Text per 807_Any 19, Núm. 808 (26 maig 1917)

              ?erial( Catalanista portales del Centre Catalanista "Gol /fría"
13ISSA13TE
ANY XIX BADALONA 26 MAIO 1917 Núm. 808
Redacció I AdmInIstracló: Curar Lluc. 51. 53 1 55 1 Carrer Sant francesc. 58 I 60. - Badalona
PREUS DE SUSCRIPCIÓ: Badalona, al mes 50 céntims. Fora; trimestre 150 pessetes. Número solt 10 céntima
Tots els trevalls se publican baix la exclusiva responsabilitat de sos autors.—Nc's tornen els originais.
Vergonya eterna a aquells que, despreciant son idioma, alaben el deis altres. - DANTE
essent nacionalista la acció que en el nostre noble realit3a la Unió, tenen el dret i el dever de cooperar-b1 tole ele catalans moguts
ver les aspiracións del nacionalisme, qualsevulga que sia llur pensar sentir en molerles religioses, polítIques I socials.
(DECLARACIó DE LA VII ASSAMBLHA DE LA UNIÓ CA TALANISTA
En adbesió a l'homerlatge
al Sestre Ivtillet i a la seVa obra
Una de les institucions que més solidesa han
adquirit, de les moltes que &han anat creant i suc
ceint a Catalunya d'ensá de la seva renaixença,
és sense cap dubte l'<Orfeó Catalá»; i potser,
sense incoiyer en lleugeresa, podríem afirmar que
aquesta entitat, amb la seva massa choral, consti
tueix l'obra més ferma i que més eficacia a tingut
en Pánima del nostre poble, essent-li d'una vera
necessitat durant aquests anys de la seva rápida
evolució. A l'hora de la gran transformació de la
Patria nostra, als moments de major agitació, en
que amb un treball interits i constant se Iluita per
a treure a flor d'aigua l'antic comtat, i fíns l'antic
reialme, ensorrat un jorn de trista memoria; a
l'hora de sentir-nos forts i de tenir confiança amb
la propia fortitut, calia que sorgís de la mateixa
Terra nostra aquesta meravella de <Orfeó», que
amb els seus cants semi-divíns endolcís la titánica
labor, doblement aspra per l'entorpiment que des
de fora ens posen, i ensems ens encoratgés per a
continuar-la sense que arribi mai la fatiga de l'es
céptic fins ara inconeguda.
Precursora de la bellíssima i santa obra de
I' «Orfeó Catalá», i baix son exemple de la de tots
els Orfeons de Catalunya, fou la realitzada per
l'immortal Clavé; no havem d'oblidar-ho. Més el
mornent de gracia fou arribat fá vinticinc anys, amb
la fundació de la gloriosa entitat de cantaires que
demá amb tant d'entussiasme com justicia, totes
les altres de la Patria nostra vindrán a homenatjar.
I amb aquesta festa de la diada de Pasqua Grana
da, que honorará a tota la Catalunya que per son
art i per son enaltiment se desvetlla, se ferá una
grandiosa regoneixença, una sentida tributació de
gloria al eminent Mestre En Lluis Millet, ánimá
veritable de l'Orfeó, que amb tanta té, com seny
i constancia ha anat fent creixer, esmercant-hi tota
la seva joventut, i fins sacrificant tots els benes
tars materials que amb el seu talent per altres ca
mins més lucratius hauría segurament obtingut.
Ell ha tingut la virtut d'emmirallar a altres patricis
dignissims, artistes o nó, encomanant-los-hi aque
lla fé illimitada, per la qual triomfen totes les obres
belles i per consegüent bones, i per la qual l'Orfeó
Catalá ha arribat als mes alts nivells de la gloria
terrenal, la consagració de sa Patria i del mbn,
per son inimaginat perfeccionament en aquella art
noble del cant la més sublim tal volta i la mes vis
cuda i la mes arrelada en el cor de tots els pobles.
I se dona el cás, amb certa raresa, que el gran
diós homenatge de demá, coronament de les tes
tes en commemoració del XXV aniversari de la fun
dació de l'Orfeó, se realitza en plena vida de l'en
titat i massa choral homenatjada, en les majors
facultats i energíes del Mestre Millet, mai prou
elogiat, qui amb la mateixa fé i amb la mateixa jo
ventut al cor, prosseguirá la seva obra en marxa
ascendent, si aixó encara fós possible, o bé sabrá
mantenir-la fresca, digna i perfecta, sense decau
re en lo més minim de ont ara és, i a lo que.
segons éll ha dit, malgrat son gran optimisme al
començar-la, mai l'havía somniada aixís.
GENT NOVA
Uns sis mil cantaires vinguts de tots indrets
de Catalunya, demá en la Iluminosa Barcelo
na, sots la batuta infadigable del Mestre, genial
com a artista i exemplar com a home, entonarán,
entre altres, <El Cant de la Senyeral creació seva,
cancó que será dita amb concient entussiasme en
honor i gloria seva, i que éll generosament ofereix
als que l'han secundat, i que per Ilur intervenció
passa ensems a esser honor i gloria de Catalunya.
<GENT NOVA) intenta expressar amb aquestes
t'afiles el més sincer tribut d'admiració a P<Orfeó
Catalá, i an En Lluis Millet, i per amor a Catalu
nya sent també un noble orgull per la seva obra ja
immortal.
••••¦••¦11111.1.1.¦••
jgotes local
De la sessió
A la fí s'anirá a la formació del planol topográ
fic, subsanant una greu equivocació deis nostres
antecessors, que resolíen el problema urbá de Ba
dalona en forma parcial, sense que'n els progectes
se seguís un métode de unitat i continuitat i menys
de previsió a les necessitats del constant progrés
de la ciutat. Aquet sistema seguit, com se mani
festá en la sessió, ha costat molt car i no ha resolt
rés.
En tan importantíssím problema hi hem vist
intervenir-hi la minoría regionalista en un sentit
noble, que participant o nó del seu criteri, és digne
d'observar; puix estem massa acostumats a veure
que s'ataca tot lo de l'adversari, perque no s'hagi
de regoneixer aquet bon pas d'actuació municipal
en una minoría. Aixó va fer segurament que, res
pecte la forma de fer la consignació pel cost del
planol topográfic, coincidissin la mejoría i de la mi
noría, al acceptar la primera una esmena, deis re
gionalistes, en l'espressat sentit. Pel contrari el re
gidor jaumista, de la minoría, se separá deis seus
companys votant contra l'esmena d'aquets. Es la
primera vegada en aquets dos darrers bienis, que
veiem una part de la minoría votant contra una
proposta de regidors aliats seus.
Un regidor radical, anunciá que parlaría en la
sessió vinenta sobre Consums, demanant se li pro
porcionessin tots els datos possibles per a millor
esplanament de la seva moció.
Aquet senyor regidor s'ha recordat moIt tard
de la qüestió de Consums, que tant s'ha comentat
a Badalona i que <va fer decidir a deixar el cárrec,
a l'anterior President de la Comissió. No sabem
compendre perqué no s'ha decidit parlar-ne fins
ara, puix prou temps hi ha hagut per a fer-ho
abans i mes oportunament. En totes les qüestions
és un sistema dolent, el deixar passar el temps. El
temps acostuma a crear oblits.
Celebrarem que la moció del regidor mencio
nat, aclari les incógnites del referit afer de Con
sums.
eongentari
El silenci
Va pujar el ministeri Garcia Prieto arnb un
ben marcat segell neutralista i d'aleshores ensá
s' ha dedicat amb el major interés a aplicar la
política del silenci corn la més indicada per a
salvar-nos deis terriblesperdis que'ns amenacen.
El séu primer pas va ésser negar a donar a
coneüer el te..tt de la nota espanyola a Alema
nya rectificant la promesa del Comte deRoma
nones que havía decidit fer-la pública aaís que
arrivés a Berlin.
Conseqüent amb aquest sistema salvador ha
envolcallot amb el major misten, totes les nego
ciacions diplomátiques en curs lo que a judici
del govern és la mellor garantía d'éxit,de les
mateaes; ha exercit la censura en totes les noti
cies referents a torpedeigs i ha prohibit els mi
tings que no fossin marcadament neutrahstes o
sigui germanófils.
El resultat d' aquesta política de silenci que
havía deportar-nos la tranquilitat, pot ja veu
re's.
Bofetades entre francófils i germanófils a I'
Ateneo de Madrid.
Manifestacions anti-germanófiles a Sara
gossa.
Anunci d'un gran míting aliadófil a Madrid,
(que no sabém encara siserá permés).
Exacerbació general de fibies i fobies d'un
cap a 1'al/re de la Península.
Se's acabada la quietut i aquella tranqulitat
que s'esperaba, no`s ven enlloc. Els germanófils,
no contents amb haver guanyat la partida, fent
dimitir al Comte deRomanones, es senten cada
día més alarmats i augmenten la mtensitat de
Ilurs campanyes seas que' Is set veili degarantía
la presencia al Ministeri de elements tant signi
ficats com En Burell i En Miranda.
Cada dia SOI71 menys neta/ als, cal dir afortu
nadament, i aquella guerra civil amb que ens
amenacen els jaumins ja la comencem a tenir
dintre.casa. No és ja tota la guerra en sí, una
guerra civil? Ao és en conjunt una topada entre
dos ideals, entre dues cultures, entre dues políti
ques?
Es per aixó que veiem com la política del si
lenci resulta estéril i contraproduent i com més el.
góvern vol callar, mes criden els altres, com mes
neutral vol ésser, mes barcos ensorren.
«Si vols pau preparat a la guerra) diu la má
Aima Ilatina que de tan bella ja !'han oblidat- ets
nostres polítics neutralistes, puig volent la pau
no sabenpreparar-seper a defensar-la. I encara
que sembli una paradoxa, a voltes per a defensar
la pau s'ha de fer guerra.
JEPUS
TINTA WATERITIAN
Especial per a Plomes Estilográfiques
en-la impremta d'aquest periódic
OENT NOVA .
De 1`6ssamblea de la
Mancomunitat
Després de constituides les Diputacions cata
lanes, s'ha constituit PAssamblea de la Manco
munitat de Catalunya, poder llegislatiu de la nos
tra terra sois per a fins adrninistratius, ja que'l
centralisme imperant a Espanya no vol regoneixer
personolitat a Catalunya.
La Mancomunitat sha constituit baix un pre
domini de partits dretistes: el regionalisme con
servador catalá i els agrupaments monárquics es
panyols. Aquet predomini s'ha portat a l'extrem,
de que'n la taula de l'Assamblea els partits repu
blicans n'han estat excluits, com ja deiérn en la
prop-passada edició. Catalunya, malgrat esser
terra ont la democracia hi té arrels, no conse
gueixen els republicans imposar-se en les seves
corporacions, perqué sempre troben els demés par
tits que s'uneixen contra ells; actitut ben perjudicial
a nostre entendre per a la causa catalana, si es
té en compte les orientacions polítiques que &han
iniciat arreu del món i en plena guerra, favorables
a reformar les constitucions de tots els estats en
sentit més democrátic que les actualment vigents.
I Catalunya si vol triomfar daVant del alón, no ha
d'esser una escepció i deu haver d'evoluciopar,
democratitzant-se. Sha dit, pels regionalistes, que
els republicans destorbaben la Ilur acció; i aixís
no pot parlar-se, deneralitzant-ho, després de la
coPlaboració que a- iota obra catalana han rebut
de la majoría deis diputats republicans, i alguns d'
ells aportant-ti moltes i nobles iniciatives; i després
de Pactitut governamental que'n proporcionar mit
jans de govern, també observaren en la darrera
Ass-imblea, els republicans catalanistes.
En el Consell Permanent, i per disposició deis
Estatuts de la Mancomunitat és votat, han deixat
llocs pera les minoríes. En el darrer elegit n'hi ocu
pen en la mateixa proporció que en el passat, a es
cepció del conseller jaumista que no ha estat ele
git, sustituint-lo un regionalista. Hi té representa
ció, per primera vegada, el partit radical, recaient
Pelecció a favor d'un diputat rural. Hem observat,
amb gust, que en la candidatura deis republicans
se precindís al formar-la de la divisió de Catalu
nya en provincies, puix que'n ella no hi constaben
els noms de les quatre diputacións. Aixó ens pro
va el regoneixement, per part deis partits republi
cans, de Punió de Catalunya, de la proclamació
de que tots els diputats nostres representen, per
sobre de les divisións artificials tetes per l'Estat, a
tot el.poble catalá.
Encara quels ha costat molt, a la fi la majoría
dretista de la Mancomunitat s'ha decidit a favor
de la reforma de l'Estatut; reforma que imposa la
puix no's pot admetre que uns cárrecs. els
del Consell Permanent, duressin quatre anys, es
sent aixís que la Assamblea és modicada per mei
tat cada dos anys, per manament de la llei, que
disposa hi hagi eleccions provincials cada bieni.
L'Assamblea, diç,Juin lo que vulguin els enernics
de Catalunya, ha reiermat una vegada més el seu
desig de l'unió de la vida catalana, i próclamá que
malgrat no sigui secundada pel Govern central,
que no concedeix les delegacións, té optimisme i té
per a triomfar.
Catalunya amb la Mancomunitat, demostra es
tar capacitada per a governar-se. Aquesta capaci
tació no hem de permetre que ningú pretengui
anuPlar-la, negant vida a la suprema governació del
poble catalá. S'ha d'anar, costi el que costi, a la
conquesta de les delegacións no sois de carácter
administratiu, sinó que també a adquirir personali
tat política, i ensems a conseguir quels municipis
catalans gaudexin d'una amplia autonomía; de
sitg que també va declarar sentir i defensar l'As
samblea de la Mancomunitat de la nostra Patria.
•¦¦¦••¦¦•¦•••¦¦¦•¦
?olítiques
El conflicte creat per la proibició i limitació de
Pexportació de productes de primera necessitat,
ha produit una gran protesta deis agricultors d'
aquestes comarques llevantines, que sempre han
tingut un important mercat a França, ont colloca
ben la producció de patates.
Es mira de bon govern vigilar i regular l'expor
tació a l'obgecte de que no s'encareixi la vida,
especialment en els actuals moments de guerra
mundial; peró també ho és el procurar, per a bé
de l'economía de l'Estat, que els productes so
brants del consum interior, puguin trobar facil i
lucrativa sortida en els mercats estrangers.
No sabem com se solucionará el conflicte pro
mogut per la protesta deis agricultors de la costa
llevantina; lo que si comprenem les causes d'éll,
que no són altres que l'indiferencia deis governs
davant de les necessitats del pais. Si des deis
primers moments del conflicte europeu, els gover
nants haguessin sigut previssors i justiciers, per
metent i ajudant a quels productors exportessin
els productes sobrants del consum, migjantsant la
seguretat de que'n el interior els preus de les mer
candes no sufriríen augments, que de sobres un
govern té medís per a ter-ho aixó i quan no els de
mana, com ne són proves les dues Ileis de subsis
tancies votades per les Corts que casi no han ser
vit per a rés, allavors s'hauría conseguit quels
productors s'enriquissin, peró no a costa del
poble. Per aixó a son degut temps s'haurien
fet les estadístiques de la producció i autoritzat,
reglamentada, l'exportació.
Es efecte del regim capitalista que sufrim.
Mentres els que s'en aprofiten poden fer lo quels
plan, no passa res; peró quan els governants per
por d'una protesta popular han de coibir l'acció
deis comerciants, allavors resulta que no poden
resoldre el conflicte, sense lesionar interessos i
fins sacrificant aquests, i fan tard per a que de les
proibicions ne resultin favorescuts els consumi
dors.
Aquests mals i conflicteS s'han de preveure
perqué se puguin sollucionar, i l'actual conflicte
de les subsistencies, i fins a quin limit se podíen
exportar, tots els ciutadans conscients l'han pre
vist; sois els governs han estat els que han fet el
GENT NOVA
sort a tota mena d'observacions de l'opinió; lo que
la ocasionat que s'encarissin igualment els pro
ductes que s'importen, com els que se produeixen
.en el pais abastament.
Tot és per manca de previsió. Els problemes
no s'estudien mal i quant se volen resoldre ja no
hl són a temps.
S'anunciaba per aviat l'obertura de Corts, i
ara, amb motiu de l'apasionament causat pels tor
pillejament de vaixells espanyols, se diu que s'a
jornará la data que'l Govern tenía decidida.
?Perqué deuen servir les Corts a Espanya, si
en els greus moments actuals no s'obren? Perqué
per obrir-les quan tot va bé i no se sufreixen con
flictes, és preferible tenir-les sempre tancades.
I és que les Corts d'Espanya no se fan servir
per a portar l'espera del poble en la governació
de l'Estat; sois se les utilitza per a procurar lo més
planera possible la tasca an els governants.
.Corn afilies que, generalment, són de la voluntat
deis ministeris, serveixen an aquests i no a les as
Tiracions del poble.
Les Corts deuen obrir-se com mes aviat millor;
de lo contrari es demostrará que'l Govern no
compta amb la confiarlo d'elles.
X.
••¦•••••••••••¦¦¦•
La ereu poja de Zadalona
Aquesta institució en nostra ciutat va celebrar
solemnement la festa de la benedicció de les ban
deres que el president de la mateixa En Baldomer
.:Fonolleda els ha regalat.
Al matí hi bague una fundó religiosa en el
temple de Santa María que estaba adornat i
minar explendidament i la que assistí una gran gen
tada.
Beneí les banderes el Vicari general Dr. Gui
tart, essent-ne padrins En Antoni Rosés i la seva
distingida esposa Na Rosalía Turull; celebrant-se
seguidament la gran missa, oficiant l'esmentat Vi
cari; va pronunciar l'oració sagrada el prevere
Mossen Francisco Rosals, rector de Canamas.
Durant la festa religiosa prengueren seient en
el presbiteri ademes dels padrins, els abanderats
En Lluís Trullás i En josep Gibert; el senyor Az
cal-raga en representació del Governador; el ge
neral Riera, pel Capita. General; En Dimas Fernán
dez pel Rector de l'Universitat; el diputat provin
cial senyor lsamat; el diputat a Corts senyor Plaja;
els regidors Soler, Pujol, Tramuns i Nadal; la
Junta en pié de la Creu Roja d'aquesta ciutat i re
presetacions de la Comissió Provincial.
Una nutrida orquestra i una massa choral exe
cutá la <Misa de Pontifical» de Perossi.
Al acabar l'ofici els padrins collocaren, en el
carrer del Temple, les corbates a les banderes,
essent presenciat per nombrosissim públic, pre
sentant dit carrer un magnífic aspecte; se dirigiren
després la comitiva a Casa la Ciutat, essent re
-buts pel senyor Alcalde i presenciant en el balcó
de la mateixa el desfile de les brigades d'aquesta
ciutat i de Barcelona que habíen assistit al acte re
ligiós, acompanyats de les brigades badalonines i
banda de la Creu Roja de la ve•ina capital.
Els padrins foren obsequiats amb un banquet
que va celebrar-se en el Bar Moderno. Acabat I'
ápat en el qual hi asistí distinguida concurrencia,
va esser entregat al senyor Rosés un pergamí amb
el títol de soci honorani de l'Institució. Ademésde
sitjant que% menesterosos disfrutessin també de
les festes que se celebraben, el senyor Rosés i la
seva distingida esposa varen entregar entrels aplau
diments de tots els assistents, 1000 ptes. cada un,
al senyor Alcalde per a que les repartís als pobres
de nostra ciutat.
Aquest gest deis senyors Rosés-Turull mereix
tota mena d'elogis, i per nostra part ens plau molt
fer-lo públic i unir nostre aplaudiment a llur es
plendidesa, demostració de sentiments altruistes.
L'ápat fou amenitzat per un quintet que exe
cutá escullides composicions, estrenant un hermós
Boston d'En Enric Santangeri, fill del director de
la banda de la Creu Roja, el que és dedicat als ofi
cials de la brigada de Badalona.
A la tarda tingué lloc en el camp del <Badalo
na F. C.» un magnífic partit de foot-ball, en el
que's disputaben una expléndida Copa oferta pels
senyors Rosés i esposa, els primers equips del
«Badalona» i el «Centre de Sports de Sabadell.»
El camp va esser invadit per una nombrosa i
distingida concurrencia, en la que destacaben
les nostres gentils badalonines; poques vegades
habiem vist l'aspecte tan bonic que'l diumenge pas
sat presentaba el camp del «Badalona».
El partit fou renyit, predominant els nostres,
els quals s'en emportaren la Copa per 2 goals ad
mirablement entrats per En Villá i En j'allá, contra
un que`n conseguí el Sabadell i encara amb penal.
Foren objecte de molts aplaudiments tots el joga
dors.
Finalment a la nit en el Teatre Picarol, molt
ben engalanat va celebrar-se l'anunciada funció;
la Companyía «Terradas-Casas» va represen
tar el bonic drama Feli,o Derblay, prenent-hi part
ademes les distingides cantatrius senyoretes Na
Carme Ramos i Na Gaietana Lluró, escoltant tots
molts aplaudiments.
La banda de Mérida amenitzá els entre-actes,
aixís com també ho feu ja en el partit de pilota.
Acabem aquesta ressenya, agraint a la Creu
Roja l'atenció d'invitar-nos an aquestes festes,
de l'éxit de les quals en poden estar ben satis
fets els organitzadors, la Junta de la Creu Roja de
Badalona.
•¦••¦•¦•¦••••••¦¦¦
= Taller de Lampístería i Llaunería =
S. Bartelomé
Especialitat en treballs del ram de Fumisteria
PIETAT, 16.—BADALONA
(Vegis Panunci de la tercera plana de caberles
GENT NOVA
stimazammommawassmazawmazemomammesrmammarze mama
MANCOMUNIT T
e
:
•
•DCEATALUNYA •
111•••••••••1111••11111M
EmpRE•
sTIT
SUBSCRIPCIO PUBLICA DE 8.429 OBLIGACIONS
amortitzables, de 500 pessetes cada una, al 4 9.2 per 100 anual, amb cupó trimestral,
DE L'EMPRESTIT PE 15.000,000 PE PESSETES
amb destinació a OBRES, SERVEIS PÚBLICS i ESCOLES, contret amb subjecció a l'Estatut de laMancomunitat
Aprovat per reial decret de 26 de març de 1914, i ratificat, en quanta la facultat d'emetre em
préstits, per la reial ordre de 20 de setembre de 1914.
Garantía: La del patrimoni de la Mancomunitat i, subsidiariament, el de les quatre Diputacions
Catalanes.
PREU D'EMISSIÓ: 81 PER 100, 0 PESSETES 405
Els titols porten cupó de 50 de juny de 1917
Aquestes obligacions son amortitzables, amb la totalitat de l'Empréstit, per sorteigs semestrals
en al termini de cinquanta anys, des de la data de creació. L'amortització comença en 1920.
Els tenedors de titols actualment en circulació tenen dret a subscriure, amb carácter irre
ductibie, o sigui sense subjectar-se a prorrateig, una quantitat d'ob!igacions d'aquesta emis
sió igual a la que ja posseeixin de l'anterior.
A la Dipositaria de la Mancomunitat sels facilitarán a aquest efecte les factures necessaries, on
els subscriptors haurán de fer constar, firmada, la numeració, de menor a major, deis titols que desit
gin acullir a aquest dret de prioritat, mitjançant el pagament del 10 per 100—o sigui 50 pessetes per
cada titol—.Aquesta subscripció especial comença avui i termina a la tarda del día 2 del propvinent juny.
La subscripció pública tindlá lloc el día 4 de juny, de les nou del matí a les sis de la tarda.
A Barcelona es subscriu als llocs seguents:
Banc de Barcelona; Sucursal n.° I del Banc de Barcelona; Credít Mercantil; Sucursal del
Credit Mercantil; Societat Anónima Arnús-Gart; Banca Arnús; Garriga Nogués Aebots, S. en C.;
j. Marsans Rof fills; Tusquets i Comp.', S. en C.; Banc ae Préstecs i Descomptes; Fills de F.
Mas Sarda; Aonell germans; Fábregas i Recasens; Pere Mi,; Nebot de Para ssols i Companyía;
jover i Companyia; faume Delgar; Sane Hispa Colonial; Fills de Magí Valls, Rosés i Companyía;
Crédit Lyonnais; Crédit Lyonnaís, Sucursal; Antoni Massó; Banc de Roma; Banc Hispá America;
Banc Espanyol del Riu de la Plata; García Calamarte i Compa., í Banc Alemany Transallantic.
Admeten tarnbé subscripcions els banquers de tota la resta de Catalunya.
Les cases de de fora Barcelona que, a més de tenir oberta subscripció, están autoritzades per a
fer el resum de llurs respectives provincies, respectant als banquers les mateixes condicions ofertes
per la Mancornunitat, son: a Tarragona, Banc de Valls; a Lleida, Banc de Prestecs i Descomptes,
i a Girona, Fills de J. Montsalvatje.
També será oberta la subscripció, a Barcelona, al Departament d`Hisenda de la Mancomuni
tat de Catalunya, Palau de la Generaíitat, on se fará el difinitiu resum general, el qual es fará l'en
demá en les edicions del matí deis diaris de Barcelona, i s'enviará a la premsa diaria de les provincies
de Catalunya.
CONDICIONTS GIENTEIZA.L.S
Es pagarán pessetes 50, per títol, el día 4 de juny, en Pacte de la subscripció, i les restants
» 355, el día 12 de juny, contra l'entrega deis corresponents títols adjudicats
Total pessetee 405, equivalent al 81 per 100, tipus d'emissió
Si les quantitats de títols soPlicitats obliguessin al prorrateig, deixaríen d'adjudicar-se les frac
cions inferiors a mig títol.
S'abonará el corretatge acostumat a Bancs, Banquers, Agents de Canvi i Borsa, Corradors
coPlegiats i Corredors Borsa i socis del Mercat Lliure de Valors.
¦13 GENT NOVA
L`gtlétic de Madrid a Zadalona
Retornant la visita que'n la passada Pasqua
efectuá el primer equip del «Badalona> a Madrid,
avui deuen arribar a nostra ciutat l'important equip
«Atlétic> d'aquella capital, compost d'excelents
jugadors, els que jogarán amb els nostres amics,
dos partits demá i passat demá a la tarda en el
camp del «Badalona».
Els sportistes badalonins se disposen a rebrer
amb tots els honors als simpatics i valents jogadors
madrilenys corresponent aixís degudament a les
moltes atencions de que foren objecte els nostres
compatricis aproposit de la passada excursió a
Madrid.
Entrels entussiastes del valent sport de foot
ball que existeixen an aquesta ciutat, que actual
ment són en nombre considerable, hi ha veritable
espectació per assistir als partits citats, ademes de
tributar una afectuosa acullida als jugadors madri
lenys. Per aquets antecedents no és difícil augurar
un grós éxit en els partits de demá i passat demá,
ja que la valúa i fo'rça deis contendents fá esperar
que serán uns veritables aconteixement$ sportius.
Per part deis amics del «Badalona», volunta
riosos i entussiastes, n'esperém que sabrán mos
trar-se tal com són, çó és, un equip ben format,
ben fort i excelentment disciplinat.
Des de nostres planes saludem als jugadors del
«Atlétic» i al mateix temps desitgem els sigui agra
dosa la seva estada a nostra ciutat, ja que Bada
lona, sempre i a tot hora s'es mostrada cordial i
afectuosa amb tots els forasters que la visiten, tant
més en aquesta ocasió que's tracta de donar als
hostes madrilenys una mostra del agraiment que
senten tots els badalonins, per la bona acullida
quels nostres compatricis varen tenir en la recent
visita a la Cort.
•••¦••¦¦••¦•¦••1111.11111.1.•
De 16 6juntament
Sessió ordinaria del dia 21 de l'actual
Presidí l'Alcalde En Josep Casas, assistint-hi
els regidors senyors San Martín, Sió, García, Es
truch, Cuixart, Costa, Niubó, Cairó, Pujol, Na
dal, Viza, Rovira i Vall.
—Després de llegida fou aprovada lacta de la
sessió anterior.
—Se llegí un parer de la Comissió d'Hisenda,
encarregant a l'arquitecte Municipal senyor Amigó
la confecció del plánol topográfic destinant per
aquest objecte 50.000 ptes. pagaderes amb lárnines
del Deute Municipal de 5.000 ptes. cada una al 5° o
i amortizables als 50 anys; ademés se demana ex
cempció de subasta per l'esmentada mellora.
En Cairó combat els medis amb que's vol anar
a fer el plánol topográfic de nostra ciutat, entenent
que fins que's normalitzi l'estat actual no déu
anar-se pel sistema que proposa la majoría, a la
realització de les mellores que necessita la nostra
ciutat. Se mostra partidari de que sigui un badalo
ní qui fassi el plánol esmentat, peró és contrari de
que's fixi quantitat, ja que és una qüestió que's
facil hi hagi equivocacions que poden resultar en
perjudici de l'Ajuntament o del funcionad munici
pal. En aquest últim sentit presenta una esmena.
En Sió manifesta que la majoría no ha cregut
mai a l'acordar els progectes que té presentats, fer
trontollar l'hisenda municipal; ademés observa que
la quantitat de 30.000 ptes. la fixá el senyor Amigó
quan se valorá lo que podría costar la confecció
del plánol topográfic en ocasió de que se convoca
ba un concurs per anar a la realització de dita mello
ra, la qual se li encomana avui donant-li una con
fiança ben merescuda.
Rectifica En Cairó insistint amb els seus punts
de vista i esplicant l'alcanç de les seves manifesta
cions que són també de confiança al senyor Ami
gó, si bé que en la Comissió de Governació al
proposar-lo per fer el plánol topográfic no's fixá
preu.
En Sió accepta l'esmena d'En Cairó,tota vega
da que diu referma la confiança que tenen deposi
tada amb l'arquitecte municipal.
Intervé en la discussió En Nadal qui diu que a
Badalona s'han confeccionat, en 1877 i 1894, dos
planols que costaben molt menys que ara. Combat
el dictamen en sa totalitat i baix els diferents as
pectes del mateix anunciant que apelará a tots els
medis per a que no prosperi. En Sió li replica que
aquells planols són insuficients per a l'endevenir de
nostra ciutat.—Ademés En Vall observa que en
aquell temps que ha citat En Nadal eren sobre 6
kilómetres quadrats els planols que's confecciona
ren i ara ha d'esser de 25 kilómetres quadrats.
Se parla llargament del assumpte, intervenint
hi el regidors abans citats, votant-se seguidament
el dictament, lo que's fá per parts a petició d'En
Cairó.
Es aprovat per unanimitat l'extrem que fá refe
rencia a encarregar al arquitecte senyor Amigó el
plánol topográfic de Badalona i el terme d'un any
que aquestl'ha de tenir Ilest. Al arribar alcapitol ont
En Cairo hi hd presentat l'esmena, aquesta és
aprovada amb el sol vot en contra d'En Nadal. Per
11 vots contra 5 s'aprova el corresponent als me
dis per anar a la seva realització, i també amb el
sol vot en contra d'En Nadal el que fá referencia
a demanar excempció de subasta per la realització
de la mellora esmentada.
—S'aprovaren varis parers de la Comissió d'
Obres concedint els permisos demanats per En Jo
sep Famadas, En Francisco Segura, En Pere Bo
rrás, En Jaume Vendrell i Domenech Germans; i
nomenant celador d'Obres an En Antoni Vila; dos
de la de Governació sobre l'expedient d'En Ber
nat Alié i nomenant peó de la brigada an En Josep
Licer; altre de la de Foment gratificant a Joaqui
ma Minguella amb 75 ptes. pels treballs efectuats
en l'Escota de Na Francisca Compte i ademés
assignar-li 50 ptes. mensuals en concepte d'ajudan
ta d'aya.
—Es aprovada una proposició de la Comissió
de Governació encarregant an el arquitecte Muni
cipal l'alineació de la Riera de Folch entre la Plaga
Roca i Pi i la Carretera.
—Passen a les respectives Comissions les ins
GÉNT NOVA 7
tancies presentades per En Jaume Cuixart, En Mi
guel Vall, N'Antoni Castanos, En Juli Bertrán,
N'Antoni Calsina, En Francisco Blanch, i el Fo
ment de la Propietat; i un altre d'En Guillem Gar
cía demanant el desdoble de la seva Escola.
L'Estruch demana que entre tant resolt la Co
missió de Foment se faculti al Arcalde per a que
nomeni un ayo interí.
—S'acorda de conformitat amb un ofici del
Jutge instructor del 9.e Regiment de Artillería de
manant informe d'inutilitat del minyó En Josep
Arqués Cabot.
S'aprova la nómina de la brigada eventual de
la 'setmana passada en la quels jornals pugen
249'75 ptes. i els carros 60 ptes.
Lo de Consums.—En Costa anuncía una mo
ció per a la sessió vinenta sobre lo que ha passat
a Consums, demanant als regidors hi aportin tots
els datos de que disposin per a l'esclariment de dit
assumpte, puix que enten que'l poble ha de saber
lo que ha succeit i ell té necessitat d'esplicar la
seva linea de conducta.
La presidencia, l'Estruch, En García prometen
correspondre als desitjos d'En Costa. Hi intervé
En Nadal.
—A petició del ,president de Foment senyor
Estruch, En Sió proposa posar a disposició de dita
Comissió el capitol de festes.
I no habent-hi mes assumptes a tractar s'aixe
cá la sessió.
SASTRERIA
"LA MODE
Aquesta casa participa a la seva
clientela i públic en general, haber re
but un complert assortit de panyos,
gabardines i altres articles propis per
a istiu i entretemps tant per a Senyora
com per a Cáballers a preus molt ven
tatjosos.
SANT ISIDRE, 26
Tallers: ANGEL GUIMERA, 29
I3 _A.D_A_ 1_,ONA.
)%)o9eS
«BIBLIOTECA» ENTITAT DE CULTURA.—En aquesta
entitat, el dilluns de Pascua a les S de.la tarda Na
Teresa Bergay profesora de l'Escala Municipal de
Música de Barcelona, interpretará un recital d'
obres de Chopin. Abans de cada obra es Ilegirá
un breu comentani de la mateixa.
S' inaugurará ensems una exposició de Na
Lluisa Vidal.
Si algún Sr. Soci no hagués rebut invitació
donguis per convidat.
••
OBITUARI.—Ha mort, a edat avencada després
de llarga malaltía, En Geroni Burrull, profesor de
música; Director de l'Academia, que funda N'
Evarist Arnús.
El finat, durant molts anys, dirigí l'orquesta
que duia el seu nom, poguent dir, que des de la
disolució de la mateixa no hi hagut orquestes or
ganitzades en la nostra localitat, puix les que s'han
format lograren efímera vida. Fou director de la
Banda Arnús, que per influencia del caciquisme
que dominaba a Badalona va tenir-se de disoldre.
Havía exercit varis cárrecs públics amb honra
desa i consciencia. Quan la formació de Solidaritat
Badalonina, fou un element collaborador d'ella,
i al disoldre's aquesta, de conformitat amb els seus
sentiments, actua amb la coalició de dretes. En
tots els moments se comportá com a bon badaloní;
estimaba molt a la nostre ciutat.
D. E. P. En Geroni Burrull, i rebin sa viuda,
fill, l'excelent pianista nostre amic N'Eveli Burrull
el testimoni de nostre sentit condol per la perdua
soferta.
FESTA D'INFANTS I DE FLORS.—Aquesta festa s'es
aplacada pel día 10 de Juny vinent.
Properament se publicará el programa; com
els demés anys, promet esser espléndida.
••
EXPOSICIó.—Nostre amic i compatrici, el dis
tingit caricaturista En Salvador Passarell, inaugura
rá el día 1.er de Juny vinent en els salons del diari
barceloní La Publicidad una exposicíó de cari
catures.
Aquesta exposició compendrá una cinquantena
d'obres, totes inédites i escullides, moltes d'elles
serán caricatures-retrats en el que l'espiritual di
buixant Passarell hi sobressurt.
••
DETENCIó.—L'individuu del Somatent En Ra
món Segura va detenir el dimecres d'aquesta set
mana a un subjecte anomenat Antoni Puig Costa
de 24 anys el qual estaba assaltant la paret de cán
Ferretés en el barri de Llefiá.
L'esmentat subjecte té una bona fulla de ser
veis, ja que ha sofert una condemna de més de 5
anys al penal de Burgos. Fou posat a disposició
del Jutjat.
••
• GENT NOVA
NOVA CONFITERfA.—Atentament invitats pel jove
propietari de la nova confitería que En Josep Vinas
ha instalat al carrer de la Creu n.° 76 d'aquesta
ciutat, el dirnecres d'aquesta setmana varem tenir
el gust de visitar dit establiment, rebent per part
de la familia Vinas tota mena d'atencions i obse
quis que agraim.
Molt ens vaplaure escoltar de llavis d'En Josep
Vinas els seus proposits de establir a Badalona el
ram de confitería amb tots els avenços i gustos
moderns i en un avenç amb relació a l'importan
cia actual de nostra ciutat. El senyor Vinas té per
conseguir-ho coneixements sobrats, un bon nom
bre d'anys de dependencia al acreditat Forn de
St. Jaume, és jove i sobre tot té una fé i un entus
siasme en els seus propósits i amb el seu treball
que sens dubte han de veure's correspostos per la
mellor acullida del públic.
L' establiment i laboratori Vinas, si bé no
molt luxós, respond no obstant a les necessitats
i conveniencies de l'actualitat; si com confía el
públíc se fá cárreg de l'exquisidesa de les pas
tes que elabora, el seu propietari té en progec
te donar-li aquell aspecte de pastissería moderna
que tant escauría a Badalona.
Desitjem al nou establiment tota mena de pros
peritats.
••
BONOS. —Hem rebut de l'Alcaldía cinc bonos
de pesseta que hem entregat a altres tants neces
sitats.
Els bonos esmentats son procedents del dona
tiu quels padrins de les banderes de la Creu Roja,
N'Atoni Rosés i Na Rosalía Turrull feren amb mo
tiu de dites festes al senyor Alcalde per a quels
destinés als pobres de nostra ciutat.
En nom deis agraciats donem als generosos do
nants les més expresives gracies.
••
Confitería i Pastissería
= de =
Josep Vinas, fill
PEIXOS, TORTELLS, COQUES, ENCASADES
i tota mena de pastells i dolços
CRAN ASSORTIT
EN BORREGOS I PASTES SEQUES
Servei inmillorable
Tot de primera calitat
CREUI 76 - BADALONA
JOVENTUT F. N. R.—Aquesta entitat badalonina
celebrará derna i passat demá importants festes
amb motiu del segón aniversari de la seva fundació.
Demá al matí hi haurá un gran mitin en el que
hi parlarán distingits oradors d'aquesta ciutat i els
propagandistes federals nacionalistes Miguel Gui
nart i Ricard Caballería, acabat el qual se celebra
rá un banquet d'honor a la dita Joventut.
A la tarde tindrá lloc una festa literaria musi
cal en la que hi pendrán part escullits elements.
A la nit de dit día, i al rnatí i tarde del dilluns
se celebrarán lluits balls, corrent el programa a
cárreg d'una reputada orquestra.
••
de FRANC fins a floró
Installacions 6roortitzab1es
a 5 ct5, per Kilowatt
Colocació i reparacions de motors i tota mena de
aparell electrícs
Francisco de P1ON6FIY
51, MAR, 53 - Teléf. B. 81 - BADALONA
••
LA VACUNACIó.—Aquesta prescripció d'higiene
&u cumplir-se en tot temps. Ara sobretct és la
mellor temporada per a fer-ho, tenint per aixó tota
mena de facilitats ja que en el Dispensan i Munici
pal se vacuna i revacuna gratuitament tots els
díes feiners.
••
DECOMÍS.—EI guarda Chamorro decomissá 5
kilos de tocino a una dona desconeguda que ana
ba al tramvía.
••
DE TEATRE.—S'ens assegura que a no trigar
gaire tindrá lloc en la Sala Picarol d'aquesta ciu
tat, l'estrena de la comedia de costums badaloni
nes, en un acte i sis cuadros, titulada «Una tía ri
ca», de quina n'es autor nostre company en la
premsa, que, amaga el seu nom amb el pseudónim
de Maxim.
••
GERMANDAT E5C0LAR.—E1 Director del Colegi
Balmes, En Joan Galtés, ha constituit entre sos
deixeples una Germandat Escolar, que practicará
l'Estalvi, i més endevant les operacions de Segu
ro Infantil i Pensió Diferida, valent-se deis segells
de Previsió que ha creat la Caixa de Pensions per
a la Vellesa i d'Estalvis per a facilitar la previsió
entre els escolars. Ha produit molt boh efecte la
iniciativa del mestre Galtés que ja te inscrita la
Germandad a la Sucursal de la Caixa, en aquesta
ciutat.
Impremta-Papereria Joaquim Casas. - Badalona               
Ocultar

Gent nova. Any 19, Núm. 808 (26 maig 1917)

1 pàgines totals