Veu de Catalunya, La. Any 21, núm. 4306-4303 [4321] (1-15 maig 1911)

              D�AR� CATAL�

DB

Avisos, Noticies y Anunci�

PREDS DE SUSORIPOI�

SarccIonallSl^zr."

Sspanya
�nio postal.

pM

�      �

.   4'SO ptes. �iBk,

�         >       �

rHW de ao numero*.

POceaUtr�

Ea��eac�e

�W'.ocl� y Adm'nlau n�fJa�

Ctorer Meliers, 10 bi*,

(Hscn� oi la. Rajola)
IMPREMPTAl
Sasodallera, 10 bla,
T*t�f*n 184

Anuncis, �Hrueles. comunicet� r st�
dama a preus covencionals. P�e �
edici� fl�I vespre s'admeten esqueies
mortu�ries flns � las ala d* H tMdjk
Per lVct� d�l BW, OM � ta* �meV

at matinada.

Any XXI num, 4*306

Ba*eelona: JDilluns 1 de maig de 1911

Edioi� del MAT�

SANT DEL DIA: Sants Felip 7 Jaume, aps.

ff��id�d�m�iSt. Atannsl.b. ydr.�Qaaraota Hores: a la iglesia de Montsl�, de RR. Dominiques.�Hores d'exposici�: De 2/4 de non d*l
mat� a 3/4 ne set �e la tarda.-nom �: A la mateixa Iglrsta.�Cort de Marta:� Ntra. 8ra. de la Merc�, a fa iglesia. privilegiada, o e la del 11.-Dem�:
Ntra. 8ra. dels Ais ere<�, a sa l(tlesia. � aflaaa d'avuy; Sta. Felip y Jaume, aps.; color yermell.�La d� dama: Sant Atanasl, b., conf. ydr., co.or
blancli.�-Adoraci� nootnrna: Avu , dilluns, dia l de mal?. Torn de la Mare de Deu de la Merc�.

Observatori Meteorologies! de la Universitat. - Director: E. Aleob� � 30 d abril

HORBS D'OBSRRVACIO: < mati y l tarda.�Bar�metre aO* y al nivell del mar 3S0ir>; W.U.�Temperatures: mnxIma3<V0 sol: 2Ms ombra.�iC�
nlma. <o ombra: s\; rea.�Temperatura a l'ombra: 16'4; 1 ' .�Pluja alesai hores: 1' 5.-AlgaaeTap�rada ea mtl�metres: l'2'.-Oraoj d'�uiattat ;j.3f
�L'ireoel� del real.  SSO ; ONO.�Velocitat del vaac 123 t� mtat del cel: <� >i..'rt. numio,.-N�vols: Classes: li k.�CsoUttt: 0'8; 0':.

Sortida d*lS3i: 4,30.�Posta:�'i.�Sortida deiaiiaoa: 5'41 m.�Posta: 9*6t.

LA   SENYORA

Tusquets y C.a5. en C.BB^S;

Valors y cupons.�Rambla del Centre, 9

DE   VERGES

mor� el 31 de mars prop-passat

havent rebut els Sants Ssgramanti y la Benedicci� Apost�lic�

(A.  C.  S.)

Els seus afligits espi�s don Felip Verg�s y Mas, fills, Joseph M.�, Ma-
ria! Teresa, Pius M.� y M.� de la Assumpci�, germana, germans pol'tichs,
tia, nebot�, nebot polMch, cosins y dem�s parents, al recordar als seus amiohs y
coneguts tan irreparable p�rdua, els preguen la tinguin present en llurs ora-
cions y se serveixin assistir a alguna de les masses que, para l'etern descans
de la seva �nima, se celebraran dem�. dimars, dia 2 del corrent, de deu a
dotze, a la iglesia de Nostra Senyora de Ponrpeya, Granvia Diagonal, 450.
El dol ae dona per despedit                                          No's convida particularment

L'Excra. y Rdm. "Junci Apost�llch de Sa Santedat y cla Escira y Hm�. Sra. Arquebisbe de Gra-
nada y Bisbes de Barcelona, Girona y Vich, s'han dignat concedir 100 y 58 dies d'indulg�ncia, reapec-
tirament, per cada acte de pietat que s'apliqui ea sufragi de l'�nima de la finada.

E^-ra^deJaJliba

La Nacionalitat
Catalana

SEGONA EDICI�

TJn vol. de 152 p�g., de 20 x 13
cm., en excelent paper verge

Edici� popular: 50 ets.

Ab cobertes a dues tintes
y el retrat de l'autor: 1 pta.

DE VSND� EN LLIBRERIES T klOSCOS

Dlp.: Ferran VII, 57, entl. La Catalima

Nota; Queden uns pochs exemplars
en paper de iii que podran adqul-
rirseen aquesta Administraci� a 10
pessetes exemplar.



Negociem Valors y Cupons

Fill� de F. Mas Sard�. Rbla. Centre. 20.

Claudi Duran

Construccions  "MONIER"

Barcelona. � Ronda Sant Pere, n�m. 44, baixos
Director tecnieh: Don Claudi Duria Ventosa, arqniteote

Aquestes construccions, que per llur durada, lleu raresa y impermeabilitat, ne
tenen rival, se recomanen molt especialment ais senyors enginyers o fabricants, pera
substituir ab ventatja y economia els dip�sits de zinch, piom o ferro en llurs divers��
aplicacions industrials, y als Ajuntaments y agricultors pors'ls dipositada gran capa-
citat, en substituci� dels fabricats ab mamposter�a j rajoles, destinats al prove�ment
d aig�es de les poblacions y pera regar els camps, empleantse ab �xit cada dia superior
aquet sistema, en canonades de gran di�metre ab difereotes pressions, pera conduc-
cions y canalisacions d'aig�es.

Constitueix una especialitat deia casa la construcci� da safreigs transportable*;
banyeres, aig�es, serpentfns, etc. ,molt econ�michsy forts.

Ttlijtn mm tl d*$f>atx. n�nttrm iSfg jr �* �'� tmlltrt, m�mtro 339)

�ir* 'EMLsm.wrmsm.Ttm.m JHLof y Fillg

Va/ors, Cupons, Giros, Comptes Corrents, Cambi de Monedes

�                                          RAMBLA    CAN ALETES. 2    )--------------------------------.

El  JL>1��  EJe RibaS V JRibaS   �/&� �"���&*� "orom-at-

�*"**�  �"*����  .**�*� �.kAWHw j   Aa.Awsi�   de son consultori de

Cirurgia,Passatge Domingo, 3, y desa Cl�nica d'Operacions. Valenci�, 309

Or. Joan Ribas y Perdig�

Tractament  de  la
PULM� MAR. -

TUBERCULOSIS

- Valenci�, 223, enlressol-

Vies urin�ries.

Aparells pera veure la bufeta, uretr� y rentar els ro-
nyons. De 1� a 2 y de C a 9. � JOVELLANOS, 9

miser�ies

Ei sienyOlr Moret ha donada tal confie*-

�janVria, aj Ateneu de Madirid, sobte Ja

Morolucj� de                       Y ha dS� que In

a, de ser la) (uncr

if*.

[ Et senyor Moret' <Ss �1; veriCable exem-
plar dels pol�tiqhjs a la �espanyola�, dels
PQli�rtohis del �trust�. ES l'home d'a les
�bt�jlcs paraules, de Ics frassa buides (y
Bu-ininoses, de Va ret�ricrues universals.^.
Usa aavint d'extanpks, emmat�levaas a
fes v�ries ctancics divii�,:s y humanes�
y|s*ea a trav�s de dioconaris cncJolop�t-
d�idhfi y rie fuMes cicint�fiques com la de
^a  Van.                  �Quan  Ja de Cavite

wXgu� d'arrugarse pem avitar les ires
populars y dospi�s reg� novament l'Esr
*&*� EM os qui ditju� a Barcelona, ab
*� car�ssim                       ;)rotegit  on JjO;

rtraux   el virus d<                 Ire, de la le-

v�w�<-'0. de la rapaci�tat y det vandalisme.
es do f�s�dh, de f�'istiich profond,
irpij-irtci� que aausa un home dcspnesi-
ttgiRt y definitivament anfon^at per Jes
seves pulpts,  parianit ,de morabtat�, jao-
� fi^qal y donant conferencies de
iosa finalitat

fena
dio



Moret es, un fracassat de la
Tooriitent,  t[ue
mo ha con                   Umirse ni d

seva ou

AHIR T AVUY

Cartes d'un barcfjlon� a na amidi un flira

Casa de la Ciutat

A�oits cojr.3 he contemplat en la Pla�a
*e bant Jaume l'arribada del Ajuntament
"t d'alguna qcrimonia... La gcait tot-
Jjist obria carrer als batidors do la guar-
nia municipal muntada que, ab els blan-
�ruissims plomtdls del casch flotant en
^""o y la bnlianior dels metalls de sa
�ontura y la uquesa do rumforme y
^ marxa magtestuosa de k� nobles beis-
aes, donava una nota d'esplendor teatral.

Carrera, en land�s de gran gala, vc-
y^f!} *� r^dors, ab tra/o d'^iqueCa, y el
�aul                            �mell ab les armes de

�a aii�ac brod                duent el bast� de

P>**<                   ;i�a un'piquet de la guardi�

tent desoodta. Penetraven a la Oasa; y,
�una vegada l'immens vest�bol s'havia em-
passat tota la comis.si�i y tornava a restar
ta ve�a pla�a en son reoullimifffit habitual,
JO me la imaginava tofiseguat plena de
gom a gom dels nostro avis, en 1415
�penant la sortida den Joam Eivaller que,
P�er mBjah�a o por dol Coniller en Cars
anava a presentar els agravis de la ciutat

n enL/'^^T�:n, I PKa- no haver volgut son
Prove�dor pagar en el mercat el vcauigal
ae consum que par dret h pertocava, fo
VBya sortir ei gran Fivaller entre la es-
Peotant adrruraci� de la multitut, vestit

e gr,ama la y gorra negres, procedit de
son macer ab la massa coberta de dol,
acompanyat de dotzo escuders y seguit
Qtin patge que u portava'l r�ssech de
ja�oga. El poble, que haWa tancat totes
les portes del comer�, restava espantat
�el valor de son  rep                 ;-,  algunes

�ones ploraven y les ariatures S'al�aven
Oe punterca ptra admirar a l'h�rce. Arri-
�la a palau; un servidor del Rey li pre-
gunta si es ell en Joan Fivaller; respon
� aquest que ell es �un Conceljer de la
Uutat de Barcelona�; entra em presen-
jel Monarca, li exposa ab tou fer-
no desprove�da del respecte de
guT. el motiu de sa visita, s'indigna en,
^erran i, el f� sortir y esperar, consul-
Ca, se queixa, s'enrabia... per�, al �ltim
aonven�ut  prils  arguments- de  sols  dig-'
nalaris a emp�s per les circumstancies,
mana pagar el tribut y raooneix el dret
de \af liutat representada per en Joan
lui es rebut ab visques y acla-
per sos conciutadaina agraits.
. tu�, amidi de l'�nima, que alla-
vors jo otniparo en mon interior les dues
situacions y no puch defugir l'idea de
sernblarrr.e, lo d'avuy, degu� quelcom a
|vrt de 1 escenografia, fals, mentida, fm-
K'.mertt, y lo d'ahir, revestint aquella su-
�ir        oatnarcal d'escena b�blica. Eren
aq.  �           mes, aquells Conctellers, aquells

""�erca. s, ciutadans, cavallers, metges
�.srers, argenters, sastres, apotecaris, hia'
nn�rs que comen�aven la llista ab en
SV 1? tancav�n ^ el m�rtir En
dri L a^Casanova. }*n representatius
g� estan de culnrra de BaraeJona, que
^P?na, ven1taW,e descorauj;im,en.t,  pen-

e^.n'f ^- desde Fel,P Vhan vingut
gBent els ajuntaments de la nostra du

dem^ ^ d P*1*1"0 �c>mu de tou� els
*�"                   anya, prescindint de sa glo

Fou el gran Jaume fel
qui   desde   Valenci�  con-

ciutat aquell govern po-
s tart devia imBriortalBar-
que  son  ftincionamant  y

Ce

ced'

griar que
. > y

eleccii/ o   �omenament reyal vari� se*

Sr15   Ies n -cuistancies, s-mpre result�

earF�^em del P�')Ie P^ PoWe; m�s, cn-
.  a, desp�s                                    funcionar

Pa0*'1 dc
Coh^n "a t�                           ''historia deis

*� Que sols fos an<                 . �t; prou

la' pots trobar en totes les histories que
de nostre poble s'han escrities. Per� lo
que st vull dirte es que es mirant Casa la
ciutat per dintre quan m�s contrast hi
trobo entre les institucions que en el
temps de nostra gl�ria ens regiren y
ies 1 leys igualit�ries que avuy han arrasat
tots els monuments de dret pol�tioh que
ornaven Catalunya. Les corrents que, en
temps del darrer Govern de don Antoni
Maura, s'havien establert a favor de l'au-
tonomia municipal y provincial, tan de
lluny preparades per nostres regionalis-
tes, s'estroncaren ab La pujada al poder
del enemich de nostra terra, don Sogi-
m�n Moret. <;Qu� devindr�n avuy ab en
Canalej'as y els que'l segueixin? Jo, op-
timista com sempre, crech que vindr� lo
que nosaltres volguem que vingui y que
encara som a temps, oblidant les lluites
fratricides que'ns enerven, de reconquerir
tota nostra antiga grandesa y esplendor
ocupant, no sols dintre Espanya, Bin�
dintre Europa y cl mon, el lloch que'ns
correspon, i Qui sab si encara podria tor-
nar aquella Rep�blica Municipal, model
de govern democr�tich, encara avuy, en
part, vigent en les grans ciutats angle-
ses? Y per qu� no? Si Londres con-
serva encara avuy una jurisdicci� espe-
cial dintre la Just�cia del Regne de la
Gran Bretanya, i per qu� no podrem nos-
altres, a travers d'evolucions m�s onnenys
r�pides, tornar a totes aquelles facul-
tats llegislatives y executives que en al-
tre temps gaudiom. fins y lot invadint
les jurisdiccions del Drvt Civil, del Pe-
nal, del Internacional y el mateix C�-
dex militar ? Y allavors, mort per sempre
el parlamentarisme rid�col que avuy s'ha
introduit en el nostre Consistori, torna-
rien a ser ois Conciellers lo que im altre
temos forpn..�Wio ^.<~o=,j��?^Ssrjrs r�o
les mes insignificants prerrogatives de
la ciutat, fins a defensors her�ichs d'ella
vessant per sa bandera la llur sanch g'o
riosa; els qui, considerats com Grans de
Espanya, estaven coberts devant del Rey
y, al devant y per sobre de Cota la no-
blesa, no aoinsideraven rebaixarse atenent
als m�s insignificants detalls de la po-
licia urbana y de la higiene, dels mercats
y dels subsidis, de l'ordre y de la tran-
quilitat p�blca; els qui rebent als em-
baixadors d'altres pobles y fins ab fa-
cultats de nomenar c�msuls en Regnes
extrangers, acudien humi'miena a les m�s
greus mis�ries dels nec. s�tats; els qui,
al mateix temps que exigien el pagament
de consums al Rey Ferran I, perqu� era
dc lley, y obligaven a descendir do son
trono a 1'-in q/u is dor general, Bisbe d'As-
totga, �don Diego Sarmiento, perqu�
ning� que no fos de la fam�lia reyal,
virrey o cardenal podia ass/auresen lloch
m�s preeminent que ells, y onejaven pe-
no d'almirall en les esquadres catalanes
y ostentaven t�tul de coronel davant de
ses milicnes y estaven plens d'honors y
prerrogatives..., un cop deixada 1 investi-
dura de representant de Barcelona, tor-
naven a son taller, a sa cl�nica, a son
comer� ab la satisfacci� del dever com-
plert, sense que'l m�s lleu remordiment
d'haver mancat a lo que de sa honora-
bilitat esperaven sos conciutadans torb�s
la tranquilitat y serenor de sa concien-
cia...

Per�, i qu� hi fem parats devant ia
porta ? Perdona que m'hagi allargat, con-
tra la meva voluntat y la meva costum,
en consideracions Irs��rich - pol'tfiques
que no son d'aquest Uoch; per�, amich
meu, m'es tan dif�cil no esplayarme on
queixes amarguissimes ab la recoardan�a
dels temps gloriosos d'aquesta Casa
avuy, avuy precisament en que, apode-
rats d'ella fan�tichs id�latres d'un home,
inicien una campanya d'odis mesquins y
y petits jacobinismes I iQue ageganta-
des resulten les dues figures que fan
guarda d'honor a la porta quan al seu
costat passen y penetren a la Casa Gran
aquells homes, nanos deformats d'ente-
niment, d'�nima arrofiada, de cor me-
talisat, fam�lichs de concupisc�ncies am-
bicioses que protesten de voJer ej b�
de Ja ciutat, fa bona administraci� de
Bar colona, la prosperitat del nostre po
ble!

Y qu�'h farem d'entrar I Veur�s el
vest�bol, la escala del Consistori Nou,
la galeria g�tica el Saj� de Cent, el
Nau, el despatx del batlle, La secreta-
ria, un sens fi d'oficines y depend�ncies...
Veur�s els retrats dels catalans ilustres,
y sense voler, fatalment, tornaran a la
meva boca les lamentacions, les quei-
xes, els recorts... Fugim, fugim, que es
dimars y ara entren els �cancellers� a
celebrar sessi�... Nq vull, no vull de
cap manera que la presenc�is...

Cdrh$ DE FORTUNY,

Rectificaci� del cens electoral

El dia 6 de maig s'acaba'l ter-
me pera ferse incloure en les
llistes electorals que han de ser-
vir pera les eleccions de regidors.

La Lliga Regionalista t� ofici-
nes obertes pera simplificar l'o-
peraci�.

Ara's fa f�cilment lo que des-
pr�s no pot ferse.

�1 dever dels ciutadans es pro-
curar�s armes pera combatre.

De 10 a 1 y de 4 a 7 - Boters, 4
(Plasaa Cucurulla).

Estudis Universitaris Catalans

Conferencia del Sr. Puig y Cadafalch
al Palau de la Generalitat

Tal com hav�em anunciat, ahir a les
onze del mat�, l'emment arquitecte y his-
toriador de l'Arquitectura catalana don
Joseph Puig y Cadafalch, catedr�tich de
historia del art dels Escudis Universita-
ris Catalans, va donar la seva anunciada
conferencia a les obres dol antich Palau
de la Generalitat, fent l'historia del edi-
fici.

L'espectacle que ahir presenci�rem so-
ta les arcades del pati de Sant Jordi, es
altament coiirortador. El p�blich arribava
a multitut entorn del eminent conferen-
ciant, qui,_ab aquella exposici� clara del
seu sistema d'explicar l'historia, va anar
seguint pas per pas Xa, del edific�, es-
tudiant ses creixences y vissisituts, el
seu desenrotllo y les seves variacions.

La conferencia comen�� al pati de Sant
Jordi, que estava p�� de ge.it. Cl senyo*
Puig, situat en cl primer ropl� de l'escala
dominava'l seu p�blich, que s'exten�a es-
cala amunt por les galer.es dd pati.

Comen�                        .'-- cr~r"* 1V",rcll�

s;tar:                             a�l car�cter d exten-

si� dels mateixos que tindria la confe-
rencia, dedicada a estudiar el venerable
ed.fici pel procediment ab que s'estudia
el fet de les obres d'aflj, q sia'l de la ob-
servaci�.

Feu esment del enc�tircch que ell y cl
senyor Miret y Sans, havien rebut dol
president de la Diputaci� senyor Prat
de la Riba, de fer l'historia de l'edifici,
corresponent al senyor Miret y Sans la
part documental, y a n'ell l'aplicaci� dels
documents al edifici.

Entrant en mat�ria, digu� que, pera
con�ixer l'edifici, calia saber a qu� es-
tava destinat, fent breu historia de les
Corts Catalanes que no temien casa fixa,
y de la Comissi� permanent, encarrega-
da de mantenir els jxictcs ab la monar-
quia, que necessitava casa.

Comen��, donichs, explicant els arfgens
del edifici en 'una antiga casa del call
jueu, prop de l'escala de dit barri, devin-
guda en mans dels poders p�blichs, pro-
bablement per la suixresi� del referit ba-
rri jueu en aquella data.

Sortint a defora, p�blich. y conferen-
ciant, per la porta del carrer de Sant Ho
norat, devant dels restes de la fatxada
primitiva, el senyor Puig y Cadafalch
va Tefer l'imtitge d'aquella casa rom�-
nica usual a Catalunya desde'l sigle XIII
al llarch de tota la edat mitja, ab el seu
portal nod�, les petites finestres a la part
baixa, y els finestrals rornrniohs ab co-
himncfes a dalt, y la seva teulada sota
la qual s'obr�a un fris de golfes.

Tal com va refer la casa primitiva, va
refer l'imatge d'aquells carrers de pe-
tites cases que foren la Barcelona mit-
jeval; la Barcelona elogiada pels viatgers
que venien do f�ra, pej                  els seus

edificis de pedra, cosa podi usual en el
temps.

Passant del "darrer de Sant Hcto
altre cop dintjre'l pati, el senyor Puig
va comen�ar a explicar l'obra de la tan-
ca del hort, que donava al actual carrer
del Bisbe, llegint la documentaci� que
transcriu els acorts presos per la Dipu-
taci� Catalana, qui oncarrega a March
Safont la direcci� de l'obra, y al esculp-
tor Pare Joan l'obra d'esculptura de dita
tanca del hort, fixant el tema de Sant
Jordi que ha de presidir el portal que
s'ha de tancar ab reixa.

Pare Joan empr�n l'obra ab amor. Rea-
lisa una exposici� art�stica avuy encara
admirable. S'entusiasma ab l'obra y pert
diners, per� la Diputaci� magn�nima, a
pesar de tenir preu fet ab l'artista, pre-
mia el seu amor y el seu m�rit ab una
subvenci� a la p�rdua, fentse dir; pels
t�cmebs lo que l'obra val.

Els documents abunden y l'obra's ref�
d'una manera admirable. Contractes y
acorts son llegits pel senyor Puig, y a
travers de la lectura les imatges d'aquells
artisces humfts y intetgonts passen com
una visi� pels ulls del auditori, que's
mostra inteaessainf�ssdimi.
, (L'audisori es sefcotia y variat: arr�sr
tes, arquitectes, joves estudiants, arque�-
ler�ns, senyores y senyoretes, aficionats
y pol�tiohs, literats y gent amorosa de
tot lo nostre'I constitueixen, apujat� al
volt del cxmfcrencdant, qui continua ex-
ptocant l'obra admi�able del pati, ab les
seves g�rgolks magn�fiques, ab tes se-
ves 'galer�os que converteixen e* veU
hort de la tanda mclmesa en el centre
d'un palau sumptujs que respon a lo
cruels diputats de 1 antiga Dipuraci� vo-
lien; aix� es, que express�s la digntat
dels t��rrechs que dintre d'ell s exercien.

Els contractes, les vicistuts, ds de-
talls referents a l.s obres d'aquest pri-
mer tro� del odificii son abundants iv
�ardhs de ressenyar. La monografia que
ei senyor Puig ha fete ab las notes do
cumentals nquissimes d-i senvo Mi/ei
y Sans, satu� dintre podh al anuari del
Institut d'Estudis Catalans, y d ella p;o
babkanejvt sefc far� un &atge �apart.

Aix�'ns estalvia 1 detall, s�, bk� no pof
dem deixar d'esmentar la ressenya ide�
mobiliari que omplia les sales d'aquest
primitiu edifici, simple y ,3C\rcr i'.n tels
dies usuals, pomposament guarnit de
brodats y tapieos eds dies de solemnitat.

D'artistes que dibuixen dartrons pera
tapliros quo's fan a Flandes. D'altres que
dibuixen vidriencs quo's fan a Ambencs,
de compres a mercaders italians do tei-
j>era enriquir la ema, n'hi h� va-
ries notes aocaimantals pertanyonts al
per�ode de 1424 a 1426.

Acabadala doscripci :"> bellissima, ple
na^ djntcn'-s d'aquest tio� primer del/
acSfidi, p�blich y conferonciant van cap
a la Capella do Sant lord�, acabada
l'any 1434.

espay de fa (                                    itenki

Puig ex'i

l'obra, so det� ab la fatxada, obra del

.famt, pkina din�luenci'.

la capella, ab sa volta y ses hormoscs
daus, passa al invetatari de brodats |y
ejampnes de teixits pernls torns, acaj;
bant ab el frontal de Sant Jordi, obra
probable del brod'ador Sadurn�, ab irir
tervenci� do qualque artista itali�, qui
brodaria a la italiana les franges dels
qapsals.

L'Antoni Sadurn� os cf brodador dte
la Generalitat. EU qua�n t� aquest c�-
rredh contracta un bradador itali�, y
si els documents no son prou concl uyeras
en quan a l'at.iijiuaii� del frontal a Meptt�
Sadurn�, les deduccions B�giqtios fan
cieiure que a n'ell d..-\'im atiibuirlo.
_ S'acaba ta breu ressenya dels objectes
richs de la capella, (tems y casuJlcs,
frontals y Jl'bres polcroma's, ab la es-
t�tua de plau de Sant Jordi matant
el drach, provinanira die Soria, segons
els   documents.

En una taula lian sigut exposades les
fiofiograf�es  dels  torns,   brodats  y
iua referida que's cesnserven al  Museu

Dc la capella, cl senyor Puig y el seu
auditori n�meros, passen a la galeria del
pati de Sant Joix�, y desj�r�s de fer
notar I obertura d'una fines :.ra en forma
de O cjuc's veu on La part esquerra de
'a capella, apunta que aquell es el pri-
mer pas d'aixampUmienjt del ad f oi.

Som en 1432, y aomenca l'obra d'ex-
tensid cap al ptxti dels tarongers. Els
primers portals que s'obren conserven
'a seva estructura geneta! g�tica, per�
en, els detalls so dteixa sentir ja el re-
"aixement d'Italia, que fa un s'gjo ja
^mple aquella naa�� y arriba en aquests
O'es un espay dc mitja cxmturia, en que
l|s documenis c.dlen. Es temps de gue-
rra  y  l'ajt se'n ressent.

Al vell Palau se fan qualques petites
orares. L'habitaci� d'un parter. etc. fns
aL 1526 que comen�a l'obra de les sa-
les que donaven al pati dels tarongers,
limitat aleshores al tro� que ocupen les
galeries o llotges ab columnes renaixe-
ment.

Esplica aqu� el senyor Puig1 les nostres
;ons abl'Italia, a pesar de Ics quals
fins a n'aquest temps no's veslluma en-
tre Ja nostra arquitectura les senyals
d'aquell art que devindr� universal, es-
plicant com aquesta resist�ncia a les
influencies es filla del car�cter social
de l'arquitectura antiga que respen�a al
nostre rnodo de ser.

Ha d'�sser encara un .mdial�s, �gil
de Medina, el que posa sota les arcades
ogivals de les llotges del pati dels ta-
rongers, fetes per gent del pa�s, les co-
lumnes ab cap.tells corintis del renaixe-
ment, que es el mateix que posa, les
coumnes amples al angle de l'escala
del pati d'e Sant Jordi y el capitell pen-
jat, infantil espay arquitect�rach que no
t� r�s que veure ab el sentit de la nostra
arquitectura eminentment /l�gica y es-
tructural.

En 1547 Se cobreixen les llotges o
galeries, dos anys despr�s els pintors
de la �poca decoren les parets ab p.ntu
res al tremp espjlicant l'historia de Da-
vid.                                               ,

L'obra del pati se va fent ab ses gale-
ries espl�ndides, continuades ab l'unitat
d'estu que Is arquitectes d'aquell moment
sentuen.

En aquest moment) de la canferencia
fa prop de dues hores que'l senyor Puig
perora. L'historia del venerable edifici
quasib� es a mitg cam�, y a pesar del
inter�s del p�blich, el omferenciant de-
cideix sosp�ndrela y continuaria un altre
dia que oportunament anunciarem.

Un llar                           nr coron� les da

9 <ied (urnixcm conferenciant
al qui cl p�blich va seguir en sa peroraa�
ab inter�s veritable.

Ell va explicar rhistoria del edifici,
com qui explica l'historia d'un home;
y aixis ab una claretal) m)^ra,yellosa, va

qiuedar refeta als nostres ulls per gfcmpre
m�s.

Els Estudis Universitaris Catalans; ara,
al acabar el curs, han estat de festa. La
conferencia del senyor Puig y Cada-
falch d'ahir y el p�blich que va acudir
a escoltarlo, demostren que cal ajudar,
per tots els medis, a n'aquesta Univer-
sitat Catalana que t)ant bells fruits pot
donar.

Acabada la conferencia, el p�blich va
ciiaular encara bona estona per les sales
del edifici, refent l'historia tan bellament
explicada per l'historiador de la nostra
arquitectura.

-�?at-

Pol�tiques

Els catalan�fils extrangers

L'intel�gent conrouador dte la nostra
l/lengua y el gram. amida y axu�si,rador
de L� terra catalana, el doctor Eberhart
Voget de Aaohien (Aquisgran, Aix-la-cha-
peile), �ns lia fet la merc� d'escriurens,
en cast�s catal�, y diu textualment:

�Interessa, sens dubte, a molts dic sos
llegidors, el saber que'l doctor B. Sch�-
del, desdfc'I 15 d'abil, ja no rasideix a
Halle, com segueixen diemthols diaris,
sin� a Hamburg, com a catedr�ticli de
riengiies rom�niques de l'Aita JE^scola
Crfoniri!� (�Koiomialc Honlisthulot), fun-
dada per aquclH Municipi, animat d'un
esperit cosmopolita, aJhora qu� nobie-
i nien!

I ri ide les matoixes .lleng�es, hottt po-
guramiant no hi mtinaar� may qui b'o-
dupi ab prefer�ncia de  la catalana.

Son afect�ssim s. �., Prof. Dr. E. Vo-
gel.�Aaclien�

Efectivament, 3a not�cia f� inter�s pe-
ra tots el's qui, ab tanta prodilacci�, (se
ocupen dels estudis f�ologichs de ia
nostra estimada   llengua catalana,, i

Cl diputat Garriga y Mass�

V el ferro-carril del Segre

EI nostre estimat amich y company
don Joan Garriga y Mass�, diputat r
Corts per la Seu d'Urgell, despr�s dc
tres anys de persistents treballs est� a
punt de veure convertit en realitat, Jo
que abans era considerat com un somni,
el ferrocarril dc tota la conca dol Segre.

Dijous vinent aniran els engi�yors y
queies de la Divis:� de ferrocarrils a
fer la confrontaci� pr�via de subusta del
esmentat ferrocarril  que,  desde Lleida,

Lseguint La conca del Segre, ha d'arri.
r fins a Puigcerd�.

La subasta se far� abans d'acabar
l'any y atenent les bones noves f nancie-
res que tenm. pot casi assegurarse que
aviat, anerc�s als esfbrsos del npsue
actiu amich, podr� el districte de la
Seu y tota la rivera segriana fruir de
la   comunicaci�  ferrovi�ria.

informaci�

Varies

�S'ha senyalat penals dies 15 y 10 del
actual ia vista, devant del Jurat, de la
causa incoada per assessinat f rus tat del
enginyer de la Maquin sta senyor Tous,
oontra Ramon Archs Serra, secretari de
la Societat dc metal�rgichs.

�D'aqu� pochs dies se veur� davant
del Jurat la causa contra en Posa, tamb�
per assessnat frustat contra don Antoni
Maura.

Els lerrouxistes esr�n preparant a fa-
vor del assess� les mateixes vergony�s.s
mant                    q�e, ab esc�ndol de totes

les persones honrades, se veyen quan Ja
vista de ia causa de la, selyatjada de
Horfcafranchs.

�El Centre Mon�rquich Conservador
ahir celebr� Junta general pera renovar
la   Directiva.

�Ha tornat de Franca el pres:dent de
la Joventut Conservadora despr�s d'haver
pres part en el Congr�s d'Acci� Social
celebrat a la capital d'aquella naci�.

�Se diu queaLIaida s'hi pub'icar� un
peri�dich orgue dd partit conservador,
dirigit pel senyor Maluquer y Viladot.

�Dissapte, al acabar en son c�rrech el
president de la Diputaoi� provincial de
Lleida, senyor Saganyoles, reun� als em-
pleats d'aquella corporaci� y els dirig�
afectuoses paraules de comiat. En nom
d'aquests parl� el secretari agraint els
elogis que'ls havia dirigit el senyor Sa-
ganyoles.

�Els lerrouxistes de Tarragona volen
celebrar una Assamhlea que coincidei-
xi  ab les festes  del  Centenari.

�Avuy, a Reus, celebraran el ler de
maig fent una festa completa. El rncr-
cat setmanal del dilluns se celebr� dis-
sapte. Tamb�'s tancaran la carnicer�a
y pescater�a. Els obrers faran una mani-
festaci� v un m�ting al aire lliure.

�Al C�rcol Republic� Democr�tich
Federal Instructiu de Sabad-jU ahir, diu-
menge, cl diputat provincial electe y
lerrouxista. en Jaume Valent� y Camp,
hi diserta sobre �La deln^iJancia dels
menors�. La conferencia fou p�blica.

�Aviat v.nir� de Palma de Ma'lorca
a   B.ii

nostra estimad-i U

Antoni  M.� Alcover, director de I'
del Dicc.onir: Catal�, ara nom na: indi
viduu d\ L Secc�J F.k)J >gc& dd insti.ut
d'Estudis Catalans que acaba de crear
la nostra JD^Mta�� provuiuaL

Govern civil

El ministre

A les vuit d e� mati el ministre d'Ins*
trueri� p�blica va anar a visitar el Mtt-
seu Social, rebentio els senyors Albo
(R.), Bartrina y   Tallada.

El senyor Gimeno recorregu� le
talacions, mai                          inir�s peJ

senrotllo y empenta d'aqu

Despr�s va entrar ..                               In-<

dustr�al, rebentio y acompanyantlo els
senyors G�ell, Rull, Ferrer y Barbarai
y els professo

Recorregu�  l'edifici  y  s'enter�  minu-
ciosament de com funcionava y de'
sultats.

D'una y altra entitat en va fer .
elogis, per entendre que, a m�s de ser
�niques a Espanya y c
ra pera Barcelona
se  solid�ssima de  gi

D'all� an� al H�a
tat dc Medecina,
de Bonet.

Tamb�  li agrad�  sobremancra per la
solidesa y avens �                  � que demos-

tren  y  confess�   que                    /rmememt

superiors a la similar de Madr

A la una hi hagu� a                           j di-

nar d'aut
ministre,   <
Li guard�*
de   Marianao,
I'Audienc�j,  d

dent de la Camhra de C�rners y el se-
nyor Mijlan A

Excus� sa ai
si dent de la D
Riba.

Despr�s de -
tes particulars
un acte de I.
es inteiiigent >

�1 pre-
de la

va fer algimes vis�-*
i a sentit'
El   ministre
nat fins al punt de
que  sab l'�per                 ota de  mem�ria,

Y en opini� se               artistes del Licca

la representen com casi no's repre.
en lloen,

D'all�  vista al   geineral   WeyJcr
Capitania y marxa al Govern d vi, rebo
algunes  visites de despedida  y's  dirig?
a l'estaci� a pendre J'expr�s de Madrid,

El despediren es autoritats, funciona
ris y amidis.

Al arrencar el tren son� un apiaud�
ment y un �viva el ministre de Instruo
d�n  p�blica.�

L'acompanyaren &l aparador dd carrer;
d'Arag� el governador, d capit� gene-
ral, d senyor Die, d bar� de Bonet�
el senyor P. G. Maristany y algun altre,
El senyor Millan Astray l'acompany�
fins a Sant Vicens.

El ministre f�ocit� al general Weyler
de paraula y per carta pel brillant estat
y presentati� de ies tropes d'aqu
guarnid�. Tamb� digu� al senyor Porte"
la que admirava que ab tot y �'immensal
gernaci� que presenci� la cerim�nia del
jurament de br.nderes, no hi hagu�s ha-
gut el m�s 51 e                .-e.

De Barcelona- -                    senyor Por<

teia,�se'n emporta una exedent impre-
si� per son estat d'avens y progr�s, y.
ha ofert ser sempre l'advocat dds bar'
ce'onins devant aei Govern.

El jurament de banderes

Com de costum, una
acud� a presene .

El dia m  conv.                                sol,  que

ja comen�a a picar, s                          � da-.

rrera'ls n�vols.

Al passeig de Gracia
la Diagonal, s'hi                                        una!

y altra part,  Diagonal  amunt   y avall,-
hi formaven 10.0                            li la mei-

tat reclutes que havien de                   ! ju-

rament. Al  enfroc

a cavall, ab l'Est                            larter ge-

neral; a una  tri

no gaire lluny, e.'                          s escoles!

p�bliques ab els j
pectius.

De l'element of
nistre Amali  Gim
canonges dort,/:
c� deil Bisbe, y <
p�tol  Catedral;  d/

mandant de   Mar                                    ni�s

dc  Marianao;  re
Carreras,   diputats   ; r �
Fages, Valls, Bar
magistrats  de   JA
trucci� y  muni  ip
Universitat,  c�iis-ui
senadors marques d
negai diputat Sagntcr,  �
mer�, Foment del Pxebali Nacional, Ins-,
titut Agr�col Catai^ de Sant Isidre y al-
tres entitats.

Els regidors senyors Serniclara, Mar�
cilla. Puig d'Aspre                                  e�, y

cl diputat provinci;;!                                � ayorj

Pich, donant una ]
r�ncia, se negaren
de Oampnnya, acte dencre
dvich que va ser deg

Termmada la missa, els reoi
taren el juram
sant la creu f
bandera, sers
dels reg-anentb
tara y   BarceJ�fia.
ment els ootonels ten
Engioaur�;- Lope�



�em�.

y Mo