Veu de Catalunya, La. Any 22, núm. 4712-4727 (1-15 jul. 1912)

              DIARI   CATAL�

DE

Avisos, Noticies

y Anuncis

PREUS DE SUSCREPCI�

B3r(lPl(lHa!,M!clrt �spre �      ptes.  mes
"GU'UUIldj Edici� mat�. . I         �        �

usfEV>ya........�'BOptes.trtni.

u&W postal......, 9        �      �

fcquet de so nfimeros.   .      �0 centlmt.

Redacci� y Administraci�:

Carrer fi'Escnflellers, 10 bis, entressol

(PROP Dfi LA. IUUM.A.)

IMPREMPTA:

Esoudellers, 10 bis, balxoa

Tel�fon 184

Anuncis, esqueles, comunicats, y re-
clams a preus convencionals, rera la
edici� del vespre s'admeten esqueles
mortu�ries fins a les sis de la tarda.
Pera l'edlcl� del mati. fins a les tres da
la matinada.

Any XXII n�m. 4,726

Barcelona: Dilluns 15 de juliol de 1912

Edici� del MAT�

SANT DEL DIA: Sts. Enrich,  emperador;  y  Ant�och, rar

� ttK�ii>��"""" "* ����'�: >irn. sm. oei carme.�viiarinii Horei: A �a  �giesia parroquial <tb su Antoni Aiiai y  pera. fira. aeit
1 Ni�, c,      i>�2/tae set del mati a 2/4 de vuit de la tarda.�Dem*: a la lglesla de Preberes seculari del Oratori de Sant Felip Nen. � cort d* Maria
I  �'svn   �c(,cl Tranzit, o d'Anost. a Sta, Maria del Mar.�D*��*: Ntra. Sra. del Carme, en les Oeroulmes. a santa Agria o a Santa Maria del Mar. � nit,
*�y: St. Bnrlcli, emperador; c, blanch. � La d� d�ma: Ntra. 8ra. del Carme. C. blanca.�Adorad� ooatnrns: Dijous, 18.Torn de st. Llu�s g.�

u

Observatori Meteorol�aich de la Universitat. - Director: E. Aleob� �14 de juliol

*ant da dama: Ntra. Sra. del carme.�Quaranta Hores: A ta  Iglesia parroquial (fa St. Antoni Abat y Ntra. Pra. dels Aneels.�Hores de � !                 PCltrs I �CPSFrv/ ( k.:  i n sti y    iric�-.�1-*remetrea C y al nivell del mar. "6i "".:�. 761 c..�Temperatures: M�xima. �KVOsols 26'8 ombra.�Mtnt

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^�    : 19'* ombra: 1VH reflector.� Temperatura ala ombra .�4lsL^!��� ?!uJa ? '�* 24 bore�OOO 000.� a^uum ovuporada en mlltmetres: 4'?3.�Oraus d'ha-

> mltat 5t, 56.�Direcci� del vent SK;

7s �velocitat del vent 2fi2km.�Kst'at de! cel:   nuvol�s," ser�. � N�vols: classes: C. K.: K.�Cantltat O's; 0*1.
girtm 1*1 s�f. Vi'*. - PO�ta: Til.-sortlda deia lluna T35 m. � Posta: 950 t.        jj^^jj^jj^jj^j^j^j^j^H

�

//.

>?>

LS

'�*v

'~ *

/�*

w

Don March Rocamora y Ros�s

iHA  mort�

havent rebut els Sants Sagraments y la Benedicci� Apost�lica

(A.   O.   S.)

El seu pare D. Antoni Rocamora y Pujol�, germanes D.9 Ant�nia, D.a Isabel, D.8 Eul�ria, D.a Elvira,
D,' Clotilde y D.a Montserrat, germ� pol�tich Dr. D. Joan Sans y Tous, oncles, ties (presents y ausents),
nebots, cosins (presents y ausents), dem�s parents, la Srta. D.a Paquita Bach y Batll� y les rahons socials
Rocamora Hermanos, Costa, Florit y Comp.% S. en C, y Sim�, 8. en C, al participar als
amichs y coneguts tan sensible p�rdua, els presruen el tinguin present en llurs oracions y se serveixin
assistir a la ca>a mortu�ria, Passeig de Gracia, 17, a les deu d'aquest mat�, pera acompanyar el cada-
vre a la iglesia parroquial de Santa  Agna y d'all� a sa darrera estada (Cementiri Nou).

No's convida particularment

�UNITflT?

tirK ^P'�inya hi h� mai� mena de pbM-
^�"s quw, creyent tenir oi monopoli del
.\^T1otism'0, s'oposen sistem�ticament a
J*^  reforma que tendeixi a donar

mo

--------------    .1 � �      -w�M.v-�*l�*1     u,     va.vysitcai�.      UVtT

Js de vida pr�pia a les regions. Per;
js la unitat consisteix en la ur�formt-
t�\�er^ mvi uniformitat �aliada segons
fx J****6 <n�e ells s'han esouUHl Aix�>
^x>. tan bon punt s'inicia un, .movi-
f�skin *VK s'aPar�i d aqueix patr�, pro-
mT     ,s&uerras�,    �asolamientos�,    �fie>

al ft�FT v tota mena de desgavells,
oq dels quals no saben veure a�ra
tria qyo !a descomposici� de la pa-
Cn ^a.clls s'han imaginat id�ntica
lada3 seus components, cruadricus-
fes li0001 Una �xtesa de rajoles. De
vidit r8 ^e la naturalesa, crue ha di-
Uur�        t'erra  sense   tenir  en  compto

r^-^J^ocupicions, creant nacionalitats,
tint i y cornarques ab car�ater dis-
�b 'j?? accidents tapogr�ficths oposats,-
j^ *nomes   diferents,   no  so'n preocu-

W\�r �Ga�ts �en k '6oarTA d'ivori de
^ ^tKioncia buida, diuen entre ells:
Pej. P'Jra som nosaltres�. Y prenent
^n  *^  ^ 'terra hont h'5'1 nascut, vo-

lonrfjmH mi;ar an eil�a ^��i!'ss las iquei ^
tr^ljj?^. D'aqu�  llur oridoria quan se

^  ab que   les   regions donen ��

de vida; d'aiqu� llur prorestfeii qui.in., a
base d'aquesta f�, demanen una major
ampliru* pera moures, pera treballar,
pera   regenerarse.

Afortunadament .Comencen a 'desfer-
se'ls malentesos. Y en la1 discusi� del
projecte de MancomuniJJalS s'ha vist
com els uniformistes s'anayen redi�int
a una .minoria insignifiaanit; en benefici
martieix de la unitat que pToalamen.
Perqu�, diguin lo que vulguin els en-
cegats, la unitat veritable na os en
oai* manera   la quadr�cula.

La varietat normal de funcions, se-
gons siguin els membres que les execu-
tin. �9 font de vida y garantia) �e
unitat veritable; la uniformitat a ul-
tran�a y prescindint de les lleys de
la iNaWralesa, ha de ser for�osament
s�mptoma de feblesa y asseguran�a da
mort no llunyana. Y aix� Bs lo que
van veyent totes les regions que, com
Catalunya, veuen en el projecte de Man-
comunitats el primer impuls pera arri-
bar a la tan .desitjada regeneraci� de
la Iberia Y aix� es lo que no volen
capir encara quatre repatanis xarucha
y quatre polftfichs ineptes que, si han
consegui* passar moment�niament pels
alts c�rrechs de la direcci� de l'Estat,
ho han degut a l'at�n�a ambient, pi
la indifer�ncia del poble, jai parentiu
ab un ipr�cer que ussurpa'vu un alt lloch.
a la for�a de la veu), a tot), f�ra ala
mereixemems propis.                   'g'^B

La mancomunitat

Conferencia de D. Pere Corominas

AH

n�r u� pI� a vessar, ahir mat� va do�
bre ia s.eva anunciada conferencia so-
Peri Z\ .�ancomunitats en la Sala Im<
^inas      putat a Corts don Pere Coror

hi�rpJ5� 1>acte el consell del partit �TT'
al sr^eral Nacionalista Republicana, y
donat      lorador a rescenari fou ova-

pj1 Per ia concorrencia.
fe dJenyar Corominas esplic� rabgec-

dimi'a� acte' ^ue no eia altre Que rin
als sei,0que do,na compte da sa gesti�
diiru� �,representant!sj gesti� en la qual,
ment 5?x 5� ^v�a obrat independent.
Partit/        d'acort ab �ls directora del

^nrtll�^ � V0***0 *? Man^
Barcelona W al anv passat, quan
�u�a n^Kt;.abatuda Pel �sultat da la
decanrF;^�tlCa~~dlSU�-porta un estat de
tea^Ldnne,i� catalanUtr Els regionalis-
reconL�0allgaren ab els caciquiaties y,
quen�a ^ varen *�� molt b�: l,Es<
que�a emr^ ? la coalissi� da les lejsl�
P�rtic    y     t R�,mea tancava les seves

��^grcaKiSr*a una comvany^

co3al� l'�rtefn del Progeotie de Man-
se^mta,ts ?? la Reposici� que's prec
senvftr? ^D^utaa� formada pels se-
Verd�� Folguera Sunol, Sansalvador y
� raaguer y Callis, pels quals demana

y, aplaudiment, que'l p�blich tribut�
W extengu� despr�s en la ressenya de
y feunions de les quatre Diputacions;
fins           actes   celebrats,   per   fer-  pas

BrA a presentarso el progecta al Con*
tal�f' y a^ recordar l'embaixada de Ca-
que Va .,que va anar a Madrid, digu�
j�     Qesde'l primer moment notaren bo-

of* ab en Canalejas,
GoVpUpa *ie fles bases (prestentades� p!el
ta m ?un les ^a13 digu� aquesta bo-
qUe %,s'^ trasllu�a per les ventatgesi
q^ie-it u ava ai Govern central. A n'a<
rtyorr asea� recoirda que ab el (seu
visitajramei' hi feren decidida oposici�,
si n*:nc a n'en Canaiejas pera dirli que
al n^ donava un mati� democr�tich
dins ^e�te.   formularia   vot   particular

p   ue ia  comissi�.
cUu  aquest  moment  de  la  conferen^
tier   i       a^ escenari  don Jaume Cat�

�'eal?50111 ovacionat pel p�blich.
Prer�ei1ats iels aplaudiments, l'oiradoil re*
atenia e seu discurs, dient que ell
era la qi,e en un moment aix�sj, mo
Governsevay feina resoldre dificultats al
lli un Vs      abocalshi totes, caT liavant-

,   . nomq M unes Corta  disp.ofade|g

a resoldr'e quelcom del problema cafal�,
entenia que era l'hora de exposar aquest
ab tota sa amplitut.

Per aix�digu�rebutj�rem tota f�r-
mula vaga, y consultades les Diputa-
cions, aprovaren la nostra conducta y
el Govern al veure que an�vem a la
una, ens conced� les delegacions a ba-
se d'un marge de transacci�, com es
el de la q�esti� dels Doctorats y del
catastre. donanttios en cambi el servey
de Biblioteques, Arxius y Museus! de
gran inter�s  per la nostra culturaj

Altres problemes, com el de la const�--
tuci� de les Mancomunitats, se plante-
jaren en la comissi� y aquesta constitu-
ci� fou respectada y podr� ferse tan
bon punt el progecta s�a. lley<

Excus� parlar dels altres asisumpfes
que all� se discutiren peT. no haverj�
intervingut ell especialment y per �sser
ja coneguts, enviant una salutaci� als
seus companys de comissi� senyors Canv
b� y bala (ovaci�) que treballen ab gran
f� per aquesta obra da la llibertat de
Catalunya ab un gran esperit da ger-
mandat que feu un respecte gros als
enemichs de la nostra terra.

Entr� a la segona part de la confe-
rencia, dient que tres coses ela havien
cridat l'atenci� al plantejarse la discu-
si� al Congr�s; l'una l'espliquen less pa�
raules den Morot quan deya a n'en Sa-
la, que �ll all� no era r�s mes qua un
diputat catal� del Congres, era la de
que'l progecta fos lley o no.

Digu� que'n Maura va creure que sV
nava a debatre una q�esti� de fam�lia
entre el partit lliberal, y en veritat, no's
demanava un vot de confian�a, sin� la
voluntat del Congr�s sobr� un assump-
te de Catalunya y sembla que Cata-
lunya b� val un vot del senyor Maura.

Digu� que'l senyor Maura ab aques-
ta conducta demostrava que per �ll la
q�esti� catalana no tenia virtualitat pr�-
pia, y digu�, citant paraules d'�n na-
cionalista rus, que per demunt 'da to-
tes les reformes administrativies!, hi h�
la naci� que'ls dona la virtut.

El sentiment davant l'actitut den Mau-
ra�afeg�fou de desengany. Jo crech
que'n Maura fou sincer, com ho fou en
el seu Progecta d'Administraci� Local,
car les errades d'aquella lley no les
havia com�s en Maura, sin� aquells que
veyen en el 9eu pensament cosesf que
no hi eren.

La tercera tte lies tioBe� que'ls orid�
l atenci� t� Qangr�s,. fo.ui l�l djscprdU

del  partit lliberal   que  all�'s  revelava.

An�vem a saber � dig<u�si aquest
partit continuar� essent una oligarquia
lligada al volt de dada capdtU que s'en-
xiqu�s m�s que'ls altres, o anava a �s-
ser una massa disciplinada ab un home
de govern al  davant.

Fins aqu�,�digu�el problema de la
Autonomia arreu del m�n es un pro-
blema que porten a resoldre els partits
lliberals, y aqu� sempre havia sigut obra
esperada dels conservadors. An�vem a
veure, donchs, si a nosaltres, lliberals,
ens era possible aquella obra de cola-
boraci� que fins ab l'enemion poc ferse.

Com a republicans�afeg�en laqueu
moment solemne dev�em abstenirnos, pe-
r� com a catalans dev�em votar, y fer
treballs pel b� de la P�tria. Per aix�
v�rem ana�r a parlar ab els enemichs, y
ens en confessem d'haver anat a veu-
re en Moret y en Romanones, prppo-
santlos  una transacci�.

Si ab aquests treballs no v�rem po-
guerlos fer venir ah nosaltres, hem lo-
grat que's reconegui per tots, amichs
y enemichs, Ja exist�ncia del Problema
de Catalunya.

Aix� ics Jo que despr�s �a dotze anys
d'actuaci� ptirlamentaria catalanista al
Congr�s hem lograt, ab el ben ent�s,
da que aquells primers dipuatis repre-
sentaven a uns quants grupus agitats,-
y avuy totis representem a tota Catalu-
nya, y podem dirlos: �aqu� hi h� Un
problema�, y all� hont hi h� un pro-
blema, un home de govern deu resol-
drel.

Entrant f�na>1 mie|n(t a la tercera part de
la conferencia, posa el tema de si per
haver firmat el Rey una lley de Man-
comunitats, y par haverla donat un Go-
vern mon�rquich, havien d'arreconar els
ideals de llibertat y de nacionalisme;
jesplanantlo en parrafades brillantes que
sovint alsaven japlaudime�Mjs en l'audi-
tori.

Sa mostra aeciditi partidari de no
abandonar cap aspiraci� ni deixar de
declararies mofes, car els nostres ene-
michs veuen temerosos que darrera tia
la Mancomunitat vindr� l'Autonomia, y
al final de tot ens hi suposen una altra
cosa que creuen inconfessable y viva
(an el cor nostre.

iNo obstanB, no (podem oblidaV la lteal-
ta� de Ja conducta den Canaiejas, ni
les paraules que va dir en favor de Ca-
talunya; per� aix�s y foit, si no ya |a
abolir Ja ijiey de Jurisdiccions y la, fer
la d'Associacions y a cumplir el Beu
programa lliberal, ens tindr� per ene-
michs.

Segu� advocant pel manSenirnent �ntie-�
gt�a de les nostres aspiracions, que tiesde
aqu� les declaro, digu�, pera adherirmea
un programa1 que no pot �sser tatxat de
anti-patriota. com gs la Constituci� fe-
deral fundada per en Castalar, en la
qual, excepte els correus y els tel�-
grafs, hi h� tot lo qu(a demanem en les
bases de Manresa,-

Lleg�, entre aplaudiments, tro�os del
la Constituci�, y acab� recomanant ai
tjofs que tinguin f� en Catalunya

Una sorollosa ovaci� yai seguir a les
paraulies del orador.

Al sortir don P|dre Co�tom�nas un gru-
pu el segu� aantant �Els Segadors�, aa-
rrer  de  la   Diputaci�   enll�.

Entre'l passeig de Grapia y Claris, un
jove desde'l balc� d'un quart pis xiu-
l�, y al inoneparlo els de baix, contes-
t� ab visques no massa correctes, per
lo qual hi hagu� un xioh d'avalot pro-
mogut pels m�s ardits que volien pu-
jar escala amunt.

La policia ho evit�, y pooh despr�s
lals E^rtflpaits se disolgueren.

GLQ&4M

BE LA. CLARETAT

El p�blich pren molt sovint per �clar�
lo que no es sin� �f�cil�, y, rec�procra-
ment, se mostra inclinat a confondre lo
�dif�cil� ab l'�obscur�. Cal guarda�se
molt d'aquest equ�voch. Un cop lliures
d'ell, es quan sabrem dir, sense remor-
diment de conciencia, l'elogi de la cla-
retat, de la Santa Claretat. El direm
avuy, aprop�sk d'haver repassat aquest
mat� copia de proves d'imprempta, farci-
des de f�rmules matem�tiques, pera una
publicaci�  en  que  tenim  el  cor  posat.

Si un matem�tich escriu:��Pera ma-
jor claretat, establirem la seg�ent f�r-
mula...�,�el iector prof� pot somriure.
Mes somriur� sense rah�. Aquell no ha
fet altra cosa que sustituir les! parau-
les, riques sempre en 1 esjsonancies de
lo �nconscientl, y per lo tant, fosques sfcm-
pre, per signes, qui tenen, en la seva
manca de connngut material, d'imatge,
de sentiment, ia garantia millor d'una
llum fixa; y reemplassar les xifres, mis-
terioses, com tot lo particular, per lle-
tres simb�liques, que, com tot lo ge-
neral, son clares. �l conjunt aix�s ser�
perfectament est�bil, v el temps qui
passa, la personalitat del lector, les� no-
tes especials que acompanyin cada cas
concret a que aquell s'ap'inui.no l'al;era
r�n gens. S'haur� abolit d'ell, per fi, tot lo
misteri�s, tot lo inconscient y obsteur.
Ser� a l'extremf d'una s�rie a l'altre cos-
tat de la qual, en el l�mit de m�xima
foscuria, hi haur� el mot emocional pur.
Podem en veritat dir que, per exemple,
la llegenda del Comte l'Arnau es, no
ja en el poema maragallench, sin� en
la can�� popular, infinitament m�s fos-
ca que una p�gina de mon bonamich
el professor Terrades.

Forsant la nota una mica, arribar�em
a la seg�ent afirmaci�: que les coses"
que ent�n tothom son precisament les
coses fosquesl mentres que les clares
de veres no m�s les entenen uns quants...
�Mes la mateixa Santa Claretat, a qui
volem   servir,   ens obliga  a no  forsar

a^a^>H

Y ara que ja havem estaMerr la se-
va selecta natura, i visca la Claretat, que
no es tan sols una excelencia del Pen-
sament,�sin� el Pensament mateix I

XENI�S.

El viatge de la Infanta

D,a Isabel a Barcelona

-SM�-

A Vilanova

; Vilanova, 14, .4 tarda.

W dols quarts d'una dia la tarda ha
arribat 'la Infanta acompanyada da don
Alfons Coe�lo, de la seva dama bo�
nyoreta iMarguerida Bertralnd de LSs,
'marquesos de Alella y de Gastelldos-
rius, tdiputat pel districte senyor Ber-
tran y IMius�tu y (alcalde y secretari do
yilianova.                             i

La comitiva ocupava tres autois. Al
arribar davant de la Biblioteca Museu
Balaguer, una banda de m�sica qua
esperava fel peu de l'edifici ha exe-
cutat ia  marxa  reyal.               v

A la Biblioteca Balaguer esperaven a
raugusta dama les autoritats de ia po-
blaci� y un aplech d'hermoses aanyot-
ros y senyoretes*             *�     V    -^

flVtn bola punt dotnya Isabel h� baixat
del seu auto ha ressonat un fort aplau
tiimen*. Els regidors senyors .Vidal y
Jofre y Fust� han domat la benvinguda
a la  Infanta.              *             v

Tamb� l'han saludada els represeM-
tants dels senyors rectors de .la poblaci�.

Donya Isabel, que's trobava fatiga-
da ha passat a descansar une moments
a t'las habitacions particulars dea Ba-
laguer.             I            \ K    .  i

(M�s tlart h� sortit a saludar a les
moltes famEies que 3a esperaven. En-
tre aquestes recordem a les de Creusj
Ricart, PI R�fols, Gum�, Alegret, Bor-
n^d�no. Ferrer y Ferrer, Oliva, Oriol,
Puig, Cabanyes. Mass�, Burguera (c�n-
sui d'Italia), Galqeir�n. Almira�l, Robert,
Stuner, eto� letc. f             ,-   .

Acabades aquestes salutacions y v'isi-
toda la Biblio3�ar la Infama ha pujat
de noj al seu auto despedintla, ade-
m�s de les personalitats esmentades, el
president del Museu (saiyor Ferrer y Va-
dai. el secretari senyor Besora, els ad
m�nistradors de Duanes y Correus se-
nyors S�mchez y Font, y cl cabo, de
iSjometents   senyor   Quiment.

JLa infanta ab la seva corni i /a s'ha
dirigit a ia parroquial iglesia de Sant
Antoni hont ha si.rut rebuda pel senyor
reofior y la reverent Comunitat qu� ha
entonat un sol-imne �Tedeum�.

La iglesia era plena de gom a gom.

Al sortir de Ja ijlcsia la infanta ha
sigut \4ctoreiada.

Despr�s d'haver donat un passeig per
la platja ha anat a la casatorra de la
col�nia de Santa Ll�cia hont ha dinat.
La infanta ha fet gr�ms elogis d'aquojla
hermosa  miranda.

Acabat el dinar Ja Infanta ha m-trxat
precipitadament a Sitges al objecte de
poguer arribar a Barceloina a l'hora
assenyalada.                              ,           ,

A Ja comitiva de la Infanta s'hi ha
afegit el marqu�s de Vi'ano/a y Geltr�,
qui acaba d'arribar del Parch Sorna.

JLes comptades persones que han pre
senciait Ja sortida inesperada de l'au-
gusta dama li han dedicat aplaudiments.
i�Corresponsal.

A Barcelona

L'arribada

Tal com s'esperava ahir tarda arrib�
ten au.om�vil procedent de Vilanova y
Sitges, a ]a nostra ciutat la infanta
donya  Isabel.

Clalp a les sis de la t)arda, els voltants
de la Bonanova. passeig del Bisbe Mor-

fades. placa de Sarri� y passeig de
Hisenda fins a Pedralbes, estaven ani-
mad�ssims, haventhi nombrosos autom�-
vils y carruatges y apareguent varis
xalets d'aquells encontorns endomassats.

A la placa de Sarri� hi havia gran
aplech de gent, exbenentse aquesta per
l'ample passeig que va a Pedralbes fins
aprop la pla�a d'aquell barri hont s'a-
naven  reunint les  autoritats.

Al arribar nosaltres hi havia espe-
rant,- l'alcalde de Sarri� senyor Marge-
nat, ab ei tinent alcalde senyor Forca-
da y el secretari del Ajuntament senyor
Sans y Buigas, els regidors senyors Par-
do. Vall�s y iPujals, PanyeUa. y Carreras
Candi, el 'delegat d'Hisenda senyor Eu-
late, el president y fiscal de l'Audi�n-
cia, fals senyors Batlles y Bertran de
Lis. Ploms y Enrich, Blana: y Colom, �na
comissi� del Sometent de Sarri� ab la
bandera, el comandant de Marina, el
del canoner �Temerario�, don Ignasi Gi-
rona, diputat, els senyors Pons y Tus-
quo�s y Maspons, del Institut Agr�col Ca-
tal� do Sant Isidre, els senyors Rib�.
M�l�n y Retana, don Francisco Albo
y altres, mentres ab els sans carruat-
ges anaven arribant el senyor bisbe doo-
tor I^aguarda, acompanyat dels canon-
ges doctors Munoz y Cararach, en re-
presentaci� del Cap�tol, l'alcalde senyor
Sostres el president de la Diputaci� se-
nyor Prat do la Riba y altres persona-
litats.

De sobte, l'autom�vil del governador
va apar�ixielr enll� a la carretera, y al
darrera Seu el da la infanta.

Els all� reunits van fer fila a banda
y banda del cam�, y la comitiva que
acompanyava a donya Isabel va arribar
all�, preoedintla l'autjom�vil del senyor
Bertran y Musitu que acompanyava a
la dama viatgera desde Vilanova, al
darrera el del governador, y a seguit la
infanta, ab l'auto pl� dei pols, guarnit
dels rams que en son cam� va anar re-
cuUint.

Arribada all�, el governador; li Va pre-
sentar els alcaldes de Sarri� y Barce-
lona, que van obsequiar a donya Isa-
bel ab un ram de flors cadasc�, passant
a donarli la benvinguda totes les altres
autoritats all� reunides.

Anava la infanta acompanyada da la
senyoreta Bertran do Lis y del seu
secretari penyor Coello, seguint al seu
auto el del general Weyler, ab els seus
ajugants y �al del marqu�s de Maria-
nao.

Fats els (dumpbmenfts y creuades curtes
y afectuoses frases de salutaci�, la co-
mitiva so ya posar en marxa cap a
Sarri�.

La placa del poble estava animad�s-

sima, rebent a donya Isabel ab aplaus
diments la gent all� reunida.

Dues bandes van tocar la marxa reyal
al passar, y els gegians, qua esperaven
la sortida da la professo, feren .unes
quantes  giravoltes  en   honor  seu.

Al'� comen�aren els autom�vils a es-
pessirse y ab <i s a espessirse els
saludos a Ja Infanta. Tot el passeigi
del Bisbe Morgades e?tava cobert de
lautos y carruatges., en -els qua's hi ha-
via grupus de dames y damis�es que
tributaven mostres de si mpat�a a la i us-
tre \-iatgera. Les rei tes y terrasses deia
lDormosos xalets que poblen aquells vol-
tants eren pisns  de  gent.                 t

El oam� segua el mateix aspecte al
larribar a la Bonanor/a y al llarch de tolt
el Passeig, afegintshi a'.l� les imperials
dels tram�"s convertides en ba'conades
atestades de gent que presenciava et
pas de 1a  Infanta.              ," -.          i

Sense cap �entrebanch, la com� i -a for-
m�da per un centenar d'auom�vils, va'
baixar pel Passcij de Ja Diputaci� y
ou-ror ^Vlajor do Gracia, hOnt hi havia
els balcons pl-cms de gent, vegentse'n
Vilguns d'endomassats.                          v.

A J'hora que l'auto de la Jnfanta em-
bor^ (d Passeig de Gracia, aquest es-
tava pl� da carruatges que. deixant unl
pas -a\ centre pera ia comiSva, va se-
guir tel seu curs, saludant tothom al
l>assar .llaut� de do�ya Isabel, qui con-
testava afectuosament a tals manife-far
oions.

Davant del Hotel Col�m la gent s'ha-
via agruoat para veure entrar a La In-
fanta, a qui esperava pera tributari�
honors una companyia del batall� de
Vorgiara ab bandera y m�sica.

Al arribar lau�o a Ja porta del Ho*-
tal donya Isabel baix� y, acompanyada
del general Weyler, revis� les tropes
que desfilaren al seu davant, rebent!
despr�s l'acatament de's generals y re-
presentants dels cossos de la guarnici�.

Donya Isabel, tan bon punt dVn'.rada
ni Hotel, va fer cap a les seves habi-
tacions, hOnt pujaren de nou a compl�
menrtarla J-es autoritats y els gentil noi
mes de cambra, el servey de.s quals
va renunciar f�ra dels casos de rer
aspoi�.                           i

Interrogada pd governador sobre'1
programa de visites durant sa estada
a Barcelona, va demanar si hi havia
oap teatre que fessin obres en catal�,
y havent!i respost qu?- n�, decid� anar
al �inema�ogra� Catalunya de la Pla-
�a de Catalunya en havent sopat.

Abans de �-'-'ttfarse la Infanta sorU
al bac� a saludar la gent que hi ha-
via al peu da la entrada, essent aplau-
dida.

El sopar

Ahir so|paro:i ab la Inrant�, espedaJ*
ment convidats, 1 alcalde senyor Sos-
tres, el senyor Prat de la Riba, el ge^
noral Wcykx. el senyor Bisbe doc�rtr
Laguarda. el senyor Eulate delegat d'Hi-
senda, el 'president y riscal de l'A**
daencia y el   governador.

El banquet va celebrarse en les se*
yes habkacions.

Al Cine

En havent sopat l'infanta y els qxre
l'acompanyaven a la taula, se dirigiren
al Cine Catalunya, que'n aquella hora
estava pl� a  vessar.

Al entrar l'infanta la concurr�ncia so
pos� a peu dret, aplaudintla y vitoren
jantla y el piano toc� la Marxa Reyal.

A m�s de les autoritats lacompanyen
la seva dama de companyia, senyora
Bertran de Lis, el Marqu�s de Maria-
nao (fill), el Marqu�s de Castelldosrius^
el senyor Bertran y Musitu, el Comte
de  Lavern y el Bar� de Benibuslem,

Se dedic� a l'infanta y l'acompanya!"
ment  uria de  les  galeries  baixes.

Despr�s de veure dues o tres pel�-
coles, donya Isabel manifest� deffitjos
d'anar al teare Principal, que coneixia
d'haverhi estat en altre �poca; all� fou
rebuda tamb� ab aplaudiments y acla-
macions, ocupant la llotja de l'Ajunta-
ment.

Acabat de veure una pel�cola l'infanta
sort� del teatre entra aplaudiments, di-
rigintse al Hotel a descansar, recorrenl�
abans el passeig de Gracia en tota sa
llargada.               ^

Per avuy

Per avuy no hi havia decidit a l'h*
ra de tancar la present edici� cap pro-
grama. Solament era cosa segura a les
deu la visita y Te Deum a la Cate-
dral, a les onze recepci� a Capitania,
y a les dotze a Casa la Caritat y Di<
putaci�.        ^B                   IH        ^1

Cultura

Diuein d'Olot que s'estan Fent 'expl*
racions a la dova deV Castell de Tines�
tres. En una da los darreres s'hi 'han
trobat Idssos fossilisats, pertanyents ft
una banya de cerf. La fossi�saci� no tis
perfecta, ra qua aib facilitat se trenca y
engruna. L'aspecte que tenen es que pfar�
tanyen a un animal jove.

Aquesta troballa ha espetronat a seu
guir les investigacions, ja que's suposai
Pexistencia all� d'una estaci� prehist�rica.

La Reyal Acad�mia de l'Historia,- |rle
Madrid, obre concurs al premi del se-
nyor  marqu�s d'Aledo.

Concedir� la Reyal Acad�mia, l'any
vinent 1913, un premi de 1,000 pessex
tes al autor d'una Historia civil, pw
l�tica, administrativa, judicial y nulitar.
de la ciutat de M�rcia y de sos ivol-
tants (la vega o un poch m�s, a reser-
va d'un cas excepcional), desda la re-
conquista de la mateixa pel gran rey
en Jaume I d'Arag� fins a la majoria
d'edat de don Alfons XIII.

Fins a la mort de Ferran VII l'histxH
riaira podr� judicar com vulgui els aoon-
teixements que histor�i, per� desde alia�
vors al final do l'obra se limrar� a �esn
senyarlos y procurar� no deixar traslluir
son criteri, procediment que seguir� ab
major rigor conforme's vagi acostant!
als contiamporanis.

Ha permanescu� alguns dies a Saba�
del�, sa vila nadiua, el Rnt. don Joseph
Llobet y y�arrubias, de l'Ordre de Santi
Benet, resident del monastir de Mont-:
Vergine (N�pols), ahont ocupa el c�-;
rrech de 'director del c�lebre Obser^
vatori astron�mich establert al cim �'a-
quella montanya enfront del Vesubi, si-
?Xialt a poca distancia �n termes que, en
dies d'erupci�, les laves, freguen les
parets del monastir; .Mont-Verglno ab
son plomall d� neu y el Vesubi vomi-
tant foch.

F� ja 32 anys que vest� la capui�xa
benedictina, sent ja el deg� d aquella
venerable comunitat.

Fa pochs dies emprengu� el viatge da
tomada a It�lia.