Veu de Catalunya, La. Any 41, núm. 11067-11080 (1-15 des. 1931)

              fto us preocupin les malalties del

fetge. Vaigua de la font del Bou

de Caldes de Bohi n'�s el remei

infal�lible

Despatx    . dip�sit:
Passei� de Gr�cia, 34    -    I el.  75285

i a les farm�cies, drogueries, co�mados
i magateems d'aig�es minerals

ILa��eucl

EDICI� DEL MAT�

Llegiu les interessants
not�cies de "Darreres
Informacions

t�

^VWVVVVWWWA/UVWVWWVW%/VUVVWWVWVVAA/W�W'

Any XLL - N.� tt.079

Redacolo I  Impremta: Ferlandina,  J, �  I  11

Ttttlon�  1I1S1      inw

Barcelona: Dimarts, 15 de desembre de J93X

Administraci�:

Rambla   d�   Sant

Ttl�f om  M7!      O�T*

-'��ep, 1�, pral.

10 c�ntims

No. ho acaben d'entendre

tEl poble ha glorificat el nomenament del primer President
feje�tni de la Rep�blica Espanyola. No l'ha glorificat, cal dir-ho,
,0iV) tant d'entusiasme com el Corpus o la Pur�s^ima...�

Aquestes paraules no s�n pes de cap diari m�s o menys �caver-
U�<:ola>. S�? ks primeres paraules de l'editorial que publica anjt
passada Lu Humanitat.

L'�rgan accessori de l'Esquerra Republicana no acaba d'ado-
uar-se de la realitat que t� davant els ulls. Confessa que l'esclat
de tradici� i de religiositat del nostre poble, la diada de la Pur�s-
ajma, com ia diada del Corpus, fou insuperable. Confessa tamb�
que el mateix poblt, que conserva la seva fe religiosa, sent tron-
tollar la seva fe pol�tica'. T, inh�bil com sempre per a copsar la
realitat, creu veure una mena d'antagonisme entre el Catolicisme
i la Rep�blica.

Seguint la posici� feis�stica dels homes de l'Esquerra, l'articu-
h'?ta de La Humanitat creu que el seu partit �s la Rep�blica. I per
aix� atribueix a desafecte al r�gim el que no �s sin� desafecte als
homes que no han sabut fer del r�gim el que calia : la Rep�blica
de tots els ciutadans espanyols. Perqu� era el poble espanyol el
qte portava la Rep�blica, exultava de goig el T4 d'abril. Perqu�
hi ha fraccions republicanes que intenten excloure de la Rep�blica
sectors importantfssims de l'opini� espanyola, aquest goig ha estat
condicionat el dia 11 de desembre.

No. No ha de cercar ha Humanitat una explicaci� tendenciosa
al fenomen pol�tic que no ha pogut negar. Ho ha d'atribuir a' una
altra causa, molt m�s clara, molt m�s convincent. I �s, senzilla-
ment, aquesta : Per haver actuat contra els sentiments �ntims del
poble, contra els sentiments que el poble exterioritzava espont�nia-
ment, inequ�vocament, la diada, del Corpus i la diada de la Pur�s-
sima, aquest mateix poble s'ha sentit decebut, s'ha sentit
desil�lusionat.

Si els capitostos de l'Esquerra Republicana no haguessin obli-
dat que aquells sentiments de tradici� i de religiositat del nostre
poble superaran sempre els trasbalsos de la hist�ria i les bogeries
dels homes, no es trobarien ara en la situaci� de pessimisme de-
pressiu que revela el llenguatge de La Humanitat.

I davant aquesta incoercible depressi� del seu esperit, cal pre-
guntar ara : < Qn� heu fet vosaltres, els homes de l'Esquerra' Re-
publicana, del tresor d'iUusions, de la voluntat de creaci�, que el
poble pos� a les vostres mans el 14 d'abril i el 28 de juny ?

E; senyor
Caivel� a

Ventosa i
Barcelona

Amb l'expr�s de Fran�a de primera
hora de la tarda, arrib� diumenge
� Barcelona, el nostre il�lustre amic
senyor Joan   Ventosa i Calvell.

El senyor Ventosa venia de Paris,
on an� directament en retornar a
Europa, procedent de l'Argentina. Al
mateix tren venien tamb� els senyors
l.lu�s Dnran i Ventosa, Miquel Vidal
i Guardiola, Josep Maria Tallada,
F�lix Escales, Francesc d'A. Ripoll,
Pau Casals, Manuel Mass� i Llorens.
Acompanyaven el Sr. Ventosa i Cal-
vell. en territori espanyol, la seva
distingida muller, i els senyors Jo-
sep Maria Tries de Bes, Jaumandreu,
i Ramon Mulleres.

No s'havia circulat cap avis; per�,
com que algun diari havia assenya-
lat la possibilitat que el Sr. Ventosa
nrrib�s diumenge, coincidiren a l'es-
iaci� de Fran�a uns centenars d'amics
de l'ex-ministre catalanista, desitjosos
de testimoniar-li llur afecte. El tren
venia amb mitja hora de retard.

Encara que hi ha d'haver moltes
omissions, hom recorda que hi ha-
via les  seg�ents persones:

Regidors de Barcelona, senyors Pe-
Hicena, Llopart, Amat, Puig 1 Alfon-
so. Alomar, Casals, Cabr� i Bras�;
secretari general de la Lliga Regio-
nalista senyor Agull�, ex-diputat a
Corts senyor Gaspar Ros�s, presi-
dent de la Joventut de la Lli-
28, senyor Josep Codol�, i senyors
Hoda i Ventura, Caraben, Sagnier,
3ast� i Duran, Bulart 1 Rialp, Ven-
'rell, Sol� i Borr�s, Mascarenyes.
Utberch, Bringu�, Llera, Miserachs.
Camps, Noguera, Ferrer i Boig, Ta-
lonera. Perell�, Mart� d'Andr�s, Pas-
ells. Claros, Carreres, TJmbert, Gar�
Gimeno, Bettiu, Carreres i Valls,
Sales i Balmes, Roure, Llistar, Artt-
uues, Cassad�, Esquirol. Campam�,
Martf l Gras, Badell, Riera.

La Joventut de la Lliga i la seva
nova Sessi� Universit�ria hi tenien
una bona representaci�.

Arribat el tren, tot d'una el senyor
Ventosa i Calvell fou saludat per la
concurr�ncia amb l'efusivitat que �s
del cas.

Les altres persones que arribaren.

foren tamb� rebudes a�ectuosament.

H p�blic que en aquella hora hi ha

a l'estaci�, salud� amb simpatia el

pas de la il�lustre personalitat.

Els rep�rters gr�fics impressiona-
ren algunes plaques.

Quan el senyor Ventosa i acompa-
nyants estigueren al pati de l'esta-
ci�, fou acomiadat amb les matei-
xes proves d'estima pels qui havien
volgut tenir  el goig  de saludar-lo,

Per a un nou Cens
Electoral

Convocats pel senyor Jacint Vega
i Niaren, secretari de la Generalitat
de Catalunya, es reuniren ahir al
seu despatx els senyors Ferran Agu-
ll�. Emeteri Palma, Jaume Patxot i
Josep Risech, secretaris pol�tics, res-
pectivament, de la Lliga Regionalista,
Partit Republic� Radical, Acci� Ca-
talana i Esquerra Republicana de Ca-
talunya, signants d'una sol�licitud al
President de la Generalitat suggerint-
li la idea de confeccionar r�pida-
ment un Cens electoral per a les
eleccions de diputats a Corts de Ca-
talunya i el procediment per a la
seva confecci�.

El senyor Vega els lleg� una carta
del director de l'Institut Geogr�fic i
Estad�stic, Sr. Honorat de Castro �
al qual el senyor Amadeu Hurtado,
per enc�rrec del senyor Maci�, havia
donat compte de la sol�licituds dels
secretaris pol�tics�, fent present les
dificultats a v�ncer per a tal objecte
i proposant-los la celebraci� d'una
reuni�, a la qual assistiria el senyor
de Castro, per aclarir les dificultats
esmentades, especialment les de la
concessi� del vot de la dona, les de
temps 1 altres relacionades amb el
text de l'Estatut.

Els reunits, despr�s d'un canvi
d'impressions, sol�licitaren que el se-
nyor Vega i March escriv�s al se-
nyor de Castro acceptant la idea d'u-
na reuni� amb assist�ncia de l'es-
mentat senyor, reuni� que haur� de
celebrar-se com m�s aviat millor.

L'estat dei Sr. Estelrich

Dissabte, el nostre company, el di-
putat per Girona, senyor Estelrich,
pogu� traslladar-se de la cl�nica, on
ha estat operat de la gorja, al seu
domicili.

Per b� que es troba considerable-
ment millorat, el senyor Estelrich es-
tar� encara una setmana en curaci�.
Despr�s passar� unes setmanes de
convalesc�ncia, probablement a Ma-
llorca, 1 es con�ia que podr� repren-
dre totalment les seves tasques cultu-
rals i politit/acs a mitjan gener.

El senyor Estelrich ens prega que
agra�m en nom d'ell, les proves d'in-
ter�s per la seva salut que est� re-
bent aquests dies.

despr�s de  la seva tornada d'Am�-
rica.

Seguidament, amb e! seu fill Ma-
rian, 1 altres familiars, el senyor
Ventosa i Calvell es dirig� al seu do-
micili.

LA TRAMITACI� DE LA CRISI

No

ha pogut �sser  constitu�t  el govern
que ahir es donava com a segur

El

j

oi

Azana �s encarregat novament
de formar ministeri

DE MADRID ESTANT

Animaci� al Cotigr�a

Madrid, 13. � Nombrosos diputat�
han acudit al Congr�s des de prime
res hores de la tarda, per tal de se-
guir el dascabdellament de la crisi.

Prop de les cinc arrib� el senyor
Prieto, que havia passat el dia a Na
vacerrada. Desconeixia el curs de la
crisi, i els periodistes li comunicaren
la consulta del senyor Lerroux.

El senyor Prieto digu� que s'estava
fent el tiratge d'un mili� d'exemi"!ar>
de la Constituci� per a dlMnbuir-!o
a les escoles, i que ta havia rebut la
llista de les trenta set mil que hi ha
a Espanya; la Direcci� de la gu�r-
dia civit ha demanat tamb� que en
siguin tramesos a tots els llocs.

Afeg� el senyor Prieto que havia en-
carregat al senyor S�ncliet Rojas la
redacci� d'una cr�nica dels actes del
dia de la promesa presidencial, per-
qu� hi ha el prop�sit de publicar un
�lbum amb fotografies per a repar-
tir-lo profusament.

Tamb� acud� al Congr�s el senyor
Albornoi, que, igual que el senyor
Pri?to venia del camp 1 no tenia no-
ticies de la crisi.

El senyor Besteiro. que an� al Con-
gr�s per tal d'assistir a la reuni� de
la minoria socialista, anunci� als pe-
riidistes que seria repartit als diputats
un exemplar de la Constituci� tancat
en una caixeta d'argent, a semblan�a
del que es f�u amb la Constituci� del
1812.

Ferran de los R�os digui que la
premsa havia donat massa import�n-
cia a les seves manifestacions sobre
el desig que t� de deixar 1� cartera
de Just�cia.

�El meu desig �s, efectivament, d'a-
nar-me'n per convenincia personal:
per damunt d'aix�, per�, hi ha l'in-
ter�s de! Partit, les decisions del qual
estic obligat d'acatar per disciplina.

Reuni� de la Minoria
Socialista

A dos quarts de sis de la tarda es
reun� la minoria socialista al Congr�s
amb assist�ncia de! senyor Besterio 1
dels tres ministres.

Hom espera amb gran expectaci� la
resoluci� que s'adopt�.

Resoluci� de la Minoria
Socialista

A un quart de set termin� la reuni�
de la minoria socialista, i acord� que
Remigi Cabello comuniqu�s t Presi-
dent de la Rep�blica que mentre les
Corts tinguin vitalitat no han d'�sser
dissoltes i que per mantenir-les �s ne-
cessari constituir un Govern de com-
posici� an�loga a l'actual, amb el ma-
teix car�cter esquerr�, �s a dir, un
Govern de concentraci�, en el qual
estiguin representats els principals
grups que constitueixen la Cambra.

Immediatament el senyor Cabello
s'adre�� a Palau.

La Minoria Federal

Es reun� tamb� la minoria federal,
i acord� aprovar ia conducta de! se-
nyor Franchy, en dimitir el seu c�r-
rec de fiscal de la Rep�blica, per no
haver votat la Constituci�, persistint
en el criteri de la minoria, oposat a
tota excepci�.

Acord�, a m�s, que el senyor Fran-
chy, en la consulta que li faci el Pre-
sident de la Rep�blica, aconselli la
formaci� d'un Govern que respongui
a la Constituci� heterog�nia de la
Cambra.

Comencen les consultes

Encara que havia estat anunciat que
les consultes comen�arien a la una
de la tarda d'avui, hora fixada per
acudir a Palau el p-esident de les
Corts, el senyor Besteiro avan�� la
seva visita al President de la Rep�-
blica i arrib� a Palau a dos quarta
d'onze. Tot seguit es dirig� a les habi-
tacions del President, on romangu�
cosa de mitja hora amb el cap de
l'Est8t.

En sortir digu� als periodistes que
havia avan�at l'hora de la seva visi-
ta per haver d'assistir a un acte que
se celebraria a la mem�ria de Pau
Iglesias a! Teatre Espanyol.

�1 qu� heu aconsellat al I resident?

�Li he dit que cal tendir a mante-
nir la vida d'aquesta Cambra que
t� una gran vitalitat, i per aquesta
ra� cal respectar-la; com a conse-
q��ncia, cal que el Govern que es for-
mi surti d'all� mantenint el mateix

esperit de for�a din> del que fins ara
ha existit. El Govern que e� formi no
ha d'�ss;r una substituci� de l'actual
ans b� una exacta continuaci� 0 apr-
ximada del que ba dimitit.

�Penseu tornar per an aquesta
tarda!

�No bo crec, perqu� la meva con-
sulta com a president de 1j Corts ja
ba acabat.

�Seguiran avui lei consultes?

�No ho s�. �nicament us puc dir
que seran cridats tots els caps de
grup perqu� exposin llur parer.

El   Sr.   Lerroux arriba  a

Pal.ni. � No  pot formar

port  del   govern   presidit

per un socialista

A les cinc de la tarda arriba al Pa-
lau d'Oriant el senyor Leroux. Ei bai-
xar de l'autom�bil, s'adre�� al grup
de periodistes que eren a l'entrada 1
els salud� amb el major erecte; des-
pr�s els digu�:

�He estat eridat perqu� vingu�s a
les cinc, i Ja soc acl.

Un periodista li pregunt� si a la
eortidn els diria alguna cosa del que
haurien parlat amb el Cap de l'Estat,
i el senyor Lerroux li eont?sta:

�No seria discret que jo els digu�s
re?

A les cinc i vint minuts sort� de! Pa-
lau presidencial el senvor Lerroux.
EU periodistes U preguntaren ��

�Qu� heu aconsellat a! :   esident?

�No t� tl ho de dir que lbe aconse-
llat. LI he donat a con�ixer la meva
opini�, que �s la seg�ent-. Primer,
que cal formar un Govern en �: qual
estiguin repreeentades totes le;. mino-
riee parlament�ries d'Esquerra, 1 des-
pr�s, que em t� incondicionalment
a la seva disposici�, per� que en vista
de les circumst�ncies i amb a consi-
deraci� per a totes k* persones 1
tots els partits pol�tics. Jo nu p. i for-
mar part d un Govern presidit per un
socialista.

�Tornareu a �sser consulta�?

�No bo s�.

�Quan creieu que hi haur� soluci�
de la crisi T                       t

Grec que dem� mateix.

Afeg� el senyor Lerroux que l'en-
c�rrec de formar Govern creu ell
que ha de recaure en una persona
representant d'una minoria qoe no
sigui, pel nombre de diputats qu-
la componguem de les m�s Importants
de la Cambra, puix que, ,sl no, po-
dria suscitar el recel de treballar
�pro domo sua>; i tampoc no ba ri'�s-
ser-bo el oap d'una minoria exces-
sivament exigua, perqu� podria
creure't quo aix� significava un
menyspreu per a tes altre�. Crec
croe he dibuixat clarament la figu-
ra del senyor Ar.a�la perqu� sigu!
novament encarregat de formar el
Govern. Entenc qoe el senyor Aaa-
fia reuneix )et millors condicions
per poder ocupar aquest c�rrec.
I-er� la meva Incompatibilitat amb
un Govern presidit per un socialis-
ta no vol dir que jo propugni la
sevi eliminaci� del Govern, sin�
tot el contrari, em sembla que ht
han do formar part, perqu� s�n ab
solntament necessaris; repeteixo,
per�. que aix� no vol dir traa jo
m'avingui que sigui presidit per
un soenlsta. Totes les peruanes
d'aquest partit amb les quale he
tractat ban tingut amb ml ta'.s con-
sideracions, que puc dir qoe ban
estat le-* m�t grans de la meva vi-
da; 1 perqu� jo s�r incapa� de sos-
tenir incompatibilitat amb cap par-
tit, �-rec sincerament que era no
conv� oi pals que el Govern sigui
presidit per un socialista. L'evolu-
ci� pol�tica s'ha de fer passant del
r�gim anterior a un r�gim democr�-
tic i republic� permi� aquest pugui
donar un srtro pa', endavant �
tard o d'hora�e una soluci� m�* ex-
tremada.

Acab� dient el senyor Lerroux:

�Crec que m'he expressat gastant
clar 1 no necessitaren maj�r il�lustra-
ci� d'all.N aue he exposat al President
de la Rep�blica.

Segueixen les consultes

Despr�s del senyor Lerroux pass�
a veure et president de la Rep�-
blica el cap del grup parlamentari
socialista Remigi Cabello Romangui
breu* moments amb el senyor Alca-
l� Zamora, I en sortir manifest� que
una vegada conferenciat amb el Pre-

sident de la Republic�, va al Par
lament a donar compte d'all� tractat,
a la minoria del seu partit, i quan
aquesta doni la seva opini�, tornar�
a fer-la saber al senyor Alcal� Za-
mora.

Despr�s visit� el cap d'Estat, el
representant de la minoria radical
socialista ] president d'aquesta, se-
nyor Baeza Medina, el qual digu� als
periodste*:

�F.l  criteri que  Jo he exposat  al
President  de  la   Rep�blica   �s   que
ha de continuar   el   Govern   actual
de    concentraci�    repnbllcano sorla
Unta.

Evrfelxen per aix� cines raons
fonamentals. La primera, perqu*
est� format en el propi Parlament,
i tenint la seva confian�a, no hi ba.
a judici nostre, motiu perqu� se'l
substitueixi; i la segona, perqu� aUl
ho exigeix en aquests momen's
l'inter�s l la consolidaci� de la Re-
p�blica.

Allunyar de! Govern � afeg� �
minories que v�nen realitzant una
tasca admirable a la Rep�blica, sig-
nificaria una pertorbaci� ben sen-
sible. Per al ras que no fos po�sl-
ble la continuaci� de l'actual Go-
vern, em permeto d'aconsellar el
President que se'n formi un de re-
presentaci� republicano-sociall'ia et.
llsta estiguessin en forma i proporci�
-�|J<m 1 ^^rtqnde� �nxed �r> renb ro
igual e l'acual.

Arrib� seguidament a Palau el re-
presentant de la minoria �l'Acci� Re-
publicana, Muls Bello, el qual pas��
a conferenciar amb el President de
la Rep�blica.

Tamb� es reuneix  Aoci�
Republicana

La minoria d'Acci� Republicana, en
Jt seva reuni� acord* redactar una
nota. que el senyor Bello facilitar�
a la sortida de Palau.

El sentit d'Acci� Republicana �s
aconsellar Is formaci� d'un Govern
de concentraci� republirano socialls
te. 1 en un cas de no �er possiblr
que es formi un Govern de concen-
traci� republicana, que presideixi el
senyor Asafla.

EI que diu el representant
d'Acci� Republicana

En sortir de Palau, el senyor Bf !lo
manifest�:

�Donada le situaci� de les forces
parlament�ries. Acci� Republicana
creu que procedeix un Govern de
concentraci� rppublicano - socialista,
facilitant, a qui el presideixi, la m�s
gran autoritat per a la designaci� de
persones 1 carteres. Acci� Republica-
na, partit d'esquerra, creu que aque>t
Govern hauria d'�sser presHit per
un republic�. El President em pre-
gunt� � afeg� � quina persona creia
que era la m�s indicada, i Jo. natu-
ralment, essent d'Acci� Republicana
11 be Indicat el senyor Asafla.

Es  consultada   l'Agrupa-
ei� al Servei de la Rep�-
blica

XI senyor Ortega i Ge>se� acudi al
Palau, un nom de l'Agrupaci� �Al
Servei de la Rep�blica-.

Digu� als periodistes, en sortir <le
ta consulta, que havia indicat a! se-
nyor Alcal� Zamora que la cosa cal
plantejer-la. m�s que pensant en la
formaci� d'un Govern, en la vida de
les Corts; crec qu* cal respectar la
seva exist�ncia, per� no amb una
�xcc'slva perduraci�.

Tamb� li h� indicat que el Oov-rr.
que es formi ha d'�sser un Govern
de tipus unitari 1 homogeni. 1 el
primer dl.i que vagi a Ien Corts, pre-
sentar una pon�ncia de Govern

Encara digu� ei senyor Ortega
Gssset que com a resposta a pre-
guntes que II f�u el President so-
bre la persona que hauria d'encar-
regar se de formar Govprn. ell II con-
test�, naturalment, que el senyor
Azafia.

Altra vegada

els socialistes

El senyor Cabello sort� a continua
cto de conferenciar novament amb
el cap d* l'Estat. 1 digu� als perio-
distes que havia anat a participar
ai President l'acord de la minoria
socialista. Afeg� que l'opinio exposa

LA SITUACI� POL�TICA
DAVANT   LA   CRISI

___________L, i,,       1                     1   >                              ~i

Madrid, desembre.                    (Del nostre redactor corresponsal)

La Borsa, i en general k situaci� del pa�s i dels afers, ha mi-
llorat un xic � unes coses amb les altres � aquests �ltims �ks.
Les causes d'aquest millorament s�n diverses ; primer, l'aprovaci�
de la Constituci�; despr�s, l'elecci� del President de la Rep�blica ;
finalment, l'esperan�a que nodreix tot el pa�s d'una immediata eli-
minaci� dels socialistes del poder. Aix� darrer, sobretot, si s'arri-
b�s a produir i an�s acompanyat de la formaci� d'un govern d'or-
.'.re, d'autoritat i de prestigi, podria retornar el pa�s al punt de
prosperitat que tenia abans de la formaci� d'aquest desencertat mi-
nisteri. D'aixd, avui, n'estan conven�uts fins els republicans m�s
donats a l'aband� i a la creen�a que en pol�tica tot �s inevitable.
El cert �s que tota persona capa� de fer un raonament objectiu sap
que avui la formaci� d'un govern que resolgu�s el problema de l'or-
dre p�blic i dissolgu�s les Corts Constituents faria un enorme ser-
vei al pa�s.

Quelcom s'ha millorat, �dhuc pol�ticament. En bona doctrina
constitucional, fa vuit dies s'havia d'haver donat el poder al grup
m�s nombr�s de la Cambra, aix� �s als socialistes. Davant d'aquest
fet, els radicals lerrouxistes i els amics del senyor Arana han res-
suscitat l'Alian�a republicana com a grup parlamentari homogeni
i aix� ha fet que la possibilitat del poder hagi recaigut en aquest
nou grup, que ara �s m�s nombr�s que el socialista. Lerroux, per a
provocar aquesta uni�, f�u un treball molt convincent i circul� el
rumor, ac�, que l'argument m�s fort que don� fon el mal efecte
que faria a Europa la formaci� d'un govern socialista, que no seria
ain� el govern que prepararia el terreny als comunistes. En
tot cas, les possibilitats de la formaci� d'un govern empernat com
a for�a central en el* socialistes, sembla haver-se esva�t. Aproxima-
dament les coses continuaran com fins ara, perqu� no es considera
prou madura l'eliminaci� total dels socialistes. Aquest ajornament
ser� rebut segurament amb disgust pel pals, que �s troba avui con-
siderablement reaccionat, i que compr�n l'enorme gravetat que im-
plica tenir al Parlament una minoria de 130 diputats socialistes,
gaireb� totalment fict�cia.

El criteri del Sr. Alcal� Zamora, per a resoldre la crisi, sem-
bla �sser favorable  a donar al govern  una continuaci� de  sentit
aproximat al  sentit actual, llevat algun canvi de persones que hi
pugui haver. Segons el president, conv�, abans que tot, aprovar els
pressupostos,  i que el m�s correcte �s qoe els ministres que els
han  compaginat   siguin els que tinguin  cura de  fer-los aprovar.
Aix� ha fet suposar que tindrem, mica m�s mica  menys, el ma-
teix govern un parell de mesos m�s, i que una vegada aprovats els
pressupostos, la nova llei electoral i potser els Estatuts, el Presi-
dent donar� el decret de dissoluci�, i es plantejar� la crisi vertadera
amb l'eliminaci� de la mentalitat socialitzant, i els homes repre-
sentatius del socialisme. Si les minories parlament�ries fossin tan
disciplinades, tan compactes,  i tinguessin la noci� clara que tenen
els socialistes del m�tode de treball pol�tic, l'estat en qu� avui el pafs
es  troba hauria imposat totalment  una  situaci�  republicana   mo-
derada. Per� el cas �s que les minories s�n inservibles, a part de
llur incapacitat  i   incompet�ncia,   per llur lleugeresa i   distracci�.
Per aix� s'ha hagut d'anar a trobar un procediment per a prescin-
dir d'aquestes Corts, fent el menys soroll possible i creant la menor
quantitat possible de disgustos.

Aquests elements de millorament de la situaci� pol�tica no arri-
ben pas al fons de la q�esti� : el desconcert continua igual i el pa�s
marxa sense tim� com el primer dia. El que ho demostra m�s que
res, �s la fredor amb qu� s'han desenvolupat a Madrid les festes
de proclamaci� del President de la Republic�.

Josep �LA

da no era la seva. sin� que responia
cxD.tnment a l'acord del Partit So-
cialista. Jo, per tant, m'he limitat a
dur la nota.

Afeg� que el president M pregunt�
quinof, eren les condicions que havia
n> rrunir el Govern que es formi
por satisf�r els desigs t aspiracions
dels socialistes. I, per tant, el nom-
bre o"e Bels org�niques que han
�'�atte objecte d'aqueste* Cot=. El
senyor Cabello, respongu� que per-
durant aquestes Corts, ells no feien
ouesti� de gabinet m�r que l'apro-
vaci� dc les lleis org�niques ja pre-
sfnt.Tdfs.

Tamb� f-e H pregunt� si havia in-
dicat al Cap de l'Esta; al^ruu nom
ric persona cue popirs encarregar-
se de formar Govern, i respongu�
que encara que el Partit no havia
deliberat srhre alx�, la seva opini�
personal era que el senyor Azana
s'cncarrcffu�s de formar Govern. Afe-
g� que do hi havia discrep�ncies en-
tre la minoria I la Comissi� Execu-
tiva Nacional i el Comit� Nocional
del Partit, per�. continua a Madrid
per si amb la soluci� de la crisi sor-
gissin discrep�ncies que obliguessin
el Comit� a convocar fi Conpr�s del
Partit

Per acabar digu� el senyor Cabello.
que tornaria al Congr�s per tal de
donar compte a la minoria de la vi-
sita realitzada, visita de cortesia,
puix que no s'hi admet controv�rsia.

sols fou per a donar compte de l'a-
cord del   nostre  Partit.

A contonuaci� arrib� a Palau el
senyor Companys.

Els   senyors   Companys.

Carles Blanco, Casares  i

Franchv Roca. visiten al

President

El senyor Companys sorti de l'aiau
a un quart de vuit Digu� ais perio-
distes que al seu grup no l'interesa-
va de moment, el partit que pugui
formar gabinet. Aquest Govern que
ara es formi ba de portar, perqu�
pugui comptar amb el seu ajut, en
el seu programa, el compliment de
tots els compromisos que foren ad-
quirits a l'adveniment de la Rep�-
blica, i d'una manera especislissima
l'Estatut de Catalunya, problema fo-
namental per ell*.

Despr�s entr� al Palau el senyor
Franchy Roca, pels federals. En sot-
tir digu� que havia aconsellat al se-
nyor Alcal� Zamora la constituci�
d'un Govern de concentraci� repu
hlicano-soctalista. presidit pel senyo�;
Asana.

Acudi despr�s el senyor Casares
Quiroga, ministre dimissionari de
Governaci�, representant de VO. R
G. A.

[Segueix a la ��.igina V

Ateneu de Sarri�

BANAPLATA, 4

Dijous, dia 17, a les deu del vespre
CONFERENCIA
B      a c�rrec de

IFREDERIC RODA
1  VENTURA

^^^H        Tema:

��^S�^YAM�N7S
HIST�RICS�

Hi s�n convidats els socis i enti-
tats adherides a la Lliga
Regionalista



-��a�.

fflS

Centre Regionalista
de Badalona

(Passeig de Pi i Msreall, mim. 3)

Dem�,    dia   16,   a  dos  quarts

de de� de la vetlla, C�NibREN-

CIA a c�rrec de

MIQUEL   VIDAL
1 GUARDIOLA

dissertant sobre

�Obrerisme prehist�ric
i renovaci� pol�tico-social�

Posici� dels partits pol�tics en front
del problema obrer

33353*

Lliga   Regionalista
de  Sabadell

Aval, dia 15,
a'es deu deia ait

Confer�ncia a c�rrec da

Joan Vall�s i Puf als

sobre ei tema

�La rectificaci�
de la Rep�blica�

ss%

"Joventut"

DC   U

[Lliga Regionalista
de Gr�cia

(Ros  d'�laxo,   6)
Dijous, dia \1, a les dea dtl vespre

MANUEL BAST�
I DURAN

Secretari de la �Joventut� de la
Llisa  Regionalista,   parlar�   de

L'actual missi�
lde les loventuts^

Centre Popular Cata-
lanista de St. Andreu

(Sant  Akd*eu,   Ml)

Divendres, dia IS, a les deu da
la vetlla, conferencia pel regidor
de la minoria regionalista

FfcRRAN DE SEGARRA
l DE CASTEILARNAU

sobra el tema

La nostra actuaci�

a l'Ajuntament   M_

H                                ____________};;

a**HK

rAr�^jg

CATALUNYA

Associaci� Autonomista
del Districte V

Mou de la Rambla. 16
Confer�ncia a c�rrec de

JOSEP M. TALLADA

Tema:

�Som es resolen els pro-
blemes econ�mics en el
moment actual�

Dijous, .Ha .*, ales deu vespre

Ateneu Democr�tic

Regionalista

del Poble Nou

(Wad-Ras, 208)

Dem� passat, a les deu Je la n;t

CONFERENCIA
pe! regidor senyor

AMADEU LLOPART
Tema:

�.Influ�ncia dels Re-
gionalistes al Govern
de la Ciutat*

..