lo
relatiu � carbons y sos derivats; la segons
pera entendre en tot lo referent � m�qui-
nas destinades � la explotaci� y combusti�
del carb�; y la tercera en tot lo relacionat
eb el projectat concurs de fogoners.

S'encarreg� � la presid�ncia del mateix
Jurat la designaci� de las personas que �
son judici dev�an constituir cada una de
ditas seccions, las quals se reunir�u aviat
pera designar � sos respectius president y
secretari.          ____

A l'Escola d'Institutrius y altras carreras
pera la dona la senyoreta donya Merc� Ba-
tety Pag�s, ha obtingut despr�s de bri-
llants exercicis de rev�lida'l Diploma de
Institutriu.

Tamb� ha obtingut en dita Escola el T�-
tul de Auxiliar mercantil la alumna de la
secci� de c�rners senyoreta donya Agna
Ribalta y Cordom�.

Els ex�mens ordinaris de fi de curs, fets
durant el mes de juny, de las distintas
assignatures, aix�s corn la exposici� dels
treballs de las alumnas de las classes de
tall y confecci�, pintura, dibuix, modelat
pr�ctich y'ls exercicis pr�ctichs per las de
piano y solfeig, han donat ocasi� d'apre-
ciar els notables avensos de las senyoretas

El derrer n�mero de lo Pensament Cata-
l� que dirigeix moss�n Jacinto Verdaguer,
ccnt�'l seg�ent sumari:

�Joan Mafi� y Flaquer�, per X.��Una
rondalla vella�, per Sebasti� Farn�s��La
musa pagesa�.��Montgrony�, per mos-
s�n N. Fonty Sagu�.��L'echo�, per Flins
Fums.��Bibliografia�, per Pere M. Bor-
doy y J. Bemard y Durand.��Lo primer
catal� que va axecarse en un globo�, per
Ramon N. Comas.��De la introducci� �
la sabiesa composta per en Lluis Vives�
(TV), per X.�Cr�nica.�Cartell dei Gert�^
mon d'Olot.      __________

La Banda municipal situada & la plassa
de la cascad� deIPacch, tocar� avuy � la
tarde, las pessas seg�ents:

�La perla de Roma�, obertura, Sa�l�s.

�Les Diinus*, marcha, Mailly.

�Un dia de verano en Noruega�, fanta-
sia, Wilmers.

�Mis Helyett�, fantasia, (primera audi-
ci�n), Audr�n.

�Triana�, Gastafios.

�Estomacal Bonet, provintlo y repetiran.

Al dispensari del districte de l'Universi-
tat va serhi portada                    : 2T anys

tn�s a conse-
q��ncia d'uns carinyosos enps de. puny ab
que la va obsequiar el seu marit, en sa
casa, carrer de la Diputaci�.

La feta va donar molt que parlar al ve-
hlnat y se'n va dar coneixement al jutje.

� unas obras que's construixen al ca-
rrer de la Diputaoi�, un manobra va cau-
re de una escala de fusta de 20 pams d'al-
sada. produintse moltas contusions que li
van ser curadas al dispensari municipal.
Despr�s va ser condu�t � sa casa.

Al punt dit Hort de Sant Pau, de Sans,
un home va fer un furt de tres galls, sent
pr�s al punt (com no's sol fer molt) y dut

bon lloch.

casi impossible soportar la temperatura.
Aix� fa que de bon mat� y � la vesprada se
vegin extremadament concorreguts els es-
bl�menta �Bbw�a.

La banda de la Gasa de Caritat, dirigida
pel mestre Eusebi Guiteras, tocar� avuy,
desde las c�nch de la tarde, als banys de
Sant Sebasti�, las pessas seg�ents:

�La Baudevilloise�, pas-dobie, de Selle-
nik.

�I^a Moresque�, bolero, de Vilar.

�Alborada�, fantasia militar, de La-
porta.

�Serrana rondena�, gavota, de Guiteras.

�Aida�, fantasia, de Verdi.

�El Granadino�, vals-jota, de Vila.

Ahir deinat� va presentares un subjecte
al magatzem de drogas de'n Bofill, carrer
de la Princesa, ab un volant en que en
nom del senyor F. Comas, comerciant del
carrer d'Aribau, es demanaran deu sachs
de canyella, que li forsn entregats.

Despr�s va presentarse personalment el
senyor Comas, qui va quedar estranyat de
dit volant, que no era cosa d'ell, venintse
en coneixement de que's tractava d'un
tim�.

A la tarde va compareixe un altre sub-
jecte, ab recado tamb� del sonyor Comas,
demanant una caixa de 30 kilos de farina
lactejada. Li van donar.per� sospitant que
no fos una segona edici� de io del mat�,
van seguirlo dos dependents fins � la plas-
sa de l'Universitat. All�, al observar que
l'vigilavan, va deixar el carret� en que hi
portava la caixa y va fugir, per� va ser
agafat prompte y portat per un muni-
cipal � disposici� del Jutje.

Ahir tarde, al sortir un home d'un judi-
ci verbal devant del tinent d'alcalde d'Hos-
tafranchs, se va insolentar de deb� contra
l,municipal que rhaviacitat,amenas3antlo
y dirigintli tota classe d'insults. Ab aix�
hi ha guanyat quedar pr�s y � dispossi-
ci� del jutjat.

Un veh� del carrer de la Independ�ncia,
S. Mart�, va denunciar que � una casa de
empeny os d'aquella barriada, carrer del
Mitjd�a", hi havia varias pessas de roba que
li hav�an sigut robadas de casa seva el mes
de febrer. L'amo de la caixa se va |negar �
entregar la roba si uo era per ordre del Jut-
je, � qui se'n va donar part.

A S. Mart� va ser agafat un home de 44
anvs, que estava reclamat pel Jutje Muni-
cipal d'aquell districte. No se li va trobar
altre document qu'una tremenda daga.

Avuy, � las quatre de la tarde, se cele-
brar� a Can Xuriach, del barri de Va�lcar-
ca, una important reuni� de propietaris y
veh�ns del mateix, � fi d� auscriure la Ins-
t�ncia en que solicitan ser agregats � la
municipalitat de Barcelona.

Ela treballs encaminats en aquet sentit,
avansan y tot fa esperar que, comptant,
com se compta, ab l'apoyo del Ajuntament
de Barcelona, s'obtindr� aviat la soluci�
que's desitja.

Avuy, aniversari de la presa de la Basti-
Ha, la col�nia francesa resident en aquesta
capital, ser� rebuda pel consul de la seva
naci�, seguint la costum de cada any. Al
edifici que ocupa l'esmentat consulat, lo
mateix que als �mreos d'aquella naci� an-
clats al port y que als domicilis dels indi-
viduus de la col�nia, hi onejar� la bandera
tricolor.           _____

� Recorren las Ratnblas y carrers de
Barcelona grans manadas d estrangers y
forasters que venen � pendre banvs. A tots
sels veu portar joyoso� el bonich �lbum
�Rwuerdo de Barcelona�, que est� de ven-
da a totas las bon�s llibiserlas, al preu da
4'50 pessetes.                                       ...

Es probable que'l dia 24 del corrent, dia
del Sant de la Rey na, se celebri recepci�
en cort al Palau de la Capitania general.

S'est�n desmontant els pedrlssos del pas-
seig de Col�n, pera colocailos novament al
lloch que ocupava la faixa de jardineria
que hi havia & abd�s costats.

Pel Govern civil ha sigut concedida la
exemei� de subasta al Ajuntament de Ma-
tar� pera l'adquisici� y colocaci� de 900
metres de canonada de cer inoxidable pera
la conducci� d'ayguas potables.

� Banys La Garriga curan malalt�as pell.

Avuy mat�, � las deu, se celebrar� al
Circo Barcelon�s un meeting organisat per
alguns elements republicans, al objecte de
protestar de las detencions de que varen
ser objecte darrerament per part de la
policia, alguns dels seus correligionaris.

Ha pres possessi� del seu c�rrech el nou
jutgdple las Dressanas, senyor Carballo.

ATorrente (provinci� de Valenci�), se
celebraran dintre poch uns Jochs Florals,
en els que podran- presentarse treballs en
prosa y vers, escrits en catal�, castell� y
valenci�.

Noticias reiigiosas

Parr�quia de Sant Pau. �Avuy se dir� �
las set ia missa parroquial ab pl�tica per
lo Rvnt. senyor Ec�nomo.

A las deu la Communitat de la Parr�quia
cantar� l'Ofici.

A la tarde, � dos quarts de set, l'Associa-
ci� Josephina obsequiar� � son glori�s Pa-
triarca �b els acostumats excereicis men-
suals.

Dimars, diada de la Mare de Deu del
Carme, � las nou, se eantar� un Ofici so-
lemne per l'escolania d'aquesta Parr�quia,
dirigida pel mestre de capella y organista
don Cassimir Ballester.

1 ab

Por:                                    r* de,

U�niar.

platica sobre i'Evangeii pel Rvnt. senyor
Rector. Durant el res de la santa Missa se
continuar� la Novena dedicada � la excelsa
Patrona Carmelitana.

A las nou, se cantar� la Missa Conven-
tual; y � la tardo, � las sis y mitja, hi hau-
r� el res del sant Rosari, Meditaci� y Tri-
sagi ser�fich y s'acabar� la funci� ab la Vi-
sita � la Verge del Carme.

Dilluns, durant la Missa de un quart de
vuyt, se continuar� la Novena en llahor de
la Mare de Deu del Carme.

Sama iglesia Catedral Bas�lica.�A l'ho-
ra del ofici, predicar� avuy el reverent
doctor moss�n- Colominas, beneficiat de la
parr�quia dels Sants Just y Pastor.

Parr�quia de Nostra Senyora de la Merc�.
�Diumenge, dia 14, segon de mes; a las
vuyt del mat�, l'Arxiconfraria de Fillas de
Maria de la Mare de Deu de la Merc�, tin-
dr� missa de Comuni� general ab pl�tica
preparat�ria.

A la tarde, � las sis, Trisagi cantat per la
escolania; visita � la Sant�ssima Verge.

El vicari capitular doctor moss�n Ricard
Cort�s, assistit pel reverent regent de la
parr�quia de Sant Joan de Gracia, y altres
senyors sacerdots, ha beneit las capellas
p�biicas que ab car�cter inter� han eregit
en honor de la Mare de Deu del Roser, � las
salas del Refugi de Gracia, (carrer de To-
rrijos), las ger�nanas de la Caritat, Domi-
nicas de la Presentaci� de la Sant�ssima
Verge, que tenen al seu c�rrech l'esmentat
refugi.

Ha assistit y presidit l'esmentat acte, la
Junta de Senyoras, aix�s com varias perso-
nas caritativas, que ab las sevas a�moynas
contribueixen al sosteniment del esmentat
institut.

Es una verdadera ll�stima que'l Refugi
de Gracia no compti ab m�s fondos que li
permetin recullir � major n�mero de cria-
turas, fillas totas de la classe treballadora
d'aquella barriada.

Als Claustres de la Catedral s'hi ha fi-
xat un edicte anunciant la provisi� d'un
benefici ab c�rrech de contralt, � la cate-
dral de Burgos. El qui proveeixi l'esmen-
tada plassa, deur� ensenyar solfeig als
noys del chor d'aquella iglesia Metropoli-
tana. El plasso pera l'admissi� de solici-
tuts fineix el dia o d'agost vinent.

Dem�, segon diumenge del present mes,
tindr� lloch � l'iglesia parroquial de Sant
Just, � las vuyt del mat�, la missa de Co-
muni� reglamentaria de Ja Lliga Espiritual
de Nostra Senyora de Montserrat.

�   Sem
tassa de ti

dxe ioch se pot tenir una
lannila,. Pelayo, 9.

JLa calor va aumentar encara ahir,
sentintse una sofocac�� molt m�s intensa
yatuidora. Als paratges assoleyats se fa

INFORMACI�

telegr�fica y telef�nica

DE

"LA VEU DE CATALUNYA"

mEMAS DEL ESTRAHGSB

Sobre

la Hisenda espanyola

Par�s, 13, 9'15 mat�.

Roma.�L'Obsercator� Bomano, ocu-

pantse de la situaci� actual de la Hi-

senda espanyola, examina �b termes
molt falaguers el discurs pronunciat en
el Congr�s pel ministre d'Hisenda, se-
nyor �rzai�, ai presentar els Pressu-
postos.

Globo dirigible

Par�s, 13,5P27 mat�.

Ahir al mat� l'aereonauta M. D'umont
va fer una ascenci� ab un globo diri-
gible ab motor de petroli.

Va sortir del pont de San Cloud entre
la torre Eiffel y el Trocader.

En aquet �ltim punt va baixar pera
arreglar una corda que s'havia trencat.

Despr�s torn� � puiar, fent experi-
ments molt curiosos al voltant de fa to-
rre Eiffel.

Se dirigia cap aquesta y quan sem-
blava que hi anava � topar, cainbiava
r�pidament de direcci�.

Aquestas provas son no m�s qu"un
ensaig de las provaa oficials ques fa-
ran dem�.

M. Dumont diu qu'esl� segur del bon
resultat que tindran.

Se proposa guanyar cl premi de 160
rail �ranchs, ofert per V Aereouaula
Club al inventor del primer globo diri-
gible.

S'esperan ab espectaci� las provas d*
dem�.

Fransa y'l Marroch

Parts, 13, 9'38 mati.

Le Courrier du Sois, desment la not�-
cia de Le Figar� relativa � supostas ne-
gociacions entre la embaixada del Ma-
rroch y el ministre ds Negocia estran-
gers.

De ferse, ho seran en presencia det
Governador general d'Argelia y del re-
presentant de Fransa � T�nger.

De la Argentina

Par�s, 13, 2'41 tarde.

Telegrafian de Buenos Aires que has
prestat jurament eia nous ministres d�
Hisenda y Just�cia.

Els nomenaments ham sigui acuUttB
favorablement.

Regna tranqui�tat en tota la Rep�-
blica.

L'almirall Mello

Paris, 13, 3'18 tarde.

Rio Janeiro.�L'almirall Mello, que-
fe de la revoluci� naval de 1893, ha si-
gut detingut � Ourie, com � sospit�s da
manejos mon�rquichs.

L'almirall Mello ha dirigit � la Cam-
bra una queixa per ab�s de poder, con-
tra'l president de la Rep�blica.

La comissi� de la Cambra ha rebut-
jat la querella per injusti6cada.

La prempsa madrilenya

Madrid, 13, l'15 tarde.

Bl Imparcial censura que'n Silvela
hagi designat pera intervenir en la dis-
cussi� dels Pressupostos, ai element
m�s reaccionari.

Diu que s'imposa la reforma de Pen-
senyansa pera que's millori la instruc-
ci� Industrial y mec�nica

Bl �rloba reconeix el dret �en Rome-
ro Robledo � discutir las actas de Bar-
celona, per� censura � n'aquet per la
oposici� sistem�tica que hi fa,volguent
imposar la seva voluntat al Parlament
contra la del Govern, y la majoria.

Si en Romero provoca � n'aquesla,
aquesta li tornar� l'atach, perqu� es
q�esti� d'honra per ella no deixarse
dominar per ning�.

Bl Pa�s afirma que en Melquiades
Alvarez ha conseguil arrancar den Mo-
ret la seg�ent preciosa declaraci�: que
las ordres religiosas no poden estar
compresas dins la lley com� ni regitse
per la Lley d'Associacions.

Pago del cup�

Titols y carpetas

EI pago del cup� del amortisable del
5 per cent acaba el 15 del mes que v�;
y com pera dita fetxa es molt probable
que no s'hagin entregat encara els t�-
tols en cambi de las carpetas provisio-
nals, deur� sofrir alguna demora aquell
pago � las personas que aquell dia no
tinguin las carpetas.

Pera resoldre aquet cas, sens du�te
que'l ministre dictar� la oportuna dis-
posici�.

El Baneh d'Espanya pagar� els cu-
pons dels titols qu'ell tingui en de-
posi t encara que no'ls hagi cobrat.

�Per la Direcci� del Deute s'ha dis- *
posat que la entrega dels titols en cam-
bi de las carpetas se fassi per ordre ri-
gur�s de la presentaci� d'aquestas.

No's pot precisar quan acabar� aques-
ta operaci�, perqu� s'ha de fer moll �
poch a poch, at�s el n�mero de t�tols y
a la necessitat de buscar, pera entre-
garlos, els que duguin els mateixos n�-
meros que las carpetas.

La Direcci� del Deute ha retornat
corretgits � la casa de Londres, que es-
t� encarregada de tirarlos, els titols del
Deute del quatre per cent.

Junta general

En laJunta general d'accionistas que
celebrar� el 24 d'aquet mes la Compa-
nyia dels ferrocarrils andalusos, se
tractar� del projecte de aprovaci� de la
pr�rroga convinguda en el comit� d'ao
cionistas,

Felicitaci�

Oviedo.�L'Ajuntament ha acordat
per unanimitat felicitar al diputat don
Melquiades Alvarez per la seva campa-
nya en la discussi� del Missatge respec-
te la q�esti� religiosa,

Naufragi

Bilbao.�El vapor �Uriarte�, n�m. 4,
d'aquesta matr�cula, ha anat � fons en
las costas dels Estats Units.

La causa del naufragi fou l'haver to-
pat � conseq��ncia d'una boyra molt
tapida.

Se va salvar tota la tripulaci�.

El barco era de 3,400  toneladas,
anava carregat de mineral, cap � Fil�
delfia.