Text per 311_Núm. 311 (21 set.1912)

              ANY VII. BARCELONA 21 DE SETEMBRE DE 1912. Num. 311,
aTA ft7
REDACCIÓ Y 1DMIE115TRACIL)
R.TJ: I E céntima
PLASSA DEL Pf, 5
LA COMPANYIA DEL SINDICAT
BAILjI,és. riAzz..ct• A 1¦TTCDNI PIB3R,A.
Primer folleti (32 planes,) de 1' obra den Pitarra, LA. BALA DE VIDRE
y cobertes de LA DIDA.
„.. .......
11~1111r- 4
M r
SURT ELS DISSABTES
TA
REVISTA TEATRALI
• rr, ,,,,,
IMFORMACIO—LITERATURA—NOVES
REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ: PLASSA DEL PI, 5 -BARCELONA
La nova cornpanyia teatral catalana
ON morts o bé están retira ts de la es
cena la mejor part de comediants
— actors y actrius. — que havíen
constituit la típica, indiscutible y
gloriosa companyía del Teatre Catalá. Está
esbossantse, doncs,—está formantse fa un
quant temps, avegades de una manera espon
tania, al tres cops obeint a una inteligent se
lecció,—el nou elenc artístic que ha de venir,
per Ilei natural, a sustituirla. Espectadors,
testimonis nosaltres d'aquest cambi de tanta
trascendencia, será bó recullirne y glosarne
algtins detalls y particularitats.
**
Heusaquí, decorant el número d'a vui, les
figures artístiques a les quals el Sindicat d'Au
tors confía, aquesta temporada, la interpre
tació de les obres que's posin en escena.
La tasca de escullir aquets actors, reunir
los y presentarlos al públic ab disciplina, no
es de les més sencilles ni ha estat, tampoc,
fila de la improvisació y lluny de tota trava.
Ha esta t, al contrari, ben meditada y prevista;
reconeixement y sanció de una pila de mérits
y serveis con trets per aquets artistes, ja din
tre'l ruateix Sindicat d'Autors o bé en altres
Teatres de Catalunya. Acte de justicia, in ten t
de selecció; pauta, norma y guía aproxima
des de la nova companyía ideal catalana...
LA COMPANYIA DEL SINDICAT
77.77 -
ARMENGO L GOULA ELVIRA FREMONT VICENS DAROQUI
LA ESCENA CATALANA 4
LA COMPANYIA DEL SINDICAT
1'1
ANTONIA VERDIER CARNIE ROLDÁN ANTONIA BARÓ
***
Fixeuvos com, alguns d'aquets noms—la
mejoría diriem,—no es pas ara'l primer cop
que‘s continuen dintre la mateixa Insta. Vol
dir que treballaven junts iiquets actors y que
tornarán a treballarhi. Garantía indiscutible
de coessió, compenetració, armonía y equili
bri. Requisits essencials, insustituibles, de
tota companyía montada a la moderna.
Fixeuvos, també, en la escota a que per
tanyen gran nombre d'aquets comediants.
Son joves, entuSiastes; amants d'un genre,
de una modalitat teatral nascude ab ells y
que en ells se fomenta. No son obstacle per
avensar, sino felvents partidaris de tota evo
lució. Respectuosos ab el passat, viuen abels
ulls fixos en l'avenir. Encarnen, sintetisen,
pot dirse, l'actual moment de la escena cata
lana, amant de la tradició, peró freturosa
també de totes les innovacions ben enca
minades.
***
Un'altra particularitat del criteri que ha
presidit a la confecció de companyla: no s'es
clueix, sistemáticament, cap prestigi a rtístic,
vinga del camp que's vulgui, ni del mésoposat
que fos a les corran ts d'avui. Ans s'acunen,
fomenten y encarrilen totes les vocacions y
iniciatives. Un cert eclectiscisme, una opor
tuníssima transigencia ab tots els gustos y
tendendencies ressalta desseguida al passar
els ulls per la colecció de retrats que honren
nostres columnes...
**
Deferent ab els antics Iluitadors,—a mida
de les seves possibilitats,—el Sindicat d'Au
tors Dramáties també‘s mostra generós an
coratjador de .primeres joventuts. Vegeuho.
Ja, durant la temporada anterior, va donar
se la rná a a lguns inédits. No hi ha hagut pas
rnotius de penedirsen. Aquest cop se conti
nua la feina educadora y es de creure que, ab
estudi y constancia, els noms deis darrers
favorescuts podrán continuarse dignament
al costa.t deis que's revelaren aleshores.
***
A cás algú, massa exigent—o poc coneixedor
deis obstacles y dificultats de tota llei y mena
que s'oposen a la formació de una bona com
panyla,—trobi a mancar, en aquesta que es
tá a pun t de presentarse al públic, certs noms,
certes figures de primer terme o, potser, al
guna altra de importancia relativa pero en la
qual, Pateta observador que su posávem, ha
vist grans esperanses vinculades.
Si aixt fos, demanarlem al descontent un
xic més de refiexió y paciencia.
Refiexió per atinar en que, si el Sindicat
d'Autors no ha escriturat determinats pres
tigis, prou pena deu tenirne y, avegades,
prou la deu compartir ab l'artista preterit.
Car sovint s'escau que pretensions exagera
des, o inforrnalitats massa fortes o rescents
dificulten—sinó fan impossible,—totes les
avinenses...
Respecte als modestos candidats a la com
panyia que aquesta vegada no hagin pogut
entrarhi, tampoc cal fer retrets al Sindicat,
ans compendre les naturals diferencies de
opinió que hagin privat, de moment, l'ingrés
que's desitjava. Tingui paciencia tothom, fé
y perseverancia en el seu treball y confiansa
en la gestió honrada dels nostres dramaturcs.
Els quals rés voten tant com obrir toles les
portes a la vera vocacíó. Y—tal com déiem,—
no s'oblidi que aquestes llistes d'ara son, tan
solament, «pauta, norma y guia aproximades
de la nova companyia ideal catalana...»
,,,, ,,,,,, oro. • •
CORTESIES Y DESCORTESIES
Ek un d'aquells contrastos, paradoxes o com
pensacions tant freqüents en la vida, el pe
riodista—sobretot l'encarregat d'una secció
d'espectacles - no sol anar per gust al Tea
tre. Hi assisteix per obligació, sempre; y per cumplir
ab certs devers de cortesía, alguna vegada. D'aqui la
bona, deferentfssima costum establerta per les Empre
ses d'enviar pase al periódic, quan volen obligar do
blement al crttic: d'una banda, la cartolina ens recor
da la nostra missió. D'altra part, el natural agraiment
per la galanteria rebuda, ens ta mes agradable la tasca
de les constants ressenyes.
Les Enipreses serioses, doncs, no acostumen des
cuidar aquest detall dels pases. En cambi els arrivis
tes, els polis ressucitats que prenen teatre pel seu
cornpte, se n'omplen d'orgull com si contraguessin un
gran rnérit y, com se sol dir, ni el Rei els es bon mosso.
Ni els mes rudimentaris devers de cortesia saben guar
dar ab la prernpsa. Comensen temporada sense dir ni
aqui soc, best:a; la segueixen rondinant ab tothom si,
per cumplir ab el públic, tens la feblesa de presentarte,
y tanquen el local despedintse a la francesa. Cada hú,
perxó —al cap d'avall,—es lliure de portarse com Ii
sembli y qui no está ben educar prou pena deu tenirne.
Callartem, per consegüent, sobre semblants fineses si
no fos que alló de lescompensacions, para doxes y cons
trastos que apuntávem, sol actuar aqui de manera sor
prenent y inopinada.
LA ESCENA CATALANA
Perque s'escau, lector esma-perdut, que justament
aquets senyors, desatents ab tothom, son els prirners
que rondinen quan, per oblit involuntari, deixes de
comentar les funcions a les quals ni s'havien prés la
pena d'invitarte.. Cassos concrets, exemples palpitants
d'aquesta observació, podriem presentarne a dotzenes.
Pero no anem aqui, sinó tres portes més aval]. Un
ptint de paciencia encara, y arrivarem a terme.
Anem—y ja hi som després de tantes rortes,— als
estimables comediants que venen a queixarse tot
vint, en aquesta Redacció, de unes terribles y suposa
des conspiranons del silenc: que creuen veure en la nos
tra conducta aixt que'ns passa per alt alguna represen
tació en la qual ells prenien part.
—Vostés me perjudiquen—clamen els malestrucs,—
y'm rodegen de quietut mentres m'esforso en ferme
notar. Un'altra temporada sense parlar de mi, y ja la
prernpsa no'm recordará ni el públic, sense bombos ni
propagandes, fará cas deis meus mérits? Vostés me per.
den, m'arruinen ab la seva conducta!—Tindrá rahó
'artista. Tindrá rah Ó que li sobra en totes aquestes
observacions y en les queixes qne se'n deriven.—Es
veritat—hem respost moltes vegades,—Pactor necessi
ta de la prempsa casi tant com del públic. Pero la
prempsa, per la seva banda, no pot tolerar desprecis,
desdenys y descortestes de qualsevol. Vagi al set: ern.
presari, abans de tornar a casa. Pregúntili si'ns ha en
viar, al menys, un sencill programa, un petit avis fent
nos saber la obertura del teatre. Veutá qué li contesta..
Veurá com, si no hem parlat de vosté, la culpa no es.
pas nostra... —Dones qué ter, pobre de mi—haurá re
prés Partista,—si el meu empresari desprecia aquestes
coses?
Aquest interrogant, troba dugues contestes. Si el
cómic es innominat, un infelís qne té contracta de fa
vor, ens arronsem d'espatlles... Peró avegades—mes
sovint de lo que sembla, —la víctima es figura eminent
LA COMPANYIA DEL SINDICAT
JOAQUIM VINAS RAMONA MESTRES DOMENEC AYMERICH
LA ESCENA CATALANA
LA COMPANYIA DEL SINDICAT
6
RAFE% BARDEM RAMÓN TOR
y respectada. Aleshores cridem, per despertarli l'ins
tint de conservació:—Vosté mateix se !'ha buscat
aquest mal de que's queixal Vosté, que al contractarse,
va preocuparse de tot: de ser galán, de cobrar un bon
sou, de les lletres grosses del programa. . de tot, me
nos de una cosa: d'ensenyar de modos, de imposar els
modos—si calía,—al empresari de vostel Ell no ha de
viure de la gloria del nom. En cambi vosté, que n'ha
de viure, no deu tolerar ni ara ni mai que, ab diverses
escuses—peró cap de importancia,- se'l perjudiqui fins
al punt de posarlo a quatre pams de l'oblit, que es la
mort irremeiable de un artista... Corri, home de Deu,
a ensenyar de modos a la empresa!
C.Z•
CATA LA
La campanya del Sindicat d'Autors comensará al
Teatre Espanyol del Paralel, el dia 5 de Octubre
La companyta, actor per actriu, ve retratada en
aquest número. Com.observaral lector, l'Antoni Pie
ra, el prestigios comediant de la declamació serena y
correcte, será'l primer actor y director que mancava.
Bona adquisició per cert, ben prometedora y vista ab
bons ulls pels inteligents en coses de teatre. Car en
Piera, a una brillant tradició artística—ja que halita es
tat tres temporades al cap de la clássica companyta de
Romea,—reuneix altes condicions de bou gust y entu
siasme a proba de tota mena de sacrificis.
Celebrem, doncs, ab vera sinceritat, la prova de con
sideració de que ha signt obgecte el notabilisstm co
mediant.
ANDREU GUIXER
ROMEA
Aquest dissabte—tal com havtem anunciat,—s'inau
gura la temporada estrenantse la comedia en dos ac
tes de M. Linares Rivas Flot de los Pozos y el fragment
dramátic en un acte Una tragedia florentina de Oscar
Wilde, precedit de una escena introductora per S.
Mooera, traducció castellana de J. Fabré y Oliver.
LIRIC
Una companyía catalana y castellana que dirigeix el
senyor Rodriguez, de la qual n'es primera actriu la
Mercé Daroqui y primer actor cómic en Manel Espi
nosa, obrirk próximament les portes d'aquest teatre.
No sabem altres detalls per no haver rebut progra
mes. La persona que'ns entera, afegeix que aquesta
companyía progecta destinar un dia a la setmana al fo
ment del Teatre Catalá Aplauclim el propósit, al ma
teix temps que recomanem a l'empresari y actors de la
casa la lectura de l'article (Cortesies y descortesies,
publicat en altre lloc del present numero.
A POL
Aquest dissabte el públic aficionat als espectacles
sensacionals ja sabrá hcmt anar a passar (a la seva
manera) la estona. Car la companyía que hi ha forma
da enten a maravella el seu comes y en Miguel Rojas,
primer actor y director, es home de talent y voluntat
mai desmentits.
NOVE l'ATS
Don Ricardo Calvo, el deferent comediant castellá
que tantes admiracions s'ha guanyat a Barcelona,
se disposa a comensar temporada. El dia 5 de Octubre
es la data senyalada per la inauguració. Ja donarem al
tres detalls aixís que poguem recullirlos.
ELDORADO
Set-tibia que també obrirá les portes el dia 5 de Oc
tubre ab una companyía castellana que dirigeix don
Francesc Villagomez, ja conegut per la brillant cam
panya que va fer a Novetats la passada primavera.
CI 051
7
LA ESCENA CATALANA
fiá
•50CiETAT5
eMB.
Ateneo Obter Dtstricte II
La notable actriu Srta. Busadós p. el seu
benefici escul If Magda, obra potser mas
sa terma per una novella actriu que do
na`ls primera passos en el teatre serio.
Malgrat la tendresa de l'inexperta dama,
tingué mornents felissos, abocanthi sen
timent y cor mes en realitat i mancava
vigor per encarnar el personatge creat
per Suderman. Molt en carácter les se
nyores Vidal y Casases y no molt bé'Is
actors, mancats de condicions per aquest
genre &obres tant contraries al nostre
temperament. Lo avansat de l'hora ens
va impedir de vetare Els vampirshumans.
La presentació,coru s'acostuma en aques
ta casa, correcte.
La simpática beneficiada, se vejé obse•
quiadíssima.
Ateneu Obrer Districte 111
La tragedia den Guimerá La boja, ob
tingué una esecnció si no del toeperfecte,
forsa aceptable, puig per les poques di
roensions del local se'n tregué forsa par
tit. La senyoreta Escriu diguél seu oa
per ab sentiment y correcció, com els
senyorsVentura, Vinyes, Molet, Brunet,
Morera, quins (oren els que més sobres
sortiren, ajudats deis senyors Martí y
Ribes.
Per el día 29, Somni de gloria, del te
cond productor Graells Castells,prenen
thi part per deferencia al Ateneu l'actor
Lluís Milla.
Bello Horizonte
Bais la direcció del senyor Casals, s'hi
han representat les obres ha vells te
Iglesias, La vocació traducció de Mora
gas, Mestre Olaguer de Guirnerá y Un
erina sensacional traduccíó den Puiggari.
En totes elles s'hi han Iluhit d'una
manera discreta les senyoretes Pallarés y
Guau y els senyors Casals, Estefa,
lila, Soto y Cosin.
Natura
Per beneficf den Joseph Berenguer,
s'hi representa el drama den Morato El
tresor, ab discreta execució, per les se
nyores Sabater, Lozano y ser, yors Ciará,
Perramón, Busedas, Mestres y benefi
ciat.
Per lo avansadíssirn de l'hora no veje
rem ni'! Mestre Olaguer, ni El pintor de
miracles, que estava anunciat en el pro
grama.
Centre N. R. de Gracia
Dissabte, día 7, ungué lloc una funció
benéfica, organisada per elernents de la
agrupació de cuartetos«La Filantrópica»
Al esmentat acte hi prengué part la com
panyfa Boca, que, baix la direcció den
Pere Calveras, representaren la balada
en tres actes den Pitarra Lo lliri d'aigua
y la comedieta L'hereu Pruna. En l'in
terpretació de la primera meresqué ab
justicia l'elogi de tota la concurrencia la
sarnosa y petita actriu Isabel Redondo
que erocarná per primera vegada el paper
de »Pacta», aixls match x bu mol% aplaur
dida la senyoreta Poca en l'«Angelas y la
senyoreta Cama y senyors Calveras, 1-to
ca, Bonet y Serra se portaren dignament.
L'Ultiru diutnenge el quadro dramátic
d'aquesta societat que .iirigelx l'Enric
Fuster, posá en escena la traducció cata
lana de La Tosca qual protagonista fou
cofiada a la senyoreta Colom, deis se
nyors alguna, com el senyor Xuclá, de
mostraren haver estudiat bastan t.
Agrupacid Apolo
El drama den Pitarra La creu de la ma
sía, que dirigí el senyor Compte, obtin
gué una execució un sic deficienta, puig
els versos eran mal dits y trencant els
conceptes algunes vegades, notanshi
inexperiencia en els intérprets. Cal elo
giar a la senyoreta Piqué que ho len for
sa aceptable, com també el senyor Comp
te, qui feu el galán jove conciensuda
ment.
La Marguerida (Gracia)
A cárrec de la agro pació <Taifa Jove»,
y baja l'encertada direcció den Pere Cal
veras, el passat diumenge's representá el
quadro de costums Gent de platja y la co
media en tres actes La casa trauqu:la. La
interpretació donada a la primera fluise
ja bon sic havent de ter mencihapart de
la senyoreta Capdevila y el noi Forna
guera que encarnaren la (Cinta» y en
cCipia» ab molt bon acert.
En la comedia lograren un senyalst
LA COMPANYIA DEL SINDICAT
CARME BUXADÓS EMILIA D'ENTRAIGUES
... li1/4.a./////,./11
LA ESCENA CATALANA
8
LA COMPANYIA DEL SINDICAT
CARLES CAPDEVILA DOLORS PLA AVELI GALCERÁN
éxit tant les senyoretes 1.1obet y Capde
vila com els senyors Carratalá, Forna
guera, Angelats, Aresté y Mendez. La
concorrencia rnolt satisteta premiá`l tre
ball de tots ab sorolloses ovacions.
Centre Social de Betlhem
Diumenge passat va tenir lloc la inau
guració de temporada, posantse en esce
na el drama en tres actes L'orfe y la co
media La mágica negre.
En la interpretació del drama va !luir.
se nota blernent el senyor Trull, el qual
en el paper de Farreny, va estarhi en
caixadissim. També son dignes de men
ció per la bona labor que realisaren els
senyors Borrall, Fabregat, Sariol, Pla
nas, Martí, Jorba, y Campa.
En l'execució de la comedia varen ter
les delicies del públic els senyors Trull,
Planas, Jorba y Torrents, els demés aju
daren al bon conjunt.
Centre católic de S. Pau
Diumenge passat, ab un plé a vessar,
va tenir lloc l'inaugurado de la tempo
rada d'hivern, representantse, sense do
mes, la traducció catalana de El misteriós Jimmy Samson.
En la interpretado va Iluirshi de una
manera !digne d'elogi el senyor Zabala,
el qual bou molt aplaudit. Tarnbé merei
xen ser mencionara pel bon treball que
realisaren els senyors Closa, Jordi (ger
mans,) Domenech (germans,) González
y Boque.
bonLaa, denireccacmióbialacáprrreescendtealdsoendy-oixráSqeureral•,
com que desitjar.
DE/r105TV-L5
CORRESPOrISA
Cornudella. — (Tarragona.) «Teatre
Intim.» El dis 8 a la nit se va represen
tar el drama den Guimerá Arran de te
rra y la traducció en un acre Els mala
esperits. La interpretació del drama va
ser bona sobressortint les actriue Srtes.
Fornés y Velero (P.) en ala seus corres
ponents papera de«Pia-Mundao y eFe
licia.»
La pessa no va anar gaire bé, vrO a
pesar de tot aix,la senyoreta t"ornes feu
una «Laja» digna de tot elogi. El local
esteva pie.
Els aficionats varen sentir al final de
cada acre sorollosos aplaudiments fent
los sortir en escena al final del drama.
Sallent.—«Ateneo Catalál. Pels dies
de festa major (8 y 9 del present mes) se
ha posar en escena dramátic den
Pitarra Lo lliri d'aigua, interpretar
aceptablement per les senyores Antonat ligas, 1.Iuisa Fernández y la nena Do
lora Roca y els aficionara senyors Roca,
Carbones, Catliá y Vilanova.
Acabá la festa ab la joguina L'arcalde
del barrí per les mateixes (lames mes els
senyors Novell, Bigorra, Vilanova, Roca
Boix, Guixé, Carbones y Oriol.
Mataró.—«Teatre Euterpe». Di rnenge
tarde y nit va actuarhi una cornpanyía
nornenada de «Verdader Teatre Gui
nyol», sin trampa ni canon, baix la di
recció del actor cómic Manel Espinosa
y de quina forma part la actriu Pepeta
Roca. Les obres escullides per la tundo
de la tarde sigueren: El burgés, La brui,
xa y El molí parat y acabá l'espectacle ab
la joguin a La colina de la Lola.
Y a la nit comensaren la venia ab el
diklec Jugar a casats, interpretat per la
senyoreta Molgosa 7 el senyor Aguiló y
després, mesgu nyol; El fill del policía,
Per vergonya y El molí parat en quals
obres, tant a la tarde com a la nit, pren
gueren pant els senyors Espinosa, Pons,
Aguiló y Calvo (aquest ja conegut del
públic de Mataró per haver sigutalgunes
vegades director del quadro d'aficionats
del «Ateneo Obrero) y sudaren a complir
ab tot el seu bon intent les senoretes
Roca y Nlolgosa. Es una companyía que
posa torsa cura en les obres y s'esmera
per agradar al públic.
Badalona. — «Circol Católic.» El
cant de la Sirena, obra sense clames, deis
senyors Millá y Sunyer, fou interpreta
da ab forsa acert pela estudiosos aficio
Snealtvsa,seGniyroornsésXyicGarotl,. TEol rrseennytso,r VBiodma!,
ba» dirigí l'obra ab acert y fent un «Bar
totneu» ab molt Iluiment y dístinció.
Deixebles de Sherloch-Holmes, tanabé
senara clames, de Asmarats, feo riure a
la nombrosa concorrencia.
Al final del drama se ten una ovació
ala autora, obllgantlos a que sortissin a
escena.
9 LA ESCENA CATALANA
LA COMPANYIA DEL SINDICAT
MIQUEL SIRVENT
«U. F. N. R.» Vestol artístic d'aquest
centre, que dirigeix en Tomás Guardia,
comensará com cada any la temporada
d'hivern diumenge 29 del corrent.
El programa inaugural será compost
del hermós drama den Joan Torrendell
Els encarrilals y la bonica comedia den
Rusifiol El pintor de miracles.
Reus.--(Centre Tradicionalista.» Da
balades del cor bou el drama triat per
l'inaugurado que tingné lloc diumenge
passat a la nit.
L'execució no deixá molt que desitjar
distingintsbi en sos papera els senyors
Bassora, Sentís y Guasch. Els demés
bastant ajusta ts; foren aquets els Srs.
Cort (J. J.,)Masdeu, Ferré (E. y J.), Jan
sá, Nolla, Mas y Repasa.
La coucorrencia, nombrosa aplaudí al
final de tots els actes.
Sant Adriá del Sesós.—El día 8 va
debutar una conapanyla d'aficionats, ac
tuant en l'enyetat y representant El Hit
del capita, Els dos sargenta francesos y
Un :ros homr, baix la direcció den
Joan Asens.
En la primera, el senyor Lloberes va
distingirse notablement, essent ben se
cundat per la senyora Garriga y el se
nyor Asens.
En el drama sobressortiren, en sos pa
pera els senyors Asens y Abril, fentho
ah forsa discreció els senyors Colornins,
Lloveras, Aragall, Estevanell y Casas.
En el segon acte tingueren moments fe
lissos la senyora Garriga, el Sr. Asens
y el nen Llnis.
En Id pessa final va fer riure forsa al
públic el senyor fCstevaneil, que es un
bon aficiona t; bé ta uzibé els senyora Co
lomins y Casas.
Borrás.—La companyía que dirigeix
en Pere Calveras representá al tea tre ca
fé Brunet d'aquesta barriada, el dia 15
del corrent, la balada den Pitarra Lo
Iliri d'aigua. L'interpretado donada a
dita obra sigué tant o més bona que
quan per primera volta la feu la matei
xa companyía; car contaven ara ab la
PEPETA PERSIVA ANTÓN CASANOVA
xamosa y petita actri u Isabel Redondo,
que encarna a la perfecció la «Ritetas.
La senyoreta Roca estigué bé en certs
mornents y la senyoreta Cama y senyors
Calveras, Roca, Bonet y Serra compliren
perfecta ment.
Per fi de fasta L'hereu Pruna &tu pa
ssar un bon rato a la concorrencia.
Castellar del Vallés. — Diumenge
prop-passat va donarse en el bonic tea
tre del «Centre Castellarenc» una escu
Ilidissima funció que bé podía reputarse
de solemnitat ártística, com anuncia ven
els cartells.
Se tractava d'hotnenatjar ala aplau
dita autora dramática en Pompeu Cre
huet y en Manel Folch y Torres aprofi
tant la oportuoitat do trobarse en aques.
ta població, mitjansant la representació
d'obres de Ilur repertori.
S'esculliren en efecte la comedia en
un acte L'encis deis divuil anys, y Perno
cionant quadro dramátic La morla, ori
ginal del primer; y la deliciosa comedia
en dos actas La germanela, obra del se
gón, les guata obtigueren una interpre
tació acabadíssima per part deis meri
tissiros aficionara de l'agrupació cómic
dramática «EsbartTeatral», seoyors Sa
Ilent, Benasco, Román y Girbau y de
les notables actrius senyores Baró (E.
y A.,) Bayona y Guardia.
La presentado de les esmentade,
obres fou cuidada fina l'últirn detall y la
direcció escénica del tot perfecta.
El públic, que omplía de gom a
gom l'espaiosa sala d' espectacles,
tributa lo propi als actora que ala se
nyors t...rehuet y Folch y Torres caluru
sissiines Gvacions.
La vetlla del dia Mera realment pela
aficíonats al art dratnátic d'aquesta po
blació, una nit memorable
Olot.—S'ha despedit del públic olotí,
en aquets dies de l'esta major, la com
panyia de la Marguerida Xirgu.
Poden contarse per grana éxits Lotes
les representacions de la seva Ilarga
temporada en la ciutat d'Olot, perque
además de les grans ovacione a la genial
CARME HUGUET
actriu, ha estat el resultat material, car
en casi lotes les funciona com mai s'ha
via vist, aren plena.
Lea obres en catalá posades en escena
aquets última dies son: La dida, den
Frederic Soler (Pitarra); Froujrou, tra
ducció y La dama de les cameles, també
traducció. El públic prerniá ab aplausos
el treball de tots eta artistes que compo
nen la companyla.
De la ciutat d'Olot pot gua rdarne un
gran recort la senyora Xirgu, igualment
quels olotins el tindrem d•ella y la seva
companyía, per haver pogut fruir sos
rnérits per espai de dos meso.
LA ESCENA CATALANA 10
Un'altra producció nota bilissima, pertanyent tambe
al Teatre Catalá, ve a enfortir y completar desd'avui,
nostra Biblioteca. Se tracta de una deliciosa obra den
Pitarra, comedia de costums en tres actes, la qual si
no ha conseguit la popularitat d'altres originals del
rnateix autor, bé's podrá deure a que les seves edi
cions foren agotades ta una pila d'anys y ningú havía
pensat reproduirles.
LA BALA DE VIDRE
no ha estat, doncs, prou coneguda de la actual gene
ració de professionals y aficionats al teatre. Ne reco
manem la lectura, ara que n'hi haurá ocasid. hstu
diinla els práctics de la escena y veurán com, per les
seves condicions de interés, plasticitat y emoció, está
a la altura de les millors produccions de nostre teatre
clássic.
LA BALA DE VIDRE comensa a repartirse en
aquest número (32 planes que corresponen als suscrip
tors.) Y ab les cobertes de LA DIDA, que a vui ta mbé
incloem en la Revista, quedem en paus ab el públic.
Les persones que desitgin que nosaltres ens encarre
gem de la enquadérnació de LA DIDA,poden passar per
aquesta Administració hont els será fet el cambi, ab
les condicions de costum. Preu d'enquadernació: 55
centims exernplar.
A Gracia, dissabte vinent, dia a , en el teatre de la J. F.
N. R. (Llibertat, 2 y 4,) se donará una funció en homenatje
al erninent dramaturc lgnasi Iglesias, representantse el seu
drama La mare eterna y Ilegint, abans, el senyor Ribera y
Rovira un parlament al usiu al acte.
El producte de la fundió será a benefici del setmanari El
cordel poble.
Teatre de Natura a Cabrera de Mataró.
Orgenisat pels elements joves d'aquest poble, y ab la coo
peració de les aplaudidíssimes actrius Emilia Baró y Carme
Roldán, diurnenge, dia 22 del corrent, a les tres de la tasde
se celebrará en el pati de la casa Lladó la representació del
hermós drama en dos actes, den Puig y Ferreter, titulat;
El gran Aleix. Després se posará en escena la comedia den
Ramón y Vidales, titulada: El carro del pi
El senyor Puig y Ferreter assistirá al acte.
Els que vulguin, desde Barcelona, assistirhi, poden sortir
de la estació de Fransa ab el tren que surt a la 1' o de la
tarda.
Pel día 6 de Octubre se. prepara a Rubí una testa benéfica
organisada per la «Agrupació teatral.» Hi ha el progecte de
representar a l'aire hure les obres Catalunya y Nit de sanc.
Sembla que els organisadors del festival creuen realisar
sin aquell (Teatre de la Naturalesa, que sha posat de
moda.
Doncs, boi aplaudint la noblesa del intent, volem recor
dar ala de «Agrupació teatrals que l'acció de les obres que
han triat té lloc, no al bosc ni aprop del mar corr algú creu
ria per l'anunci, sinó en un interior si fa no fa com tots els
interiors de escapad. Ahont será, Joocs, l'aire 1/jure que re
treuen, com si's tractes de Flora de cingle o de la testa de
Poses?
Es curiós aquest esperit de imitació quens acapara y fa
que, al veure un vestit nou, ja`ns en fem una parodia, cu
sint sense embastar.
«Teatre de la Nsturalesa» s'ha dit? Doncs cada poble, per
poc rural que sia—y tois ne son, més o menos,—n'edifi
quen un, ab maons d'aire 1/jure, per les pacifiques rodalíes.
«Gran Guinyol» va dirse? Doncs n'han sortit a parells y
sanas y darrerament va fer irrupció, formidable, el «verda
der teatre guinyol, com si els altres tossin de mala nissaga y
comprometedora...
En fi: perdoninels ben intencionats amics de Rubí que
baguen] aprofitat el seu anunci per semblants comentaris.
Al cap d'alzan son tets a tí de bé y inspirats en aquella bona
voluntat reconeguda.
LA COMPANYIA DEL SIND CAT
FERRÁN Bozo SALVADOR CERVERA
11 LA ESCENA CATALANA
En junta general, el día 18, el Sindicat d'Autors va acor
dar inaugurar la temporada d'hivern ab el drama d'espec
tecle en tres actes El Campanar de Palma, obra póstuma del
fundador del teatre catalá, en Frederic Soler (Pitarra.)
Abans de l'estrena se representará el sainet den Vilanova
Les bode: den Cirilo.
Hem rebut les segilents publicacions:
Sol ixent. Peribdic independent de Literatura, Art, Sport,
Política, Ciencies y Agricultura, que acaba de sortir a Sant
Feliu de Llobregat. Li desitjem llarga vida.
S**
(riselda. Llegenda lírica en tres actes, original de A. B'
ab música de C. I). Obra que perteneix de plé al teatre ca
tólic, sense dames. Preu: una pesseta.
Nit de nadal. Drama en dos actes, de Ernili Gral. Estrenat
***
en el «Centre Recreatiu» de Sant Pere de Ribas, la nit de
Nadal del any igli. Es obra pera ser representada per ho
mes sois.
***
Les caramelles. Ensaig dramátic en dos quadros, de Emili
Gira' ab música de Josep Planas Obra estrenada en el me
teix lloc que l'anterior y també perteneix al repertori sense
damas. Preu: una pesseta.
***
Tinc la dóna th•-al Sainet en un acte, de Emili Giral.
També estrenat en el <Centre Recreatiu» de Sant Pare de
Ribes, y també correspón al teatre per bornes sols. Preu:
o'75 céntima.
•**
Intimes. Colecció de poesies, de... !Emili Girall (Ja'ns
comensem a coneixer.) Preu: una pesseta.
TERTRE DE NOIS
Colecció de 12 comedies infanttvoles, escrites en
vers, per A. DE R lUS VIDAL. 1
EL CAMI DEL CEL. Drama en un acte, per sis
noies
EL BAILET DE LA MASIA Comedia en nn
acte. per 6 nois.
LA ENJOGUESSADA. Monólec, per noia
EL QUARTO DE LES RATES. (Agotat.)
ELS NOIS PORUCS. Comedia en un acte, per
3 noies y 4 nois.
QUAN SERÉ GRAN. Monólec, per noi.
LES BONES OBRES. Comedia en un ac!e, per 7
noies.
UN LLAMINER CASTIGAT. Diklec cómic en
un acte, per 2 nois.
NOBLESA D' ÁNIMA. Comedia en un acte, per
8 nois.
EL REIET DE CASA. Monólec, per noi.
VOSTE, SENYOR G&LÁN. Diálec cómic en un
acte, per 2 noies.
AUCELLETS FORA DEL NIU. Drama en un
acte, per 5 nois.
PREU: 1 RAL CADA COMEDIA.
LA COMPANY IA DEL SINDICAT
jOAN BONET AGNETA NIESTRES LUIS BARD
. SCENA CATALANA 12
SINDICAT D'AUTORS
coneuRs D'OBRES TEATRE1125
L Sindicat d'Autors Dramátics Catalans,
que té per primera finalitat el foment de
la Dramática Catalana, desitjant obrir
les portes del teatre an aquells !oyes que
en díes futurs puguin donarli gloria, obra un concurs
entre'ls autors inédits a fi de premiar les obres que'n
siguin mereixedores, concurs que ha de regirse per
les següents condícions:
La El Sindicat ofereix un premi de 700 pessetes per
la obra cómica, dramática o trágica en tres o més ac
tes que a judici del jurat del concurs el mereixi.
2.'Fi Sindicat ofereix igualment un altre premi de
300 pessetes per una obra cómica, dramática o trá
gica en un o dos actes.
3." Unicament podrán optar an aquets premis els
autors inédits, entenentse per inédits aquells que
no hag-in estrenat en teatresl?de Barcelona durant
una de les temporades oficials de Teatre Catalá.
4.' Les obres premiades quedarán d'exclusiva pro
pietat dels seus autors, els quals cobrarán integra
nnent els drets de representació que'ls corresponguin.
5•a El Sindicat se compromet a estrenar les obres
premiades en la vinenta temporada d'Octubre a !a
ner del any corrent, fóra que dificultats de presen
ta ció ho fessin impossible.
6.a Havent de ser obgecte de judfci'l mérit absolut
y no'l relatiu de les obres presentades al concurs, el
furat podrá no adjudicar els premis, si cap d'elles en
fos mereixedora.
7.a El Iurat pot igualment repartir la quantitat
oferta entre diferentes obres, si fossin més duna les
que indiques dignes de ser premiades.
8.a Les obres haurán de ser entregades abans de
les 8 del vespre del día 30 del proxim mes de Novem
bre en l'Administració del Gran Teatre Espanyol,
ab la següent adressa: Sindical d'Autors Dramátzes
Catad'ans.-Concurs Teatral.
Formen el Jurat calificador els senyors D. Antoni
Rubio y Lluch, D. Jaume Massó y Torrents, D. Ere
deric Rahola, D. fosep Roca y Roca y D. Pere
Muntanola
Barcelona 19 Setembre de 1912.
111 ri 11
Fletrius del Ceatre Cataló
NOMS, COGNOMS Y DOMICILIS
A bella de Guri, M. Espanya, 14, baixos. Sant Gervasi
Alentorn, Guadalupe Robador, 22, quart, segona.
Antigas, Acta. Hospital, 87, interior, tercer, primera.
Arasa, Adela. Sant Eusebi, 53, 3.°, 2•a Sant Gervasi.
Arboix, Paquita. Parlament, 37, tenda.
Arqué, Teresa. Urgell, 129, primer, lletra F.
Balestroni, Angelina. Tamarit, 193, quart, primer.
Baró, Antonia. Ronda Sant Antoni, 45, tercer, segona.
Baró, Emilia. Rambla del Prat, 19, tercer, 2.° Gracia.
Bayona, Mercé. Xuclá, 13. tercer.
Borralleras, Aurelia. Escudillers, 65, botiga.
Boule, Clemensa. Candelas, 6, primer
Bozzo, Ioana. Aribau, 135, primer, segona.
Buxadós, Carme. Valldonsella, 48, tercer, primera.
Caldas, Carme. Robador, 36, tercer, segona.
Camade Parramón, J. Riera de Sant Miguel, rz, baixos.
Campos, Emiliana. (nena) Comte del Asalt, 33, tercer
Cardalda, Isabel. Seneca, 4, 2.° Gracia.
Casasses, Balbina. Cadena, 11, tercer, la.
Castejón, Pilar. Plassa I.etamendi, 25, segón, segona.
Coy, Cecilia. Portal del Angel, II y 23, primer.
Daroqui, Mercé, Villaroel. 49, primer.
Escríu, Marta. Escudillers, 78, tercer.
Farnes, Lluisa. Zaragoza, 82, pral, La Sant Gervasi.
Faura, Montserrat. Muntanei, so, quart, primera.
Ferrandiz, Amparo. Culebra, 46, botiga Gracia.
Ferrer, Mercé. Diputació, 122, primer, segona.
Fornés, Antonia. Sant Pau, 96, primer, segona.
Fremont, Elvira. Flors, 5, tercer
Gelabert, Pepeta. Freixuras, 15, segon.
G11, Remei. Urgen, 129, entressol, lletra B.
Gil, Teresa. Villarroel, iii, quint, primera.
Guardia, Aurora Tapiolas, 30, tenda.
Guart, Angela. Parlament, 58, tercer, primera.
Guerra, Enriqueta. Tamarit, 88, segón, primera.
Guitart, Marta. Floridablanca, 87, segón, segona.
Lozano Pepeta. Parlament, 29, tercer, segona.
Llorente. Concepció, Blasco de Garay, 25, pral. r.a
Marsal, Dolors, Tallers. 21 y 23, tercer, segona.
Matas, Emilia. Floridablanca, 87, segón, segona.
Mestres, Ramona. Ponent, 29, quart, primera.
Molgosa, Susagna. Vila, Vilá, 77, quart, primera.
Morató, María. Laura, 41, segón.
Morera, Agna, koig, 20, entressol.
Morera. María. Santa Teresa, 3, quart, 1.a. Gracia.
Morer. Pepeta. Sant Domingo del Cali, 12, quart, 1.°
Ortiz, Esperanza. Cendra, 34, primer, segona.
Panades, María. Porrell. 86, quart, segona.
Paricio, Assumpció. Asalt, 143, principal, segona,
Parreno, Carme. Riera Sant Miguel, 7, primer, 1.•
Perelló, Adela. Tallers, 55, segón, a
Perelló, Gane. Tallers, 55, segón, a
Persiva, Pepeta Mariano Cut:U, 55. Sant Gervasi.
Piqué, foaneta. Concell de Cent, 261, primer, 2.°.
Pla, Dolors. Sant Pau, loo, tercer.
Prats Fortuny, Carme. Anbau, 71, quint.
Ramón, Demetria. Alcolea, so. Sans.
Rodríguez, Salud Ronda Sant Antoni, 49, primer.
Rodríguez, Rosa. Nou, 77, primer, tercera.
Roldán, Carie. Muntaner, 38, baixos, primera.
Rornagosa, Pepeta. Riereta, 29, tercer, segona.
Sabater, Adelaida Provenza, 240, porteria.
Santolaria, Iosefina. Espanya, 3. Sant Gervasi.
Santolaria, Pilar Canuda, 35, primer, segona.
Soto, Carolina, Pailament, 22, quart, segona.
Sugrafies, Dolors. Cadena, II, tercer, primera.
Ugas, Antonia. Mitjá de Sant Pere, 69, primer.
Valero, Pepeta. Robador, 12, quart, segona.
Vallvé, Antonia Aragó, 277, tercer, segona.
Varela, Dolors. Aurora, 3, primer. primera.
Vendrell, Carme. Paradis, lo, tercer, segona.
Verdier, Antonia. Flors, 5, tercer.
Vial, Lola. Sant Ola-mer, 16, primer, segona.
Xirgu, Marguerida. Hospital, 123, quart, primera.
NOTA: Preguém als artistes que desitjin constar en aquest vademe•
cuca que se serveixin deixar nota de son domielli en noetze
A dudnistració.               
Ocultar

Escena catalana, La. Núm. 311 (21 set.1912)

1 pàgines totals