Text per 211-1934_6 Setembre

              La Pum.torr-ai Dijous, el -de -pelambre ige 188#
BARCELON 1
.2.12 ruvraegól 1=1.414
P`ff
•-khi;
Et AJATALAS PLEGABLE rir
• PAPIOL • PELA I, 58 •
.3
OTOMÁN ESTAMPAT per a bates
i quimonos, a 90 cintims el metre
La Mar i l'Aire
18311•4.,
Pels Centres Oficials L'Aetivitat Política
SENERALITAT
Presidencia. — Ahir al mati
va esser a visitar el senyor
Companys el diputat senyor si-
111() i Bofarull, el qual, segons va
dir, li va parlar de lade que
s'Int de celebrar al Panla de Riu-dceanyes.
Tambe va esser a la Presidini-cia
el diputat, senyor Selles, en
companyia de l'alcalde de Man-resa,
per tal d'invitar el presi-dent
a la inauguració d'un t;ruP
Escolar «aquella ciutat.
Entre les altres Visites, el se-nyor
Companys va robra els al-caldes
de Piera i Ruhl i la dels
senyors Santaló. Tomas i Piera
Aiguader, arribats la nit ante-rior
del pais base.
El senyor Aiguader. preguntat
sobre la lesió rabuda, va mani-festar
que es tractava d'un cop
al genoll, Ocasional amb
de les batusses que es van pro-duir
en entrar a EAjtintament.
A la tarda el presiden( rebe
visita del senyor Miguel Radia,
cap dels Serveis d'Ordre Pnblie.
el qual, de tornada del seu vial-ge
per l'estranger, complimenta
el president.
nambé estigueren a la Gen e .
ra4itat per tal de visitar el P re
el diputat senyor Aragay-sident
i el secretari de l'alcalde de Bar-celona,
senyor Grasas.
Telegrama d'Aragó. — A la
Presidencia de la Generalitat
.s'ha rebut el següent telegrama:
"Noticia publicada "Heraldo
Aragón" día 4 sobre expulsión
cazadores Monegros catalanes es
totalmente falsa por lo que aquí
se refiere Bujalaroz permanece
ajeno a campaña boicot mercan-cías
catalanas estimándola apa-sionada
injusta e inconveniente.
Me complace e interesa hacerlo
constar. Salúdole. — Raimundo
Villagraea, alcalde."
cava un fermall de brillants, va-lona.
en 300 pessetes, ignorant
si el n a perdre osi Ii ha esta!'
sostret en l'esmentada casa del
dit client.
* Al carral' de Borrell, x.ani-fra
al de Valkicia. fott (roba!
un auto abandonat. i hom ignora
senyet Carreres i Pu, arran
* 11;1 estat posal, en (liberta!
el tia/ices Lluis Gastún. que
tou detingut per haver-li trobal
armes. La policia niiis su.
incauta( del 'nausee que portara.
ja que lea all res armes eón
caça, i. en efecte, 111111'XilVa Cap
a Franca, 'roba/II-se dc Iranail
a Barcelona.
DELEGACIO ESPECIAL DEL
GOVERN DE LA REPUBLICA
A CATALUNYA
Aliir al Malí el ,Int ja núm.-
) o 3,. complint ordres emanades
«un exhort de Madrid, estigue a
la Delegad() Especial del Giren
die la República a Colalunya. por
tal de rebre declarad° al &legal
senyor Ca n'eres i Pon ii, ami II
del sumari que per a l 'aplica'
de la Llei de vagabunda se se-gueix
contra el prelendent al
tron d'Andorra, el que es fa dir
Boris- I.
AJUNTAMENT
Jules Superviele a Casa la
Ciutat. — L'alcalde, senyor Car-lea
Pi i Sunyer, va rebre ahir la
visita de l'escriplor francès se-nyor
Jules Supervielle, al qual
acompanyava l'eseriptor ca tal
senyor Tomas Garree.
Visites a l'alcalde.—Ualcalde.
senyor Corles Pi i Sunyer, retnj
stur, entre allres. les segiienis
visites: senyor Pera J. Girona.
director de Eliscola d'Agrien' u-ra;
(liman al Parlament de Cae
lalutiya. senyor Juan Casanellea
i lbars, que acompanyas a Cl
sots-elirector de la Casa Ford,
senyor Ubaeli, i els quals invi-taren
el soliyor alcalde a l'ober-tura
«una labrica i a l'arribada
d'una caravana tiutomobilislidi;
delegf d'Ilisenda senyor Pau Co-dabeitia,
en t• ompaii n ia d el cal
.1r l'.111vocacia de l'Ealat_ senyor
lrazoqui.
Els nous uniformes dels mo-toristes.
— .\ hit' 14i
mentaren l'alcalde, senyor Car-lea
Pi 1 Sunyer, els components
del Cos d'inspectors 131iitoi.istes
de Circula ció, els quals estrena-sen
el nou unitorine. Anasim
acomnanyals del conseller de
Circula ció. senyor Bernader-, i
.tel cap del susdit Cos, senyur
Falcó.
La Comissie del monument a
Pi I Margall. — 'tema, diven-dree,
iba 7, a dos quarts de sis
de la fui la, la Coiniasiú execu-liva
tul monument a Pi i 3Iiii-gall
es reunirit al despatx del ciMse-
Iler d'Ingressos, Deslieses i Pa-li•
illioni, senyor Vilalta. iple
Si presbicia de l'esnieniada co-missio.
Projectes de rasants. — Du-ran
tel de quinze dies, a
eomplar ilea II .aegbent al de
lit inserciú del present imunci al
Oficial de la Gerieralital,
f'starb exposat al Negociat l'O-bres
Públiques de la Secció «Ei-xam
ida slprojecte d'alineado/1s
hei carrer 1 legil Bali i (abans En-hiela),
de la zona compresa pels
:-urrens Morales, Travessera de
Les Corts. Carretera de Sarria.
Gran Via P. i Gelabert, a fi que
els propietaris afectats pe l dil
projecte puguin formular en
l'indicot termini les reclama-eions
i observacions que cregnin
pertinente a luir- dret. mitjan-çant
in st Mida que lianran
presentar al Registre General de
Secretaria ile
Ajunlament.
1.3.11n•n•••••n•••••n•n•n•••n•n•••••nn•••
Servei Meteorològic
de 'Catalunya
IIITUACIO GENERAL ATROJO/MIMA
D'EUROPA A LES 7 MORES DEL. DIA
5 DE «TIMBRE DE 1934
Lea altea pro/Mona formen doe mi-sima
•nticieldnics silueta l'un •
Franga, el miel dena Ilot a bolees a
la reglé parla/mea I • la Brstanya, I
l'altea • Finlandia. El temps es bo ala
palmos baffle'.
Una nova ds p rtssI6 baremetrica ta-tuada
a l'Atlentic, urce de lee Aperes,
té tandencl• a •vancar cap al contl-nant,
par a pertorbar el ternas a la
PenInsuia Ibérica,
Les eones de Son tempa, amb cel
sera, comprenen el centre 1 el l ud-oest
d'Espanya, Tunis 1 Italia,
ESTAT DEI. TEMPS A CATALUNYA
A LES 8 MORES
E/ lempo fa np olt variable per tot
al pala /Veis Iguna nusoloaltat
per la meltat costanera 1 comarques
d• Llaida, 1 cel completarnent seré
per l'alt Plreneu.
En les d rrrrrrr 24 horas el temas
ha ernplt,lorat per Llelde I comarque,
/M'enanques. ASan regIstrat alguno.
tempeatata qu• han adquirlt la mi-mima
Intensitat a la v•Il de Albea.
Temperatura mlnlma • Núri•P $
I Ltli observamos den tempo a
Par -cuna. e tes set reo a is
faor• se la ortineis oaalua
ANUNCIS JUDICIALS
EDICTO
Ea virtud de lo dispii,31 par ai se-flor
Juez de primara instancia del Juz-gado
número diez ole esta capital en
providencia de veinte y cinco del actual
dictada en el procedimiento judicial su-mario
que establece la Ley Hipoteca-ria,
instado Irr don Luis Frontera Es-telrich
contra don Esteban 'luirá, por
el presente se hace sal.er a ol.,n José
aliniènez Mastres y don RamOn Pa-ir
Parareda, en su calidad de acree-dores
posteriores de la finca hipotecada
en inri-nos de los expresados a:m.5, la
vertencia de los mismo:, para sale pue-dan,
si les consiiere in crin 'ir en la
subasta o satisfacer antes d.'. rerniae
t,i1 importe de l crédito, sus intereses y
.osta3, a tenor de lo dispuesto en la
Regla 3.a del articulo 131 de la Ley Hi-potecaria.
Harce1ona . C1171tro de Septiembre de
inil novecientos treinta y euatro.
P. El Secretario,
Francisco Ilerndndez
EDICTO
Por el presente que se expide en
cammlimiento .de lo dispuesto en pro-videncia
del dia de hoy, dictada por
el srfior Juez de Primera Instancia del
Juzgado número cinco de esta ciudad.
en méritos de los autos de divorcio
seguidos por  loba CANDIDA RAB.A-N11.1.0
ALONSO Contra don 31.31:-
RICIO SALUIANCA DEI. AMO.
de ignorado paradero, que se cradndiad,
ante dicho Juzgado y Secretaria del
infrascrito, se cita par primera vez a
dicho don Mauricio Salan/alca del
.\n/o, a fin de que el dia qtdlnde del
actual, a las diez y media, compare,.
da a absolver bajo juramento indeci-sorio
las posiciones que se le fornm-len
y sean declarada: pertinentes, aper-cibido
de que si no lo verifica le para-ra
el perjuicio a que en derecho haya
lugar.
Barcelona, tres de septiembre de !ni:
novecientos treiiita y cuatro.
El Secretario Judicial,
Tomás Riera y „S'ani
El, INFRASCRITO SECRETARIO.
Certifico: que los autos a que ,e con-trae
el anterirr edicto se tramitan en
forma de pobre..
Barcelona, india la anterior.
Tomás Riera y Sans
EDICT O
Por el presente que se expide en
cumplim,ento de lo dispuesto en proa i-delicia
del dia de hoy, dictada en el
juicio de desahucio instado por do.1
Antonio Maria BatIlort contra los ig-norados
herederos de doña Entiba t n-ger
Bota como diligencia previa 2 la
tramitacitin de la demanda, 5e requiere
a dichos ignorados herederos de dofia
Emilia Unger para que dentro (lel pla-zo
de tut mes, a partir de la fecha de
este edicto, desocupen el piso segundo)
de la casa número uno de la calle de
Ataulio de esta ciudad, dejandsolo va-cuo
expedito a disposición de dicho se-ñor
(1011 Antonidd 3Iaria Eatllori, bajo
apercibimiento (le proceder al desahu-cio)
correspondieitte.
para que sirva de notificación y
requerimiento en forma a los expresa-dos
herederos ignorarlos de dala Enid-ha
Ungcr, se expide el presente, en
Barcelona, a ceatro de septiembre da
mil novei:ientos treinta y cuatro.
El Secretario.
Tenhis Riera y Saim
Consultori Juridic de la Joventut
d'Acció Catalana Republicana
dijou, de In., Vt'it a !!' Aou
del vespra, l'advocat directiu duques-la
Joventut, senyor Josep Boronat
Recasens, reemprendrá la tasca de-sarmar
les consultes que li
jetas.
Foment Català Repula-lira
del Palde Nen
Anib motiu de la iesta major del
Pable Non, aquesta entitat la orga-nitzat
diversos actes, dels quals des-taquen
els segtients:
Dia 7, a les deu de la nit: .‘cte
d'in an g t1ra riO de la sala de ginmas
de la Joventut. Hi prendran part des-tacadas
persoralitats de la Federaci.l.
Joventuts d'Acció Catalana i de)
Partit.
iba 9. a les dotze del mati: Festo
de la Dansa Catalana. Sardanes i
13allets.
Dio, 1 1, a les dues de la matinada.
.-Artirla' de l'estatge per tal d'as-en/11m-nyar
la bandera a relee homenatae
als mirtirs *de 1714, al ilnU dcl
nument a Rafel 'Casanova.
'rara. a les cinc Vi d'honor al
senyer Francesc Montplet i Pruners,
pre sident del F. C. R., atufo ' assis-tencia
de destacases personalitats del
Partit. Seguidament tindrà lloc el
Ilitirament. de 11d-di-cte .., de la Caixa
crEstalvis ami) imposiciA inicial al,
!len, de la secció infantil de la Jo- vantut.
Foment Ca'alanista Republica
de Girona
El dia 11 de setrmbre, a les cinc
(Ir la tarda, donará una conferencia
sobre els iets de 1714 el conseller
d'A. C. R. senyor Claudi
L'onze de setembre
El Consell Executiti d'A. C. R.
con -Oca les entitats adheridas al Par-
1 ;1 per al cha onza de setembre. a
les deu del mati, per tal de traslla-dar-
se collectieament al peu del me-nurnent
a Rafe; Casanova a fer llu_
ramet a la Comissió de lotes les
ofrenes.
/sedó Catalana Republicana cFOlot
Ei proper dia 11 de setembre. a
les quatre de la tarda, donara una
conferencia sobre la diada luctuosa
el senyor Armand Obiols,
UNIÓ SOCIALISTA
DE CATALUNYA
Federació Comarcal del Barcelonés
Els afiliats a les seccion: d'aquesta
Comarcal són convocats per al diu-menee
cincel , a les deu del mati. a
la Ca sa del Poble, per tal d'anar al
Cernent:ri Nou a retre homenatge
la tornba de Raid! Campalans.
VISITA ALS PRESOS
NACIONALISTES
El t consell Directiu pre g a als socis
de l'Ateneo -La Flama" lisie el diu-nienge
vinent, dia 9, a dos quarts de
rimare de la tarda, es trobin a res-tatge
socia!, Salnierim. 6o. i Sant
Domènec, 1, principal. per tal de, col-lectivament.
anar a la Pres6 Cellular
a ter una asila als presos carioca-listes,
M/TING DE L'ALIANÇA
OBRERA
.Avui, a im deu de la nit, al Palau
de les Arts Decorativea, de l'Eso°.
tindra lloc un miting de rN-liança
Obrera per a protestar contra
la concentració dels terratinents cata-lans
a Madrid. NI prendran Part:
Joan Roig, de l'Aliança Obrera Jove-nivola;
Francesc Arin, de la Federa-cid
Sindicalista Llibertaria: Jordi Ar-quer,
dels Sindicato exclosos; Andrea
Nin, de l'Esquerra Comunista; Ma-nuel
3lascarell. deis Sindicats d'Opa-orrual
J. Vila Cuenca, de la U. G. T.;
Joaquim Matiriii. del Bloc Obrer i
Camperol: Rafel Vidiella. del Partit
Socialista. i T. SedA, del Comité Lo-cal
de l ' Alianca Obrera.
Tribunals i jutjats
1
OIRIIMOSMIA erENERAL
D'ORIMIE PUBLIC
Fou detingut a Cardona i con-duit
a Barcelona Josep Muñoz,
que és un dels elements dtrerillla
del moviment extremista d'agua-
Ites mines. Li fou ocupada una
pistola sanee el permis corres-ponent.
* Ha estat detingut Joan
Pirres, el qual portava una
quantitat d'exernplars del diari
dandesti "La Voz Confederar,
ultra alguns segells de cotitza-una
quantitat en metä•lic,
recaptada cotitzant.
• Ahir foren recollits 4.500
exemplars de "C. N. T.", 850
de "Mundo Obrero" i 1.187 de
-El Socialista".
* Han °sia t posats en Iliber-tat
quatre dels detinguts al Bar
Saragossa, per cotitzar. Els dos
que queden detinguts passaran
al Jutjat de guardia.
• Beatriu Llaneza i Gil, de
38 anys, denuncia ahir a la tar-da
a la policia que en anar
ciurnicili Tun client seu a l'ob-jecte
de reclamar-1 1 l'import
d'una factura que Ii devia, el
client, en lloc de satisfer-li
quarajtat, l'agredí i lj causa di-versas
uonlusions.
Dernes, quan va sortir del do-micili
va adonar-se que Ii man-
CAUSES VISTES
Davant del Tribunal d'Urg ència es
veieren les causes segiients: Una cuntra
Domenec Carrillo, acusat d'un &licite
de resistencia, el qual fou considerzt
com all mancament. Li foren impos3ts
deu dies d'arrest i vint-i-cinc pessetes de
multa.
Caltra. per injúries, contra Ignast
de la Font. El fiscal retira l'acusaciO,
i fou absoit el processat.
I la darrera, contra Dontenec Egeo.
per tinença Ilícita d'arma de foc. Li
fou imposada la pena de quatre mesos
i un dia de presó.
VARIA
El Jutjat número dos ha dictat are
de processament contra Antoni Mai Li-nea
Escrita al qual 1' ren trobades uns
falls clandestins. També han estat pro-cessat,.
i sense fiança, Joaquim Punyet
i Manuel Lacha, autors d'un robatori de
bicicletas.
* Ilan estat detinguts Maria Vel-losa
i Agusti Prats. La primera, nur
servia com a minyona en una ca sa del
carrer de Villarrocl, robava joies i se
les venia a Prats, qua és joier. A.1;1233
les ionia perque no les hi trobessin. El
Jutjat s'incauta del , pans cree que Cl
joier terna al set( domicili.
* Mantre pescava a la desemboca-ln-ti,
del Llobregat la barca "A mor '', Ir:-
ASSENYALAMENTE
PER A AVUI
TRIBUNAL D'URGENCIA
Un oral per resistencia contra
Ilaine.
ENVIEU LES NOTES
EN CATALA,
UNIVERSITÄT AUTONOMA
Proves de grup a la Facultat de
Medicina. — Convocadas pel presi-dent
del Patronat de la Universitat
pruVes de grups qua s'efectuaran a
totes les Universitata, la Facultar de.
Medicina recorda als alumna; olio:
unen ampliada l'escolaritat de les
materias deis grups A), 1.3( i que
Per disposiciO del Patronat, des del .
dia ao de l'actual al ro d'octubre vi.
nent, actuaran els tribunals de oro-yas
del, dits grups.
Des del die 3 al 13 del corrent mes
es formaran a la Secretaria de la Fa-cultat
de Medicina les listes del,
alumnas que desitgin verificar en
aquesta convocatória les proves dels
gnu): indicat-, per a la qual coca lla-rara
n a la Secretaria de la dita Fa'
cabal abans del dia 13 de l'actual.
un lull individual amh el nom i
!letra del grup les proves del qual
haei de vernicar.
ELS MESTRES
Federació de Mestres Nacional.; de
Catalunya. - - FI Consell Pirectiu de
;a Eedetaciii de Mesto. ; Nacional; de
Catalunya ha pres, entre altres, els
acords que segueixen:
Celebrar l'exit que assoli la l'Hilen:4
asstmblea daquesta Federació, realit-cada
a Tremp cls dies 17, (8, 19 i 20
dc juliol pr . oppassat. •
Donar pos sassiö oicl càrrec de tre-sorer
al senyor Joan Gaspar i Gema;
i disposar que formi part ole la Co-missió
d'assumptes administratius. -
Donar per constituida la Comissió
encarregada (l'estructurar la Secci.; de
StICCIT'S, CO crea a l'asamblea de
Tremp.
.Visabentar-se amb complacnaa
la rápida tramitad.; que han ungut
al departainent de lii.vernadó de ia
Gencralitat . les modificacions al re-glament
de la Federació que foren
acordada s en la (farrera assemlilea.
'Frantetre. una cloPia„ de les moolin-al
ions que $ • lian j.introduit al regla-nient
d'aquesta Federado', a l'Asso.
clario; Nacional del Magisteri Pri-mari.
Autorit7ar el; consellers residents
a liarelona parque -jachi un . model
da fitxa que contingui les dadas per-sonal:
i pr.dessionalsnue consideri n
necessáries reíd-cut; aelssl intres jede.
rata i proceoleixin a la conferido') del
iitxcr.
Trametre setmanalment -E/ 3Iagis-'
teri Català' als presidents ole les
A.ssociacions provincials i CalnuniCar
els acords que prcngui el Consell Di-re/
litt de la Federació als presidents
de les Assoc:acions de Partit.
Acceptar el projecte de reformes
earaipionais presentat pel scnyor pre-sident
de la Provincial de lairona,
tranietra'; a la Nacional, i recoma-nar
al dc la Federach; que el deiensi,
si cal, a la vincnt assemblea.
Paticurar que les classes d'adults
es paguin en la mateixa propon:hl,
que les hores extraordinarias de tre-
Iall dels iuncionaris de YEStat i dels
obrera.
Procurar opte l'obligaciO, deis Aitin-tainents
de d onar casa-habitació als
mestrcs, o la gratilicació equivalen:.
Sigui complimentada. de coniormitat
anih !es realitats que la vida presenta
en cada pohlaci6.
Traslladar -a la Nacional l'acord
que es mangue a 'Iranio referent als
orfes del Magisteri.
fibldre ., que F.Aiuntainciit de Bar-
7'inbsonaa nIt'ialgci
pres
enit.aes")pprdess (ee-tificacio.,
als mestres i mestresses ira-cimials
que passin a cxercir, des del
vinent concursa a les Escoles del Pa-tronat
1 er gtstions encaminades a
aronseguir que l'acord e, modiiinui
iavorablentent per al Magistcri.
.1provar le, gestions que ha jet el
sen3 or president de la Federació en-
Vi,eärisd iecal ss i de ni vo
rector
o ring; rr is,trritli,cr oia)
Ensen3anaa demanant que els nous
niestres nacional: destinats a Catalu-nsaa
estiguin en disposició de com-ph
i- el Decret ole la Llar/gua.
• Confederació d'Escotes Privades.--
Murs ta e 11 1 1111t (bes -,enrera antinc.a
la confecciú d'un cens de proicasor,
actual:Ileon disponibles parqué Ci S di-rectors
i propietaris destahliments
d'ensanyanaa , privada rutilitzi,s. per a
reclutar els • nrofeSSOrs . que necessitin.
Per aixii avui la C. T. assabenta
els direetors:i,propktitris.esinenta.s.
pertanyin o ni:1 . a' Eentitat.-'ciete a par-tir
de dcnik, de sis a viril de la tord,.
ral local de la Confederac. i,;, carnee
de les .3foles, 4, poden utilitzar-lo en
atenció a la finalitat per la qual
estat coll tetiona t..-3 q ue s t ren, té ca,
dicten pe;manetd, i peé . tant. cada
olia. a las linees - esmentake.3, cls 'este-rassats
poden formular la correspü-nent
inseripciá.
SEMAFOR DE MONTJUIC
Observacions meteorològiques:
A sol ixent eitt a l'E. frase, cor-ele
Semicobert; al migdia S. talo-lId
frese, tel aria) cirrus i horitzó
h o irds, i a s ol poneta S. S. E.
fresquet, mar marejada de( S., i
el terci e queda boirós.
Baròmetre, fermOme-tre.
26.
Moviment de vaixells a Posta
de sol. — Demoren a 11.. una
gol r la i un bergantf goleta que
van da bolina. Pel S. un pailebot
que va vers aquella direociei i
una balandra que pasea a Il e
j il. S. 0. dos bergantins-vonl,
goleta que van de bolina. dos
pailebots a motor que vaMen al
port; de vela 'latina tres falut-xos
vers diverses direccions i
dos vera aquest port.
MOVIMENT DEL PORT
Vaixells entrats. — De Bilbao,
atol) J aasittgai s i carrega ge-neral,
el aaixell "Cabo Tres For-cas";
de Palitinús, antb c4t•rega
general, el saixall "Ampurdan-;
le Bilbat,, alta) 5 pasaalgers I
•¡ir I . e g a general, el motor "Ar-nabal
Mentir d'Eivissa, amb
passatgers 1 carrega general, el
motor corren "Ciudad de Ibiza";
de Las Palmas, anib 5 passat-gers
i carrega general. la moto-nau
correu "Ciudad de Cädiz";
de :liad, ami) 60 passatgers
,arregit general, el vaixell cor-ren
"Rey Jaime 11"; de Palma.
ami) 206 passatgers i carrega
31011e l'al , el motor correu "Ciu-dad
de Barcelona"; de Las Pal-mas,
:mili 39 passalgers j càrre-ga
general, la motonan correu
-Ciudad de S'evilla"; de Gi•nova,
luid) carrega general, el motor
- Ebro"; de l'Havana, amb 87
Passa t gers i carrega general. el
5aixell corren "Magallanes - ; de
Itraila. amb passatgers car-regii
general i de transa, el val-va!!
Naba -Capo Arma'', irAle-xandria,
ami) carrega general i
de transa. el vaixell Haba "Al-tero".
Vela. — DEivissa, anal sal, el
pailebot "Pedr. Compte"; de
Torre\ andi conserves, la
balandra "Ituhr ; ele PalIllo, atol.
carrega general. el pailehtit
-Carmen".
sortits. — Distancia
nasegaila 'lela n aixells que han
s o rtit fora 1.1 • 11 o ritló es troben
el momee "Hjort", en llast, cap
a . .Valencia; el trances "Sana-
Paul",ramb eärrega general, cap
al .Hav'Te; "Etruria", andi
dirrega general. cap a Caetlipan-ea;
els espanyols el "Cabo Santo
Toma", amb passatge i Tärrega
general, cap a Buenos Aires; el
"Ciudad de Barrel(ma -, ami) pas-satge
I carrega general. cap a
Palma: el "Cabo Tres Forcas",
unth eari .ega general. cap ,* Sant
Feliti; el "Rey -Jaime Ir,- -atril,
r.assatge cärrega general, cap
Maó,
Vela. -- El "Cala Portals",
liost , cap a Almeria; el 'Comer-alnb
l • firrega general, cap a
San Feliu; et "Pone Martí", arnb
d'arregla general. eap ii Maó:
-Roberto", amb ciirrega general,
cap a Valencia.
MOVIMENT D'AVIONS
AHIR
Aeròdrom de l'Air Franca. —
Pr.,cedent de Tolusa. a P's 627
arriba l'avió ami) corren, merca.
deries i 2 passatgers.
Procedent de Marsella, a les
630 arriba. l'avió .amb correu,
mercaderies i 1 .pas.salger.
Proeedent de Casablanca, a les
12 - S5 arriba las id ainb corren,
~venderles i 5 passatgers.
A les 1302 sorti l'avió cap a
Tolosa ami) correu, mercaderieS
I passatger.
A les 13 Borti l'avió cap a
Marsella arnb corren, mercada.
ries i 1 passatger.
A les 6'39 sollt l'avió cap a
Casablanca ainb corren, marea-darles
i 3 passalgers,
El correu que na sortir
Barcelona el diumenge passat,
dia 2, va arribar a Natal dilluns,
dia 3, a l es 20 loares.
Aeròdrom de l'AeroneutIca
Naval. -- Procedent 11.11e:usa
mi« escales a Ginebra i Mar-sella,
a 'les 1630 arriba l'avió
"JI:NKERS D-ANCL" amb cor-ren,
mercaderies i 6 passalgers.
Proceden de Madrid, a: les
1250 arriba l'avió "FUNKER EC-RIIA"
ainti corren, mercaderies
i 8 passatgers.
A lea 10 sorli l'avió "JUN.
IsERS 3123" cap a Lstlitgaril,
:;mb escales a Marsella i Gine-bra,
amb corren, mercaderies Ä
I passalgens.
A les 9'30 sorli "Fa.
KER EC-PPA" cap a Madrid anib
to.u. reti. mercaderes, 8 pa' ssal-gerS.
Base Aeronaval. — A les 7
surtí lItidreas iö dalia "I-REDU
eap a Marsella, • Genova i Roma,
amb corren, niercaderies u 6 pas-satgere.
LA INFORNIA010 DE •ANCE-LORA
segueix a la Pagina
44441414444+1144+0,444444.~.4.4.044.444..4444444444444.4444.s
ARA ES LA GRAN OCASIÓ DE COM-PRAR
AVANTATJOSAMENT I OBTE-NIR
BONS OBSEQUIS als Magatzems
El Barato
Compreu ROBES amb OBSEQUIS
Compreu CONFECCIONS amb OBSEQUIS
Compreu CALÇATS amb OBSEQUIS
Compreu LLENCERIA amb OBSEQUIS
Compreu-ho tot a EL BARATO
A H IR pulada ter cinc pescadors. ii sortí al pas
no guardacostes de l' Aeronautita Nasal •
Els mariners els cridaren
Els tripulants de la barca intentaren
deftigir ei guardacostas. En veure-ho, els
inariners dispararen entra la barca, I
sultk mort un dels satis tripuants.
Aleshores la barca s'atura i fou ron-dincla
al porl, a la disposició de les ante-ritats
maritimes.
El Jutjat. al qual es dona compte
Eet, interroga els tripnlants de la barca
els mariners del guardacostas.
Els prscaclors dignaren que no hallen
sentit l'alto. El Jutjat de guardia s'In
innibit a favor del de Sant Feliu de
Llobregat. L'autoritat militar ha presea-tat
recurs de competencia.
* Al moll del Contradic aparegth:
un adío er d'heme que aparentava lean-mis
36 anys i que vestia modestament.
Jutjat de guardia hi actxii, i (Arana
faixecament del cadáver i el set' trasllat
al DipOsit judicial de l'Hospital Clinia.
Corn sigui que en eis vestits no li fou
trobat cap document, no pegad ésscr
Id entificat.
* foren posats a la disposiciO
ded Jutjat Josep Poch i Cenar i Josvp
Martí i Boronat per ha ver-Ios in bat
antes sense estar auteritzats, a Santa
Coloma,
* La ¡Alicia va posar a di•poscia
del Jutjat Gabriel Valles Soto. suposat
autor de l'atraaament, jun t anib das
mes , als carreters a la carretera d'Es..
pingues.
El detingut, que comenaá nc g anl, aca.
ba per comicssar que es troba cls al-tres
dos, els quals, pistola en tila, la-ligares
a que els acompanyés a realit-can
atracaments.
El detingnt ha passat a disposiciú dcl
Jat ia t de Sant Feliti.
* A la sera arribada a Barcelona
del vapor "Magallanes" el capita, del
dit vaixell va posar a coneiseinent de
l'autoritat que durant la travessia sr
sublevaren setze cambrers. Sita orden:
la formado') ‚Id corresponent surnari.
* El melga forense del Jutjat
mero) (matra ha donat d'alta dos dels
individus rifle resultaren ferits amb mo-tiu
de la topada ocorreguda entre l'aua)-
(;111nibus de la Companyia Roca i un
trainvia del carrer de Claris.
Només queden en curad.; II ari.a Pans,
Francesca Colonier 1 poseo Plinyet
tat senyor Gaieta Bolívar. And, aquest
* Amb 11h01h11 de la denúncia de que
fou objecte la revista "Internacional Cu-niunista"
per la lalblicaci,", gran articic
injuriös, se lisa declarat autor el aja 
tat senyor Caeta liolira r. Ardo aqtai,t
motiu ha estat tramès l'exhort a N'a-drid
parqué el declari, 1 en cas
trameti cl sualari al Supra))) parqué d .i-mani
cl suplicatori correspronent.
Buitileti Pedaübüie
BARCELOPA PLA•:` IYANTON1 LOPEZ, 15. TELEFON 16556
MOTO BOMBA
A BENZINA
PER A REGS
Ideal par a
regad fus.
Rendiment mäxm
Consum reduït
Preu econòmic
15Ijous, 6 de setembre de 1934 LA PUBLIOITAT
•NFOR j() D'ESPANYA
La campanya contra La confluid delire:111W
Eis ineessos
aumentaran
100 miiions
La unid -de 'les esquerres
del pa. Es absurd donar un aare abau
a la dispcsaició de la Generalitat, s, su-brete:,
volee veure-hi el desig d'aixecar
:Menea interiors per perjudicar una al-tea
regia. •
Cataiuma produeix una tercera part
riel tira aue necessita Cl loIre causear;
Jr a dir, el ;lastre blat es consurneia en
/neme de quatre inesos: de manea que,
eiteara (LUZ 11:. volguessan, no tasar:en
meas remei que comprar el blat neces-sari
per a vult fresas. aerque ni paaern
prescindir del la, ni anar a l'Argeofirrs
a adquirir el blat. En ati::2St any Ca-talunya
haura iaft evaautn i r prep
40ti indiana de peasetes ea blat produit
ira dr Latalunya. per tal ‚je eaarir el
scu dificit.
Tambe rs absurcl atribuir-m, el desig
de perjudicar feconamia el ubres Te.
gross, perquè de valer fer-ho a ixa na
acomeauiriem disminuir la ':apa --res
«tat de caitsurn deis espanycls. i pe»
tant aeusar de rd el rodee iaclustrial.
A pesar de la restriccia SegIll .i3 en
aquests dos tre. 7”5. e:a fabricante de :a•
rines han comprar amb aatoritzaela crn b
sco rente de Wat de fati Ca--tra /la
talunya.
El ministre d'Agricultura. que ja co-neixia
el desenrotflarnent d'aquesta ro-litlea.
ha tingut la hondas de suarat-
Ilar-me la seta aprovaciaa cosa que eon•
siderara neeessaria, perquè jo he exer-cit
en aquesta materia les !encina de
aserrador civil. Per haver-se efec-tuar
encara el traspie del, serveis d'A-aricultura
a Catalunea.
En defensa dele agriciatore no cata-lana,
i secundant els plana del minis-tee.
seguirem exigint el mamen rizar
en compliment de; decret del Ministeri
d'Agricultura, tant en els pecas del s
blats con: en els de les latines.
De la nieva tanversa anib el minis•
:re he tret la imaressió atie cl teaa-pas
deis semi es d'Agricultura es jara
e:1 primer ternas tan aviar com es re-a-
en aui les oeties ¡asciaes la ComissiO
Ha ataba: maniíedant el sen -ar Co-misen
qiie e: 1,01.0f e., a realitaar al-nitnes
gestimts mea relaeionrales ama el
aar:soie 1 aletirur Serial de la abrirla.
Madrid. 5. — E:1 reate els perla:a-tes
el ministre de Comunicacams,
maiiiestat iate li hacia produit gran
eatisfaccia el treaall reaiitzat el Co'
de Telègrafs cii ier-se el traspas del
servei de teieíanemes a l'Ealat, eel zel
a.:tivitat amb que hasta caer tat la aesa
carnea.
Despeas ha dit als periodistes ata'
.f i ,avia anunciar un concitas entre cases
e:Tare-caes per a aadeuisició de tala:-
aprisa par exigir la rica aluest reautsit,
aten coas que els dits ara:ella uo ea
aariauen a lai•jansa. a lautrut declarat
ae.sert, i novament se n'aivenc:aea
arre entre C .5e5 estrangeres rcr a la
seva
Un periodista li prgantat en (vira
artltuel sliavien collocat ela funcionaris
de Carretas idOvieita i el ministee
contestar que cantinua va ara i'inarec-tea
que va anar a instruir feemeefient.
i reunirá eetudiant.
Un re.pairter li ha pregainat:
—; Hi Itaura alpes aitres traallat a
la 'dita m'alaco:
- peß,ib‘A ; no ho sé. Al so que de guatee o cinc dicta fui ha tot
era tequin.
dmer que cal. Esgotat., els primer,
-1 ha manifestat c incl uanta milions pessetes, es
Despris el senyor Ci
compta amb cinquanta més. El Ga•
vern ha promes al minietre d'Agri-cultura
tate ele milena que calgui'.
Denlas la Banca privada fa Oler .,-
coas prestecs a l'agricultura en
gran eacaia. al cala per cent
laestaquen en aqueitea opera-
Corte el Ratte Central a Extremadura
i el Banc Espanyol de Credit. Tantlsa
contrilmeizen amb importan ,. apOT-anciana
les Caixes t'ares. les Calces
d'E-alai-Jis. lea Cooperatives i ele Sin-dica:
s. Aquest Mes quedaran repata
ra s atedita per alor de prop dos.
cents. milions pesaeles en paes•
teca sobre blat.
Tkmhá. es fiaran présteas als lar:-
mires perque pugu:n con/arar 21 prec
de taxa ei prodnete per a constituir
:la estocs.
Ele bananera edan disposa's a ba-l
' altar tot el capital que sigui neces-
•,•ari per a aque,t servei a base d'a
:m eres niaxini del a:a perc en t asntuta'.
Altea, podrá. llora:ah:zar el ineraat (le
bsal.
L'e3tzfada al Banc
dEspanya
Ilair.a, 5. — El mirriatre de Finan-dra
ha rebut ela pariadlstes, els quals
han] pregumat aahre la marxa
Preseupast.
El ministre Ira contestar que noma,
falta el de Treball, aue examinara
avui, pula que els altres ja estan es.
tudirde.
En l'examen dels prrasapoatos par-cials
e veuen nroites C.JSCS i hont
saasaabeata le les interioritats de ca •
da Departa/uno. taespres satmetré a
resudi (lel l'resident tot el relatiu
ara:fa:acicala, emolumens. etc., i espe-re
que d iaix6 sertieä un tetan,:
je iutielonaris cine compren gui tot e:
relaciona/ mol  el problema de les
alantilles 1 sabretet aue dicti normes
_tuIa' um aa l'es.levenidar.
la selmana entrant espero acabar aa
cl (ale e, re'iaaiona arub el pressupaat
de despees. Despialis ea-meneara amb l'a-cablament
i l'estudi de les reas comple-mentaries.
aeriodista la ha preguntar sobre
el pressupost dangresscs. i el ministre
Ira manifestat que ami) els reioreos 1111e
lema intruduir s'aconseguira
augment d'un centenar de milions. En
l'impost sobre la retarla es redueix la
base i la coraa del ripias que fins ara
havia mantingut continua la baixa,
aol l'ara que pugin els productes.
També d'aria / a poca dies dictara mi
decret sobre amillarament. amb la qaal
casa espera aue s'augmenti el precian-te
(le la contribució territorial.
dIC Ccerea 5.
Preguntar ealare el ref•altat ‚sur
al mitjaneant els rehalla de (Magra-metria.
el minis1re ha catares tal
—Mol: boas. Es fan a la periec-ciú;
tal regada arlI'd excessiva
r:nsitzt. i eaaeeei are en un termini
de cale anes aquest a'stenra altea:
sentalie al cadaa:re. En liaatualitat
es fan treballa forogratnetries aobre
1113SeS de canrm i termes municipals,
l uz centraba:rail a auanientar la base
Je lliurI imposaiae i a la vlegada pu •
jara la recaptactia
Tmnbe tinc el projecte de madificar
el calsdal :licite a pea lar dels fills i
are:: que tat aixa coartaba:ea a l'aug-ment
qua espero.
Interrogat sobre la renda aialcalvi.
ita mecer NI que memr4 el ininisite
d'Agricultura no modlliqui el tlecti•it
el! es Mantindri sen•e
atendre els sugacriments que se a
fan d'un costat I de l'altre.
E s refrena se a 1 3 cerni3 i,', que v..
1 . .-s.egentilta j'er tal ele geationar
l'aaord caniercial ama el dit pais :la
111.1M:estar qu u en llar' del sersair
Ulla-arm. que l ga por desplaçar-se.
al anirä el lilI politia del Miniatre r.
senyor Calsestany. engiii.yer
agraman]. agregar a l'Amaaixada es-piayola
de Paris.
—Que ai ha" sie incin:da? -'- i ha
preguntat un alter informador.
o
A PASTA PER
A AFAITA
N
ha estat elaborada pensant no
sois en que ha de suavItzar
el pel per a ter-lo tanable
tense gran esforc, 1nu pen-sant
tambe en que turi l'epi•
dermis de Iota irritad&
grans. rolors, etc
ce Pasta NIX
ts, dona, un factor preciós
per a l'operació d'ataitar-se
al mateix temps un producte
d'hlgiene per a la pell.
Usant la Pasta NIX
s'eviten tots els perMs de con-tegi,
no sols per la naturalesa
de la Pasta en st, sitié lambe
per que s'eliminen sabons,
brotxes, vasos i tota mena
objectes porta-microbis.
La tremola de la crisi
El senyor Sam-per
no vol
dimitir
Madrid, 5- — "La Libertad" pu-blica
la aeguent informada politica:
indubtable el ala politic traçat
en comenear l'estiu pels senyora .er-rna
i Gil Robles per a asee deaen-ratIlaa
precieament an aquests dies,
ha sofert
Aixi ha estat. En l'entrevista que
tardes enrera celebraren a San
jae — deapria de no haver-se viat
durant molt prop d'un mea — el cap
dels radical; i el cap del Grieten,
aquest, anth sinceritat, va esposar la
seva actitud. també precisada per nos-abres.:
no dimitir, almenas que el se-nyor
Lerraux. amb la seta atarantar de
cap del parcia en noni d'aquest
anrosée.
La decisió senyor Samper —
que potser no és de la seva exclussial
inspiracia i que compta, sena elrlite,
amb fort: emparar/ente — crea y a ',I
senyor Lerroux una situació inolt di-ficil.
de la qual el cap radical s'adoni
de seguida. Per tal Se sortir-ne, va
replicar ser se vatillar:
—Cam a cap del partit radical ja ua
vaig dir que us presenteasiu a les
Corte, ami, el Gavern tal corta esta.
el iba primer efoetubre.
Dearres d'aquesta entrevita — de
la qual és de suposar que el aenyar
Lerraux llama &mar compre a! sensar
Gil Robles — calia, naturalment, do-nar
per fracassat el pla convingut i
premire una airea orientaries.
en ella s'eati. Encara que sigui
coro a santera. es torna a parlar d'un
Gavern mliaritari presidir pel cap aels
radical.. Adatar. es llança el propiisit
le tenir cera que les carretes — tres.
— ro l e es donaran als
eedfetee . ces siguin !e: rae
earn a mlament a (invernada. Guerra i
Mitrina.
De eran els diferente lactar; polita'a
aa alleisin agites,. intents depedrn rae-tirria
are eposi el cap dels radirals en
el (harma que prentinciara el dia 24 a
la pina (le toros. El rpte ei senvar Ler.
roux senti i Ilearixi pcdria ohliaar-lo
a declarar que el sen thwern "%i
3. F. ii l'honor. — sera
de la raIcita a:unificada que l'actual,
cariviam-ee — a ixa Si — n'e cartea
el 5. Cid. el anal ta la Misia, da-ample
:o (Marea Púbiiques o la d'Indús-tria.
l' e alba que es re i ereig a la Ceda —
cada cop mea unida al emane Lee-n:
a:a — acatara el Inc el cap ridical
reaolgui. eanvertimila que no pat eta-rra:::
re  mes. Si li donen reanistrea.
serdecitja. querla,a eneisada anta
ella: si no ela Id donen. es ,iii,nfor-inarà
ama' seauir en el Gavern
de fera estaat. enes fina ara. Per al.
seria premasite. la qiectia
d'un cleu ..“
411M1101.41.
Le vaga de taxistes
Es vaguistes acorjen
tornar a trebaikr
EL PLET DELS MUNI-CIPIS
BASCOS
Ele nationalistes de Guipliscoa se •olida-ritzen
ami) l'actitud dele naciona-listes
hascoa
Stut Sebastiá, 5. — Les autoritata ves del seta delicte san als tribuna',
del partit na,tortaliata a Guipuseoa, Parla d'una merella 'inc Prir ema-ar ar
contesten en una nota les mautiea- puja que en ella es rlonaea
taciona gue va f ea el goaranadar. »a: cl cas que qucdi provada la falsetat a e
Jalen, le, pial a ela diri aeala del l' arlit les beVes Mar.:SeStaCiJils j la veraeiiat
nacionalista no comparteixen ras ca-nina
En la dita nata ea diu que ao Mairal. ha dona: una vers inexsjera
a bsalu ta dr les meves.
tremismes dels nacionalistes de Za- Lambe un diputar catala. el armar
aolament campar/cifren aquests catre- dele let ra ¡ despres ha volgut tiCS% ir-mismes,
sinca que els estimulen i ela tuar-la en un interviu que Migue ari is
posen com a euemple, car 'fui no han a Sant Sebastiä .
camas ells les vexacions a que es de- El liceern—ha seguir dient—ha
dice l'autoritat contra els parlamenta- acordar no ultimar ni reconeixer fur
represetacions municipal; liaa . parlamentari per a la contlaaia de de-rjaea
!ices de isediciú contra la patria. En
De tornada d'Eibar. el governadar consequencia paso a coneixement de
passat per arana i conven- totes les autoritats de la provincia:
aut que la tranquillitat és completa. Primer.—taute alb on ea reaiitain o
Pe
forres
Per tau,th, adz da letnat que es retireasin santentin delictes contra f ordre m'a-les
filie o de sedició, eta qualsevol dels
seus aspectes i de manera mes ?fin-
EL MINISTRE DE GOVERNACIO capar contra la patria espanyola, es
DIU QUE EL GOVERN HA COM- procedeixi contra els autora en igual
PLERT AMB EL SEU DEURE forma i castigui o detingui, segarla
Madrid, i—nis ce qdueeri;to‘peerri,auctia‘ phea- rece ': sefl'e (1/5/lig'r per
riuulta a res
per tal que es dones la seva ino
entre diputat, alcalde o simple ciu-dit.
formar detalladament el Gavera.
SMa tadsae.gon._
—Tal coto vaire ja anunciar, he in- tes les force; goaernatives que per-
pressió sobre el plet base Igualment s'ordena a to-
:0nm-ovar ilue quasi tots els diputara
segueixi les reunions de les armases
van prendre part co els crits aubver-nades
comissions municipala, slguin
as liti,asb. ella Ice oGodte. eurrnc, lit as gc rueirain ocnoinpiipinlitr
aquestes provincials o interprovin-
Is, ¡ que alli on ea deacobreixi una
que els diputara espanvols es col-lo-a:
Mi en posicia d'hostilitat contra Es -
panya.
reunió clandestina es procedeixi a
I arte a detenir ela Setas alemanes. si-No
es pct consentir de cap manera guiri quina siguin i vinguin (ron
Respecte a la conducta de les au-toritats
governatives del Pais Base i
de la friega públice, ha dit el ministre
que eslava nialt satisfet i rpte slaria
evitat un aia ae el per la aerenitat de
les ditrs autoritats. 'f al regada el liar
valdrien els promotor:: Seria que ami,
l'enreneu d'incidents aagaant, es jua-tifiquas
el començarnent d'una guerra
i Mari es el que ha previngut el
Govern.
l'er altim el ministre ha dit que
hacia dedicar algun reinas al pro-blema
de la celebraeió d'actes pública
rela guata es puguin desprendre alte-senguin.
aisposen de reaaarts suficiente per a
cansetntira amena que puguin
du- "'La Voz de Guieuzcoa a sobre la remila
¿el Comlte este:Mal deis munid/sis bus-cas
es falsa. La dita reunió—ha aje-gil—
no tingue lloc en un restaurant.
(Ve de la primera tagitsal
En defenea de la producció catas
lana vaig dictar una serie eacalemada
d'ordre de rigorositat progressive.
De primer em vaig limitar a orga-nitrar
les jentea soclals. tal com dis-pasa
el rleeret: des:are:e davant ;es
peimeres manilestacasns d'especula-da,
paig ordenar que Mes les oía:-
raciona de compres de blat fuina
satine: essin a l'examen de la Junta
Central de Contractacia. No es-ent
alza suíicient, vaig ordenar que toca
partida de alar o harina que catres a
Catalun ya bauria de portar el vast i
plau de la .1unta Central de Coarta:.
taaia. Es ciar que aquesta darrera
ordre tingue corn a conseqüencia una
Lrairazia extremada en las operacioa:
de compra de blat i farina en altrvs
regions, i n sean porfia amagar que
aixa podria determinar una reaccla
contra la seva vigencia. Per aix a me-tela.
a fi d'escurcar el periode ree-trieriu.
s'ardenä ala fabricante de fa-rana
que en el periode de es trle5C.
campressin al preu minitn de 50 pes-setes
t ot e l lilat que fos ofert a lea
juntes sataials de contractac ita Lea
conseqüències diqueeta política han
estat immediates i han perillas de
posar fi a la restricció tan combatuda
Em aaie propasar que tots els pelas
agri:uitors que estiguesin mancats de re-cursos
ecc•ndmics per a resistir. i qué
es seien obligats a velara Kr Pagar
Ñ delates, comptessin arnb nutjans Su-ficiente
per a paaer vendre el bat
preu de taxa. Això ja cata aeonseguit,
perquè en das tiesos cla iarinaires han
camprat ao.cgai tones a afeests vean:
propietaris al preu dc taxa.
El hat continua a maul' dele produc-tors
catalana. Ens piantegen ara el pru-blenta
de f especuiacia. que laaurcin d'en-
:rantar rer tal «evitar la puja ilei preu
El traspls del servai
ele telefonee/les
a l'Estat
MANI17.7..STA:IONS DEL SOTS-SECRETAR'
D'AGRICULTURA
Madral, 5. — El sots-secretar:
j'Agricultura, senyar Alvarez Menni-zabal,
parlant deis sereeie aredi:
agricola, ha manirestat lun desprei
Je maltea canferencies entre bialeaa
i iariners alta arribar gartbe a ira
coincidencia a base de linbeervanea
:le !a taaa del blat. Nomes els ii•
brieants de ',orines es resistien a s'oil,-
timir Ies:oc dr blats i !armes al qual
el, oltliga cl decret; miré el llover,.
els ha indicar que na poden prescia.
dir de manterir aquests esto.- s.
Ei servai del Credit Asara:ala cada
dia es ya ampliant mas a provincias.
Amb l'o:afecte d'establir e!: aervaia
central:s, es treballa aetivament a al
d'hainlitar pati de: ministeri.
La tramitada del. cretina serä co,.,
EL SZRVEI DE CF1DIT
AGRICOLA
out bestia nomenat auxil iara aria ca-rácter
interi a alarmes eatacians
taaes Ce telègra:s es reeartidcra, i que
a anavia ampliat lea hoce; de serrei en
a'eunes a:aquel:e s estaciees.
,,,drilnlii3111,111111,11:1111MONSW-16,.
Els que aneu a París
MO oBLIDEU
que trcoareu
PUBLICITAT
a gola ele quteS008 dele
Grans Boulevarda, da la
Place de la RepublIque •
la IlaCa'alelt
A la Plaae de la Illastille
A la Plac. de Satnt-Atecnet
1coatat Metrepolitä)
Ai Illoulever rt Illaint-111tcrup
Al Ilou, Rabeo:taren
I si p ite ele grors (11/103Cor
de Parla
aMOMMIMMNIMIInIK
4, rae feont-1'ha9cr
Moit centitt • 1 ii le
Alsulli ll en tala?
TSIS habltaClcns :: 100 banyf
!II :paut , iat lola mena
da pat aaape
Gerència catalana
PEC7AZUEli-.1.0
pummhameigH901104301r
PARIS
HOTEL MONT-TH ftBOR
aladr.d. 5. — El jinete que entén
en el desiala de 1.2u0.ouu peisetes cis-mas
al Heme d'Eapanya cantinua ahir
al mati el, seus
Cnniparegueren (Jaratar seu iliveracia
empleets tial Liana d'al.,pani. a i l i ar-liata
conatil uda als centres arriates
ami, el nula de Perlita Greco, a la
ana l P reatima ti cateada cert aro-tòzrats.
Coniestá efeerivainciit,
havla mantinant relaciona rfamistat
amb ell durant dos atlas. Ii gue que
es tractava (l'una persona de masita-eta
ecCa14111Na patent, i a! qual 'rei,
: acalla s; de mg, elre cap adiete.
Paeataren clec:ararl a aaaant el Ir'
Ce q ue enten en laaatimme del llana
si' Espanya quatre ordenames de 13
dita cntitat. que infurinacen sobre
forma en que es guarden ele llibres
de camine, corre:uta
Sembla que taeriv'à un  s altan per
prenare deelaracia a un aeataerata
alisent de Madrid.
tar-se, h/ empleara tres o
quatre minuts, no sentir 4:30-
pres cap trmlac1C, ni molestia
la pell i. si la tenia abeni
d'afaitar- se, ii desapareixerä,
pergut, cal no oblidar-ho,
LA •PAST A NIX' ES,
ASANS na TOT, UN PRODUC-TE
PER A L'EPIDERMIS
JMANTHO Era DANMERIES M'UPE
tS ETC. Al APP.0 DE 2'5P PESSEILS Ttll
Usant la pasta NIX tat arnb tira normahiat.
sImpliticzira l'operacid d'aiai- EL CONFLICTE HA ESTAT
RESOLT
:dalia. a. — Camama ia taea de
IX razia, i nomes circulen lela curar, au-a
5 rarticulat s. A la Casa del l'alije
salan reunir els xofers i han aca eaat
que a la tarda una calnissia 5 5 sai
vistaria anta, el deleizat de tralic.
questa entrevista depin que reprenguin
o no el treball.
L'ASSEMPLEA DE TAXISTES
Madrid, 5. — Deiptes de l'asamblea
celebrada a feest inati pcls sagulates
conductora d'autintabils ce llogaer .,'ha
acceded en principi tornar al treliall:
pern en ilonar-se la notasia aut un cam-pana.
hacia urat atropellat per Un guar-aia,
sala acardat na tornar de metucin
al treball, i ettemranat a la Co-missita
datur que realitzi lea ataraxia
aerquè aamposi una sancia a: dir guar-a
ia.
COACCIONS
Madrid, 5. — Armes/ migdia nombro-
Sos conduatars de taxituttres s'han de-clarar
en saga, car pretenien imperar
aue els autoMunibus partessin aficio-nara
a la curso d'Aranjuez. La paa-da
la ha intervingut, donant diverses
cirregacs i impadint les agressions.
practicat algunes detencions.
Restabaerta la trairmillitat, el serser
d'autoiamnibus a Aranjuez sha real*
A les cinc de la tarda una COM:
sie taxistes ha acudir a: despatx del
aelegat del trata:, sensor lanceta, per
tal de trabar una elude) a la vaga.
La mili, le, azarar iins a dus quarts
de set de la tarJa, i a la aortida e;s
comissionats han manaicstat que el ,mt-ilicte
havia quedat resolt i que es.
solacen cciirrccuulalarr les ordres petqu
taxis sartissin aatteata matelsa Me. El
delegat del trabe ha aecedit als desigs
dels seus visitants (le candonar les mal.
tes impasadea difama. Tumbé ha mani-festar
,
que el canflicte havia quedat re.
aalt i que el, canductars havien medid
S'ant-e,, :nit, de la nece s sitat da la me-sura
adaptada per fAjuntament.
raciona d'ordre. Está disposat el mi-nistre
a que se celebras acuse reatric-
LA REUNIO DEL COMITE
EXECUTIU ADHESIONS
e i,, tate ele artes púliliea que organit-
Sant Sebasti, 5. — L'alcaaie ha de-aln
el, diferents partits palitics, pera
clarat que la intormachi que publica
no
e
nur llar a aberacions d'arree pablic
fa.oanneasd ,p,ernm e.t,:rur enn enis anit,i,f,ca!raicgiuoinns
tenir
esper it militar.
coEmnes,d,,miur., dees nlieasntecosneccusti.0,.,
d
ACIIIRRE Al. GOVERNADOR
ad . aptt a..d es ha. estat I112 circular
UNA CARTA DEL DIPUTAT irm . eixin, .g
DE BI3CAIA
liunraments de la provincia [Tegua
el mernadar e,,pera que
el (amera no usara de la forea ni de
cla,violancita arnb els. Ajuma:r enta basa
pp ,u,Bb jaa:p'tjüns5 ar-tat set:lrriri 'r.:aedpiecdt .Injna!ncraal Mke t's'mi eunati t art'eh ndt' a ltfarrdeesl: e sp'xr'on'-
" ist anuel Indo, diputar nacionalista
governador de Biscaia i el sea agent.
datare]: agteciit un taima d'atina, co-munica
per talafait gasa (latean la in-siatancla
d'Angel Velarde i el i.21.1
subahern senyo: Aparicio en tal 3111-
c aci , es enea precisat cramaular que-echa
per caltimnia contra ets e sruen-tats
envara davant el Tribunal Sr: -
'sein de l'Esta t capanyoLa
El niateix pe:ajad:e i en :a se t a
primera plana publica una extensa
a aria idserta adrecada pe: dipu:at
cionaaata aenyor Josep :antorn tic
Aguirre al Reventador civil.
Comenaa diem que no pot tolerar imesta capital ha aaardat per mala-ria
de vota feliaitar els Ajuntaments
\b‘arati,•ns per llar actitud davant el Go-
L'Agrupaciú Patronal de Conterç
di e1rl
,iiiltail suttr il.a ha publicat Irla ilota con-emula:
la. de l'A juntam r lit
(PU' se separa de les aceita iunciaire
aaminiatratis ea. 'fantba ha ti acordar
retrae el seu straort a l'Aja:Mamerta
'fanilia la Comunició Tradicianalis.
ta Ira protestar de l'adhesió envia la
per l'Ajuntaineat vallisoleta al intivi.
mear disgregader d'Espan3a. La Cia
mutiló ha acordet ceathrar ara re
uaia el dia 7 al Centre Tradicionaii-ta
per tal d'acordar l'actitud que na
d'adaptar davant la majoria esimer•
rada de l'Ajuntarnent.
Al " el senyor Ma-nuel
Sentaran ta una criaia a tots ets
vnlIisoletans percue sease diatincia
d'ideologics iii partas i noinas per
amor a Espanya orgatlitein alt acie
paalic Ir protesta contra l'acord mu-nicipal
i ;cintra als eso inapira loes.
¿ES DECLARARA LA VAGA
11Ze 11123 retasas Cl llenguatge ca 5 a-lent
emprat tenias a aquasia
part pel senyor Velarde.
Afeacix. referint-se al hanquer de
La liacharrainendi, que ae Ii arribar el
propa slt de volee canstituir una mena
de segon intent d'assemblea o, al-nenys,
rema palitiaa, per a la
qual cosa no havien so/Ve:ter pertnis.
".1 iash és tan absurl —din— que sola
un all ucinat es capas; irafirmar-lio.
Amb consiaerar que a Domasria, a la
nit , rS reuniren tandie el, paelamem
:alas , invitar. nel senyor Sasiain. i no
ocorreoué res n'hi ha prou i ele
sobeea.
Es caer —sereUeix dient la carta-aue
havia ute aoritr el "aloti Espa•
usia!". Sense ell, p o hi ha ..tstifleaciA
passible per a certaa acritud'. Era el
recurs que a tanta d'innacents p
a la arr ea en temas anteriors.
Aleada que. en electe, uit Micial m-ienta
arrabassar reman:ya fladentii:ista,
i en veure aixa el seit; rar A 1Pirre es
gansa sobre l'oficial i /i joyel que
taquea la bandeara i desaires forma una
g uardia al voltaica della arnb altres goss-
Isba. 1 anal) la antera sutil de “,
Sala de Juntes f:n  que la Iliur al :san-derer,
que la porte al Uctzuki.
Ei por perdonar el a•oernadur la itn-ri
, a e:1 1 1 le ten de la tirc,a, perque
d'altra cosa no diapuaa a 1.3i,T.a:
el ialsejament de la mitin no CO pd
liernictrc, ni el greuge a la bandera,
ei a invasia a la Sala i le Juntes, ei
el fet (le l'atine de iiuernlaa. herir cl
poble en c:s seas mes tina al:numen:a,
b'alernui evui i posa la seva voluntat
indomable de vencer. Vas ia hel
dut la batalla; vas, US Maulera as-al.
El pulule base, no. La llastra lamitaili, 1
amb ella uns eis sera: ubres pci J, haii-rat
3 represeatanta, seguirem aci seall,
d'entrar a amernlea a festejar les
lactan , del nostre reme."
EL GOVERNADOR I LA
QUERELLA DEL DIPUTAT
SENYOR ¡RUJO
Bilbaa, 5. — El gavereador. sesea,
%'elude, en perlar as ai amb els perla-distes,
ha conmeat referint-se a la au-ella
que anuncia el diputat semeue trufo
i a la carta (berra,
.-tte irnpasat una multa de %mono pea-
‹taa---ba " lauakadi TI,
esta justificada per número d'asna
No van insistir sobre les Manifesaa
dons del diputat senyor Irujo. Les pro
A BILBAO?
ELS AJUNTAMENTS
DIMITIRAN EL DIA 7
fallado, 5. — Aquest mati elreularea
in..•:ents rutilara que S 'aila t'a a d
ar la vaga 1 in; ara aineaSts rumor,
no han raigut cuntirrnacia.
A l'.•\juntament el; periodistei
pogueren trence cap noticia, are la re-surta
txtraordinaria que gaaraen e:,
rugidora.
La Diputaela ha fet Mírala:a una
nota lieSnleIrrillt una aliara:fue..., aria-eaula
en un diari lotal, scgoas la
qual a l'arribada del. parlamentaris
/.umarraga taren rebuts, entre al-tres.
ad; elarale:ers de la 13puiac'O
(le Biscaia. La nota ile la Dipmacita
aie que aiaa es inexacte. i per aiaCi
la Prtsidéencia Ilse rie desme n tir re-
Onament.
Sellada que la tiran cursat lea el--
Ores pergur, d'ac rd amh el COavh1-
gut pel tuiqitel extcutiu de Delensa
del concert •coninnic, i01 
el% Ajuntaments el aia
Com s i gui qu e el conllicte ja te
un lellarfat caricter Pi'd11 ;e• hc,131 n
que seran moles ele regidors que ni•
san de filaicia socialista a naciana•
lista que no dimitiran. Entre daterads
nata elements aocialistee exasattix tara-bé
cert illsgust per fexce s slu ajas
que diuen que es presta als nado
Gordon O rdax 1
Martínez Barrio
es posen a la dis
posició de Sánchez
Román
Ssviila, 5 — Deiiprée de celebrada
la reunió del (omite provincial del
partir rada:al derntarrata, el senyor
'Martínez Barrio ha rebot eta P alio-diates
i els ha iet les segirents manis
fcstecions:
—Gordota Ordax i jo herir conten-tat
al senyor Sanchez Roman que, en-cara
que 119 era aquest el nostre pro-päsit.
no tesina cap inconvenient a
posar-nos a la seva disposicia par a
caminar pel sender que ens assen:,tali
fins a acure assolida la uno deis ele-ments
republicans. Aquesi és—ha re-surnit—
l'estat de les gestions que co-mençaren
amb la iniciativa de lució
acordada dels partits republicans
demócrata i radical socialista,
Despees se li ha preguntat.
—zAtrilsuiti molla vida al Gorern
actual?
—Assistim a un drarnatic forcejar
entre els que s'inclinen perque la erial
es produeixi ahans de la reoberture
del Parlament 1 ele que, temorecs de
vence destituir el Govern, opten per-que
el jet es produeixi a les Corta.
—I venceran?
—La qualitat dels protagonistes
dama maree a lifirmaci6 que tots
JAUME CUIXART
MARACAll. 11 AL 3 . SADATONAI
lit:RADA SANT Pm, 22 . PARCEIONA)
naatra part. asaistim a ni:tuesta pugna
aquest dissartat problema ha decid i r en la !Mita, Nasaltres, per la
rs rril i a t e ! Govern al limit de les con-sideracions
i ha posat de la cesa para aliene per complet a les eeves incas
d'evitar la posicia a que sala arribar.
Ire el que ha estar possible per tal dencies.
Després el censor afartinez Barrio
N„ a iaa aaaa,ea„it, i ea„n e rnens, hit a:tres maniiestacions re!az:o-sed:
ciosos accentuen cada dla mes nadas arnh la liolit'rk
Hura estridencies. 1-fan acabar. per
tant, tota mena de cansideraclons.
davant el que es preaenti, tata els ein- nalistes, enerni: tradicional del socia-tadans
de Biscaia aan iguala clavara liante a Biscala.
la llei i a rota s'aplicar à ale la más Sant Sebastià, 5. — L'alcalde, se-simia
rigorositat la sancia a qua e; nvor Saaiain ha manifestar que wat:f-iaca/
creditors. pilnt l'acord de la Comissió Faena-tira
dels Ajuntarnents bascos ha di%
rigit una circular a tots cIa Ajunta-ments
perque compleixin els acords
de la . Conifsió. Ccm es diu en la
nou oliciosa de la reunió celebrada
ahir, l'acord és de danissió general
piar al dia 7. Jo cree —ha continuat
dient el senyor Sasialn— que els
Aiuntatnents buscos sabran complir
Itur deure, aixi cona el poble, per si
el Gavera, seguint l'exemple de la
dictadura, vol sottnetre e:s Ajunta-menta
per la violencia o per f arbi-trarictat.
El Comitee Executiu está.
disposat a tot.
S'espera anda expecacia el que pas-eara
el dia i e; jan premiarles so-bre
el llamare d'Ajantaments que
iiimitiran. Tambe s'esperen amb cu-
Vi7taies. riositat les mesures que adoptara ei
Paric4i'tes hart g °- unsern per tal de substituir els
vernader si coneixia la anta oficima Ajuntametits dimissienaris.
de la reunió del Comité executiu d
,boa,sceess. árin,ah ceI,,oltealitoartdsaadels irnisz EL GOVERNADOE D GUIPUS.
COA DI UQUE EL GOVERN TE
E
L
titatient.
A PARAULA
Pera crin, sigui que la reunió s'al ce- Sa lir Sehastiä. — Interrogar el.
!ebrat a Biecaia—ha aleeit— , no aferta governador civil referent al que diu
¡ser a res a la mostea provincia. i cm la nota oficiosa facilitada riel;
limitaré a cemplir es instruccions menta que representen els Ajunta-
Govern. inetils sobre les disposicions que l'en-
ADHESTO DE L'AIUNTAMENT sa adoptar davant la dintissió dels
DE VALLADOLID Municipis ha coateatat:
Valladolid, 5. — L'Ajuntamcnt d'a- —Jo, cap. Aiki com els Ajunta-mento
o el Comité han adoptar una
dispoeirla ute carárter general per
a les tres provincies. al govern ciar-respon
atlop:ar-ne una ultra re,peete
a aquest acord. Si a'hagueaain limitat
a adoptar acotas per p la provincia
ae lauipassoa. jo, com a governa,lor,
hauria vist la situada cts que es col-
Inquen i lea mesures qua havia
d'adoptar: peras ja lie dit que
aques:es mesures san de caràcter ge-neral
per a les tres provinties, i que
Govarn as aui te la paraula ea
aque s t assumpte.
;
i PER A VIATGE PER FERROCARRIL A LES PLATGES I LLOCS D'ESTIUEIG i Reaixes mOs trans que IU anteriorr, d'enguany per a Sant Sebastia, Irún, blenda'', Bilbao.
Santander, Gijón, Aviita, Oorunya, Vigo, Pontevedra, Villagarala, Santiago I Ferrol
GRAikN SS Ft E Al I 3K 41
VIATGE D'ARADA, de 1'1 al 20 de setembre
Estada mínima de teso dies. - VALIDESA TRENTA DIES
Els bitUsta serveixen per als trena expresaos I rhpids amb una gotita sobretaxa
2 DEMANEU DPDES AUS DESPATXOS CENTRALS DEL NORD
29.044,044+14444~4.994.044+941-144.14,11444+144+11•41+1
4 Segona ternp orada de banys
leffous, 6 de setembre de 1931 LA PUIELIOITAT
E itriältate.A St`
La primera jor-nada
de la vaga
tèxtil als E. U.
Hyde-Park. ii. - El Presidenl.
senyor fionsevell, ha rfeeidit
inenar una CUllliaSiú d'arbitratge
perquè intervingui en la vaga
¡ cerqui la olució räpida
ud edifliele.
Les exportacions ale-
El Congrés nazi de
Hurenberg
Serveix per a afirmar
que silo acaba lo
revolució i per qué
Miar condemni el
dadoisme
N:mea/bree. 5. - Arnh assistencia Id
5:-. Hitler. /nernbres de Govern i re-rre
,entants de l'exercit, s'ha inaugurat
Congres del partit nacional-socialista.
El Sr. Rudolph liesse pronuncia el
d;scurs inaugural. envant una sal:frac:6
24 representants de l'exèrcit. son/tesos
• va din, al comandament del FM 
Ten.
Remarca cue aquesta era !a prime-ra
vegada Que l'exèrcit prenia part e:1
eis :Jets del Congres.
El senyor Wagner, cap del partit
'r.zzi - de Baviera, ha Ilegit en note
de Hitler una proclama. El doCument ro-weaza
ah:t.:wat cae la revolució
Ita azabat com a moviment revoluciona-
• de foro i ene queda ohert el camt
per a la realització del programa del
Hitler parla de pintura
rerit el 5r. Hitler 1/a im davam
la Si - •:.; de Cultura del Congres nacio-una
llama exposició refe-rert
a les reales cae 1/an de diri g ir res-tl
i za en el tercer Reich.
Pr-testo contra el dadaisme i denles
• moderns. afirmant que rata ohli-na
a la sinceritat. i cae es necessa-i evi-tar
a t et oren tetes les /leves tendeneies.
Va insistir cae la idea substancial
h tenir per hasarrent a sane: i la
Ta.:1
UN TRACTAT D'ALIANÇA
ENTRE GRECIA 1 TURQUIA
Constantinoble y. - El senyor
Bey. ministre d'Afers Fs-tfar.
gerS. sortirà Opus cap a Gine-
:ca, on firmara amb el senyor Ma-t..:
mos. ministre grec Estran-gens.
un tractat d'allanca cordial en-e
Grecia i Turquia.
COFERENCIA DE MINIS-TRES
DE L'ENTESA
BALCANICA
5. - Durant eis elles 2(t i
: abre vinent se celebrara a
conferencia deis minis-
..\fers Estrangers de l'Entera
que participaran el , dia 28
a les cerim5nies organitzades arnh
motiu de la Festa nacional de ta Re-pUblica
turca.
LA CURSA AERIA
ANGLATERRA-AUSTRALIA
Londres, y. - L'aer5drom mildar
de Mildenhll, a Suffolk. sera el dia
d'octubre vinent el punt de par-
:da ddee la cursa aeria Ang:aterra-Aus-t-
Slia, ja que cap aeródrom civil no
• 5,--eeix el nombre d'hangars nenes:-
f' • 'er a guardar tets e:s apare/1s
esta t inscrita.
Basil Zaharoff i els
afers d'armes
a Espanya
Washington. 5. - En le- declaracion.
ietts davant el Comité senatriat de brt-narrtents
dels armaments slan donat
C'MPte dels negocis que Sir Hast Za-barofi
havia fet a Espanva.
Sir Basil Zaharoff es va dirigir al di-rector
de l'Electric Board Corporatim.
:cuyo!. Spears, per a qué coasegnfs un
demanament el 3 de novembre de 1925
per a l'Arctrorg Vickers. Sir 13a.il Za-haroif
deia a la Reta:
"Alemania es troba davant de Iras
es a fers a trienvs que nosaltres an lt lic
i 7: 7e,lim a una velocitat terrible. l'ale
cte. Alexandre Moore, ambat-y
a ::or a Madrid. es im borne molt haln:
i crec facil poder enviar una nota di
resn-sentant deis Estats Units per a
(me reromani l'assumpte dels vaixells
arrh l'Electric Board.
sembla eue no tindré dificultats
Pettcre intervingui el representant brità-
El 30 nre.ntubre de 193A esencia a Can-cer
sobre el demanament del govern
lA rgelitina a la Constructora Na val de
"No tenim a Krupp ni a Kaig
P:11 referent al dernanament amb la
t knstrtcuaro Naval, per5, en el nego-ti
are, l'Argentina fine poques proba-btais
d'intervindre pugne els a gents Co -
treccials prefereixen residir a París que
Madrid. Les meces delaciens amb
cidimp,Sen lis nenicalitat i jo
Podré im per a la concessi.i
-,rantent a l'Electric.
.........
Una nota del mi-nistre
japoüs
Hirota
Toquis, 5, - Fa pues dies que
ta preinsa uatrangera lluvia pu-
Mieat una itin•rinaciO, seguns lit
qual el Japó havia manida al
Govern de alu.seu eta 5g /IS desigs
tle signar un enveni entre Mala
xúria i la U. li, b. b. referent a
la reglaineidaciO de les fronte-res
ruseuariliatis.
ES 1:t. :mima de crear una zona
neutra, a fi de teures allunvar.
per par' del Japó, els perdi s. de
conflictea en reedeaenidor.
Les mforrnacions estrangeres
afegien que aquests desiga del
(aovan japonés lamida ealat de-fensals
especialment pel minis-tre
de Negoeis Estrangers,
nyor Nicol a, el qual, easent ato-baixador
de Moadm, hauria
proposat al seu Govern la nesa-dada)
d'aquest Tractat.
Al ministeri de Negocia Es-trangers
slia destnentit d'una
manera determinant aquests m-inera,
i sobretot: la informad°
regona la qual l'anabaixador a
Moecou hauria conversat receni-ment
amb Stomoniakov, comis-sari
adjunt Negoris Estran-gens,
sotinetent-li el prejecte
d'arranjament dels conflal es a
la frontera nipo-sovietica.
Una nota de Hirota
Toquio, 3. - Contestant les
reelaniacions formulades per
latiubaixadur tala edivor iuru-
IWV relatives a les delenciona
d'empleala del Ferrocarril de
l'Eat xinès, el ministre de Nege-els
Eatrangera. seliyor Hirma.
ha enviat una nofa al senyor
uronor fent ressaltar que les
estue'ntades detencions
efectuades pel alaniukuo en
virtut de la jurisdicció que te
c. etablerta relativa als complete
que puguin organilzar- se contra
els trena militars que chaman
per les tintes de resinentat fer-rocarril,
i que no itt lta cap re-hiel()
entre aquestes delencions
ila auspensia de les negocia-eions
relacionarles antb la com-pra
del tan repela. ferrocarril.
La nota expresa la greu in-quietud
que experimenta el g lo-vern
japanès referent a la ins-pirada)
d'aquests complots, i fa
ressaltar que els atemptats fo-ren
dirigit especialmeni contra
els frene militars. essent les vic-times
en la aeva majada japo
nesos o manxits.
L'esmentat document
que gairebé tots els empleats
eovieties detinguts pertanyen a
societats clandestinos, que alo-mes
tracten de perturbar la tran-quillitat
del paja manxia i ei-dóna
el cas que. seaens s'indita
en la nota, alguns d'apiests de-linguia
van donar instruccions
als biindits per tal de fer saltar
el ferrocarril. i /proporeinnant-los,
lamba, explosius.
AM del Chaco
Una victoria paraguaiana
i una nota boliviana
Asunción. 5. - Un comunicat oficial
sector de Babia Negra. ces Km
areaaaat del f.-mti Vanguardia.
L'enentic fuig cap al nord.
La Paz. 5. - El Canceller Sr. Altee
Irgo ha fet les st,s.imt 5 al' lanzcv,'s
subrs els drets du Bot isia al Chaco.
"Bolivia va sostenir inunedidtament
d es de la sea vira-413 a n trtSit otin a
nació indeema.nt 4-1 nlc flret a la ,)-
nessió del ter-tuni comer:n riere ti,
rius l':1rOnrvo t Paragnah
raalein iza: s'a:a que la en !afea
audiencia! ..ittans segle5 a:tal/S (le lo
guerra del Pacífic. la llaves Audiencia
de Charcas, a la qual va succeir Bolivia
heretam tots els seus drets, els dejen-saca
la davant les pretensi ons de la
governació le Paragaai. que eniejava
eixamplar els redióts limits .le la sera
primitiva demarcarla.
Silvia no cercava ennmensarieea
te'lllercis ca p propietat nue lln sigui se-is.
Defensa el Tle Ii pertany des del,
sens erigen , : el sil 'nue a heretar del,
anta avantpassats 1 : el dret essencial de
la vi-la. iinroanec n n la ,eva 111'icreat
sóbiran ia.
Ghtova, 5. - Segons el je -
visIte el Goveen ita-liä
seria favorable a la mtnclu-sió
d'un parto danubia entre
lis PIS Eiilata till g iliSSOFS de
austrt n -lionzart's, com-prenent-
hi Italia ¡ Polaina.
Aqueal paule Itauria d'esser
garantit per França i Anglalerra.
.1e la rnateixa manera que ei
pie de Loearno es garanlit per
El -Lavoro" creu que a quest
lis ele dannbifi. ,j11/1( z11111, el pacte
ariental. posarla fi a les templa-tivos
dainexia d'Atemanya, ac-tual/
ami/ l'únic peri ta de guerra;
¡ allutiyaria el perill d'una res-taurad.;
dels Habsburg.
Rumors d'una entrevista
Mussolini - Rones
Praga. 5. - A prapasit .1e1 ru-lilOr
d 'Una ¡n'opera entrevista de:
senyor alussolini talad) el senyor
Betten es fa constar que la pro-ximilet
de Eranea i II lliat cred
'uta excellent base per a les ne-gociacions
etil le In Pelita Entesa
i Iltilta, pern es impossible encara
afirmar si l'entrevista del sanyar
Mussolini 1 el senynr Benes se
celebrarh despees del viatge del
aenyar liarthou a Roma.
B enes s'entrevista amb
Lityinov
Praga. 3. - L'Agencia C. T.
pabaea una nota dieta: que el se-nyar
llenes ha celebrat tina en-trevista
amb el senyor Litvinov,
a Marianske Lezne ,,MariembatE•
En aquesta entrevista sima
!nidal de la situada política on
general, i esperialmenl de les
negaciavions encarninades a au
parte oriental i it les discussians
que han de tenir Hoc a la Siete -
tal de Nacions.
La qüestió naval itato-francesa
::
Paris, 5. - Els runtors de qui'
e: Ila tel resiaa la preman estran-pera
relatius a un prexim aeard
franco-italia sobre la paritat
naval, es consideren a I inenys
prematurs als verdes tle Paris,
pitix que les . •onverses que sita-ajen
inicial amb aquest nbjeete
ja fa temps que eatan paralit-zadea,
No obstant, les informacions
italiaiue es consideren coto una
prova de l'aelitud conciliadora
del Govern feixista. pie desitja
readdre aquest assurnpte abana
de l'arribada a RDIlia del senyor
Harihon.
Sellada. per taita que en les
m'operes reunions de Ginebra es
4:enviaran impressions sobre la
qüesli.; naval entre les delega-
HOrIS francesa i italatea.
Deolaraelons de Titulesou
5. - El senyor Tau-lesen,
(pie anit amb
el ministre de 'Exca.:eslava:1:1M,
.a p tay n tr i 11111b l'encarre-gai
n I'Afers de Itnssia, senyor
ft.:semberg, nnrltiii aquesta nit
raí. a Evi -ati-lPS-/lnillS, des dam.
despres de repasar it mì a quanta
dies, sortira rae a Ginebra.
Abans de marxar a Evian, el
senyor Titulesen ha fel a un re•
eresenlanl de E:\ gemaa l'abra les
segiields nianifestacions:
-Surto .le Paris toolt salisfet
de les converaes que he eelebrat,
en les quals han estat examina-dos
lotes les qdestions d'aelua-litat
internacional. i en elles
jgui compeevar el perfccle
amui que exisleix amb Franea
sobre latea les qüestiona. (adra
les .pials figuten Eadmissi O de la
1. R. S. S,,- la Societat Na-eions,
rls paetes de seguretal
oriental i do la ateratereanaa
proper vialge del aenyor Bao hou
a llama. ele.
Tm dxi- prova que els factor.
que militen amb fe per la pau
augmentell rffilif1111 n 11/1P111.
P,111:1 EllieSa, Itt 1n .1,1
In fetal ronsinleix a eollaboenv
11d:timen' amb tots els Estat-,
esr.yera 4•enfianda el monada
que Una ed0114111teir
de la • concit dus nubiana admae-gueixi
hannonitzar els interes-sos
dels p;i1suS baleanics.
Persia favorable a la
U. R. S. S. ::
Teheran, 5. - Les negocia-cuelas
relativea a l'entrada de la
U. N. R. S. S. a la Societet
Nacions sen aeguides aint: niel(
Pgrbia facilitara lotes
les negociaeions per tal de faci-litar
l'entrada de Itt U. It. a. S.
im l'organisine ginebri.
Austria, favorable a la
U. R. S.
Viena, 5. - Als Cireols poli-tics
d'aquesta capital s'expressa
Eapinia que l'entrada de Haasia
a la Socielat de Nacions no sem-ida
que sigui susceptible de pro-vocar
una actitud d'oposiciú
pa rt daaustria.
Finlandia també
lietaingfors, ii. - Ein
Mes 1111111k:ten que la Comisen')
de Nesocis Estransers de la
Cambra ha acordat, que Finlan-dia
no s'opeaa a l'entrada ae 1:1
U. lt. S. S. a la Societat de Na-
El U liad -u tic ha COlifirmal.
lampoe ha desmenlia aqaeela
informació.
Turquia presentarä can-didatura
Ginebra, 5. - Turquia ha de-cidit
pre.sentar la seva candida-tura
per al lloc que Xinst deixari
vacatit en el Conaell ele la
'letal de Nacions.
Ei problema finanoer
d Austria
Ginebra, 5 . - La Comissiú
°cc:ni:mica de la Lliga de les
Naciona ha estudia( posat a
diseussiú el pral:lona financer
'4.1Auslria, en el qu id acusa un
c o nsd , rable. No obslant,
erial' . saber de bu na in fora-tia
que Eeementada Comissie.
després d'estudiada la situada
veritable aelual en el Itt país.
ha conaiderat que aquella tan,-
e..e es lan greu con/ s'llavia
éiegtil en els primer, maruents.
Ei, empréstito del Sarro
liinebi a, 5. - En una carta
firigela eeerefari general de
aueletat de Nacions, la Co-miss:
jai sie gevern del tartaleta
del Sarre crida Eatenció de l'or-gimiente
de Ginebra sobre els
elist . ri • at"i1b del Sarre, uotiouate
lord lertil011, ile15
filie el Sarre poSt. e giX a 1 . t2S1rali-f:.
er.
La Comissid fa ressaltar que
seria umIt convenient que
aquests problemes fossin objoe-te
de- deliberació en el Consell
Fu. Sudelst de Naciongs per tal
d'adoptar, 51 fas possible, una
dedal° de earacter general.
Aprovació del memoràndum
- El mentaran-dirigit,
per Frana a la a:e-crelaria
General de la Soeielat
da agions, es aprval, general-hiena
a Londres.
Als Circule ben informals
:apta en el que es refereik a les
mines dominials. que el Govern
tratices platileja el problema
s,iise anunciar nea aetittna com-minatória
que denendre
ruaciö evtmlual .le Eexecucia del
pagnment que reclama.
S'afirma que França té drets
ablinguta en virlul
dels 'trat-hals, per a exigir una
reglamantada equitativa
Suniple.
La ventea expre s a el desla
Irle la t'atesta; pugui esser re-glamentada
diredament eutre
Paria t Pedal.
ffladarlaga a París
Paria, 5. - En el azulexprAa
de lea 20'50 ha arriba! a Paris
el delega'. d'lispanya a la Sailie-lal
1 'acitns, sonyor Salvador
dr Madariaga, qua ha ', alai re-lea
a l'estaelta per la seva ee-eaaa,
el liPerelalt di' 1 . .11111n/iXa-trEapallya.
arlivOr 1:aaalso, ell
representad() de l'ambliandor. i
tliVerAos ninies partiaulars.
El senvor aladariaga, despras
II- eeteleir inia enlrevista and:
Eansbaixadae. reny or Cardenas.
g artil a les 2220 cap a Ui
nebra.
.11111•n••••
CINC ESPIES ITALIANS
DETINGUTS A NIÇA
N:ga, 5 . - Cinc ital ; an5 que e5 de-dieuven
a l ' espionatge han estat de-tingut
s rel comissari especial de la
pol join de Nica.
Han Wat trasIladats al jutge del
districle, cit. després de declarar. han
nuedat detingut ,. ES guarda absolu-ta
mierra sobre rassumpte.
Bon p
nutritiu
De la mar a la
Ilauna. Sardines
fresques, ben cuites
i adobades. Mies
nutritives que la
millar carn.
Filial-Dipòsit per a Catalunya i Baleara
Carrer Ample, 13 -- Telèfon 21373. -- BARCELONA
(l'e de la primera página)
12 de setembre. - Durant teta la
nit a la matinada un,, naegat per la
:rae liare. Veiem derivar uns caramells
ale iormes. estranyes. .1;gun 5 d'e:ls bellt-
1-len vasos de corcellana, d'altres sar-gantanes.
nitres, encara, haurieu dit que
eren oceils nue desplegaven les ales per
volar cap al sud.
ti ni, fa sol. .1 proa sorgeix el cap
Inuntanys de Nelag. La neta brilla. En
vint-i-quatre hores hem fet prop de dues-
(entes milles.
13 de setembre. - El gel es desfa,
l'aigua éS negra: a trossos. claps d'aimia
viva recorden els camas de nafta. Des-unes
de dinar. Beindakin ha torna! del
réconeixement. Impossible d'arribar a
Wrangel. Tota está voltada pel
tcrs polar.
DesprUs d'una breu conferencia,
5midt ¡ Voron l n es dettideixen a aran-car
costejant el ccutinent; volea provar
d'obrir-se canti cap a Wraagel pel S.E.,
ta san( per re., tret de Long, atapeU de
gels.
14 de setembre. - Mear. nasal el dia
atacant les barrenes de gel. A la 1: lt.
Schmidt comunicava artill el c,sntinent:
• Moscos. Cattsell de Comissaris del
Pnble„ Kuhisen A (lord del ”Txelins-kir“
Hern voltat el Cap de Billings.
entrit a l'estret de Long. Os gel; te-nen
cada regada mis eseessor.
A la nit heni instaHat un reflector,
ample feix de ram, llumine5o5,
rada l'obscnritat. EI Orare vaixell avan-ça
(m at iz de l'amuntegament de gels
VOSOS.
A la mar Iliure, hern doblat el Can
Olem ((las Feen i contorne;at el can
Yakan. Des d'aquest indret a la fa- (5.-7li ira)
•1-2.1444-94444-3,11
Es necessita amb urgencia persona que conegui
a la perfecció mecanografía i els idiomes italià
i francès.
Escriure a LA PUBLICITAT, núm. 85000.
n44441444444.044444444444444+
Dar rer a Hora
francés va cam.lar radicalment
iii situarin en la puntuad& Pa-risis.
Iluitan1 a 1:1 miaja distan-cia,
i Torres, que en aquella mn-dalitat
n••,s mis un esgrimista,
va haver d'acusar repetidament
cops quo li trametia el sea
adversari. En la darrera represa,
Torres va n'a r en gran
manera. En vista d'això, els ju..-
geS Ii C011tnnlirell 1;1 110Ciaiti, i el
pUblia bi donà lt seva confor-miia
t.
Fai el tarnen combat, Veja da
arare a l'esperance lerreaserra
Cazorra. L'egarene va obligar Vi:
tija a abandonar eta iniciar-se la
Illitünn represa, allegant tina
ferida a la cena duela. El con.-
bat va esaer interessantiassim, i
al finnl tiA !Mes les represes el
efilalic va aplaudir-los calorosa-ment.
N'Oda estar nroll variat,
erra ni, va podCr rgniatir la ron'.
bal ivital de Cazorro. Exreptuant
la lercera represa. Ptt la qua! el
torrassene va neiSPr
ineet. teles les nitres, a mesura
g iba AVallrIlVil el :anille-d, eren
faVIll'ilhlüs a Caaorre.
El públie neondedit alnhilda
:tara boa aforttiosamenl.
En la resla del programa. 'Mal
vn vónéer SalM11, per abandona-ment
a la tercera represa. En els
prolinii»nrs, 1:ene! 11 va vimeer
m mpi. per punts. i Albiol a Roe
mero, tamha per punts.
ONEINS
4.0.011# Per una entes& europea
Es parla d'un pacte danubiä amb
participació de Polònia i
Benes •'entrevista ami) Litvinov i es diu
que visitarà Mussolini u Naeions favora-bles
a la eandidatura de la U. R. S. S.
1Les relaeions nipo-soviétiques
Roosevelt cleeiele ia
nomenar una colmas-sió
d'arbitratüe
Washington, 5. - Des pres
lea greus vagues de Califòrnia,
resultes amb relativa rapidesa,
hom pensava que ne hl hatiria
conflietes obrers dnrant llar;
lernps. Pera aquestes previsimaì
han fallat anda el fet d'esclatat
la vaga textil.
No es !rada d'una qüeatió
'tamice, en el senlit estricte de
la /qu'aula, silla de reivindica-d:
111S sindicals, que els indus-trials
textils només volien
neixer parcialment_ ni:11;ra( que
el Gavern havia aconsullat
induslrittls una actitud concilia-dora.
La indUslria taxtil, des de fa
alguns anys, Ola trasIladat del
!lord al sud. i adualinent el 63
per 100 deis establiments radi-quen
als Esiats meridionals.
Les dues forres poderosas, la
deis obrers. eapitanejals per Ger-deprzi
tdenai tiedd ‘e‘l .oila.kaa,nrisiteredxe 11: o el iss ea del "Txelluskin ▪ ' id
tiles, i la deis industrials, artail
president del Colton 'lux-hile
lnstitute of New aajra., aje
entrat en Huila avui.
L;any passat Sloan s•havla
adherit a la N. 11. A. :leed:tima
Im setmana de quaranta horca,
pera ilarrerament ha eregut ex-cessives
les concessions Idea als
Sinditails i ha randa t'actitud.
La Hulla es deseabilella ami)
gran violencia. alonlre els
ttitls asseguren que als Estala
del sud noniti s anirh a la vaga
el 50 per 100, Gerinan n'en que
rotijitill tara vaga el 95 per 100
tel cene obrer textil.
Als cercles polities es remt
.-jue la solució del conflicle
pan únicament de l'actitud que
prengui Roosevell, el qual, po-pular
entre lea timases obreres.
veu accenlar-se eontra l'hostili-tat
dets industrials i dels finan-
C1'1, que afirmen que el presi-
:lean ha afavorit l'arrelament dei
-sta 1 sine lt releed.; d'Uptun
Sincla ir com a governador dc Ca-lifarnia
es rotrrnt rom a oren-ple).
Els partidaris del Presi-dent.
afirmen que es cle tata ne_
eessilat denar als treballadors
les satis:fas: datas a qu fenen dret,
hreeisatunet 1 que iii els I einpt
cl subve.rsisme revolucionara
Segons les darreres netícias
deis centres textil; del sud. a
Carolines han fet vaga 60.000
obrera, raentre en segueixen tre-ballant
75.000.
De tetas matteres, la xifra to-tal
de vaanistea. !., egons les i1:1-
des governamentals, sumen un
rutiló i quart sIe vaguistes.
Nova Yark, 5. -- La prinida
jornada de la vaga ha acab: s :.
sense greus incidents coral es
t ern la,
Sobre un efeetiu le 1100.000 va-guistes,
200.000 seguiren l'ordre
de vaga. Les notieies que arri-ben
demostren 11111-. altres obre,.•s
segniran de vaca.
Els obrera dr la seda de Pelee-son
fiNcivri Jersey) es declara-ren
en Va ga des del mala En le-tal.
20.0 00 obrera.
Els vagnisles rernrregueren la
regia de Charlottewn, a la Caro-lina
del Nerd, i feren tentar rara
de 10 fabriqueS.
A Eallriver (Massaehussets'
la ponen' PS Va retire n ddigniti
a diSlafiriir ele SPIIS rPNa'llanrs
tal dailliberar 30 11 rthrers asse l
en una fabrica per mes ‘1,-jals .
vaguisles,
Na se sap el nombre de vid
neS. -1
La C2MISS16 d'arbitratge
TOISKES VA VENCER PAN181S,
PER PUNTS, 1 VITRI ASAN-DONA
DriVANT CAZ3R30
Desp rOsa de' l'exeelient coinhal
efectual per Parisis davant
serian, heia Va creure'etivenierd
cercar una Ifnia comparativa en-tre
el boxarl o r base i Easier 1. 11Z-Id5,
per tal que aquel! que restr,e;
mes ben sittiat pogin's dieser ava-ra'
a .1 “ 501. GirOn es. El comtal
que tema aquesla finalitat es va
celebrar anil pasada. 'mire el
francs Parisis i Xavier
abvi dir l'ex1ecia.16 que
ia
v100 al final (lis
rle :lanar un boxadar nada_
nal per a Iltlitar anib 4aironas.
In Huila, peró _ coin setnpre
que és tinib expeelarid,
no N n1 r t• alIllar inle-ressaill.
Toles lea dou represes
en que Pitlava f el coro-
1a:1, foren desenvolltpade.s anan
un jne ni alt confía; per pat .( dels
ob)s protagenisles. En les biR [)ni_
linees rep reses 'Eo t,ea ea
a dominar el SPU adversari. Amb
gran cornbalivital. Torres seir-pre
va portar la iniciativa. Pn-
,Fillln que ealpia efiem,:ment
els sens peculiars culis a l'esid-rene
i ala flanes.
PariSis,
laut amb lieta. Tant alai:ame
a partir de la setena represa, al
DE BARCELONA
ROXA
II L*OLY-ä!Plt.
masa ala Wrangel hi ha 200 quilbme-tres"
Es des d'aquest can de Valcan Que,
ja en els temps antics, els Txuktxes de
mirada penetrant dese:oh/tiren lilia Ila-nyarta,
inconegeda d'ells. Es distingeix
triolt he en un dia clar d'estiu. Es mun-tanyosa,
hi ha escassa vegetació, d'una
rigorOs. L'hivern dura neu meses amb
terribles freds i borrasaues de nen. Les-tia
és curt, je rurn á.5. Lilia está envolta-da
tot l'anv de gels i amuntegaments de
tornsr, irnpossibles gairebé de travessar,
Als voltants es troben morses i anees
en abundancia. L'illa Wrangel va estar
molt temps deshabitada.
Els hivernants sin quatre europeus i
seixanta-quatre esquimals.
El “Taeliuskin" els porta una estaria
radiofónica, acumuladers per a la
illurninació eléctrica, tina casa desmun-table
de set peces i Provisioes de boca
Per a tres anvs. El rellevament compren
dissrt treballadors de les estacions  a-
!ara i dos empleats de factoria. Entre
ells, dos nieteorOlegs, un biOleg, un met-ge,
un mccanic, un radiotele grafista. Hi
ha cinc dones i dues criaturee.
El trehall a realitrar és enorme. Cal-dra
aixecar un ola geolägic de
practicar el mesuratge geociéSiz. orga-nitzar
la cria de guineas blaves.
"Txeliuskin" porta abecedaris en es-quimal.
Per primera vegada es proce-dirä
a la liquidarle, de l'analfabetisme
entre el5 esquimals de lEla Wrangel.
16 de setembre. - El "Txeliuskin" ha
passat el merida tRa i lia entrat, per ama en l'hemisferi Oest. Pena això no
ha canviat en res la situad& L'hemis-ter:
Oest està tan ele de gels con: l'he-misferi
Est.
A la nit després d'un seriös atac
ENVIEU LES NOTES
EN CATALA,
Fines: •
DRAPEAU,
MASSÓ
i PORRÓ
Popula rs:
KAYREL
i COSMO.
MUTE
manyes seran paüa-des
en mares
Roma, 5. - FI virtut d'un sie -rel
les dispo.drion 5 del (mal s'apl'earla
innuediatanicnt, tot; el; paganients
le mercaderies procedents d'.\ lema-nya
seran, d'ara endavant, Id 5 en
mares alemam 5, adquirits per Flin-titut
Nacional the ralleis. al tipus que
ei cotitzi ea la Bolsa.
.11Me.
VAGA DE TRANSPORTS
A TOQUIO
Per hay ap estat reduït
Jornal dele obrera
?afluir,. 5. - La una; d'emplcats
de transports 1am anunziat la vaga
general per a atad. Ha etiblicat
manifest de:larant•se oposats a la re-organazacii.
de tramvies
tamo empleats-dits la nota-. (fes-eta%
d'haver-let paasí Ulla penSiti 415
1.000 ic ti s. han estat pagat; alltb un
safari icrtament reduje.
LA PUBLIOITAT. Dijous, 4 de setembre de 104
eteearsi•nions•
1
* S'estan ultimant el; detall, per
a Una propera sessió de cinema so-viene
a prems económics.
Oportunament s'anunciarà el local.
dies i preus d'aquestes interessants
sessions.
* La Comissiii organitzadora de
la passada festa del "Dia del Cinema -
comunica a tots els clientatOgratistes
que feta la liquidació de la dita fcsta
sha obtingut un benefici liquid de
2.47245 pessetes, la qual quantitat ha
ingressat a la calza de la "Germandat
del Cinema".
La susdita Comissió mostea el seu
agraiment a motes guantes persanes i
entitats aue amb el seu generós des-prendiment
han contribuit a l'éxit de
lesmentada festa, ço que no solament
va proporcionar uns mornents de sani-tosa
alegria i confraternitat, sinó aue
tan/be ha aSsolit au gmentar amb una
bona quantitat les reserves de la "Ger-mandas
del Cinema".
Dese,paregudes ha causes que moti-varen
la suspensió del repartimeat
deis premis de la cursa ciclista cele-brada
el dia esmentat. aquest reparti-arent
tindrä llar el dimezres. da 29
lagos!, a les dotan del luan. a la casa
Exclusives Jaunie Costa, narren del
Consell de Cera, 317, pral., ço que
s 'avisa als participants da ia cursa per-que
se servaeixin pasare a recolVe el
dit dia els premia respectius.
* Ha tornat d'Amèrica el senyor
Joan Letsch, on ha deixat installada
una organització d'iin.n. :ca-Filnis S. A.
per a la distribució de pellicules a la
República Argentina, ami) domicili a
Buenos Aires, Rio Bamba, 423, i ha-vela
establert relacions comercial di-rectes
a la República oriental de l'U-euguai,
i a les de Xile, Perú, Bolivia
Equador.
Ami) aquesta organització. el senyor
Letsch. Ira obringur la garantla que
totes les penícules produides a Espa-nya
i distribuides per Ibérica-Film; a
América obtindran la mes amplia
circulació.
La primera pellicula espanyola P re-sentada
per Ibérica-H/11s, S. A., "Do-na
Francisquita", s'esta projectant a/1lb
éxit en els mis importants cinernes
d'América del Sud.
-Doña Francisquita" es la primera
única pellicula parlada en castellä
produida a Espanya que ha tiugut 1 ho-nor
de figurar en els programes de
tots els cinemes de categoria.
La imporrantissima colbnia espa-nyola
resident a l'Amèrica del Su d .
segueix amb interés els esiorços de la
producció cinernatogralica a Espanya
i es lamenta especialment que, per la
manca d'orgaMtzac',O adequada Per
part dels productor, espanyols, no es
projectin els diferents films produits
a Espanya.
El públic sud-amena esta ben as-sabentat
dels films espanvols per :a
difusió i informació de les revistes
cinematograiiques i pels mis impor-tants
diaris, particularment pel gran
rotatiu La Nación". de Buenos .Ai-res,
i també pels diferents diaris edi-tats
especialment per la c o lón :a esP a
-nyola, tals com "El Diario Español",
"El Correo de Galicia". etc., etc.
Ibérica-Films esta a disp osició dels
productors espanyols Per a estabEr
contacte tue cal arnb el cinema d'A-mérica
del Sud , on tant sMteressen
!ser les produccions espanyoles.
* En l'avene de material de Dis-tribuidors
Associats. S. A. (D.aSA)
ha cridat l'atencie el magnifie lot for-ma(
per "Siempreviva". "Dik Tan-pis",
"Mademoiselle Zaza", "El jadio
Suss", "Héroes y monstruos", "La
ninia constante - i "Chu-Chln-Chow",
les millors pellicules produides darre-rament
pels famosos estudis anglesos
Gaurnont-British.
De "El judío Suss", sabem que en-cara
no está enllestit el muntatge ni
ha estat encara presentada als empre-saris
anglesos.
El senyor Salas, propietari de TAt-läntic-
Films, ens ha explicar que la
sera casa te un contracte amb la
Gaurnont-British de "primera selec-ció"
de tots quants films surtin dels
seus estudis. Les pellkules d'Arlantic-
Filme no seleccinnade queden Iliures
per a la venda directa a altres distri-buidors.
A pesar de tan avantatjosos
privilegis. ..‘tlitntic-filittS 110 s'ha con-sidera
t mai antoritrada per a titular-se
"coacessionäria" de l'esmentada
marca, car emiten que el dit titol so-lament
pot ostentar-lo el que tingui la
concessió exclusiva de to:es les Pel
ales. -lic
Negociem els cupons dels deutes interior, exte-rior,
arnortitzables i ferroviàries
Venciment primer d'octubre vinent
(MININA GUIRASSADA °AMES DL LLOGUEll
souf a gusidar valora. dihNinlnnt8. 101R11 I al p ea un:teclee
de valor
Compeitimente deis de 22 penseies entinte
Pol visitar-se tots els dies feinere, de nou a dues.
SOLER i TORRA Germans
BANQUERS
Rambla dels Estudia, 11 i 13, i Bonsuccés, 1 i
EL PATRONAT DE L'IL4BITACIO
Sindica* «Wat d'ObIleaolonlates
El dissable passat va tenir
lloc la reunió convocada pel Sin-dicat
Oficial d'Obligacionistes
del Patronat de I'llabitació, pre-sidint
el Coiníte j amb assisten-da
de nombrosos obligacionistes
representacions de la Banca
obert Facie, el delegat asses-sor
representant dels obligado-nistes
en el Ple Comité execu-lit'
del Patronat, senyor Joan
Pardo, explicà l'actuació del Sin-dicat
j dels seus representants
en aquell i en la Junta d'ordi-nació
financera j els resultats
apreciables en el moment actual,
donà compte de les propostes
suggestions que ha fet el Sin-dicat
encaminades a una solució
conjunta del problema i expressà
la seva confiarlo, que molt aviat
eorgites l'esmentada solurio a
base de la coHaboració efectiva
de l'Estat, de la Generalitat i de
l'Ajuntament,
El senyor 011er, vocal de la
Junta d'Ordinació Financera, es
va referir especialment a la re-unió
celebrada per aquesta, i
remarca l'espec¡al interés de
senyor Carlea Pi i Su-men-,
perquè es doni un gran
impute als sena treballs, interès
que oomparteixen tots els sens
membres, els quals han arribat
a una total coincidencia quant
ala punta bàsics i al procediment
per a resoldre l'aseumete.
Ele senyors Aguet1 Ferrer i
Ltufs Berger, amb l'assentiment
uninime dels "Tilinte van fer
constar la satisfacció pels tre-balls
portals a terme i la mes
entnatistica fel¡citació al Co-ma&
S1 esnyor Massona txpoeä el
seu parer, que s'hauria hagut de
fer complir l'aval a l'Ajunta-ment,
donant-se, però, per satis-fet
amb unes explicacions dels
senyors Lluch Pardo.
El president de lacte, senyor
Noguero, després de remarcar el
bon caire que ha pres l'aesump-te,
declarà closa la reunió.
Cursos i Confertncies
CURS DE LA LLENGUA "IDO"
La Societat ¡dista Espanyola bé
(.-tablert un cura per correspondencia,
completament gratuit, de la llengua
internacional "Ido" (Esperanto refor-man.
Aquest curs és de fácil apre-nentatge,
puix que sols consta de
quinze lliçons.
Per a informes cal adreçar-se al se-cretad,
carrer de Premia. 35, Santa-
Barcelona. adjuntant un segell per a
la resposta.
?E R A AVUI
Federaci6 d'Alumnes i Ex-alumnes
de l'Escota del Tratan. - A les 19,
conferencia per A. Rovira i Virgili.
Terna: "La lluita de classes a Cata-lunya
en el segle XV". A :a sala
d'actea de l'Escola (Urgell, 187).
Casal d'Esmarra Republicana del
Camp d'En Greabot (Roger de Flor,
núm. 381). - A les 22, conferencia
per J. Tornas i Fiera. Tema: "Els
naciorrafismes ibèrics".
Atenas Republick Faderal "La Fla-tua"
(Salmeron, 6o, i St. Domes-ice. 1).
A le. 22. conferencia pública per Abel
Vena. Tema: "Flederalisme i el mo-ment
polític actual".
No podes publicar les notes
pregades que no vinguin es.
era« en catali i amb un
Untbre o signatura coneguda
El Cuneen Central de la Unió
de Sindicats Agricoles, en la re-unió
que celebrà ei dimecres
pasan!, s'ocupä detingudament
del problema que l'augment de
tarifes ferroviaries ha plantejal
als agricultors. sobretot en el
que fa referencia al transport
d'adobs animals ¡ productes
la terra.
Aixi mateix estudia les nor-mes
que per a acudir a la infor-mad()
oberta pel conseller
i Agricultura han esta(
publicades al BuIlleti Oficial de
la Generalitat sobre el projecte
del Reglainent provisional regu-lador
del subministrament
lectricital.
'rota els consellers aportaren
una infinitat de dados relatives
a aquestes dues qüestikkns, de
palpitant interés per als produc-tors
agríenles, i vista la sera
imPort gnc ia el Consell aeormla
per unanimitat gestionar dah:
organismes competents i de les
Companyies de Ferrocarrils l'a-plicarita
d'unes tarifes especials
per als productes agriroles i ma-
(Ches necessäries per a l'agri-cultura
i acudir a la informarin
oberta pel ronseller d'Econornia
i Agricultura, en el que es refe-reix
al Reglament del subminis-trament
d'electricitat.
L'Associació de Carnissers de
Barcelona celebrara junta gene-ral
extraordinaria avui, dijous,
a les cinc de la tarda, al seu
estatge social, Ronda de Sant
Pere. 31, per trartar de la si-tuació
actual del negoci de les
carne.
Els elements gremials de la
Confederació Gremial Catalana
preparen un important arte pú-hlic
que se celebrara en un tea-
Ire d'aquesta ciutat el divendres
dia 21 de Factual, a fi de recol-zar
el projecte de Llei que sobre
propietat industrial han admès
les Corta de la República.
Oportunanvent donarem mes
detalls d'aquest arfe.
FETS DIVERSOS
S'ha donat compte a les auto-ritats
de la desapariei0 de la ve-
Beta de 75 anys Maria Puig i
Badia, que falta del seu domicili
fa uns vint die-
El seu fill eiip Roure, amtk
domicili al carrer de la Provi-dencia,
114 bis, agrairà noticies
de la desapareguda d'aquellrts
persones que coneguin el sen
parador.
- A instàncies d'Emili
ver i Vilallonga, fou detingut un
individu anomenat Enrie Mont-serrat,
acusat pel primer d'ha-ver
sostret 100 pessetes de la
casa on treballa. La policia
trobà al damunt 75 pessetes, les
quals cOnfessá que procedient
del furt de que se l'acusava. Fou
posat a disposiciA del Jutjat.
- El nen Pese Penedès, de nou
anys, tít atropellat per un auto,
que Ii produí diverses ferides
la regid occipital, de pronòstic
reservat. Fou rural de primera
intenció al Dispensar del Ten-lat
i despres ton traslladat a la
Clínic de la Salut.
- Al dispensari de Sant Martí
fou assistida Carme López. de
anys, dc ferides a la cama
dreta, produides en catire d'un
tramvia al carrer de Valencia.
DesprAs de curad passh al seu
domicili.
- Al earrer de Salmerón, Jo-sep
Roure i Martínez, de 60 ames,
en intentar pujar a un framvia
en marea va raure i es produi
diverses ferides i contusions a
diverses parts del ros. Foil ami -
hat a la casa de 93-n'ora te Grh-cia
1 despres trasIladat a l'Hos-pital
de Sant Pan.
En el sorteig públic del Cupó
dels Ceca de Bareelöna efeclual
ahir, dia i de setembre, a lee
Marines del Cupó (Notarial, 1,
telèfon 14372), sortiren premiats
els números següents, de totes
les series: amb 25 pessetes, el
389, i arnb 3 peeeetee, els 89,
189. 299. 489, 599, 889. 789,
889 i 989.
La Delegad() d'Inserida ha
assenyalat per a ami els se-güents
pagamenls:
Josep Fortin, 3.000 pe.sseles;
ltuiuuir Horlet, 48.96975; .1 maul
Messeguer, 3.151; Llufs Prieto,
500; Felicia Pedró, 1.08880;
Garles Aguado, 741124; Joan B.
Molins, 71558; Juaquim Hurtad',
329; Antoni 13ergues, 1.18440;
lsidre Bassa, lei l 9 5; Joaquim
Corlada, 3044; Lluria Cervera,
65. 6.1; Josep Calderú, 12338;
PaU Estaper, 95152; Rafe' Ellas,
9 91 5; Fritneese (jama, 254.25;
Baltasar Gallego, 1.24875; Airar
Linares, 20832; Miguel Llopis,
1.41356; JoSep Llausol, 51780;
Bru Madet, 2.40701; Alfred Mur,
78960; Josep Mora, 21675; Jo-sep
Montagut, 39897; Josep Na-ranjo,
16666; Obres i tiendes,
1.34232; Julia, Pastor, 12338:
Intime Poch, 590; Antkkni Quel-glas,
12338; E. Remny, pese.
les 13.17305; Josep Juan Riera.
10416; Esteve Soler, 403; En ir
Vista, 62166; Júli Nillarrubia.
8225; Jariministrarid Principal
Correus. 22.42264; Cap Teli•-
grafs, 1850465; Director Sani-tat
Por:, 5.972; Foment Obres i
Consfruceirins, 51.39815; josep
Alter, 50539; Vicenç llenando',
24.50991; Isidre Liera, 57105.
- Recentment ar riba t de París
i Londres, el senyor Bastida, miel
Gran Basar de Sastreria i Cami-seria
del Passeig de Gracia, 18,
prepara la pròxima campanya
amb abundant material oblingut
a les gratis capitals que araba
de visitar i que tara qtte alleugi
la crisi actual solmetent les se-ves
n' ademes 1 valuckses cale-
¡ane jes rebaixes que pasearan
d'un 50 per 100, proposant-se
ensems que els seus modeis si-gula
intèrprets de les mes mo-dernes
creacions.
El diumenge vinent s'eteclua-
Hl una altra excursia a la Costa
Brava, a bord del vaixell "Virgen
de Africa", el qual sortirà del
nostre port, cera de costum, a
les sis del matí, per esser de re-toril
a les deu de la nit, inverlint
en la lravessia, tan! a llanada
c o nl a la tornada, escassament
quatre hores, durant les quals
hi haurà hall a bord. amenitzat
per una orquestrina.
LES SARDANES
L'Agrupaciú Cultural Atlänti-da
ha organilzat per a avui, a
les deu de la nit. una audiciú
8111AalleS que 'hidra. 'loe a la
Plaça del Clot, davant el Bar Va-ll
es , i a eärrer de la robla Fin-pórium.
- AvIli. dijous, a les deu de
la nit, i seguint la tanda de ba-
Hades a la Plaça de l'Angel, liii-dde
unto audició a cärrec de
lä robla Popular, organitzaria
pel Foment de la Sardana de
Barcelona.
- Per a dema, divendres, a
la nit, elidid() organitzada liels
Amics de la Sardana, m.le (tracia,
que (india lloc a la Rambla de
Prat (daviint del Bar Flor', a
oarrec de la e nnhla La Principal
Barcelonina.
Properes autlici ons al materia
lloc: Dies 15, 22 i 29 del mes
que som.
UN AVIS
DE L'A. E. TAGAMANENT
L'Agrupad() Excursionista Tagama-nent
Prega a tots els inscrits a lexcur-sia
en autocar a l'estany de Satis Mau-rici
per als dies R, o, lo i ti del cor-reos
que se serveixin passar arUi, li-jcuS,
de vuit a nou del cesta, al rar-ser
de l'Hospital, Ice. interior, per a un
assumpte /l'interés.
44+0+04441111+011.1441.41+et4-3.4
NO OBLIDIN QUE SÓN
els releen de i se es cenen un esemplir del
111111 111110 5111E Of 51111
tillailly-Ballnare -Riera)
¡ad hl Contri, Indisbit. Profissidi,
d'Initgya i P tttttt leas
-
Una!, 8.800 plgInai•
M69 de 3.500.000 de dado*
Manos Geogratle• - Indexa
SeccIó Extrangera
• astil Director, Uni
Pm: d'un •iiternplar cae/1;219K%
CENT PESSETES
(trait:. •ti Km a Iota Atalaya)
i SI vol anunciar eicaement,
amena en «mese Anuari
Anuarios hilitlitidiee y Riera Reunidos, S, A,
D'ele Cranalm OS y Si - BARCELONA
v11+1144/44+414441114~6******
ARXIUS 1 BIBUOTEQUE1
Finances
Moviment limad
MERCAT LLIURE
Despris de la irregularitat apre-ciada
en les jornades de "doble" i
liquidació, sembla que el mercat d'es-peculació
es n'ostra mis confiat i
hom observa bona disposició per part
de l'element contractador.
En les sessions celebrades ahir, en
particular la de Borsa, lactivitat
desplegada bou bastant apreciable, 'a
qual cosa pressionä els canvis pre-mié
s'aconseguissin nivells quelcorn
ialaguers. sobretot els valor, del rot-
Ile carriler, que tot i l'oferta de pa-per
procedent del mercar madrileny
aconseguiren tocar els limits fixats
els dies 29 i 30 . del passat agost.
la resta d'accions, la major part de
les quals acusen fermesa, es de re-marcar
la reacció de les Ford des-pees
de la nengera depressió que re-gistra
el dimarts passat.
Tanca flauta m't Mercat Lliure de
Valen en la reunió de Berta:
Tanca Alça o
Valor. Dia 5 anterior baixa
Nords 45.11(1 44-90
Alacants 35.65 34.80 -ho.35
Transversal 23.50
NI. Rif 50.50
Colonial 44.75
24.25 +0.25
50.75 -0.25
44.75 -
Aigües 162.o0 161 .75 +0.23
(hades 338.00 33905) -almo
Ford 173.50 171.30 +
Asland 55.50 55no ±(1.30
Petrolis 6./5 6.10 +005
Tramvies p. 44.50 44.50 -
Montserrat 62.25 61.5o -V0•75
H./Mines 300.00 300.00
La tanca anterior de Filipines és
del dia 29 del mcs que sorn.
BORSA AL COMPTAT
Els rotlles d'obligacions prosse-gueixen
bel/ sostinguts, amb !lea-gera
tendencia de represa, tot i do-minar
marcada indiierencia en la
contractació.
Els Deutes de l'Estas, amb escäs
negoci, queden en general a posi-cions
sostingudes; queden niillor dis-posats
Deute Exterior, algunes se-ries
del qual cotitzen amb avanços
entorn d'un quart d'enser, i Amor-titzables
5 que registren millones
d'un vnite.
Lea Obligacions Tresoreria de ;a
Generalitat cotitzen al mateix canyi,
99 enters.
Els valora municipals, tot
veure's gaire soHicitats, defensen ni-vells
precedents. Això mateix as
constata en el grup de Diputacions
i reclutes.
El sector carriler, sens dubte un
xic influt per la tónica desplegada
per aquest /Titile en el mercas es-peculatiu,
es ven iorça sostingut, i
acilmc dóna mostees de relativa fer-mesa,
en particular els Nord, algu-nes
emissions dels quals minoren d ui
quar t a ring enter. Les series G i I
deis Alacants seo-, les que registren
un avanç mes considerable en con-,
zar un enter per sobre el canvi iixat
ei dimarts passat. Metropolitä, tenis-sic;
1922, perd l'enser que va guanyar
en la sessió anterior, • 710o.
El grup naviler, no gaire actiu, però
ben sostingut en ,arnis. Transatlän-
'ira 1922 repeteixen a 15 entere; emis-sió
1925 espeCials, 83.00 (+0.25); :e5
1923 rernunten a 77 . 75 i-t-0.(70/•
El sector crelictrics, aigües i in-dustrials
no presenta osciHacions no-tables.
i la major part de cotitzacions
repeteixen nisehis precedents. Ifo.liii-quen
ms: Productora de Forces Mo-trius.
192o, 68.5o (-tot), i Metro-politana
de Construcció, 53.50
De les accions nornés es de remar-car
el canvi de Tramvies preferents
7 7; 44 . 50 (+ 0. 75), i Foment d'Obres
1 33 (+1)•
Mercat de Lletia
La sessió d'ahir en aquest
mercal. t rus u cc or regué a nab regu-lar
concurrencia; les vendes,
per, sense minorar.
Blats: lii ha poc hileras a fer
n ailapres, i Si alguna venda es
praelieä, es nomes que trab ge-nere
de la part dii Lleida, al preu
de 50 pessetes, vag0 surtida.
Despulles: Per ara no h¡ ha
cap variacM, els preus es van
sostenint. Les ofertes no sön,
gil ire actives.
Mongetes I cigrons: Malgral
que la demanda no es gaire
apreciable, les ofertes abundo-se
a, P is preus, de moment, no
alisen Vaniklelo.
Dels aletea generes en farem
referencia en successives infor-inacions.
FANTASIO
DISSABTE, ESTRENA
Un film vigorós
i apassionant
CINEMA AMATEUR
BANQUET A HONOR D'EUSEBI
FERRER
Ahir a la nit se celehrä al restaurant
de l'Estació de M. S. A. el sopar amb
qué els companys cineistes de l l Assecia-chi
de Cinema Amateur obsequiareis
Eusebi Ferrer per l'hit que van obte-nir
els seus films "Festa majar" i "Laie
Barcino" en la 11 Biennal de Venecia,
eme situä en un pla de superioritat ma-nifesta
la nostra cinematografia amateur
nacional.
Es Ilegiren diverses adhesions
ments cineistes de jara de Barcelona,
l'hora del brindis s'alça el senyor jauctie
Marco, president de l'Associació de Ci-nema
Amateur, que agrai en non de
tots l'esforç constant i desinteressat
d'Eusebi Ferrer, que a la regada que
s'afirma com un del, nostres millors
realitzadors, ha subtil donar levident im-portancia
internacional de la nostra pro-ducció.
Seguidament ieu ús de ia pa-raula
el senyor Roig i Prusia, que par-la
com a amic de l'homenatjat, i aproii-ta
l ' avinentesa de celebrar-se al mateix
local un banquet organitzat per "Teatre
Selecte" a l'autor teatral Navarro Ces-tabella
i a l'actor Entic Lluelles per
glossar la importancia i esdevenidor
les arts catalanes quan aquestes estaa
inspirades en un veritable sentit nacio-nal,
recordant les glòries aconseguides
pel nostre teatre i les que han de rri-reixer
les nostres obres cinematogra-fiques.
El doctor Jeroni Moraeues-membre
del Comité de Cinema de la Generalitat
amant fervent del nostre moviment ci-neistic-
rernareä el triomi moral del ¡lo-rió5
viatge a Venècia. Finalment. 4/115
el seu fi hurnorisme. prega a l'homenat-jat
que procmés engreixar-se per esde-venir
mes fotogenic en les informarioas
gräfiques en acres futurs.
Per últint. amb brees paraules
Ferrer agral a tots l'assistència I els
elogis que, ben merescuts, se Ii tribu-taren.
Entre els assistents, ultra una nedrida
representar) de companys de l'Assoc:a-cinS
de Cinema Amateur, veiérem co-regula
element 5 de l'Associació d'Atraes
de Ie Arts de Terrassa, Secció de Cine-ma
del Centre Excursionista del Va-
Ibis, Cinematic Club i Centre Excursio-nista
de Catalunya.
El que jo se
de la dona
1
per LLUIS GOMEZ
"El Estudiante"
"La Roía de qui m'enamori" - es'
crin aquest valem torero - "ha dz
tenir primer que tot i sobretot ua
cutis blanc, clar i fresc. En una dona
és 'a bellesa del cutis el que mes
sedueix els !tomes, niolt tnés que
qualsevol altre atractiu. Cap cola anfo
cspinetes, ponis dilatats o altres de-fectes
no pot esperar conquistar rho-ne
dels seus somnis. La dona mes
formosa del sisón ens coniessi que
el meravellós rostre que tenia el de-via
exclusivament a la Crema Tolu-
Ion, la famosa crema parisenca. Per
as dic que totes les noies que
de s itgin tenir la bellesa clara i fas , i-naclora
que atrau els bornes bandea
demorar aquesta preptració mera-vellosa."
La Crema Tokalon, Color Blanc.
conté crema fresca i oli me-digerits,
anihulós amb ingredients
nics i astringents. Penetra instamä-niament
i profundament als ponis
i puriiica les materies irritants a les
quals l ' aigua i el sabó no han pesar
arribar. Les espinetes van dissolent-se
fins que desapareixen completa-ment,
u estreny eis poros dilatats. To-nifica
i asseça una pell greixosa i 'a
torna suau i avellutada. N, iracassa
en cap cas. La Crema Tokalon, Co-lor
Blanc, proporciona rapidament al
cutis una hellesa clara, fresca i suau
en tan alt grau, que cap home na
pot resistir. Es garanteix l'hit; si
no, es tornara es diners. - Nota:
La Crema fokalen Blanca, sense
greix, es ven ara en tulis al preu
Pies. 265 cl gran i Pies. lo el petit
(timbre infles).
111~1n111111.11111.211n11
ha mon a 82 anys
havent rebut els Auxilis Espirituals
(A. C. S.) -
Els qui la ploren: fills Dolors, Joan i Ricard, filles polítiques Rosa
Escolie i Paquita Cortijos, neta, besnéts, nebots i familia tota, en recor-dar
a Hura amics i coneguts tan irreparable pèrdua, els preguen que la
tinguin present en llurs oracions i que se serveixin assistir a la casa mor-tuòria,
carrer de Tamarit, 193, quart, primera, avui, dijous, a dos quarts
d'onze, per tal d'acompanyar el cadàver a l'església parroquial de Santa
Madrona i després a la seva darrera estada, Cementiri de les Corta.
NO ES CONVIDA PARTICULARMENT
Faustina Teixidó Serra
VIDUA FURES
AZIMnIlth.
FESTES DEL XVII ANIVERSARI
DE LA SECCIO D'EXCURSIONIS-ME
1 FOTOGRAFIES DE
L'ORFE() DE SANTS
Aquella secció ha organitzat el se-güent
programa de festes per al present
mes, amb motín del seu XVII aniversari:
Avui, a les den de la vetlla: Conferen-cia
a càrrec del contoci i professor
Lliris Vaquee, que dissertara sobre
"Cultura física". Acte seguit tindrä
una serie de projecciuns a carree del
contad Andreu Tubau.
Dia o: Excursió amb autocar a Tos-sa
de Mar.
Dia 16: Visita matinal a l'Aquariu:n
a la CoHecció zoológica del Parc de
la Ciutadella.
Dia 20, a les deu de la vetlla: Con-
(«inda amb projeccions sobre "Bells
indrets de Catalunya", a careen de Jau-ose
Morell, del Club Muntanyenc Bar-celonés.
Dia 23: Excursió familiar a la frior
del Ferro i castell d'Aramprunyä.
Dia 30: Excursió als Plans de la Gan-ga
i castell de Centelles.
ACAMPADA AL CASTELL
DE L'ARAMPRUNVA
"Palestra" prega a totes les entitats
que assistiran al campament excursio-nista
del castell de l'Aramprunya la nit
del 15 al 16 del corrent qUe tramenn
ah carrer de les Corts Catalanes, 592,
principal, per set el dia toi una relació
del nombre de tendes i d'acampadors
que hi prendran part, a fi d'organitzar
degudament els serveis accessuris del
campament.
El dia 16 al mati timba lloc una cur-sa
excursionista organitzada pel C. E.
Minerva, i despees nuita a ronda, en la
(mal prendran part alguns dels millors
equips dat/esta especialitat.
Es donaran les dades complementades
d'aquests actes per la premsa i Per la
radio.
De Catalunya. - Biabe, 3 Cir a 131
Rambla de Santa Mònica, ag, segon
Joventut Socialista de Barcelona,-
(Oberta públic tots els dies feiners,
de Set a nou de la nit Diumenge s.
d'onze a una del mili)
Acci6 Social. - Amadeu Vives, s.
Academia de Sones Lletres. - Cas
'el. del Biebe Catador.
Academia de Medicina i Cirurgia.-
Carme, 43,
Pedagògic Experimental.-Tra
vessera de Dalt, 74.
tolda.
Acadtmla Catalana de Selles Arta
de Sant lora - Caza Llotja (di
nou a una). Especial d'Art 1 Arqueo
Social 1 Industrial. - Urgell
t'amero 187.
D'Arqueologla (antic Pelan de
les Arts Gräfiquee del Pare de
Moto ju'ic en cura d inatatlari0)
D'História Natural -
dele Estudie, 3 (Academia (1.'
Ciencles).
1
ii
EL NON DELS ESPECTACLES
D'UN FILM A L'ALTRE
* Amb motiu de la benedicció del
seis banden, el Warner-First Club ce-lebrará
el vinent dia 8 de setembre
un banquet corrunemoratiu.
Apadrinara el bandeni la senyoreta
Pilar Lizarriturri, secretaria de la
Warner Bros First National Filias
S. A. E. i a la vegada del Warner-
First Club.
Per l'entusiasme que Mostra la di-rectiva
d'anuest Club en la seca or-ganització.
promet ésser un ilastival
brillant i del qual guardaran els seus
assistents un record n'oh grat.
BARCELONA AL DIA
La Vida Corporativa NOTICIES SOLTES
Any 56.—Núm. 18.741.—Preu: 15 cèntims
SUPLEMENT DEDICAT
A
INDUSTRIA 1 COMERÇ
DE CATALUNYA
1111N11113113111111MMIIUMMEOZ RUZ
,:lIMOBLES CASA
GRANS TALLERS 1 EXPOSICIO
Fabriceció de Mobles en tots els estils i categories
Construcció perfecta i garant da :: Actualment gran
exposic 6 d'habitacions disponibles :: Directament
de' taller al client Visiteu-nos i sereu comprador
per la qualitat i els preus reduïts
▪ GALILEU, 51 1 53 i 55 - Tel. 31596
▪ lainanteamtioneaseetesemaimummtneuenistionemeauedereeneeffaritimataafflomueseeeneee
• BARCELONA (Sants)
11313111E1111111111111111111111211111111111111111111111111110einal •• n • nn ••ame
1111111111112 I II II II II II
•
"Shanghai de IBSA"
...Un perfum plaent als
sentits que sempre
persisteix
EXTRACTE
LOCIO
COLONIA
POL VORS
IMPORTANT: IBSA es complau a assa-bentar
que ha posat a la
venda els meravellosos
"Polvos Shanghai de lbsa"
1
LA PUBLICITAT
KEDACLIu 5 ADMINISTIIALIO: COI1TS CATALANES, SIL t er — 1'ELICF0t1 51430
TALLEAS D'IMPTIENTAI CAERER DE BANDADA, 11 I 111. — TELEFON 10603
DIjous, 6 de eetembre de
SUPLEMENT DEDICAT
A
INDUSTRIA 1 COMERÇ
DE CATALUNYA
BARCELONA
INDUSTRIA 1 COMERC DE CATALUNYA
C.NSS
Articles de gust i gualiat a preus mil reduïts
i així el públic sap distingir 1 apreciar
Ronda Sant Antoni, 62 a l'elan 13952
té la seva explicactó...
En parlar del passat de la indús-
Ira catalana, cal cercar el punt de
partida a les acahalles del periode de
Reconquesta, vers mitjan centúrra
detzena.
Estructurada en l'Europa rnediter-rama
i occidental les nacionalitats sor-
,es de les sedimentaci ons raciala
peaduides per les rivades dels nobles
baraars que culminaren en la irrupcia
sarraina. cada un dels nous nobles
j•astats amb el llevas d'aquestes.
a l'escalf de les Iluites allMe-ra.:
ares o concrecionadores. sohrer
d'energies s expansionara enfora un
coy desembarassat dels entrebancs de
sera constitució interna. Rera el
per:ode formatiu les natas mercants
soicaren pacificament la Mediter-rinia
i emmenaren els productes
duns 'loes a d'alares. Segons sembla,
primers pobles mediterranis que
reprengueren el cornere maritien ro-ren
venecians i genovesas. que en.
ungits aquells en Ilurs illes i aquests
en restreta llena litoral als peus de
les montan es hagueren de cercar a
través de l'anapla mar que eis obria
franc canal per als negocis rexpan-tia
de Ilurs activitats cohibides per
topograf'a local. Aquesta renaixen-
%1 de la navegada mercadera fou
iniciada cvap al segle IX.e. Pisa, es-tanulada
per l'exemple dels seus
reina, els segui de la vora.
Venecians. genovesas a Msans s'en-senyoriren
de primer antuvi de la
Mediterrània occidental. El veinat ja
sartal que tenia en constant inquie-tY.
es pobles termenals de la Ca-
• 2 . 2-r a vella, no els deixava Murar-ele.
AM • n• n• NIMMY
Girona, núm. 85
Apartat de Correus 734
•••••••• 1111.. «11.,M.,n•• nn••n• •••••n
Ilargament a les arts de la pass,
pala que notnés es poden ocupar amb
tobresalt dels menesters mes indis-pensables
a les necesitats del visare
Pecó quan el perill moresc fou
nyat vers ponent amb les reconques-ts
dels segles Xll.e i XIII.e, ales-estimulat
l'enginy deis cata-lans
pel comerç que Veneja, Ge-nava
i Florencia feien amb Barcelona,
cona sigui que l'agricultura no padta
aupar toas els bracas desvagats per
: saaairaganient de les Nunca la po-
, ;acii, urbana empesa pels mercadees.
• -,cupä en les activ.tats manufactu-
,eres enlairant una indústria casolana
a . pla expausiu d'un comen; atnb l'ex-
:frior.
Mentrestant, despees de dos segles,
el tràfic mercader de la af editerräma
r-cidental s'ha cates cap a l'Orient.
S egt15111 el solc obert per les croades
a Terra Santa, a partir de 1093.
El canal no tarda n'as ga a ésser se.
g uit peis catalans, torra ens diu Naco-au
d'Olwer (1). primer com a pe.
!terina o guerrers, bentost com A
traficants. Ho palesa l'existencia d'u-na
colónia de mercaders barcelonins
a 'E r . a les coste: de Siria, segons
el testimoni d'un document de l'any
1187. Pera el moviment comercial
barceloni extraterritorial ve d'abans,
eran ho prova el que escriu el riatger
Benjami de Tudela, que en passar
( 11 "L'Expansió de Catalunya a
It Mediterrània Oriental", päg, tn.
per Barcelona l'any 1150 hi traba
niercaderies exòtiques comerciants
de sass els paisos de la Mediterrä-nia,
des de les costes africanes bias
a Bizanci.
Dones be: l'inici de la base del
comerç català fan el desenvolupament
industrial de les arta del teixit ,
bis ncament la manufactura del drap
de llana. Es cert que ara cona ara
les dades concretes del triiic drapee
Catalunya enfora. per manca d'estudis
continuats i aprofundits, sin molt es-parces.
Amb tot. sin ja en la sera roque-dat
ben significatives. Trabern que
d'enea del segle XIII.e, Barcelona
tenis establerta a Sevilla una llotja
per a la venda dels seus draps de
llana.
De les manifestacions del treball
llaner dan en trobem provea clirec-tes
o indirectes, des del mateix segle.
Aixi. des de l'any 1200. Pene 1, en
el seu ''privilegi de pau a treva", posa
sota la protecció retal els blanquees,
texidors i altre oficia tal cotas é;
dit en les "Constitucions de Cata-lunya".
Segons Caprnany —l'autor que dia-na
la més abundant collita de notes—
en diverses tarifes publicades entre
1243 i 1271 san anotats els draps de
Lielaf a.
En el "Llibre werd menor" de Per-pinyä
--citat per Pierre Vidal— hom
traba que hi havia en aquesta vila
obradora de draperia". L'any 1257
figuren entre els consellers del Can-sen
municipal barceloni nou
Telèfon 21531
BARCELONA
n••nnnrvIMIMMe-M.1
res" o paraires. es a die. "fabricants"
d'anides de llana. En una confirma-ció
de privilegis a la vila de Puig-cerdi,
lela l'anv 12.7o. tael rei Jaume
de Ma llorca, era prohibida l'entrada
de drap foraster perque no les cocas.
petencia a la producciO local. Altra-ment,
en les tarifes Je generes pu-blacades
l'any 141, que és un regla-ment
per a corredors, es parla del:
draps de Bany oles, Valls, Sant Da-niel
"i altres liocs del Principat'
afegeix Caprnany.
El 1279. segons Pierre Vid al . bona
traba presents quaranta-quatre mea-tres
paraires amb que constituaen
rofki de pafaire de la vila de Per.
pinyi", ei dia que es ieu la compra
de diverses cases "per fer els obra-dors
al carrer dit de les Paireries".
Tres anys míe lar& els teixidors
d'Agrarnunt pagaren la magnifica por.
talada majar de l'esglesta parroquial
i el bell crup de FAdoració dels Reas
de la clau de l'are central. genero-sitas
testimoniadora d'un gremi no-drit
i iloreixent.
L'any 1293, Vic es reclimia de 7.orai
5011s que gravitaren sobre la sera
producció textd llanera, indici tambe
d'una activitat productora important.
A Barcelona, en aquesta epoca la
indústria textil devia essen anolt ge-neralitzada
entre els sens veins Per
quant en les "Consuetuds de la ciu-tat
de Barcelona sobre les servitud•
de les cases i honors, vulgarrnent di-les
d'En Sanctacilia", que hom sainase
redactades en el regnat de Jame I
o en el de Jamete la slai fan indi-cacions
per a la instaHacia dels telers
de llana, III 1 cató, per tal que ne
causin cap molestia al reinas.
Josep Ventalló, en la sera "Histd-ria
de la industria llanera catalana",
afirma, no sabem azul, quina certesa,
que en camelear el segle XIII.è
tema malta anomenada la manufactura
&apera a Terrassa; si no és ben se-gur
és almenys probable aquest des-envolupament
industrial de Terrassa
dins Vesmentada centúria.
Tetes aquestes darles referents a
diversos indrets de la Catalunya d'a-quests
temps evidencien que la in-dústria
textil, i cspecialment la llane-ra,
tenia en el dos-cents centres ma-nufactmers
en molts indrets de la
:lastra terna.
Aquesta expansfó fou afavorida. in a.
cialment, ultra pel iet de completar
la utilització d'una ma d'obra indi-vidual
(al cantp), o collectiva (per
viles i ciutatsa desvagada per altrrs
ramas d'ordre itsiogräfic i d'ordre Po-li
tic.
Per fer exposicisí de les printeres
traduirern uns fragments de l'obra
- Etude 5. 15r C011,151 val des papal.
lations rurales du Roussillon au 11/:).
yen â ge". de J. A. Prutail. Diu aquest
autor: "L'extensió dels pasturatges
els costums agricoles de la regló ala-vararen
el de:sena-aluna:luan de l'actt.
r.tat pastoral. Les jariniere; granges
cistercienses s'In !limar en gairebe ex-clusivarnent...
Cal suposar que l'abwi.
dor de bestiar de llana motiva en
gran part l'expansió de les fabriquts
de drap del Rosselló a l'Edat Mitja.
na." Aquesta relació pot fer-se en•
tensiva a tot Catalunya. La prosa.
m:tat de les terres baixes inediterra-n
t es , urgelleuques o vigatants a ;a
muntanya, ha tacilitat en tot temps
la transhumänc'a ramadera i, cona a
seqüincia, el manteniment de ra-mats
nombrosos que alternaren llar
pasturejar entre el pla i a muntanya
al ritme de les estacions de l'any que
els oferien herba en un lloc o altre,
En aquells temps el bestiar era cl
cabal per excellencia, puta que cons -
titula una nquesa na Ial
Per la nostra part, en un assatg
de locahtzacia de les indústries an-sigues
a Catalunya, a punt de publi-car
beta escrit: "La llana, junt amb
la producció dels Ilmars i canyamars
proveia de primer amura les ne-cess;
tats inmediatas. Arreu hi hacia
taladora i teixidors destres. Les con-centracions
urbanes estimularen aques•
tes habilitats, els mercadees se n'apeo-
Maren. Aparegueren els paraires. una
mena d'empresaris, capital:stes 2tec-mes
alhora. t asseguraren les comen.
tracio:as manufactureres. La indústraa
textil es desenvolupava amb tanta
mes vigoria quant, per liar er crescut
la poblada', per a rime calia cercar
un complement a l'agricultura. La
produccit; creixent, ajudada per una
marina prOpia i una organització co-mercial
insmrada i protegida pels reis,
les corporacions públiques i els gre-mis,
penetra per tots els mercats de
la Nlediterrania i idlauc dels l'aisos
Hamos
Fent costas a aquesta politica co-mercial
exterior—cona avui dirían—,
alta airee encert politic era l'afavori-ment
per part dele nostres reis de
les ciutats a viles lliures o reia's en
privilegis i franqueses que per llar;
avantatges eren molan nI'atracctó ur-bana,
la qual cosa produia una abun-dar
de bracas que harten d'ocupar-se
en les manufactures i afinar-se CO
Ilurs.activitats rnanuals.
Dad que en el segle des'
vial urini per a Catalunya. guata viles
ciutats, per Ilur creixença, es pro-tegeixen
amb muralla ms mes folgats
o es murallen de nota l'art del teixit
mach la seta maxima volada, que
s'aguantara a tot el llarg de la quin•
zena centitria del primer periode
dostrial de Cata:may a .
Aleshoi es eren nuclis l'anees d'im-portancia,
ultra les pablacions liras ari
esmentades, I,trona. Tortosa, la Bis-bal.
Sabadell, Vilafranca, Igualada.
Reus, Vilafranca del Conflent. Prada.
Prats de MolIó, Mob. Manresa. Sana
peana Berga, Vallfogona de Rincorb,
entre a:tres.
A través de la documentació cla-relant
bona endevina l'esclat que les
indústries textils assoliren en aquest
periode dels segles XI V.e i X 'a e.
l 'ala xiira expresiva ens la dóna Per-pin
ya. ara segons Capmany, a elan-jan
tres-cents hi baria dins el clos
de les seres muralles 349 caps de
casa que eren mestres eai l'art de la
llana. Aquesta xifra s'acosta a la que
ama Pierre Vidal com a nombre de
para:res (40a) per al temps que Ros.
selló formara part del regne de Ma-llorca
(1276-1344 ). A Sant Feliu de
Torellia segons Pau Parassols, en els
segles XIILe 1 XIV.e es teixia drap
ordinari (baietes, estamenyes, emde-llats),
i eren tants els que s'ocupa-ven
de paraireria, que totes les fa-milies
benestants en tenien botina.
L'any 1363, Pere 111 atorgà privile-gis
als paraires i teixidors de Berga,
Irr tal que poguessin transportar
lliurement el genere per tot el reial-me.
Per algun cena bergueda de la
catorzena centúria, horn veu que gat.
cebe totes les famílies pertanyien
grerni de paraires, segons Vi:aulaga.
Aixi mates, eta aquest periode es
reorganitzen els gremis (Lleida, 1386;
Berga, 1396), es funden canjearles
(Barcelona, 1380; Terrassa, atol ), o
es publiquen ordinariotas (Manresa,
asao; Barcelona, 14s6).
Para nelament a l'expansió de la d
de la llana slaa desenvolupat la ni.,
nufactura de les altres fibres textils
que podrien ano:llenar clässiques: el
lb, la seda t el canean. S'elaboren amb
uns i altres una gran varietat d'art i -
cles, i tot plegat fomenta les canse-
Mienta activitats auxiliars i camotn .
mentiries que a llur torta en els mi-cras
rnanufacturers importants donen
motiu a la constituciO de gremis, pri-mer.
de confraries mes tard. Aixi ve-teen.
guara al teixit de drerses filtres,
que Pere III , l'any 1339, concede•x
a Vic el dret de cana per als draps,
limacos, fu-tanys i aitres teles. pr;-
vilegi pel qual els vigatans pagaren
10.000 50555.
Horn teixia el lii, el cánon, la seda
i ädlinc el cotú. perque, segons seas:-
lis . aquest era mes usat com a har-reja
que con, a matéria sola d'un
tr¡oo ..a Vallf,,go tta de Rimad.. l'any
13X2, hi baria dos teixidor; de llana
i Sis de lIb Els tclxidors de ni 1 de
voti, de Barcelona formaren un sol
grerni, respecte al qual i tocant
les seres activitats, Capmany anota
dintre el període que ens ocupa mal-lo
s disposicions i ordenances pel re-glen
de rabel. Amb barreja de lii i
cota feien veles; també sial sclia em-prar
canean. En 1437 es disposa que
a les teles de cota no s'In pagues
tiarre;ar lli ni caneen. Dins d'aquelles
ordinacions sovint san esmentats
els fustanyers, que solien fer teles
per a mataläs, en les quals,
riament. entrara cotó junt amb
o caneen. Per bé que hom és temp-tat
de creure que els fustanyers eren
més que res teixidors de cota, anal]
tot hi ha passatges en la documen-tada
en que es fa clarament la dis-t.
nció entre els fustanyers i els co-tonaires.
Aixi, en una anotació del
"Manual de Novells Archts", corres-ponent
a rany 1448, hom coba . la
proposta que sigui perrnes el treball
de iustanyers forasters per tal "com
los fustaMers e entonen no sien suf-ficients
a dar complirnent al publich",
proposta que, de pas, ens demostra
que no era pas una ocupada molt
estesa ni important, puix que eviden-cia
una in s uficiencia de mi d'obra
especialitzada en moments d'esclat de
l'art de la llana.
N'es la meitat del segle XV.e hom
ha de posar traves a la sortida
la llana en brin cap a Vestranger i
no pas per a la llana catalana. sMa
per a la que. provinent d'.aragi i
astella. soma per "rortosa. S'establi
una imposició de sis diners per rova
de llana bruta i el doble per a la neta.
Si les susdites llanca sortien per a
un altre lloc de Citalunya, aquella
impostos eren quadruplicats. La fina-litat
d'aqueas drets de sortida denla
ésser d'aturar les llanes de l'interior
de la Península, amb el fi que es
quedessin per a enser manufacturades
a Catalunya i al Rosselló, per tal que
no escassegés la primera materia. Cal
dir, peró, que cona que les llanes pen-insulars
eren ordinäries, Barcelona i
Perpinyä, els grans centres llaners
catalans de l'época, es feien venir
nes angleses, de qualitat fina per a
barreges. Com sigui que amb la im-portancia
assolida pel comer drapee
resultara molt inconvenient al trifec
mercader el que aquest es realitzes
a la Llotja de Mar, el Consell mu-nicipal
de Barcelona fin bastir la "Ha-lla
dels draps" per tal que els tractes
i negociacions fossin jets amb tata
comoditat. L'acord iota mes pel Con-sell
de Cent, el 16 de novembre de
1441, segons el "Dietari del Consell
Barcelonf o Manual de Novells Ar-dits".
perquè es fes "obrar una casa
abil per vendre... los drene quis ce-nen
quescuna settnana en la duana...
e que les despeses se paguen de les
monedes comunes de la taula del
camba de la Ciutat". Tres anys des-mes,
el 8 de gener de 1444, hom tro-ba
en el Dictan el seguent ardit a
noticia: "En aquest cha començaren
de caletea los draps de lana qui esta-ven
en la duana de la I.otja en la
casa de l'Ala e la qual era estada
fea per aquesta rau sobre lo porxo
dcl iroment a fi que daqui arana. -
tiguen en lo dit loch".
De tots els teixits que hom feia
sembla que tan sols s'exportara el
drap de llana. Aquest era l'articie
mes itnportant del comerç ultramari.
.a comeneaments de la catorzena 'en•
turia els patalees terrassencs nolieja-ven
cines galeres a Grecia i Egipte
per al transport de peces obrades.
El% draps manufacturats a Puigcerdä,
Vilafranca de Conflent, Prats oc Mo-lió
a Perpinyi, segons Calmette i ;A-M,
sortien per "lo pera Vendres de
Copliure" cap a Orient, on eren
po,ats i venuts als basara En el
susdit "Dietan" hom troba anota-cions
cont la que ens diu que el di-vendres,
Id d'octubre de 1392 es dpa.i
a la vela la nau nos a de J. Pujades
carregada de draps i altres mercade-ries
per fer son bon viatge vert les
parts de Baruc (Beirut] e de Ala-xandria";
o be la que dos anys nade
Lind relata com fou atacada i presa
la nau de Nicolau Pujada, "al co-mensament
del Arcepelech.., la qua(
poetas dies hacia era partida dadi per
anar en Rodes en Xipre en Alexan-dra
carregada de mercadería". Li fe-ren
descarregar 933 "bale de drago
de diversos colon e saffrans, cora)s
La Indústria Tèxtil Cata-lana
a l 'edat majana
per PAU VILA, profesor
E! grande éxit d'inaugurac'é
Les lletres "LUMINA“
reuneixen el màximum de vieuelltet 1 aparença
100 NETOLIS fets en tres menos
RI65 de 10.000 Iletres venudes1
Unloa ca•a a Eepany•
aull, 2 Telefon 16339
Inane de repintar un retal coneulteu-noe
Descompte del 10 % als que hom tradueixi del m3141111
al ciatala
Agents exclusius de venda per a Barcelona
i Comarca dels "ALLER'S PRODUCTS"
"VALENTINE". Hipercarburant científic
`GASGRAF". Engreixament perfecte de les
parts altes dels motors
"GRAFITINE". La lubricació inimitable
"SOLDALUMIN". Procediment garantit per a
soldar alumini
Agents de venda de MAQUINARIA pròpia per a
FILATS, TEIXITS, ACABATS i ACCESSORIS
de la raó social "SUCCESSORS D'ERNEST
ROSEN BERGER, S. L"
Rigen i C.'a
Auto American Salon
TALLER DE REPARACIO
D'AUTOMOBILS
Còrsega, 433 al 139 Telèfon: 73313 - 81023
BARCELONA
de la
aeann
10 LA PUILICITAT Dijous, 6 de setembre de 1934
Cent, arnb data del 15 d'abril.dra .143as
expma "que seria propi que la Cintat
bestraguis per comprar lenes peno
que en la Ciutat se obra molta lana°.
De tres anys Inés tard, coneixem
una Iletra adreeada pels Magistrats
municipals barcelonins al mercader
Francesc FellOSe5, "en la vila de &li-jes
o lla on sie " , per tal que compri
40o quintara .de llenes, -les quals le-nes-
sien carregades e espatxadea en
lo port de AnthOna o de Londres,
per venir en Barcelona dMs LX dies
apres que halita reebuda la present,
e que tes dites -lenes sien alai boneS
e millors coro aquelles que havets
comprades, e netes de moyanes: e que
atta citrestar e en ;lo s'anegar e
aprés que aeran carregades, e stant
e venint, sien e stiguen a tot earrech
risch e perill del venedor, aixi que
ab tot salvament haien ésser desear-regades
ers. la plaia de Barcelona e
salves ett terra, e lavors e no abans
dins Barcelona lude esser fet lo pa-garnent
de les dites !anea".
La minuciositat ordenadora d'a-questa
Iletra—que transcrivim de Cap-many
— mostra la cura i ama
qu& la Ciutat intervenia en rabasti-ment
de la indnstria llanera.
Vers la mateixa época trobern per
part dcl Consell municipal maulle,-
tacions repetides d'un zel semblant
en qué no s'usi drap estranger. com
es pot vcurc d'aquests "ardits” que
extraiem del "Dietari": cl rle de-sembre
de 1448 és exposat amb sa-tisiacciO
conl "lo senyor Rey en fa-vor
e utilitat de sos Regnes e tercas
hattria delliberat de foragitar de tots
sos Regnes e terras tota natura de
draps de lana. Mhibint que algun no
n¡ gosas metre". Tres an.)s despres,
• con,,ii disposa "que los drupa qui
es tallaran en Barchinona haieu esser
obrats e tints en Barchinona o en los
termes d'aquella".
Per aquestes anotacions, escollides
entre moltes altres que sern troben,
hent es fa arree de la compenetraci,5
entre la ciutat i la indústria llanera.
De totes maneres, aquesta interven-ció
oficial . que en aquestes acaballe,
de l'Edat Mitjana s'accentua. po-dria
ésser rindici de la decadencia
industrial que s'insinua.
cortals dessayes e altres diversea mer.
caderies que portave". L'any 1412, el
genovés Antoni Doria s'apoderara al
pon de Caller de tres vaixells cata-lans,
tia quals, entre altres siéneres,
portaven unes mil bales de tersits de
llana.
No sola l'exportació es feia al Itere
de la Mediterrinia, sine. que (arribé
s'enviaven peces a Holanda, malgrat
que la regió de Flandes era una de
les mes importants zones del teixit
de llana de rOccident europeu.
ha un ineident-demostratiu en N cas
que horn erra de la fallida dan mar-.
yant dels Pulsos Baixos, al segle XIV,
que deixa un descobert de 20.000 111u-res
barceloneses per compres de drap
de llana a la casa Duran de Sabadell.
Però fent contrapis a aquesta ex-portació
hi havia usa certa importa-cid
drapera, segurament de -generes
fins, puix que es traben prohibicions
d'entrada o d'tis de drap estranger:
en les ambaixades, sovint, ent re els
presenta reials que s'enduien els am-baixadors
figuren peces de drap fo-rastera
provinents del nord de Fran-ca.
En un inventari d'una botiga
draper perpinyanès de rany 130;', hom
trotes una extensa relació de peces de
drap d'Amiens, Roan, Arras. París,
Sant Denis, lores. Gant, Brusselles,
Malines, Chalana, etcetera, arnse rp:c
11¡ hagi una sola partida de drap del
país. Es possible que es tractes d'un
botiguer especialitzat en genere ío-raster,
puix que Perpinyi., ultra fer
el comerg del drap comú, local, feia
cr"entrepát" del drap frances i fha.
menc.
Paraires i teixidors d'ad s'es:orea-ren
a 'afinar els sena articles' i pro-duien
generes similars als estrangers.
cota ho prova les denominacions d'o-rigen
local arnb que les distingien,
"vervies", "irises'', "ostendes", **ea-lons",
etc.
L'afany de produir teles de qualitat
per tal de barrar el               
Ocultar

Publicitat, La. 1934 - 09 (Setembre)

26 pàgines totals