Veu de Catalunya, La. Any 13, núm. 1638-1654 (16-31 ag. 1903)

              LA  VEU  DE CATALUNYA

�E2st ^03

�M� dirieil es � veces la consolidaci�n
del triuiifo, que el Iriunfo mismo.

�|Ki pueblo decidir�! ^Que podia, por
otra parte, decidir si le ocullamos nuestro
pensa inienlo?

�jC�mo, podria el pueblo deeirnos si nos
viese mafiana vacilar, rnedio siglo de opo-
Sici�n no ha sido bastanle � concretar
vueslro pensamiento?

�Ya esta mos conformes en lo esencial,
conlestan algunos; lo esencial es la rep�-
blica.

�jLa rep�blica! La rep�blica es una sim-
ple forma de gobierno, es un molde inmen-
80 en que pueden vaciarse sislemas 6in Bo.
La rep�blica proporciona el medio de ha-
Uary adoptar soluciones provechosas; per�
no lo es todo. Por su solo imperio no se
trasforman y regeneran las sociedades.

�Pues qu�, json un secreto para nadie
las diversas tendencias que existen denlro
del campo republicano?

�jNo bay quien est� por la 6eparaci�n de
la Iglesia y del Estado y quien la repugna,
quien prelende hacer aul�nomos pueblos
y provincias y quien rechaza esta solu-
ci�n, quien quiere ensancbar el ej�rcito y
quien desea reducirlo, quien renuncia al
fomento de nuestra marina de guerra y
quien lo defiende como indispensable,
quien so decide por la inmediata expul-
sion de las ordenes religiosasy quien no la
quiere, quien modificaria de una plumada
el actual r�gimen de la propiedad y quien
dejar�a � la tarda evoluci�n de las ideas
esa tra^formaci�n, quien opina necesidad
adoptar una pol�tica internacional de
aiianzas y quien quiere a Espai�a neutral?
�Ya beraos implanlado la rep�blica; el
pueblo, lleno du gozo, la vilorea, el pa�s se
considera salvado, jy nuestros hombres?�
Estan discutiendo c�mo nos har�n felices.�

Un article dea Nakens

Ab el t�tul de �La pol�tica t�trica�, pu-
blica en Nakeng un art'cle en El Molin,
disparant contra en Joaquim Costa perqu�
un dia y altre dia tracta aquet senyor de
degradat, abjecte y analfabet al poble es-
panyol.

V�usaqu� com s'explica en Nakens:

�M�s propio de nosotros�diu�seria le-
vanlor el esp�ritu del pueblo con frases de
esperanza. Decirle:

�Sab�s poco, porque no te han educado;
y puedes poco, porque la inleligencia es la
primera fuerza.

�Pero aqu� estamos nosotros, que sabe-
mos y podemos. Pensarernos por t� y tra-
bajaremos para li, acompafiando la acci�n
� la palabra.

'�No, aunque te lo digan, no lo creas; t�
no eres eunuco. Si realmente lo fueras, no
babria regeneraci�n; ni la rnadre puede
volver a ser v�rgen.ni el eunuco � ser bom-
bre; y cometen una inconsecuencia inex-
plicable los que as� le califican y a la vez
te increpan porque no obras virilmente.

�Pues, aun suponiendo que realmente
estuviera el pueblo cual nos lo pintan al-
gunos, enfermos del enlendimiento y la
voluntad, lo noble y lo generoso seria ani-
marle, confortarle...

�]Basta ya, por lo tanto, de pol�tica t�-
trica! iBasta ya de ap�strofes y profec�as de
muerte!�

Y com a bomba final, afegeix en Nakens:

�La l�gica se impone aqu� imperiosa-
mente. Si el pueblo es ignorante, no sab�
loquesehace al votarnos para cualquier
cargo; y si est� degradado, nos deshonra al
elegirnos, y en ambos casos, deber�amos
rechazar su representaci�n.�

f^***^^^F^^*r^^m^+***^>^^*^

representa el que se le queden a deber 180
pesetas, cantidad que si bien es mezquina
para los que comen � diario en el Suizo,
Leben Champagne en cada comida y fu-
mau babanos � todo pasto, en cambio re-
sulta exorbitanle para los que, trabajando
mucho, no ganamos m�s que tres pesetas
de jornal, con las cua les debemos atender
� todos los gastos de la fam�lia. jQuiere
usled, sefior Angl�s, inlerponer sus bue-
nos ofici�s para que se nos pague? De acep-
tarlo, se lo agradeceremos en ei alma.

Se�or Director, d�ndole las m�s expres:-
vas gracias, se. despide de usled, dese�ndo-
ie salud y Rep�blica.�Dalmaci� Nogu�s Ri-
bera.
S/c. Balenes, 104, 4.�, 1.*�

[Pobres obrers, si s'haguessin de re-
fiar dels seus redemptors! Els explotan
prometentlos un miserable jornal de
tres pessetas... y encara'ls ei quedan a
deure, a pesar de totas las reclama-
cions.

(Quin pervenir pera la classe obrera
ab aquets amos nous que li han sortit!

Deutes electorals

dels publicitaris

En un diari republic� local hem vist
el seg�ent remitit d'un pobre obrer que
no pol cobrar lo que li deuen els publi-
citaris pels treballs que va fer en las
orjeinas electorals republicanas, ahont
li van dir que guanyaria tres pesse-
tas diarias... y aquesta �s l'hora que
encara no ha cobrat.

V�usaqu� com ho esplica el pobre em-
pleat dels publicitaris.

�Soy uno de los em�leados de la oficina
electoral republicana, en la cual trabaj�
desdeel28de Enero basta el 2T de Abril
inclusive; mis honorarios, � raz�n de tres
pesetas diarias. impoi tan 2T�0, de las cua-
les solo tengo recibidas, antes de las elec-
ciones provinciales, 90, adeud�ndoseme,
por consiguiente, 180, que se me dijo que
las cobraria despu�s de las elecciones de
diputados � Cortes.

Han transcurrido algunos meses, y con
todo y el haber Drometido el senor Junoy,
en virlud de una carta que le mand� � su
regreso de Madrid, que tanto yo como ios
dem�s empleados cobrar�amos, porque era
de raz�n yjuslicia elque cobr�semos nues-
tro trabajo, m�xime no teniendo otro mo-
do de vivir y no poder ganamos- la vida du-
rante aquel liempo en otra parte, esta es
la hora que no be cobrado. Per� lo raro de
la conducta del senor Junoy es que a -rego
que cuando el senor Lerroux estuvi�ia en
Barcelona le visitar� para hacerle mem�ria
del asunto, y que entonces �ste quedaria
so'iventado.

Acabo de personarme ante el senor Ju-
noy, en cumplimiento de lo acordado; por
cierto  que lambi�n  estaba  el sefior  Le-
rroux, si bien �ste no terci� en la conver-
saci�n, Como es natural, reclam� mis ho-
norarios, que tanta  falla  me hacen  para
atender a mi subsist�ncia y la de mis an-
cianos padres, contest�ndome el sefior Ju-
noy que nada podia hacer, por cuanto tan-
lo �l como su compafiero Lerroux  teniau
los recibos de las canlidades que para gas-
tos eleclorales hab�au eulregado. Yo repli-
qu� que nada len�a que ver en ello, por
cuanto yo reclamaba una cosa justa, y que
eran ellos, los candidatos, los que deb�an
resolverlo. Como rais palabras le causaron
mella, replic�me que aguardara el regreso
del senyor Corominas y que �ste reuniria
al parlido republicano para organizur una
suscrici�n con el objeto de podernos pagar
a los empleados de la oficina electoral, a lo
que yo contest� que lo que deseaba era co-
brar mi trabajo, no aceptar limosnas.

Este es el estado en que se encuentra la
cuesti�n del pago de honorarios � los que
fu�mos empleados en la oficina electoral
republicana, resultando que, segun el de-
cir de los candidatos, los dos federales in-
clusive, todos ban pagado, y nosotros sin
cobrar. �Qu� deb� hacer en este caso? jQu�
camino me corresponde seduir con unos
hombres que a diario dicen que son pro-
tectores del obrero, y ellos empiezan por
no pagaries los jornales a que liecen dere-
cho? Y antes de terminar, permita, senor
Director, que dirija un ruego al dlpulado
obrero sefior �agl�s.

Senor Angl�s: Usted, como obrero, sab�
da aobr� lo que para un bijo del trabajo

EL PROC�S ffl�EBT

Sessi� octava

Comensa la sessi� ab la comparescencia
de M. Bernardt, que �s esperat ab inter�s
perqu� �s germ� del banquer que's va sui-
cidar a conseq��ncia d'haver quedat en si-
tuaci� cr�tica de resullas de las maniobras
dels Humbert. L'ha fet citar Mad. Kum-
bert pern que digui que MM. Camps y
Amigues han mentit al sostenir que ella
havia fet us de l�tuls falsos.

Mad.  Humbert.�jNo �s cert que  MM.
Camps, Amigues y Favetier, sempre ens
bav�an fet la guerra a Narbona?
El testimoni calla.

Mad. Humbert repeteix la pregunta.
El testimoni.�No  contestar�  a Madame
Humbert. Si per cas, que m'interrogui el
president.

M. Labori, ab molta amabilitat, repeteix
la pregunta, y alasboras M. Bernardt se
decideix a respondre. Diu que no coneix a
las personas de que se li parla, y explica
com va con�ixer a n'els Humbert.

Mad. Humbert l'interromp, y el testimo-
ni li diu en t� aspre:

�Feu el favor de no interromprem. Prou
que m'baveu posat en situaci� penosa! El
meu germ�, despr�s d'baver prestat grans
serveys a n'els Humbert, va ser insultat
per aquets que'l varen tractar d'usurer.
jDigu�u que no �s cert, aix�!
Mad. Teresa.�No, va ser M. Linol.
�El meu germ�, abans de sa desgracia,
va deixarme una carta;aqu� est�. Si voleu,
la llegir�.

Passa la carta a mans del president, qui
la llegeix. En aquesta carta, M. Paul Ber-
nardt expressa sa confiansa en que'ls Hum-
bert l'ajudaran, en agraiment als favors
que'ls hi h� fet. Explica c�m, havent rebut
den Fredericb H urabert una lletra de
cambi de 1.500,000 franebs, en pago de
'7,000 accions de la seva banca, va tenir la
delicadesa de lornarli, y d'esquinsar las
cartas de compra de valors, a ti de que'ls
Humbert no fossin compresos en el seu
desastre financier.

Aquesta carta produeix gran impresi�.
El testimoni plora.

M. Frederich, diu que M. Bernardt va
procedir sempre llealment, y que M. Linol
va cometre una gran inf�mia al acusarlo
d'usurer.

Mad. Humbert pregunta al testimoni si
entre'ls papers del difunt no s'hav�au tro-
bat tres l�tuls de renda perlanyents a n'e-
11a.

El testimoni diu que s'han examinat els
papers un a un y no s'hi ha trobat tal cosa.
Mad. Humbert, ab  t� solemne, declara
que aquets  l�tuls hi   ban de serhi, y que
si'sbuscan, s'hi trobaran. Pregunta tamb�
si no �s cert que va pagar 80,000 franebs a
la banca Cbarpentier, y que  va pagar al-
guns milions abans d'anarsen de Paris.
El testimoni diu que ho ignora.
Mad.  Humbert afirma que   pera pagar
un embarch fet a inst�ncia  del testimoni,
tenia valors perlanyents als Crawford.

El testimoni,  que ja's retirava, torna de
6obte, y diu que no �s cert, que pere pagar
va haver de vendre joyas.
M. Humbert.�Ja'n parlarem d'aix�.
El testimoni.�l'arleune menlres jo soch
aqu�.

�No, ja ho far� despr�s.
Se concedeix la paraula al advocat gene-
ral (fiscal) M. Blondel. El discurs �s met�-
dic!], ser� y sense exageracions; s'expressa
ab facilitat de paraula, per� fugint de pe-
r�odes florits y divagatoris.

Comensa calificant la q�esti� Humbert
de �la m�s gran estafada del sigle�, y diu
que no solzament han com�s una estafada,
6in� varias falsificacions, a fi de venir en-
ganyant durant 20 anys a tothom, amidis
y enemichs, �inanciers y acreedors, magis-
trats y homes de negocis.

Califica de bandolerisme la gesti� dels
Humbert, y diu que las revelacions sensa-
cionals que prometia Teresa, s'han redu�t
a injurias, exclamacions y paraulas falsas,
y a jurar y perjurar que'ls Crawford exis-
teixen, per� no tals Crawford, sin� que's
diuen un altre nom.

�Ja'is coneixem als Crawford�exclama
el fiscal.�Sou l'Emili y en Bom� Dau-
rignac. S'ha acabat la novela y la llegenda;
ara sols quedan l'historia y la veritat.

Comensa la ressenya dels fets y el comen-
samenl de las Ira in pas que atribueix al
desilg desenfrenat de luxo. En 1882 varen
comensar a fer c�rrer la noticia de l'he ren-
da colossal deu Crawford. her�ncia que �s
una f�bula, una mentida, una ficci�.

Parla del castell de Marcotte, que tamb�
diu que no existeix, malgrat el parlarne'ls
Humbert a cada punt en las cartas, S'ha
buscat aquet castell pertot arreu y no s'ha
trobat. Es a dir, se n'ha trobat un, al Oers,
per� ja le amo desde 1830; el comte d'An-
tin. Bes hi lenen que veare'ls Humberts,
ab tot y que aquets bav�an ofert l'adminis-
traci� del castell a M. Parayre, assegurant-
li que era tan bonich y que s'hi eslava
tan b�.

Analisa lo referent a l'herencia Crawford
y diu que,gracias a las relacions que tenia
la fam�lia per haver sigut ministreM.Hum-
bert pare, han pogut els fills seguir la ca-
rrera d'esta fas.

F� notar que'ls Humbert han adoptat la
t�clica p�rfida d'atacar en lloch de defen-
sarse, y de treure la q�esti� del seu verda-
der terreno a fi d'embolicar m�s y m�s l'as-
sumpto.

Fa notar la coincid�ncia de que no's par-
les de l'Benry y den Bobert Crawford fins
despr�s d'un viatjo que en Bom� va fer a
l'Argentina, ahont hi va con�ixer a un in-
feiis mestre d'estudi que's deya Henry-
Bobert Crawford.

Defensa als tribunals d'h&ber intervin-

gut en el fingit plet Humbert Crawford,
perqu� als tribunals els basta la presencia
del advocat que representa al litigant.

Sobre aix� s'exlen en llargas considera-
cions y relata a la menuda totas las ma-
niobras de que s'han valgut els Humbert
pera enganyat a magistrats y advocats.

Despr�s de breus minuts de descans, se-
gueix ei fiscal determinant la culpabilitat
de cada un dels acusats, deduintlas de las
peripecias del fingit proc�s. Sost� que
l'Emili coneixia tota la farsa y hi coopera-
va, y en quant a n'en Bom�, ell mateix ha
confessat la seva participaci� en els fets.

Califica de molt sospitosa la conducta de
MM. Langlois y Delacherie, y entra a exa-
minar ahont son els milions de l'herencia,
fent notar las divagacions dels Humbert
sobre'l testament den Crawford y sobre!
lloch de sa mort. Despr�s precisan m�s, y
diuen que va morir a Buenos Aires, per�'l
fet resulta fals.

Ara, Mad. Humbert, diu que'ls Cr.iwford
existeixen, per� ab un altre nom. Donchs
*a qu� ve aquesta com�dia? jA qu� fer ca-
rregar la culpa sobre personas que varen
morir al comensament d'aquesta s�rie de
tram pas?

Ni els milions ni els Crawford existei-
xen. Ning� els ha vist, y si b� Mad. Hum-
bert fa 6 d�as que'ns est� dient que ja vin-
dran, lo ceri �s que, per ara, segueixen
desconeguts.

Despr�s de cinch boras de discurs, el
fiscal demana que li reservin la paraula, y
s'aixeca la sessi�.

Durant l'acusaci�, Mad. Humbert ha es-
tat ab els ulls baixos-, en Fredericb com
abatut; en Bom� fent el desdeny�s, y l'K-
mili no separant la mirada del fiscal.

Diputaci� Provincial

A dos quarts de cinch comensa la sessi�
extraordin�ria solicitada pel president de
la comissi� de Governaci� senyor Farguell
per haverse reconegut incompetent la Co-
missi� provincial pera pendre acort sobre
la proposici� presentada en la darrera ses-
si� pera contribuir a dotar del material
m�vil necessari al Hospital cl�nich a �i de
que pugui comensar a funcionar lo m�s
breument possible.

Despr�s de llegida y aprovada l'acla de
la sessi� anterior, el senyor Ferrer y Ba-
dia fa una moci� demanant que la Diputa-
ci� telegrafi� al ministre moslrantse de
acort ab el nou reglament de tel�fonos y
demanantli que'l posi a regir lo m�s avial
possible.

Passa a la Comissi� provincial y se lle-
geix una proposici� pera que en vista de
la situaci� aflic�va eu que ban quedat els
obrers d'Esparraguera y Olesa de Montse-
rrat s'activin las obras de carreteras a
n'aquella comarca, demanant al Govern
que concedeixi aviat la aulorisaci� corres-
ponent, y puguin ser tot seguit ocupats
els treballadors que als dos pobles han
quedat sense feina a causa del ineendi de
la f�brica Sed�.

El senyor Bertran y Musitu, un dels fir-
mauts de la proposici� y que havia baixat
expressa y exclusivament de Caldelas
pera defensaria, demana la paraula ab
aquest objecte; per�'l president observa
que a las sessions exlraordinarias tot
acort que recaigui sobre assumptos no de-
terminats a la ordre del dia, resultau nuls
per ministeri de la lley.

En virtut d'aix� el senyor Bertran no
pot apoyar la proposici� y aquesta passa a
la Comissi� provincial que la resoldr�
promptament, segons ha ofert el president
de la mateixa, senyor Badia y Andreu.

M�s endavant veur� el lector subsanada
aquesta contrarietat ab una petici� feta
pe! senyor Sostres.

El senyor Vidal y Valls demana que ha-
vent d informar la Diputaci� al Govern so-
bre'l trassat dels dos mil y pico de kil�me-
tres de carreteras y camins vebinalsque
l'Estat concedeix a n'aquesta provinci�, se
aprofitin els estudis ja fets pel personal
t�cnich de la Corporaci�, a fi d'estalviar la
milionada que costar�an els estudis neces-
saris pera l'esmentat informe que s'ha de
enviar al Govern abans del dia 10 del mes
que v�.

Despr�s d'aprovats alguns dict�mens
sense import�ncia, de que ja parlarem al
anunciar aquesta sessi�, se llegeix el refe-
rent a la subvenci� �nica al Hospital cli-
nich que ha ocasionat la petici� de sessi�
extraoidinaria.

Se proposa en l'esmentat dictamen con-
cedir 225,000 pessetas pera comprar el me-
nalge; per� no seran enlregadas fins que
l'Estat, en compensaci� dels gastos que a
la Diputaci� reportar�'l manteniment del
hospital cl�nich, s'encarregui del serveyde
boigs que avuy est� pagant indegudament
la Corporaci� provincial y que puja a m�s
de 400,000 pessetas anyals.

El senyor Saltor dona las gracias als fir-
mants del dictamen, que son eis diputats
que forman la comissi� deGovernaci�,dels
que sab que haur�an concedit una cantitat
ni�s crescuda si la situaci� econ�mica de
la Diputaci� ho hagu�s perm�s.

Aix�s ho confirma'l senyor Farguell,
president de la comissi� esmentada, y des-
pr�s de fer manifestacions semblants el se-
nyor Juli, que tamb� proposa activar las
gestions pera que'l Govern s'encarregui
prompte del servey de dements pera poder
donar al hospilal cl�uich la subvenci� acor-
dada, s'aprova'l dictamen.

Se passa a la discussi� del presupost adi-
cional, y al arribar al cap�tol d'Instrucci�
p�blica, el senyor Coderch demana que se
11 donin al inspector d'ensenyansa 1.000
pessetas pera gastos de viatge.

La comissi� d'Hisenda bo admet y que-
da aprovat l'aument de 1,000pessetas a u'a-
quel cap�tol.

Al cap�tol de carreteras, el senyor Sos-
tres proposa que de las 500,000 pessetas
destinadas a n'aquest objecte, se'n separin
150,000 ab la denominaci� d'obras diver-
sas.

Aquesta petici� del senyor Sostres v� a
substituir la proposici� que havia d'apo-
yar el senyor Bertran y que no ha sigut
possible discutir per las rahonsqueja hem
exposat.

L'objecle del senyor Sostres, que f� [la
petici� d'acortab els dem�s firmanls de la
proposici� aludida, es que hi hagi fondos
disponibles, en tot moment pera aliviar
las necessitats dels obrers d'Esparraguera
y Olesa, puig estant las 500,000 pessetas
destinadas a carreteras y podent succeir
que aqu�stas no's poguessin.realisar aviat
per motius de tramitaci�, podria donarse'l
cas de que la Diputaci� se veges lligada de
peus y mans pera afavorir� n'aquellas po-
blacions.

El senyor Bubio diu que havenlhi m�s
de 500,000 pessetas de super�bit al presu-
post adicional, poden senyalarse aqu�stas
150,000 pessetas a obras diversas sense ne-
cessitat de tocar las 500,000 de carreteras;
y estantbi conforme la comissi� d'Hisenda
per boca de son president senyor Boqu�,
aix�s s'acorda.

Se posa a discussi� una esmena del se-
nyor Casanovas incloent al pressupost de
200,000 pessetas pera treballs de desvia-
ment del riu Llobregat.

El senyor Casanovas la defensa, el se-
nyor Boqu� exposa las rabons que tela
comissi� d'Hisenda pera no adm�trela, el
senyor Sostres tracta d'armonisar els dos
criteris y per fi el senyor Casanovas retira
l'esmena donantse per satisfet ab las ex-
plicacions donadas pel sanyor Boqu�, il
qui manifesta que ab las 50,000 pessetas
assignadas a n'aquet objecte en presupost
ordinari y las 150,000 que s'acaban d'assig
nar a obras diversas (que no's gastaran, de
bon tros, a Esparraguera y Olesa) ja casi
b� te'l senyor Casanovas las 200,000 que
interessa.

Queda per fi aprovat el pressupost adi-
cional, quins totals son:

Gastos, 3.348,498'33 pessetas; Ingresos,
2.837,25C�27; Super�bit, 511,242-06.

Aqu�stas xifras han quedat alterades
pel senyalament de las 15'),00� pessetas pe-
ra obras diversas y las 1,000 pera'ls vialges
del inspector d'ensenyansa, quedant el su-
per�bit en 360,242-06.

Y s'aixecat la sessi�, que ha sigut presi-
dida pel diputat senyor Font y Mauxarell,
a un quart de set.

Jog�s Florals de la Lliga Aatonomista

DE   CALAF

Composicions rebudes uns avuy
" 1. Los oronels. Lema: Lo contrast.�2. M�s
flors. Lema: Cor per patir.�3. A Catalunya. !
Lema: Ara'l Rey nostre Senyor declarada'ns t�
la guerra.�t. Gansoueta. Lema: AviaJ, tornar�.
�5. Al bon amich J. Alsina. Lema: Pobre Ro-
sons.�6. Aband�. Lema: jNi un mortal troba
que'l compadeixi! ;Ni un que'l socorri, sols per-
qu� �s borl!�7. A la Verge Santa Calamanda.
.Lema: F� y amor.�8. Vora mar. Lema: Tradi-
cional.�9 Recoit. Lema: No'm matan per ser
Iraidor, ni tampoch per �sser lladre, �Bach de
Roda�.�10. Lo m�s r�cb llorer. Lema: La coro-
na den Jaume.�11. La tronada. Lema: Dos
n�vols tol just nats, d'ala negrosa, que s'esco-
meten, al veures, ab un bram; Verdaguer.�12.
Fragments del cor. Lema: Amor.�13, La nos-
tra Mare de Deu. Lema: De montan.va.�14.
Anvor que mata. Lema: Trista sorl del deste-
rrat.� 15. Ln Verge de Maig. Lema: Stella ma-
tutina.�16. Presentalta. Lema: Nuvial.�17.
Recordansas. L. L'istiu a la Segarra, ique hi fa
de bon estar.�18. Himne eu honor de Santa
Cilamanda. L^ma: Patres nostri nun�ave-
nint.�19. D'unas postals. Lema: Retalls d'un
poema in�dit.�20." A un roser. Lema: T� v jo.
�'21. Consideraci� general sobre ia Religi� Ca-
t�lica.�Lema: Tres creus.

22. Gl�ria. Lema: Devans.�23. La nina ena-
morada. Lema: Lo que canta'l poble �s l'amor.
�i>4. Agonia. Lema: Desperteu, que ja �s hora.
�2Ti. Lluny de ciutat. Lema: Desilg de viurer.
�26. Vora la llar. Lema: Notas �ntimas.�2T.
Himne a Santa Calamanda. Lema: Iris de de-
voci�.�28. Joven�voles. Lema: Del cor.�23. Ia
meva aimada. Lema: �nsia de cor.� 30. Fulls
de la vida. Lema: Primavera... Tardor... Hi-
vern.�31. Issoen. Lema: Oli etern.�32. Del
amor. Lema: Senzilla.�33. Goigs de Santa Ca-
lamanda. Lema: Caut�m els goigs.�34. A^cre-
dols. Lema: Ulanch y negre f� virat.�35. Pri-
maveres.�96. Notes d'amor. Lema: Pas--io;ie-
res. (Falla carpeta contenint nom autor).�37.
El Correu de Ics Bigas. Lema: Tres creus.�38.
Ep�lech. Lema: Nota d'hivern.�39. Glorbi a
Calaf. Lema: Qui canti l'amor.�10. La vinya
americana. Lema: Siguem pr�ctich^. � 41.
L'Adeu-siau. Lema: La despedida.�i2. Estu-
di. Lema: Ab illa emanat nostra salu�.�fi. La
jornada del Brucb. Lema: 6 de juny de 1833 �
41. La lleminera. Lema: La causo popular als
nostres temps.

(Seguir�.)

Nota.�S'advcrieix al autor de la composi-
ci� n.* 3t5, que'l Jurat no la podr� admetre iii
ferue objecte de judici, si abans del 1 de setem-
bre firop-vinent no ha enviat el plecb corres-
ponent contenint son nom conforme e�la dis-
posat.

Calaf, 17 d'agost de 1933.
^A*^�^^VVwVV^M�iA*vv%A^%(iV^S�VVVN

Cer��man Literari ffeical

que, organisat per l'Acad�mia Art�stica

�La Violeta�, se celebrar� en la

prop-vinents Festa BSajor

Llista dels Ue�&mUm rebuts

(ACABAMENT)

Literaris.�11 Nit d'hivern. L. Sense llar.
�45. A Vilafranca del Pauades. L. Jjva olvi-
dada.�40. Al Treball. L. Tot ho muda bo des-
perta y regenera.�47. La Vrema. L. C'av� va
endursen la recepti.�43. El Missatger. L.
Sport.�49. (Zlav�. L. Progr�s, Virtut, Amor.�
59. La mort de la vaca. L. Una renda perduda.
�51. Culiiiit olivas. L. Al Panad�s�eu pl� de-
sembre�ya fan el pes.�52. La Verema. L.,
Com ball�rem dalt del brescat, etc.�53. La Pu
billa Ricoyn. L. Predestinada.�51. Jorns ven-
turosos.X. �ntimas.�5">. Lu Viuda. L. Amor
etern.�56. A Catalunya. L. Avant sempre
avant, que encarsom catalans.�57. Parla d'a-
mor. L. Bojeria.�5S. El primer sospir (.sense
lema).�59. La rosa marcida. L. Morta.�63. La.
Verema. L. Fructidor.�<51. Aquell pob�e. L.
Quadro pag�s.�62. Anyor�volas. L. Jova per-
rjuda�63. Del Istiu L. Notes.�61. ELfre�. L.
Recorts d'una mare.�65. .*. L. Amor,�1>5. I,a
Sega. L. Bon cop de fals, segadors de la terra.
�67. Romans hisl�rich. L. Panadesench.=6S.
Fragment de lletra. L. Que dir�s�tu ce so;r
pauvre ame solitaire�que dir�s�tu mon
coeur.�69. L'amor m�s gran. L. Pro tide.�70
Las admirables cosas blancas. (Sense lema.)�
71. Frisan-as. L. M'agradanlas sempre-vivas.
�72. Sport. L. La Bicicleta.�73. La Nit de Na-
dal. L. Recort de Pachs.�74. Amor.L. �ntimas
a la aiinadu.�75. La Vetlla. L. Nou sianio tan-
to lontani mi disse�Venite qnalche ser� ave-
glia con-noi.

Musicals. � 14. Amorosa. L. Ilusions.�15.
Amorosa. L. Ars divinum.�16. Les Boletay-
res. L. La m�sica anomenada popular es la
que'ns ensenya a con�ixer li fesomia peculiar
de l'anima de cada poble.�17. Amorosa,�L.
Cansons d'amor que he dicUdas�de dintre
mon cor eixiu.�18. Amorosa. L. No m'oblidis.
Amorosa. L. Caridouia.�20. Les Boletairos. L.
19. Qui canta sos mals espanta. 21 .-Les Boletai-
res. L. Ja ha arribat el que no hi era.�22. Amo-
rosa. L. Art batal�.�23. Amorosa. L. Que n'ets
d'hermosa.�21. Amorosa. L. T'estimar� sem-
pre.�25. Amorosa. L. Plora, plora Catalunya.
�26. Amorosa. L. Quina cans�'t cantar�que
et sigui agradosa�que't s�piga b�?�27. Ay vi-
va l'amor, viva, viva l'amor primer.�23. Amo-
rosa. L. Deixals dir.�29.�Amorosa. L. Salut.
�30. Les Boietaires-. L. Qui'm vulgui esposa
seva, que sigui maliu�.� 31.�Les Boletaires.
L. Les Boletaires am cants de festa�cantan
ia ioya d'aber triomfat.

Observacions.�El dia 5 del corrent queda
tancat el plaso d'admissi� de composicions.

El treball que baix el n�mero 18 figura a la
llista de composicions rebudasy porta per t�-
tol �La trassa den Janol�, queda"fora do con-
curs per no ser in�dit. Ha sigut publicat pos-
teriorment a la seva remisio. aquet concurs,
per rahons especials que'l seu propi autor ex-
plica per carta al Jurat, al qui demana en-
semps que'l dongui per no presentat.

Vilafranca del Panad�s, 7d'agost de 1903 �
El secretari del Jurut, Pau lieiiach.

'Vi*1** *^***ii""rii*i**i*VurYrvy>v"rv>jn^

Noticias d'espectacles

La empresa del teatre del Ttvoli en las sevas
acaballas de,l'actual s�rie d'�peras, va presen-
tant gaire be en cada una el debut de can-
tants novells.

Ab l'�Ernani� ho feu el bar�ton Parera, qui
sense tenir polent veu, �s no obstant dels de-
butants m�s sencers que havem vist en pn-

as

Dibujo de los nuevos envases de papeles y de pastillas comprimij
para los   S/VUC�L./VTOS   DE    B!S/>\UTO   Y   �ER�q
VIVA5 P�REZ se ha vi�to en la necesidad de adoptar para evitar
�e sorprenda al publico con iijfarrjes f�!sificacier>es y grosera
Inj�r&ciorjest que con iocura han hecho infinidad de..... industriales

Ei�ja es�es w&ses i��o ei que �esga que eiu^ear los SAUCIUTos

Dibujo de la caja de papeles

Diliujo de la caja de pas Ull as

mera sortida. Poch afectat per la emoci�, can-
ta ab serenitat el �Carles V�, fentse aplaudir
en faria y concertant final del tercer acte que
tingu� d� repetirse, ab tot y perjudicarlo la
voladura de t� que generalment apareix en la
seva v�u,

Tamb� fou aplaudit l'incansable tenor se-
nyor Pagani y dem�s artistas que ab ell inter-
pretareu la primera representaci� d'� �Ema-
ni� que an� forsa ajustada.

ft/^A/H^*�Al)WW�^'*^w^^*^

NOTICIASJeBA�iGELONA

Avuy ha regnat un temps pesat, mos-
lrantse gaireb� sempre'l cel cobert de n�-
vols baixos y senlintse a estonas forta xa-
fogor, calmada per moments a causa de las
ralxas del vent humit que regnava.

A la mitgdiada ha caigut un lleuger rui-
xim que no ba arribat a mullar els carrers,
quedant despr�s el temps insegur y com si
amenass�s pluja.

De vagas.�Alimenta de dia en dia el
n�mero d'obras en que's repr�n definitiva-
ment el treball.

Avuy pujan a 120 segons parte oGcial
transm�s al governador per las forsas de
vigil�ncia.

�il president dels conlractistas senyor
Sabadell ha arribat aquet mat� a Barcelo-
na, y segons diuen personas que poden
saberbo, ha aconsellat als seus consocis
del Centre que tornin a obrir las obras.

Tant �s aix�s, que la reuni� que dem�
ban de tenir pera-resoldre lo que s*ba de
�er, se creu que no exercir� gran influen-
cia, puig, quan se celebri, treballaran ja
casi totas las obras.

Al Poble Nou s'han declarat avuy en
vaga un centenar de noys de la f�brica de
vidre del senyor Vilella que tlemanan un
duro m�s de mesada.

Una parella de guardias d'ordre p�blicll
y un'altra de guardi� civil vigilat) ia fa-
brica pera evitar que'ls minyons fassin al-
guna entremaliadura.

Seguint las investigacions pera desco-
brir tota !a extensi� del negoci de ia falsi-
ficaci� d'especiticbs de la �Uni� des Fabri-
cants� de Par�s, l'inspector senyor Pon, a
qual zel se deu el descubriment de lot lo
trobat fin� ara. sort� ahir a la tarde cap a
Santa Coloma de Gramanet, ahont ba estat
fins aquet tiemut�, practicant un registre
en una farm�cia d'aquella poblaci�.

Tot lo trobat en dita farm�cia ha quedal
dipositat a una habitaci� tancada y sage-
llada, pe.rno baberhi de moment possibili-
tat de portarlto a Barcelona, puig cl senyor
Pon tenia que venir a fer un altre registre
a n'aquesta capital avuy mateix.

Segons ens diuen de Granollers, la festa
major se prepara molt brillant, ja que,
degut a las iniciativas del president de la
societat �Casino de Granollers�, adein�s de
las grans funcions de tealre y balls que
s'est�n preparant, quedar� l'edifici conver-
tit en un lux�s palau, a causa de las nota-
bles gales que l'adornaran en lotas sas de-
pendencias, costajadas per acaudaladas
(amiiias de la capital, que han accedit gus-
tosos a paga* talis obras y m�lloras, pera
ajudar� l'obra empresa pel digne presi-
dent de la societat.

La Tercera Ordre de Sant Domingo d'a-
questa ciutat, ha reial la seg�ent carta:

�Rdo. P. President* de la Tercera Orden
de Santo Domingo.�Hubiend > ofrecido �
Su Santidad P:'o X el bomenaje de venera-
rien filial y adhesi�n � sus ensefianzas de
esa venerable Orden Tercera, se ha digna-
do conlestarme que manifiesle � usted su
agradecimienio, aiiadi�ndome que bendi-
ce � todos sus individuus.�Al lener el
gusto de cornunic�rselo me es grato ofre-
cerme de usted affmo.� El Cardenal Casa-
hss, Obispo de Barcelona.�Roma 10 agos-
to 1903.�

� Fosfo-Giico-Kola-Lecitinat. cura la ina-
petencia. B. Dom�nech, Baix Sant Pere, 72.

Hem rebut l'art�stich programa de las
festas que's celebraran al Hotel Sol�, d'Ar-
gentona, en honor a la Mare de Deu de la
Salut, els d�as 23 y 24.

Dit programa, que resulta presentat ab
molt bon gust, anuncia'ls seg�ents fes-
teigs:

Dia 33.�A las set del mat�, repich gene-
ral de campana? y tracas valencianas.�A
las deu, solemne ofici a la capella del Ho-
tel, ab acompanyament d'una reputada
orquesta. Acabat l'ofici, gran ball de rams.
�Al�s quatre de la tarde, jocbs infantils
devant del Hotel.�A las cinch, gran ball al
envelat del parch �A las deu de la nit,
focbs artificials.�A dos quarts d'onze, ball
al envelat, illuminat profusament ab elec-
tricitat.

Dia 24.�A las onze del mat�, missa a la
capella.�A dos quarts de dolze, concert al
envelat.�A las cinch de la tarde, ball in-

fantil de  rams.�A las deu de la nit "-nn
ball al euvelui.__________                  ' �   n

Ab objecte d'estudiar la nov�ssima ope-
raci� de la prostaloectomia y altras ulilig.
s�raas novetats pertinents a l'especialitat�
que s dedic;', el prop-vinent diumenge sor-
tir� en direcci� a Paris, nostre particular
amich l'ilustrat doctor don Narc�s Serra-
llacbs.

Pera'l millor �xit de l'obra de cultura
que's proposan dur a cap els �Estudis uni-
versitaris Catalans�, s'han circulat unas
llistas a fi de que puguin inscriu reseu
ellas, ab el cai�cter de socis adherits, las
personas que simpalisin ab aquella idea.

La cuota �s volunt�ria.

Dem� surt cap a Paris, el catedr�tich
numerari doctor don Joseph Pujal y Serra
qui representar� al Congr�s de Geografia'
Comercial de Rouen, a varias entitats es-
panyolas, entre las que hi figura la Escola
Superior de Comers de Valenci�.

En aquet Congr�s se tractaran impor-
tants q�estions d'iuter�s pera Fransa y Es-
panya.

El doctor Pujal y Serra, una volta acabat
dit Congr�s, pensa dirigirse a B�lgica y
Aleraania, pera estudiar sobre'l terreno
els moderns sistemas d'ensenyansa mer-
cantil y d'expansi� comercial, pera donar-
los a con�ixer als ministres d'Instrucci�
P�blica y de Comers d'Espanya.

En el local de la associaci� (Harm�nica
�Ars Chorurn�, carrer Mes Baig de Sant
Pere, 7, principal, baix els auspicis de la
mateixa, s'ha constituit una �Acad�mia
Musical�, dedicada, com ja son nom Iio in-
dica, a la ensenyansa de la m�sica en to-
tas sas manifestacions. S'obrir� la matr�-
cula el dia 15 del pr�xim setembre, co-
mensantse el curs el dia primer d'octubre.

Com a suposada autora d'un robo com�s
d�as endarrera al carrer de Sant Ramon,
n�mero 14, avuy ba sigut detinguda per
la policia una dona anomenada Concepci�
Rodr�guez Pasion.

La policia ba detingut aquet mat� ala
arribada del vapor �Nuevo Valenci�, a un
jove nomenat Llorens Boira Rueda per ha-
verlo reclamat la seva familia.

Dem� marxar� capa Manresa pera co-
mensar els treballs del projectat camp ex-
perimental agr�col, l'enginyer agr�nom se-
nyor Aguil�.

Com v�rem anunciar, avuy ha sortit cap
a Madrid y Sau Sebasti�n. l'eminent pia-
nista Mulats.

La Cambra de Comers ha enviat el se-
g�ent telegrama.

�Excmo. Ministro Gobernacidn.-Madrid.
�Aunque esta C�marade Comercio nodu-
da que sabr� V. E. antepouer inteieses ge-
nerales � infundadas quejas fonnuladaS
por parte de empleados de Tel�grafos, en-
car�cele la necesidad de conservar integro
el reglamento de Tel�fonos �llimamente
dictado, pues responde � deseos vehemen-
tes del pa�s y pone termino al lamentable
altaso de Espana respecto � este ramo de
las Comunicaciones.�El presidenle, Jos�
Monewil.�

-s/UWV-

����wu,yv----------                    ,   ,.

�Si patiu del ventre!!, proveu el vi � os-
tras del Dr. Sastre y Marqu�s. Hospital,R�.
�Aigua de Col�nia que mata la estrangera
per sa baralura y aroma fina; la d'Onve.

pdh^^imit-upo^rian^rf^n� *w t^y*"'*.....**

Notas municipais

Segons diclamen del doctor Sirvent, au-
xiliar del Cos M�dicb Municipal, que na
fet l'examen bacleriol�gich de la He qu�
serveix pera la lact�ncia gratuita, se lro�
exempta de micro-organismesy perlotani,
del baccil Kock.

Eu virtut de la inspecci� feta a la Pei�~
ra Safont, s'ha donat ordre de suspeiidiei�
treballs que's fevan pera buscar el caua-
vre resultant de*la primera esllavissada.

Sembla que ha quedat una ipran exie�
si� de terreno que ofereix inminenl pe"
pera'ls treballadors.

Se con�irma'l rumor, de que'ns herai �
ress� aquet mat�, de que'l senyor Lop"
G�mez ba presentat la dimissi� de iegmu >
fundanlse en que t� m�s de 60 aiys-.

Sembla que  la comunicaci� que na e
viat al Ajuntament, est� redactada eu
termes que donaran que parlar.

S'ha denunciaTuti  foco~de verola al ca-
rrer den Groch, en  una casa a<i?alJ1m�s
h�cap condici� higi�nica, donchs a  �
d'un pou d'aigua corrompuda que s n
de tapar, hi h� criaders de gallmas, i"'
y de tota mena d'animals.               �,�ina!S

S'ha donat ordre als metges rou.n'c,P3ua
y  a la Higiene urbana que hi la^"1
visita d'inspecci�.