Veu de Catalunya, La. Any 41, núm. 10812-10824 (1-14 febr. 1931)

              ��5S5

i



ADQUIRIREU
'   OBRES D'ARI
DE GRAN QUALI� Al
A LA SUBHAS1A

SALA PAR�S.-D%feb%r"

B�



Any XLL - N.� J0.82X

ggsssa

RS=�=

�aBeadeSCafararx�a

EDICI�   DEL   VESPRE
Barcelona:  Dimecres,  li  de  febrer de   X93X

�n telegrama de Pequin diu
que a conseq��ncia de l'ex-
plosi�, ocorreguda a les mi-
nes de fushun han quedat
sepultats   tres   mil   obrers.

10 c�ntims

DAVANT LES ELECCIONS

7

Nota de la Comissi� d'Acci� Pol�tica
de la Lliga Regionalista

La Comissi� d'Acci� Pol�tica de la Lliga Regionalista ha
acordat mantenir i ratificar la decisi� de prendre part en les vi-
nents eleccions.

Des del comen�ament de la seva actuaci� pol�tica, la Lliga
Regionalista ha tingut com a norma constant i invariable apro-
fitar tots els mitjants legals � i entre ells, el sufragi � per a
defensar i propagar els seus ideals i per a formar en el nostre po-
ble els h�bits de ciutadania que constitueixen la base indispensa-
ble de tota veritable democr�cia.

No �s avui, quan despr�s dels anys de Dictadura es torna
� convocar el poble a unes eleccions legislatives, el moment de
rectificar aquesta tradici� gloriosa. Una abstenci� electoral no vin-
dria justificada sin� pel prop�sit i l'esperan�a de provocar un mo-
viment revolucionari, que, en el moment present, la Lliga Regio-
nalista consideraria contrari als interessos fonamentals i perma-
nents del nostre poble i �nicament adequat per a determinar una
pertorbaci� demag�gica o per a instaurar una nova dictadura pre-
toriana.

Amb aquesta convicci�, obtingudes garanties de sinceritat
que, encara que no siguin plenament satisfact�ries, representen
una base que assegura � sempre que el Govern amb la seva ac-
tuaci� no les invalidi � un respecte major que altres vegades al
sufragi popular, la Lliga Regionalista no pot romandre indiferent
davant dels grav�ssims problemes plantejats a Espanya, de ma-
nera inajornable, en l'ordre constitucional, en l'econ�mic, en el po-
l�tic. Els seus diputats hauran d'anar al Parlament espanyol, si-
guin els que vulguin els que el formin, a defensar els interessos
i les aspiracions de Catalunya, i a intervenir activament en l'exa-
men i resoluci� d'aquells problemes que, per l'abstenci� d'alguns
p de molts, no poden restar desatesos sense dany del pa�s.

No significa, aquesta actitud, conformitat i aprovaci� de l'ac-
tuaci� del Govern. Creiem que podrien formular-se c�rrecs i cen-
sures per la manera com ha usat el cr�dit de confian�a que se li
va conferir per a normalitzar la vida pol�tica i econ�mica d'Espa-
nya, pertorbada per la Dictadura. Per� no �s ara el moment d'afe-
blir la seva autoritat i d'augmentar les dificultats de la seva tasca.
Si en la seva actuaci� electoral fa honor a les seves paraules de
sinceritat, la Lliga Regionalista considera deure primordial de
l'hora present contribuir a qu� es constitueixi un Parlament en
el qual pugui iniciar-se una nova estructuraci�, no sols de l'orga
nisme de l'Estat, sin� de tota la vida pol�tica d'Espanya.

Les senaduries vital�cies

Alguns diaris han suscitat darrerament el tema de la provisi�
y�l Govern de les senaduries vital�cies vacants.

Tenim la convicci� que ei plantejament d'aquest tema a la
premsa   �s del tot estra^' al pensament i al prop�sit del Govern.

Tothom coincideix en la necessitat de reformar la constituci�
del Senat, i s�n precisament aquestes senaduries vital�cies vacants
les que poden facilitar aquella reforma.

El Govern actual ha reconegut sempre que la seva missi� era
ben concreta i limitada.

No creiem, doncs, que hagi pensat mai en fer els nomenaments
de senadors vitalicis, iniciativa que no podria �sser acceptada per
cap sector d'opini�.

ELS PARTITS AGRARIS

III i darrer

Fracassats  per  ara,  i  em  semnla
que per molt  de temps,   els  partits
agraris, s'ha despertat la pru�ja de
l'agrarisme. El que estava fins avui
recl�s a les  revistes i butlletins   agr�-
coles, ha sortit, gr�cies a D�u, a la
pla�a p�blica i s'ha posat de moda
lnteressar-se i  parlar  de  l'agricultu-
ra. La Uni� Catalana,  que amb iot
i la seva  curta  vida, tantes proves
t� donades d'amor a la cultura,  en
obrir la seva c�tedra, ja porta pro-
lessades   dues  magn�fiques confer�n-
cies  agr�coles,   a   c�rrec del senyor
Talavera, advocat i agricultor, i del
senyor Alcaraz,  merit�ssim enginyer
agr�nom. Els senyors Vidal i Guar-
diola, Mayqn�s, Ra�l Mil, Joiep Pla,
V.   Estrem,   i   molts   d'altres,   s'han
llan�at   a    estudiar   els   problemes
agraris,   i   no   hi   ha   dia   que   a
la premsa o a la tribuna de les di-
verses  entitats   agr�coles  i  culturals
no es parli d'agricultura, fins fa ben
poc considerada com la ventafocs en
el quadre dels interessos generals de
l'economia del pa�s. Aix� �s d'aplau-
dir, i motiu de goig per als que de
tota la vida ens preocupem d'aquests
*fers  i voldr�em   que   s'intensifiqu�s
Tnpre que, com vulgarment es diu,
el llegir no ens fes perdre l'escriu-
re, �s a dir,   mentre  el massa teo-
ritzar no  ens  faci  oblidar  la  pr�c-
tica,  que no  �s la rutina,  i no  re-
sultem savis i pobres per oblidar qm
lart  de   la terra   �s   quelcom  com-
plicat 1  heterogeni,  que  molts cops
desacredita  les  millors  teories  cien-
t�fiques   Es parla d'uni� sagrada, de
front �nic,  de grans  confederacions
nacionals.   Est�   molt   b�.   iPer�  no
'ora bo que en lloc de crear noves
organitzacions  s'enrobustissin  les   i;<
existents,  i  al red�s d'el nucli  m*5
wt i poder�s s'an�s a aquella uni�
9�e moralment ja existeix

El dia 22 de maig de 1851, quan
1 esperit d'associaci� no s'havia des-

etliat encara entre la classe pagesa
catalana, uns benem�rits propietaris
��T-itorials fundartn l'Institut Agri-
r� Catal� de Sant Isidre.  De  lla-

vors  en��,  no  hi ha hagut un  sol
problema agr�cola a Catalunya en el
qual no hagi intervingut aquella en-
titat,   i   causaria  admiraci�  als  qui
no coneixen la seva hist�ria brillant
constatar en les actes de l'entitat ia
seva constant actuaci�. Cre� una Re-
vista que, sense interrupci�, ha vin-
gut    publicant-se    durant    vuitanta
anys, aix� com el popular �Calendari
del Pag�s�,  i  l'Anuari i  les Mem�-
ries  anuals. T� una  espl�ndida  ool-
lecci�  d'obres   editades   en   tots   els
aspectes agraris, principalment en fi
que  fa  refer�ncia  a viti-vinicultura,
r�gim d'explotaci� de les terres, ra-
bassa morta, arbres fruiters, boscos,
q�estions econ�miques i socials, ete.
Ha organitzat concursos, congressos,
exposicions,    cursos    internacionals.
Per a no fer interminable la Hista,
sols recordar�,    referint-me als nos-
tres temps,  l'organitzaci� i  direcci�
dels Palaus d'Agricultura de l'Expo-
sici�  Universal de Barcelona del 83
i del 29; el IV Congr�s Nacional Hi-
dr�ulic  i  la  seva  Exposici�  anexa;
el   Curs Internacional   d'Agricultura;
els Congressos de la Vinya i del Vi
i el de Productors Exportadors i Im-
portadors de fruites   d'Espanya;    el
Curs   sobre   la   Masia   Catalana;   els
Concursos  Av�coles anuals,  i tantes
i tantes actuacions que f�ra llargu�s-
sim d'apuntar.   T�   diverses  oficines
muntades  on,   no  solament   els   so-
cis, sin� tots els agricultors que vo-
len consultar-les troben tota mena de
facilitats  i  d'on  han  sortit  gaireb�
tots   els   estatuts   i  reglaments   dels
Sindicats  avui existents.   T�  un   lo-
cal modest,  per� suficient,   amb un
espai�s sal� d'actes, on s'han discu-
tit en  grans  assemblees, comissions
1  pon�ncies,   tots   els   greus  proble-
mes que  s'han  presentat durant  la
seva llarga exist�ncia. Com que mai
no ha  volgut  entrar  en  operacions
comercials de cap mena,  est� lliure
de compet�ncies i no pot �sser mal
mirat pels qui. see'onc la seva fina-
litat,    s'hi   dediquen.    Ha    merescut
sempre  l'estimaci� de  tots  els  agr!-

La Fundaci� Bernat

Metge a la Universitat

de Glasgow

A la Universitat de Glasgow s'han
donat una s�rie de lli�ons sobre
Cultura catalana, dintre de les con-
fer�ncies Bernat Metge.

El professor E. Allison Peers, ca-
tedr�tic de lleng�es hisp�niques a
la Universitat de Liverpool, don�, el*
dies 27, 28 i 29 de gener, tres con-
fer�ncies sobre el Romanticisme en
Literatura, amb refer�ncia especial
a la literatura catalana d'en��
de 1830.

El tema concret de cada una de les
tres confer�ncies fou: Dia 27: �L'ideal
rom�ntic�. Dia 28: �El Romanticisme
i Ja Renaixen�a catalana�. Dia 29;
�El Romanticisme de Verdaguer i
Maragall�. Presidiren aquestes ses-
sions els senyors R. S. Rait, Estwist-
le i Martin, respectivament.

Les tres confer�ncies han desvetllat
un gran inter�s en el m�n cultural
brit�nic.

cultors de Catalunya i el respecte
per part dels Governs, sense distin-
ci� de partit pol�tic, i ha fet una
obra positiva que �s l'admiraci� de
tots els que de bona fe l'estudien i
l'analitzen. El nombre de socis ha
augmentat extraordin�riament i els
Sindicats en gran part hi cooperen:
s�n m�s d'e 130 els que formen a
les seves llistes i molts d'altres els
que di�riament estan en relaci� amb
ell per a tot el que els interessa.

El senyor Estrem deia a �El Mat�,
entre altres coses, contestant un ar-
ticle publicat al dit diari pel meu
bon amic i company agri;ultor, se-
nyor Ra�l Mir:

�jNo li sembla al senyor Mir que
ja seria hora de constituir un front
�nic i una direcci� �nica, adherint-
nos tots els pagesos i aixopiugant-
nos a la llar m�s prestigiosa de Ca-
talunya, per exemple l'Inst'.ut Agr�-
cola, o b� a una altra m�s presti-
giosa, si �s que existeix i que jo
no conec? Jo, francament, no s�
veure qu� ens priva, com no siguin
petites enveges, petites mis�ries hu-
manes, petites coses que fan que si-
guem eternament �petits�, eterna-
ment �humils� i sempre m�s incapa-
�os d'esmena i de redempci�.   v

Han arribat tan avall "les nostres
petiteses en mat�ria d'organitzaci�
agr�ria, que ja ning� no inspira a
ning� plena confian�a.

Tenim ent�s que, per persones pres-
tigioses i de bona voluntat, s'estu-
dien uns Estatuts per a la constitu-
ci� d'una nova entitat, la qual es-
pera assolir la uni� d'e totes les for-
ces disperses de l'agrarisme. No co-
neixem encara el fruit d'aquests es-
tudis. Pressentim per endavant el
seu frac�s. Senzillament; amb aques-
ta finalitat, no obtindran altre resul-
tat que el d'enfondir les � nostres di-
visions, i m�s dif�cil far� la fusi�
de totes les organitzacions agr�coles
catalanes en una sola i poderosa en-
titat cabdal agr�cola de Catalunya.

Si la meva pobra veu hagu�s d'�s-
ser escoltada, diria a aquests bons
amics: Ens inspirar�eu molta m�s
simpatia, ens inspirar�eu molta m�s
confian�a si, en comptes d'e veure-us
atrafegats en l'obra de construcci�
d'un nou edifici enfront d'un altre
ja s�lidament constru�t, pogu�ssim
contemplar-vos esmer�ant totes les
vostres energies i tota la vostra bona
voluntat en la tasca ennoblidora i
verament patri�tica de reduir-nos tots
a l'harmonia, a la germanor i a la
disciplina, col�laborant en l'esfor� al-
tament c�vic d'enfortir, de consolidar
i de reformar, si enteneu que t� de
reformable, l'antic casal d'una bona
part de la nostra pagesia, fins a con-
vertir-lo en el que hauria d'�sser
la llar pairal de tota la pagesia ca-
talana.

Cap a aquesta altra finalitat hau-
rien d'anar adre�ats tots els nostres
esfor�os, perqu� entenem que tots els
treballs que no siguin encaminats
cap a aquesta finalitat no obtindran
altre resultat que el d'enfondir les
nostres particions, accentuant cada
dia m�s la nostra impot�ncia i fent
perdurable la nostra anarquia i l'es-
terilitat  del nostre treball.�

Crec sincerament que, en b� de la
nostra pagesia, sense cap objectiu
egoista, que si ens reun�ssim tots a
l'Institut Agr�cola Catal� de Sant
Isidre, enfortint-lo moralment i eco-
n�micament, esdevindria el front
�nic per si mateix 1 seria el qui
podria millor que ning� marcar el
programa al futur Grup parlamenta-
ri agr�cola i amb ell imposar-se als
Governs. Els Sindicats, Cooperatives
i Caixes Rurals, a m�s a m�s d'e la
for�a de llur uni�, tindrien la mo-
ral, superior a tot inter�s, de l'Ins-
titut, i totes les especialitzacions
agr�coles trobarien en la Casa Pai-
ral de la pagesia catalana l'escalf
de la llar pr�pia. //Per qu�, doncs,
anar a noves organitzacions que com-
pliquin m�s la xarxa de les ja exis-
tents, que obliguin a noves despe-
ses, que excitin Tes ambicions 1 les
enveges, i afebleixin les tradicio-
nals?

No crec que ning� que em conegui
pugui creure que jo parlo aix� en
inter�s particular de l'Institut, 1
menys com a president seu... Si el
meu c�rrec, al qual he estat enlairat
per voluntat un�nime dels meus
companys per tres vegades consecu-
tives, fos un obstacle per a la fina-
litat que proposo, jo el posaria a la
disposici� de tots 1 restaria satisfet
que el petit sacrifici del meu nom
modest serv�s per aconseguir el
triomf que tota l'agricultura catalana
desitja.

EL BAR�  D'ESPONELL�

Els nous arbitris municipals i la desas-
trosa   gesti�   de   la   Dictadura

Una carta  del  senyor Vidal  i  Guardiola

EI �Diario de Barcelona� insereix
avui la carta seg�ent del nostre vol-
gut amic senyor Miquel Vidal i
Guardiola:

�Comprendo y lamento que la com-
posici�n heterog�nea del actual Ayun-
tamiento y su inevitable interinidad,
le hayan restado energ�as y decisi�n
para exponer crudamente ante la opi-
ni�n p�blica los antecedentes y de-
talles de la presente crisis financiera
municipal, evitando la sorpresa de
ahora y anticip�ndose a una campa-
na de la que, desgraciadamente, nada
positivo puede esperarse.

�Al leer los telogramas de protesta,
al leer ciertos art�culos de Prensa, me
apena el recuerdo de la acogida tan
sumamente fr�a y del �xito tan men-
guado que tuvieron los esfuerzos rea-
lizados para mover a los barceloneses
a que acudiesen a Santa B�rbara
�cuando todav�a no tronaba, per� ya
se cern�a sobre la cabeza de los bar-
celoneses la tempestad que hoy est�
descargando sobre ellos�.

�Si hay en Barcelona algun aflcio-
nado a la historia; si hay algun con-
vencido de que la depuraci�n de res-
ponsabilidades debe hacerse en serio
y no mediante un f�cil jugueteo de
frases airadas, ha de pedir, como yo.
que �se publiquen� en un �olleto to-
das las galeradas de art�culos sobre
la gesti�n financiera municipal de la
dictadura y sobre las finanzas de la
Exposici�n, que la censura guberna-
tiva tach� durante la Alcaldia del ba-
r�n de Viver. En el propio �olleto,
deber�a publicarse, como ap�ndice, un
informe de tres contables absoluta-
mente imparciales, acerca de la mar-
cha financiera del Ayuntamiento des-
de 1924-25 a 1930, separando los si-
guientes conceptos: a) movimiento de
los gastos ordinarios, explicando los
aumentos que nada tienen que ver
con la Exposici�n; ; b) gastos extra-
ordinarios realizados por el Ayunta-
miento, analizando el costo por uni-
dad de obra, de cada una de las rea-
lizadas; c) contribuciones del Ayun-
tamiento a los gastos de la Exposi-
ci�n antes y despu�s de 1924-25; d)
evoluci�n de los ingresos municipa-
les ordinarios y apelaciones al Cr�-
dito publico desde 1924-25; e) finan-
zas de la Exposici�n, separando las
contribuciones del Estado, las del
Ayuntamiento y los ingresos propios
de la Exposici�n; f) inventario de la
Exposici�n para determinar el valor
movilizable del nv.smo.

�iQu� nos demostrar� todo este es-
tudio? Qu? el bar�n de Viver encon-
tr� una Hacienda municipal nivelada
y la desnivel� en 20 millones de pe-
setas anuales. Que la nivelaci�n ha-
b�a sido obtenida alrededor de una
cifra anual de 75.000.000 de pesetas.
Que si el bar�n de Viver se hubiese
limitado a aumentar los gastos anua-
les ordinarios del Ayuntamiento en
20 millones de pesetas en el corto pe-
r�odo de cinco af�os, en lugar de au-
mentarlos en 40 millones anuales, el
presupuesto municipal estaria nivela-
do y pagadas todas las deudas de la
Exposici�n. Que si los intereses de
Barcelona no hubiesen estado entre-
gados a gente servil, sin� a verdade-
ros representantes del pueblo, se hu-
biese evitado que el Ayuntamiento
de Barcelona hubiese sido expoliado
por m�s de 11.000.000 de pesetas anua-
les, contra lo estatu�do en la legisla-
ci�n vigsnte, y se habr�a obtenido
tambi�n del Estado el mismo trato de
favor que�muy merecidamente, con
gusto lo reconozco� otorg� a Sevilla.
�Un buen amigo m�o, Sartor Resar-
tus, envio a �La Vanguardia�, en 28
de septiembre de 1929, un articulo
tratando de una mandra completamen-
te objetlva este ultimo aspecto del
problema y el articulo fu� totalmente
tachado por la censura.

�Todo esto es absolutamente cierto
y lo he explicado muy detenidamente,
con cifras aut�nticas, en la conferen-
cia dada el 28 de octubre pr�ximo pa-
sado, en la Lliga Regionalista. Antes
y despu�s de esta conferencia, he re-
tado al bar�n de Viver, o a quien
quiera tomar su defensa, para que en
una discusi�n p�blica aquilat�semos
el sentido y valor de los n�meros, al
objeto de acabar para siempre con la
burla de que la opini�n p�blica bar-
celonesa ha venido siendo objeto por
parte de los gestores de la cosa p�-
blica barcelonesa durante la dicta-
dura.

�Dije, hace cuatro meses, que el ba-
r�n de Viver dejaba en el presupues-
to municipal (conste bien claro, en el
presupuesto municipal, no en el ex-
traordinario de la Exposici�n) un d�-
ficit anual de 20 millones de pesetas.
El sefior Mayn�s, en su ultimo ar-
ticulo de �La Veu de Catalunya�, en
el que separa, acertadamente, el
problema t�cnico-flnanciero del pro-
blema pol�tico de las responsabilida-
des, lo sefiala ya en m�s de 21 millo-
nes de pesetas. Los nuevos arbitrios
han de cubrir 14 millones. Pensando
en el porvenir de Barcelona, lo triste
es que no se haya encontrado soluci�n
para cubrir la totalidad del d�ficit.
El pequeflo resquicio que se deja aho-
ra, ser� un hueco lamentable dentro
de pocos anos, si los Ayuntamientos
sucesores del actual no se deciden a
adoptar m?didas heroicas.

�Esencial es, a mi juicio, el papel
de la Prensa en la orientaci�n de la
opini�n p�blica. Per� cuanto m�s al-
ta su misi�n, m�s grave es su res-
ponsabilidad. Y yo que considero cul-
pable toda la prensa barcelonesa, sal-
vando psquenas excepciones, de no
haber dado a su �debido� tiempo la
�debida� import�ncia al problema de
los gastos municipales, yo que re-
cuerdo como los gastos m�s infecta-
dos de megalomania, los m�s absur-
dos, los que representaban una rela-
ci�n inconfesable entre su utilidad y
su coste, fupron jaleados por la opi-
ni�n p�blica y por la prensa. en for-
ma que todos en Barcelona parec�an
respirar, al nn, despu�s de un per�odo

POL�MICA

de ominosa tacaiier�a, me veo en el
triste trance de advertir el grav�simo
peligro que para el porvenir de Bar-
celona implica la orientaci�n pura-
mente negativa y protestataria de pe-
ri�dicos pretendidamente neutrales.

�Me sumo a la propuesta de �Ga-
ziel� de que las cuentas de la Ex-
posici�n deben ser rendidas pron-
to. Per�, lo que olvida �Gaziel�
<aparte de la bromita aritm�tica de
confundir el capital con los intere-
ses y sumarlos para llegar al efec-
tismo de los 500 millones, cuando
el valor actual del sacrificio oapi-
talizado al 6 por 100 no llega a 215
millones) es que' los gastos de la
Exposici�n, propiamente dichos, ape-
nas tienen algo que ver con la im-
posici�n de los arbitrios extraordi-
narios que tanta protesta suscitan
durante los �ltimos dias. Estos ar-
bitrios son el castigo de la toler�n-
cia que el Gobierno dictatorial, la
prensa baroolonesa, las entidades
econ�micas barcelonesas y la opi-
ni�n p�blica barcelonesa dispensa-
ron a una admin�straci�n municipal
cuya inconsci�ncia y cuyo despilfa-
rro no tiene igual en la historia de
Barcelona.

�Dice �Gaziel� que los pa�ses que
han perdido la guerra tuvieron al
menos la satisfacci�n de poder ba-
rrer, sin contemplaci�n, a los res-
ponsables. Y el editorial de �La Van-
guardia�, de �su� Vanguardia �
para delimitar las responsabilidades
� no tiene otra ocurr�ncia que la
de hablar de �todos los partidos poli-
ticos que han participado en la ad-
min�straci�n de los intereses de la
Ciudad�.

�Esta involucraci�n � que podria
haber salido de la pluma del bar�n
de Viver, el m�s interesado en que
no se aclaren las cosas � es una
injust�cia. Conminar con la invita-
ci�n a la resist�ncia, sin la propues-
ta de f�rmulas alternativas, es de-
mag�gia pura. Tanto silencio cuan-
do se pod�an remediar las cosas y
tanta indignaci�n cuando ya no tie-
nen remedio, merecer�a el califlca-
tivo de tartufismo si no fuese tris-
te manifestaci�n del esp�ritu anar-
quista tan generalizado en nuestro
pals, precisamente entre las clases
que (pobrecitas!) se llaman conser-
vadoras.

�En las columnas de �La Vanguar-
dia� aparecen improperios contra el
actual Ayuntamiento, forzosamente
interino y que tiene un deber muy
amargo que cumplir. No s� que de
�La Vanguardia�, haya salido jam�s
un improperio contra el Ayuntamien
to  de  la  dictadura.

�Pero dejemos las improperios de
un lado, que son la expansi�n de
los esp��ritus pobres. Si La Van-
guardia� y su ilustre Director se
hubiesen planteado la totalidad del
problema, hubieran llegado a la con-
clusi�n de que el Ayuntamiento ac-
tual ha de optar entre tres solucio-
nes : a) la recusaci�n de las deudas,
tipo bolchevique, con todas sus con-
secuencias; b) la suspensi�n de pa-
gos cori el perjuicio irreparable que
el p�nico ocasionaria al confiado
ahorro catal�n; c) un sacrificio por
parte de los contribuyentes barcelo-
neses.

�Claro es que este sacrificio pue-
de modularse. Claro es que el actual
Gobierno que no ha tenido reparos
constitucicnales para la concesi�n
de veinte anualidades destinadas al
abastecimiento de aguas de Carta-
gena, no deber�a escudarse bajo los
art�culos de la Ley de Admin�stra-
ci�n y Contabilidad para negar a
Barcelona un auxilio anual de mu-
cha  consideraci�n.

�Pero, la soluci�n verdad, la so-
luci�n definitiva debe buscarse en
otora parte. Debe tuscarse en donde
la persegu�an los �ltimos Ayunta-
mientos populares anteriores a la
Dictadura y donde dej� de buscaria
el bar�n de Viver: en una reforma
total de las relaciones entre la Ha-
cienda del Estado y las Haciendas
locales. sobre todo, para las gran-
des ciudades, al ejemplo de lo que
se ha hecho ya en una u otra forma
en los principales pa�ses.

��'ero, para ello hacen falta una
opini�n p�blica v un Parlamento,
dos cosas que � si no me engaf�o �
han sido destru�das por la dictadu-
ra, no por los partidos pol�ticos,
�nicos culpables seg�n �La Vangnar
dia�.

�Muchas de las protestas de estos
d�as huelen a artimafia electoral. Y
esto es lo m�s lamentable. Si el ami-
go �Gaziel� quiere hacer n�meros,
yo le brindo otros: oonsrtderando
que la dictadura ha aumentado los
tributos que pesan sobre los espa-
fioles, en cifras redondas, desde 2.600
millones a 3.700 millones de pese-
tas, o sea en 1.100 millones de pe-
setas; considerando que Catalu��a
paga aproximadamente la tercera
parte de los impuestos espafioles y
Barcelona, por lo menos la quinta
parte, resutla que la dictadura ha
aumentado la carga anual de los
barceloneses en la quinta parte de
1.100 millones de pesetas, o sea, en
220 millones de pesetas anuales que
multiplicades por 34 (jpor qu� no
ha de ser l�cita esta multiplicaci�n?)
representa una carga de 7.480 millo-
nes de pesetas. Una mejora de los
servicios p�blicos cme justiflque ni
siquiera en parte este aumento, no
aparece por ning�n lado. Tampoco
aparece por ning�n lado la indigna-
ci�n de �La Vanguardia�, peri�dico
en el que, durante el afio 1930, no
ha sido l�cito criticar la gesti�n fi-
nanciera de la  dictadura.

�En cuestiones de nivelaci�n pre-
supuestaria, no debe��amos jam�s
perder de vista el alto ejemplo de
civismo que nos dan todos los parti
dos ingleses, sin excluir los labo
ristas, d'rigidos en este respecto por

L'A BSTE_N Cl �

L'argument que addueixen els abstencionistes per justificar la
seva posici�, �s un argument que fa efecte si hom t� la predisposici�
de creure que la hist�ria est� formada per situacions successives des-
lligades, situacions de compartiments, estancs que no tenen entre
ells can comunicaci� visible. La hist�ria aix� seria un esdevenir de
quadres completament tancats, un seguit d'actes diferents, extra-
vagants l'un amb l'altre, distints. La Dictadura, per exemple, se-
ria una figura hist�rica de pares desconeguts, un fet de genera-
ci� espont�nia, una atzagaiada de Primo de Rivera i dels seus
amics. Es a dir, seria un mer caprici. Per� � i jo faig ara una
apel�laci� a la poca mem�ria que en tant que poble ens queda �,
�s que les coses s�n aix�?

De cap manera. La Dictadura �s una resultant, dir�em mate-
m�tica, d'una situaci� anterior crucificada entre una onada^ an�r-
quica i una mentalitat pol�tica m�s an�rquica encara que l'onada
popular. Recordem-nos, si us plau, d'aquestes coses! Recordem-
nos dels incidents pol�tics vergonyosos, lamentables, que es troben
fixats entre la caiguda del govern nacional i el cop d'Estat. Re-
cordem-nos de l'abjecci� p�blica i electoral a qu� arribaren les vir-
ginitats constitucionalistes d'avui. Recordem-nos de les Juntes de
Defensa. Recordem-nos d'Anual. Recordem-nos dels governadors
que Barcelona ha tingut en aquella �poca. Recordem-nos dels atemp-
tats, dels morts que caigueren pels carrers de Barcelona en mig
de la indifer�ncia, de la imbecilitat general. Recordem-nos de les
vagues in�tils, de Barcelona turmentada per una dotzena de me-
tecs humanitaris i enfebrats. Hom diu ara que vivim en r�gim de
guerra civil. Entesos. Per� a l'�poca que els que aix� diuen gover-
naven, la guerra civil feia sang. La gent queia morta pels carrers
amb els punys closos i una bala al cor o al cap. I jo em demano :
l'Estat, aix� que se'n diu l'Estat, i �s que ha estat creat per al-
guna cosa diferent, si no �s per la previsi� de situacions salvatges
semblants? L'Estat serveix o no serveix per alguna cosa? i Ser-
veix o no serveix per crear un clima de conviv�ncia general?
Doncs, quan la gent es mata pels carrers, �s que no hi ha Estat.
Em sembla obvi.  I, a m�s a m�s, �s l'opini� general.

Doncs ara digueu-me si la Dictadura fou un fet de generaci�
espont�nia, un caprici de la hist�ria. Digueu-me si podia passar
en aquest pa�s alguna cosa diferent del que pass�. Digueu-me si
hi havia alguna altra soluci� per a tot plegat. Catalunya, la ma-
teixa biologia de Catalunya, enlair� Primo. Catalunya s'hauria
agafat a un ferro roent per acabar la vergonya d'aquells dies des-
graciats. Primo govern� set anys. Trenc� totes les paraules que
havia donat. Es convert� en un personatge de Carnaval. Els desas-
tres de la Dictadura foren considerables. El dictador fou comba-
tut per nosaltres des del primer dia, en tots els terrenys. F�rem
el que pogu�rem. Per�, els que treball�rem contra la Dictadura,
; obtingu�rem aquella assist�ncia ciutadana sense la qual, tots els
esfor�os, en pol�tica, es malversen des del primer instant? No ho
crec pas. F�rem deixats com aquell que diu a l'estacada, i la meva
generaci� ha sortit de la Dictadura amb les ales trencades i les
il�lusions esva�des. Ara sembla que hi ha un corrent favorable a
creure que !a Dictadura fou un element que produ� per contrast
un gran progr�s pol�tic. Per�, no �s pas aix�. No hi ha cap ra�
per creure en transmutacions miracul�stiques. El que ha passat
ha passat i la hist�ria ha fet i fa el seu curs implacablement.

;Tot aix� justifica, per�, una posici� sistem�ticament abs-
tencionista? De cap manera. ^Tot aix� ens pot fer creure tan sols
amb la criaturada que aquest teixir i desteixir absurd de la his-
t�ria moderna d'Espanya es pot resoldre fent un altre paper amb
les mateixes abstraccions que les constitucions anteriors? No. No
�s una q�esti� d'abstraccions ni una q�esti� d'adjectius. Hem d'a-
nar a articular la constituci� natural d'Espanya amb fets, no amb
elucubracions filos�fiques que amaguen, generalment, justificacions
personalistes que no es mantenen en peu. Pel fet que les coses es-
tiguin tan malament, ens hem d'abstenir? Pel fet que els s�mpto-
mes siguin tan desagradables i inquietants, i hem d'inhibir-nos
inconscientment? Hauria, crec, d'�sser a l'inrev�s. Hem fet, de
1917 fins a 1923, una experi�ncia an�rquica. Hem fet, de 1923
fins a l'any 1930, una experi�ncia de paternalisme autoritari. Ara,
i hem de tornar a l'anarquia antiga per veure una repetici� del
paternalisme? Del que ha arribat l'hora �s d'intervenir, de des-
truir el que �s corcat, de construir, amb el ferment del particularis-
me peninsular, el gran pa�s i el gran ideal que aquest poble sofert es
mereix.

Josep PLA

Mr. Snowden. En Inglaterra los par-
tidos luchan, luchan a veces deno-
dadamente para aumentar o para dis
minuir los gastos del presupuesto.
Per�, una vez fljado el presupuesto
de gastos, la lucha nunca se orienta
en el sentido de que unos partidos
propongan impuestos sufleientes y
otros partidos propongan impuestos
isuficientes o sea la consolidaci�n de
un d�ficit inicial. La lucha se limita
a discutir entre los diversos criterios
posibles de distribuci�n de la carga
tributaria.

�Este proceder me parece m�s di?-
no de imitar que el puramente ns-
gativo que propone �La Vanguardia�.
Entre esa conducta anarquizante y
la labor fmproba, para citar otro
ejemplo del Canciller Br�ning, quien
con maravillosa tenacidad se ocupa
mes tras mes de adaptar la vida
alemana a una nueva situaci�n de
equilibrio, imponiendo a todos los
ciudadanos, patronos y obreros, agri-
cultores, industriales. nmereiantes
funcionat los, rentistas, rt* etc. im
portantes sacrificios, yo voto siempre
por imitar la conducta dei Car.ciUer
Br�ning.

�Est� fuera de toda duda que si
en lugar de pensar el Canciller Br�-
ning en el cumpiimierto de su deber
y tn el porvenir de Al'.itania, pw-
sase en explotar las desgracias de
su p�tria como base de una labor
electoral demag�gica, seria muy dis-
tinta  su  pol�tica.

�De confor.-nidad con estos ejer.i-
plos, yo resumo mi opini�n sobro
el momento presente en la slguler.te

forma.  l.� El inter�s  de la  opini�n
publica  por   las   cuestiones   de   Ha-
cienda  municipal    debs   ser   perma-
nente, no anecd�tico; 2.��Una repre-
sentaci�n de fuerzas c�vicas, no ma-
leada   por   lirismos   ni   entorpeoida
por la acci�n de los  intereses  c'.vi-
dos,   debe   estudiar   r�pidament�   v
publicar  un  programa  de  reducci�n
del presupuesto municipal para q;i3
el  primer Ayuntamiento  popular  se
encuentre en condiciones   de realizar
en el acto labor s�lida y eficaz;
Es preciso conseguir r�pidamente dei
Estado  una  cooperaci�n   de   la   Ha-
cienda nacional equivp.lente a la que
recJbi� Sevilla i qw �nn  Ineonseien-
temente de.iaron  do  cestionar el  AI-
�alde y los  Concejales de  la D.-.ta-
dura.  4.��La reducci�n de  los nue-
vos arbitrios que no pueda obtenerse
gracias a  las medidas expuestas en
los anteriores puntos, solo puede es-
perarse  de   una  movilizaci�n   de   la
i>t.rte  movilizable   del   activo   de   ��
Exposici�n,, a   no  ser   que   la   pru-
d�ncia  aconseje   destinar el  produc-
to de  tales  movilizaciones   a  anior-
tizaci�n extraordin�ria de  la donda
municipal; 5.��Fuera de este camino
V de  reformas  generals de   la rela-
ci�n   entre  las  Haciendas  del   I
do y las de las grandes ciadadet
formas que � por su naturalesa �
han de ser de preparaci�n  muy la-
boriosa, no quedan m�s que los
caminos a que antes me he referi.'o:
p! bolchovismo, la suspensi�n d
g^s  o  la   acpptaci�n   del saerlf
con un acti de contrici�n y sincero
propisito de enmienda.,

f