Veu de Catalunya, La. Any 39, núm. 10242-10254 (1-15 abr. 1929)

              ?�g. 4. � �Hjotis, 4 d'abril de 1929

LA    VEU   DE    CATALUNYA

VIDA LITER�RIA

Qokb fa de* dies que ha estat eri-
git un monument a Mistral, �s |u|t
de retTe honor a Lamartn#, qui pas-
s� el poeta de Maigane a Par�s amb
una ampla  abra�ada.

La versi� recent de �Graztel�la� al
catal�, potser ha refrescat a alguns
la imatge id�l�lica d'un home sempre
enternit 1 amb les ll�grimes a punt

t*ua J�etra in�dita, trobada emre
papers familiars fa uns dies, ens
revela un dels aspectes m�* ca*n:-
teristies  del poota de   �Mc-ditations�,

Es traeia d una lletra de regracia-
ment a un poeta de 19 anys, qu�>
acaba de dedicar-11 un poema tit�
lat: �Les Champs�. Lamartine li dia
qui no viu pas en una total pla ;i-
desa. �La pol�tica � escriu � t� mil
diverses sollicitacions; es diu
�Chambre. a Par�s, �Consells�, en els
departaments i �municipalit�s�, en
els pobles. 1 �s �sota totes aquestes
formes que  em  senyoreja..

S'erraria, doncs, el qui judiju�s
d'aquestji vida nom�s a trav�s d' ;n
t�tol que diu �Recueilliments po�ti-
ques� i un altre que diu �.-Medita-
tions�.

Poteer �s l'alternan�a de concen-
traci� l�rica i de febrejar polit ic,
all� que li f�u veure que el barret
camperol de Mistral i les grans bo-
tes diu a Par�s alguna cosa ni;*
que olor de fenc.

AUTORS,  LLIBRES,  P�104ECTE3
La �Fundaci� Bernat Metge� puoli-
car� aviat  dos nous volums? un de
Po�ibi  i un de  �Les   Metamorfosis�,

t�'Ovidi.

*

*    *

�La Vie de Cremvelt� de John Brink-
�waier ha estat tradu�da al fiancis.

*

*    *

Per 200.000 pessetes ha e�tat venut
als Estats units un exemplar 'te
la primera edici� de l'obra de Shaw
�La quintaess�ncia de l'ibsenisme�,
amb notes de l'autor que figuren a
la segona  edici�.

Carles Rahola �s l'autor d'un volum
dedicat a Girona que publicar� aviat
l'rEnciclop�dia Catalunya..

*
�   *

La mateixa coHecoi� anuncia el se-
gon volum de l'sAptinij Econ�mica
de Catalunya�, de Carles Pi i su
uyec.

�B1 metge ruralu d'Honor� de Bat
zac. en la versi� de 1. F. Puig,, sor
tir� a Ir col�lecci� �Les obres me3
tr�js de la novel�la'.

Per a  la  mateixa col�lecci�, c.  A.

Jordana tradueix �Ivanhoe�, de Wal-

ter Scott.

�
*    *

Francesc Cambo... per Ramon Vi-
nyes, tercer quadern de la popular
col�lecci� quinzenal <Catalans d'A�a�,
s'ha esgotat. Dintre poc, sortir�
una segona edici� per poder com-
pliniema;- la grau demanadlssa de-
xemplars.

Llu�s   Mi llet,   per  J.   Navarro   Cos

tabella,   �s  el  t�tol  del cinqu�    i'.i�

dem  de �Catalans   d'Ara�,  que   sor-
tir� el vinent dia 15.

*

*    *

El Llibre Catal�. La publicaci� del
pnmer fascicle de Les Edicions d'*El
Llibre Catal�, ha sofert .in reta-,i
de vint-i-quatre hores en la seva
sortida. Aix�, doncs, apareixer� de-
m� divendres, en lloc d'avui, que
era el dia assenyalat i que li cor
responia. Els altres fascicles sorti-
ran puntualment cada dijous.

Com ja s'ha dit, �El llibre- Catal�
contindr� quatre plecs de setae pla
nes cada un, corresponents a q~m-
tre obres de publicaci� simultani!
Els primers t�tols, s�n: �La Uet'�
Vermella�, novel�la nord-americana
de Nathaniel Hawthorne, tradu�da
per Rovira i Virgili 1 il�lustrada amb
fotografies de l'adaptaci� cinema to
gr�fica realitzada per Metro-GoLC-
wyn Mayer, amb el t�tol de t-La do
na marcada�, �Proses b�rbares�, dr<
Prudenci Rertrana, edici� definitiva,
precedida d'una confer�ncia de l'au-
tor i d'una carta aut�grafa ds Jo ui
Maragall, �can�ons Populars de Ca-
talunya� (lletra i m�ejca). i �Marga-
rides, poema d'Apel�les Mestres, il-
lustrat pel seu autor.

REVISTA   DE  PREMSA

�Diario de Gerona� anuncia la pu-
blicaci� d'un interessant �ssim docu-
ment titulat t'Mem�ries d'un giron�.

*

*    *

L'autor d'aquestes mem�ries, per-
sonalitat del nostre m�n intel�lectual
�llegim al �Diario de Gerona��hi
recu�l tot el ritme ciutad� d'almenys
cinquanta anys  enrera.

REVISTA DE  REVISTES
Subratllem   l'acollida   efusiva   qu-4
ha obtingut �El Temps�, l'admiraole
gaseta hebdomad�ria  de Tarragona.

DIETARI ESC�NIC

Trotzki   a   Constantinoble

El que ha dit un periodista

El corresponsal del �Journal de G-�-
D�ve� a Constaniinoble ha tram�s a
aquell d^ari  la  seg�ent cr�nica:

�D'en�� que el camarada Trdti'ii
ha cessat U'cttar tancat al palau de
l'antiga a�niaixada imperial de R�s-
sia a Pera, la llegenda que- s'havia
forjat entorn la seva persona mist�
riosa s'ha esvanit. Trotzki no �s a:-i
inca qae una ipersona privada � sota
aquest cai�cter podr� residir a T i-
quia, el temps que li convingui.

�iibla que Trotzki ha estat alli-
berat de l'empresa oculta dels agents
s:crei5 de la Guepeu com a resul-
ta1 d'una intervenci� de les autori-
tats turques, causades dels m�todes
sovi�tics. En aquestes condicions lia
pogut instal�lar-se en una gran i aris
tocr�tiea casa de Pera, amb la seva
1 sposa i el seu �nic fill Ivan, un
jove d'una vintena d'anys que es
presenta com el seu secretari 1 la
declaracions en nom del seu pare.

Fa cosa d'nu mes vaig veure Trou-
fci per primera vegada i l'he tom-it
a veure fa uns dies. Ha canviat
completament en tant poc temps. Es
cert que el clima de Constantinoble
ha exercit una beneficiosa influ�n
eia                        ilt�f.  Aix� i  tot,  ::0

est� pas satisfet.

Ell voldria nuar a Alemanya. Ko
diu francament, tot manifestant sen
timents profundament turc�ti�s
D'Alemanya en coneix la llengua 1
els costums. Dem�s, all� lu ha mit-
ges famosos per a les seves malal-
ties  imagin�ries...

T� una horror terrible de les
fotografies i dels aparells foto-
gr�fics. Quan pel carrer veu apro-
ximar-se l'enemic tapa la seva
figura a l'objectiu o es posa un mo-
cador a la cara. Si hom ineistei-,
agafa un taxi tancat i fuig... Ea
veritat que el fill de Trotzki re�
futa les aetisacons de [a �Pravda�
refuta les acusacions de ia �Prav.la�
anunciant que l'or burg�s ha cor
romput el �camarada�, al�legant que
els beneficis realitzats pels arti^es
i altres escrits del seu par^ serviran
per alimentar el fons de propagan.
da i pagaran les despeses necess�-
ries per a la publicaci� d'algunes
obres de Lenln i Trotzki, posades a
l'�ndex pel govern de S talin.
Stalin, al qual Trotzki tracta de
-enyor�, apel�laci� pejorativa per a
un pur, �s el pesombM de l'un'..c
mestre de la guerra.

Heu's aei �o que Trotzki m'ha
dit:

��No he canviat des d'octubre de
19:7. data important per a R�ssia 1
el proletariat internacional.' La me-
va discrep�ncia amb el senyor Sta-
lin remunta a la mort de Lenln.

Kl senyor Stalin pret�n que 30 ten-
deixo a expoliar els pagesos en r�
ne�ici dels obrers rfue el des niot-
Hament r�pid de la ind�stria ajorna
el progr�s de l'agricultura. Al con-
trari, opino que la ind�stria ha -.e
progressar d'una manera suficient
per tal que pugui satisfer les nec�s
fitats de les classes pageses. El dsju
do-socialisme del senyor Stalin �s
�una impossibilitat, limitat a un sol
pa�s. Discrepem sobre la pol�tica -n
terior i exterior, sobre aquesta dar-
rera principalment, auant a l'acti-
tud dels Soviets en relaci� a Xina i
les Trade  Unions.

Aouso el senyor Stalin de desviar
se del programa assenyalat per Le-
nln i J� al moment de la fundaci�
de la tercera internacional, i la me
va lluita contra el cap actual i\�
govern sovi�tic es confon amb la
lluita tu" jo he portat contra la se
cial   democr�cia.   Tal  vegada   hom

pot creure que soc contrari als So-
viets. Per� ben al rev�s, soc un
amic del govern que hi ha al po-
der. Volem modificar la pol�tica in
terior i exterior del govern actual
per mitjans l�cits. No es tracta (i'ar
nar a lluites  armades.

No som un partit, sin� un grup
dins el partit. Canviarem el progra
ma governamental guanyant la ma-
joria del partit 1 de la classe obra
ra. N'hi haur� prou amb canviar la
pol�tica del partit per tal que aques-
ta revoluci� pac�fica es realitzi �iipso
facto�. Ho acooseguirem. Tinc ple
na   confian�a   en   l'esdevenidor.

El senyor Stalin no ha gosat fer-
me mal, per� s'enceva perseguint
els meus partidaris, els quals, mal
grat tot, lluiten i esperen triomfar.�
Trotzki promet un llibre sobre el-
darrer3 esdeveniments russos. Ja ha
llogat una mecan�grafa que coneix
a fons el rus i el franc�s, -pia
Trotzki coneix tamb� perfectament.
Respecte a la situaci� internacio-
nal, el camarada Trotzki �s pro�mi
dament pessimista. Creu que el m�n
marxa fatalment ve�s una formida-
ble guerra.

I acab� Trotzki afegint en to doc-
toral que la Lliga de Nacions :.a
estat creada per preparar la guer-
ra futura. El m�n ha donat un tomb
tan greu que el dret de fer la guerra
l>a estat monopolitzat en benefici de
les grans pot�ncies. Aix� parl�
Trotzki.�

��---------------�������

Lliga   Espiritual   de

la Mare de D�u de

Montserrat

NOTICIARI

Dom�nec Guans� ha parlat en un
dels seus articles dels autors dra-
m�tics que �fan literatura sense sa-
ber-ho..

Cal que els autors vigilin. Hi ha
perill de condemnaci�, per passar-se
massa temps arrossegant una in-
consci�ncia  semblant.�

*

*    *

Cal remarcar un notable article de
Puig i Ferreter, publicat diumerue
a la ^Publicitat�, en el qual es
deien coses molt interessants soore
el Premi  Mirador.

*

�    *

...Retallem d'aquest article els se-
g�ents   par�grafs:

�Per damunt la realitat ef�mera
d'aqnest sufragi popular no podem
deixar de creure ni de dir � aix�
cap comentari no ho ha velat � que
tant els cr�tics, com els autors, com
el mateix p�blic, all� que demanen
al teatre va per uns camins molt
distants dels que segueix l'autor de
�La Florista de la Rambla�. Que
aquest sufragi, doncs, no enganyi
ning�, i encara menys certs autors
1 certs empresaris, com estem se-
gurs que no haur� enganyat el p�-
blic ni potser el mateix autor afa-
vorit.�

M�s avall, Puig i Ferreter replica:
(�aquestes paraules d'Alfons Roure,
dites al rep�rter de �Mirador�: �El
teatre �s el teatre i no t� res a veu-
re amb la literatura�. Aquesta afir-
maci�, en boca de l'autor triomfant,
i'-s massa grossa de responsabilitats
per no sortir-li immediatament i
contundentment a l'encontre. Cal dT
al nostre p�blic i mostrar-li � per
tal de rebatre l'afirmaci� � que res
no s'ha fet de gran en el teatre, nt
en cap g�nere literari, sense litera-
tura. �;.Qu� fa el propi Roure amb
les seves obres? Literatura, i no pas
de la d'un Racine.) El p�blic ho fen-
ien aix� mateix, com ho prova la
nodrida votaci� obtinguda per En
Segarra...� etc.

Jean JaCques Bernard, vindr� aviat
a Earcciona, tal com ja anunci�vem
dies enrera des d'ac� mateix. Dona-
r� una confer�ncia al Novetats, � a
continuaci�, la companyia d'aquest
teatre representar� �Le fej qui ra-
prend mal�, tradu�da al catal� per
J.  Pous i Pag�s.

*
�    *

...Paul Blanchard, parlant de J. J.
Bernard deia:

�Entre els autors del teatre mo-
dern figura Jean Jacques Bernard i
els sus m�rits personals el situen a
una altura eminent. Pot dir-se que
sobrepassa el nivell ordinari de la
classe. Dem�s l'originalitat de la se-
va obra i els procediments est�t es
amb els quals ha renovat el g�ner3,
el posen davant molts psic�legs
i dramaturgs que mantenen el pres-
tigi i l'�xit de la com�dia franc .--i
Aixi ha de coHoear-se entre els ini
ciadors i mestres del teatre nou.�

El millor dot, �s el t�tol d'un d.-J
ma de Joaquim Segura, estrenat cl
dia de Pasqua a Santa Co?cma <�o
Queralt. Ens escriuen d'aquella vtla
informant-nos del resultat de l'estrj-
na. Es veu que es tracta d'un <l"a
ma de car�cter m�s aviat realista;
hi ha escenes d'una notable intm-
�sitat dram�tica. El jove escriptor
local obtingu� amb la seva obra un
�xit merescut ben remarcable.

�

�    *

Un excel�lent �sscriptor amic nos
tre, que ha vist cEl proc�s de Ma v
Dugan� coincideix amb nosaltres *n
l'elogi que dedica a Pius Davi, in-
t�rpret encertac�ssim del paper de
Jimmy Dugan.

�

*       ?!

Al Barcelona estrenen divendres
una obra d'Honori Maura, titula ia
�Raquel�.

�    *

Cl Vict�ria anuncia la celebraci�
d'unes �matin�ns� de moria, per a
cada dijous. S'hi representar� �La
copia andaluza�.

POL�TIQUES

Narraci� ver�dica de l'abdicaci�
de Nicolau II

Sota la signatura del general Ser-
gi Savitx, �La Revue �niverselle�
publica ia narraci� de l'abdicaci� del
tsar Nicolau II, segons un testimo-
ni ocular. El general Sergi Savitch
fou, en efecte, un dels dos generals
� l'altre era el general Danilof�que
acompanyaven el general Rousky,
comandant del grup dels ex�rcits del
Nord, fins que aquest aconsell� l'em-
perador, de part del president de La
Duma, d'abdicar a favor dels seus
fills. El general Savitx constata que,
a l'entorn d'aquesta abdicaci� s'ha
format m�s d'una llegenda. Per�
all� que s'esdevingu� en realitat el
15 de mar� de 1917, fou for�a m�s
emocionant en la seva simplicitat
que tot all� que ha estat inventat o
conjuminat   despr�-s.

El general Rousky havia dit als
seus dos segons: �Pressento que
l'emperador es malfia de mi. {Voleu
que ens n'anem a veure Sa Majes-
tat iots tres per tal que, al costat de
la meva veu escolti les vostres? Van
anar-hi.

En el sal� del tren imperial, da-
vant de Pskov, foren rebuts per Ni-
colau II amb totes les portes i les
finestres tancades. El tsar estava ex-
traordin�riament agitat. El general
Rousky va fer-li a mans els darrers
telegrames, i li cont� el curs de la
revoluci�, despr�s d'haver-li resumit
la situaci�, declar� clar i net que
per a ell fio hi havia sin� un proce-
diment per a salvar el pals, l'abdica-
ci� a favor del pr�ncep hereu.

� iEs ben b� aquesta la voluntat
de tota la R�ssia? � deman� Nico-
|� lau II. El general Rousky respongu�
que les circumst�ncies no permetien
de procedir a una enquesta com-
pleta per� que la situaci� s'agreuja-
va p�r moments i que tota vacil�laci�
podia �sser  de conseq��ncies  funes-

tes.��Prego a la Vostra Majestat� 1 ��ria,

afeg�que es digni escoltar els meus
adjunts,  ac� presents.

� I b� � digu� l'emperador esguar-
dant de fit a fit els dos generals.
� All� que us demano �s la fran-
quesa m�s nua. El general Danilof
declar� primerament: � Senyor, la
Vostra Majestat no podria dubtar de
la meva lleialtat i de la meva de-
voci�, per�, tanmateix, e] deure su.
prem �s de pensar en la p�tria i
d'evitar-li una humiliant capitulaci�.
Cal pensar aix�matelx en el dest�
de la dinastia. No hi ha sin� un
procediment: acceptar la proposici�
del president de la Duma.� El tsar
va adre�ar-se llavors al general Sa-
vitx. ��I v�s sou de la mateixa
opini�?� El general Savitch, tot com.
mogut, amb la veu trencada, decla
r�: �S�c un home que va sempre
al dret: M'adhereixo absolutament al
parer dej general Danilof.�

Va fer-se un  silenci.  L'emperador,
amb   el   cap   baix,  romania   absort.
De cop  i  volta,  es   redre�� i digu�
simplement:   �Estic   decidit,   abdico.�
Despr�s f�u el senyal de la CTeu, que
feren tamb� els altres generals, i de-
cantant-se   vers  el generals  Rousky,
li va  dir:  �Jo us remercio,  general,
dei  vostre  lleial  servei.�   Nicolau II
abra��   Rousky  i es retir�  al vago.
Els  tres generals  restaren  sols  i  al
cap d'una mica comparegu� el comte
Frederiks, el ministre de la cort, que
va   dir-los  que   l'emperador acabava
de   donaT-li  compte  de   l'entrevista.
El   comte   Frederiks   estava   desolat:
�Mai no hauria dit que arrib�s a viu-
re tan que arrib�s a -veure una cosa
com aquesta.   Conv� no viure tant.�
Ai las! El vell ministre de la Cort
havia de veure coses for�a m�s tr�
giques encara. La narraci� del gene-
ral   Savitx  t� la   valor   d'un  testi-
moniatge  sobre ei primer acte d'un

dels m�s grans   drames   de  ia_ His-

Es convida a la missa de comuni�
que Ser� celebrada a des quarts de
nou del diumenge, dia 7 del corrent,
a l'esgl�sia parroquial do Sant Pere
de les Puel�les, a llaor de Sant Josep
Oriol, patr� particular de l'Agrupa-
ment de la mateixa parr�quia.

Per al romiatge al Monestir de
Montserrat s'ha fixat Ja data dels
dies 8 19 del vinent juny, la qual
cosa la Junta es complau en posar-ho
a coneixement dels associats. M�s en-
davant es donaran a con�ixer les con-
dicions i circumst�ncies del viatge i
estada al Mcnostir.

La secci� de senyores recomana
l'assist�ncia al rec�s Espiritual q-ue,
a dos quarts de cinc de la tarda,
tindr� lloc a l'esgl�sia de ia Mare
de D�u de l'Ajuda, Sant Pere m�s
Baix,  dem�, primer  divendres.

Ensems recorda que tots els dissab-
tes, a dos quarts de vuit del vespre,
�s resada ia visita a la nostra Patro-
na, a l'esgi�sia dels Sants Just i Pas-
tor.



J. V, Foix a l'Ateneu
Encicop�dic Popular

�LA    RENAIXEN�A   D'OC�
Ahir, a les deu del vespre, davant
nombr�s  auditori,  V.  V.  Foix  don�
la seva anunciada confer�ncia a l'A-
f teneu Enciclop�dic Popular.

J. V. Foix parl� de �La renaixen-
�a d'Oc�.

Li conferenciant expos� els punts
de vista de la doctrina que avui sos-
tenen els �occitanistes�, afirmant �ue

d'�ster una realitat la continu�tat pre-
tP�� en un llibre editat a Marsella, a
Barcelona hom podria comptar amb
15,000 lectors.

Expiaria el projecte que existeix de
crear una Societat d'estudis occitants
amb delegacions i que es composaria
de cinc seccions.

F�u un comtpiiet estudi del movi-
ment occit� en l'actuaiitat-, es remun-
t� trav�s la hist�ria per tal d'explicar
Ics diverses teories sustentades sobre
aquesta q�esti�.

Despr�s va descriure les diverses
terres occitanes i f�u hist�ria de la
seva uni� a Fran�a. Afeg� que el to-
ta! d'�nimes que parlen la llengua
d'Oc, amb lleugeres variants, s'eleva
a onze milions.

Record� els conflictes que els occi-
tants mantingueren amb el govern de
Fran�a, sobretot en el temps de la
Revoluci�.

Al�lud� els ipsroblerriKs de Bretanya i Al-
?;Vi?i i e's relacion� amb els d'Occit�-
nia Acab� la sava dissertaci� amb
una colla d'exemples dels problemes
filol�gics que hi ha plantejats a les
terres occitanes.

J. V. Foix fou molt, aplaudit i fe-
licitat.

Acabada la dissertaci�, el conferen-
ciant fou voltat per l'auditori.

VIDA   ART�STICA

Els Goigs a Catalunya

Per tal de donar tfacilitats als se-
nyors col�leccionistes f�ra molt in-
teressant que els encarregats d er-
mitatges i capelles posessin a la ven-
da a les llibreries barcelonines exem-
plars dels Goigs que es canten en els
seus temples. Aix� la tasca dels ipa-
cient�ssims col�leccionadors d'aquestes
fulles es faria amb m�s facilitat.

A 1' �'Editorial Poliglota� hi ha a
la venda els Goigs del glori�s Sant
Pancra�, editat per la col�lecci� �Els
nostres Goigs�.

Dins del vinent mes d'abril es re-
prendr� la publicaci� de les fulles
�Els Goig del Vall�s� que editen els
nostres amics de Granollers.

Ei funcionament

d'hotels i londes

Pel Govern civil de la prov�ncia
s'ha dictat una circular record-mt
l'exacte compliment de �o que es dis-
posa en la Reial ordre de 17 de mar�
de 19H9. sobre funcionament Je ics
Cases de Viatgers, seger:� el qual,
en iotes les habitacions d :ls e�mon-
tats establiments s'haura de fixar un
anunc impr�s, expressiu dcl prtu
per dia. Els amos dels ho�.��ls tc-nen
l'obligaci� de participar als alcaldes
n a Ja Direcci� de v^-,!,,. .-.'.i ��;<)
nom� do totes Ics persones que ai-
meteu a llur servei, con t�mbe di.is
int�rprets i guies que hauran de por-
tar una autoritzaci� ami llur retrit,
expesa per la Direcci� de policia o
pels alcaldes respectius, havtnt de-
tenir exposat al p�blic per als ser-
veis d'int�rpret les tartf-'s cirre-po-
nents.

Notes personals

Es troba millorada de les lesions
que sofr� icccntment en un accident
d'autom�bil la senyoreta Mari�* Jose-
pa d'Espanya i Llopis. Tamb� millo-
ra la senyoreta Mimi d'Alverico i
Esfianya, que en �1 mateix accident
result�  amb ferides.

E! marfru�s d'Alcedo s'ha traslladat
d'Alger a Cannes.

Ha "tornat de Sevilla, on ha passit
la Setmana Santa, cl senyor Llu�s
d'Arnau.

Tamb� han tornat del mateix lloc
el senyor Jes�s Camb� i senyora.

AUTORITZEU LES NOTES DE LE:>
QUALS ENS PREGUEU LA PURL1CA
CIO. AMB UN SEGELL O UNA SIG-
NATURA QUE ENS SIGUI CONEGUI)*

EL  SENYO!.' �3AWSO

En l expr�s de Fran�a ha arribat
el nostre il�lustre amic senyor Frau-
cesc Camb�.

REFLEXIONES   SOBRE   UNA   NOTA
OFICIOSA�

Sira aquest t�tol diu el �Brusi�;
�La ^vodigalidad con que la ofici-
na de la prensa de la Presid�ncia
lel Consejo de ministros entrega a
la pnMicidad notas oflciosas, cede de
inanera notable, en perjuicio d?l
efecto que su lectura produce a las
geutes, res�ando tambi�n ello impor-
t�ncia a su texto, el cual siempre c�e-
biera teneria como expresi�n que es
d,'l penfamiento del Gobierno. La va-
riab�iilad de impresiones que la con-
teinpla-i�n de la realidad levanta en
3l espiriiu de los gobernantes, les
ruerza, cuando dan en la flor, como
sMelfi dectiee, de comunicar a diario
sus petisamientos al .publico, a pare
cer en rectificaci�n casi constante,
� nomeno que a la larga ocasiona t-en-
sible eclipsfi de autoridad. Aquei af�n
de hablar con los periodistas a ci3-
rio durante niedia hora, que devora-
ba al llustre Canalejas, hubo de pro-
poiclonarle dificultades y tropiezos
sensibles que pudieron evitarse .�olo
con el empleo de moderaci�n"'y C'.n-
tmerria. Durante el desarrollo de la
d�cada de 1850 a 1860 estableci�se una
i-specie de pugilato entre los caudi-
11 is morlerados Isturiz, Bravo-Murillo
y Air'azold. Preguntado don Jos� Sa-
lamanca a cu�l de ellos preferia, rts-
nondi� sin vacilar; �Me quedo con
Narv�ez, perqu� es un ministro que
habla poco�.

El general Primo de Rivera, a ralz
de su estancia en Zaragoza y Bir-
celona, dende ha sido obsequiado y
evacionartn por sus partidarios, base
confundido por las calles de la Corve
en mertio del gent�o que paseaba
aprcvf.chando la festividad de los pl��
sados d�as, siendo objeto de manifes-
taciones respetucsfis en todas partes;
ambos episodios siwieron de base pa-
ra cornpcner un escrito en cuyo texto,
mas de esmpear la natural satisfac-
cl�n, parece como si semejante ocu-
rr�ncia tratara de presentarse con
los caracleres de un voto pol�tico de
con�lanz'i- popular. Someter a la cri-
tica apreciacioncs subjetivas, siam-
pre resulta peligroso, y lo seria mu-
cho mas en el presente caso; por eso
precisa huir del terreno ipisligroso no
oponiendo a la apreciaci�n oficial el
menor distingo; per� como los pun-
tos de vista oficiales de hoy difleren
algc t�e Ics de ayer, el suceso intro-
duce ccr.fusi�n peligrosa que a peca
costa y empleando buena voluntad
podr� desvsnecerse.

Ka dichi el jefe del Gobierno de
una manera espont�nea, como si res-
pom�era el prc�P|io convencimiento,
at'm no hace ocho d�as, que tome-
roso de los incidentes desagradables
que un �ab intestato� rmprotvisa'lo
pour� ocasionar al pa�s, iba a pve-
ecuparse de lleno en abreviar los
trim'iss de la sucesi�n suya al fcen-
t� de los negocies p�blicos. iCo.iti-
nua pensando lo mismo, des-pu�s de
las manifestaciones de adhesi�n que
ha recibi�o, las cuales habr�n de re-
forzarse de modo considerable con
.aquella otra que concienzudamente
se viene rieparando cara exteriori-
zai�la aqu� el 14 del pr�ximo? El pro-
blema que envuelve esta pregunta
bien roerece la pena lo esclarezea ia
�nica persenaiidad que puede hacer-
le. Saiir poi el registro de que la
sustitucl�n requiere nada menos q^ie
la vig�ncia de un nuevo r�gimen, con
Constituci.'n tambi�n nueva, y �refe-
r�ndum� iplebiscitario, es, como ha
dicho mu.y bien �La �poca�, ganas
ds suscitar una cuesti�n e&tempor�-
nfsa.�fsuesto que la �aena de estru�-
turaci�n, seg�n se dice, requiere ir>
mrnos un par de a�ios.

l'al y como presenta la realidad la
situacien d^ Espa.ia, debe aspirar
cualquier Gcbierno consciente do su
dober, seg�n afirma hoy con eviclen-
te raz�n �A R C�, a que la novaci�n
de r�gimen sea por todos aceptada
do buon grr.do. Una Constituci�n ela-
borada por un cen�culo de personas
selectas o impuesto luego por una
�otaci�n en la cual solo quepia de-cir
si o no escuetamente, tiene el grav�si-
mo inconvoniente de dar �vida i{ so
�c.cto� 0 un fiartido ilcgal, que no
ccmbath'� sa�udamente y volverenios,
sin tiuererlo, otra vez a presenciar los
espect�culos que ofrecieron las lu-
ch�.s mtabladas alrededor del C�digo
poltllco de 1845, y de su acta adicio-
nal, luchas que duraion hasta 1S68
Ei cronista ha expuesto ya con arite-
rioridod al momento presente la im-
proced�ncia de abrir un per�odo cons-
tituyente: cree que dentro de la .".ons-
ti tuci�n T� 1S76; vigente todav�a, exi-;-
te riavgen amplio y seguro para ie-
solV'r de rranera favorables las cri-
sis naciuiiales.

Exarr.inando la historia contempo-
r�nca de Espafia y dentro de ella <=j
per i do correspiondiente a la revolu-
cl�n d� septiembre de 1868, hallamos
considerable similitud entre lo que
se dijo entonces y lo que ahora se
repite a diario. Cuando empezaron en
1672 de una manera seria los traba-
j.vs para la restauraci�n de la Mo-
narquia ca�d,-- en Alcolea, todos los
infrws'S grandes, peciuenos y media-
nos que ia revoluci�n hab�a creado,
a una voz y con c�micos aspavientos
decian: �Vamos a volver a las cania-
rillas palatinas, a Sor Palrocinio y
al P. Claret, a Pezuela, Martori y
derrvs colrades�. Bien sab�an los q\w
as� hablaban que ello no era posib'e
y, sin embargo, lo ropet�an para so.
iivi.mt'ir CiOrtas gentes. Ahora ocurre
lo misr.io con el fantasma de los vie-
jos partidr-s que los intereses crea-los
por la actua) exhiban para impresio-
nar a l.s candidos. El golpe de Es-
t ido de i" de septiembre de 1923 re-
dujo �i polvo las endur�s agrupacio-
ne-s que por aquella fecha exist�an,
y los tubsigdientes cinco afios de dic-
tadura aventaron sus cenizas. �Post
nubila focbus.-. Dctr�s del actual r.'�-
gim. iv vendr� otra cosa tan distinta
de lo �.ntiguo, como lo fu� la pol�-
tica de,l iuo�vidable C�novas del '"as-
tillo, de la correspondiente al reina-
do de Isabel II.�

LES CONSEQ��NCIES PR�XIMES I
REMOTES DELS ALDARULLS ES-
TUDiANTILS

Escriu amb data del 2 d'abril el
corresponsal'a Madr d del cBrusi�:

�La publicaci�n de la carta que de
manera, espont�nea ha dirigldo el no-
table ���logo, catedr�ticc de la Uni-
versidad Cential y Director de la Real
Acad�mia Espafiola don Ramon Me-
n�ndez Pidal al presidnte del Con-
sejo de ministros acerca dcl con-
llicto docente, y la respuesta que le
ha dado este ultimo, publicada on
el dia de hoy por los peri�dicos, con

FIGURA O PAISATGE?

1

Un dia alg� digu� � ja s'havia
dit altres vegades, per�, � que ei
paisatge �s un art de senyoretes.
Gaireb� ning� no s'ho va creure: des
dels famosos paisatges de Leonardo
da Vinci i de Durer, fins els de
Poussin i Claude Lorrain; des dels
paisatges dels J. van Ruisdael i Hob-
bemn, fins els de Corot i de Monet
i S�sley, en el m�n, els artistes han
dit paraules d'un alt sentit pict�ric,
servint-se dels temes del complicat
� complicadissim � paisatge. I �s
aquest �nicament el concepte modern
del paisatge; el paisatge fet a base
de perspectiva i de llum. No parlem
ara del paisatgisme dels fons dels
retaules i dels frescos primitius. Hi
han hagut al m�n molts artistes que
han pintat paisatges com els homes.
Hi han hagut tamb� molts artistes
que hsn pintat la figura com les
senyoretes. Encara que cal dir que
hi han hagut dones que han pintat
figura com els homes: jqui no re-
cordar� en aquest moment Mary
Cassat?

A nosaltres, per�, potser ens ser�
molt m�s plaent contemplar l'obra
d'una dona com Berthe Morissot, que
pint� com una noia les seves figu-
res; i fins, potser, aquella mica d'a-
feminament, aquella, almenys, deli-
cada complexitat anerr�gina que Ra-
fael pos� a les seves pintures."

Per� � ens hem desviat una mica
del tema � en aquest moment ens
interessa parlar estrictament de qu�
cal que pintin els artistes: ^figura 0
paisatge?

Sobre aquest respecte, a nosaltres
ens sembla que per damunt els g�-
neres hi ha sempre la qualitat. Es
a dir, tenir una idea com m�s apro-
ximada millor del eru� �s la pintura.
En tal cas, tant �s que es pinti pai-
satge, com figura, com natures mor-
tes (aix�, naturalment, sense mou-
re'ns de la idea representativa de la
pintura). El tema sempre tindr�,
aleshores, una import�ncia relativa.
Cal tenir en compte que una ve-
gada en possessi� d'un instint i d'un
concepte pict�ric, a l'artista, tan di-
f�cil li ser� resoldre un paisatge
com una figura.

Amb tot, creiem, per�, que al pin-
tor li conv� pintar�partint d'aquesta
concepci� estrictament pict�rica � la
figura humana, almenys, tant com el
paisatge.
En una altra nota direm per qu�.
BAIAROLA.

NOTICIARI

Emili Bertini, escen�graf itali� qui
ha dirigit durant una dotzena d'anys
un taller on han estat executades
una quantitat considerable de deco-
racions de teatre, acaba de morir a
Mil�, a l'edat de 55 anys.

*
*    *

El monument a Willette ser� ere-
git a Montmartre, lloc on l'artista
havia trobat l'esperit de les seves
obres. Darrerament s'ha obert un
concurs per a aquest monument en-
tre   els   escultors francesos.

Alfons Maseres, en un dels dar-
rers n�meros de �Comoedia�, comen-
ta la proximitat de la nostra Expo-
sici� Internacional. �Comoedia� pu-
blica, a m�s, gravats del Palau Na-
cional i de la p�rgola que M. Fores-
tier orden� damunt la Font del Gat.

.*.

L'esgl�sia de Coui�iy amena�a ru�-
na. La municipalitat francesa de
Couilly ha iniciat una campai-va
per a la salvaci� d'aquest tempt-.""ja
nau del qual �s del segle XIV

M. Battlfol, administrador de la ni-
blioteca de l'Arsenal de Par�s, hi
trobat a l'expressada biblioteca un
magn�fic pla de l'abadia del Mon;.
Saint-Michel.

Aquest pla, que fou al�at en 175�
per un soldat de la guarnici� del
Mont, d�na les m�s precioses indi-
cacions sobre l'abadia tal com �ra
abans de la Revoluci�. Aquest pia
donar�, doncs, clar�cies de les p;*rts
desaparegudes de l'edifici.

Lord Askwith, president del Consell
d'administraci� de l'Institut franc�s
del Reialme Unit, demana que sigui
erigida, per subscripci� nacional, una
est�tua a la mem�ria del mariscal
Foch, tamb� mariscal angl�s.

El monument a Mistra! fou inangu-
rat a Maillane, al jard� de la casa
fiel poeta. Es obra de l'escultor Jean-
Georges Achard.

Vestigis  d'un  aq�educte  g�l�lico-ro-

m� han estat trobats a Boulange (Mo-
sellei.

Diverses necr�polis g�ihco-romanes

superposades han estat descobertes a
Perl (Rh�nania .

*

*    �

A les excavacions arqueol�giques
de Constantinoble s'han descobert di-
versos vestigis  antics.

�

*    *

Prop Stamboul han estats trobats
restes d'un arc de triomf erigit per
l'emperador bizant� Teodor �.

-*.

M. Peyrony, inspector dels monu-
ments hist�rics a Fran�a, ha fet ex-
cavacions en un dels m�s importcn'.s
abrics prehist�rics, el qual fou habi-
taci� de l'home del paleol�tic, a l'a-
bric del comte Grehai, prop Domme,
a la  Dordonya.   ,

En aquestes excavacions s'han po-
gut determinar tres nivells arqueo-
l�gics dels quals els dos primers t��n
del musteri�, i, respecte el superior,
M. Peyrony no ha determinat enca-
ra la seva �poca, per no haver tro-
bat prous objectes d'ind�stria-.

Mentrestant, M. Peyrony creu, pe-
r�, que l'�poca d'aquest darrer nivell
podria representar la primera fase
d'un orinyaci�. Acpaesta darrera fa-
se, entrecreuant-se amb l'interior,
l'hauria canviat fins anihilar-la.
�

Ven�oia honorar� la mem�ria de
Jacob� Tatti, dit Sansovino, amb oca-
si� de transportar els restes del gran
arquitecte a la bas�lica de Sant Marc,
de la qual fou director dels treballs
de 1529 fins a 1570.

En aquesta process� del trasllat de
les cendres del �protomastro� de Ve-
n�cia hi figuraran les autoritats ci-
vils i religioses, totes les corpora-
cions art�stiques venecianes i les es-
coles. Aquesta cerim�nia s'escaur� al
Gran Canal i recordar�, pel seu ca-
r�cter grandi�s, les m�s famoses pro-
cessons venecianes.

autorizaci�n de la censura pr�via, re-
vivi� el comentario en las teitulias
madrilefias de casinos y circulos re-
lativo a los alborotos estudlantiles
y a sus consecuencias pr�ximas y re-
motas.�

UNA NOTA DE LA CENSURA DE MA-
DRID A PRO�POSIT DEL COMEN-
TARI   ANTERIOR

Al peu de l'article anterior diu iEl
Brusi�;

�La publicaci�n del precedente tra-
bajo, �ue nos �u� remitido desde Ma-
clricl cor fecha 31 de marzo, ha su-
frido un ligero aplazamiento que se
explicar� el lector, teniendo en cuen.
ta que ha sido necesario acompaiiar-
lo con la siguiente

�NOTA  DE MADRID PARA  LA CEN-
SURA, REFERENTS AL �DIARIO DE
BARCELONA-.

�Como nueva prueba de respeto a
ia opim�n ajena, cuando se txpose
en el tono de moderaciem que es
obligado en el mantenimiento de las
relaciones sociaies, mas cuando uno
de los factores en actividad se pre
tende que sea la m�s alta represen-
taci�n del Gobierno, la �censura� au-
toriza la pub�cai�n de este tra'.ajo
period�stico, per� hace constar, sin
temor a ser desautorizada;

�Pnmero. Que no hay contradic-
ci�n alguna en las repefidas declara-
ciones del Jefe del Gobierno que bien
claro tiene dicho que juzgn preciso
un plazo de dos afios para dejar ins-
taurado el nuevo r�gimen, salvo cir-
cunstancias especials,; que aconseia-
ran reducirlo  o prorrosarlo;

�Segundo, Que ia base del nuevo
r�gimen ser� una nueva Constituci�n
y leyes complementarias sometidas a
plebiscitc, previos dict�menes de la
Asambleo, revisi�n del Gobierno y
aoirobaci�n  Real;  y,

�Tercero. Que ni las manifestacio-
nes iiuprevistas de Zaragoza, Barce-
lona, Valenci�, Sevilla, Oidiz y ci�n
m�e.'ni las que se organi^an en Ma-
drid para el dia 14. las necesitaba el
Jefe del Gob'.erno, aunque las es+ima
y agradece en lo que valen, para es-
tar seguro de contar con la adliesiein
social para su obra, entendiendo que
la Sociedad la integran todos los
sectorcs, del m�s alto y pimp�nte al
m�s bajo y sufrido, pues a ted�s
alcanza por igual en su inter�s la
just�cia de la Dictadura.�

UN   ACLARIMENT
SIO

I   UNA   CONCLU-

Sota aquests ep�grafs, diu �El Sol�,
de Madrid:

�La Censura, con amplitud q.19
agraiecemos, permi�i� hace d�as la
exposici�n de nuestra actitud y ha
conseutido su reproducci�n y los co-
mentario.v en  la Prensa.

Esperamos que como final sp nos
peronitira  formular  una  aclaraci�n

que liacen neoesaria determinaties
alusiones; y una conclusi�n .que n�3
parece de evidencia  manifiesta.

La primera se refiere a la forma
de Gobierno. Sabemos que la respon-
sabilidad del jefe del Estado se avic-
ne mal con la idea mon�rquica tra-
dicional, y otro tanto ocurre con la'
lelevadas funciones qjue propuena-
mos para el m�s alto representants
del-Poder judicial. Si a tales .conti-
deraciones agregamos las ensefian-
za,s de nuestra Historia., tenemoi
que deducir la enorme diflcUltal�
rayana en imposibilidad, de que �1
desarrollo de nuestro pensamieiuo
pueda articularse y tener lugar aqu�.
dentro del r�gimen inon�rquico. per�
aun siendo esta la convicci�n pro-
funda y personal de cuantos inspi'-'-i-
mos y realizamos este diario, el p?-
ri�dico tiene que jioner por encin'1
de todo las ideas fundamentales d�
su programa, no adscribi�ndose a fiti-
quetas que generalment no uicsr
gran cosa, si no es a los incauto;.
Monatqu�as existen en las que ca-
br�a :*in dificultad el desenvolvimian-
to de nuestros principios, y hay rW-
p�blicus, en cambio, en las que las
liibertadcs, comonzancro por la ir�s
preciosa, que es la individual, qa--
dan m�s mermadas y han sido ma�
violen�amente suprimidas que cu l1
practica del r�gimen dictatorial ''i-
gente,  con  lamentables  excepciocie*-

He equ� ahora la conclusi�n a qus
aludiamos:

La repercusi�n que en la Prsn;J
nacional ha tenido la exposici�n il*
nuest-a actitud y las importantes ;�'
numerosas adhesiones recibidas, al'
gtmas absolutas y otras de confot'
midad con lo sustancial de nuestro
programa, han demostrado, a rui�';
tro modo de ver, plenament';, <?;lf
niparte de los incondicionales de )e
U. P., y de sue simpatizantes ce w
derecha, existe una gran opini�n rJ*
sin pertenecer a la Uni�n Gener-1
de Trabajadores, ni al partido e0'
cialtsta, piensa y siente de modo �'
�erente que ambos extremos d*
opini�n p�blica espafiola. No e*
de m�s consignarlo cuando se ft*-'
de discutir una nueva Constituci�
del pa�s.�
�LA   VANGUAR-DIA�   I   �LAS   NOI"''

CIAS� MULTATS     %

Per no  haver portat unes ^a-le!ff,
des a censura, el governador ha '
posat multes   de  cent pessetes ca ^
una,   oi"   diaris   �La  vanguardia�
�Las Noticias�.

Aquest n�mero
de
LA   VEU  DE   CATALUNYA
ha  eetat  passat  per  la cens"'
del  Govern Oivil