p. 1 |
Desar pàgina Eliminar pàgina | Anterior | 1 de 131 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
|
Carregant continguts ...
D�AR� CATAL� DB Avisos, Noticies y Anunci� PREDS DE SUSORIPOI� SarccIonallSl^zr." Sspanya �nio postal. pM � � . 4'SO ptes. �iBk, � > � rHW de ao numero*. POceaUtr� Ea��eac�e �W'.ocl� y Adm'nlau n�fJa� Ctorer Meliers, 10 bi*, (Hscn� oi la. Rajola) IMPREMPTAl Sasodallera, 10 bla, T*t�f*n 184 Anuncis, �Hrueles. comunicet� r st� dama a preus covencionals. P�e � edici� fl�I vespre s'admeten esqueies mortu�ries flns � las ala d* H tMdjk Per lVct� d�l BW, OM � ta* �meV at matinada. Any XXI num, 4*306 Ba*eelona: JDilluns 1 de maig de 1911 Edioi� del MAT� SANT DEL DIA: Sants Felip 7 Jaume, aps. ff��id�d�m�iSt. Atannsl.b. ydr.�Qaaraota Hores: a la iglesia de Montsl�, de RR. Dominiques.�Hores d'exposici�: De 2/4 de non d*l mat� a 3/4 ne set �e la tarda.-nom �: A la mateixa Iglrsta.�Cort de Marta:� Ntra. 8ra. de la Merc�, a fa iglesia. privilegiada, o e la del 11.-Dem�: Ntra. 8ra. dels Ais ere<�, a sa l(tlesia. � aflaaa d'avuy; Sta. Felip y Jaume, aps.; color yermell.�La d� dama: Sant Atanasl, b., conf. ydr., co.or blancli.�-Adoraci� nootnrna: Avu , dilluns, dia l de mal?. Torn de la Mare de Deu de la Merc�. Observatori Meteorologies! de la Universitat. - Director: E. Aleob� � 30 d abril HORBS D'OBSRRVACIO: < mati y l tarda.�Bar�metre aO* y al nivell del mar 3S0ir>; W.U.�Temperatures: mnxIma3<V0 sol: 2Ms ombra.�iC� nlma. <o ombra: s\; rea.�Temperatura a l'ombra: 16'4; 1 ' .�Pluja alesai hores: 1' 5.-AlgaaeTap�rada ea mtl�metres: l'2'.-Oraoj d'�uiattat ;j.3f �L'ireoel� del real. SSO ; ONO.�Velocitat del vaac 123 t� mtat del cel: <� >i..'rt. numio,.-N�vols: Classes: li k.�CsoUttt: 0'8; 0':. Sortida d*lS3i: 4,30.�Posta:�'i.�Sortida deiaiiaoa: 5'41 m.�Posta: 9*6t. LA SENYORA Tusquets y C.a5. en C.BB^S; Valors y cupons.�Rambla del Centre, 9 DE VERGES mor� el 31 de mars prop-passat havent rebut els Sants Ssgramanti y la Benedicci� Apost�lic� (A. C. S.) Els seus afligits espi�s don Felip Verg�s y Mas, fills, Joseph M.�, Ma- ria! Teresa, Pius M.� y M.� de la Assumpci�, germana, germans pol'tichs, tia, nebot�, nebot polMch, cosins y dem�s parents, al recordar als seus amiohs y coneguts tan irreparable p�rdua, els preguen la tinguin present en llurs ora- cions y se serveixin assistir a alguna de les masses que, para l'etern descans de la seva �nima, se celebraran dem�. dimars, dia 2 del corrent, de deu a dotze, a la iglesia de Nostra Senyora de Ponrpeya, Granvia Diagonal, 450. El dol ae dona per despedit No's convida particularment L'Excra. y Rdm. "Junci Apost�llch de Sa Santedat y cla Escira y Hm�. Sra. Arquebisbe de Gra- nada y Bisbes de Barcelona, Girona y Vich, s'han dignat concedir 100 y 58 dies d'indulg�ncia, reapec- tirament, per cada acte de pietat que s'apliqui ea sufragi de l'�nima de la finada. E^-ra^deJaJliba La Nacionalitat Catalana SEGONA EDICI� TJn vol. de 152 p�g., de 20 x 13 cm., en excelent paper verge Edici� popular: 50 ets. Ab cobertes a dues tintes y el retrat de l'autor: 1 pta. DE VSND� EN LLIBRERIES T klOSCOS Dlp.: Ferran VII, 57, entl. La Catalima Nota; Queden uns pochs exemplars en paper de iii que podran adqul- rirseen aquesta Administraci� a 10 pessetes exemplar. Negociem Valors y Cupons Fill� de F. Mas Sard�. Rbla. Centre. 20. Claudi Duran Construccions "MONIER" Barcelona. � Ronda Sant Pere, n�m. 44, baixos Director tecnieh: Don Claudi Duria Ventosa, arqniteote Aquestes construccions, que per llur durada, lleu raresa y impermeabilitat, ne tenen rival, se recomanen molt especialment ais senyors enginyers o fabricants, pera substituir ab ventatja y economia els dip�sits de zinch, piom o ferro en llurs divers�� aplicacions industrials, y als Ajuntaments y agricultors pors'ls dipositada gran capa- citat, en substituci� dels fabricats ab mamposter�a j rajoles, destinats al prove�ment d aig�es de les poblacions y pera regar els camps, empleantse ab �xit cada dia superior aquet sistema, en canonades de gran di�metre ab difereotes pressions, pera conduc- cions y canalisacions d'aig�es. Constitueix una especialitat deia casa la construcci� da safreigs transportable*; banyeres, aig�es, serpentfns, etc. ,molt econ�michsy forts. Ttlijtn mm tl d*$f>atx. n�nttrm iSfg jr �* �'� tmlltrt, m�mtro 339) �ir* 'EMLsm.wrmsm.Ttm.m JHLof y Fillg Va/ors, Cupons, Giros, Comptes Corrents, Cambi de Monedes � RAMBLA CAN ALETES. 2 )--------------------------------. El JL>1�� EJe RibaS V JRibaS �/&� �"���&*� "orom-at- �*"**� �"*���� .**�*� �.kAWHw j Aa.Awsi� de son consultori de Cirurgia,Passatge Domingo, 3, y desa Cl�nica d'Operacions. Valenci�, 309 Or. Joan Ribas y Perdig� Tractament de la PULM� MAR. - TUBERCULOSIS - Valenci�, 223, enlressol- Vies urin�ries. Aparells pera veure la bufeta, uretr� y rentar els ro- nyons. De 1� a 2 y de C a 9. � JOVELLANOS, 9 miser�ies Ei sienyOlr Moret ha donada tal confie*- �janVria, aj Ateneu de Madirid, sobte Ja Morolucj� de Y ha dS� que In a, de ser la) (uncr if*. [ Et senyor Moret' <Ss �1; veriCable exem- plar dels pol�tiqhjs a la �espanyola�, dels PQli�rtohis del �trust�. ES l'home d'a les �bt�jlcs paraules, de Ics frassa buides (y Bu-ininoses, de Va ret�ricrues universals.^. Usa aavint d'extanpks, emmat�levaas a fes v�ries ctancics divii�,:s y humanes� y|s*ea a trav�s de dioconaris cncJolop�t- d�idhfi y rie fuMes cicint�fiques com la de ^a Van. �Quan Ja de Cavite wXgu� d'arrugarse pem avitar les ires populars y dospi�s reg� novament l'Esr *&*� EM os qui ditju� a Barcelona, ab *� car�ssim ;)rotegit on JjO; rtraux el virus d< Ire, de la le- v�w�<-'0. de la rapaci�tat y det vandalisme. es do f�s�dh, de f�'istiich profond, irpij-irtci� que aausa un home dcspnesi- ttgiRt y definitivament anfon^at per Jes seves pulpts, parianit ,de morabtat�, jao- � fi^qal y donant conferencies de iosa finalitat fena dio Moret es, un fracassat de la Tooriitent, t[ue mo ha con Umirse ni d seva ou AHIR T AVUY Cartes d'un barcfjlon� a na amidi un flira Casa de la Ciutat A�oits cojr.3 he contemplat en la Pla�a *e bant Jaume l'arribada del Ajuntament "t d'alguna qcrimonia... La gcait tot- Jjist obria carrer als batidors do la guar- nia municipal muntada que, ab els blan- �ruissims plomtdls del casch flotant en ^""o y la bnlianior dels metalls de sa �ontura y la uquesa do rumforme y ^ marxa magtestuosa de k� nobles beis- aes, donava una nota d'esplendor teatral. Carrera, en land�s de gran gala, vc- y^f!} *� r^dors, ab tra/o d'^iqueCa, y el �aul �mell ab les armes de �a aii�ac brod duent el bast� de P>**< ;i�a un'piquet de la guardi� tent desoodta. Penetraven a la Oasa; y, �una vegada l'immens vest�bol s'havia em- passat tota la comis.si�i y tornava a restar ta ve�a pla�a en son reoullimifffit habitual, JO me la imaginava tofiseguat plena de gom a gom dels nostro avis, en 1415 �penant la sortida den Joam Eivaller que, P�er mBjah�a o por dol Coniller en Cars anava a presentar els agravis de la ciutat n enL/'^^T�:n, I PKa- no haver volgut son Prove�dor pagar en el mercat el vcauigal ae consum que par dret h pertocava, fo VBya sortir ei gran Fivaller entre la es- Peotant adrruraci� de la multitut, vestit e gr,ama la y gorra negres, procedit de son macer ab la massa coberta de dol, acompanyat de dotzo escuders y seguit Qtin patge que u portava'l r�ssech de ja�oga. El poble, que haWa tancat totes les portes del comer�, restava espantat �el valor de son rep ;-, algunes �ones ploraven y les ariatures S'al�aven Oe punterca ptra admirar a l'h�rce. Arri- �la a palau; un servidor del Rey li pre- gunta si es ell en Joan Fivaller; respon � aquest que ell es �un Conceljer de la Uutat de Barcelona�; entra em presen- jel Monarca, li exposa ab tou fer- no desprove�da del respecte de guT. el motiu de sa visita, s'indigna en, ^erran i, el f� sortir y esperar, consul- Ca, se queixa, s'enrabia... per�, al �ltim aonven�ut prils arguments- de sols dig-' nalaris a emp�s per les circumstancies, mana pagar el tribut y raooneix el dret de \af liutat representada per en Joan lui es rebut ab visques y acla- per sos conciutadaina agraits. . tu�, amidi de l'�nima, que alla- vors jo otniparo en mon interior les dues situacions y no puch defugir l'idea de sernblarrr.e, lo d'avuy, degu� quelcom a |vrt de 1 escenografia, fals, mentida, fm- K'.mertt, y lo d'ahir, revestint aquella su- �ir oatnarcal d'escena b�blica. Eren aq. � mes, aquells Conctellers, aquells ""�erca. s, ciutadans, cavallers, metges �.srers, argenters, sastres, apotecaris, hia' nn�rs que comen�aven la llista ab en SV 1? tancav�n ^ el m�rtir En dri L a^Casanova. }*n representatius g� estan de culnrra de BaraeJona, que ^P?na, ven1taW,e descorauj;im,en.t, pen- e^.n'f ^- desde Fel,P Vhan vingut gBent els ajuntaments de la nostra du dem^ ^ d P*1*1"0 �c>mu de tou� els *�" anya, prescindint de sa glo Fou el gran Jaume fel qui desde Valenci� con- ciutat aquell govern po- s tart devia imBriortalBar- que son ftincionamant y Ce ced' griar que . > y eleccii/ o �omenament reyal vari� se* Sr15 Ies n -cuistancies, s-mpre result� earF�^em del P�')Ie P^ PoWe; m�s, cn- . a, desp�s funcionar Pa0*'1 dc Coh^n "a t� ''historia deis *� Que sols fos an< . �t; prou la' pots trobar en totes les histories que de nostre poble s'han escrities. Per� lo que st vull dirte es que es mirant Casa la ciutat per dintre quan m�s contrast hi trobo entre les institucions que en el temps de nostra gl�ria ens regiren y ies 1 leys igualit�ries que avuy han arrasat tots els monuments de dret pol�tioh que ornaven Catalunya. Les corrents que, en temps del darrer Govern de don Antoni Maura, s'havien establert a favor de l'au- tonomia municipal y provincial, tan de lluny preparades per nostres regionalis- tes, s'estroncaren ab La pujada al poder del enemich de nostra terra, don Sogi- m�n Moret. <;Qu� devindr�n avuy ab en Canalej'as y els que'l segueixin? Jo, op- timista com sempre, crech que vindr� lo que nosaltres volguem que vingui y que encara som a temps, oblidant les lluites fratricides que'ns enerven, de reconquerir tota nostra antiga grandesa y esplendor ocupant, no sols dintre Espanya, Bin� dintre Europa y cl mon, el lloch que'ns correspon, i Qui sab si encara podria tor- nar aquella Rep�blica Municipal, model de govern democr�tich, encara avuy, en part, vigent en les grans ciutats angle- ses? Y per qu� no? Si Londres con- serva encara avuy una jurisdicci� espe- cial dintre la Just�cia del Regne de la Gran Bretanya, i per qu� no podrem nos- altres, a travers d'evolucions m�s onnenys r�pides, tornar a totes aquelles facul- tats llegislatives y executives que en al- tre temps gaudiom. fins y lot invadint les jurisdiccions del Drvt Civil, del Pe- nal, del Internacional y el mateix C�- dex militar ? Y allavors, mort per sempre el parlamentarisme rid�col que avuy s'ha introduit en el nostre Consistori, torna- rien a ser ois Conciellers lo que im altre temos forpn..�Wio ^.<~o=,j��?^Ssrjrs r�o les mes insignificants prerrogatives de la ciutat, fins a defensors her�ichs d'ella vessant per sa bandera la llur sanch g'o riosa; els qui, considerats com Grans de Espanya, estaven coberts devant del Rey y, al devant y per sobre de Cota la no- blesa, no aoinsideraven rebaixarse atenent als m�s insignificants detalls de la po- licia urbana y de la higiene, dels mercats y dels subsidis, de l'ordre y de la tran- quilitat p�blca; els qui rebent als em- baixadors d'altres pobles y fins ab fa- cultats de nomenar c�msuls en Regnes extrangers, acudien humi'miena a les m�s greus mis�ries dels nec. s�tats; els qui, al mateix temps que exigien el pagament de consums al Rey Ferran I, perqu� era dc lley, y obligaven a descendir do son trono a 1'-in q/u is dor general, Bisbe d'As- totga, �don Diego Sarmiento, perqu� ning� que no fos de la fam�lia reyal, virrey o cardenal podia ass/auresen lloch m�s preeminent que ells, y onejaven pe- no d'almirall en les esquadres catalanes y ostentaven t�tul de coronel davant de ses milicnes y estaven plens d'honors y prerrogatives..., un cop deixada 1 investi- dura de representant de Barcelona, tor- naven a son taller, a sa cl�nica, a son comer� ab la satisfacci� del dever com- plert, sense que'l m�s lleu remordiment d'haver mancat a lo que de sa honora- bilitat esperaven sos conciutadans torb�s la tranquilitat y serenor de sa concien- cia... Per�, i qu� hi fem parats devant ia porta ? Perdona que m'hagi allargat, con- tra la meva voluntat y la meva costum, en consideracions Irs��rich - pol'tfiques que no son d'aquest Uoch; per�, amich meu, m'es tan dif�cil no esplayarme on queixes amarguissimes ab la recoardan�a dels temps gloriosos d'aquesta Casa avuy, avuy precisament en que, apode- rats d'ella fan�tichs id�latres d'un home, inicien una campanya d'odis mesquins y y petits jacobinismes I iQue ageganta- des resulten les dues figures que fan guarda d'honor a la porta quan al seu costat passen y penetren a la Casa Gran aquells homes, nanos deformats d'ente- niment, d'�nima arrofiada, de cor me- talisat, fam�lichs de concupisc�ncies am- bicioses que protesten de voJer ej b� de Ja ciutat, fa bona administraci� de Bar colona, la prosperitat del nostre po ble! Y qu�'h farem d'entrar I Veur�s el vest�bol, la escala del Consistori Nou, la galeria g�tica el Saj� de Cent, el Nau, el despatx del batlle, La secreta- ria, un sens fi d'oficines y depend�ncies... Veur�s els retrats dels catalans ilustres, y sense voler, fatalment, tornaran a la meva boca les lamentacions, les quei- xes, els recorts... Fugim, fugim, que es dimars y ara entren els �cancellers� a celebrar sessi�... Nq vull, no vull de cap manera que la presenc�is... Cdrh$ DE FORTUNY, Rectificaci� del cens electoral El dia 6 de maig s'acaba'l ter- me pera ferse incloure en les llistes electorals que han de ser- vir pera les eleccions de regidors. La Lliga Regionalista t� ofici- nes obertes pera simplificar l'o- peraci�. Ara's fa f�cilment lo que des- pr�s no pot ferse. �1 dever dels ciutadans es pro- curar�s armes pera combatre. De 10 a 1 y de 4 a 7 - Boters, 4 (Plasaa Cucurulla). Estudis Universitaris Catalans Conferencia del Sr. Puig y Cadafalch al Palau de la Generalitat Tal com hav�em anunciat, ahir a les onze del mat�, l'emment arquitecte y his- toriador de l'Arquitectura catalana don Joseph Puig y Cadafalch, catedr�tich de historia del art dels Escudis Universita- ris Catalans, va donar la seva anunciada conferencia a les obres dol antich Palau de la Generalitat, fent l'historia del edi- fici. L'espectacle que ahir presenci�rem so- ta les arcades del pati de Sant Jordi, es altament coiirortador. El p�blich arribava a multitut entorn del eminent conferen- ciant, qui,_ab aquella exposici� clara del seu sistema d'explicar l'historia, va anar seguint pas per pas Xa, del edific�, es- tudiant ses creixences y vissisituts, el seu desenrotllo y les seves variacions. La conferencia comen�� al pati de Sant Jordi, que estava p�� de ge.it. Cl senyo* Puig, situat en cl primer ropl� de l'escala dominava'l seu p�blich, que s'exten�a es- cala amunt por les galer.es dd pati. Comen� .'-- cr~r"* 1V",rcll� s;tar: a�l car�cter d exten- si� dels mateixos que tindria la confe- rencia, dedicada a estudiar el venerable ed.fici pel procediment ab que s'estudia el fet de les obres d'aflj, q sia'l de la ob- servaci�. Feu esment del enc�tircch que ell y cl senyor Miret y Sans, havien rebut dol president de la Diputaci� senyor Prat de la Riba, de fer l'historia de l'edifici, corresponent al senyor Miret y Sans la part documental, y a n'ell l'aplicaci� dels documents al edifici. Entrant en mat�ria, digu� que, pera con�ixer l'edifici, calia saber a qu� es- tava destinat, fent breu historia de les Corts Catalanes que no temien casa fixa, y de la Comissi� permanent, encarrega- da de mantenir els jxictcs ab la monar- quia, que necessitava casa. Comen��, donichs, explicant els arfgens del edifici en 'una antiga casa del call jueu, prop de l'escala de dit barri, devin- guda en mans dels poders p�blichs, pro- bablement per la suixresi� del referit ba- rri jueu en aquella data. Sortint a defora, p�blich. y conferen- ciant, per la porta del carrer de Sant Ho norat, devant dels restes de la fatxada primitiva, el senyor Puig y Cadafalch va Tefer l'imtitge d'aquella casa rom�- nica usual a Catalunya desde'l sigle XIII al llarch de tota la edat mitja, ab el seu portal nod�, les petites finestres a la part baixa, y els finestrals rornrniohs ab co- himncfes a dalt, y la seva teulada sota la qual s'obr�a un fris de golfes. Tal com va refer la casa primitiva, va refer l'imatge d'aquells carrers de pe- tites cases que foren la Barcelona mit- jeval; la Barcelona elogiada pels viatgers que venien do f�ra, pej els seus edificis de pedra, cosa podi usual en el temps. Passant del "darrer de Sant Hcto altre cop dintjre'l pati, el senyor Puig va comen�ar a explicar l'obra de la tan- ca del hort, que donava al actual carrer del Bisbe, llegint la documentaci� que transcriu els acorts presos per la Dipu- taci� Catalana, qui oncarrega a March Safont la direcci� de l'obra, y al esculp- tor Pare Joan l'obra d'esculptura de dita tanca del hort, fixant el tema de Sant Jordi que ha de presidir el portal que s'ha de tancar ab reixa. Pare Joan empr�n l'obra ab amor. Rea- lisa una exposici� art�stica avuy encara admirable. S'entusiasma ab l'obra y pert diners, per� la Diputaci� magn�nima, a pesar de tenir preu fet ab l'artista, pre- mia el seu amor y el seu m�rit ab una subvenci� a la p�rdua, fentse dir; pels t�cmebs lo que l'obra val. Els documents abunden y l'obra's ref� d'una manera admirable. Contractes y acorts son llegits pel senyor Puig, y a travers de la lectura les imatges d'aquells artisces humfts y intetgonts passen com una visi� pels ulls del auditori, que's mostra inteaessainf�ssdimi. , (L'audisori es sefcotia y variat: arr�sr tes, arquitectes, joves estudiants, arque�- ler�ns, senyores y senyoretes, aficionats y pol�tiohs, literats y gent amorosa de tot lo nostre'I constitueixen, apujat� al volt del cxmfcrencdant, qui continua ex- ptocant l'obra admi�able del pati, ab les seves g�rgolks magn�fiques, ab tes se- ves 'galer�os que converteixen e* veU hort de la tanda mclmesa en el centre d'un palau sumptujs que respon a lo cruels diputats de 1 antiga Dipuraci� vo- lien; aix� es, que express�s la digntat dels t��rrechs que dintre d'ell s exercien. Els contractes, les vicistuts, ds de- talls referents a l.s obres d'aquest pri- mer tro� del odificii son abundants iv �ardhs de ressenyar. La monografia que ei senyor Puig ha fete ab las notes do cumentals nquissimes d-i senvo Mi/ei y Sans, satu� dintre podh al anuari del Institut d'Estudis Catalans, y d ella p;o babkanejvt sefc far� un &atge �apart. Aix�'ns estalvia 1 detall, s�, bk� no pof dem deixar d'esmentar la ressenya ide� mobiliari que omplia les sales d'aquest primitiu edifici, simple y ,3C\rcr i'.n tels dies usuals, pomposament guarnit de brodats y tapieos eds dies de solemnitat. D'artistes que dibuixen dartrons pera tapliros quo's fan a Flandes. D'altres que dibuixen vidriencs quo's fan a Ambencs, de compres a mercaders italians do tei- j>era enriquir la ema, n'hi h� va- ries notes aocaimantals pertanyonts al per�ode de 1424 a 1426. Acabadala doscripci :"> bellissima, ple na^ djntcn'-s d'aquest tio� primer del/ acSfidi, p�blich y conferonciant van cap a la Capella do Sant lord�, acabada l'any 1434. espay de fa ( itenki Puig ex'i l'obra, so det� ab la fatxada, obra del .famt, pkina din�luenci'. la capella, ab sa volta y ses hormoscs daus, passa al invetatari de brodats |y ejampnes de teixits pernls torns, acaj; bant ab el frontal de Sant Jordi, obra probable del brod'ador Sadurn�, ab irir tervenci� do qualque artista itali�, qui brodaria a la italiana les franges dels qapsals. L'Antoni Sadurn� os cf brodador dte la Generalitat. EU qua�n t� aquest c�- rredh contracta un bradador itali�, y si els documents no son prou concl uyeras en quan a l'at.iijiuaii� del frontal a Meptt� Sadurn�, les deduccions B�giqtios fan cieiure que a n'ell d..-\'im atiibuirlo. _ S'acaba ta breu ressenya dels objectes richs de la capella, (tems y casuJlcs, frontals y Jl'bres polcroma's, ab la es- t�tua de plau de Sant Jordi matant el drach, provinanira die Soria, segons els documents. En una taula lian sigut exposades les fiofiograf�es dels torns, brodats y iua referida que's cesnserven al Museu Dc la capella, cl senyor Puig y el seu auditori n�meros, passen a la galeria del pati de Sant Joix�, y desj�r�s de fer notar I obertura d'una fines :.ra en forma de O cjuc's veu on La part esquerra de 'a capella, apunta que aquell es el pri- mer pas d'aixampUmienjt del ad f oi. Som en 1432, y aomenca l'obra d'ex- tensid cap al ptxti dels tarongers. Els primers portals que s'obren conserven 'a seva estructura geneta! g�tica, per� en, els detalls so dteixa sentir ja el re- "aixement d'Italia, que fa un s'gjo ja ^mple aquella naa�� y arriba en aquests O'es un espay dc mitja cxmturia, en que l|s documenis c.dlen. Es temps de gue- rra y l'ajt se'n ressent. Al vell Palau se fan qualques petites orares. L'habitaci� d'un parter. etc. fns aL 1526 que comen�a l'obra de les sa- les que donaven al pati dels tarongers, limitat aleshores al tro� que ocupen les galeries o llotges ab columnes renaixe- ment. Esplica aqu� el senyor Puig1 les nostres ;ons abl'Italia, a pesar de Ics quals fins a n'aquest temps no's veslluma en- tre Ja nostra arquitectura les senyals d'aquell art que devindr� universal, es- plicant com aquesta resist�ncia a les influencies es filla del car�cter social de l'arquitectura antiga que respen�a al nostre rnodo de ser. Ha d'�sser encara un .mdial�s, �gil de Medina, el que posa sota les arcades ogivals de les llotges del pati dels ta- rongers, fetes per gent del pa�s, les co- lumnes ab cap.tells corintis del renaixe- ment, que es el mateix que posa, les coumnes amples al angle de l'escala del pati d'e Sant Jordi y el capitell pen- jat, infantil espay arquitect�rach que no t� r�s que veure ab el sentit de la nostra arquitectura eminentment /l�gica y es- tructural. En 1547 Se cobreixen les llotges o galeries, dos anys despr�s els pintors de la �poca decoren les parets ab p.ntu res al tremp espjlicant l'historia de Da- vid. , L'obra del pati se va fent ab ses gale- ries espl�ndides, continuades ab l'unitat d'estu que Is arquitectes d'aquell moment sentuen. En aquest moment) de la canferencia fa prop de dues hores que'l senyor Puig perora. L'historia del venerable edifici quasib� es a mitg cam�, y a pesar del inter�s del p�blich, el omferenciant de- cideix sosp�ndrela y continuaria un altre dia que oportunament anunciarem. Un llar nr coron� les da 9 <ied (urnixcm conferenciant al qui cl p�blich va seguir en sa peroraa� ab inter�s veritable. Ell va explicar rhistoria del edifici, com qui explica l'historia d'un home; y aixis ab una claretal) m)^ra,yellosa, va qiuedar refeta als nostres ulls per gfcmpre m�s. Els Estudis Universitaris Catalans; ara, al acabar el curs, han estat de festa. La conferencia del senyor Puig y Cada- falch d'ahir y el p�blich que va acudir a escoltarlo, demostren que cal ajudar, per tots els medis, a n'aquesta Univer- sitat Catalana que t)ant bells fruits pot donar. Acabada la conferencia, el p�blich va ciiaular encara bona estona per les sales del edifici, refent l'historia tan bellament explicada per l'historiador de la nostra arquitectura. -�?at- Pol�tiques Els catalan�fils extrangers L'intel�gent conrouador dte la nostra l/lengua y el gram. amida y axu�si,rador de L� terra catalana, el doctor Eberhart Voget de Aaohien (Aquisgran, Aix-la-cha- peile), �ns lia fet la merc� d'escriurens, en cast�s catal�, y diu textualment: �Interessa, sens dubte, a molts dic sos llegidors, el saber que'l doctor B. Sch�- del, desdfc'I 15 d'abil, ja no rasideix a Halle, com segueixen diemthols diaris, sin� a Hamburg, com a catedr�ticli de riengiies rom�niques de l'Aita JE^scola Crfoniri!� (�Koiomialc Honlisthulot), fun- dada per aquclH Municipi, animat d'un esperit cosmopolita, aJhora qu� nobie- i nien! I ri ide les matoixes .lleng�es, hottt po- guramiant no hi mtinaar� may qui b'o- dupi ab prefer�ncia de la catalana. Son afect�ssim s. �., Prof. Dr. E. Vo- gel.�Aaclien� Efectivament, 3a not�cia f� inter�s pe- ra tots el's qui, ab tanta prodilacci�, (se ocupen dels estudis f�ologichs de ia nostra estimada llengua catalana,, i Cl diputat Garriga y Mass� V el ferro-carril del Segre EI nostre estimat amich y company don Joan Garriga y Mass�, diputat r Corts per la Seu d'Urgell, despr�s dc tres anys de persistents treballs est� a punt de veure convertit en realitat, Jo que abans era considerat com un somni, el ferrocarril dc tota la conca dol Segre. Dijous vinent aniran els engi�yors y queies de la Divis:� de ferrocarrils a fer la confrontaci� pr�via de subusta del esmentat ferrocarril que, desde Lleida, Lseguint La conca del Segre, ha d'arri. r fins a Puigcerd�. La subasta se far� abans d'acabar l'any y atenent les bones noves f nancie- res que tenm. pot casi assegurarse que aviat, anerc�s als esfbrsos del npsue actiu amich, podr� el districte de la Seu y tota la rivera segriana fruir de la comunicaci� ferrovi�ria. informaci� Varies �S'ha senyalat penals dies 15 y 10 del actual ia vista, devant del Jurat, de la causa incoada per assessinat f rus tat del enginyer de la Maquin sta senyor Tous, oontra Ramon Archs Serra, secretari de la Societat dc metal�rgichs. �D'aqu� pochs dies se veur� davant del Jurat la causa contra en Posa, tamb� per assessnat frustat contra don Antoni Maura. Els lerrouxistes esr�n preparant a fa- vor del assess� les mateixes vergony�s.s mant q�e, ab esc�ndol de totes les persones honrades, se veyen quan Ja vista de ia causa de la, selyatjada de Horfcafranchs. �El Centre Mon�rquich Conservador ahir celebr� Junta general pera renovar la Directiva. �Ha tornat de Franca el pres:dent de la Joventut Conservadora despr�s d'haver pres part en el Congr�s d'Acci� Social celebrat a la capital d'aquella naci�. �Se diu queaLIaida s'hi pub'icar� un peri�dich orgue dd partit conservador, dirigit pel senyor Maluquer y Viladot. �Dissapte, al acabar en son c�rrech el president de la Diputaoi� provincial de Lleida, senyor Saganyoles, reun� als em- pleats d'aquella corporaci� y els dirig� afectuoses paraules de comiat. En nom d'aquests parl� el secretari agraint els elogis que'ls havia dirigit el senyor Sa- ganyoles. �Els lerrouxistes de Tarragona volen celebrar una Assamhlea que coincidei- xi ab les festes del Centenari. �Avuy, a Reus, celebraran el ler de maig fent una festa completa. El rncr- cat setmanal del dilluns se celebr� dis- sapte. Tamb�'s tancaran la carnicer�a y pescater�a. Els obrers faran una mani- festaci� v un m�ting al aire lliure. �Al C�rcol Republic� Democr�tich Federal Instructiu de Sabad-jU ahir, diu- menge, cl diputat provincial electe y lerrouxista. en Jaume Valent� y Camp, hi diserta sobre �La deln^iJancia dels menors�. La conferencia fou p�blica. �Aviat v.nir� de Palma de Ma'lorca a B.ii nostra estimad-i U Antoni M.� Alcover, director de I' del Dicc.onir: Catal�, ara nom na: indi viduu d\ L Secc�J F.k)J >gc& dd insti.ut d'Estudis Catalans que acaba de crear la nostra JD^Mta�� provuiuaL Govern civil El ministre A les vuit d e� mati el ministre d'Ins* trueri� p�blica va anar a visitar el Mtt- seu Social, rebentio els senyors Albo (R.), Bartrina y Tallada. El senyor Gimeno recorregu� le talacions, mai inir�s peJ senrotllo y empenta d'aqu Despr�s va entrar .. In-< dustr�al, rebentio y acompanyantlo els senyors G�ell, Rull, Ferrer y Barbarai y els professo Recorregu� l'edifici y s'enter� minu- ciosament de com funcionava y de' sultats. D'una y altra entitat en va fer . elogis, per entendre que, a m�s de ser �niques a Espanya y c ra pera Barcelona se solid�ssima de gi D'all� an� al H�a tat dc Medecina, de Bonet. Tamb� li agrad� sobremancra per la solidesa y avens � � que demos- tren y confess� que /rmememt superiors a la similar de Madr A la una hi hagu� a j di- nar d'aut ministre, < Li guard�* de Marianao, I'Audienc�j, d dent de la Camhra de C�rners y el se- nyor Mijlan A Excus� sa ai si dent de la D Riba. Despr�s de - tes particulars un acte de I. es inteiiigent > �1 pre- de la va fer algimes vis�-* i a sentit' El ministre nat fins al punt de que sab l'�per ota de mem�ria, Y en opini� se artistes del Licca la representen com casi no's repre. en lloen, D'all� vista al geineral WeyJcr Capitania y marxa al Govern d vi, rebo algunes visites de despedida y's dirig? a l'estaci� a pendre J'expr�s de Madrid, El despediren es autoritats, funciona ris y amidis. Al arrencar el tren son� un apiaud� ment y un �viva el ministre de Instruo d�n p�blica.� L'acompanyaren &l aparador dd carrer; d'Arag� el governador, d capit� gene- ral, d senyor Die, d bar� de Bonet� el senyor P. G. Maristany y algun altre, El senyor Millan Astray l'acompany� fins a Sant Vicens. El ministre f�ocit� al general Weyler de paraula y per carta pel brillant estat y presentati� de ies tropes d'aqu guarnid�. Tamb� digu� al senyor Porte" la que admirava que ab tot y �'immensal gernaci� que presenci� la cerim�nia del jurament de br.nderes, no hi hagu�s ha- gut el m�s 51 e .-e. De Barcelona- - senyor Por< teia,�se'n emporta una exedent impre- si� per son estat d'avens y progr�s, y. ha ofert ser sempre l'advocat dds bar' ce'onins devant aei Govern. El jurament de banderes Com de costum, una acud� a presene . El dia m conv. sol, que ja comen�a a picar, s � da-. rrera'ls n�vols. Al passeig de Gracia la Diagonal, s'hi una! y altra part, Diagonal amunt y avall,- hi formaven 10.0 li la mei- tat reclutes que havien de ! ju- rament. Al enfroc a cavall, ab l'Est larter ge- neral; a una tri no gaire lluny, e.' s escoles! p�bliques ab els j pectius. De l'element of nistre Amali Gim canonges dort,/: c� deil Bisbe, y < p�tol Catedral; d/ mandant de Mar ni�s dc Marianao; re Carreras, diputats ; r � Fages, Valls, Bar magistrats de JA trucci� y muni ip Universitat, c�iis-ui senadors marques d negai diputat Sagntcr, � mer�, Foment del Pxebali Nacional, Ins-, titut Agr�col Catai^ de Sant Isidre y al- tres entitats. Els regidors senyors Serniclara, Mar� cilla. Puig d'Aspre e�, y cl diputat provinci;;! � ayorj Pich, donant una ] r�ncia, se negaren de Oampnnya, acte dencre dvich que va ser deg Termmada la missa, els reoi taren el juram sant la creu f bandera, sers dels reg-anentb tara y BarceJ�fia. ment els ootonels ten Engioaur�;- Lope� �em�. y Mo
Descripció
Puntuació | |
Títol | Veu de Catalunya, La. Any 21, núm. 4306-4303 [4321] (1-15 maig 1911) |
Descripció | Dues edicions al dia (edició de matí i edició de vespre). Popularment conegut per: La Veu. Capçalera il·lustrada amb l'escut de Catalunya, per: Lluís Domènech i Montaner. Informació addicional del títol: diari catalá d'avisos, noticias y anuncis |
Matèria | Diaris |
Títol addicional | Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis |
Editor | Biblioteca de Catalunya |
Data de publicació | 2011 |
Contribuidors | Domènech i Montaner, Lluís, 1850-1923, il. |
Data del document original | 1911 |
Tipus de recurs | Text |
Format | Imatge/jpeg |
Font | Barcelona : [s.n.], 1901-[1917 (Barcelona] : Impr. de Joan Carné), Any 1, núm. 1 (1 gen. 1899)-any 47, núm. 12651 (8 gen. 1937) |
Llengua | cat |
Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1273385~S10*cat ; http://cataleg.bnc.cat/record=b1273425~S10*cat |
Gestió del drets | Còpia permesa amb finalitat d'estudi o recerca, citant la font "Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona", "Biblioteca de Catalunya". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització |
Resolució | 150 ppp |
Compressió | JPEG, compressió baixa |
Definició | 8 bits |
Característiques físiques | Original ; 53 cm |
Història de canvis | Imatge original TIFF, sense compressió, a 300 ppp |
Descripció de la pàgina
Títol | p. 1 |
Transcript |
D�AR� CATAL�
DB
Avisos, Noticies y Anunci�
PREDS DE SUSORIPOI�
SarccIonallSl^zr."
Sspanya
�nio postal.
pM
� �
. 4'SO ptes. �iBk,
� > �
rHW de ao numero*.
POceaUtr�
Ea��eac�e
�W'.ocl� y Adm'nlau n�fJa�
Ctorer Meliers, 10 bi*,
(Hscn� oi la. Rajola)
IMPREMPTAl
Sasodallera, 10 bla,
T*t�f*n 184
Anuncis, �Hrueles. comunicet� r st�
dama a preus covencionals. P�e �
edici� fl�I vespre s'admeten esqueies
mortu�ries flns � las ala d* H tMdjk
Per lVct� d�l BW, OM � ta* �meV
at matinada.
Any XXI num, 4*306
Ba*eelona: JDilluns 1 de maig de 1911
Edioi� del MAT�
SANT DEL DIA: Sants Felip 7 Jaume, aps.
ff��id�d�m�iSt. Atannsl.b. ydr.�Qaaraota Hores: a la iglesia de Montsl�, de RR. Dominiques.�Hores d'exposici�: De 2/4 de non d*l
mat� a 3/4 ne set �e la tarda.-nom �: A la mateixa Iglrsta.�Cort de Marta:� Ntra. 8ra. de la Merc�, a fa iglesia. privilegiada, o e la del 11.-Dem�:
Ntra. 8ra. dels Ais ere<�, a sa l(tlesia. � aflaaa d'avuy; Sta. Felip y Jaume, aps.; color yermell.�La d� dama: Sant Atanasl, b., conf. ydr., co.or
blancli.�-Adoraci� nootnrna: Avu , dilluns, dia l de mal?. Torn de la Mare de Deu de la Merc�.
Observatori Meteorologies! de la Universitat. - Director: E. Aleob� � 30 d abril
HORBS D'OBSRRVACIO: < mati y l tarda.�Bar�metre aO* y al nivell del mar 3S0ir>; W.U.�Temperatures: mnxIma3 |
Etiquetes
Comentaris
Afegir un comentari per p. 1