Veu de Catalunya, La. Any 40, núm. 10629-10642 (1-15 jul. 1930)

              Wg.

Dimecres,   2 de  juliol  de 1930

CA   VE�   DE   CAT�CONY�

VIDA LITER�RIA

SILUETES  OCCITANES: MARWS JOUVEA�

les funcions del seu ministeri amb
una fervor d'absoluta identificaci�
amb el que ell �s i amb all� que
cal conservar i difondre. Jouveau �s
un roeta i un artista. Posseeix una
cultura art�stica extraordin�ria. Cal
veure'l davant una tela. Es manifes-
ta de seguida el cr�tic acien�at i d�-
na lli�ons sense semblar-ho. Perqu�
Jouveau, com aquell que no diu res,
expressa conceptes i idees admira-
bles. Home din�mic, no coneix or-
gull, parla amb mod�stia de la seva
tasca liter�ria. Es un autor a qui no
li plau admirar-se. Porta un senti-
ment i escriu tal com el cor li dicta,
sense recercar la frase ni recarregar
les estrofes.

Comen�� a escriure de jove. Com
Mistral, als catorze anys ja se les ha-
via amb la ploma. A divuit anys Jou-
veau les emprengu� amb la literatu-
ra. Fins als trenta un no don� el
seu primer llibre a l'estampa. Aques-
ta contenci� de l'instint joven�� tan
aficionat a prodigar-se, t� un gran
significat i mereix enaltir-se. Jouveau
creu amb la for�a de la joventut, pe-
r� creu m�s encara amb 1 experi�n-
cia de la maturitat. EU voldria ager-
manar la madura experi�ncia amb
la fantasia i l'ardiment creador dels
homes que es troben en l'edat de les
illusions. El concepte exacte de la
vida, que no cal abandonar mai
l'artista, l'home jove no el t�. Per
aix� la joventut divaga i la bellesa
de l'obra perd en Intensitat. Quan
Jouveau parla d'aquesta manera no
�s el mateix. Els anys li fugen i es
redre�a la seva robusta c�rpora. Es
que llavors creu trobar-se en aquells
temps en qu� Mistral i el pare de
Jouveau, que ja era home de lle-
tres, parlaven i ell estudiant seguia
el di�leg sense' perdre'n un mot,
atret pel tema de la conversa. En el
fons, Jouveau �s igual ara que quan
cursava els estudis que havien de
fer-lo home de carrera. Jouveau �s
i ser�, mentre visqui, un jove perqu�
es mant� amb perfecta salut espiri-
tual i pel seu cap no hi passen idees
depriments que s�n les que envellei-
xen.

Alexandre BULART i RIALP

El seu aspecte correspon al seu
tarann�.

Jouveau �s un gran cor. Porta re-
flectida  als   ulls   la   seva   bonesa.

Aquests ulls de Jouveau s�n blaus.
D'una blavor marina... Hom diria
que Jouveau ha d'�sser fred, insen-
sible, per� Jouveau �s arborat i d'u-
na decisi� r�pida. Es professor i
per aix� fa les coses sense precipi-
tar-se; amb un ordre admirable. Es
un home que no venceran mai
per la sorpresa. Fixeu-vos quan par-
la. La seva fa� es transforma i la
seva veu tamb�. Ja no �s la seva
paraula melosa, acompassada- fami-
liar; �s veu de foc, de ritme,"a me-
sura de l'ard�ncia del sentiment,
abrandadora i eloq�ent. Els que trac-
ten per primera vegada Jouveau se'l
creuen un home feble, manejable.
Ben aviat es convencen de la seva
fermesa i del seu tremp. Es tot ener-
gia.

Sembla un patriarca b�blic. Es el
Mois�s de la Proven�a actual. Cal
llegir les seves al�locucions al Fell-
brigue. Es un poeta, el que parla;
per� �s l'home vident, l'home de
responsabilitat, que t� a les seves
mans la direcci� d'una obra. Les se-
ves barbes recorden els profetes. Jou-
veau no �s un m�stic seguidor de
Mistral;  �s  el sacerdot,  es lliura  a

AUTOtS,  LLIBRES,  PROJECTES

Heu llegit  �Catalunya  endins�,  el
nou llibre de Joan Estelrich?

C. A. Jordana signa a la p�gina de
�Les Llertes�, de �Mirador�, un co-
mentari cr�tic a la traducci� d'�Els
cors purs�, de Kessel, publicats per
la Biblioteca A Tot Vent, en la tra-
ducci� de Just Cabot.

A. Esclasans publica a la mateixa
p�gina un article sobre Lamartine 1
Baudelaire, al marge del centenari
de Mistral.

.*.

�Proven�a I Catalunya� �s el t�tol
d*un article de Just Cabot publicat
a la mateixa  p�gina.

Jaume Bofill l Mates prepara un
llibre que sortir� despr�s de l'estiu.

REVISTA  DE  REVISTES

�Vida Lleydatana�, revista exem-
plar, publica en el seu darrer n�me-
ro el seg�ent sumari:

�Amb motiu de l'Exposici� Agr�co-
la (editorial). � P�gines antol�gi-
ques: Domingo Masc�. � La Biblio-
teca que necessita Lleyda, per E.
Serra R�fols. � Versos incoherents,
per J. Rosquelles 1 Alessan. � La
nostra gent: Tert�lia Rostes i Viro-
11a, mestre de periodistes, per Joan
Santamar�a � Una excursi� al Pire-

neu aragon�s, per P. G. � Espurnes
de nit, per �ngel Pons i Guitart. �
Juny, per Miquel Lletjos. � Pol�tica.
� Noticiari.�

Heu's ac� la portada d'un dels llibres
m�s apassionants, publicats darrera-
ment en catal�: ''Tolstoi", de Stefan
Zweig. La traducci� �s d'Alfred Ga-
llard � admirable �i la publicaci�
d"Jidicions Proa''. Sota aquesta por-
tada � on el negre brillant is ratllat
e roig viu � hi ha una tipografia
excel�lent a base de bona tela, taron-
ja i or. Edici� de bibli�fil, per� a
l'abast de  totes  les  mans.

Sessi� de la Comissi� Municipal Permanent

DIETARI ESC�NIC

NOTICIARI

Al Teatre Barcelona anuncien dues
estrenes: per a dem� �Ad�n y Eva�,
traducci� de l'obra del mateix t�tol,
del comedi�graf americ� Mldleton.

I per al dimarts vinent �La noche
loca�, d'Honorio Maura.

Sherriff, l'autor de �Gourney's
End�, ha estrenat una altra obra. Ha
decebut el p�blic de Londres. Per�
no �s d'ell 0 de l'obra tota la culpa,
sin� tamb� del p�blic. Tothom espe-
rava un altre �Fi de jornada�. Per�
Sherriff ha sabut comprendre que
aquella temptativa no per haver es-
tat reeixida, millor dit, precisament
per haver reeixit, exclo�a la reinci-
d�ncia. Tot el que passa en �Gour-
ney's End� �s excepcional, �nic i tan
viscut, tan sentit, que una edici�
semblant equivaldria a una c�pia o
b� no tindria el nlrvi de la primera.

Sherriff, doncs, ha canviat comple-
tament de tema. �Badger's Green�, la
seva nova1 obra, �s una com�dia r�s-
tica, amb un argument molt simple,
i un di�leg divertit, agut, per� molt
natural 1 molt arran de terra.

La premsa ens informa que el te-
ma de l'obra �s molt angl�s. L'acci�
passa a una vila provinciana on el
m�s important que pot fer-se �s jugar
al cricket. Hi ha uns tipus molt ben
observats. L'animaci� i el moviment
donen molt fidelment i espiritualment
el to d'una provinci� anglesa.

�
�   �

Perqu� l'estrena de la sarsuela �La
Dolorosa� que tindr� lloc dem�, �l
vespre, al Teatre Nou, reuneixi tota
la import�ncia, hi assistiran l'autor
del llibre Josep M. Lorente i el de la
m�sica el mestre Josep Serrano, qui
dirigir� l'orquestra.

Entre el nostre p�blic hi ha veri-
table inter�s per a con�ixer aquesta
�ltima produc�� del mestre Serrano,
la qual ve precedida de gran renom.

Perqu� tal inter�s sigui major -�n-
cara, no falta sin� fer constar
una vegada m�s, que el protagonista
va a c�rrec del divo tenor Emili Ven-
drell, al qual acompanyen en la in-
terpretaci� els prestigiosos artistes
Empar Romo, Trini Aveg�, Anselm
Fern�ndez i altres.

De la presentaci� cal dir que est�
feta, en tots els detalls, com corres-
pon a una obra de la import�ncia
excepcional de la que ens ocupa.

Aviat sortir� cap a Par�s i Londres
el distingit cinematograflsta barcelo-
n� senyor M. de Miguel. La seva vi-
sita est� relacionada amb la seva re-
presentaci� de la casa Carrier Engl-
neering Co. Ltd. 1 amb la construcci�
de dos teatres, un que es far� a
Barcelona i un altre que ja s'est�
edificant a Madrid, els quals projec-
ten instal�lar el sistema Carrier, el
qual mant� autom�ticament la tempe-
ratura agradable, tant a l'hivern com
a l'estiu, tot i les difer�ncies 0 va-
riacions del temps.

Aquests teatres aix� constru�ts s'a-
nomenen �atmosf�rics�, i comencen a
estendre's molt per Am�rica i Euro-
pa. Existeixen avui, entre altres,
els seg�ents: a Nova York, el Para-
mount, el Rossy, el Cap�tol, el Rialto
i un centenar m�s, escampats per les
principals ciutats dels Estats Units;
i a Europa, el Paramount, Olimpla,
Madeleine 1 Montecarlo, de Par�s, i
l'Empire, Carlton, Pr�ncip Eduard,
Ast�ria Cine, Stretham Seven Dials,
de Londres.

Ja �s hora que nosaltres tinguem
teatres i cinemes veritablement con-
fortables; i cap confort tan complet
com el que proporciona el sistema
Carrier, refrescant l'aire a l'estiu i
escalfant-lo a l'hivern a l'interior
dels locals.

Per honorar la mem�ria de Geor-
ges Courteline, la Com�dia Francesa
de Par�s ha fet posar un bust de
l'eminent autor de �La conversi�n
d'Alceste� al sal� de descans.

�Crist�for Colom�, �pera de Paul
Claudel i Darius Milhand, de la qual
es parla molt b�, ha estat inscrita
en el repertori de l'Opera Nacional
de Praga.

La q�esti� del canvi

Es demana l'opini� dels ele-
ments comercials i industrials

Tenim ent�s que, per indicaci� dei
ministre de Finances, el Consell Su-
perior de Cambres de Comer� 1 d'In-
d�stria convocar� els principals ele-
ments d'aquestes corporacions per tal
que emetin llur opini� en la q�es-
ti� del canvi;

NORMALITAT

Prop de les set comen�� l.a part
p�blica de la sessi� de la Comissi�
Municipal  Permanent.

Presideix el comte de G�ell i el
senyor Xavier Tusell substitueix el
senyor Enric Mayn�s, el qual marx�
el dimarts al vespre a Madrid.

Al p�blic les peixateres del Mer-
cat del Ninot de costum.

LA   FANTASIA PERIOD�STICA

El senyor Rocha diu que pensava
iterpeUar a l'alcalde sobre unes su-
posades manifestacions que f�u als
periodistes, per� que des del moment
en qu� l'alcalde havia desmentit el
que dei? ell tamb� callava.

L ' ADMINISTRACI�      DICTATORIAL

Damunt de la taula hi havia un
dictamen de la Delegaci� de Cultu-
ra proposant qu per referir-se al
compte de despeses    per    serveis de

transports d mobles i altres mate-
rials, prestats pels senyors Cucure-
lla Germans d'import 2.26870 pesse
tes, els quals serveis foren efectuats
amb motiu del festival infantil que
s'organitz� el�2 de maig de 1929, per a
celebra? l'ac.aba.nent de les obres del
grup escolar instal�lat al Parc G�ell,
s'acorda: aprovar l'adjunt compte
presentat pels senyos Cucure�a Ger-
mans, de 2.268'70 pessetes d'import
(descompte n�m. 1), el qual ha in
format favorablement l'arquitecte en-
carregat de Construccions Escolars
i segon, que per tractar-se de des-
peses que no tenen .assenyalada cap
consignaci� expressa, es trameti l'es-
mentat compte a la Delegaci� de Fi-
nances, perqu� pr�via la informaci�
que estimi procedent, es serveixi
emetre el seu autoritzat informe
sobre la consignaci� aplicable per
al seu pagament, per �sser de jus-
t�cia.

El senyor Massot explica les ano-
malies que presenta aquest comp-
te fet pels regidors dictatorials, sen-
se ni ajustar-se al que hi ha dispo-
sat. Demana la seva aprovaci� per
n operjudicar l'Industrial interes-
ressat, per� fa constar de qu� es
tracta perqu� la gent jutgi.

L'ORDRE  DEL  DIA

Es aprovada l'ordre del dia que ja
coneixen els lectors.

LA CAMPANA   DE  CRACIA

S'entra a l'examen de les propo-
sicions.

L'alcaldia proposa:

Que es torni al rellotge de la Tor-
re la la pla�a de Rius i Taulet la
t�pica Campana de Gr�cia, i que si-
gui muntada en el mateix indret on
estava. Que s'acobli l'esmentada cam-
pana al nou rellotge, per tal que si-
gui la que assenyal� les hores, uti-
litzant-se per als quarts l'antigua que
ja els marcava i les dues campanes
noves que tenien de substituir l'es-
mentada. Que previ pesatge de la
dita campana, per l'Oficina t�cnica
corresponent i valoraci� a base del
preu en la cotitzaci� oficial del qui-
lo de bronze per a campanes, en el
dia de !a taxaci�, es procedeixi a
abonar-la a l'adjudicatari del rellot-
ge, com s'cord� el 4 d'abril prop-
passat. Que s'indemnitzi l'esmen-
tat adjudicatari de les despeses rea-
litzades amb motiu de descc-llar, bai-
xar la campana de la torre, des-
muntar-la, facturar-la 1 lnstal�lar-la
de bell nou i acoblar-la al n�u rellot-
ge,' pr�via justificaci� de les esmen-
tades despeses.

Fou aprovada.

LES PEIXATERES DEL NINOT

Una altra del tinent d'alcalde subs-
titut de Prove�ments, senyor F�bre-
gas,  proposant: Que sigui modificat
l'acord de l'Ajuntament de 8 de juny
proppassat, en el sentit que es lliu-
rin les  corresponents patents a  set
venedores de  peix  fresc  el dret de
les quals no  ofereix dubte, per tal
com   reuneixen   les   condicions   que
calen   per  exercir-lo, o sigui  a  les
seg�ents: Carme Ib��ez, Vicenta Sal-
vador,   Dolors   Vidal,   Maria  Rosel,
Empar Vila, Salvadora Sav� i Josep
Fern�ndez. Que la patent que s'ator-
g�, en virtut de l'esmentat acord, a
favor de Magdalena Soler, sigui ex-
pedit  a nom  del  seu marit   Agust�
Fulve.   Que  quedin   en  suspens  les
assenyalades a favor de Teresa Cor-
beto,   Joaquima   Pujol�,  Anna  Fer-
n�ndez  i   Rosa  Prusi,   fins   que  es
practiqui      l'oportuna     informaci�
acordada  per  la   Comissi�   de  Pro-
ve�ments. Els esmentats llocs es re-
fereixen al mercat del �Porvenir�.

El senyor Santamar�a es lamenta
que la Comissi� de Prove�ments
no hagi at�s totes les venedores del
mercat del Ninot en el sentit de re-
partlr-les entre   diversos   mercats.

Fa constar el seu vot en contra
de la proposici�. <

LA VISITA DE �LO RAT PENAT�

Proposici� dels senyors Tuseil i
�Massot:

Que amb motiu de la visita dels
socis de �Lo Rat Pen�'t� de Val�ncia,
que faran a la nostra ciutat el dia
10 del corrent, l'alcalde, els ofretit
un vi d'honor i que es posi un auto-
car a llur disposici� per a visi-
tar la ciutat.

Es   aprovada.

ESCOLES   A    MfcSNTJUICH

Del senyor Massot:

El tinent d'alcalde que subscriu
t� l'honor de posar al coneixement
de V. E. que el ministre d'Instrucci�
P�blica, amb data d'avui, ha signat
una R. 0. que diu: �Propera la data
de la clausura de l'Exposici� de Bar-
celona dintre el clos de la qual
aquest Ministeri va construir tres
Escoles unit�ries del tipus que ve
executants, en els quals quedaren ins-
tal�lats els serveis d'ensenyament
primari que aquell departament ha
exhibit en el Certamen fins que
acabada la duraci� oficial d'aquest
fossin lliurades al Municipi de la
capital com a testimoni de reco-
neixement a la persistent i meritfs-
� sima labor cultural que el poble de
Barcelona ve realitzant, i com a
modesta aportaci� amb qu� el Po-
del Central vol contribuir a i'�xit
que per a Espanya representa la ce-
lebraci� d'aquest grandi�s Certamen:
S. M. el Rei ha tingut a b� disposar
que el senyor Josep Rogerio S�n-
ehez, Director General de Primera
Ensenyan�a, en nom i representaci�
del Ministreri d'Instrucci� P�blica
i Belles Arts, faci donaci� ofi-
cial a l'Ajuntament barcelon� dels
tres edificis escolars de refer�ncia,
els quals per n perpetuar la mem�-
ria rie 1'. posici� han d'�sser des-
tinats   a Escoles,   Biblioteques, Mu-

seus Pedag�gics 0 altre qualsevulla
instituci� escolar representativa de
la cultura prim�ria.�

Com a conseq�ncia de l'anterior
R. o. em plau presentar a V. E. per-
qu� sigui aprovada la seg�ent pro-
posici�:

Que a m�s de constar en acta la
satisfacci� d'aquesta Corporaci�
Municipal per les demostracions
contingudes en aquesta disposici�
oficial aix� com per les consignades
en altre R. 0. facultant la Comis-
si� de Cultura per a distribuir el
mobiliari escolar que figura a l'Ex-
posici� de Montjuich entre escoles
d'aquesta capital, disposicions qfue
demostren l'enlairat concepte que
mereix en els Centres oficials de
l'Estat, l'obra de Cultura de l'Ajun-
tament de Barcelona iniciada amb
anterioritat a l'any 1923, es faculti
l'Alcaldia per a disposar el con-
venient per a fer-se c�rrec amb la
solemnitat que el cas es mereix, dels
tres edificis escolars que el Minis-
teri d'Instrucci� P�blica cedeix a
l'Ajuntament  de Barcelona.

ELS   TAXIS

El senyor Rocha recorda que s'ha
acordat fer un Ple municipal ex-
traordinari per a tractar de la q�es-
ti� dels taxis i demana que els re-
gidors puguin ocupar-se de diferen-
tes coses i presentar proposicions.

Li contesta el senyor Tusell per
dir que la pon�ncia dels taxis t�
molt avan�at el treball i que l'aca-
bar� divendres el mati. Dissab-
te els regidors poden presentar les
proposicions que els sembli i resol-
dre el cas.

Insisteix el senyor Rocha que
cal que hom pugui parlar de tot i
replica el senyor Tusell que el
Ple es podria celebrar el dimecres
en la forma reglament�ria.

Aleshores el eenyor Santamar�a
s'adona que els seus correligio-
naris 0 ex-correliglonaris � no es
sap ben b� el que � estan allar-
gant la resoluci� del cas amb les
seves peticions i fa constar que la
culpa no �s d'ell i que la pon�ncia
no va prou de pressa en Ja feina en-
comanada.

Aix� origina un debat irregular i
a l'�ltim a proposta del senyor Coll
i Rod�s s'acorda que el Ple es ce-
lebri dijous de la setmana en-
trant.

I l'alcalde aixeca la sessi� a dos
quarts de vuit, mentre el senyor
Massot es prepara per marxar a Ma-
drid a la mateixa nit per a tractar
coses relacionades amb la Delegaci�
de Cultura.

Els banyi de mar

Aquest mat�, a la platja de l'Esco-
la de Mar, lia estat inaugurat el ser-
vei de banys que t� organitzat l'A-
juntament de Barcelona i el benefici
del qual es far� arribar durant els
mesos de juliol i agost * 6.000 esco-
lars d'ambd�s sexes.

La primera tanda queda integrada
pels alumnes de les escoles de defi-
cients i sords-muts que han pres el
bany despr�s de fer-ho els infants
de les escoles, en total 800.

A l'�xit amb qu� s'ha portat a cap
una organitzaci� tan complicada com
supesa aquest nombre elevat de ba-
nyistes el primer dia de la tem-
porada hi han contribu�t la Compa-
nyia  d'Aut�mnibus,   transportant   a

Els parlaments dels se-
nyors (TAbadal i Vento-
sa i Galvell editats per
la �Joventut de la Lliga
Regionalista�

Ha quedat ja enllestit el tiratge
dels parlaments pronunciats per don
Ramon d'Abadal i don Joan Vento-
sa i Calvell, a la darrera reuni�
de la Lliga Regionalista, i que, se-
gons ten�em anunciat, han estat edi-
tats per la �Joventut� de l'esmentada
agrupaci�.

L'edici� del text d'ambd�s discur-
sos, revisat pels il�lustres homes p�-
blics que els pronunciaren, va pre-
cedit d'uns mots de justificaci�, en
els quals resta ponderada la trans-
cend�ncia pol�tica i l'oportunitat ge-
neral d'aquelles paraules.

A la Secretaria de la �Joventut� de
la Lliga Regionalista, seran facili-
tats exemplars de la repetida ediM�
a les entitats 1 particulars en sol-
licitln.

Els estralls
de la inestabilitat

Dilluns la cotitzaci� de la lliura
esterlina a la Borsa do Barcelona
arrib� a prop de 45 pessetes. Dime-
cres es cotitz� per sota de 41. Es a
dfr. en 48 hores el valor de la lliura
esterlina ha tingut oscil�lacions de
quatre pessetes.

No cal remarcar el trastorn que
un marge tan pronunciat d'oscll-
laci� produeix a les transaccions
normals.

Com han dit els senyors Ventosa
1 Vidal i Guardiola, aquesta inesta-
bilitat �s, encara, molt m�s greu
que la depreciaci�.

Del VI Congr�s

de Metges de Llengua

Catalana

Avui es celebrar� el banquet a ho-
nor del doctor Borr�s que li dedi-
quen els expositors que prengueren
part en l'Exposici� que tingu� lloc
amb motiu del VI Congr�s de Metges
de Llengua Catalana, celebrat recent-
ment. L'acte es celebrar� a les nou
del vespre al Casino de Sant Sebasti�,
i seran, no solament els pre-
paradors d'especialitats nacionals i
representants de les estrangeres, si-
n� tamb� els expositors d'aparells or-
top�dics, de material per laboratoris,
aig�es minerals,  etc. etc.

VIDA ART�STICA

l'Escola de Mar amb meticulosa pun-
tualitat, des dels punts de concentra-
ci�, els alumnes i alt personal en-
carregat de la vigil�ncia dels petits.

Ja a l'Escola de Mar, s'han fet c�r-
rec de l'organitzaci� de serveis de
banys el director de platja senyor
Barbat, el metge higienista doctor
Mias, els seus professors i el senyor
Gelabert, en representaci� de l'Asses-
soria t�cnica, com tamb� diversos
funcionaris de Cultura.

Despr�s de realitzats els exercicis
de gimn�stica i presos els banys de
sol i de mar, s'ha repartit l'esmor-
zar i sota la guarda de llurs res-
pectius caps de concentraci� han es-
tat portats en automnibus al lloc m�s
pr�xim del barri d'all� on viuen els
components de cada grup.

A continuaci�, ha donat principi
la semicol�nia escolar que enguany
est� establerta a l'Escola de Mar, per
a 400 infants, dels dos sexes, que
gaudiran d'un mes de platja durant
tot el dia. La semicol�nia d'aquest
mes �s de nens, i la del mes d'agost
queda reservat per a nenes.

Amb motiu de la inauguraci� d'a-
quests serveis que presta l'Ajunta-
ment ,avui a la platja de l'Escola
de Mar, hi ha hagut entusiasme en-
tre els escolars i ha regnat l'ordre
m�s perfecte.

A Can Puig

Avui han sortit de Barcelona cap a
la Col�nia Escolar que sost� l'Ajun-
tament a can Puig (Rabassada), 150
nens, a c�rrec del mestre director
Ferran Serra. La col�nia s'ha con-
centrat al Palau de Belles Arts, on
ha estat atesa pel metge higienista
senyor Mias, pel senyor Gelabert, en
representaci� de l'Assessoria t�cnica
i per funcionaris de Cultura.

Els nens foren condu�ts en autom-
nibus fins al carrer de Craywinckel,
on els esperaven els tramvies de
muntanya per a portar-los a Can
Puig.

Protecci� als nens

El regidor senyor Puig i Esteve ha
presentat a la comissi� de Cultura
una moci� encaminada a evitar pos-
sibles desgr�cies als nens que surten
distrets de les escoles pr�ximes a
llocs de gran tr�nsit rodat.

Molt sovint, especialment on no
existeixen senyals reguladors del
tr�nsit, els escolars i llurs acom-
panyants s�n v�ctimes de la falta
d'atenci� per part dels conductors,
els quals no es fan c�rrec de la na-
tural distracci� dels petits, ocasio-
nant-los els ensurts conseg�ents i po-
sant-los en constant perill.

El senyor Puig Esteve proposa,
que es col�loquin nous pals indicadors
en els carrers pr�xims a les escoles,
amb la indicaci� de �Precauci�. Zo-
na Escolar� 1 que la gu�rdia urba-
na s'encarregui de regularitzar la
circulaci� de vehicles, especialment
durant les hores d'entrada i sortida
d^-ls alumnes en indrets de molt
de tr�nsit, com per exemple: Marqu�s
del Duero, Gran Via Reforma i els
altres carrers en qu� es cregui ne-
cessari.

A  la Font d'En  Fargues

Ha visitat les barriades d'En Far-
gues, Mulassa i els seus voltants el
Regidor jurat pel districte senyor
Manuel Sabater, al qual acompanya-
ven el secretari de l'Oficina Munici-
pal senyor Mart� i Navarro, l'engi-
nyer municipal senyor Segarra i el
brigada senyor Florit.

Foren rebuts a l'entrada de l'A-
vinguda de Frederic Rahola pel pre-
sident d'aquella Associaci� de Pro-
pietaris senyor Pou de Barros, la
Junta i gran nombre de socis. Es
trobaven tamb� amb els reunits el
tinent rector reverend Josep Eund�,
el reverend Marian Martorell i Balta-
sar  de  Fargues.

El regidor jurat i els seus acom
panyants feren  una detinguda visi-
ta per  aquelles  barriades, i  s'assa-
bentaren de les seves necessitats m�s
urgents.

En acabar la visita passaren a l'As-
sociaci� de Propietaris, on foren ob-
sequiats.

El president de l'Associaci�, senyor
Pou de Barros, despr�s d'agrair, en
nom de l'entitat i dels ve�ns d'aque-
lles barriadse, la visita del senyor
Sabater, express� l'esperan�a que
tenien: que per part dels senyor
Sabater serien ateses les peticions
formulades.

Per la seva part, el senyor Saba-
ter, promet� fer tot quant sigui fac-
tible per a satisfer les necessitats
exposades i deman� la col�laboraci�
de tots els ve�ns per al major �xit
de la seva gesti�.

Tamb� pronunci� algunes paraules
al�lusives a les obres a realitzar el
senyor Mart� i  Navarro.

Els reunits expressaren tamb� llur
reconeixen�a a l'enginyer senyor Se-
garra per les moltes facilitats que
en ell han trobat sempre tots els
ve�ns,   a   l'Ajuntament.

En marxar el senyor Sabater i els
seus acompanyants, resson� un 110-
drid i entusiasta aplaudiment.

El senyor Danso*

Cridat pel comte de G�ell, ha es-
tat a l'Alcaldia l'enginyer cap de la
Companyia del Nord, senyor Joaquim
LlaAs�, per a tractar d'un baixador
que hom vol fer a La Florida, al
Vall�s.

Preguntat pels periodistes el se-
nyor Llans� sobre les obres de l'es-
taci� de la Pla�a de Catalunya, ha
dit que encara hi havia estona per
arribar a la inauguraci�, puix hi te-
nia que veure un xic la situaci� ac-
tual de la Caixa Ferrovi�ria que cre�
l'Estat.

El oarrer de la Solidaritat

Havent de procedir-se a la renova-
ci� del pavimentat del carrer de
la Solidaritat, a tenor de l'establert
en les disposicions municipals vi-
gents, es prev� als propietaris de
finques de l'esmentat carrer que rea-
litzin les obres que necessitin, co-
men�ant-les dintre els quinze dies se-
g�ents a aquesta notificaci�; passat
l'al�ludit termini i practicada la no-
va pavimentaci�, no es concediran
permisos per apertura de rases en
aquella via, fins transcorreguts dos
anys.

Escolars  de   Matar�

Han visitat ia Casa Consistorial di-
versos alumnes de les escoles de Ma-
tar�, acompanyats de llurs profes-
sors, que han vingut a Barcelona per
a visitar l'Exposici�-

*
*     #

El pintor Mompou ens diu, comen-
tant la nostra nota �Sensibilitat d'a-
vui�, en la qual parl�vem de l'or
questra de Jack Hylton:

�La vostra nota est� b�, per� el
meu germ� � (que com saben els
nostres lectors �s el m�sic, tan co-
negut en els medis musicals euro-
peus) � la trobaria segurament poc
clara.

HI ha, en la vostra nota, una cer-
ta confusi� entre la m�sica negra, la
veritable � la que neix de l'�nima
negra � i la que en podr�em dir
pouada en el folklore negre: �s a
dir, la �zarzuela�.

Hi ha una m�sica negra, com hi
ha un cant �flamenco�, com hi ha
una m�sica russa, com existeix una
m�sica popular catalana (aquesta
darrera closa en la seva evoluci�).
La valor de la m�sica negra � de
la veritable � �s fonamental; la va-
lor de la�zarzuela negra�, de la m�-
sica �pintorescament� ntgra, �s nuUa
es judica de  cara a l'eternitat.

Gran part dels programes de les
orquestres internacionals de jazz,
s�n compostos de �zarzuela negra�;
no pas de m�sica negra.

Penseu un moment te la mu-
sica realment negra i veurem que
no es tracta pes d'un g�nere infe-
rior.�

Ens sembla que Josep Mompou t�
ra�. Es tanta la for�a d'aquesta m�-
sica negra en plena formaci�, que
no �s estrany que aquell que s'hi
lliuri corri el risc d'avorrir l'altra:
el que podr�em dir-ne la gran m�-
sica. Per aquesta ra� tota vigil�n-
cia contra el snobisme ser� poca.

BAIAROLA

NOTIClARi
L'Associaci� de Dones Artistes Aus-
triaques ha organitzat una exposici�
al castell de Kaisergarten a Viena.
Una dona arquitecte ha tingut cura
de la decoraci�: la senyora Liane
Zembler. En aquesta exposici� hi ha
obres de Herta Butcher, Maria
Strauss Likartz, Mariette Lydis, Fran-
ziska Zachs, Fanny Harhfinger, An-
na Lesznai, etc.

Ha estat feta de poc a Paris la ce-
rim�nia, oficial de posar la primera
pedra de la �Cit� de Refuge de l'Ar-
m�e du Salut�.

Aquest edifici, que seer� un dls m�s
pr�ctics i m�s moderns de Par�s,
ser� obra dels arquitectes Le Corbu-
sier i jeanneret.

Des del dia 20 de juny fins el dia
5 del corrent, tenen lloc al Teatre
Municipal de R�o de Janeiro les ses-
sions del Congr�s Panamer�c� dels
Arquitectes, presidit pel senyor Vian-
na do Castell�, ministre de Just�cia
i  de l'Interior.

M�s   de  cent  delegats  pertanyents

als  Estats del Brasil i  a  la  major

part de  rep�bliques sud-americanes

han pres la paraula fins a la data.

�

Es a punt de celebrar-se el nov�
centenari d'una de les m�s caracter�s-
tiqus catedrals del Rin mitj�: la d'Es-
pira. Aquesta catedral remarcable,
malgrat les restauracions no massa
afortunades, cont� els sepultures de
vuit sobirans del Sacre Imperi Ro-
m�-Germ�nlc. Fa poc es va desco-
brir ac� la tomba de la princesa
Adelaida, filla d'un d'aquests sobi-
rans, de l'emperador Enric IV, c�le-
bre per les seves lluites amb el pa-
pat.

La il�lustre compositora Narcisa Frei-
xes, que ens ha legat les m�s inobli-
dables i fresques can�ons per als
infants, i a la qual, avui, la "Revista
Jorba" homenatja merescudament.

LES FRANCESES VOLEN
EL \01 MUNICIPAL

Les franceses volen per ara, a tota
costa, el vot, el vot municipal.

La Uni� Nacional de Dones, on la
duquessa de La Rochefoucauld, actua
com a secretaria, fa una campanya
activ�ssima demanant el dret al su-
fragi municipal.

Una estad�stica recent de la Rep�-
blica ve�na ens diu que hi ha a
Fran�a 2.974.000 dones que porten la
direcci� de comer�os, ind�stries i em-
preses agr�coles.

Diuen�i nosaltres tamb� ho havem
dit moltes vegades�que les dones s�n
aptes per a dirigir aquestes organit-
zacions i portar a cap les q�estions
d'higiene, assist�ncia p�blica, hospi-
talitat, treball i cultura dels pobles.

Les dones franceses�esperits in-
quiets per execl�l�ncia�han tram�s a
tots els peri�dics francesos una en-
questa demanant l'opini� de tothom,
sobre aquest afer.

S�n moltes les respostes d'homes
eminents i de dones que ocupen llocs
for�a honor�fics dintre la ci�ncia, que
han contestat afirmativament.

Cal que el Govern franc�s es deci-
deixi; cal que obri les portes dels
Ajuntaments a aquestes dones valen-
tes i intel�ligents que durant tota la
Gran Guerra van sostenir la naci�;
foren aquestes dones les que- van.
adoptar tots els oficis i totes les
activitats humanes per a col�laborar
i salvar la P�tria.

Els homes que van tornar de les
trinxeres van poder trobar encara
una llar i una vida que sense els es-
for�os d'aquestes dones generoses,
s'haurien desfet per sempre.

I per qu� ara els francesos no volen
admetre llur companya dins els Mu-
nicipis?

Per qu� ara l'exclouen d'aquesta
sana col�laboraci�?

Cal fer just�cia. Si els homes de
Fran�a posen un l�mit a la franca ac-
tivitat femenina, no seran sin� uns
inh�bils i uns egoistes aut�ntics.

Llucieta CANYA

NOTICIARI

Remarquem l'article del senyor An-
ton Busquets i Punset, director de la
�Revista Jorba�, que tan bellament
parla de la nostra inoblidable dama
senyora  Narcisa  Freixes.

�"�.

Preguem als nostres escriptors i no-
vel�listes que ens vulguin trametre un
exemplar dels seus llibres per a la
simp�tica biblioteca femenina de Ca-
pellades.

*    *
La   c�lebre aviadora Maryse   Bas-
tie recorre pobles i pobles amb el seu
avi�,  fent una intensa  propaganda
feminista.

Concurs del Club Femen� i d'Es-
ports de Barcelona:

La Comissi� d'Actuaci� Social, Pro-
paganda i Festes convoca totes les
artistes de Catalunya, Balears i resta
d'Espanya al concurs que obre per a
premiar el millor cartell de propa-
ganda que m�s b� condensi i repre-
senti l'ideal del Club, �o que es re-
sumeix en les tres paraules seg�ents-
�Fmenitat,   Esport,   Cultura�.

Per a prendre part en el nostre Con-
curs no cal sin� trametre, a comptar
del dia 1 de juny vinent i fins a I'l
d'agost, l'original dins sobre amb un

lema. acompanyat d'un altre sobre
amb el mateix lema a l'exterior i amb
tots els detalls per a la f�cil identifi-
caci�, dintre. Ha de dirigir-se, aquest
segon sobre, lacrat.

El cartell ha d'�sser, m�ximum, a
tres colors, i cal que porti una frase
molt curta, per� suggestiva i atrac-
t�vola.

El dia 1 d'agost es nomenar� un
Jurat qualificador, el veredicte del
qual es far� p�blic el dia 15 del ma-
teix mes, per la premsa i particular-
ment a l'artista que es consideri com
la millor interpretadora de la idea ex-
pressada.

Qualsevol recomanaci� o indicaci�
al Jurat o Junta directiva que arrib�s
referent a fer ressaltar m�rits d'un
cartell determinat, seria totalment
contraproduent, car la devoluci� sen-
se tan sols obrir-lo seria la conse-
q��ncia immediata.

El cartell elegit valdr� a la seva au-
tora un premi de �tres-centes pesse-
tes�, que se 11 lliuraran tot seguit que
acrediti la seva personalitat. Si l'au-
tora del cartell no viu a Barcelo-
na, se li trametr� un xec est�s al seu
nom i sols cobrable per ella.

El cartell quedar� d'absoluta pro-
pietat del Club, que en podr� dispo-
sar segons li sembli.

Per la Comissi� Permanent d'Ac-
tuaci� Social, Propaganda i Festes,
Pilar Gilabert de Ribera

--------------------<-e-<*�-----------------.�

Q�estions socials

COMISSI� MIXTA DE LA IND�S-
TRIA HOTELERA I CAFETERA DE
BARCELONA

Es posa al coneixement dels se-
nyors1 patrons que tinguin obrers
cuiners contractats per temporada,
que pel Ple ordinari d'aquesta Co-
missi� Mixta del 26 de juny prop-
passat s'acord� fer p�blic, per mit-
j� d'una Nota s�plicada a la prem-
sa, que els �nics contractes de tem-
porada v�lids s�n els que s'ajusten
al model aprovat per l'esmentada
Comissi�, el qual tenen a llur dis-
posici� a les Oficines de Cens i Bor-
sa, amb les addicions aclarat�ries
posteriors que oportunament foren
comunicades.

UNA ENQUESTA SOBRE EL TRE-
BALL EN LA IND�STRIA METAL-
LURGICA

Per acord de la Pon�ncia de Le-
gislaci� de la Comissi� Mixta en les
Ind�stries de la Sider�rgia, Metal-
l�rgia i Derivats de Barcelona, se
sotmet a informaci� p�blica per un
termini de quinze dies els extrems
seg�ents:

�S'han de considerar com a hores
de treball totes les hores que roma-
nen els fogainers als tallers?

jEs prec�s Per a la bona marxa de
la ind�stria, la pres�ncia dels fogai-
ners al taller durant les 48 hores
que per costum hi romanen actual-
ment?

Mitjans de compaginar el costum
amb la jornada de vuit hores di�ries
0 48 setman.als.

Les contestes es dirigiran per es-
crit al senyor president de la Comis-
si� Mixta, Via Layetana, 4 princi-
pal, primera.

ELS   PATRONS  FLEQUERS

Ha visitat el senyor Governador Ci-
vil, general Despujol, una comissi�
de la Lliga Industrial de Flequers,
per a  oferir-li els seus  respectes.

Al mateix temps es canviaren im-
pressions d'assumptes d'inter�s per a
la  ind�stria flequera.

LA QUOTA DEL COMIT� D'ESPEG-
CLES

En virtut d'inst�ncia subscrita per
l'Associaci� d'Empresaris d'Especta-
cles p�blics de Catalunya i en nom
d'ella pel seu gerent senyor Pini-
11a s'ha resolt la sol�licitud de rebai-
xa de la quota parit�ria a un 50 per
100, donant lloc a l'argumentaci� s�-
lida i justa de la meritada entitat,
que una vegada m�s ha tingut un
�xit per als seus components i pe1'
a les empreses en general.