Xut!. Núm. 702 (24 març 1936)

              'Página 2 

XVTI 

XV' 

=- 

1 

L'entusiasme era excessivament 

descriptible. ' 

* * * 

La defensa Pardo-Espada no s'estava de res. Feia ciris a mig camp i cedia pilotes a en Fournier arnb una gran serenitat. En Gallart i I 'Ernilín, cada vegada que els passaven, els saludaven molt atentament. Tot anava corn una seda. L'Oscar es feia la manicura i Ilegia els anuncis, i en Lángara es deixava marcar una mica, només perqué en Soler no s'avorrís. 

-Sí que, amigo ... 

-Es aquello qt¡e se dice ... 

-Las cosas hay q¡¡e tomarlas 

tal como vienen ... 

1 tots, absolutament tots, estavem convencuts que el resultat seria més colpidor i donavern per descornptat que I 'oOviedo» marcaria un parell de g�ls. 

Norné els dirern que I 'home del marcador ja els tenia a punt de penjar i va anar de poc com no els penja tots dos d 'un copo 

* * * 

de dos no ens Iii posávern,' i ho sostenim. L'oOviedo» tarnbé. 

Aquesta vegada fou l'Emilín. 

Veain la descripció anterior i vostes'" rnateixos irnaginin quelcom fantastic que pugui superaa.la. Només mancava que en Fourriier hagués aparegut saludant al terrat del xalet i I 'Espada ens hagués tirat un dátil del cim d'una palmera perqué I'efecte hagués estat més espectacular. Fou una com, posició digna d 'una revista d 'en Sugrañes. 

Uns. quants ovetenses que hi havia al carnp varen aplaudir, i en Sánchez Orduña va xiular dos orsais de propina perqué els socis estiguessin contents. 

Pero ep! Havien dos i eren tres. 

Ens en hi varen afegir un. L'Herrerita i en Lángara es posaren dacord i el darrer féu el cinque. Mai menys! 

l' es va acabar. Es va acabar amb el resultat de 5 a 1, que nosaltres el considerem com una ve· ritable ganga. 

Que deiern deIs dos gols? La causa principal de la desfeta 

Que el primer el va fer en Ga- de li(dEspanyol)) fou la lesió d'en 

llar t, Com? En quina situació es Pérez. En retirar-se en Pérez, tot 

trobava la porta? Quina era la si- I'equip resta desgavellat i ningú 

tuació dels jugadors? Ui l No sa- no sabé cobrir el lloc interí. Les 

bríem pas reconstruir els fets. Ens altres causes foren I'apatia d'en 

va semblar que en Pardo era. al Soler, I'esgotament d'en Lecuona, 

canódrorn, i I'Espada juraríem que la incongruencia d'en Mandaluniz, 

el várern veure a pocs quilornetres la genialitat de I'Espada i la ferrna 

del lloc del seis me. Fou una jugada actuació de 1'«Oviedo)). 

que va convencer .els més incré- L'oOviedo» va efectuar una se- 

duls. Una jugada d'aquelles que gona part exceJ.1ent, i aixó sembla' 

acrediten una tripleta i els corn- que no i sempre acaba de fer 

panys de causa. el pes. 

Hem dit, pero, que per menys TAUJA «EL SABIO)) 

�.,� 

* * * 

A LA BARBERIA DE CHAMARTIN 

El «BarfVa» es deixa ataitar dos p,unts més, i el «Madrid» el re= passa a pel i a �epel per tres veflades a cap. 

\ 

Com que en Soliva el dia d� 1'«Espanyol» ens va entusiasmar, a Madrid torna a jugar. El vers és tlefectuós, ,pero ho és molt més I 'arbitre. 

La defensa era 1 'Obac-Areso. lEn Franco feia de mig centre, i en Garcia de conductor. 1 naturalment, I'encarregat de marcar els gols era el «Madrid)). 

EIs partidaris deIs «merengues)), 

o sigui la mássa amerengada, de boncomen,<ament ja va gaudir de valent, puix que la iniciativa anava, per compte de la casa. EIs amos del terreny es feien amos de la situadó. 

lmmediatament s'a80staren a la Í)orta, i en Lecue deixa un gol de paga J senyal. 

-<Que n 'heu de depositar gaires? - pregunta I 'Ibon'a, que era I 'encarregat del guardarroba. �Amb un parell més ja en te- 

,nim prou. . 

Aleshores l'Iborra ja sabé· de quin mal havia de morir, i es traJl- 

EjuiHitza. . 

En Vantoldra i en Munlloc eren els millors. Un per cada costat, arribaren a coincidir en certa ocasió i ana d'un pel com no marquen un gol. 

En Regueiro, que es veu que s'entrena pff ñino pelotario, va provar de marcar un gol amb la ma, i li va sortir bé. Sort que en mi� de I'entusiasme del públic, en Soliva conserva la Seret11tat i l'a. 

nuJ.!a; del contrar:i, el camp s'hauria convertit en un Txiki-Alai. 

1 Hi havia un fanguet que enamoraya. En Franco portava fang fins a les butxaques. 

En Balmanya i l'Escola provaren de ;xutaQ", pero l'Alberti para els trets amb una gran elegancia; distinció i economia (diem economia, perque ho fa més baratet que en Zamora). ' 

Abans d'acabar la primé'a part, fou tirada una falta des de mig campo L'Emilín pogu� abastar la pilota i d 'un cop de cap marca el segon gol. 

Com que ja només en mancava un, en Lecue, d'acord amb en Regueiro, el va marcar procurant fer sofrir el menys possible a 1 'Iborra. 

Per celebrar-ho, es va jugar una mica dur i I 'arbitre va expulsar en Balmanya. 

En aquest país no anirem bé mentre no sigui permes d'expulsar els arbitres del campo 

L'antiseptic cicatritzant que cura més rapidamen.t les ferides 

EL «SABADELL» JA ES CAMPIO! 

VEN'Y AL «JUPITER» PER 3 A o 1 QUEDA PRO:CLAMAoT 

Pero, campió de que? D 'Espanya? Del món? No. !El «Sabadell» és campió del quart grup de la Copa Espanya. Que es com si diguéssim carnpió de Sabadell amb bitllet d'anada i tornada. 

L 'estímul va fer que diumenge els minyons de la Oreu Alta breguessin amb entusiasme. Fins en Sospedra es va eixorivir. El primer gol fou obra' seva en recollir una passada d'en Calvet. El segon el va fer en Fernandez. El tercer el marca en Parera en ocasió d'un 

cornero . 

El pobre «júpiter» va seguir fent de víctirna.. El diurnenge varen fallar en Pauné i en Soler. 1 en un equip en el qual fallen el mig centre i el porter, és corn si fallés tot. ' 

N o hi hagué raons ni confiictes. 

En Castarlenas feu un arbitratge variat, pero se 'n va sortir bé. 

Altrament, el «júpiter» és dels 

que es resignen aviat. ' 

EL «GIRONA» 1 L'«ARENAS» ACAB!EN SENSE COMENK;AR 

Volern dir que el marcador seJ nyalava els mateixos en comencar que, en . acabar. L'home del marcador va poder fer d'espectador amb tota tranquillitat, Després deIs noranta minuts de lluita, va resultar que l'únic gol aconseguit per 1 '"Arenas» fou anullat. Malagua, nyada feina. En Gonzalo, que ha-o via estat l'autor, s 'arrencava els. cabells. 1 com que el culpable de tot havia estat en Gurruchaga, Ji clava una bronca. En canvi, en Francas no s'hí veia de contento 

A la segona par t, com els anirns s'excitaven i el dejuni es feia pesat, el collegiat Torres va haver de suportar les bronques del cas, pero la cosa no va passar a majors conseqüéncies. 

Total, cap a cap i un puntet per bandol. 

Poca feina i ben retribuida. 

RESULTATS CAMPIONAT DE LLIGA 

PRIMERA DIVIsró 

«Espanyol», 1; «Oviedo», 5 «Madrid», 3; «Barcelona», o «Osasuna», 3; «Racing», 1 

«A. de Bilbao», 4; «Sevilla», 1 «Betis», 3; «Valencia», o «Hércules», 2; "A. de Madrid», 1 

'SEGONA DIVISIÓ 

«Girona», o; «Arenas», o «Jerez», 4; «Saragossa», o «Celta», 2; «Murcia», o 

PANXADES 

En Sabater encara es po� nerviós. En I'intent deIs 100 m. lliures tenia els nervis que, li demanaven til·la a crits. MillOl'a el record universitari, pero no el d'Es,panya. 

En 'Caq'ulla va estar immens, fent -1' 6" i en Calero amb l' 8" el seguí e� merits. 1 t�ts dos Tec� , nics. 

Tecnics d'estudi tecnics ne- 

dant! 

* * * 

La iVIary, que estud'iat batxillerat, guanya els lOO m. lliUi'es amb l' 21", i la senyoreta Fontan ellas els guanya amb l' 41". 

, Es' veu que una es sabia molt bé la «llicó» i l'altra no I'havia estudiat, p�rque amb 20 segons de 

. diferencia es nota ... la diferencia! 

* * * 

En Salvo, de l'Escola del Trebal1, guanya de passeig els 800 m. lliures. L'AguiJar, tot sidralista i al pas de Mi jaca, a 1 'úlfim hagué de galopar fort, doncs en J uahdó i en Cabrejas' I'empaitaven amb insistncia. 

Felicitats a en Juandó i a en Cabrejas per la seva cursa. El catedi'atic rnés exigent éls hauria dphat 

'AMB AIRES DEL TANGO 

ELS .INSEPARABLES 

sobresaliente. Ara que, de poc, donen un ensurt a f 'Aguilar. 

* * * 

En Rovira, que es torna un polista de classe, el -dia que jugaren , Comerc-Tecnics va estar senzi llament apoteósic, No ho semblava que el marqués en iVIollevi. 

Ara que, en sortir de I 'aigua, ens en convencerem del .tot, dones portava cada esgarr apada que feia feredat, 1 és que en Mol!evi és un 

«gat» vel!! ' ,1 

* * * 

lEn Mar tí se'n va ariar a Cadic per aprovar I 'ingrés en Medicina, i va tornar tan content, 

N o . havia aprovat, pero, ho provaria una altra vegada, 

En Masdeu sexarniná a Saragossa. 1 va aprovar. ' 

Segons .diuen , el catedrátic es rnareja de tant mirar-li el bigoti, ' i a I'últim va dir: 

-Que me lo saquen! Aprobq,do! En Martí va fer un mal 'temps als roo m. lliures, i en Masdeu va -estar immens. .Irnrnens ... ament dolent l 

Enxlceclo-es-va arrencar els-qua. tre cabells qu.e li quedaven , en Tassis es' donava als dimonis, en Colorné es desfogava amb discur- , sos improperiosos vers els elements de l'Univers, el Conclave en pes de l'entusiasta i abnegada «Betula Missatgera» estava pres d'una desesperació tan gran que es temia un dia de dol a Badalona; -els més heroics, aquells que a tall de 1'0- meus en compliment d'una 'prometenca van arribar al ,Tibidabo, no es conforrnaven amb que el cornencarnent de la temporada es 

Avui E:1TI sento tot filharrnonic. 

Pero es tracta d'un .filharmoniquis'me esportiu. Quines seran les víctimes? En Cuello i. en J uarez, 

N o coneixeu els dos atletes? Sí, home: els heu de conéixer per forca I Tots els periodics grafics que s'estimen n 'han publicat una foto. 

Espiritualment, van molt units. 

Són una parella com si diguéssirn Tristany i Isolda, Ciriaco i QUÍ'ncoces, Prats i Vaca o Clark Gable i J oan Crawford. Són així dinseparables. 

EIs -hem trobat a Madrid, entrenant-se al camp deIs cuistes de la camisa del matalás, En Sami crida molt, i els dos gauchos estan prenent el sol corn si es trobessin a I'estancia o senzillament parlant amb l'alegre muchachada, 

-La seva fitxa personal? 

-Alberto Cuello, siete veces in- 

ternacional, ex-jugador del «Talleres» de' Tt¡cumán, del «Tigre» de Bt¡enos Aires y actualmente retenido por el «Ri've,r Plate». 

-Molt bé. Aixo vol dk que és treballador (jugava als "Talleres»), que és una fera (ho djem pel «Tigre») -i té plata (del «River»). 1 vós, 

Juarez? . 

-Yo soy Teófilo ]uárez, soy hijo de Santiago del Estero y también. jugaba' de centro medio. Me contrató el «Chacarita ]unio'YS» hasta fines de 1933, que fué cuando pasé 

al' «iRiver»., ' 

--'QLI� hi ha del vostre cas. amb I'equip deIs milionaris? 

-Ve1·á usted-diu en ,Cuello-, allí, por una farde desgracia,da, te dejan 'loda tma tempomda pa 1'arrastre, y hay tma de leyes de futbol que, va1nos ... ! 

-Que mé!n dieu del fallo que ha donat la Federació Argentina 'P -Nada, que es un «fallo» de estos que cuestan un gol. 

-;-Així, no podeu jugar amb 

1 '"Athletic»? ' 

-Claro que no. Ellos quieren que pasemos otra vez el charco. -Així sí que esteu ben «enxarcats» ! 

-Ahora se· trata de perder un a1io, , o que el «A�hletic» suelte pasta. 

-Aixo de la pasta em seinbla una «pasterada». 

-A espera,r los acontecimientos. 

---Qué me'n dieu dél f\ltbol del 

Vdstte, p,aís? - 

�Los Ifquipo� UtlÍfi bt.,». Y ¡tI). 

quedés sense I 'acte inaugural, i més aquest any que la Federació Catalana anava a donar-li tota la solemnitat, fins amb vermut i tot.. Res l , els enemics naturals del ca. lumbófil - boira i pluja-s'havien conjurar per a esguerrar el marro, i es compren- que hi hagués «betu, lenes» que allá dalt del Tibidabo volguessin morir sota' les rodes dels, camions, o bé d'una pulmonia, i es compren tarnbé que degut a la solidaritat existen t, avui entre els colurnbófils catalans, hi hagués aix¡ mateix altres elements de les so. cietats barcelonines disposats a sui, cidar-se conjuntament arnb els badalonins (fins creiem que alguns directius de la «S. C. de Catalu, nya» estaven esperant a casa. s�va un avis telefcnic per afer-se 1 'ha. rakz1·i); en fi, un veritable drama, al qual, afortunadament, no s 'ar. riba grácies a la presencia del president de la Federació, el pa. 'ternal senyor Codina, el qual pro. 

, cura consolar (ell l , precisarnent eH, que com a «betulenc» cent per cent que, és, estava desconsoladarnenr ir.consolable l ... ) amb un discurs del seu repertori,' dernanant que !'any que ve s'encomanin abans a santa Barbara i facin fer uns impermeables per als coloms. ReSUm: el vermut es va' tornar aigua, el banderí ' de la Federació es va estrenar batejat amb aigua del cel, els co!oms van tornar a llur ca· lomar en camió o poc menys, i a les dues de la tarda, un ventet mofeta va escampar la boira i". post nubila, Eebus, van guillar els núvols i va quedar Iluínt un sol molt propi per a una aviada. Déu ens en guard d'un ja esta feto De totes maneres, els coloms de Badalona i del Masnou van fer el seu primer entrenament, i, si no ho vam celebrar abans d'ahir, ja ho celebrarern . un altre dia. 

ESPARVER 

Els semb! del m es fa a la , ple de ren<;: j cl'esta amb que ¡ molt apare 

Ara dies, Feder negue curull Laiet: els SE rició 

corree so1'Oll veien temp! sernb de la pinyo 

E!s 

Ha, e encar del 1 nen pacífi véner de p¡ per p socis. 

Ma cen ; i pn Monj cornil parar notar «ates vol te! deslk que qued a un sis n maru 

Da entre Moli tá q\ 

per diari resul la m 

El FedE parti en n metr rus s, ruga sego per punt cap a rE refle d'és! Iana el ( lIam 

p, car-: quai «Fo ele , trav pap' ¡Jobl ele 1 un gué� a lE 

tuolmenie es campeón el «Boca fu. niors». 

-Qui són aquests? 

'--,Son los favoritos de la colonia italiana de Buenos Aires. Así como el «River» és el predilecto de la 

española. . 

-Voleu dir que no és «coba»? 

-Escoba? No es para barrer] 

-No, home. Volem dir jabón, 

-Ahora tendrá ocasión de ver 

su.damericanos. 

-Que ve alguna troupe de tanguers. 

-No. Viene una selección de [utbol. 

-Magnífic! A veure, uns quants noms? 

-García, del' «Nacional» de Montevideo. 

-Aquest norn em sembla que 1 'he sentit alguna vegada, 

-Es portero. Y además Larosa y Stipaccio. Este último viene con· tratado por un equiPo italiano. -I defenses? 

-Fernández, Fer'yeira i Cadilla., 

éste es negro. 

�Ui! Quina por! 

-De medios vienen Guarneri, Oliveira 'Y M ercadel. 

-1 davanters? 

-González, Piriz, Chirimino. 

Amarillo ... 

-Que és negre, també, aquest Amarillo? 

-No. Es indio! Y por último, el célebre 'Cast'l'o. 

-El fenomenal 1Jruguaia'! Jacal que ens I'enviin a Barcelona. -Tiene ya veintinueve años. 

Pero todavía se consl(rva. 

�Aix0 no és res. Aquí tenim en Campanal, que té una fabrica de conserves. 

'-Sí, ya ,lo sé. Y tienen el Conservatorio. 

--lExacte. A�a digui 'm : són mo1t vells aquests jugadors que vénen? -Entre todos suman 346 años. 

-Podrien jugar contra lVIatus- 

salem. 

-Es gracioso. Quiere Un chiste bonito? 

-Digueu-k>. Si ée. historic! . 

-Ya lo creo-diu en Juarez-, 

Por Carnaval me disfracé de pája.ro y Cuello de pajariVa. 

-J a, ja, ja! (Aquesta rialla és 

per despistar.) '. 

En Cuello i en J uarez maKxen cap a vestir-se, per por d'una' agressió per part meva. Jo els he 

tét:bltHIMt sldrA,I." , 

nyó 

el'a( la 1 1'0111 

sos el'es A r vin, 110 

E