Text per 158-1931_5 Juliol

              NemeseNGuihto
gi 01"
MARSÄLGERHANSU
rcanyritaial utessuas or cuata
/Isla Uds Argentara, 13 (davant asumió d. Frane)
Aros, 5 (icen Pipa Santa Asna)
Cr8u Coberta, 78 (teavAnt NIecat d'Nottafranca)
La Dictadura portugumRa
Persecucions
Volta al món
Encara que donar :a volta al món
és :van una empresz. relativament iä-cil
no son mesita els ea:ala:1s que han
tingut Copertunitat sie rearazar-la i
menys encara els que han volgut co-municar
al públic liara inspressions
v:atge. No fa mcias mseesons s pre-senté
l'oportunitat de realitzar-la ja
que l'avien d'assistir a un congrés
que se celebrava al Japó i varen],
triar un itinerari que ens permetés
dentar en contacte, encara que räpid,
amb alguna paraos que es desenrot-
Ilen anib un ritme diferent (lel nostre
i que, per tant, ofereixen una visió
del que ha d'esser humanitat en el
próxius futur si Europa ha d'anar
perdent la (unció gu:adora que uns
fa por havia desenrotliat. Ens nata
coraprovar par el contacte directe amb
paisos que ens són presentats continua-ment
ccm a models, si la nostra po-siciä
era realment d . inferioritat, sobre-tot
pel que fa referencia als pobles
ibèrics que no han assolit el nivell
de progres de les nacions més :turnia-des
d'aquesta Europa nostra considera-da
com a decadent.
Hi baria la dificuitat d'establir
itinerari, que travessant els paisos que
mes ens interessaven — Russia, Japó,
Estats Units — ens oferís els necessa-ris
contrastos que posesln mes sie re-heu
les caracteristämes d'aquests tras
titula d'organització social diierent de
la nostra i al mateix temps ens perme-tes
de visitar altees con:rades de
zació diferent, coso la latsmiria, :a
Corea i les Illes Hawaii. Per aixó, el
cansí mes adequat esta semb'ä que era
el que portant-nos rZ-. pidament a través
de l'Europa Central, amb brees des-cansos
a París, Berlín i Varsävia,
ens enfrontes amb l'U. R. S. S. Des-ves
d'uns dies de contacte amé el cd-gnu
sovietic, el llarg trajees:: s:esolat
de l'estepa siberiana i de nou la visió
de la Manxúria en armes, de la Ca
rea dominada i del Japó, terra d'ener-gia
i gentilesa. Altra vegada el paren-tesi
del Paciiic, amb la meravella de
Honolul per a trencar-ne la monotonla,
i la visió cinematogràfica dels Estats
Units.
Hem dubtat molt de temps de pu-blicar
les nostres impressions de atge
per no creure'ns capaços d'escriure un
reportatge brillant i d'altra banda no
considerara oportunas la coniecció d'una
obra d'analisi de l'organització econit-mica
i social d'aquells països, cosa per
a la qual no estävern preparats des-pres
d'una estada forçosament curta.
Hem cregut, perb, que mis Ileugers
comentaris sense transcendencia expli-cant
planerament e: que hem vist po-den
ésser d'interès per als lectora a/
mateix temps que ens ajuden a reviu-re
les emocions del viatge.
A mes dms plaer de comunicar als
lectora les nostres impresiona volem
tenir la satisiacciú de fer-los com-prendre
que !a visió d'altres terres
plcnes d'atracc:ú per a la joventut no
ha minvat, ans al contrari ha fet créi-xer
l'estimació que tenfem de !es nos-ties
Coses i ens ha iet ente/a:dora la
relativa felicitar del nostre cisne no
pertorbat per la dera de l'uniformisme
social ni per l'excessiva tnecanitzaciä.
Precisament aquest darrers dies, en-trcmig
de les lluites del treball i de
l'activilat electora', pensàvem que no
són molts els pobles que avui da po-den
pee-metres aquesta mena d'arrava-tatnents
passionols. A Europa co con-serva
encara la sal de la cirulsnz.scis, i
en aquests =menta e's ells d'Europa
estan girats damum Espans.: anib cu-riositat
i sorpresa. Si afegins encara
la unió familiar, tan poderosa a casa
nostra, la relativa independencia indivi-dual,
l'afecció real per certes etnocions
estetiques i el nostre relatiu benestar,
no tant elevat com en altres paltos
però mes Morador. podem sentir-nos
satsfets d'haver nascut a Cata:in/ya.
Ouan es va donant la volta al /eón,
carrent prop de mil kilämetres per
d a, se sent ur,a mena d'angúnia sobre
petitesa de la terra, i si hom arriba
a def.prendre's d'aquesta sensació se-ra
per contemplar l'espai estellat com
tia posssible camp d'acció des viatgers
del futur. Corn a curlosa paradoxa .
corts mes petita en, va semblant la te-rra
a mesura que dibuixem el sosten
itinerari damunt d'Atlas, mes celles
prenen les imatges del traset tan mi-miscul
que es Catalunyä i unes fort es
fa el desig de sentir-nos a recer sota
el seu eel.
Desitgetit que ele lectors segueixin
amb interés el tiatee que aviat inicia-rem
en la seva companyia.
JOSEP A. VANDELLOS
SUCCESSOR DE PELIP V
—ja :inri no fa cas de mi, ni per a eabronaar-m&
Nicolau d'Olwer, representant
de Catalunya'
LIQUIDACIO
de les existimeles
d'Estiu a presa
mai vistos
MAGATZEMS
FONTANELLA
LA PUBLICITAT':
ANY LIII.—NUM. 17.755.—PREU: 10 CENTIMS BARCELONA, DIUMENGE, 5 DE JULIOL DE 1931
TALLARE D'IMPRENTA' CARREP BARBARA, 11 1 18. — TELIMPON Ilesa SEDACCIO 1 ADMINISTRACIO: CORTE CATALANES, ass. Let TILIFON 114811
COMENTAR/
La moixiganga d'avui
Melts dels lectors assidus de la
ponle— • narce'aon ihn• an observas,
arr ia estranyesa i disgust, que d'uns
quants dies ençà elements significara
de les esquerres han declaras una
ofensiva contra la permanencia de
Nicolau d'Olwer al ministeri d'Eco-nomia
del Govern provisional de !a
República. L'estranyesa i e; disgust
que produeixen entre els catalanistes
les reiterades maniiestacions d'hos-taitat
al ministre d'Economia per
part dels senyora Companya, Aigua-der,
Casanoves, Serra i Moret, Cam-palana
i d'altres personalitats que
ocupen 'loes de govern o de repre-se:
nació a Catalunya són deguts a
qué ningú no s'explica satisfacta
nament aquesta campanya, tota ve-gada
que el senyor Nicolau d'Olwer
és al Govern provisional a instàn-cies
de !a Generalitat, en represen-sacie)
de Catalunya junt amh el se-nyor
Domingo, amb el qual mante-nte
dintre del Govern la integritat
del pacte de Sant Sebastia. Ningú
no s'explica l'hostilitat present, per-qué
res no ha canviat en substància
¿ençà del moment que el President,
d'acord amb el Consell de a Gene-ralitat,
instava el senyor Nicolau per
fer-li acceptar la representada que
se Ii conferia. Aleshores Nicolau
d'Olwer C3 negara a acceptar, per-ene
derrotat el seu partit en les
e1eccions municipals, creia que els
autoritzats per ostentar la represen-sació
de Catalunya eren els bornes
que se n'havien endut la majoria dels
sofragis. Contra aquest parer, ins-pira:
en una delicadesa i rectitud po-naica
exemplars, s'alçaren les paran-les
del president de la Gerteralitat,
que. parlan: per ell i pel Consell,
aprovava el nomenament del senyor
Nizolau com a representant autorit-zar
de Catalunya i de la seva Corno-roció
máxima i no com a membre
significas d'una organització política
aeterminada. En aquella ocasió la
condició de cap d'un partit catala-nista
derrotas no l'inhabilitava per a
alta representació que se li reco-neixia
explícitament; si derrotar po-dia
servir la fundó assignada, costa
una mica d'entendre que pugui des-qualificar-
lo un triomf electoral ob-tingut
sense altre títol que el de
catalanista.
La situada. dones, és ben clara,
i prou coneguda de tothom a Barce-lona
i a Madrid perque calgui insis-tir
en aquest punt. No obstant, tot
no ésser necessiria cap defensa, no
será inoportú de recordar alguna fets
estretament relacionats amb la de-signació
i permanencia de Nicolau al
ministeri d'Economia i referir el de-tall
de remes incidir/des que podran
aladar a centrar la qüestió. El sa
d'abril era proclamada la República,
1 Nicolau d'Olwer rebia a París, on
era refugiat com altres membres del
Govern actual, el prec de traslladar-se
a Madrid per incorporar-se al
Govern provisional que acabava. de
constituir-se en nom de la Repú-blica.
Aquest Govern no era una im-provisació
ni un caprici. Aquest Go-vern
era simplement el Comité Cen-tral
revolucionari creat uns quants
mesos abans, quan el triomf de la
Repúbllsa era un interrogant ple
perills. ¿Com es formä aquest Co-rnite?
Celebrar el pacte sie Sant Se-bastia,
alegué a Barcelona una per-sonalitat
a proposar a diverses per-sones
significades un lloc en repre-sentació
de Catalunya en el Comité
Central revolucionad que es creara,
Comité que en triomfar la Repú-blica
es constituiria en govern pro-visional
amb l'obligació de convocan
Corts Constituent , e:1 el tcrmini de
tres mesos. Les exploracions foren
iaiructuoses; els personatgea con-sultats
cregueren prudent declinar
l'honor. i es negaren a participar en
le, responsabilitats del Comité. Con-sultar
aleshores el senyor Nicolau,
acceptä el lloc ami, tat.es les come-rla
nciee, 1 a partir si aquell moment
ell i Marcellí Domingo figuraren en
e: Comité Central revnlucinnari com
a catalans Iligats al moviment pel
Pacte de Sant Sebastiä. En aquella
dies eren molts mis els perills que
Im esperances certes de la victäria.
Reprenem els fets. El 15 d'abril
Nicolau d'Oltver arribà a Madrid, i
en anunciar-li que l'endernä la "Ga-ceta
.' publicarla el decret del seu
tomenament de ministre d'Econo-mia,
pregà al senyor Alcalá Zamora
este suspengués la publicacói, posar
ame el seu partit baria perdut les
eleccions i no trobava just d'atribuir.
se una representació qua les urnes
els negaren. Nicolau, que hacia ac-reptar
el lloc al Comité quan l'aven-tura
era més incerta i arriscada, con-sumada
la víctória, els seas escräpols
de demócrata 1 de catalä li feien re-nunciar
el lloc de confiança que se
Ii oferia. Alcalä Zamora li replicä
que la victòria i :a derrota electoral
So podien modificar allò que era
acordat de molt temps abans; no
se'l nomenava aleshores, sinó que
Sei ratificara en el Iloac tsc Ài baria
estas dmignat gasa actuaren corn a
comité revolucionari. Insistí el se-mor
Nicolau, aHegai t que a Bar-celona
hacia estat proclamada ia
República Catalana, i dl, com a re-presentant
de Catalunya, India de
sotmetre l'aprovació del nomena-ment
al senyor Maciä, elevar pzI
voler popular a la magistratura su-prema
del govern de Catalunya.
El senyor Nicolau comunica, en
efecte, amb Barcelona, i exposä el
seu criteri negatiu al senyor Maciá,
que li aprova el determini perqu¿s
la sera negativa li aplanava dificultats
de carácter per5Onal sorgides a Bar-celona
amb motiu de la designació
de les primeres autoritats chils de
la capital. És a dir. la renúncia de
Nicolau d'Olwer li facilitara relimi-nació
de cert element que podria
trobar una compensació del des-engany
que se li causava en l'aprofi-tament
de la cartera que Nicolau
d'Olwer renunciava. Després da-ajusta
conversa, Nicolau redactà una
carta adreçada al senyor Alcalá Za-mora
en la qual renunciava forma:-
rnent el lloc que li era designas al
Govern provisional. Aquell vespre
mateix, perä, MarceHi Domingo fin-giré
esment d'aquesta carta i pregä
a Nicolau d'Olwer que no la curses,
perquè el Govern havia de constituir-se
necessàriament amb les persones
que formaren e: Comité Central
revolucionari i signaren el manifest
del desernbre. pel qual tots havien
estat perseguits i empresonats al-guns
d'ells. Domingo digné que par-lada
amb Barcelona sobre la qües-ti&
que no podia tenir altra solució
que l'adoptada uns quants mesos
abans.
L'endemà, en esser convocat al
Consell de ministres, Nicolau adver-tí
que no acceptava i que, per tant,
creia que havia de retirar-se. Ales-horco
li replicaren que de Barceiona
havia estas ratificas el seu aomena-ment
i que dl era el titular de la
cartera. No satisfet atril) aquestes
manifestacions, Nicolau exigí una
conformitat escrita del President de
la Generalitat. Aquesta conformitat
loa tramesa de Barcelona en un te-legrama,
segons diuen (és el que
retreia el senyor Serra i Moret ara
fa dos dies en unes declaracions),
pecó que no arribà al scnyor Ni-colau
per raons que s'ignoren . Com
que el temps passava i Nicolau
d'Olwer no es desdeia del seu de-termina
el senyor Alcalá Zamora
sortf del Consell i comunicO perno-nalment
amb el senyor Macià, que
Ii Ilegi el text del telegrama cursat
i no rebut, del qual el president del
Consell en prengué nota literal i el
presentä al senyor Nicolau, que,
davant d'aquell text dictat pel /na-rria
Sr • Maciä. accedia a portar la
representació de Catalunya al (So-vern
provisional i a ésser un dels
mantenedors autoritzats del pacte de
Sant Sebastià en tot allá que afecta
a l'Estatut i al reconeixement de la
personalitat de Catalunya.
1 és per això que Nicolau d'Ol-iver
continua en el Gotera. Cal dir,
pecó, que en acceptar la representa.
ció que el president Maca li con-feria,
ratificara amb els seas com-panys
de Comité revolucionar; cons-tituits
en Govern provisional, el
compromfs de no abandonar el seu
lloc fins que les Constituents fossin
reunides. Aquest compro/mis ha es-tat
complert lideiment per tots els
ministres; no cal disposar de gaire
perspicàcia per endevinar les diverses
dificultats que s'han resentat al Go-vern,
dificultats que reme aouest
compromís haurien motivat alguna
deserció. Altrarnent, el mateix dia
que el senyor Companys arribara a
Madrid, a principi de setmana,
pogué saludar el senyor Nicolau
perque en aquella moments es tro-bava
a la Presidencia, on baria anat
a notificar al president del Consell
nue eslava disposat a donar satis-futir)
al senyor Cm/manas, si és
que anava a Madrid per incautar-se
de la cartera d'Economia. El pre-sident
del Govern Ii recordi el rom-promis
contret en acceptar el lloc i
Ii feu present que si per causes fon-tirites
insuperables (malaltia, im-possibilitat
fisica o mort) llagues
d'abandonar-lo, no seria nomenada
cap altra persona per substituir-lo,
slitó que un deis seas companys de
ministeri s'encarregaria del departa-ment
d'Economia fina a llora de
presentar-se a les Corts, que deci-dirien
en últim terme. El senyor
Companys, per la seva banda, Posat
al corrent per persona significada
amiga d'ell, de les intencions que
tren atribuides al seu viatge, comu-nicà
de seguida amb el Sr. Alcalä
Zamora desmentint-les, desmentí-ment
que reiterä al senyor Nicolau
d'Olwer.
Aquesta es la relació deis fets,
dele quals es dedueix que l'únic que
pot interessar al senyor Nicolau
d'Olwer Es el determini que puguin
prendre el president i el Consell de
le Centralitas sobre la seva perma-nencia
al Ministeri. Elle varen re-
FULL DE DIEM
EL BELL ESPORT. DE
PROMETRE.
José Ortega i Gasset en un discurs
recent es planyia amb amargor del to
purament excitant i deprecatori que
ha tingut bona part de la recent eatn-panya
electoral. Cal dir que el seu
plany és justíssim i que. per desgrà-cia,
no escau menys a Barcelona que
a León.
Es tracta precisament d'unes dec-ana
Constituents— ha dit
professor—, es mobilitza civilment tot
el país perquè elegeixi els homes que
van a fabricar el nou Estat. Hi ha,
dones. un grandiós edifici a erigir, i
no hi ha edifici sense un projecte pre-vi
de línies vigoroses. I em sembla
vergonyós que centenars de discursos
pronunciats a Espanya no llancin una
sola idea clara, definida, sobre aquest
edifici que cal bastir. Només s'han
pronunciat paraules vanas, prometent
coses exorbitams amb frases fantästi-ques,
tense saber si es poden rcalitzar
o no. Perque aixis pe: e:5 interesas
als xerraires, que sola voleo palmar
les masses amb paraules baldes o in-sensates,
perquè, ron/ un ramat de
bens. vain a les emes o com un ra-mat
de brúfols ragin a la revolució.
Fa goig de veure que el senyor Or-tega
i Gasset carnet-ni la sera autoritat
a dir apestes coses que en boca «al-tre
poden temblar un esplai
Heus aci una actitud que, tot fitant
el camp paitic, no desdiu gens de la
puresa intellectual.
Prometrel Evocar arcadies sense
Hei o paradisos tense jaral-quia: exci-tar
les cäbejances, exacerbar els im-tinta..
1 alhora, no dir un sol mot so-bre
els camins a seguir, sobre les me-sures
a vätar per arribar a aquests
assoliments ineravellosos.
Sembla que una conducta així in-sensata
és impossible, i tanmateix, ja
ho sentiu, ha estar la conducta d'un
gran nombre de discursejadors.
La bona cosa hauria estar de p3-
der-los tancar tots en un bell hotel
durant una quincena i d'obligar-los,
sota pena d'inhabilitació política, a
redactar un pa complet per a la rea-lització
de llurs magnifiques prorne-tences.
Un pla cOmplet: no sols lapa-cel
legislatim sinó el programa de
mesures prisetives i eficients per
evitar al poble els den o quinze anys
de fans i de treballs forçats, que són
la conseqüencia inevitable de les im-provisacions
dels utopistes.
Contrast commoredbr 1 Ell sol ex-plica
bona part de la història pasta-da.
Déu vulgui que no serveixi 'aun.
bé per explicar els episodis de la 11:s-tbria
a venir!
csaiss SOLDEVILA
Els lectors de LA PUBLICITAT
hauran llegit al nostre diari un
curt resum del programa ele
l'anonienada "Fiesta de las ban-deras",
anunciada per a avui. Els
diaris independents l'han publi-cada
en tota seva extensió i han
pogut reprendre, amb joia osten-sible,
una tradició que havíem ar-ribat
a es-eure, candorosos de nos-altres,
que s'anava a perdre da
tot: les pinforesque.s informacions
de les mnixigangues militars en
ple passeig de Grdeia.
Puix que l'acte anunciat per
a aviti a ,so de tabals no és més
que una represa camuflada de la
insuportable jura de la bandera
que els exéreits borbònics com-nt.
emoraven cada any amb /a pre-sència
de totes les patums antb
cdrree püblic i la més innocent
d'aquella part del poble disposa-da
a llevar-se lta gorra davant
l'autoritat constituida ja sia
facciosa.
L'excusa que ha servit a les
autoritats militara espanyoles per
a convocar les tropes i el poblc
al passeig de Gracia con: en els
tenips que criiem deparado per
sentpre mes In ttss cativi de ban-deres:
hont enfundara les Lamie-res
bicolors desenfundarà, si-multaniament,
les tricolors. Per
a celebrar aquest canvi les nitisi-ques
militars, els canons dc 3Iont-juk
i àdhuc els fusells eixorda-ran
la ciutat per ventura per-qué
no s'adoni del significat de
la l'esta. Per tal reos, .tis prole
intensa la catalanitat dels
tadans de Barcelona, is prou pu-ra
llur intenció republicana per-qui
hagin copsat l'abast d'aquest
arte i decidit per l'abs-temia?
A. l'hora que la riutat es decla-ra
parhilaria de la suprentacia
del poder civil, que l'exircit is
reduït a la seva funció essencial,
que les condecoracions i els uni-formes
s'exhibeixen amb estricta
econonzia. que en les nitras mis
inzportants de la República as
oficials de l'exércit s'afanyen o
mostrar ilur cizstadania i es mos-tren
nomis en Ilier caracteritza-cid
jerargitica en el caos de les
casernes, a Barcelona es projecta
i se celebra una impúdica mani-festació
militar amb parades, ho-nora,
salves, xarangues, altars
"a la Pàtria" i quincalla vermell-groc-
ntorat. No en tenim prou
d'elegir militars perqud repre-sentin
Catalunya a les Consti-tuents,
no basta haver vist que
pretenien aquesta representació
quatre o cinc oficials de l'exèrcit
espanyol: els calia palcsar, se-gons
sonbla, la nostra adhesió a
les; pavelló que no és el nos-tre.
El programa de la festa
d'aquest »latí ¡co diu dar: el
pavelló "nacional" s'hissarà a
tots els edificis militars i re-prcndre
les tienes moixigangues
que lasst encisaven el,s Mulas i Vi-vera
d'antany.
Dones bé: no ens sabem est re
de dir nu i cris que des del nos-tre
punt de vista 110 veiem gaire
diferincia entre la jura de la
bandera borbònica i la "Fiesta
ele las batideras" republicana, en-tre
les exhibicions militaristes an-teriors
al 14 d'abril i la que avui
hi ha el propòsit de celebrar. La
l'esta sitilifar d'avui Es una autén-tica
ofensiva assimilista dissimu-lada
amb un simple eanvi de falos
vermella en faixa morada que no
rns parla ni a cor ni a la votan-tal.
I ami) el mateix recollinient
en qu.é., en les (invades pretèrits
exaltivent la lliliertat de Cata-lunya.
a l'hora ele les mnixigan-gimes
militars T passeig de Gra-cia
l'creltarem ovni.
Com a catalans addictes a /a
Celad de la llibertat i de la gran-dese
de Catalunya i com a repu-blicans
adversos a tota exteriorit-nació
militarista, no solatnent ens
abstindrem ele coneórrer als (te-tes
anunciats avui amb tanta de
pompa, sine; que recomanent
tots els catalans i republieens
conscients de Ilur
d'arompanyar-nos en la neutra
abstencid. Deirent que a l'acte
hi concorrin listines les pi-tunis
representatives i ci tímid
meter, que antb sn o exempl,,,. sic
Tierra y Libertad a la but.rara
es lleva emocionat la gorra edita
cop que passa un band,ri o un
sergent garra-tivat.—J.-V. F.
Totes les llibertats públiques estan
suprimides per la Dictadura: Iliber-tats
politiques, econòmiques i reli-gloses
— ens deia recentment el ve-nerable
ex-president Bernardino Ma-chado—.
No hi ha cap garantia per
als ciutadans Iliures. La pollea ano-menada
d'Informació viola tots els
drets, empresonant, brutalitzant i
torturant. Gairebé tots els republi-cano
de mis gran valor han estas
condemnats violentament a l'exili i
a la deportació. Fins i tot alguns
dels polítics i militars que de bona
fe s'havien associat a l'eclosió de la
Dictadura, incorregueren en Candor
dels seus odis, quan manifesta-ren
Ilur desengany.
L'ex-president ens clima uit exem-ple
citant-nos un cas succeit darme-rament:
Una comissió de prop de vint per-sones
s'entrevista amb el comandant
de la primera reglé militar (Por-to)
per protestar contra els mals
tractes infligits als presos per la
policia inquisitorial: en non/ d'ells
parlé l'advocat Figueira de Andrade,
president de l'Ateneu Comercial de
Porto. El comandant declaré que
anava a Lisboa a tractar de l'as-sumpte,
portant amb ell una volu-minosa
documentació per presen-tar-
la al ministre dn la guerra. An-riba
a ésser nomenada ruta corais-ajó
d'enquesta, composada per ofi-cials
representants de diversos re-giments;
despees, penat d alguns in-terrogatoris
suspengué misteriosa-ment
els seus treballs. 1 de seguida,
en plena nit, cren presos l'advocat
Figueira de Andrade, els ;urges
Francesc da Silva i Lepes Carneiro
i el rnetge doctor Acevedo Antas,
membres tots de la comissió que
ilemana mesures, sota la falsa acto.
sació d'incitament a la revolta
el dia primer de maig. Era tan
falsa i revoltant l'acusació, que els
sicaris. un cop practicada la vena-ció,
posaren al dia següent els pre-sos
en llibertat.
El doctor Machado ens parla
despres de les persecucions que pa-tela.
- "Les persecucions aferrissades de
la Dictadura cauen darnunt metí.
Després d'intentar confiscar bens
meus per un valor de dos-cents mil
escalo. acaben de confiscar-me els
emoluments de professor jubilar de
ia Universitat de Coimbra. Han
empresonat fa poc tres filio metía i
un net. i n'han ferit greurnent un
altre en Vassalt donat ti la Facultar
de Medicina, de /a qual és deixeble
distingit. El més gran dels incas fills
presos és catedritie de la Univer-sitat
de Porto, amb treballs de bo-tànica
i zoologia que honoren la
ciencia portuguesa. Va ésser agafat
quan tornava a Portugal d'una
d'estudi dels laboratoris de
zoologia marítima, que ti havia es-tar
encarregada per la sera Uni-versitat.
Ell, el seu fill. estudiant
també distingit de la Facultat de
Ciencies de Porto, i un altre fill
meu, agricultor al Minho, es troben
exiliats en una propietat mera, i l'al-tre
fill meu, que també ha estar
ernpresonat, esté en perill, per faltes
durant el ser empresonament,
perdre l'any del seu curs de dret..."
En tots els portuguesos lia cau-sat
dolor i indignació el desembar-cament
de tropes britàniques a
Madeira 1' 'el Iliuranieni 'deis refu-giats
a bord dels vaixelli de guerra
anglesos— fet eneara un xic miste-ritus
i que no ha estat prou aclarit...
Lex-president de la República por-tuguesa
adreçà . al presidern • de la
Cambra dels Consums, el 'Clia 30 de
maig, una potesta Plena de dignitat
contra aquests dos fets tan greus.
Ilcm podía llegir-hi el següent:
"Complejas/ el deure de portar da-vant
de l'honorable Cambra deis
Comuns, digna representant de l'An-glaterra
liberal, la viva protesta de
la nostra democràcia contra aquest
acte d'estranya sobirania. ApeHo a
in vostra lleialtat. Aquest acte ha
tingut el mateix carácter facciós
d'una intervenció armada en les
nostres dissensions intestines, to-tahnent
manifestada quan, a des-grat
de les vostres bailes tradicions
hospitalàries, el Govern anglès, d'a-cord
amb la reacció dictatorial, li
ha lliurat, com si es tractés d'una
extradició de criminal , els comba-tents
constitucional; que s'havien
refugiat a bord dels vaixells de la
vostra noble marina de guerra.
Nontés afegiré dues paraules. Hem
pres part resoltament en la campa-nya
mundial contra l'imperialisme
ileapótic de les grans potencies—del
(mal haviern sofert tant —amb
lima esperança de veurc'l desapa-reixer
a tot arreu, i fins la seva
premia ombra a Anglaterra. No vull
pas creure que la uostra confiança
lag; estat enganyada. Cal, cm sem-bla,
fer-ho tot perquè el dia que
restaurem la república en tota la
seva puresa, ens sigui possible taus-he
restaurar, en tot el seu pres-tigi
de fraternal solidaritat entre
nacions lliures i iudependents, l'an-taga
aliança luso-británica."
Aquestes nobles paraules de lea-president
Bernardino Machado cal
reconeixer que s'havien iet ben ne-cessàries
després de les repetides
intervencions a favor de la dicta-dura
pes part... del gnvern socia-lista
ang1.1.0
Cal admirar els bornes que com
el doctor Machado Iluiten aferrissa-dament
per la (libertar de la sera
pätria. Un lustre d'exili és un temps
ben llarg quan es tenen els
anys de l'illustre desterrar. Pecó
totes les persecucions dictatorials —
que procuren tenir-lo en el mes sen-sible,
en els seno filia i nétal—no
basten per a vencer aquesta volun-tat
de ferro ni per fer-la desistir
ele la lluita.
GONÇAL DE REPARAZ (fill)
"Informaciones", les elec-cions
a Catalunya i el se-nyor
Nicolau d'Olwer
Madrid, 4. — -Informaciones" pu-blica
un article dient que el resultat
de leo eleccions a Catalunya i sobre-tot
les reiterades manifestacions dels
qui atorgaren la seca representació
en el Govcrn al ministre d .ErDno-rnia,
senyor Nicolau, han collocat
aquest en tal situaciú que en sities
circurnstáncies hauria tingut ajad. el
ECU natural descabdellament; perá
ara, en vigílies de la reunió de les
Corts Con=tituents i davant el com-pro/
mis d'honor de tots els ministres
de no apartar-se de les seves tasques
fins que el Gabinet en ple declini els
seus poders das ant !es Corts, han
impedit que el sturer Nicolau 1101-
%ver procedeixi d'a tra manera.
Aemesta co la impressiú— acaba
dinar "Informaciones" — que Itero
tret de les rs'raules canviadea sobre
el particular amé diversos personal-ges.
conèixer i ratificar la representació
que te en el Govern i ello són els
ún:cs que poden retirar-la-hi. Si el
senyor María C7CU que NOzolau d'01-
wer no té aptitud per a aquesta re-presentació
que ell mateix ratifica-ra,
té l'obligació de proclamar-ho
públicammt; si no ho fa, el senyor
Nicolau d'Olwer no es pot retire
al,.oritzat a abandonar una 1-Tic-sentaciä
que li es un honor, però
que rebutjava i que accepta per
respectuosa deferencia. No la podrá
renunciar, perä, rnalgrat de totes les
campanyes que es facin de Barcelona
estant contra d'en, encara rice aques-tes
campanyes siguin tolerades dels
noca mes elevats moralment de Ca-talunya.
En aquest cas, el silenci i
la toleräncia podran voler-ho dir tot,
menys que una representad& re-coneguda
solernnement, cessa; per
aixá cal que la mateixa ven auto-ritzada
que la concedia, la negui.
Tot el que no senä aixä no tindrà
altre valor qtse el de maniobres per-sonals
que no afectaran per re= al
senyor Nicolau d'Olwer, que s'a-vingué
a figurar en el Comité re-volucionari
en els moments de pe-rill
i després accedí a ocupar un
lloc en el Govern provisional sola-ment
per servir els ideals de Cata-lunya
i mantenir a tota la integritat
el pacte de San Sehastiä.
Un decret sobre la profi-laxi
a Barcelona
Madrid, 4.— La "Gaceta . ' datvui
publica un acere disposant que l'or-ganització
técnica ¡ administrativa
del Servei de profilaxi pública de
les malalties remereosifilítiques a la
cimas de Barcelona, passi a depen-dre,
amb caracters provisional, d'u-na
comissió especial constituida en
la forma que s'indica.
Igtr'r nenge, de.letoXle444
41MEM11111n1311111111!MIIIMI
AIGUA
PER A TOT
Aigua per a tots els serveis domèstics.
Aigua per al jardí.
Aigua per a l'hort.
Aigua per al corral.
Aigua per al garatge.
Aigua per a extinció d'incendis.
Aigua en la quantitat que es necessiti i a la
pressió que convingui,
s'obté fàcilment, cbmoclainent i econòmica-ment,
aaddooppttaanntt una
Bomba, Yerta
No cal untar-la. No fa soroll. No s'espatlla.
No hi ha desgast. S'engega, si es vol, auto-màticament.
(Supressió d'intervencions per-sonals)
Grups complets des de 218 pessetes
Descomptes a revenedors
Les cases nids acreditades del rain de maquinria
' i eleciricital, donen Tusó de "BOMBA VERTA"
mizimmimareifflor
Informació
El problema catatä segons
els comunistes del B. O. C.
De "L'Hora", signat per J. Ea-lies:
"El capita Sediles diu: "En es-tos
momentos, en los que todos los
hombres se esfuerzan preconizando
una Patria única, es lamentable que
en Cataluña se pretenda y se hable
de establecer fronteras".
Bosch-Gimpera, Serra Räfols
Castillo Yurrita ens diuen: "Cuan-do
se habla vulgarmente de 'la po-blación
indígena de Espata en el
momento en que comienza la histo-ria
con las colonizaciones fenicia y
griega, con las invasiones célticas
y con la conquista romana, se su-pone
que los Iberos constituían di-cha
población indígena, porque lla-mó
Iberia a la península del nom-bre
del mis caracterizado e impor-tante
de sus pueblos. Corno siem-pre
la antigüedad eläsica involucró
en el elemento étnico que mas re-lación
había tenido con ella o que
consideró de mayor importancia, a
todos los (lemas que no aparecian
tan destacados. Las fuentes histó-rico-
geográficas antiguas ya permi-ten
vislumbrar una mayor compli-cación
en la realidad, y cl estudio
de la prehistoria y de la antropolo-gía
prehistórica, nos enseña que di-cha
complicación existe."
Nosaltres diem: Es mole lamen-table.
que Sediles i tots els que mi-liten
en camps avançats; que tots
els que es diuen defensora de la
'libertas, que tots els que pugnen
per una societat millor, siguin tan
inconseqüents, quan el problema a
debatre és el català.
Corn ells, volem abolir totes les
fronteres; que tots els bornes siguin
germans; vol= ocupar un lloc en
la Internacional Proletària, esdeve-nidora
societat de pobles; paró
anar-hi sense cadenes, ben lliu-res.
Des de temps immetuorial es ve
confonent Estat amb Nació.
Existeix un Estat Espanyol, ad-ministrador
dels interessos de les
diferents nacionalitats que compo-nen
la Península Ibèrica, no per
voluntat premia, sí per la violencia
al servei del gran capitalisme.
En catira la Nació Espanyola no
existeix. Aixf com la Nació Cata-lana
és Cilla de la Naturalesa, quel-corn
palpable, que els nostres ulls
constaten, Espanya és obra dels ho-mes,
tenint per suport uns Cona-ments
falsos. Aquest nom, que no
és representació fidel de les rases
oprimides per l'Estat, est à cridat a
desaparèixer, en data no llunyana.
Tan sols per la sang i brutícia que
porta aquest nom, els que es pcn-gen
al coll el cartellet de revolu-cionaris
haurien d'ésser els primers
interessats a eliminar-lo; sinó, ens
faran creure, que encara sin victi-mes
d'espanyolisme, que desdiu molt
de Ilur actuació en altres terrenas.
Cal fer el segiient aclariment: En
principi no nono separatistes, el nos
tre ideal és de solidaritat, lluitem
pel benestar de la humanitat, pero,
en estructurar la nora societat, y e-lmo
que descansi sobre els ideals
de justicia i Ilibertat i com el cas
de Catalunya és un cas de llibertat,
és per això que el defensem.
El separatisme no és cap ideolo-gia.
Es una actitud motivada per
l'opressió, malestar que nosaltres re-
F(VCRI anal, el nostre programa de
la Unió de Repúbliques Socialistes
d'Ibèra."
Contra un Govern
socialista
ihnb referència a les Possibilitats
que ets socialistes formin por: d'un ga-yo-
ti. io pinló de El liad ls la se-güent:
"El fet que el Govern estigui re-hala
segons ha declarat el senyor
Alcalá Zamora. a declinar els po-drrs
bon punt les Corts siguin cons-tituides,
augura el pròxim planteja-ment
d'un problema polític de con-siderable
importancia. ¿Ami) quins
elements batirla d'ésser constituís el
nos Govern? Ja sabern que els so-cialistes
formen la minoria mes non:-
brosa de la futura Cambra. Pera
a iscia en bona teoria democrätica.
entenem que no els autoritza a re-clamar
el poder; pesque, en contra
del sistema político-social que el so-cialisme
propugna. hi ha d'ésser
comptarla tota la resta dels repre-sentants
del pala La qual cosa vol
da- que el eonjunt del poble espa-nyol
no eccema el sistema socialis-ta.
A part d'aixa, una de les coses
que resulten mes clases d'aquesta
etapa de govern p rovisional, és la
incompetencia dels socialistes espas
nyois per a exercir funciona de go-vern.
Encaboriats ideòlegs o agita-dora
vulgars, la oroya de la política
prktica ha estas per a ells una pro-va
desastrosa. Si volguassim adduir
un exemple, no I'dnic. peró si el
mis convincent d'ala& q ue hem ‚St.
ro hauríem de fer sine, donar tina
simple repassada a la gesti6 del mi-nistre
de Finances i veure devaluar.
!listes de cotitzaeions a la vista. la
influencia que ella ha tingut en el
rompiese de l'economia expanyola.
De Catalunya estalla deixant de
banda ara tota altra eonsideraci.6
que no sigui l'estrictament politice,
el parta socialista espanyol ha d'él.
ser mirar ami) la majos prevcnció.
De tots els partits d'ara. aquest es
el que més s'assembla ala vells par-tits
monärquics quant a incompren-sió
i fins a liostilitat envers les saca-tres
re/vindicado/1s. Si ho dubtés-sin),
no hauricin de ter sinó recor-dar
ama quina manca de simpatia,
amb quina agror moltes vegades
han tractat dels ¡otees hornos i han
intervingut en les nostres coses els
ministres socialistes senyors Prieto
i Largo Caballero. Llur actuació
esa permet formar un ciar concepte
del cerastes abassegador i desnata
cament uniformista del socialisme
espanyol. Per això creiem que, si
possible fos que el Govern anés a
parar a les seres mans, a mes de
significar alai) per a Espanya una
segura ruina, seria de temer que el
problema de la nostra llibertat col-lectiva
esdevingués harmònicament
insolubles"
L'avantprojecte
constitucional
Max, en la seta secció de "Parado.
fas" del diari Las Noticias escritt:
"La impresión primera que pro-duce
la lectura del anteproyecto dz
Constituca'm no es muy favorable.
Demasiado extensa y poco clara. La
brevedad, la sencillez y la precisión
MI las cualidades mejores de los
Códigos fundamentales. El matizar
es propio de las leyes, más fáciles
de variar y amoldar a las circuns-tancias.
En la Constitución, al que-rer
precisar y prevenir los múlti-ples
casos que pueden presentarse,
se cae en la ambigüedad y hasta en
la contradicción, pues resulta que si
de derecho se atribuye al ciudadano
mucho, de hecho se le condiciona
todo y no se le garantiza, en abso-luto,
nada.
Tornemos conto ejemplo lo rela-tivo
a tributación. Cierto que halla-mos
un principio agradable: la pro-hibición
de recargos; la separación
de impuestos de tributación a be-neficio
del Estado, de los a aenefi-cio
de las corporaciones regionales
y locales.
Pero a renglón seguido, en el mis-mo
artículo (96) se admite el sis-tema
de asignaciones en participa-ción
sobre impuestos generales a fa-vor
de dichas corporaciones, lo cual
en realidad constituye la misma
confusión de atribuciones fiscales.
¿No es lo mismo decir: "impongo
cien, por tal concepto tributario,
para mí (el Estado) y consiento un
recargo de cincuenta para vosotras
(las haciendas locales), que decir:
"impongo ciento cincuenta por tal
concepto tributario, atribuyéndome
cien y asignando cincuenta?
s No sería mejor señalar simple-mente
el principio de la separacian
absoluta de haciendas?
Y. desde luego, seaalar el princi-pio
de la simplificación o reducción
de impuestos, precisando cuáles se
reservan a cada parte. Principio que
si no puede cristalizar en el ideal de
la contribución única, podría crista-lizar
en la determinación de un corto
número dc impuestos legales.
La multiplicidad de impuestos
tiene entre otros inconvenientes gra-ves
el de complicar y encarecer la
recaudación. El instrumento recata
datorio en España ha consumido
hasta ahora un porcentaje enorme,
absurdo inadmisible. Se han dado
casos de importar más los gastos de
recaudación de un tributo o de un
recargo de tributo que lo producido
por el mismo.
No basta reducir los cuadros del
ejército. Podrían y deberían redu-cirse
los cargos burocráticos.
Pero para ello es preciso reducir
al mínimo el número de los impues-tos,
prescindiendo especialmente de
aquellos que pueden fácilmente acu-mularse.
Tomemos como ejemplo la tribu-tación
sobre espectáculos. Atribúya-se
al Estado o atribúyase a las cor-poraciones
locales; pero redúzcase
a un solo concepto. salo es fácil
controlar los ingresos o utilidades?
Pues cóbrese sobre ellos lo justo.
Pero ni un solo concepto más. Aho-ra
pagan las empresas por mil con-ceptos,
la mayoria de los cuales no
tienen relación alguna con los be-neficios
o pérdidas del negocio: por
timbres, por inspecciones, por anun-cios,
por recargos de alumbrado, et-cétera.
Lo mismo les ocurre a los
industriales y comerciantes singular-mente
a los tenderos.
He aquí algo contra lo cual la
Constitución debiera garantizar al
civadano.
Y nada digamos de las contribu-ciones
indirectas, la mayoría de las
cua j e: afectan casi aor igual a todos
los ciudadanos con evidente injusti-cia:
pues nada mas absurdo que con-tribuyan
lo mismo a subvenir a las
cargas públicas el rico y el pobre
por comer un cacho de pan o por
beber un V.250 de vino o por adqui-rir
en la farmacia un especifico de-terminado.
Todo impuesto que no se base en
cl prinsipio de que ha de poderlo
pagar buenamente aquel a quien se
in/pone e3 1//1 impuesto injusto y ar-bitrario.
Señalar esto en la Consti-tución
y garantizarlo sería lo razo-nable."
La supressió de les Capita.
nLs generals
La Noche de divendrcs Pub/icava el
següent article de l'Ossorio contentad
la tasca de l'Azafia i senyalant algu-na
destnilitaritració que mara estd
per fer:
"LA SUPRESION DE LAS
CAPITANIAS GENERALES. —
REMANSO MILITARISTA. —
Han sido las capitanías generales
una de las instituciones que más
daño han hecho al país y al ejér-cito
mismo. Trasunto de los anti-guos
virreinatos, potestad de amplia
jurisdicción territorial, cargo mas
político qt:e militar, centro de atrae-dan
de los militaristas, militaroides,
adulones, fantasmones, espectacula-res,
gentes de casaca y plumaje, am-paro
de los asustadizos y medrosos,
la capitania general era una contra-dicción
sistemática y constante del
Poder legitimo. Merced a ella, el
ejército no era un organismo del
Estado, con autoridad, jurisdicción
y aun finalidades extrallas a las del
Gobierno. Una cosa mandaban los
ministros del rey y otra distinta
ejecutaban los capitanes generales,
según su albedrío. Eso, cuando no
estaba el rey entendido con los ca-pitanes
generales, por encima y a
espalda de los ministros.
¿Puede haber algo más vejatorio
para la civilidad que aquellos "be-samanos"
en que los capitanes ge-nerales,
con humos de rey, recibían
en Corte a todas las autoridades
(salvo algunas que por dignidad se
negaban a la ceremonia envilecedo-ra),
olvidándose de que ellos no eran
otra cosa sino unos empleados pú-blicos,
como el jefe de obras pú-blicas
o el delegado de primera en-seilanza?
Pues ¿y aquellos rendi-mientos
de honores, con marcha real
y todo, que los capitanes generales
se hacían tributar, para demostrar
que aquellas tomas de posesión,
con la guarnición en las calles, en
igual forma que ante la presencia
de la suprema representación nacio-nal?
¿Y aquel prurito de presidido
todo, desde las ceremonias acadé-micas
hasta las procesiones? ;Cuán-ta
estupidez y cuanta vergüenza!
Jamas se prestaron los capitanes
generales a obedecer al artículo de
la ley provincial que mandaba poner
las fuerzas del ejército a las órde-nes
del gobernador civil en caso de
alteración de orden público. Asi ocu-rría
que en los momentoa de algún
pehgro, por chico que fuese, la opi-nión
advertía que el Gobierno no
valía para nada y eran los militares
quienes tenían atribnción y posibi-lidades
para mantener la paz.
Creíase que con esto ganaba la
fuerza del ejército, pero lo cierto es
que la perdía. Entre conflictos jis-risdiccionales,
puntillos de etiqueta,
extravasaciones de la justicia mili-tar,
declaraciones de estado de gue-rra,
censura de la Prensa, papeleo
burocrático, intromisiones en la vida
cultural y en la económica, bailes
y exhibiciones, la capitanía general
destrozaba toda la eficiencia que hu-biera
sido precisa para marchas y
maniobras, ensayos tácticos y vida
de campamento. La vanidad lo lle-naba
todo. Y como la vanidad se
extiende más que el aceite, la obse-sión
fechenclosa del capitän general
llegaba hasta el sargento. Con lo
que a los militares sólo les faltaba
tiempo... para ser soldados.
Nunca le agradeceremos bastante
al actual niinistro de la Guerra, don
Manuel Azafia, que haya cortado
este mal en su raíz, suprimiendo de
golpe las capitanías generales. Pero
su obra quedara incompleta si los
vicios y las extralimitaciones que
las caracterizaban se transmiten a
los generales divisionarios, sin que
el Gobierno les vaya a la mano. De
ahí mi sorpresa al advertir que siga
en su puesto el general que regaña
al gobernador civil, olvidändose de
que éste es el único representante
del Gobierno nacional y que la de-claración
del estado de guerra no
significa la anulación del Poder ci-vi.
l si„no al revés, la actuación enes-gica
del sector armado, precisamen-te
para que el Poder civil preva-lezca.
Estin, por desgracia, lejanos los
tiempos en que España pueda pres-cindir
del ejército. Mas si ha de te-ner
ejército "de verdad", necesita,
ante todo, acabar con el militarismo.
ANGEL OSSORIO."
Carnet
de l'excursionista
EXCURSIO
A SANT BENET DE BAGES
Ens anuncia el Centre Excur-sionista
Barcelonas la propasa
celebrad() de la cinquena ex-cursió
del tercer ciclo anual, la
qual es faria per la comarca de
Bages, amb la visita al celebrat
Monestir de Sant Benet,
Corn sigui que ja sain lunas-largsos
els inscrits per a assis-tir
a la dila excursió, es pro-jacta
la sortida en autocar per
a facilitar estades als pobles
intere:3sants del traJecle, com
són: Martorell, Manresa, i arnb
la visita al poble tapie de 3Iura.
Fern present a tols els inte-ressats
a assistir-hi, que pro-curin
inseriure's abans de di-justs
vinent.
L'excursió tindrä lloc diu-menge
vinent, dia 12, i se sur-tir,
a les 530, de la Playa de la
Universilai.
AGRUPACIO EXCURSIONISTA
CATALUNYA
Aqestat entitat té organitzada
per als dies 17 al 28 deis cor-rents
una sortida de camping a
l'Estany de San' Maurici, Pire-nen
entalla
Per a deinlis dirigir-se a se-cretaria
tots els dies, de sis a
vuit.
Jurisdicció
rr":f—r
ARRIBADA DEL REGIMENT
D'ARTILLERIA DE MATAR°
Aliir nl mall arribà de Ma-tará,
d'on havia sortit a dos
quarts de quatre de la mati-nada,
el Imite regiment d'arti-lleria
Ilengerri que ha de pren-dre
part en la formació de
demä.
S'estatja a la caserna de ca-vellorín
d'Hostafranea.
El governador de Tar-ragona
i el Pacte de
Sant Sebastià
Amb reierincia a un article sed pu-blicat
a "L'Opinió", el governador ci-vi"
de Tarragona. senyor Noguer i
Ciimet, ha facilitas als periodistes la
següent nota aclaratória:
"L'illustre rector de la Universitat
Central, doctor Girald, ha fet decla-reciclas
a la Prernsa, en les q uals be
tingut l'honor d'ésser alludit, earlant
del ineu anide que, referent a les ges-tions
anteriors al pacte de Sara Se-bestia,
he escrit a I"L'Opinió", de
Barcelona. En aquestes declaracions
el dicten- Girald suposa que en lcs
bases d'unió anib les esquerres capa
-nyolese sobrentén que la Repúbli-ca
per la qual anavem a lluitar era
la federal, quedant sobreentés que no
fou necessari fer constar la paraula
"federal". M'interessa, dones, fer
constar públicament que, a instancia
de l'Esquerra Republicana, bou moda
ficat la primitiva redaccia d'aquell
text, afegint-hi solament en firma ex-plícita
la paraula "federal" a la terce-ra
d'aquelles bases, tal com ha pogut
el doctor Girald reconéixer en /a car-ta
que m'adreçà i que jo he fet publi-car.
entre abres documents, en l'arti-cle
enserio ren qüestió."
En non-i de qui fou
Ilançat el manifest de
les entitats regionals?
Ens és demanada la inserció del cel-inunicat
següent:
"Días pasados apareció en la Pren-sa
local un manifiesto que algunas en-tidades
regionales no catalanas diri-gían
a la opinión de Cataluña.
Notamos con la consiguiente sor«
presa que entre las entidades firman-tes
figuraba este Centró Aragonés.
A fin de poner las cosas en su :sigas
la Junta directiva del eludo Centro
manifiesta por las presentes lineas
que no suscribió tal documento n, te-nía
nöticia de su existencia hasta que
f ué publicado.
Quede, pues, bien sentado que el
Centro Aragonés de Barcelcna es aje-no
a tal asunto."
LES ELECCIONS
Resultats complets
de Tarragona
L'escrutini general de relució a la
circumscripció de Tarragona ha do-nat
els següents resultats:
alarcelli Domingo, 68.537 si-sts.
Ramos' Nogués, 62.317.
_l'atine Carnes, 57.0 80.
Josep Berenguer, 56.32s,
Joan Loperena, 47.24 1.
Jatune Simia 22.880.
Amas Ruiz, 21.573.
(Els set anteriors candidats queden
desata)
Josep al. Tallada, 13.259.
Albert Talavera, 12.804.
Josep M. Gich, 11.178.
Joan B. Mica. 9.654
Torras, 8.592.
Rovira i Virgili,
Garcia Miranda, 2.34s.
Eusebi Rodríguez, 1.367.
Propaganda catalana
i esquerrana a les
comarques
"La Nau" anuncia que, per tal de
propagar cía principis de Catalanitat,
República federal i Esquerrisme, un
grup d'amics organitza una serie de
mitings i conferencies a diverses co-marques
catalanes. Formant part
questa campanya, el present estiu tin-dran
lloc nombreasos actes a les comar-ques
tarragonines, en els gneis parla-ran
, entre altres oradora, els senyors
Rovira i David Ferrer, To-mas
i Fiera, Mes i Oliver, Salvador
Valls, Valldeperes i Palma
Afegeix que el Parta Repta:alca
Federal Catalá cte Benissanct (comar-ca
dc Gandesa) ha invitat el senyor
Róvira i Virgili a donar una confe-rencia
en aquella poblacói, i que tam-bé
donará pròximament conferencies
a Tortosa, Sant Carles de la Ràpita,
Badalona i Vic.
El Centre d'Acció Re-publicana
de Barcelona
Llegim a ''La Na:,":
"Segons les nostres noticies, hi ha
el pensament de reconstruir el Cen-tre
d'Acció Republicana de Barcelo-na
(que nó esta encara legalment
sois) donant-li el caracter d'un Cen-tre
de propaganda d'idees i d'estudis
politics i socials."
Unió Catalana i l'avant-projecte
de Constitució
Divendres vinent, a dos quarts de
vuit del vespre, tindrà lloc a Unió Ca-tana
una sessió dedicada a estudiar l'a-vantprojecte
de Constancia espanyola
que ha redactat la comissie que presa
deix el enyor Ossoriö i Gallardo.
Prendrall Pa rt a aquest arte els se-nyors
Duran Gisbert, Trias de Bes
Vidal i Guardiola.
L'entrada a l'acte sera per rigurosa
invitadas les gneis podran reeullir-se
després del dimecres a les oficines
d'Unió Catalana, Clarin, 24, entresol.
Dimissions a l'Ajunta-ment
de Girona
-Amb moda de la protesta efectuada
contra les autoritats municipal& cl dia
21 de juny, han presentas la dimissió
dels seus cauces l'alcalde senyor Pal-manya,
el primer tinent d'alcalde se-yen'
Babot i el sírvale setiyor Colla
Els xofers homenatgen
el senyor Grau
Els mafers de Barcelona, desitjosos
de testimoniar la sera simpatía al seu
company Josep Grau Jansans i per tal
d'expressar-li la satisfacció que ds ha
procluit veure'l elcgit enea a Corta
en les darreres eleccions, organitzen en
el seu honor pera el proper dia u, a les
deu de la nit, un homenatge popular,
al que demanen que se simún no so-lament
el xofers de Barcelona, sisó
tota la masas 'Obrera de nostra cintas.
L'homenatge consistirá en un bala
que que se celebrará al Restaurant
Pätria.
Altes al Partit Radical
Socialista
Fin ingressat al partit radical so-cialista
els diputats sensor:: Santala i
Quintana de León, elegits per la sir-cumscripsió
de Girona com a candidats
de la coalició catalana republicana.
Míting sindicalista
Avui, diumenge, dia 5, a ics deu del
matt, se celebrará un míting al Pelan
de Belles Arta, el qual acte ha con-vocat
la comissió de defensa económica
de Barcelona, formada per elements de
la Confederada) Nacional del Treball
i de la Federació Anarquista Ibérica.
En aquest míting tractaran de la
crisi de treball i dels lliguers, Eran-cese
Amaso, Santiago Bilbao, :garlan
Durruti, Tomas Cano Ruiz i Artur
Perera.
Candidat repub)icà f e-deral
per Barcelona-
Ciutat
El senror Josep Miguel Andreu
anuncia que presentará la sera candi-datura
pel quart Use de nancries
Barcelona-ciutat amb el carácter de
republicà federal independent.
Les actes de votació que
foren signades en blanc
En comentar la circumstancie d'ha-ver
estas presentada a la Junta pro-vicia:
del Cens una denúncia segons
la qual una quantitat considerable
d'actes d'escrutini fosen lliurades en
blanc i segellades i siemades per tots
els membres de les meses, denuncia
que el representant del Parta Radi-cal,
senyor Palma, recolzi presentant-ne
diverses, i dels quals fets els nos-tres
lectora han estat oportunament in-formats,
escriu "La Veu":
la sessió de la Junta del Cens
per a la proclamació deis cm:dita:u
triomfants a les eleccions darreres,
dönaren dues notes d'una gravetat
gran, que, com sol succeir, deixen
passar quasi completament desaperce-budes
la major part dels diaria "inde-pendientes"
o d'informació. Es vea
clarament que l'interès de la informas
ció depèn d'alguna cosa mes que de
la transcendencia dels fets de que hom
dóna compte.
Ens ha midas especialment l'atenció
que fins una part de la premsa cata-lanista,
la que també tendeix a esde-venir
n'ames "d'informació", tampoc
no hagi considerat interessant "infor-mar"
els seus lectora de detalls poli-tics
de tanta gravetat
El primer d'aquests detalls es refe-rei
xa l'oportació a la Junta, pel re-presentant
del parta radical, senyor
Palma. de "quaranta una actes"
certificats. "en blanc", amb traes les
ce rresponents signatures i segells.
semer Palma les presenta en blanc,
i hem de recOneixer la seva noblesa i
correcció. Hauria pogut fer-les orn-plir
i provocar un conflicte. Pedí el
fet d'haver pogut tenir-les i acompa-nyar-
les entranya un vid gravfssim
d'illegalitat d'aquestes eleccions. Hem
sap d'un partit que ha poma tenir al
poder seu, en un niöment donat "(pa-sante
una" actes e nblanc. Estem se-gun;
que ningú mes na ha pogut dis-posar
d'actes, en aquestes condicions?
Després de tot quant ha passat. a
Barcelona, a Catalunya, a tot ESen-nya,
el cas concset denunciat per la
representació del partit radical, a
Barcelona, no tindris segurament cap
ciinsegiiència práctica, per bé que ell,
permetem opinar que el senyor Palma
t
lbeasuraicateshagcautuadmlicn.sispteirs. talcogmueltatail
unides a l'expediein. Perd, indubtable.
ment, quan els apassionaments haer4
minvat, aquesta anecdota haurà e,
contribuir als inevitables cansas' qa
en l'opinia es produiran."
. i.. Manifestacioris
del senyor Companys
"L'Opinió" insereix la següent coa.
versa amb Uds Cumpanys:
"—Puc (lis-vos—seda En Gin 
panys—, que el projecte de moca Cata
sitació espanyola, redactat per l'Osea
rio i Gallardo, nata fet una impree
sió molt dolenta. Está vist que pera
certs política el temps corre en sa
No poden donar-se compte que el uni
està girant envers l'esquerra. El pra
jectc, tai cola está i com l'hem llega,
trobarà molt i !rasa enargica oposa
ció. Nosaltres, els catalana no poden
pas estar-hi gens confirmes.
S'han forjas moltes fantasies en-torn
del meu s iatge a Madrid. Con
que aquestes fantasies són favorables,
en general, a la tneva persona, cree
Ja que aún inspiraties per la simpatia
(inc els companys periodistes em tenea.
Els companys potser voldrien que
aquestes fantasies fossin realitat. jo
els ho agraeixo, pesó el cert is que
amb Alcalá Zamora no he parlat de
res més que del que sempre he dit:
qiiesta5 descoles i res mes. Sala par-las
que cm faran ministre. Consti que
Jo, d'aixó, no en si res. Com tampoc
no sé res de si dimitirá o ni el senyor
Nicolau, puix que alai) no és con
meCyaornpanys calla un moment, i pros-segueix:
—Tampoc he intervingut, si no és
com acornpanyant disposat a ajuntar
el meu modest estor a una legitima
1.,estió, en Faier dels quinze milíoes
amb que la Banca ajada l'Ajuntament
de Barcelona, dificultas a darrera
hora, ha motivas l'anada a Madrid
dels metas amics Aiguader i Llubi.
Perú puc dir-vos que estic segur que
tot s'arranjarà com volem, i que en
tota ocasió la potencialitat económica
de Barcelona és tan gran, la seva ga-rantia
tan extensa que está pel da-rennt
de tot regateig de crèdit. Per
ajo?) cree que aquest ales, malgrat les
petites dificultats sorgides, no denla
cap complicació. La Hisenda bares-tonina
és prou forte per a sobreposar-se
a les petites incidències i salva-guardar
les bones relacións. L'endar-reriment
de les finances de la ciutat
no és culpa nostra. Es culpa de roes-nipoténcia
donada pels passats Go-verns
a1sA juntaments que ens Imn
precedit. just ea, dones, que ara anem
a Madrid demanant que ens ajudin a
adobar el case ella espatllaren. Crac
que tot s'arranjará satisfactòriament
i que ningú —coso sortosamcnt aixi
ha estat—, no ha d'alarmar-se.
Ara. Companys envesteix la riostra
qüestió:
—1 respecto a l'Estatut de Catalu-nya,
puc dir-sos que es fan vaticinis
sense basament, dar ningú el coneja,
ni tan sois en les seves tisúes gene-rala
Será un Estatut tan lägic, tan
assenyalat, tan identificas amb e; pen-sar
i el sentir de la nostra tersa, que
no puc creare, ni remotament, que la
incampresió pagel rebutjar-lca Crec,
al revés, que a les Constisuents, ins-pirados
en el mateas esperit de con-cordia
que ens mou a nosaltres, hom
l'aprovara con/ esperem...."
SEGIMON ROVIRA
IMPREMTA - ARTI LES ESCRIPTORI
• RAMBLA DE CATALUNYA 62
Conferència del senyor
Duran i Ventosa
dilluns, a les deu de la ni:,
donara una conferencia a la Lliga
Regionalista (Botera 4. pral) el se-mear
Lluis Duran i Ventosa sobre el
tema "Comentaris a les eleccions dar-reses".
Lacte ha despertat expectació,
s'està gestionant que pugui ésser na-dial
per l'antena del Taaidabo.
SS.
La conferencia que denla, dilluns,
ha de donar el senyor Lluis Duran i
Ventosa a la Liga Regionalista. co-mentant
el resultas de les darreres
eleceions, no podrá esser radiada.
El governador civil, complint ins-traccions
de Madrid, ha expressat el
criteri que els actes polítics no sigain
radiats per la T. S. F.
Substituint la retransmissió seran
installat al local de la LFga Reeiona-lista
forts altavetts perque els concep-tes
del dissertant miman esser
tats des del jardi i altres dependen-
Ci2S de la casa.
LA PUBLICITAT
TEULA, CAIRONETS, PAJOLES I
i ceräunicct en general per a edifi
cacions, ala casa
COSME TODA
Fàbrica: Hospitalet - Magatzem: Ferlandina, 71
BARCELONA
8
o
ti
e
1
e
Diumenge, 6 de juliol de 1631 LA PUBLICITAT
DE
ItIUNI
LA TORNs.DA DE L'ALCALDE
I DEL SENYOR LLUHI DE-alLARACIONS
ALS
PERIODISTES
---
Segueixen los negociacions :: El
cupé, es pagara tant M' hl ha acord
cera i la setmana entrant Las
obres de! Metro Transversal :: Han
trobat ajut • tots ele mlnisteris,
Prieto, Azazia, Nicalau i Dominga,
especial:1mm
Ahir al mati arribaren de Madrid
elscor Aiguader i el seta:0r La:lii.
turnan» de irr les gestiono enea-nanades
a obtenir el prastee de
oco,oao de pesseres 1 la possibi-litat
de pagar el cupe . A ia una
de la ',anta erm a l'Ajuntament i
da periodistes pujaree a veure'ls.
El doctor Aiguader es trobava
saneas al sen despatx amb una co-missió
de banquero tractant de la
eiteaaa. Quan ele banq r sortiren
l'alcalde ',sha els periodistes.
-Les negociacions van molt bé,
digue.
—Així, no han acabas encrra?
—No; pera es segur que la set-mana
que ye es pagara el cupé;
o dimarts. Ara el que hi ha
C5 una noticia importa:la que as
que s'in aconseguit el que lela tres
anys eme e, Oernanava a . la
intervenció (raques: en ei aa 1,er sao
en les obres de! Metro T.ansver-sal
i Ferrocarril del Nord. Es se-gur
que a mig mes es reprendran
les obres i a finals dany el aten°
arribrä al carrer de Marina.
—I s: ditaccres :la han acabat les
negociacions — insistí un peraali,-
tu—. ¡no es plantejara debut a la
—Alee no ho si: aGn els ruin-panys
els aue ho han de dir. De
toses maneres segueixen les ges-tiene:
el Govern s'U portar molt be.
--Pere. s quines san les dificultas
que hi ha?
—A1:1—diu el doctor Aiguader—,
so no se 110 cm pregaraeu res
d'aixaa
- certes les declarado:1, que
puaiicaven eis diaris dc Madrid en
:e5 qual» deien que si no e; paga va
• produiria un paula a Catalunya?
--Jo vaig dir neme& que tui hauria
desaiSOSSeg.
En aquell moment aaisen al doc-tor
Aiguader que el desunen ile
als a rid i els reparters ens retirem.
ai altre esperem a l'antesala arriba
• -enyoa Llubí eis periodistea
re-ea/enana
1.1 que la conferacia es curta
pata:an norament tco plegats al
de saatx ac
E15 periodistes voltea aleshores
e! st arria aque):. amb el sm
caratterfstic esta.
—Qua... aoleul'— pregunta.
- quire, ce-Id:cae:a rEstat
datribueix en un 5o per ¡CO ea les
obre. riel Metro Transversal?
--Miaus seazill: ro té cap impor-ta
aa; alicó s'Iri donas per decret
i asirá a arree de la Craxa ferro-viaria.
Cal agrair -Ira principalment
• senyor Arb0:1102: aixa .le
ier constar.
a-4 e! capa?
—Les negociado-tia cantinuen; pe-ré
sigui quin sigui el resultat cl
er pagara,
—Quan*:
- depen de les negaziacions.
Sea de fer censar l'ajut que ens
han prestat Prieto, .azafia. Nicolati
Daraingot bato. A Len= no
l'hem vist.
—Jai ver:set—pregunta un perio-dista
al doctor Aiguader —que es
!aran modificadoras al cartipàs
conseeitencia de les eleccions?
—Segurament que n'hi haura.
Ea ciar, ties sirena: d'alcalde
aiputate a I aixa, aarranjaria aeli-nitivernent
o interinament? ;iba
dtaxareu l'Alcaldia?
—L'Alcalciia no— das cl doctor
Aiguader—: nornes auire a Madrid
CC tes ocasioas iniporiants.
—I les corniesionsi donara
mis participada) a les minories?
—No, no; tot auedara tal com
está ara, en abso!ut.
LA CONa'ECCIO DEL NOU
CARTIPAS
—
Ei doctor Aiguader no abandona
l'alcaldia
Die "El Noticiero:
"Ante el resultado de las eleceiu.
se» celebradas ei pasarlo domingo,
parece que en el seno del Ayunta-miento
de Barcelona tendra efecto
una combinación de cargos por ser
acuerdo del partido de "Esquerra
Parablicana de Crtalunya", que los
ter:entes de alcalda que han sido
proclamados diputadoe a Cartes
untan s/15 Car&05, que no podrían
atender debidamente por la imposi-bilidad
de aimultanear el desempe-fio
de presidencia. de Comisión que
ahora ejercen con la asistencia a las
lesiones de Cortes, en las que se
ha de estructurar la nueva ley fun•
damental del Estado y se ha de di s-cutir
el Estatuto de Cataluee
hasta ahora, han fomentado la
dimisian de sus cargos, los Set,
res Lltilif y Vallescá. Campalans i
Aragay. El alcalde. doctor Aigua-der,
no está aún decidido a dejar la
ama, por lo que so ha pedido ser
aun confeccionado ei nuevo Carta-
PaCia Mnnicipal.
El jueves, por la noche. celebra•
ron un. reunión en el Ayuntamiento
loa tenientes de alcalde y enticeja-lea
de la mayoria, poniéndose de
acuerdo en la designación de 109
nuevos tenientes de alcaide y en el
cambio de los presidentes de las Co-mi
, :ones municipales.
En lo que no reidi rot» ponerse
de acuerdo fue en la peovieión
la Alcaldía, por la irreductibilidad
del .:octar Aiguader a renukaiar
au cargo.
Para orillar dificultades, las reu-nidos
se entrevistaron con el sefior
Macià, quiaaa no quiso, al parecer,
intervenir en este pleito, dejando
que el doctor Aiguader resolviera
como mejor le inspirara su buen
criterio.
En l nueva modificación muni-cipal,
el serien. Casanovas pasa a
desempeaat la presidencia de la
Comisión de Hacienda, eabstituyén-dole
en la de Cultura don Pedro
Comes y pasando a desempefiar la
de Ensanche, el seator Ventas.
Al schor Aragay tal vez le subs-tituya
en la presidencia ele la Co-misien
de Gobernación el concejal
teüor Durán Guardia, asignando te-nencias
de alcaldia los señores Vi-alta
y Puig M'armen
La nueva modificación del Carta-pacio
Municipal, seguramente se
hará pública el lunes."
LES COLONIES ESCOLARS
Aaui, al metí i a la tarda,-
sortit per l'ordre cap a les desta
t'adune de que ja has a a, a
compte. els deu grups, sis de nene
i quatre de nenes. de la segona
tanda de Colònies E ,-eelars sostin-gerics
per l'Ajuntament.
A acomiadar-les al Palau de Re-nca
Arta i a l'estació, hi han anat
el regidor de Cultura senyor 011er i
'assessor ternic senyor Ainaud, i
fo-u també present amb la seva fa-milia
el doctor Nieto, director del
Garitas Modem. de Bogotá, en viat-ge
d'estudis, te el propeeit d'obser-var
de prop rorganitració dels nos-tres
diversos sisternes de Colònies.
Dilluns , a les deu del mata sortirá
de reatada de França cap a Sant
Genis de Vilasar. la Colee-tia espe-cial
que a bcneCci deis Sords-muts,
ha estat organitzada enguany per
acord de l'Ajuntament.
El mateix dia 6, al mata comen-eara
a funcionar a l'Escola de Mar
el primer torn de semi-colònia. del
qual es beneficiaran 200 nenes.
Aquestes pasearan tot el cha a la
platja. amb desdeinni, dinar i he-cenar.
tornant a 'ate casa cap al
tard.
CRIDA
Per tal de tractar d'un asstanpte
que els inteacesa hauran de presen-tar-
se a les Oficinee de rInstitut
Municipal d'Higiene, Plaga dc Les-sepa
s. qualsevol dia feiner, de deu
a una, les persones segaents:
Jaurne Gatell. Genoveva Novel.
;Icen Jorra. Miguel Cabanes. En-carnació
Espanya. Josep Recio,
Anialia Collado, Manuel Puya:, Jo-sep
Pastor. Manuel Aula, Ricard
Andreu, Pantaleó aiuber, Ramon
Bernal, Jean Iturrilde. Estere Se-nyer,
Joan de la Parra i Cecili Gracia.
VISITES DE NOTABLES
L'aicalde accidental senyor Cara-noves,
ha echas aquest metí les vi-
Ates de Lluis Companys, ama el
qual ha parla: de diversos assurnp-tea
relacionat; ainb l'actual mornsitt
politic social; el seayor Gabriel Alo-mar.
ambaixador d'Espanya a Roma
i dipatat electe, que ha vingut
saludar-lo i a exprossar-li ci
agrahnent i la 521.3 satisfacria pel
triomf amb que l'ha distingit el CO3
electoral. i la senyora Leonor Vi-nyerta
d'Aragay. presidenta de FA-teneu
Republica Ferneei.
L'EXPOSICIO QUE REPREN
Ha estat donada a la paenisa
segil y nt nota oficiosa que reproduim
textualment:
"En el pintoresc encisador re-ciaste
del Poble Espanyol, es prepara
per a dins breas dies. un eadeveni-
- eral de gran ressonància artística
i de coaraternitat hispánica.
Ens refcrini a la gran Setmana
Anda:usa que come:mara el dia 12
(Iel mes que som, per a la qual
indran a la nostra ciutat cl; mis
notables artistes d'aquella regia.
Els que recordin la brillant re-lauda
que Andalusia feu al nostre
benemerit ''Orfeó Catalä", tindran
interes a corre,pondre com é5 degut
a la viaite dels germans atta:lusos
pm ene porten una salutació cordial
i una abrasada de fraternitat.
Les dites festes revestiran a mes
indubtable interés puix que hi pren-aran
part les figures rnes destacarles
del "caate jondo", ceaquest art pri-mitin
i einocionant que uva i admiren
aplaudeixen ele pablics mas cultes
d'Europa."
LA TORNADA DEL DOCTOR
AIGUADER
Aquest inati ha tornar de Madrid
ralealde doctor Aiguader amb el ti-nent
d'alcalde pre,ident de la Co.
risas de Finances, senyor Lluhi
N'alteza..
El doctor Aiguader, a la una de
la tarda, s'ha posaeisionat de l'Al-caldia,
i ha cessat en el seis comas
el tincan d'alcalde scnyor Casanoves.
lnlormaelii
universitärla
NOTES
DE LES ENTITATS ESCOLARS
HISPANO-AMERICANES
II
BOLIVIA
La Federada d'Estudiante de La
Par ha 11211 G41 un manifest al país
posant-lo en guardia contra les tor-ees
que, principalment des de! Par-lament
pretenen desconèixer les fi-nalitats
de la revolucia que acaba
ami) la dictadura dc Siles i en la
qual tan important paper jugaren
el a estudiante.
Das la Federada:» d'Estudiant3 de
La Paz que la revohició no paree-gnia
solament la tornada a la A-gabtat,
que ja sita aconseguit, sine
que te, Samba, un contingut social
i econòmic que no pot abandonar-se
sense defraudar les esperances del
poble boliviä
— A petició de la Federació Uni-versitaria
Boliviana, el mestre de la
joventut ¿'aquel] pais, doctor Jau-me
Mendoza, ha dirigit un missatge
d'encoratjament en la seca cruel
lluita contra la dictadura de qua sclit
victimes els estudiants universitaria
del Perú.
Aquest missatgc, que pel sol fet
de venir orientas pel senyor Mendo-za,
tan estimat i respectat a Bolivia,
on es considera» con: un dc13 més
alts exponents de la seca cultura,
ha esta» rebut pels estudiante pe-ruans
amb gran simpatia i agrzi-mena
MEX/C
Organitzades per la Universitat
de Washington, tingueren lloc el
passat mes d'abril interessants con-nos
ersies entre estudiante portor-riquenys
i mexicana sobre el tema
"Panamericanismc i ibericanisme".
Puerto Rico estigue representas pels
escoban Colorado, Geige! i Gutiér-rez.
de la Universitat de San Juan,
i Andreu Iduarte i Alexandrc Car-rillo
representaren a Méxic.
Els portorriqueny3 es mostraren
partidaris del panamericanarne Mu-na
manera franca i decidida, opo-sant-
se al criteri dabericanastne dels
estudiants mexicans.
Fou molt comentat el buit que
a les manifestacions dels mexicano
féu la prenisa ianqui i les agencies
d'infonnacions periodistiquee d'a-quell
país.
Palau de la
Generalitat
Una Oficina d'informació
a Madrid
Ahir, amb cl segon exares, va
marrar cap a Madrid el senyor Jo-sep
'Ferradellcs, secretari auricular
del senyor Madi i diputa; a Corts
per Brcelona.
A mig dia, el senyor Tcrradelics
va acomiadar-se deis periodistes
que jan informació a la Generali-tat,
informant-los del matar d'a-quest
viatge, que no es izaste que
el d'installar una oficara d'informa-ció
i ber - eis anexes de despatxos ,
biblioteca, etc., a la disposició dele
parlamentaris catalinas que aniran
a Madrid, mb ocasió de sea Corta
Constituents.
El senyor Terradelles (ligué que
dimecres o dijous tornara a Barce-lona,
pera que jara molts viatges a
Madrid.
Moviment de personal
Dagin al viatge del etnyor Ter-radelles.
hi haara un cert moviment
de personal a la Generalitat.
Encara que el seeyor Terradelles
segueixi essent secretari pattcular
politic de Francesa almai. e! Fr.
113,r Ci:5C11 C5 fiera càrrec de l'ofi-cina
de serretaria i el !mayor alun-ner
paseara a la secretaria general
de la Generalitat.
Ela senyors Millas Raurell i To-ma),
legons sernala, psssaran de
mamen: a alaaral. adscrits a l'ofi-cian
abata.. esnientada.
El cap de la minoria
catalana
Segon, el senyor Terradellea
está determina» qui assurnirä el Boa
de cap de Is malaria catalana a Ma-drid,
en la qual no figurara, com
és sabut, el ,anyar 2. l aza. La de-signaci6
será icta ei; una urania ene
celebraran els parlamentaris abans
tUanar cap a Maarid.
ZUn acte monstre
a l'Estadi?
Es diu amb caracter ofició; —
eue abans de marxar a Madrid els
parlamentaria catalans, titdrà lloc
un gran aoe eúblic, al eual assis
diputats -tiran tots els
Aquest ;tete — de realitzar-se —
se celebrara el dia 12, a l'Estadi
Montjuic.
Reunió de la Ponencia
de l'Estatut
Slta reunit la Ponencia de l'Esta-tut
de Catalitaya i ha continuat la
tasca que li esta encomanada.
Dels treballs que realitza en la
reunió no se n'II dit res als perM-distes.
El dia 11 es reunirà l'As-semblea
de la Generalitat
El dia ti de l'actual e.: retinira
l'assemblea de la Generalitat, per a
tractar de l'Estatut de Critalunya.
Visita d'unes obreres
acomiadades
Punir varen estr a la Generalitat
une» duei-ceutes obreres que treba-lla...
en en una t'ebria de saca que
subministrava els gen, generea a la
Casa Cros, i tue en virtet d'un con-tracte
que aquesta ha celebrat amb
una altea fabrica, han quedat sense
feina i han estat acomiadades.
Una comissaa de les dites obrerei
visitis iel senyor Macla rer alteres-sar-
li que els proporcioni treball.
El senyor Macà prorne , 6 fer
la seva part tot el que pinte a fa-vor
del que li demanaven.
Govern civil
• "801..DADANT" «ni PEI-NA
ENVAEIXEN L'HOTEL RITZ
Alele els demente comunia-tes
que fan servir els anome-nata
acose feina (aquesta mag-nifica
invenció del eoclalista
Serra i Moret, propietarl de
finques', per a les seves carne
panyee, temieren a donar fe de
vida.
Als volts del migdia, a les
Rambles. es forinä una mani-festació
que donan» crits de
"Visca la República Sovietica"
interrompien el tränsit, i uns
quants de la manifestació, amb
garrote, ngrediren uns autos
que per allí passaven.
La policia d'assalt, en tenle
notcia del que pae.*ava. es di-rigf
a la Ranilea, donara tina
càrrega i dissolent la manifes-tedie
Uns setenta que formaven
aquesta inanifestació anaren de
dret a l'Hotel Ritz, i envairen
l'hall" demanant menjar, i
dient que mentre no els en dc-nessin
no se n'anirien.
Avisada la olida per tele-fon,
acudi al Ritz i tracth de
diesallotjar el "hall", no acon-seguint-
ho per l'actitud dels
obrers anonienate sense feina,
que digueren que fins que sels
dones menjar no se n'anirien.
Per a evitar nade escendol,
perque s'aprepava l'hora de
rnerjar. el gerent del Rilz or-duna
que séls dones uns sand-evichs,
i sortiren per una porta
de servei. anant-se'ls a rnenjar
davant l'edifici dele jesuitcs del
carrer de Casp.
Al vespre intentaren repetir
la rnateixa cesa al Colomb, però
la policia els sorti al reas, i ho
evite.
Pos després es restabli la
calma.
LA LLIURE OORTRACTACIO
AL PORT
Una altri» eülniF1Sió de pa-trotas
de la deseärrega dc fusta
del pele lambe va asee al des-pal:
c governador per a ne-tificer-
li que des del dilluns
voleo esteblie altea vegada la
lliure contractació. perque el
sistema d'ara ele impedeix de
fer el treball co ya es degut.
Alee podria fer que dilluns
tut haeues algun incident al
port, puix que altres patrons
ro e.slan disposats a respectar
el que anteriorment signaren
pele ',nitideces inconveniente.
El governador promete als
comissionals d'neupar-se de ia
eüestló.
LES DIFERENCIES ENTRE FA-Trwris
I ORRERS CAMPEROLS
Una Comissió 4ie patrons del
lea del Llohregat i Hespitalet.
acorne/my:11s del president 1
del secrelari de l'Institut de
Sant Isidre, anaren a Nisitar el
governador per manifestar-li
que, malgrat les bases signa-des
dies enrera. alguns deis
ebrers s negaven 5 comnlie-i
u la voleada li donaren
llisla trchrers ruma
trie °atan elisameata a secundar
Ir; basee signades i fer la con-treetacid
'linee.
Confien els patrone que l'e-xemnle
d'aquests ()brees servi-rh
als dels, nitres po-ne-.
de In emp.:1/,,a.
V/S1TA DEL DiPUTAT
GALN1EL ALOMAR
Aler al mate procedent de
Pnlioa, arribe el i am-bitiender
prop del (Mirilla!, se-nyl,
r Gabriel AlOtünr.
Vil éster a alindar el sAnyor
U.Sla, al pe! 110 ermeeria, i
digue que la voineid triomfal
aennereuidle diumenge l'havia
emoriennt mole
LA CAMPANYA
MORALITZADORA
Per disposiciO governativa
han esta» elausurals dos musie-halls
del Parallel, lee Empreßes
dele guate havien Wat amo-nestadas
per atemptar ele bona
costurns.
També digue que s'havien
pros mesures per a evi tar el
que pasea en determinades vies
clutadanes ene les dones O-bligues.
Un perIcelIsta II d'ende:
—Sí. precisament pensava
dir-vos que feliciteu el cap su-perior
de Policla per les dispo-sicions
que ha pres en aquel»
gentil.
—Dones considero que BOU
vosaltree, des del mateix diari
—digne el governador —, qui
heu de felicitar el cap de me-tida
despees deis injustos que
fet vIctima.
Els pericdistes feren vote
perque aquestes dispoeicien9
perdurin pel bon nom de la
oiutat.
ACOMIADAMENT
El nou diputat electe senyor
Josep Grau ha cessat en la seva
tasca d'interventor en les qües-tions
socials del Govern Civil.
Amb aquel» motlu, el senyor
Esplh II dedich mollee frases
d'elcgi.
Els repórters que fan infor-mace:,
a aquell Centre oficial
foren invitats a un vermut pel
senyor Grau. canvian t -se fra-ses
d'afecte i amistat.
PALESTRA
CURSET DE CATALA
Dijous vinent, dia 9, comentará
un curset de catalä dedicat especial-ment
a senyoretes. Constarà d'unes
dotze lliçons i será donat tots els
dilluns i dijous, de dos quarts de
vuit a dos quarts de nou del vea-pre.
Aguces curses será dirigit per
la senyoreta Carme Serrallonga. Per
assistir-hi caldri fer una insetipci6
previa. La matricula per les senyo-retes
que siguin sacies de 'Palestra"
costará durs pessetes i per les 110
simies 3'50 petes.
Per a inscripcions al local de
"Palestra", Corts Catalanes. 592,
pral.
CAMPAMENT DE VACANCES
Seguint la tradició de ban' pas-sat
de fer un campament de va-
C1111CC5. “ Palestra " ha organitzat
aquest ¡my un camparnent al bosc
de La alusquera, a duo hores de
Puigcerdà. Es aquest un lloc fresc
i ombrivol a posta per passar-hi la
la borla calor de la canícula, amb
aigua abundant i un gran prat.
Aquest campament carne:mara el
dia 5 fins el 2 d'agost, o sigui, elite
tadrä aaroxima ament un mes de
durada. Ni podran cancórrer tots els
socis de "Palestra" i els guies ex-cursionistas.
La inscripcia ha d'asser
feta per un minim de sis dies, i es
podrá cambinar pera. Pr setmana
que a cadascú millor
Per a inscripcions al local de "Pa-lestra",
Corte Catalanes, 392, pral.,
a les hores de costum I
AMPLIACIO DE LOCAL
Per tal de poder atendre co eal
les múltiples ac:ivitats de "Palestra"
es ieia imprescindible una amplia-da)
de local. La Junta directiva en-tenent-
ho ajad, ha fet les oportunee
gestions el resultar de les quals ha
eatat el Bogar el pis del casta» del
que te actual:21cm al carrer de Corts
Catalanes. en Aixi, dones, "Pa-lestra"
te actualment els dos pisos
del principal. Ara cesta fent la dis-tribució
per a fer -hi les obres que
sigue' necessàries 1 poder-ho Mau-gurar
en un iutur praxi-s.
"Palestra" está fent un veritable
esforç per tal que l'organitzacia tin-gui
tot el que precisa per - mejor
eficacia i amplitud de le: seves ac-tuados;
i espera que aquest es-
(ore será secundat per tots aquella
que s'han fet un deure de treballar
per Catalunya.
v
La Itlásica
NOTES OFICIOSES
1110111Erta1 CE
A ISAAC ALIIENIZ
Al Circol Artls , .c es reben
nombroses adhesions- d'Ajunta-mente
i de eparticulars oferint
collaborar amb el mes grnn en-tusiasme
a la idea d'homenat-jar
la membria d'Isaac Albe-niz,
genial compositor i pianista
per excellencia.
El Comite executiu, Integral
pel presiden» del Cfecol Artletle
per entinents pe sonalitats del
Inón artistic, fa preveure que
dona» el seu all prestigi, la ini-ciativa
d'honorar d'una manera
digna i definitiva l'obra meetra
i suggestiva de l'immortal eom-positor,
podrà portar-se a cap
mba el vahees concurs de lote
els amante de da cultura.
En les darreres adhesions re-budes
a la Secretaria del Circo'
figuren, amb una quantitat
subscrita, el Conservatori del
Liceu 1 les corporacions muni-cipals'
de Sant Feliu de Llobre-gat
1 del Vendrell.
Casa de Catalunya
a París
Tal com s'ba't'ia anuncias el cha 26
del proppassat mes de juny va inau-gurar-
se la Primera Exposició de
Pintura i Escultura Catalanes a Pa-rís,
organitzada per la Casa de Cata-lunya.
Aquesta exposició que nuneir
una cinquantena d'obres d'artistes aos-trata
beis encama% misas d'ella, arreu
del món, constitue: una evritable znani-
',estada) catalana. Els organitzadors,
sobrctot el President de resmentada
ent:tat senyor Pau Manes, :percaten
els elogis »fels nombrosos assiatents
que acudeixen a la Galeria Biliiet per
admirar les obre, exxposades, mol-iessti
dca'elles d'una remarca ble vaor ar
L'acte inaugural loa preseet pe/ se-nior
Alfons Danvila, ambaixador de
la República Espanycaa, el qual
mostrar-se molt entusiasta del nostre
art. El senyor Danvila, després d'ha-ver
felicitas en termes cordials la Casa
de Catalunya per l'esforç que acaba
de reaatzar, va dir a! President Pla-nes
que aquell era el seu primer acte
— en efecte hacia arribat e! rifa an-terior
— i que n'estava contentissim.
Estic segur — digué — que amb els
cataians de Paris se.ren: tan arares corn
ho sirena amb els de Buenos Aires.
Estimo els catalans i la seta llenen
que coree per haver-me-la apresa jo
matcix. Denles — continua e! senyor
Danvila — ue conec molt be la oystra
Barcelona antiga, sobre la qual pre-paro
un 'libre. En demanar-a si volia
da- quelconi per a :a van premsa nos-trada,
va dir-nu. en català: Digueu que
isuancyau.n amic i un admirador de Cata-
Aares personaiitats pogueren salu-dar
en l'acte inaugural. Entre elles
l'encarregat d'Afers de l'Ambaacada
d'Espanya, senyor Buy!la; el senador
francés, senyor Pere Rameil; el cen-ad
espanyol, senyor Márquez; els en-tice
dala andas de la nostra terra, se-nyors
Charensol, Vanderpil, Fatgairo-lle,
Schnecsberger : a:tres de la pren-sa
quotidiana francesa. Taraba recor-dem
els senyors Baixeres, Deu-Pau-ses,
Barras i senyora Pujo% Castein-cho.
asident de la LEga espanyola
dee leets de l'Heme, Sr. Andreu
Ciutat i meltiseims filtres que sen-tim
na recordar. Hom va notar la
dolça presancia de nembroses i ele-gants
senyores. Els artistes samba va-ren
assistir-hi en gran nome:*e.
En resum es pot dir que la Casa
de Catalunya a París, amb aquesta
exposcie, acaba de realitzar un acte
brillantissfm de propaganda cata:ana,
malgrat les difietatats que per a por-tar-
lo a cap ha Ireet de varicela
No gens menys, davant de tant en-tusiasme
i del faiaguer resultas que
s'olaté, la Casa de Catalunya prepara-rá
una noca exposició per a l'any s'-
nent la qual sera representativa de
l'art catala modera ea general.
FESTIVAL DE SCEAUX
El diumenge passat litigué be la
simpática fusta que pradament ha-
L' ema ne ny air•at
ALA PIIIIMINOM
PARTIOULAIM
Ha estat trames a Madrid,
äenyor mintstre d'huteucciog
Púbica, el gastara telegrama$
"Aeoclacida Iliacioael Profe-sores
Partiouherea feidellanla
por decrete cursillos para Dial
rectores: y Thoteseres porticu.n
!ares, rogänefole tense presente;
peticiones neu titulaste, luelueei
beneficias Decreto ;a tse:saltad
continuar ejerciendo pe:valla,
mente. — Salúdalo, Aubä, presi-dente."
Comunica ensems aquestie
Associaeló que ha nomenet de-regata
a Montblanc, 3fatard,
Llelda i Sana, i que són nom,
brotes Les cartee d'odas».) que
rep de lotos fea provfneies d'Eset
panya. Ha estat nomenat repre4
sentant de l'Aissociació a Ntit‘
drld el president de le Casa dd
Catalunya, senyor Rafael Mara
Bardä, enginyer industrial. •
DEL CONCURS DE MESTIZO
DE PARVULE
prega a lea senyoretes qud
prengueren part en el concura
per a proveir /es places de mes- tresses de pàrv-uls que se ser-veixin
pasear per l'Associaci6
Escolar Femenina, des del dia 6
fins al 10, de sis a set de la
tarda, on les assabentaran d'ud
assumpte que els interesse.
RADIO
PtdIse - arboaem ftèo Cendeadaa
e? Amor! ea
sparels silla rialltati
Demaneu-tas a raaent clama»
Recambios y Accesorios
S.A.
re, Passeig de Gratia, la
MOLT AVIAT
EL MES SENSACIONAL etevzion, 9adicp
SUPERNETERODINO
viem anunciat, la vila Ce Sceaux.
Fou una veritable festa de gennaner
!latina. Hom remarca nombroses dtie-gacions
de tot el Migdia Francés, de
Romana, d'Itàlia, etc. EIscatalams,
representase per la Casa de Cataaanya,
varen assistir-hi en gran nombre i fe•
:en objecte da caloresee maniieata-cions
de simpatia. Eren remarcablcs
els discursos deis senyors Charles
Brun, el uqal finalment revindici rau-tonoraia
Jean . Camp, el
qual fer relogi dels catalans i ce-lebra
l'avançament nacional de la nos-tra
raga. El president Pan Panes,
fortarnent emocionat per totes :tj pre-ves
d'estere:a que s'adreeaeen a Ca-talunya,
als seus Elle i a rentitat que
presideix, va remerdar a tothom en
termes que eren l'expressió etel de la
fraternitat mistraliana que ens =tia
a ells. Feu l'elogi del' pobles ¿'Oc,
de Mistral j dels Felibres immortals
i acaba exaltant el nostre president
Maca el qua! — cegué — en el corle
de la politica, és un des seguidora
més fidels i decidas de l'ideari eepe-ritual
del Mestre de :galana. Va tri-butar-
se al senyor Pan Planes una
formidable evade. Després el seayor
Pere Guilanyi done lectura de dos
poemes originals i Medite Do-ble
cant d'embriaguest Ele-eia
de l'exiliet'' q u e varen as-ase-
calormarnentn aplaudits. Seguida-rnet
un estol joiós de lo-ces d°nze-
Iles va fer admirar les belles datases
Provenea i lae:iguadoc i algente
sardanes di: tgides pel Sr. _heme Gas-een,
que varen éste- ma't gentilment
ballades i acollides amb veritable en-tusiasme.
I en fi aquesta festa d'esbarjo. de
joia i de germanor sn »ser coronada
d'un esplindid sopar que pies:dita el
senyor Alcalde de Sceaux i el temor
Charles Brust. De be!! neu hom escol-ta
el:acunas i belles caneas provea-cale
i catalanes entreiria d'rna joia
ben mediterränia.
Proas de subscrIpctio.
Un in/ 25 pea. - Un semestre 12'50 pan.
• dediaars d sw.« gen 1 pie eseedna
CATALUNYA
Nom:
Adreça.
l'oblactó •
Cobramenr pe; •
IREV1S'FA
ADMI NIOTRACIO: NALLOIICA. 410
BARCELONA
MALLEN DE SliSliCE1PCIU
M'esterad
Preu: 150 pes5etes
Administració 1 venda:
LLIBRERIA CATALONIA
; 17, Placa de Catalanya, 17
14.4
EL LLIBRE DEL DIA
Francesc Macig
Col.lecció "Quaderns Blaus'
Text interessantissitn - 25 gravats
Al11111010~1111110110111811110111111~111110111
e,
toommarmehmamag~dammamhamammi,
EN AQUEST TEMPS--
Púnica casa a Barcelona que
continua rebent novetats és
! EL BARATO!
Cada dia presenta nous articles amb preus que
U
que está. en tot el seu apogeu de venda de
temporada
constitueixen veritables ocasions
5
SEDES estampades de moda per a vestits de
senyora i nena
300 DIBUIXOS
a Ptes. el metre 1ls95
Article de seda artificial superior
Las malolties do
L'ESTÓMAC
BUDELLS
DOLOR DEStdNAO
OLGPEPS1A
MINGO I VOMITO
IHAPLTEHOIA
tri_arotikasom
GIARREES
LLAGA GEL'E37GAIAG, oto.
la curen posIthement amb
L'Elixir Estomacal
SAll DE CARLOS
Podarás tónic dlgesdu que
sempre triomfa
Desame Monees fierseste Ñl ado.
4 LA PUBLICTAT
101111151r
DIumenge, 5 de juliol de 193
BA N N'ERES
wATEwS
BIDETS
OUTxES
ES4 AL F APORS
C.AMt3RES
QE
BANy
INFORMACIO DE LA CIUTAT
Manifest a les dones
Amb el nom de "Lyceurn Club" de
Barcelona, acabern de fundar a la nos-tra
cintas una agrupad() femenina que
te per base els principia dernecratics
de Ilibertat i d'igual:ah caserna que un
afany interna de cultura.
La nostra agrupació no aspira a
éster una societat mes on les dones
disperit mis o menys selecta es re-uneixen
per a prendre una tassa dc te,
fulicjar un magazine, sentir una pe-tisa
conferencia o un concert
ni lampa a esdevenir un grup de do-sles,
amarades d'indignacions, poc o
rnolt santas, que rolen fer la guerra
a l'home, reclamar tosa mena de drets
i Manear la flama abrandada, del mis
ferotge feminisme.
Ni una cosa ni raltra, paré) un poc
de cada una.
Volem acoblar-nos sota el terna de
'Llibertat i cultura" i educar-nas i
ir.atruir-nos sobre aquests aspectes
concrets: Folítica, Dret, Hig.ene, So-ciologia
ate-nómina i moral, Art i Li-teratura,
procurant-nos aqueas ense-r.
yaments per mitja de cursets, con-ferencies.
converses, especialitzacions
encomanades a técnica de dintre o de
lora de! Club, pena de rcconegada sol-vencia.
I sobrctot, desitgem a :a do-na
per fer-la un pos rnenys desvalgu-da.
instruint-la, procas-ant-ii concisa-ments
sobre Ingiene. Ileis, l'abast de:3
sets drets, Moral, ccononfia i política.
En una paraula, contribuir amb to-ses
les nestras forces a rcure la duna
del noble de la terrible ignorancia que
l'aclapara.
No dercancrn finés qne una pati-ta
atenció de tan; en toas i ii consa-grarem
les raes bailes Lores ét lea
nostres vides.
Preguern, donas, a tales les dones
de bona voluntat, que 52 ‚sentin antas
per a fer obra de cultura i sociología,
o simple:mara nue simnat itzin amb els
nadares ideals, ese smigniin ajumar-se
amb nosaltres ser a treballar intensa-mera
de cara a la riostra perfecció mo-ra,
espiritua.1 i inteUectual j totse-guit-,
un cop degudarnent orienta-das
- de cara al noble per ajudar-lo
en tot allò que calgui.
"Lyceum Cale' de Barcelona no
vol rivali:zar amb cap altra emitas,
a: contrari: aspira a esser un factor
mis del gran producte encara
inedit.
"Lycturn Club" te un amplissins
programa a complir i el complirà, fi-del
a les normes que l'han engendras.
Dones, estudien aquest manifest,
s'emanen eis nostres Estatuts; ells
diran prou clar dala nostres anhels i
si us senthi amb cor de compartir-
-los amb nosaltres, acobleu-vos al "Ly-cenan
Club".
Alsois ens fans a notes mis 'artes.
Signen: Aurora Benes-una, Maria Pi
de Folch, Enriqueta Seca; , Anna
Mires, Carme Cortes d'Alguader,
Merca Ros, Montserrat Granar de
Bertran, Isolina Viladot, Leonor Ser-rano
de Xandri, Maria Carratalá, Jo-sefina
Sayona de Cortes i Amanda
Llebot.
CLINICA
Veas m'amase
ASIRIOS' - IlLENORRAOIA
Guariment pulseta 1 segur
en 50111 ele esos Perlsdm
IUPOTIMCSa -
CARIRID UNJO, 111, enireeel
VAIlte: De 10 • 1 5 S e Sr 5 eta*
•
La sardana
A LA TARDA
Grua Sardanista Pedralbes
(Sarri, nron de l'Avinguda de
Pedralbes. Cobla Popular.
Programa: "Eis dos prome-sos",
Mercader; "Camf do Nú-ria",
Serrat; "Julieta". Rimbau;
"La nit de l'amor", Morera;
"Abzrilenca", Estela; "A la
Verge de Parnés". NaNu.
Grup Renaixement, al Paral-lel,
davant la Granja Royalty,
cantonada Avinguda de la Creu
Coberta. Cobla Monfserrat,
A LA NIT
Amics de la Sardana de Grä-cla.
Avinguda de Prat de la
Riba (Gracia). Cobla La Prin-cipal
de Barcelona.
Grup Renaixement, davant la
Granja Royalty, Cobla La Prin-cipal
del Llobregat.
Agrupació eardanIsta de Bar-celona
,"al Parallel, davant els
eafäs Cómic i Comtal). Cobla
Catalänia,
Foment Sardan1sta d'Horta.
Carrer de Campesinos.. Cobla
Atiantida,
JOVENTUT SARDANISTA
DE L'ORFE0 DE SANS
La Joventut Sardanista de l'Orfeó
de Sans donarä una bailada de sar-danes,
avui, diumenge, a les deu de
la nit, als jardins sic l'Institut
Mohtserrat, en la qual a exccutarà
el programa següent:
"La torre del Paró", Riumalló.
"Marinada", Pérez Moya.
"Garriguella", Cola
"Monnserrat", Tan-irles,
"Merceneta", Tarrides.
"Mercctieta ", Bou.
"Flamas vives", Tapies.
Eh» Tribunal»
ACTUACIONS
DEL JUTJAT DE GUARDIA
El Jutjat de a tkrdia, que hü
bou el del districte de Llotja,
secretaria vaeant, instruí 40
diligencies, i in gressareu als
caiabossos 13 delinguls.
El substituí el Juljat de la
t7niversitat. secretaria del se-nyor
Cederran, que sera rellevat
pol de les Drassanes, secretaria
1 riel senyor Ccsta.
ASSENYALAMENTS
PER A DEMA
AUDIENCIA TERRITORIAL
Sala primera.-No té asse-ny
al a res e ut s
Sala segona.-Pobresa: Pere
Prat contra Pene Pedró i advo-cal
de l'Estat.
Incident: Concepció Bernis
contra Joaquirn Morales.
AUDIENCIA PROVINCIAL
Seeció primera.-Drassanes.
- Un oral per atemplat contra
Gabriel MurlInez.
Un altre oral per usurparle)
de funcions cc-otra Josep M.
García.
Secció segona.-Concepció.-
Un oral per falsedat contra
Joan Ponç i nitres.
Secció terrera.- Sud. -Un
oral per resistència contra Ma-nuel
Dfaz.
Secció quarla.-Terrassa.-
Un oral per falsedat i amena-ces
contra Lluisa Jordan i ni-tres.
EL SUMAR'
PELS FETS DEL TERRORISME
GOVERNAMENTAL
Cridats pel julge del distric-te
de Drassanes, senyor Ara-gonäs,
qu o instrueix el surnari
obert amb motiu de Vartnacid
de les bandes terrorisles orga-nitzades
en l'època dels gene-.
rala Martínez Anido i Arlegni,
esfleneren deelarant davant
dit Joiint el» senvisret Pestaña,
Pele-d. Massomi i Clara.
Sembla que !PA deelaracions
rreslades no han mrtival, rom
s'esperava, dades Importante
par n In instruccló del suman.
VIES URINARIES
DOCTOR PONTOVA
•usriment repte de le Illenerredle 5 Nt
seres rnrnplfrIer'on, Impettnele. /he-stop,
Pell. Dietermla Visita
d'I faltada 7; obren dr 7 e 9
Clínica: Comte del Ateto, 4, srel.
Cantonada a la Rambla)
LA PUBLICITA?
SUSSCRIPC10
-
caree:o pa, res . rae
urrdn3uta Mete& inmigre , rte
enserien llalla. ,
sisees 9411414 111.-
GOVERN DE LA GENERAL'.
TAT DE CATALUNYA
SERVEI METEOROLÒGIC
DE CATALUNYA
Situació general atmosférica d'Eu-ropa
a les set del día 4:
Des de la mar Cantabrica a Angla-terra
els Paisos Baixos ha empitjo-rat
el temps, i es registn en pingas
abundoses i vents forts de' sud-oest,
degut a una depressió situada a Es-cocia
que avança cap a Escandi-r/
es a
A la Península Ibèrica el temps,
en canvi, ha millorat, degut a qué
el mínimum que els darrers dies es
trobava al migdia de França ha des-aparcgut,
establint-se les altes pres-sions,
el centre de les quals esta
situat a les Anores.
Estat del temps a Catalunya a les
vuit:
Per les comarques costares hi ha
alguna núvols; an rann, a l'interior
del pais el cel estä completament
seré.
Les temperaturas han balsas Ileu-gcrament,
puix que no obstant la-var
arribas la máxima a 35 graus a
Scräs, la mínima ha estas de 7 graus
a l'Estasgento.
PA HAtUt,CS cr:;:cus
Porta FerrIsse, 10
APALLISSAT I ROBAT
Quatre individus invitaren un tal
Gómez a donar un passeig pal por-tal
de Santa Madrona. En arribar a
un 'loe solitari li donaren entre tots
quatre una pallissa i Ii rübaren ccnt
pessetes que portava.
Moments després el robat estigué
en un bar del carrer de/ Cid i rcco-negué
a Elda Prieto coto un dels
autors i el fen detenir.
infles i vestits qguieradtesn
nous -:- LA REFORMADORA,
Trafalgar 9, 1,ee - Tel. 26609
APAT DE GERMANOR AL PE-RIODISTA
SENYOR PALOU
GAR!
La combatió organitzadora del
banquet que l'Associack de la
Premsa Di/iris i ri Centre de Re-pórters
dediquen a honor del se-nyor
Palou Gari per lavar estat no-menat
sots-director de "El Noticiero
Universal", ens fan saber que el vi-nent
dilluns ca posaran a la venda
les targes per assistir a Pacte, que
tindra lloc el propvinent dijous, dia
9, a les nou del veapre.
Les tatues podran adquirir-se a
l'Associack de la Premsa Diaria,
Cantada, 53, i al Centre de Repär-tara,
plaça de Catalunya, 4, pral.
La comissió organitzadora ha re-leut
importants adhesions a l'acta,
el qual tindrà sens dubte positiva
importancia.
lipeal l SQ Braquers - Falsea
Unlo Gablnet Or-topadlo
dIrIglt per facultatlu.
Rambla de Catalunya, 8
Ferran,
Rambla del MIg, 27
IIORARI DEL TREN RAPID A
BILBAO 1 IRÚN, DE NOVA
CREACIO
La Cornpanyia dels Camins de
Ferro del Nord d'Espanya ens comu-nica
que posa en circulació triset-manalment,
a partir del dia 6 de ju-liol
de 1931, el tren räp:rl 202 i a
partir del d'a 8 del mateix mes el
tren räpid ninusro 201 d'acord amb
el scgiicnt horari:
Barcelona a Bilbao i Hendaya.
Tren 202.-Sortida els dilluns, di-mecres
i divendres. De Barcelona, a
les jo h. so. Arribada a Lleida, a
les 22 h. 4. A Saragossa, a la s II. 42.
A Casetas, a les 2 h. la. A Castejen,
a les 4 h. 2. A Miranda, a les 7 b . 4.5.
A Bilbao, a les 9 h. 45. A Alsasua,
a les 7 h. 55. A Irún, a les so h. Ir,
i a Hendaya, a les 50 h. 20.
Irún i Bilbao a Barcelona
Tren 201.-Sortida els dimarts, di-
AIGUA IMPERIAL VICHY
jous i dissabtes. De Bilbao, a les
18 h. 2o. Arribada a Miranda, a les
20 h. 54. A Castejón, a les 0 11. 21.
D'Irún, a les 18 h. 3o. Arribada a
Alsasua, a les 20 h. 35. A Castej&n,
a les 0 11. 23. A Casetas, a les a h. 33.
A Saragossa, a les 2 h. 55. A Llei-da,
a les 6 h. 29. A Barcelona, a les
/o h. 30.
Aquests trena admetran viatgers
en primes-al classe i portaran dues
composicions, d'un cotxe de primera
classe i un cotxe-llit. Una directa de
Barcelona a Bilbao i una altra da
Barcelona a Irún, i a mes portarais
cotxe restaurant fins a Lleida.
Reació dels ohjectes trobats a la
via pública i dipositats a la Major-domia
municipal a disposició de les
persones que acreditin que els per-tanyen:
Un clauer amb cinc clase; un do-cument
a nom de Lluisa Aguilar; una
cambra per a roda d'auto; una bossa
portamonedas de pell, de senyora;
set claus 'ligadas amb u cordill:
un bitllet del Banc d Espanya; una
petaca de pell amb ins document a
nom de Josep Torra; una cartera
amb documents a nom d'Enric Vi-
!anona; una cartera amb diversos
papers i medallas; Un portamosedes
amb metallic; un almiar amb sis
claus; un alunar ami) onza claus;
tia altre amb guante claus; una cal:-
sera amb documenta a norn d'An-toni
Vilanova; un carnet d'idertitat
a 1:001 de Manuel Gonzfdez; una car-tera
amb diversos paper a nom de
Francesa Pasqual; una cartera amb
diversos papera a noto de Josep
Roig; una clan: anglesa; dues claus
juntes.
Nomä., girara be el vcstre vestit
111U3 o gabany a l'inrevés el
taller sastrería Lleora, 3 (t. pl. Reial)
SOCIETAT ry.vrnAccio
DE FORASTERS
En la darrera sessió celebrada per
la junta Directiva de la Societat
d'Atracció de Forasters d'aquesta
capital, sota la presidencia d'En Ma-rian
Rubió i Bellver, es prengucren
eta acords següents: fer constar en
acta el sentiment amb que ha
vist la mort de l'eminent pintor i
comediógraf Santiago Rossinyol, i
testimoniar a la senyora vida i
a la familia del final el cundo'
de l'entitat per la perelua d'un ar-tista
i escriptor que tant enalti la
nostra terna; indicar a la Genes-ah-tut
de Cataltinva la conveniencia de
procedir a la retolació deis camina
que manen als Boas de veritable in-terés
turiatic, i a l'Ajuntament la
d'afegir a les aoves plagues indi-cadores
dels noms dels carrera i
places, que el portin de filia iHustrcs
de la terca, la imlicació de la seva
personalitat essencial, con/ a poeta,
escriptor, estadista, artista pintor,
etcétera, alai com completar les sic
la numeració de les cases de 'Ei-xampla,
ainb el nom del carrer res-pectiu
dessota de cada número per
tal de situar els forasters i turistas,
els quals se solea desorientar per
les 'largues vici, totes d'un mateix
caient; congratular-se que el 11010e-nament
de representant deis sindi-cas;
de sur:se/se el'Espanya, prop
la Direceiú General dcl Patronas
Nacional de Turisme, en la reunió
tinguda a Madrid hagues recaigut
en persona tan competent com el se-nyor
Vidal Sureda, secretari de la
Societat Fomento del Turismo, de
Palma de Mallorca, i comunicar-ho
a l'esmentat senyor; agrair a l'etni-nent
nuestra compositor i director
hongarès Jordi Georgcsco els elo-gis
que ha dedicas, per mitjà de la
preinsa, a la nostra ciutat, com a
conseqüencia dels pocs dies que vis-qué
entre nosaltres; donar-se per
assalscatada amb goig que hagi ca-tat
treta a subhasta la construcció
del pont damunt del Tordera, entre
Malgrat i Blanes, tan ícil al turis-me
automobilista, per la construc-ck
del qual s'interessa :a Societat;
agrair a l'enginyer Cap d'Obres Pú-
Diques de la Generalitat de Cata-lunya
el zel amb que itnpulsa
les obres de reparació de la carre-tera
que porta de Campins a Santa
Fe del Montseny; concede el Car-net
de Guia-Cicerone de la Societat
a En Carles Schilling, vistes les
airean-lista:tejes favorables en les
quals es troba per a consplir el ar-rea;
servir al Seminari Romànic, de
Hamburg, un assortitnent de foto-grafies
típiques de Catalunya desti-nadas
als arxius d'aquell important
centre d'estudis hispanófila; desesti-mar
la sollicitud de "Palestra" cele-red
t a la Colònia Escolar de Tossa,
per no encaixar la dita entitat amb
els fins perseguits per la Societat,
i prendre en consideració l'ofrena
del material per a la publicació d'un
fulletó-guia del "Santuari de Nostra
Dona de Queralt", feta pel capella
custodi del Santuari, reverend Joan
Guitart, prevere.
Per la Secretaria bu donas comp-te
del nombre important de foto-grafies
rebudes pel II Concurs obert
per la Societat, referent a les ba-llenas
artístiques i naturals de Ca-talunya;
del repartimcdt de 25o
Anuaris de la ciutat, editats per la
Societat, entre hotels importants i
oficinas turístiques d'Espanya, dels
serveis fcts per les Oficinas als tu-ristas
durant la darrera quinzena,
i de les cantes rebudes dels Dele-gats
a Mayagaez (Puerto Rico) i
Caracas (Venezuela), detallant llur
darrera actuació
Xocolata MENSA
LES BROMES DEL DISTRICTE
CINQUÈ
En pasmar pel Parallel cantonada
a Santa Madrona Ramon Margas,
dos desconessuts, aprofitant la fosca
que hi havia, Ii donaren una punya-lads
i es feren escäpols.
El tenis fou auxilian a la casa de
socors del carrer de Barbará, d'una
herida de prombstic resanan.
JOIES VERITABLE OCA310
per a compres a bon preu aneu
a la Joloria IMa g rliia,Tallers, 41
UNS ITALIANS QUE MENGEN
BARATET, PERO NO PAGUEN
Per negar-se a pagar l'import del
manjar, que pajava a 450 pesantes,
a limo del Bar italiâ de la Rambla
de Santa Mónica, foral' detinguts
Perras° Otilio i Giacomo Piatti.
CORRETGES PUIG: 31. Pee, 04. T. 11732
UNA TOPADA
Ahir ab mati varen topar un camió
i un carro, a conseqüència de la
qua', topada resulta Joan Morales
Bolero, de cinquanta-vuit anys, amb
erosions al front, orella, masita i a
la má esquerra, a mis de la fractura
de la ternera costella esquerra,
pronóstic greu.
Ecu r.ssistit al Dispensari del nar-ren
de Sepúlveda i després traslladat
a l'Hospital. Grau2fe OAN SERRA
4 n41 I; ANUDA, 33
Rclaciú dels objestes trobats en
els cotxes de "Tramvies de Barce-lona,
S. A.", "Companyia General
de Teams ics i "Tranivics de Bar-celona
a Sant Andscu i Extensions"
durant el mes de juny passat, e s
quais catas a dispos:cid dels que
acreditin isser-ne el; amos a l'Ofici-na
de la Ronda de Sant Pau, 45, Seca
ció d'Objectris Perduts:
Vint-i-un paraigües; dos bastons;
dotze ventalls; quatre parells de
guante: setze bosses i portamone-das;
una pell per a dona: una gorra
d'home; un vell; un brcviari; una
bufanda; una petaca; una lläntia eléc-trica;
un mocador de seda; una ba-ta;
un collares de fantasia; una asti-lla
imperdible; una paleara; una om-
Iss-ella; una ploma estilografica; unes
ulleres; una cotilla; un rellotge de
polscra; un paquet amb un vestit
bany; un paquet amb un papar d'es-criure;
un pagues amb un tros de
tela; un paquet amb impresos.
PASTILLAS VERDIFUGUES PRATS
Contra els cuca intestInals
ELS DESMEMORIATS
Relació deis objectes extraviats
als autarnnibus de la Companyia
General d'Autiminibus de Barce-lona,
S. A., durant el mes de juay
passat, els quals es troben als di-pòsits
de l'esmentada Companyia,
situats al carrer de Luchana, 99,
S. M., a disposició de les persones
que acreditas que són seus:
Quatre fiambreras amb envolto-ris;
una bronja; un penja-robes; un
esperé; vint portamonedas; un ni-vell;
sis clauers amb data; dos pa-ras
de pantalons; cinc cartes; un
bloc; un ir metres; un dentif7zi; un
martell; sis claus; un paquet alam-bre;
una broca; nou guants; dues
carteretes; dos rotllos paper; un
pes 1 quilos; un rotllo flexible; sis
vestits de bany; cinc cs.:oiga !cris:
nou mocadors; una americana; un
cantil. ; una braga; trenta-dos ven-talls;
dues cartillas militar; tres pa-raigües;
un peça motor; una lli-brasa
Monopoli; cinc quantitats
efectiu; una l'interna; dotze paquets
roba; dues tauletes xocolata en un
mocador; un paquet sobres; una
boina; dos cistells; un Ilapis; tres
Peres ferro; una cinta maquina es-criure;
dos binocles; una munyeque-ra;
un llibre; un pagues drogues;
un quadernet paper; unes alicates;
un estoig d'objectes d'escriure; vuit
encenedors; quatre petaques; dos
trossos tela; rebuts; un flascó coló-nia;
un paquet 'libres; un paquet
sabó; uns rosaris; sis gorres; un
rellotge; una credencial; un carnet;
un puny; dos específica; una nava-lis;
una clan anglesa; sis paquets
cigarrets; um cinturó; tres parells
espardenyes; una 'libreta apunta;
un parell de talons; una gallada; un
pagues herbes; una barrina; un rot-lb
per a plana; un flascó essència;
un sostenedor; dues lamines fuste-ria;
un parell de mitjons; un anell;
un bastó; un devocionari i rosaria;
un sostenidor; duce láminas fuste-vantal;
una barqueta; un capell; un
tubet manicura; mostres teixits; una
caputxa; un raspall; una sabana; ua
collar; un tros de pell; una bossa
de tela; tres sobres; un vestit no-ma;
un pendent; una arracada; una
ampolla i una gorra; una ploma es-tilogräfica;
un ganivet; dines tulles
d'apunts; sin paquet de claus; un
nagual de pinyons; una ampolla de
vi; un cabàs d'encerat; una oin-breHa:
una tovallola amb un ha-nyador;
un parell de mitges, i un
paquet de mongetes.
El dia 9 de juliol, a les nou del
matí, seran venuts en pública sub-hasta
al Mont de Pletat de la Mare
de Deu de l'Esperança, organistre
de prestecs penyoratius de la Caixa
de Pensions par a la Vellesa i d'Es-talvis,
les penyorcs dels préstecs de
joiells vençudes amb anterioritat a
d'abril de 1931. L'entrada a la sala
de subhastes és per la plana de »a-guares,
2, entresol.
Estómac, Ventre, Diabetis, etc., Ah-ments
Especials Vegetarians. Casa
Sortibes, Lluria, 62; Salmerón, 222
ELS PAGAMENTS A HISENDA
El delegas d'Hisenda ha senealat
els següents pagaments per a denla
dilluns:
En ort: aria Argirnon, 3.990 pes-setes.
i Josep Eceiza, 9o.
En moneda corrent: Enric Argi-mont,
4.731'83 pessetes; Josep Fe rica,
50806; Loevrdor, 333.33; Gui-llerm
Llambias, 34253 pessetes; An-tela
Pagés, 91'95 pessetes; Mar ia Por-tad,
3.195'39 pessetes ;Mareé 1:eco-lons,
98041; Enric Sagnier, 1.52533;
Manuel Vallhonrat, 25372 pesarles;
Inspector Provincial de Salsitas, 6909;
Ifelchor Alarcon, 250; Luis Pon3
Giol, 12.47550; Jeans Casasola, 5n0e
Cristóbal Centellas, soo; Agusti Cc-dol,
3.494.50; Ramon Costa, 1.242;
Nicanor Ferrer, 975; Bonsvantina
Ferré, 7835; Placid González, 500;
Antoni L'arena, sao; Santiago Mar-tinez,
a03253; Enric Miró, i.000;
Bienvenido Paseó, 4.972.30; Romea
Ribot i Cía., 6.16o'7o; Caries Ruiz,
3.000; Damit Ja/do, 24824: Joan
Valla, Joan Vidal, 3.49435; Ge-novena
N'le, 1.000; Administrares
Loterías núm. 25, 8.82067; íd. unme-
I0 28, 1.9637/.
RESTAURANT RIERA
Cuina casolana. Coberts d'estiu a
5 pessetes. Tots els dies Escudella
de pagas. La terrassa mis fresca
de Barcelona.
Gran varietat de gelats
CRIATURA INTOXICAD:.
Al dispensari de Gräcia fo p rtat
a primera hora de la tarda el ¡len de
21 mesos Lluis Pascual Come"cs,
amb els sena pares, al narrar
de Clown, número 81, pis basen.
Is apreciaren greu intoxliasiS
La criatura en un mornent que la
deixaren sola, es va beure una regu-lar
dosi de sal fumant.
UN QUE ES TORNA BOIG AL
CARRER
El jutjat de guardia instruia
Rancies respecte un atac d'enalienació
mental de carácter agresiu que sofri
Bernard Arenal Martinez, al passeig
Nacional, fronst al carrer de la Maqui-nista.
Una parella sll Cos de Seguretat el
concluí al dispensari i després a l'Asil
del Parc.
COACCIONS I DISPARS
Josep Sanachi, que te arrendada
una finca a Can Tunis, ha presentan
una denúncia contra Salavdor Canet
Sanuchi acusa a Canet d'haver-se
presentas en la finca que aquell rega.
va , requirint-li per a que deixes
fer-ho, i com que Sanuch: no el ate-nué,
En Canet li dispara diversos
trets amb una pistola, si b no el fan
-Els malloctors T'e arors
de nit i o troició
gol'OX Lliureu-vos de vampirs.
Useu el nuvol destructor que
mata Intaliblernent
puces, mosquee, mosquits,
senos 1 tot Ine•cte dolent.
Don• olor. No er•met .
LLAUNA '"' •
BLAVA-4
Adelgazara
rápidamente, sin régimen
tomando
EFUCSA
de venia en case SegaI4. Vicente
Ferrer. etc y en casa dcl Dc005t-
Serio Farmacia 1. Sarrias, Puerta-ferrisa,
34 (esquina Calle de:
Pino). Barcelona
/U y S
WXELLES
G A B IE S
N STALLERIA
1103 1.128EISPESE7
hhia. de es Fms
J. CASASA, Metge especialista
de mutantes de la ! , ,.11 llagues
varicoses i verterles
Tallers, 29; d'II a 1 i de 5 a 7.
Feslius, d'II a 1
ING.LS
S'ACONSEGUEIN Mi13...&N1
A LA
PANYER1A
LA TEXTIL CATALANA
ACTUMMENT
"Cortes" de vestits d'estarn des
de 40 pessetes
- Cortes" de pantaló fantasia des
dc is Destetes
REBUDES TOTES LES NOVE
TATS DE LA TEMPORADA
SECCIO DE SASTRERIA A
Nf ID.% I A
ORDRE
PANYOS 1 NOVETATS
LA TEXTIL CATALANA
PLAÇ.. DE L'ANGEL, NUM.
JAUME SAURET
7, PELA YO, 7
R euti ftEoulte
L.1•blet. Pie • NCIMPLacall ?Oral Lie 4,0011I at,
• • • (VERMUT:1fBLANC DOLO
EL IlJPEIR-VERMOITH
'DliMIIMInIIM•1111111•11nnn19
9
E(4P4ENIIÄ
LA PUBLICITAT
Diumenge.ide julio] de 1931' Darrera hora tantea de esta magnífica ciudad que
lea brinda generosa hospitalidad, da
seo que cuatro afiet de experiencia
personal me dan derecho a creer con
divido por la grande mayorla de la
opinión pública, creo útil sacar mo-tivo
de la lamentable e injustificada
manifestación de ayer para declarar
en confutación de cualquier afirmación
cintraria, que el Consulado general
de Italia, ni hoy ni nunca, ya sea en
régimen republicano como tampoco
bajo la monarquía, ni por su propia
iniciativa y ni mucho menos por ór-denes
recibe:1as de su Gobierno, ha
intentado efectuar o ha efectuado re-patriaciones
de subditos italianos con-tra
la voluntad de estos, exceptuando
los casos de extradición por delitos
comunes debidamente controlados y
autorizados por las autoridades judi-ciales
de España, o de menores recla-mados
por sus padres.
Para el caro presente que ha
nado la lamentable manifestación de
ayer este Consulado afirma na habtr
l
mido la menor intervención en la de-ación
de Victoria Balido. Antes
len se interesó por mediación del ca-pellen
de la Colcrt:a italiana que acos-tumbra
visitar periodicamente a los
reclusos italianos para que se le mes-turra
asistencia espiritual y material."
El Govern civil, per la seca banda,
ha trames apesta altea nota:
"La detenció del comunista italie
Vittoria Valbis fue ordenada por las
autoridades espaeolas sin que haya
mediado ninguna clase de petizión por
parte de las autoridades italiana."
Corte Catalanes, Passeig de Sant
Joan, Arc del Triomf, porta del flirt
de la Ciutadella davant L'Arc del
Triomf, estatua d'En Prim. Avin-guda
del M. de ¡'Argenten, plaza
del
Palau
b) Odre de la desfilada:
s. Secció ciclista del C. G. de la
Divisió.
2. C. G. de la Divisió.
3. Companyia d'Aeroniutica Na-ce!.
4. Seeci6 ciclista de la Brigada
d'Infanteria.
6. Regiment d'Infanteria alune-ro
IO.
7. Destacament del Regiment
d'Artilleria de peu número 2.
8. Regiment d'Infanteria núme-ro
34.
9. Batalló de Sapadors minadora
número
to. Companyiee de peu ¿'laten-dencia
al. Tercer grup de la Segona
Comandancia de Sanitat.
lo, Carrabiners.
13. Guardia civil de pela.
14 C. G. de la Brigada d'Arti-lleria.
15. Regiment d'Artilleria de Mun
tanya número e
e6. Regiment d'Artilleria Lleu-gera
número 7.
17. :eegiment d'Artilleria Lleu-gera
número S.
ti. C. G. de la Brigada de Ca-valleria.
In. Regiment de Cavalleria nú-mero
e.
20. Regiment de Cavalleria nú-mero
so.
21. Guardia civil de cavall.
au. Companyia Automail de la
Segona Comandancia d'Intendencia.
23. Creo Roja.
24. Exploradora.
Descobriment d'una
sostracció d'efectes
i valora a Correus
de Cultura de la Generalitat de Cata-lunya,
ha enviat • lamen últim orga-siente
algunes eamenes al projecte
dtstatut Universitari, i ensems ha
reenat a remarcar el criteri de lAte-e
neu, ja exposat en anterior document
que es fin palie, que la futura Uni-versitat
tingui el maxim contingut
- L'.atstneu Eucielopedic Popular
prossegueix fermament l'Obra dc
cultura que des de fa temps porta a
terme per tal de combatre l'analfabe-tisme
per tnitjä de l'ensenyament de
les primeres lletres a persones d'amb-däs
sesea majors de te anys. Per tant,
fa saber que ha inaugurzt un curset
que durara tot l'estiu, cl qual es dana
de set a nos del vcopre. Poden ins-criure's
en aquestes classes totes les
persones que tinguin {retara d'aquests
ensenyaments al local social, Carme,
núm. ao, pral.
unerntez.zenn
annwmansan~1m°
LES LLE-TRES
/ DETENCIO
Com a coautor de l'atraca-ment
que fou víctima la mati-nada
passada DosIteu Gómez,
al Portal de Santa Madrona, fou
detinugt i posat a disposIcló del
Jutjat de guàrdia Agustf Luque
Narbona.
DE BARCELONA
QUATRE DETENCIONS
Des de la algun temes es notava en
l'Administració Principal de Correus
la manca de diverses cartes principal-ment
de las que venien d'Amarics.
Es queixaven els consignatario, es-pecialment,
cíe no rebre les que con-leuden
arco i objectes de valor,
Els agents de pedida senyors Fran-enero
i Lagm'irdia, encarregats d'a-clarir
el Id, pogueten comprovar que
un carter que presta scrvci en la dis-tribucib
de cartes des de les set de la
tarda a les onze de la nit, nomenat Jo-.
sep Salas lago, sortia tors els dies
amb un paquet que suposaven eren
cartes slastretes.
Els agents procediren a esbrinar la
vida que portava i varen veurc que es-tava
en aelacions amb un individu que
ti un despatx al carrer de la Mercè,
26, segon.
Aquest individu co feia anomenar
Antonig de las Cuevas Väzquez i a la
vegada estava en relació amb nitres
que també tenien deopatx a Barcelona
anamenats Maties Artigues Guillén i
Pere Fuaet Sanchiz.
Entre Cuevas i Ms altres dos exis-tien,
segons es deja, relacions comer-cials
i Cuevas girara lletres per miaja
de diversos bares als altres dos. lletres
que eren sempre pagados.
Cuevas haría con:ea:tic cbrir en di-versos
Banco compte corrent que en-cara
que amb poco diners servia pe!
negoci que eslava explotara.
El cartee Salas, entregara a Cue-vas
les carteo sotstreres de :25 euals
treia es xecs Ms valors que tren co-brats
en els diferents Bancs i sen va-llen
per a legalitzar la signatura del
cornete correntieta (secas ialsiiicant
la signatura, com és natural del desti-natari.
Per aquest procediment pogueren co-brar
tirieS Orize cil pessetes 1 ea eiS re-gistres
efectuats en el seu respectiu do-tenien
xecs preparats per cobrar
unes 78 no° pessetes.
El carter, a l'ésser detingut, va dir
la yeritat. alcgint que Cuevas es deia
Vicenta Carreras García usara ncm
suposat per estar reclamat per un lut-jat
de Madrid en cansa per estafa.
! Eis altrea negaren la sera parece
1 paci5 afegint que eis negccis que sus-tenues
amb el Coceas eren Ilegnin.s.
róbstant agur:o tea manifestacions,
sembla que aleun dels xecs cala-ras ta-ren
endosats als altres detinguts, els
quals ingressaven la quantitat en els
SelIS comptes CerrentS per ainspirar
confiança.
Dels detirauts ose han pasoat a dis-posició
del lonja: de Lotja . Enset te
antecedents penal,.
Serrada que per ahir estaven avisats
per a cobrar d'una eatitat lase aaria un
del, seca oye inmorta-ca tasóó lliures
esterlines.
Tamhi va passar a cllsoosiaia de' jut-lat
una dona que avala 'a primera upe-f2
..lió lee el suposat Cuevas realitza
en un Pana
Lt dona. despaes d a declarar. va
asedar en Itittertat.
ANTI8TE8 DE CABARET
CONTRA UN8 CABARETS Cursos
i conferencies
A conseqüencia del tanca-ment
del Moulin Rouge, una
Comissió d'artistes d'aquest
cabaret i del Royal, lambe clau-surat,
s'han dirigit en manifes-lace:,
al Fonema i al Detectan,
que estan oberts, i a crits han
demanat que tanquessin per tal
de secundar la protesta.
Una comissió dala [notes-tanls
entrà iii Pcmpeia, i des-pees
de fer fugir els parro-quians
han tirat taules i ampo-lles
per terra, i a una de les
actuales que allí actuen ano-menada
Maria Pida, de vint-i-tres
any-s, li causaren lesions
Ileus, de los quals ton auxiliada
al Dispensari del carrer da
Barberà.
ASSOCIACIO PROTECTORA
DE L'ENSENYANÇA
CATALANA
Comitè Femeni "Pro-Escola
Ramona Guix"
Continuen rebent-se dona:_ per
a la subacripció "Pro-Escola Ra-raona
Guix". Els darrers rebuts són
ets següent!:
Pes=etes
•0 X A
ELS CAMPIONATS DE CATA-LUNYA
ANIATEURS
Quarts de final deis peeos
Ileugers I welter.
Amb torea concurrencia se
ceelbrä ahlr al Luna Park lea
jornades esmentades, les quals
agradaren foren ben latieres-sante.
Dels lleugers, els superiora
ski Almagro I Gämez.
Dels weiters, Martínez
Otero.
Els resultats foren els se-güents:
A'amnea de l'Estola "La
Farigoia" 18'5o
Visitaría Vinyea de Serra
Rafe:1s 5'-
F:incitó del Teatre Romea 17460
laan Uriach s'-
*Pista Escola Blanquee=
idua Baaal 10.-
Cruselles de Pciggali
Sra. T'erran de Reta lo.-
Flora Martínez ot.-
Jasefina Fug
lnana Fatjó
IT.sefina Pon
Ma Cristina Balderich
(;irald
Fulalia Ca.5anoves
Mitjans
Angels Cardoner
Aage.lina Eiaena.
al macene:a Vandellós
lesumncie elarti
Merei Ro.
leerla Ralla s a
Montserrat Font
Pilar Vinves
Matilde Girald
Tomasa Freixes
Llúcia Xampeny
Francesca Ferrer
Angals Girald
)(asa Pujol
ar: a Ma Mallen, vidas
Vinuesa
Moré d'Aguilar
aaa Andreu de Vallesp:a.
a 7 .1a Villuendas
Sra Iglesies de Vidai de
Llobatera
sra. Turull
CAMISERIA
J. Rodríguez Camilo
Ronda de Sant Antoni, 78
(davant Montaner)
Corbates,
Paiarnes,
Mies,
Mitjons,
etc ect. 1
BARALLES
ENTRE CAMPEROLS
Per qüestió dele rege a un
camp de la carretera del Port
es barallaren Josep Sanchtz i
Salvador Vida!.
El segon es va treure una
pistola 1 engegä alguns trets al
seu contrincant, que per sort
no el tocaren.
El Nidal quedä detingut per
pertar arma sense el correspo-nent
permls.
Ll eugers:
Gämez (Palace) vence per
punts a Orozco (Ring).
Soto (Sabadell) vence per,
punts a Ferrändiz (U. R. G.:•
Bosch (Terrassa) vence per,
punta a Delpino (Diana).
Pesinc (Pcblet) vence per
punts a Cuff (Puching).
Roque (Barceloneta) vence
per desqualificació a nicle
(Abella).
Almagro (Palace) vences per
punts a Cubel (Box),
Diversos obrers dels ano-menats
sense feina se'n van
Informada catalana a menjar a l'Hotel Colom
5- EXPOSICIONS D'ART
-
5'-
ELS LLIBLES Altir, diversos obren dels arome-nata
sense feina es presentaren en
l'Hotel Colom dirigint-se a la cuina
on en aquella moments la dependencia
esteva sepant i demanaren majar.
Davant l'ameeaeamentn dels visi-tanta
els serviren sopa i diversos tros-sos
de pernil que =lijaren amb gran
avidesa i a l'arribar e/s guärdies ¿'a-salt
que per telelon (aren cridats els
obrers /mesaren per altra porta eh:-
da emportant-se'n en la seca fugida
pollastres i altre u:ciliar de la cuina.
No es precie& cap detenció.
DOS INDIVIDUS PERILLOSOS
* La klaxon..
al- de Carlea Sindrcu, tot just posat a la
5.- venda, ha ablingnt un esit de llibre-u-
ria senyaladissim.
SALA PARES
Expesiciö d'Arquito:tara
Wetters:
Martínez (Diana) vence per
punta a García (Torrassenc).
Otero (Poblet) vencd per
punto a Eseole (Catalunya).
Cantasello (Terrassa) vence
per punts a Font (Aragón).
Martínez (Barcelona) vence
per punts a Giménez (Diana).
Santander (Abella) vence per
inferioritat a García (Palau).
Miró (Catalunya) vence per
punts a Caries (U. R. G.) ,
JOM
S'ha donat compte al Jutjat
de guärdia que es són a Bar-celona
dos individuo que es
proposen cobrar unes cartes de
credit contra diversos Banca,
que falsificaren a Arnerica, i
que dos dels falsificadors foren
ja detinguts a Alemanya quan
es presentaren a cobrar d'al-tres
cartas falses.
Els dos que són a Barcelona
les senyes i direcció dels quals
coneix la policia, escaparen
deis agents alemanys que els
cercava quan detingue llurs
companys.
• ... el carda.
tnateix fove esceiptor, que comp!e-le
el moteja- Veillttl, l'atdr/P9nya.
riA317RIRS) LAIF.TANES
CORTe CATeLAP133. 313
°electas dar! . Reproduccions, gravare,
articies aer a atenerte
2.-
30-
lo"-
50kCSIARDINS
TER.RACES
TUR
earo9ecles, pluntocid 1
enFreteAimeni.
Sons,22 borcelene
Teil. 31250
SALA BUSOUETS
Passein OE GRACti 118
Manir. ob Nataa d'are
aULI Pb3QUAL SOLER PInturs
370.10
Que aiegides a la suma
anterior de 5.48545
ADVERTIMENT
Barristeis de pintura moderna
SALA BARCINO
dones un total de a85555
--
La C.aniasió Permanent de Da -
ces de la Pta.-set:tara are-, toles
leo dones de Cbtalunya que enviin
seu donatiu sense regate:g. tota
- yegada tina: es rnoht Drohabie que
l'Escola Itatnaaa aluix comenci aelat
les seves tasques.
Advertim a les personen a les
guate interessi la pcblicació len-mediata
de les notes que ens en-vien
que els originals han de di-rigir-
se tots a la Redacció, Corte
Catalanes, 3 ,2q. principal, abans
u - les nou del veepre. Els nue
ens arribin mes tare' d'aquesta
hora o vagin adreçats a la
impreneta del diari, Barbara, la
11 no seran publicate fine al
cap de quaranta-vuit horca
180 ONLIDEU
Els Que aneu a Paris
que trobareu
riA PUBLICITAT
V PARCIA 10M0 N
RAMBLA CASAL-UNTA, ZG
E ,posIclo permenant de ',altura moderna
RORATORI
Va.lenff MarNds, que habita a
la Ronda de la Universitat, de-nunciä
que havia estat víctima
d'un robatori, emula/anta en
joies per valor d'unes tres mil
pessele.s.
n•n•11.
* La klàxim i el canta..
as Un Iiibre del qua l krn: tarlara en
eis utcdis patics, pui.r que (tf mi th-bre
de tomes encara que no ;ti ltagi
toés 7,ersos que gis que, bellíssinar, pre-cedeiren
el test de Sindeett signats
pe, Senaera. Pe! Sagarra (Josep M.
Je) dele Aperitius de afiradik.
La manifestació d'abans
d'ahir davant el Censo-lat
a teta els quioscos deis
Grana Boulovards, de la
Place do la RepublIque a
al Madelaine
A la Place de la BasUlla. 11
A la Placa de Salta !Pichel
(oostat Aletropollta)
Al Boulevard SaInt Michel I
Al Boulevard Sebastopol.
I a tote els grana galos-spvd
o', soo
TRES DESMNSIES
COMTRA UN INDIVIDU
Contra Jaume Balsell es pre-sentaren
tres denúncies per al-
/res tants comerciants, que
serviren comandes, que no ha
pagat, i a tris tres els donà di-reccions
falses.
El Balsells te ja unes vInt
denüncies per idntics motius.
ClIASSA IGN E FRERES
Discos • Annlos CLAMS, 43
Plan ,. • stitnp ene* - oramorone
* El retara:
Aljans Mcset as publica,1 clintre
¿reus dies una 80:;,-.140 que, (ay, 1,,1"
les ddqucit cutor, sera Urgido atub la
i El ! gol d'a-lutst
ubre es El retorn i la
Llibreria Catalbnia formand part de la
Biblioteca Literaria.
I aclara: dIGlia cas
traal .saüent nota, la pu'alicacie
de le qual ens prega:
"elovide por el deseo dc salvar la
trad .:cien de amlstosas relaciones que
siempre izan unido a los dos pueblos
hermanos: Ebpana e Italia y a los
italianos de Barcelona con los 1/ab:-
• • • add•••[n•••1•
La festa les Banderes SUBSCRIVIU-VOS A
d'avui
LlAteneu Eiteiclopedic Patatlar. cor-respcment
a la invitaciú rebuda de;
Dr. Serra ; Hunter, rectas d'aquesta
Universitat i president de la Comissió LA PUBLIMAT
0........... ..•n••••n•n••n•n•••••••nn•••n••nn
Segoas diana el general López
Ochoa, ocunart-se de la testa d'avui,
es distribuiran mil globus entre els
infanta de lee escolee els quals for-maran
tres grupo i cada un d'ells
tindrà els globus d'un color: els uns
vermells, els altres grocs i uns al.
tres moral,. Els infants avieran ele
globos en sentir-se la descerrega de
fuselleria. i a Faire co veuran per
uns moments els colors de la han-dera
republicana (1).
També digué el general que tots
els centres i erganismes que desit-gel
concórrer-bi arnb Ilurs bandcrea
hauran de trobar-se dos quarts de
des al "Cinc d'Oros", on sel la asse-nyalarä
!loe per a llur coalocació,
preverat que nomi s CO pertnetra
lactés l dit lloc al banderer i dos
acompanyants -
E; genera! López Ochoa pronun-ciara,
al fi nal. una allocució.
Per In Comal/dende de Marina
sito ordenat que els vaixells de
guerra signin empaIllats i qua ruge-n:
MI les sirenes en sentir la primera
canonada que disparara el castell de
fontjtaic. al voltant de les du,.:
La desn'arla de trepes C5 fara
dues lasco:
Primera: Pel Passeig de Gracia.
Segona: Davant l'estatua de! ge-neral
Peina al Pare de la Ciutadella.
Entre runa i ealtra les (orces es
conceittraran ala carrera propers a
l'eix de la desfilada, per tal de do-nar
temps que les autoritats i el
Quarler General es trasliadin a les-tatua
d'En Prim, nc començant la
scgona fase fino que rebi ordre
d lemprendre la marxa la unitat del
cap, a la qual seguiran les altres, se-gons
¿orden de la desfilada.
Les tropes, en ami:Coles fases, do-naran
el visca reglamentara
a) Eix de la desfilada:
Passeig de Grecia, correr de les
Itierniats (Trencats)
te11111119111119113111111111311111111111111115/36121223EMIZEINEE1321:11321d3113111111331113333133911131
III
al
e
oo
a GlIPANYIAT3AilSITLANTICA
a
eo
mi
a
e
o
a oo
WATERS
sense dipòsit,
per mitiä del
FLUXOMETRE
"IBERIA"
Funcionament
admirable
Intrusa.) sempre present que eis mnlots m'arene del món per en auartmene cut tole
mena deterntes eran ele de le CASA 701aRENT, sesee traves DI 'Mace e/111077D101
en mena: no molesten ot tan embalen, 1 s'enimetlien can une rusas. (lornea, dones
se!,8, ben d'user-ne En be de le rostro salut. no ten de comprar mata braguers nl
ni/sonata da cap mena sense abans v:soar ac inesia casa 13, CARRER DE LA 111310, 18.
CASA TORREV4T. Barcelona. - Molta eure e no enuttocar .vo* de Calla
Serveis del mes de juliol de 1931
- .Men a 11. REVISTA_ de Cädiz el la i de Vigo el 14, cap a Nova York
Proxima sortida el 7 d'agost.
LINIA DE LA MEDITERRANIA
A PUERTO RICO - VENEZUELA
COLOMBIA
LINIA DE LA CANTABRICA
A CUBA- MEXIC
El vanor HABANA eortire de Bilbao i San-tander
el 1S de julio!, de Gijón el 19 i de Corunya
el au. cap a l'Havana i Veracruz. A la tornada
t'ara ;,cala a Nava York.
Próxima sortida el tft d'agost.
LIMA DE LA MEDITERRANIA
AL BRASIL-PLATA
El vapor ARGENTINA sorra de Barcelona
el 5 de julio?, n'Almcria i llälaga el 6, i de
Cecee el S. cap a Santa Cruz de Ter.crik, Riu
dc janelro. Montevideo i Buenas Aires.
Próxima sortida el 5 d'avise
UNJA DE LA MEDITERRANIA
A NOVA YORK -CUBA
E: vapor MARQUES DE COMILLAS so:tira
de Barcelona i Tarragona el 7 de jaliol, de
Vale:lela el 8. d'Alacant el 9, de Málaga el ro.
D
CATA LUNYA
110.173
El vapor MAGALLANES sortira de Barce-lona
el 25 de jueol, de Valencia el 26, de Màlaga
el 27 1 de Cádiz el 29, cap a Las P11111d5,
Juan de Puerto Rico, La Guayra, Puerto (abolía,
Curaçao, Puerto Colombia i Cristóbal. A la tor-nada
fara escala a Santo Domingo.
Pròxima sortida el 25 d'agost.
maie; de 1931
11:11ERD EXTRAORDINARI dedica( a
rielar llaa proclamació de la República a les
terres catalanes PREUS REDUITS
JAUME SAURET
7, Pelayo, 7
Amb articles de Ferrau Suldeslla(Eatalunya),
F. Almela t läives (Valencia), Joan Pons (Ma-llorca).
J. Rernündez egoeit (Menorca).
Azul, poesies d'A. Esclaxana e .i. n. de Biegarra
Atol) publicad(' de documente (alguna en tae•
atmil) 1 de comentaría de peemsa nacional
eetranjera
LINIA DE LA 1VIEDITERRANIA
A CUBA -NOVA YORK
E; vapor MANUEL CALVO sortire de Bat-celona
el 21 de juliol, de Valencia cl so, de
:alega el 24 i de Cädiz el 25, cap • Las Palmas,
Santa Cruz de Tenerife, Santa Cruz de la Palma,
Santiago de Cuba, Havana i Nova York,
Próxima sortida el 21 de seternbre,
1111111111111M11111111111111111111111111111011311N
•
••
RLS QUE ANEU
A PARIS
no oblideu que... el
II
: Servci tipus Grand Hotel. - T. S F. - Radloteletonia. - Gapella. - Orquestes. & a
e
u Les comoditats i tracte que gaudeix el passatge es mantenen a l'altura tradicional de la •
II
:
Companyia. IN
la
També té establerta aquesta Companyia una xarxa de serveis combinare per ale principies in
• pmts del món servir, per linies regulars. II
11 Per a informes a les Oficines de lo Companyia: PLAÇA DE MEDINACELI, 8.--BARCELONA •
o a
a
. i al acta Convignztari, A. RIPOL, Via Laietana, 3.
ir aunewanareutuauaaaaanewaamigenzaaleanaamianuanan3.3.3.3aarai
•DMINIM ritAt210: MALL(IaCA. ale
BARCELONA
Iheue In ala:anuló: BARCELONA
Un any 25 ptes. - Un semestre i2'51) pies.
aurt.t..E-n !)1.,1,i3;CRiPC10
a l'únic restaurant catea
de Paris, en el qual troba-ten
Un frene acolliment, i
Gilt com diu tothom, s'hi
menja b6 1 no 6s car...
FERRER us ofereix una
pensió completa dei de
55 franca per dia
Recoldeu l'adreça?
9, Boulevard Illontinartre
(Grans Boulevards)
1
RESTAURANTIMARCELONA
Nom:
Adreça.
Pobincid. 'ROMPA" RAT"
LA MILLOR P E R LA ELEVACID D'AIGUA
LA DE MAJOR RENDIMENT
F PRAT BOSCH w122.2098•213 BADALONA
Cobrament per* a
(Se/talara)
• ripii.p.r. id N. fgelor drr ONW Sarn 1111111M1017.119218111
• LA PUBLICITAT Diumenge, 6 de juliol de Mi
INFORMACIO DE MA.DRID,,
El correu de Madrid LA REORGANITZACIO DEL MINISTERI
DE LA GUERRA
PELS MINISTERIS
LES PERSPECTIVES POLI-TIQUES.
- Encara no és possible
veure clar i des d'enfora dins la polí-tica
de l'esdevenidor immediat. Dos
corrents &han obert camí abans
d'hora, àdhuc abans de saber cem
estará äonstituida l'Assemblea Cons-titucianal.
L'un es conservador en
el més ample sentit, i mira per acon-seguir
una estabilitat politica que
permeti una evolució lent:_ sima.
L'altre, esquerrà fins al més vidriós
dectrinarisme, que vol dur-ho tot a
terme radicalment, per tal de fer
d'Espanya en peses nietos el que ha
costat a França no res menys que
seixanta anys per poc. A aquella
banda hi ha Lerroux, la persona de
Lerroux mis que el partit, i la dreta
republicana. De l'altra banda, l'Ac-ció
Republicana, els jacobies deis
radicals-socialistes i els grupets
d'esquerra mis cridaners. Entre
mig dels dos, el partit socialista,
fort, relativament ben dirigit i cela-tivament
conservador. Semblava que
mes baria de fer-se encloure en aque-lla
forma primera que en l'altea, potser
més al Parlament que al mateix Go-vern,
on no volia i encara no vol
entrar. Horn pensara que els partits
radical, dreta republicana i socialis-ta
serien el fonaznent del Govern
futur, però el nombre de diputats
socialistes és, contra totes les previ-simia,
àdhuc d'ells mateixos, extra-ordinari,
i això els converteix en cap
i centre de la política, desplaçant-los
del seu desig d'ésser una força d'ad-jutori.
Ara per an no cal encaparrar-s'hi
gaire, ni menys voler resoldre
la qüestió que ha de madurar mol-tissim;
però l'interés de les disputes
és evident. Si la dreta republicana
TIO hagués estat la víctima de la con-xorxa
de tots els partits i de gairebé
tots els governadors contra ella,
aval tindria els vuitanta o noranta
diputats que Lerroux necessitaria
per a pensar en un gabinet ministe-rial
conservador. Reduida a molts
menys diputats, perd l'empenta, i
tot al mes sols servirá per fer el
pes si per cas, penó mai per ésser
un element imprescindible. Entre
partits d'esquerra està el joc, dones,
sobretot d'ença que els socialistes,
essent Feix de la situació, no vol-dran
apariixer massa aternperats,
tant si són govern com si volen aju-dar
un govern al Par               
Ocultar

Publicitat, La. 1931 - 07 (Juliol)

27 pàgines totals