Catalunya artística. 2a època, núm. 10 (15 set. 1904)

              Any 1. Segona época. Barcelona 15 Setembre 1904 Núm. 10
V15t1a
Revista ilustrada, d'firts, Eletras y Ciencias
SURT ELS DIJOUS
mac.13.24.cc1t A.r)mtutsTn.AcIó:
Vertrallans, 7, 1 er 2a DIRECTOR: J. AYNÉ RABELL
VOLTANTS DE BARCELONA
ANTIGA RECTORIA DE VALLvIDRERA
Fot. de J. Ventosa
bi
si,
ca
de
mi
CE
gu
an
no,
no
els
me
sia
tar
sen
titu
mé
guE
me;
se
tott
ide
aixE
forn
els f
son
fossi
que
d' ar
VOS
154 CATALUNYA ARTISTICA
CERTAMEN LITERARI
de "ELS SEGA DORS" de Sans
Dis(tirs del President del Jiirat
¦FRAGMENTS)
Senyors: Una altra volta Els Segadors, de
Sans, vos aplegan en aquest lloch pera que vos
detecten sentint las cantadas deis poetas de la
terra, quina missió tan bona ha sigut pera la
causa de la Patria.
!Patria, Fé y Amor! lema sant que 'ns ha
portat á tots a las fogosas Iluytas de la inteli
gencia, y ha fet brotar de l' arpa deis escullits
las valentas estrofas deis himnes patriótichs,
las xamosas y sempre novas falaguerías deis
enamorats, y las piadosas inspiracions del més
gran misticisme. Trinitat augusta la de nostre
escut; cordas de la lira de la Patria que, com
ha dit un poeta, totas tres, vibran d'acort y 'ns
fan conmoure de goig inexplicable. Jo crech
en vostra forsa pera inflamar els cors y al pro
nunciarvos ab unció y respecte penso en las
altívolas ramificacions del Pi de las tres bran
cas, que allí en un rampentde la gran massa
pirinenea, hi té la «Unió Catalanista» com á
tita termenera ó pedro gegantí, que fá saber á
tots els vianants que á Catalunya no ha pas
mort l' amoral passat gloriós; ni s' ha extin
git orgull de la rassa; ni molt menys s' ha
esborrat el fervent desitj de recobrar l' antiga
herencia que '1s soldats d' un rey aborril' varen
bandejar.
Nosaltres no 'ns havém aconhortat de can
tar en vers y prosa las excelencias de nostra
mare Catalunya, y la volém gosarr tota per
nosaltres, donchs nos n' havém enamorat corn
més havém coneguda.
Y l' havém coneguda mercés als poetas, als
historiayres y artistas que han mostrat al des
cobert sas ben pensadas composicions en actes
com el present, y que á no ser aquets actes tal
volta no s' haurían produhit.
En aquesta tasca, vostre poble de Sans hi
ocupa un Iloch preferent, donchs com ja avans
he tingut l' honor de dirvos, n'es ben antiga la
costura de solemnisar la vostra festa major ab
la celebració d'un Certamen literari. Y aques
ta costúm res l' ha poguda fer perdre; han
passat malas any.adas, malaltías y bullangas,
el mateix cólera, el torb de las persecucions ha
batut sas alas damunt de vostres caps y en
nom d' un mentit y fals patriotisme ha tractat
de portar á honorables personas fins al cau
mateix de la deshonra, la presó, que fins are
era lloch ignominiós y tal volta d' aquí enda
vant si tornan á venir las ponentadas que 'ns
portan el verinós. alé deis héroes de Cavite y
Santiago, servirán sois Fiera la gent digna que
no ha fet altre crim que '1 d' estimar á sa Pa
tria, ja que 'Is criminals y 'ls perdularis son els
que gosan avuy de més Ilibertats y privilegis
ab tal de que combatin el Catalanisme.
Perque, al cap y al fi, ?qu' es el Catalanis
me sino la atpiració sintética del amor inmens
que cova en nostres cors, envers nostras anti
gas consuetuts, envers nostra hermosa llengua
que parlaren y escrigueren Reys y Sants y sa
CATALITNYA ARTÍSTICA 155
al oprimit, es que'l Catalanisme combat el ser
vey militar, tant per quintas com forsós, y de
sitja establir pera nostra terra el voluntari més
humá, més lliberal com avuy se diu, y que al
fi no forem pas nosaltres els únichs de tenir ja
qu'es lo establert desde fa temps en la podero
sa Inglaterra, cansada d' empendre aventuras,
y lo qu' es pitjor, cansada de destruhir lliber
tats de pobles un temps felissos y indepen
dents, cosa que no hauría pas conseguit á no
tenir bons exércits.
Bonaventura Bassegoda
President del Jurel
bis y que estigué dotada d' una forsa d expan
sió tan gran, qu' encare avuy ressona modifi
cada en laá congestas deis Alps y en las costas
de la Sardenya, pera no citar els comensa
ments de la costa d' Atzur y las valls de la
Cerdanya, del Conflent, delVallespir, del Llen
guadoch y de la Provensa; envers els nostres
antichs Códichs qu' eran defensa noble del ig
noscent y may teranyina pera embolicar al que
no tinga prou audacia pera rómprerla; envers
els nostres furs cremats pe '1 butxí de Felip V,
me/Tés als quins el pable podía ab tota corte
sía y respecte encararse ab 'sos Reys y rep
tarlos per haver mancat á la fé jurada; y per fí,
senyors, amor inmens envers las sabias cons titucions del pahis ahont s' havían ajuntat els
més poderosos realmes de la Europa, capi
guenthi tots, regnanthi tots y ajudantse ab ho
mes y ab diners cuan d' algún comú enemich
se temía la escomesa. Constitucions ahont
tothom devía agafar las armas contra invasors
ó delíncuents, cuan sonava la campana y s'
aixecava '1 Somatent de la terra, may pera ,
formar cossos armats en:que hi entran tan sois
•
els fills deis pobres que la quinta assenyala ab
son index fatídich, com si tan fills de mare no fessin els que gosan d' un benestar, cóm els
que no comptan més que ab el pá amarat
d' amarga suhorl Ysí 'm parleu del obligatori
vos diría que no alivia gens al pobre pensar
que '1 fill del rich hi anirá també, no tenint d'
anarhi ni l' un ni l' altre.
Per amor al pobre, al desvalgut, al débil,
La Patria no es altra cosa que 'I llás d'
unió entre 'Is pobladors de las encontradas de
la mateixa Ilengua, las mateixas costúms y la
mateixa rassa. Es la ampliació del racés de la
llar fins á confondre en una abrassada á tots
els que en ella s' hi troban á piel. Es la comu
nitat d` afectes y de sentiments deis homes que
voluntaria ygustosament s' imposan superiors
que 'Is regeixin y 'Is menin sos cabals, els hi
vetllin las hisendas de Iladres y malfactors y
'Is defensin deis enernichs de fora y de dins.
?Qu' es la Fé, sino l'amor á aquest ser Om
nipotent que no coneixéin més que per sas
obras maravellosas, que 'ns ha enjoyat las nits
ab la estrellada, y 'ns aclareix els passos en
la terra ab aquest colossal faró de que rebém
la Ilum y la vida; que 'ns ha donat un seny pe
ra compendre la seva Creació y un cor pera
donarli rendidament y á totas horas las més
grans mercés; que 'ns ha donat l' ánima pera
esser felissos en els goigs, y enlayrarnos per
damunt de tot el mon mortal, poguent creure
en Eh, admirarlo y téme'l y tot cuan nos fá
sentir el pés de la seva justicia que nosaltres
en nostra mesquinesa motejém de venjansa?
Qu' es tot aixó sino l' amor á Den?
?Y l' amor á la dona, l' íntim despertar deis
cors joves, quí pot negar qu' es el més noble
deis afectes y qu' eh l es qui 'ns dona forsas pera
entrar en la lluyta de la vida que 'ns empeny y
atía pera formar més tart una familia, y ajun
tant aquesta ab altras á quinas també estimém,
arribém á fórmar el vehinatje, el poble, la en
contrada, la Nació, la Patria, senyors, per
dirho d' una vegada.
Estimemla nosaltres á la Patria Catalana,
estimemla áella y no covém dins del cor cap
gota d' odi ni rancunia. L' odi y la rancunia
son mostra d' impotencia ó falta de ralló. Tan
sois cuan no 's troban arguments pera defensar
156 CATALUNYA
la nostra causa es cuan s' acudeix al insult
ó á la infamia. Nosaltres tením la forsa de la
rahó, encare que per desgracia no tením la
ralló de la forsa, qu' es l' únich que pogué aba
tre nostre orgull de rassa cuan en Rafel de
Casanova caygué abrassat á la gloriosa ban
dera de Santa Eularia. Donchs si tením rahó y
dret, confiém en ells; estudiemlos, pera ferlos
valguer á totas horas, y femne uspera defensa
de la nostra causa.
Enrera odi! No hi val res lo dir que nos
tres enemichs es ab l' odi que *ns cambaten
encarnissadament. Odirent dum meduant. Si
'ns odian es que 'ns temen y veuhen nostra su
perioritat, sino en el terrer de la forsa y del
poder, en lo de la dignitat. No volguém com
bátrehi ab las armas ab que 'ns fereixin. Si
aixís ho fessim, los hi donaríam la rahó y bai
xaríam fins al seu nivell. Si aném pe 'I mon á
las foscas y en llochs sospitosos no 'ns previn
drém pas certament ab la esgarrifosa teya del
pinxo, ni ab el punyal traydor del assessí,
donchs aixó fora deshonrarnos tant com ells.
Estimém á Catalunya, vetllém per nostras
costúms; no 'ns enfanguém en els vicis y las
droperías de ponent, que aquesta es una altra
de las armas ab que se 'ns combat. Estimém
ARTISTICA '
l' honra de nostras llars, la puresa y senzillesa
de las costúms deis nostres avis, modificadas
ab tot per nostre modo d' esser actual, donchs
el temps no passa debadas. Rebut,jém las impo.
sicions ab dignitat y fermesa. Estimém per so
bre de tot la nostra hermosa Ilengua y cuy.
demla eom á una donzella delicada de gust ex
guisa, á qui ofén la més petita grossería. Esti
memla aixís, y si voléu fins al deliri, á la exa
geració, fins á la bogería, mes no entelém I'
alé d' aquest amor ab l' odi á las demés. Totas
las fienguas inspiran als respectius fills. Jo es
timo 1:1 meya com la puga estimar el primer,
mes voldría també que Deu Nostre Senyor fes
ab mí com als Apóstols en la Pentecostés, que
'm dongués la gracia del Esperit Sant pera par
larlas totas y ferme entendre de tot el mon,
pera d'aquesta manera entonar en totas las
llenguas un himne d' amor á la meva, á la nos
tra, á la de Catalunya, que fós sentit, entes y
admirat per tots els ámbits de la terra y crech
y estich ben convensut que fentho aixís la mare
Patria 'm diría: Fill meu, veig que m' estimas
més que tots. Grans mercés y vina al meus
brassos pera sempre.
BONAVENTURA BASSEGODA.
FLOR NATURAL
Srta. Na Teresa Pujol y Bostd
Reyna de la Festa
Llops y olidas
Cria corps y 't treurán el.,
Si á ciutat varen nafrarlo
á "pagés„ prou gorirá.
Si vá á ca la seva dida
com un rey s' hi podrá está.
Cuan ho sab la bona dona,
plorant el balita á cercá.
Dormirá en la mellor cambra,
menjará del mellor pá,
(que no será pas de fleca,
sinó ben gustós y sá)
ybeurá 'I vi de la bota
del reco, qu' esranci ja.
Una filia 'n té la dida
que l' ayma com á un germá:
dé petitets cóm jugavan
al "á cuyt,, y "á cou-dinái„
Un pom de flors es la noya
yell s' acaba d'empassá'E
a
5
CATALUNVA
fanel Rocarnora Rivera
Guanyador de la Flor Natural
La noya está emparaulada,
aviat s' ha de casa':
ja anell de prometatje
brilleja en sa fionja má.
Elfadrí que la festeja
bon company per eh l será.
—
L' anell que '1 senyoret porta
si que fá enlluernál
Lo que din á can d' orella
quin bo dóna d'escolta!
Si 'I promés té gelosía
se l' haurá de fer passá.
Ella '1 cura yella '1 vetlla
y l'ajuda á camina.
Per agrahiment mostrarli
el! sol besarli la má.
Sentintse un dia ab más forsas
á la boca 's van besé.
El malalt ja solt camina,
aviat fins correrá.
Si li ha passat la marfuga
á un altre potser vindrá.
Un día, anant de cassera,
el promés se vá estimbá.
—
Fresca, avans, com una rosa,
prou feya goig de miré;
ARTÍSTICA
are es groga, com de cera,
y no fa sinó plorá.
El senyoret l'aconsola:
—Promés no te 'n mancará.
No es al promés á qui plorá;
prou Iro sab el qui se'n vá,
qui se'n vá á trobar.... amigas
que ja '1 deuhen esperé!
A ciutat diu que hi ha una ayres
que tot ho fan oblidá.
Si la filla de la dida
se n' hihagués pogut aná,
la pobreta de sa mare
no Phauría de plorá:
qu' anyorament y vergonya
duhen dret cap al fossá!
157
MANEL ROCÁMORA Y RIVERA.
41)
PRIMER ACCÉSSIT
/Tuba evena
Matinas
PRBLUDI
Al ras de las rnontanyas
hi sura u1 grat perfúm de Primavera,
qu' en clotas ytnarjals apar qu' escampa
la brisa matinera.
Y arreu vá fent sa via
com boyra que s' extén demunt la terra,
xuclantne la dolsor de malva-rosas
de l'iris y d' anémoras.
La boyra 's vá aclarint y avansa 'I día
portant llur clara incerta,
deixant, de cap á cap de la planura
bell rastre de vesllums y un munt de perlas.
La Torrentera
D' enllá de las cingleras,—dels cims más espadats,
la torrentera baixa —superba rondinant
primera ven sentida —que ab frisament constant
desfa sarrells d' escuma—que brodan el seu pas.
Seguint sas recolzadas—s' extenen vells canyars,
vencentne sa ardidesa-1' empriu ventol soptat,
bo y somo;ent sas Ilencas—ab remoreig pausat.
Deis jonchs tendroys que creixen—entorn de sos mar
Lials
ressurten els insectes—cercant vertió tendral,
la fressa que '1s aviva—y arraserat catan.
L' herbey ufá desplega—sas fullas perlejants;
modestas corretjolas—s' allargan riu avall
delmant ab sas caricias—als violers gemats
qu' embanman y hermosejan—el fondo de la val!
r58 CATALUNVA ARTÍSTICA
mes un se 'n queda de rerassaga,
brivall més jove d' entre 'Is pastora.
Que 'n la finestra, sa enamorada
constant Ii fha lo seu esguart,
mentre n' escapsa un clavell y '1 tira
apar cridantli: —Fins cap-al-tartl...
Joan v Borren
Primer Accéssit
La salzareda
Exuberant, plena de vida,
verdeja enllá la salzareda;
frondositat ja may rnarcida,
pahisatge bell, hermosa arbreda,
en quina escorsa blanquinosa
simbólichs noms entrellassaren
gentil parella, que amorosa,
esser fidels, ben follsjuraren.
Sempre ufanosas las brancadas
pujan enlayre ab ardidesa;
com més arnunt, mes grans nuhadas,
com més amunt, molt més bellesa.
Y al apuntar tantost el día
s' ouhen arreu sublims tonadas
que '1 rossinyol gelós envía
tot renovant gayas passadas.
•
La magia
Parets runosas totas de tapia:
n' es la masía de l' antigó,
ab randas d' eura que s' hi arrapan
y l' hermosejan ab sa venia.
Sas grossas portas d' enfront del porro
s' obran calmosas tot rondinant,
y '1 pagés mosso d' espatlla corva,
cap á las feixas se 'n vá apropant.
Y altres segueixen retent sas tascas,
arrebassavres yrernbradors;
La vimeguera morta
Tota sola al cap del prat
fins fá basarda
si s' aguayta d' un tros Iluny
cuan naix aubada.
La veuréu com esquelet
qu' ix de fossana,
ab son tronch esgroguehit
sens gens d'ufana
y ab sos vimegs allargats
tots ells enlayre
sense t'unas ni cobra,
ni aucells que hi cantin.
Soca amunt no hi pujan pas
herbas gemadas,
corretjolas y fonolls
que s' hi arrapavan
embellintla ab saverdor
yfiors galanas
qu' envejavan els rosers
de baix la plana.
Cuan la nit extén son vel
com Ileu rnortalla,
la cobreix ab sa foscor
bo y amparantla;
mes el vent huracanat
aprop seu passa,
els seus vimegs sotnovent
com aébils canyas
mentres ells van entonant
Insta complanta.
Per xó, sola '1 cap del prat
fins fa basarda
si s' aguayta d' un tros Iluny
cuan naix aubada
La curandera
Ab l' aixadallet al bras,
caminant mitj encorvada,
vá pressosa escudrmyant
els recóns d' espessa ubag-a.
Cerca fullas, cercatronchs,
de rehina bosquetana
y altras herbas qu' ella culi
com riquesa molt preuhada.
Cull herbetas á desdir
y flora totjust ponzelladas,
sap de totas la virtut,
com e 'n diuhen, com s' enplasman.
CATALUUYA ARTÍST1CA t59
tY aquets bálsams qu' ella fá
á poblat prou n' hi dernanan
qu' es remey assegurat,
y qui 'n cura prou l' alaba.
Pero ho porta ab ver amor,
satisfeta yalegrada;
de l' ubaga á n' el poblat,
del poblat fins á l' ubaga.
Cami ral
Com faixa tota Ilisa y bianquinosa
travessa enllá del prat la carretera.
Cugulas yfanals que la vorejan
semouhen sá y,enllá ben blincadissas
en mitj dels grochs llacsóns que '1s balancejan
humits ab l' afalach de la rosada. •
A poch s' ouhen remors y un cop de tralla,
un Cant de jovincel que amor demana,
y un esquellot bouer ressona enlayre.
Més tart uns picarols. Es l' ordinari:
son carro embalumat calmós avansa
envers á.L ciutat qu'espera ansiosa.
Y aval!, al dret mateir de la quintana,
els traginers forsuts, dessobre '1s matz:os,
remembran alegroys, de l' altra festa'
las dansas que fruhiren á la plassa;
trencantlos la conversa la campana
d' benita solitaria que 'Is convida
á mormolar el res de n'atinada.
Floridor
En l atmetllerá flprit
canta y gosa la carditra,
qu' en la fresca de la nit
vá cantant ab més dalit
yesmés dols com més s' anima.
En las hortas s' han badat
nitras rosas poncelladas
y á l' espay que han embaumat
sura '1 cántich psalmejat
espargit per las brancadas.
Bolsos resos matinals.,.
Bells concerts de melangía
qu' esblaymantse per los alts
resseguint florits bancals
assoleixen el non día.
Ltacial 121\1E ti F. 025. Cuadret de Larraga.
1Rep. fot. de A FONTANALS.
Per ell cantan aucells y 's badan flors
y tritlla la campana,
y en mitj d' esséncias puras y dolsors
murmura la fontana.
Per ell s' enorgulleixen els sembrats
humits per la rosada,
ydonan novas fruytas els arbrats
ab sa constant besada.
!Oh, salve, raig potent, esguart sublim
qu' animas tot el mon ab ta sortida!
Per tu dura 'I bell goig de que fruhim,
que tu ets Salut y ets Vida.
J. VIVES Y BORRELL..
PREMI DE AGRUPACIó CATALANISTA
"ELS SFRADORS"
Primera llum
EPÍLECH
L' espay ja s' ha aclarit. L' astre brillant
tot lo del non colora,
y ab el seu brill potent vá fecondant
llur-obra creadora.
S' aviva la planura ab son esclat
de triomfal deésa,
hermosejant las fitas que ha allargat
ab vesta floreixent de gran puresa.
En el laI6' de Cent
Sancta Sanctorum Patria.
Tant-tost d' aquest Saló 'Is,rejóls trepitjo,
que 'm sento anar el pols més ferm que avans
y se 'm redressa varonil la testa
com si quelcóm mon cor vigorisás.
Y no, no es del orgull labufarada
qtf inflar logre mas venas un instant;
sinó urch ab que tots á casa 'Is avis
entrérn, per tant humils que bajan estat.
Y aquestos murs de sobirana nuesa,
per l' abrassada sostenguts deis archs,
que donan al Saló desaixit ámbit
de senzill plasticismey gravetat,
fan que, talment com al blindar del temple,
la ven no 'ns hi atrevím pas molt á alsar,
com si de algú que respectar se 'I dega,
ens trobessem corpresos al devant.
Volgué en nitre temp.-: Den, á Barcelona'
de tota Oatalunya feria cap,
6o
esdevenint com del cervell la closca,
d' aquest Saló l' ardit enteixinat.
Aquí '1 bullidor fou de las ideyas
dels honorables prócers catalans,
que al venir á juntarshi, deisant fora
el propi valiment per ferse iguals,
del be de Catalunya damunt l' ara
posavan Ilur saber y voluntat;
y la salut y lo trevall del poble
per veurer cada jorn més prosperants,
pensavan yescatiaa, Ilurs conceptes
donant á la Justicia á garbellar,
y allá que 'n Dret aquesta els designava,
era Iley tant pe '1 xich com pe '1 més gran
CATALUNVA ARTISTICA
Llavors deis Concellers en las sentadas
presidía un Sant Crist. Els ciutadans
seguint del diví Mestre los eyemples,
d' honradesa y prohisme eran mirall.
Prudents en esbrinar ans de resoldrer
lo qu' era faedor; sens cedir may
de'Reys, d' inquisidors ni de revoltas,
á l' ira superbiosa, ame nassant.
Per esser Deu mateix qui '1s presidía,
qu' enganyarnos no pot ni esse enganyat,
d' inmundicia y afront neta, ben neta,
sabían la gramalla conservar.
Y si de forasteras malvolensas
miravan en perill á la ciutat,
no 'la hi recava d' esmersar hisenda,
ni 'Is hi dolía de donar lasanch.
que no saben borrall da vostra historia,
ni dir el Pare-Nostre en catalá.
Per ió cuan desd' aquí las batalladas
de la oració del Rey sento vibrar,
que, com veu en desert yper vergonya
de déspotas, ningt1 'n sol ter cabal,
me dich á mi mateix:—Quína ceguera
volgué 'I que no vol Deu, ni ho voldrá may:
Que l' odi prevalesca á-la Justicia.
Que viscan com á feras els germans.
Que un poble sía esclaud un altre poble...—
Mes, de ideyas mesaltas saturat
ambent que aquí 's respira, sortint fora,
com el colom de l' Arca, tornarán
els temps en que la terra catalana
no tenía, per sort, res qu' envejar:
ni del que '1 Cel prodiga als honres justos,
ni del que d'ea el mon als pobles grans.
FRANCESCR UBACH VINYSTA
Jo 'Is veig, al caure 'I jorn, dins la penornbra
d' aquesta estancia en escamots vagar,
com ánimas en pena que cerquessen
quelcórn anyoradis aquí guardat.
Y á l' hora ab els que '1 morbo '1s sorprenia
en la infecta esponera del malalt,
aquélls que per guarir de fam al poble
corsaris de forment véyals la mar.
Seguint als que del Príncep requeriren
exacte cumpliment del vectigal,
els que '1 penó enlayrant de Santa Eularia,
moriren per las patrias Ilibertats.
Y tots, tots del espay d' aquesta sala
com si '1s plagués ambent descongelar,
només que ab el recort de Ilur civisme,
de aardors ornplen y de até inmortals.
Venia, veniu els que creyeu fer siglas
era extinga per sempre 'I foch sagrat
que dava á Fivallers y Casanovas
la indómita enteresa deis cors grans
Veniu en eix aseón á redossarvos
només per un moment, y com 1' escalf
que hi resta encare no us encenga 'I rostre,
ni us moga 'I pols ni 'I cap fassa bairráus;
seguratnent que la fredó aquí dintre
li portaren vosaltres ;Deu me val!
Vosaltres als qui rés diuhen las pedras
d' aquestos murs: mesquins degenerats,
bo ysempre forasters, per servilisme,
bo y sempre párias d' aygualida sanch,
PELEN!' DEL. "CAMINO DE SANS,.
La mantellina blanca
Blanca es al cmm del Puigmal
la corona de ma Patria,
blanch lo neixer de sos rius
y 'I morir de sas onadas,
el brillar de sos estels
y'I rellorir de sos arbres...
Pero molt mes ho es el front
de la dona catalana
arredosat entre 'la plechs
de la mantellina blanca.
Per sa testa resplandent
no hi ha res que tant Ii escayga;
ni la capota francesa
ni la pallola italiana,
ni '1 turbant de Morería
tenen la fresca y la gracia
d' aquell tel d' ay-re glassat
que '1 cap besa y ataIaga
com un mistich glop d' encéns
deturat sobre una imagje.
Ab sa transparent finor
lliscant del cap á l'espatlla
pels tresors que mitj cobreix
delira endevinar els altres.
Entre la blancor del vel
el cabell juga y ressalta;
si es rós, gembla als raigs del sol
sota 'Is flochs d' argent de l' auba,
si es negre sembla á la nit
que ha vist passá una nevada.
Per tot hont es, entorn sen
escampa olors de nuviatje:
sembla un ramell encisat
de gardenias y nadalas
que á las donas de ma terra
cona present han dut las fadas,
perque ressaltés mellor
damunt de la hermosa cara
son llavi menut de verge
y sos ulls grans de sultana.
Per ro á:totas las hi escau
senyoras ótnenest ralas,
á las qu' en l'aplech l' estrenan
duhenthi tons de fullám d' alba.,
á la entojida pubilla
yl' avia que riu provántsela,
y á la dolsa pabordesa
la capdansera de plassa,
lo mateix li está be al temple
que al puntejar la sardana.
Las que ab sas mansl'han teixida
no son gojas ni son fadas,
no son sinó las donzellas
de:la costa catalana
que á la vora de la mar
sobre son coixí de randas
treuhen en seda serrells
y 'Is fonedissos ramatjes
que vé á dibura á sos peus
el róssech de las onadas.
Be fan bellugá 'Is boixets
las desficiosas puntayresi
y al pessigarla ab picaza
be hi barrejan en sa tasca
la tebiór de sos sospirs,
la frescor de sas rallas
y 'I só pur y melodiós
de sas cansóns ycorrandas
de princeps enamorats
que han perdut 1' enamorada!
Mes, ay! que son fí brodat
sois goigs yfestas demana,
y de festas ja no'n vol
la terra que viu malalta.
Puntayres de voral mar
no feu flors d' escuma y ayre,
que damunt del fronts gentils
sois se 'n ven ja alguna qu' altra,
tots duhen estranys capells
ó tri.ta seda endola da.
CATALUMIA ARTÍSTICA 161
ANTICHS MONUMENTS BARCELONINS
PORTALADA DE S. PALT DRL CAMP.
(D1b11.1X de F. BuYÉ.)
Cuan la mare viu plorant
be s'han de desar las galas!
y Catalunya fa temps
que viu com arreconada,
y la triste> 's vá extenent
perque sa claror s' acaba
y un vent malehit vá trencant
totas las flors de la Patria
y 'la fronts se van enfosquint
y 'Is pensaments más encara...
Ditxós qui anyora 'I bon ternps
y al plorá '1 sembra y trevallal
Com tan Ilarch es nostre hívern
cuan triomfant será la Pascua!
Llavors tots els fronts políts
mostrarán, bellas puntayres,
la randa que brodaréu
ab vostres pessíchs d'aranya,
com florida d'atmetllers
que anunaa bona anyada.
En trauréu un dibuix non
per fer tasca de durada.
Ab boixets del Pirineu
162 CATALUNVA ARTÍSTICA
y ab suatt seda valenciana
t rauréu flora del Rosselló,
trauréu mallorquinas paumes
rarnejant un ample escut
ben llistat per cuatre radias,
lliure, sol, sense Ilignms
ni ategiduras estranyas.
La mellor qu' hauréu teixit
tári de vel ygarnalda,
la Reyna deis Jochs Florals
la dura que ni pintada.
Dalt de tot del Montserrat
fará sa resta la Patria,
tot Catalunyx ha de ohir
ele canta de joya ylas Salves !
!Fina al sol enllubernari
tanta mantellina blanca!
JOS141•31 Fetsrsouasa v G03419.
Pirton os -I.• FAMILIAR OFIRRRA``
Contemplan t la Sardana
Imprestuns.
Cuan la terra montanyana
ja sentía la calor
y 'I forment com pélach d' or
onejava per la plana,
una vila catalana
feya so festa majar.
A la plassa hi acudía
moteo gent per tots indrets
Puig allá 'Ishavia atrets
d' una orquesta l' armonía
que la vila recorria
rodejaita de baylets.
Ja s' hi venhen las donzellas
en festeig ab non galans
y entremitj de xichs y grana
galtejarhi com rosellas
las barretinas Termellas
deis pagesos deis voltants
A cada moment que passa
vi creixent animació:
tots anhelan de debó
que 'a desclogui en l'ampla plassa
agite« ball que '1 poble abrassa
coto un Has de germanii.
La Sardana! D ella 's parla
coto del número més bell!
Tant desteja 'I pobre vell
aplaudirla y alabarla
coto esperan puntejarla
la minyona y 1 dontell.
Ja la tetilla: ja real*
son preludi 'I fluTtot
y, malgrat l' ardor del sol,
se remou la geni tranquila
coto si 's despertés la vila
al cantar d' un rossinyol
Cada má s' agafa l'esta
A la má del seo vehí,
fent un cerco' gegantí,
com corona Je la festa
que 's IDOU al cant de l' orquesta
y al compás del tambori.
Es la dansa catalana
de las dansas la mellor,
y en las festas del amor
se presenta sempre ufana,
puig es l'eta la Sardana
A semblansa de la flor.
Se comensa essent ponzella
mes, veuréu que en un instant
se desclou y's fá tan gran
que la plassa es poch per ella,
puig, com nostra Patria bella
fá creixensa de gegant.
!Miren ja cuantas rotllanas
s' han anat formant aquí!
Dirá qui las veja allí
tan ramosas y galanas,
si la plassa en flors humanas
ha esclatat com un jardí!
Els fadrins y las donzellas
la puntejan ab primor;
jo diría que de cor
la veneran las parchas
s "b>,t
:*.. 4- •ti-," sSi
C•T — t atupa MI, tilelia .
(Fut. de J. Vasto.*
CATALIINVÁ ART?STICA
Com si fos per totas &tal
el Iligám del setuamor;
Puig al rich'y al pobre abrassa;
decultura es un miran;
es I' artistich enfilall
que sublimasnostrá plassa;
es el géni d' una rassa
que 's retrata en aquest ball.
La plan¦ ívold tenora
sotta á voltas coni un plor,
yfereh el nostre cor
com la ven enternidora
d' una Patri, que a anyora
recordant un temps menor.
Altres cops la melodía
es joyosa y trYomfant
y espatega tot el cant
de la orquesta ab valentía,
com un Cántich d' alegría
per las glorias que vindrán.
La garnalda está alegroya
cuan el cánticb es festiu,
son vá-y-vé 's torna tnés viu
per' donar senyals de joya;
com també 's posa tristoya
cuan la música li diu.
Mes, sempre gran! y á tot' hora
creixent tant ?qué pretendrá?
Tot el terme catalá
enrotllar conquistadora,
ó arrarnbar vol cap en fora
tot lo que'nosa lité?
Si ja avuy nostra Sardana
tan hermosa la veyérn,
no cal dir si la tindrém
más perfecta ymes galana
cuan h Patria Catalana
será 'liare Cóm voléml
Vells, infants y fadrinalla
veneréula sempre aixis,
pnig, seguint ab dols encís
eh cantábils de la gratia,
aquest poble cuan la baila
sembla un tros de Paradís.
Y ella que, franca ycofoya
nostres cors abrassa ja,
en las plassas fiorirá
mes gemada qu' una Coya
sempre essent motita de joya
pera 'I poble Catalá.
BALDOMItli PARRAMOX C•STAVY RipolI)
163
PRESII DE t.' OttFE(5 DE SANS
GLOSAS
La guineu
Tampalantam que las figas.
Tampatantam que las ligas son verdas,
tampatantam que ja 's van madurant.
Sota una vella y espessa figuera
una guinea s' ha escaygut á passar.
Guaytant la truyta al bell mitj de las brancas,
que de tan alta no 's pot abastar,
diu de las figas, en tant gira cua:
—Son massa verdas; ja 's madurarán......
Tampatantam qne las hgas son verdas,
are son verdas y verdes serán.
El niu
.1qtrest grill...
Aquest rata
tan jollu,
no 'I trepitjis, no 'I trepitjis;
aquest niu
tan joliu
no 'I trepitjis agressia.
Caparrons
de moixons
bellugantshi, bellugantshi;
Caparrons
de moixons
bellugantahi ricarrons,
tú 'Is veurás
y aymarás
tot guaytantlos, tot guaytantlos;
tu 'Is veurás
yaymarás
guaytantlos somriurás.
Tendrement
aliment
prou la vella, prou la vella,
tendrement
aliment
proa la vella irá duhent.
Pantejant
y xisclant
la becada, la becada;
pantejant
y xisclant
la becada peharán.
Salthóns
alelas, bufón;
tarán prompte, fiarán prompte,
saltiróns
xichs, bufón;
farán prompte 'Is gays moixóns.
-41
164 CATALUN YA ARTÍSTICA
Prest el vol
en estol
reprenentne, reprenentne,
prest el vol
en estol
rependrán de sol á sol.
Tot volant,
cercarán
brins y cucas, brins y cucas;
tot volant
y cercant,
brins y cucas picarán.
Y '1s sembrats
netejats,
quina ufana, quina ufana!
y '1s sembrats
netejats
quina ufana! que gemats!
Y á son niu
tan joliu.
fentne vía, fente vía,
á son niu
tan joliu,
tornarán ab cant festiu.
El ?minio'
"Val més que tanta flor de jardí."
—Rés valch, sóinútil, trista de mí;
no m' afalaguis, bon romaní.—
Sota 1' ombreta, I' ombreta, I' ombrí,
la humil viola visqué y morí.
Rossínyo1 que tuís á Fransa.
—Rossinyol de la boscuria,—rossinyol,
?cóm no baixas á la plana,—rossinyol,
d' un bell boscatge,—rossinyol,
d' un vol?
?Cóm no baixas á la plana,—rossinyol,
si es alegre ybulliciosa,—rossinyol,
d' un bell boscatge,—rossinyol,
d' un vol?
'Sent alegre y bulliciosa,—rossinyol,
;cóm plaurían tas canturias, —rossinyol,
d' unbell boscatge,—rossinyol,
d' un vol?
—Prou plaurían mascanturias,— rossinyol,
mes aquí tothom m' ignora, —rossinyol,
al bell boscatge, rossinyol,
tot sol.
Mes aquí tothom m' ignora,— rossinyol,
mes aquí ningú m' enveja,—rossinyol,
al bell boscatge,—rossinyol,
tot sol.—
El careo'
Cargol treu banya...
Cargol treu banya,
puja la montanya,
cargo! tren brí,
puja 'I montanyí.
Parant la pluja,
puja, puja, puja,
parant el vent,
no perdis un moment.
Si es lluny la costa,
caminant s' acosta,
si '1 cim es alt,
ab temps s' arriba dalt.
Sí'! fato 't cansa,
tingas confiansa;
si 'I fato 't creix,
reposa allá mateix.
Si 'I dia fina,
tu, per'xó camina;
si 'I sol se 'nvá,
hi arribarás demá.
Mes la constancia
acostala distancia;
mesá la fí,
s' arriba al montanyí.
Cargol treu banya,
puja la montanya;
cargol treu brí,
puja '1 montanyí.
Jossen Atcovaano y Csaós.
La viola y '1 romaní
Sota 1' ornbreta...
Sota l' ombreta, ombreta, ombrí,
flors y violas y romaní.
D' una viola yun romaní
eixa conversa jo vaig sentir:
—Si tonaroma pogués tenir,
no 'm migraría sota l' ombrí.
Ma flor trenría vora 'I camí
y '1 mon diría, prendat de mí:
PILEMI DE LA "CATALANA DEL Ges"
fi Catalunya
Volcánica passió ruenta
que bulls al fons de mon cor,
romp el clós que t'atormenta
y etzala en cansó valenta
tas flamaradas d'amor.
Mostra en cante la foguerada
de que tot jo 'm sento prés
per ma Catalunya aymada,
ma única Patria adorada
puig non tinch ni vull cap mes.
CATALUNYA ARTISTICA
Xica es pels que nos l' han partida
y 1' han anada escursant.
De sa partió han pres la mida;
de la gloria de sa vida
no poden. Es massa gran.
Ven Paymadó en sa estimada
cada día un non encís;
jo en ta bellesa sagrada,
Catalunya idolatrada,
nous rebrots del Paradís
Jo he resseguit tas marinas
platjas de dolsb ubriacant,
tas asprórs montserratinas,
tos mnrs, tos temples, tas ruinas
itas ruinas qu' atreuhen tant!
Travessant bachs y cingleras
he seguit com un roméu
totas tas ciutats rioleras,
tots tos rius y torrenteras
tots tos cims crestats de nen.
Y t'he vist dolsa, ufanosa,
y humil he acotat el front
á Qui 't feu tan delitosa;
clap de terra tan hermosa
no 'n te d' altre tot el mon.
165
Jo eonéch l'antiga historia
de ta gent, d' heroich Iluytar.
No 's fondrá may sa memoria;
de la terra sa ample gloria
sobreixí, y se 'n omplí '1 mar.
Mes si adoro ta grandesa,
dols recort d' un temps antich,
mes t' adoro avuy opresa
y com els vensuts malmesa
sota'1 jou del enemich;
Ja ningú ta regna empunya
si no son estranyas mans.
Ja ta Illbertat s'allunya.
!Catalunya, Catalunya,
cuan serás deis catalans!
Be ho serás, que l'estellada
deis aulets nats al temps bell
ha tret nova rebrotada,
y '1 cantar de l'aucellada
marca '1 pas d' un sol novele
Perque tu, filfa escullida
del gran Deu que 't durá á port
triomfarás de tot, ardida.
Qui voldrá desfer ta vida
morirá de mala mort!
Mes jo t' am. Pobre 6 senyora
me veurás prop ten fidel.
En ta falda encisadora
jo viuré de tu tothora
com la fruyta del arrel.
En mirarte lliure un dia
tot lo meu desitj s' enclou.
Res del mon de tu 'm treuria;
jo haig de véuret nit ydia,
jo de tu may ne tinch prou.
Quin plé es lo que mes me crida,
veure al cel, fi del penar,
ó á ma Patria redimida?
No ho sé, bon Deu de ma vida;
!mes no'm den pas á triar!
JOSEPH FILANQUESA Y Gomis.
Que si es bella ab Ilums vestida
la Verge prop del Etern
ho es molt mes cuan afligida
per set glavis malferida
mostra obert son cor matero.
Tot te viu, patria estimada,
ton parlar d'héroes y reys,
ta mateixa gent honrada;
mes que hi fa si t'han furtada
l'arca santa de tas Ileys?
PREMI DE D. JOSEPH CAMPENT
Admirante me daleixo,'
sento al cor plahers divins
y d'amor tot lo nodreixo.
Sois un odi hi encabeixo,
1' odi etern per tos butxins.
Del such qu' esprém ta gentada
no'n beus pas els mellors glops,
que ay! per l' espléndida prada
s'adorm trista ta filiada
y 1 son li guardan els llops.
lotes d' amor
~ata are flowers
Son nom era una flor,
sas trenas seda fina,
sos ulls miralls de cel
qu' al foch d' amor lluhían.
Son pare resolgué
casarla fora vila,
donarli per marit
hereu de casa rica.
—Las bonas ocasións
van molt escassas, fila,
orat es de lligar
qui no las aprofita .
—
Li 'n deyan els vehins:
"No ploris, Margarida.
qu' ab tan bon passament
no 't faltará alegría .."
66 CATALUNYA ARTÍSTICA
No hi valen predicots
conzorxas ni traficas
per qui de veritat
una vegada estima.
Corra hin assedegat
qu al bés del ayre 's blinca,
vá la Margaridó
d' ensopideta y trista.
Y á tant ensopiment
de la donzella arriba,
qu' un día, al cante'I sol,
per sempre s' adormía...
Santa nit
La Ilum del día s' apaga,
el boscb desert y callat
s' amaga en mitj de las ombras
que la nit vá agombolant.
Pe 'I caminal que serpeja
frech al Mas d' en Pajolar
s' apropa un bulto... Es un borne
jove ypagés; en Marsal,
que á bell feix portant las eynas
torda lentament del camp
després de llarga jornada
feta al Sol canicular.
—Santa nit Den dó, mestressa
—Santa nit Deu do, Marsal.
Dos cors bategan á I' hora
moguts pe 'I mateix sotrach,
al recor( d' una promesa
que no S cumplirá ja may
Y en la soletat basarda
qu' adorm la serra y 'I plá,
d' amor etern yd' angoixa
sospira l' eco un trist plany:
"Santa nit Deu chi, mestressa."
"Santa nit Den dé, Marsal."
Confidencia
Tú 'm solías dir: m' estimas?
y 't responia jo al punt
que per tú fins donaría
las ninetas de mos ulls.
Que bonich es tot, María,
cuan s' estima aixís á ulls-cluchs,
cuan d' amor y d' esperansa
brilla al cel divina Ilum
y en apassionat desvari
yola 'I pensament amunt
per la esfera de misteris
que no ha penetrat ningú!...
Quin mon tandolent, María,
quin mon més pervers y injust
per qui 'I cor dona en penyora
d' unsentiment noble ypar.
Mes, ab tot, encare dapto -
que, llevat de cel amunt,.
puga haverhi mellor gloria
que la d' estimarte á tú.--
No ho sabías que fos doisa
anyoransa que consúni?.
J. BAUCHLLS PRAL'
tRoda)
PREMI DE D. ANTONI PUJOL
El pas d' Atila
Tantbé Is tztans cauhen.
?Iieu vist rodar per las timbas
del gegantí *Pirineu
algun bocí de cinglera
mitj-partit pe' I foch del cel
trinxant com canyas resseea,
alzinas, roures y abets?
Donchs aixís rodava Atila
ab sos Huns pe'l Occident,
ample de pit, baix de talla,
ulls petits, posat supérb,
altiu, eiparttós, selvatge,
tal era l' "Assot dePeu„.
De si mateix deya: "cauhen ,
en ma presencials esteIs.
La terra tremeix convulsa,
So'! rnartell del .Univers,
herba ja ao torna á creixer
per hont passa '1 meu comer..
Menava eix capdill ferotje
mitj milió de combatents
tan espantables que 's creya
eran sortits del comers
de bruixas escandinavas
ab esperits del desert.
Allí figura-van d'-Assia
els mesodiosos guerrers,
allí l' Hérul que en el correr
fins deixava enrera al vent,
els Alans ab llar gran llansa,
Escita invencible yfer
de las planas de Sarmacia
els mesforsuts combatents
y 'Is que en el Vistula y Oder
apagan la ardenta set.
Y lavant! saquejan, y trabocan
y arrasan.... rés els deté.
!L'angel de la mort els guía
sas negres atas batent!
Arreu pobles y vilatjes
aixafan sota sos peus
no d' altre modo qu'.aixafa
las olivas el rodet.
Fins las torres mes ferrenyas,
fina els mes nervuts castells
'
cauhen als embats dels barbres
com can el blat cuan es sech
als cops de fals... !Ah! ?que 's feren
CATALUNYA ARTÍSTICA 167
bella Italia tos vergers
plens d' ensomnis y misten,
hont dolcissims refilets
els rossinyols t' oferían
y hont las gojas mitj rient
somniavan ombrejadas
per vergelles de rosers
y jessamins? ?Honr son, digas
tos encatifats pradells,
els murznuris de tos boscos,
ton aromatich alé?
!Ay, qu' en el jardi del Laci
hi entra un remat de porcells
y en pilat de sanch y runas
fumejant, ho torna prest!
El baf que surt d' eixas runas
s' exten pe '1 blavissim cel,
donchs nodiu que Italia plori
y son cel rigui plascent
II
?Y encar no está 'I fer Atila
de sas gestas satisfet?
No... qu' encar se branda ayrosa
la regina del verger,
y picant de peus en terra
yIletzsant sos ulls Ilampéchs
"!Hurra! marrém, fills deis boscos,
crida irat aquell potent:
"donchs que, ?no ha de sentir Roma
"de mas venjansas el pés?
"!Au, valents! que vuIl que colguin
'-'sa altiva testa mos peus.
"Vull gosarme en sa agonía,
- "vull escoltar sos geméchs.
"Vull veurer si contraAtila
"pot defensarla son Den.
"!Hurra! marrém fills deis hoscos
"!Roma 'ns espera, !marrém!„
Diu, y clavant á son poltre
els esperóns, com el vent
contra la ciutat eterna
se Ilensa '1 titá ferreny.
!Avant! ardorós Atila
crida altra volta als guerrers,
mentre á son poltre esperona
qu' escumejant beu els venta...
Y avansan com negre nuvol
prenyat de trons y llampechs;
sembla que Satán els guia,
sembla que '1s empeny infern...
!Den del cell ?y airó sofreixes?
!Y notens un Ilamp que '15crém?
?Onejará victoriosa
en el sitial de la Créu
la senyera d'aquell barbre,
y 1' imperi d' Occident
en el Pantéó deis pobles
baixará per sempre mes?
?Qui,sino Ja triomfant marra
deturará d' aquel] fer?
?Qui abatirá sa arrogancia
si fugen al devant seu
els pobles,com la polsina
del Bóreas als esbufechs;
com fuig un remat de mansos
colomins del_esparver?
III .
Ja arriba..., ja las petjadas
de son indómit corcer
fán ressó en el cor de Roma.
Ja espolsant son cabell cresp
com espolsa sa melena
el Ileó, 's llensa Ileuger
sobre sa presa que ay, trista!
enlloch ovira remey.
)les que's para? ?eom no avansa?
?Qui s'oposa á sos valents?
Qui desafía la furia
del que 's din "Assot de Den,,?
Voltat d'un nimbe de gloria,
coronat son front seré
de magestat y noblesa .
Com á missatger del cel
al bárbre capdill s'oposa
dels grans Lleóns el primer.
Front á front Ilavors se troban
Evangeli y 'I poder.
?Qui deis dos la régia testa
abaixaría? ?Podrá, mes
la espasa que la paraula,
la barbárie que la Creu?
IV
Airís com brunzent ariete
ó enderroca ó fa portell,
cuan bat murallas macissas
mes arrecula impotent
al toparse ab flonja llana,
no d' altre modo, després
de capgirar y remourer
cuan trobava arreu, arreu,
rendeix Atila sa espasa,
abaixa son bras potent,
sent que poch á poch s' escorra
de sas mans el dur acer,
clue's torna veu tremolosa
aquell rugir imponent
deis Ileóns de la Tartana,
sent que son cor de pedreny
que sois Vessava feresa,
com el d' un nin s entendreix.
Y aquell á quina peas rodaren
els ceptres d'or de cent reys,
á quin pas fins doblegavan
llur testa 'la monts geganteschs
yper quin front era estreta
la corona d' Occident,
cau vensut als peus del Papa,
torna á la veyna acer
que cenyí '1 Deu de la guerra,
gira son ferós corcer
y cap-baix, confós, s' allunya
S' allunya y no sab per qué.
Prou qu' hauria de saberho:
que si 's dtu "Assot de Deu„
yno assota, es que l'Altissim
de sas mans assot ha tret.
JOSEPII BALSRLIS CASTELLÓ.
/68 CATALUNYA
PRRMI DEL CONCELL D/RECTIU DE
"ELS SEGADORS.,
Per Is Fatria
ARTISTICA
Brindis.
En ma copa hi escumeia
de tasvinyas el licor
y en mon cós la sanch coheteja
ab la febre del amor:
Cuan del vi ab qu' avuy Pomplenas
ton terreny se quedi antut,
ompliré ab sanch de masvenas
per brindar á ta salut.
Ta salut, Patria estimada,
es ta santa Llibertat;
que ab tos drets 1' has ben guanyada
be ho demostra '1 teu passat.
Si esborrarlo alguna pretenen
no ho podrán pas conseguir;
els que 'I teu passat ofenen
voten péndre't l' avenir.
Pera ferte rica y plena
ta filiada ha tret brahó;
tos terrenys de pobre mena
ha rosa t ab sa suhó'.
A la Industria vá dar vida,
de vaixells la mar vá omplir,
y en ta terra decandida
tot un Maig vá reflorir
Ta fortuna es ben guanyada.
prou sabs be 'I que t' ha costat:
ta corona 1'han forjada
ab trevall digne yhonrat.
Ta riquesa avuy envejan
saquejantla arréu, arréu,
't bescantan y 't motejan
si reclamas lo qu' es teu.
No t'ho vulgas deixar pendre:
els teus drets defensarém;
com més te vulguin ofendre
més ymés t' estimarém.
Si 'ns queixém més que moltsd'altres
póch ó gens s' ha d' estranyar;
ho estimém molt més nosaltres
pe '1 que 'ns costa de guanyar.
El crit sant de Renaixensa
ompla '1s cors d'amor y fé;
esun mot hont s' hi condensa
nostra vida y nostre alé.
Son ressó per nostra terra
tots els cors ha relligat;
tant pot ser un crit de guerra
com un cant de germandat.
Despertéu, regions germanas.
d' aquest són que us ha ensopit:
ja las auras catalanas
Ebre enllá portan son crit.
Aquest crit, que no 'es allunya
y unirá nostre ardiment;
es la veu de Catalunva,
es el crit de salvament.
Dolsa Patria Catalana,
els cors nostres t' oferim:
colas els grans en la magrana
en tonamor els uním.
La llassada será forta,
rés del món la desfará;
si á Ponent t' han cregut morta
ja 't veurán ressucit.i.
Maui. ILIBOT Y SERRA.
Sabadell)
Fragments del pariamInt de gra(ias
Mercés tinch de donarvos y jo crech que ab
las mercés reglamentarias no 'n tindréu pas
prou, ni crech tampoch que sían per vosaltres
esperadas, perque tots y cada un de nosaltres
hem feta aquesta Festa, y nostra es, y per
aixo no hi calen remerciments. Tots hi som á
feria y tots hi hem fruhit aquellas dolcesas que
la poesía sab escampar pe '1s cors que sentin
y estimin; tots hi hem vingut y hi hem gosat;
mercés, donchs, n'hem rebut tots, y mercés es
timables perque van dret al cor y favoreixen
las expansions de l' esperit.
Espandir la Bellesa es espandir, donchs,
joventut, y en aquest gran mot que tantas co
sas vol dir, s' hi enclou tot el perqué, tota la
finalitat de las nostras festas de la Poesía.
Els poetas son els joves eterns y cal aquí
saber que no son els poetas els que la fan la
Poesía, sinó que ho son tots aquells que la sen
ten, que hi creuhen, que la estiman, son aquelb
que li rendeixen culte en el conreu y 'Is gin
la adoran en l' abstracció; els que la senten
brollar de sa inspiració feconda y '1s que la
guardan cobejada entre '1s plechs de son cor,
entre emocions y sentiments, entre amors y
benhauransas de l' ánima.
Estimar á la Poesía es estimar senzillament
y per aixó en el lema de la nostra Festa cap
dal hi tením el mot Amor, qu' es Poesía pura.
Estimar la Poesía es creure en ella, es esperar
d' ella, per aixó ab el mot Amor hi tením el de
Fé. Y si aquesta creensa, aquesta Fé íntima
de que per la Poesía, tal com hem renascut
la vida catalana, hem de renaixer á la vida de
Ilibertat, á la vida plena de la terra nostra, be
nehirém el ters mot, que 'ns mostra la ense
nya, que essent part deis tres, es el conjunt de
tots, qu' es el de Patria.
Els grans oferintli llur grandesa; els xichs
cercant sa protecció arredossantshi ab amor
y defensantla á la mida de sas forsas; els
homes tots lluytant per ella, qu' es Iluytar pe 1
benestar deis que vindrán; y las donas... !Oh
las donas son las que més hi poden fer en aques
ta gran obra de resurrecció de Catalunya!
Vosaltras, donas catalanas, que dessota la fe
blesa aparent hi cobejeu la fortalesa de demá,
vosaltras heu d' estimarla més que ningú á la
terra catalana. L' amor que i serveu no vos
fará pas minvar l' amor á tot lo demés, perque
I' amor á la Patria fá grans els cors y '1s torna
més productors d' estimació. N' haveu de ser
las més enamoradas de la Patria perque 'n son
las més parentas.
Vosaltres podeu fer que aquestas genera
cions venidoras, las acompleixin aquestas es
peransas, y essent ellas de llibertat, !liberta
será la Patria; essent ellas de joventut, jove
esdevindrá la terra!
JOSEPH M.5 FOLCH Y TORRES.
A. Leocz Robert unpressor. Asalto, 63 —Barcelona.