2a època, núm. 10 (15 set. 1904) |
Desar pàgina Eliminar pàgina | Anterior | 1 de 1 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
|
Any 1. Segona época. Barcelona 15 Setembre 1904 Núm. 10 V15t1a Revista ilustrada, d'firts, Eletras y Ciencias SURT ELS DIJOUS mac.13.24.cc1t A.r)mtutsTn.AcIó: Vertrallans, 7, 1 er 2a DIRECTOR: J. AYNÉ RABELL VOLTANTS DE BARCELONA ANTIGA RECTORIA DE VALLvIDRERA Fot. de J. Ventosa bi si, ca de mi CE gu an no, no els me sia tar sen titu mé guE me; se tott ide aixE forn els f son fossi que d' ar VOS 154 CATALUNYA ARTISTICA CERTAMEN LITERARI de "ELS SEGA DORS" de Sans Dis(tirs del President del Jiirat ¦FRAGMENTS) Senyors: Una altra volta Els Segadors, de Sans, vos aplegan en aquest lloch pera que vos detecten sentint las cantadas deis poetas de la terra, quina missió tan bona ha sigut pera la causa de la Patria. !Patria, Fé y Amor! lema sant que 'ns ha portat á tots a las fogosas Iluytas de la inteli gencia, y ha fet brotar de l' arpa deis escullits las valentas estrofas deis himnes patriótichs, las xamosas y sempre novas falaguerías deis enamorats, y las piadosas inspiracions del més gran misticisme. Trinitat augusta la de nostre escut; cordas de la lira de la Patria que, com ha dit un poeta, totas tres, vibran d'acort y 'ns fan conmoure de goig inexplicable. Jo crech en vostra forsa pera inflamar els cors y al pro nunciarvos ab unció y respecte penso en las altívolas ramificacions del Pi de las tres bran cas, que allí en un rampentde la gran massa pirinenea, hi té la «Unió Catalanista» com á tita termenera ó pedro gegantí, que fá saber á tots els vianants que á Catalunya no ha pas mort l' amoral passat gloriós; ni s' ha extin git orgull de la rassa; ni molt menys s' ha esborrat el fervent desitj de recobrar l' antiga herencia que '1s soldats d' un rey aborril' varen bandejar. Nosaltres no 'ns havém aconhortat de can tar en vers y prosa las excelencias de nostra mare Catalunya, y la volém gosarr tota per nosaltres, donchs nos n' havém enamorat corn més havém coneguda. Y l' havém coneguda mercés als poetas, als historiayres y artistas que han mostrat al des cobert sas ben pensadas composicions en actes com el present, y que á no ser aquets actes tal volta no s' haurían produhit. En aquesta tasca, vostre poble de Sans hi ocupa un Iloch preferent, donchs com ja avans he tingut l' honor de dirvos, n'es ben antiga la costura de solemnisar la vostra festa major ab la celebració d'un Certamen literari. Y aques ta costúm res l' ha poguda fer perdre; han passat malas any.adas, malaltías y bullangas, el mateix cólera, el torb de las persecucions ha batut sas alas damunt de vostres caps y en nom d' un mentit y fals patriotisme ha tractat de portar á honorables personas fins al cau mateix de la deshonra, la presó, que fins are era lloch ignominiós y tal volta d' aquí enda vant si tornan á venir las ponentadas que 'ns portan el verinós. alé deis héroes de Cavite y Santiago, servirán sois Fiera la gent digna que no ha fet altre crim que '1 d' estimar á sa Pa tria, ja que 'Is criminals y 'ls perdularis son els que gosan avuy de més Ilibertats y privilegis ab tal de que combatin el Catalanisme. Perque, al cap y al fi, ?qu' es el Catalanis me sino la atpiració sintética del amor inmens que cova en nostres cors, envers nostras anti gas consuetuts, envers nostra hermosa llengua que parlaren y escrigueren Reys y Sants y sa CATALITNYA ARTÍSTICA 155 al oprimit, es que'l Catalanisme combat el ser vey militar, tant per quintas com forsós, y de sitja establir pera nostra terra el voluntari més humá, més lliberal com avuy se diu, y que al fi no forem pas nosaltres els únichs de tenir ja qu'es lo establert desde fa temps en la podero sa Inglaterra, cansada d' empendre aventuras, y lo qu' es pitjor, cansada de destruhir lliber tats de pobles un temps felissos y indepen dents, cosa que no hauría pas conseguit á no tenir bons exércits. Bonaventura Bassegoda President del Jurel bis y que estigué dotada d' una forsa d expan sió tan gran, qu' encare avuy ressona modifi cada en laá congestas deis Alps y en las costas de la Sardenya, pera no citar els comensa ments de la costa d' Atzur y las valls de la Cerdanya, del Conflent, delVallespir, del Llen guadoch y de la Provensa; envers els nostres antichs Códichs qu' eran defensa noble del ig noscent y may teranyina pera embolicar al que no tinga prou audacia pera rómprerla; envers els nostres furs cremats pe '1 butxí de Felip V, me/Tés als quins el pable podía ab tota corte sía y respecte encararse ab 'sos Reys y rep tarlos per haver mancat á la fé jurada; y per fí, senyors, amor inmens envers las sabias cons titucions del pahis ahont s' havían ajuntat els més poderosos realmes de la Europa, capi guenthi tots, regnanthi tots y ajudantse ab ho mes y ab diners cuan d' algún comú enemich se temía la escomesa. Constitucions ahont tothom devía agafar las armas contra invasors ó delíncuents, cuan sonava la campana y s' aixecava '1 Somatent de la terra, may pera , formar cossos armats en:que hi entran tan sois • els fills deis pobres que la quinta assenyala ab son index fatídich, com si tan fills de mare no fessin els que gosan d' un benestar, cóm els que no comptan més que ab el pá amarat d' amarga suhorl Ysí 'm parleu del obligatori vos diría que no alivia gens al pobre pensar que '1 fill del rich hi anirá també, no tenint d' anarhi ni l' un ni l' altre. Per amor al pobre, al desvalgut, al débil, La Patria no es altra cosa que 'I llás d' unió entre 'Is pobladors de las encontradas de la mateixa Ilengua, las mateixas costúms y la mateixa rassa. Es la ampliació del racés de la llar fins á confondre en una abrassada á tots els que en ella s' hi troban á piel. Es la comu nitat d` afectes y de sentiments deis homes que voluntaria ygustosament s' imposan superiors que 'Is regeixin y 'Is menin sos cabals, els hi vetllin las hisendas de Iladres y malfactors y 'Is defensin deis enernichs de fora y de dins. ?Qu' es la Fé, sino l'amor á aquest ser Om nipotent que no coneixéin més que per sas obras maravellosas, que 'ns ha enjoyat las nits ab la estrellada, y 'ns aclareix els passos en la terra ab aquest colossal faró de que rebém la Ilum y la vida; que 'ns ha donat un seny pe ra compendre la seva Creació y un cor pera donarli rendidament y á totas horas las més grans mercés; que 'ns ha donat l' ánima pera esser felissos en els goigs, y enlayrarnos per damunt de tot el mon mortal, poguent creure en Eh, admirarlo y téme'l y tot cuan nos fá sentir el pés de la seva justicia que nosaltres en nostra mesquinesa motejém de venjansa? Qu' es tot aixó sino l' amor á Den? ?Y l' amor á la dona, l' íntim despertar deis cors joves, quí pot negar qu' es el més noble deis afectes y qu' eh l es qui 'ns dona forsas pera entrar en la lluyta de la vida que 'ns empeny y atía pera formar més tart una familia, y ajun tant aquesta ab altras á quinas també estimém, arribém á fórmar el vehinatje, el poble, la en contrada, la Nació, la Patria, senyors, per dirho d' una vegada. Estimemla nosaltres á la Patria Catalana, estimemla áella y no covém dins del cor cap gota d' odi ni rancunia. L' odi y la rancunia son mostra d' impotencia ó falta de ralló. Tan sois cuan no 's troban arguments pera defensar 156 CATALUNYA la nostra causa es cuan s' acudeix al insult ó á la infamia. Nosaltres tením la forsa de la rahó, encare que per desgracia no tením la ralló de la forsa, qu' es l' únich que pogué aba tre nostre orgull de rassa cuan en Rafel de Casanova caygué abrassat á la gloriosa ban dera de Santa Eularia. Donchs si tením rahó y dret, confiém en ells; estudiemlos, pera ferlos valguer á totas horas, y femne uspera defensa de la nostra causa. Enrera odi! No hi val res lo dir que nos tres enemichs es ab l' odi que *ns cambaten encarnissadament. Odirent dum meduant. Si 'ns odian es que 'ns temen y veuhen nostra su perioritat, sino en el terrer de la forsa y del poder, en lo de la dignitat. No volguém com bátrehi ab las armas ab que 'ns fereixin. Si aixís ho fessim, los hi donaríam la rahó y bai xaríam fins al seu nivell. Si aném pe 'I mon á las foscas y en llochs sospitosos no 'ns previn drém pas certament ab la esgarrifosa teya del pinxo, ni ab el punyal traydor del assessí, donchs aixó fora deshonrarnos tant com ells. Estimém á Catalunya, vetllém per nostras costúms; no 'ns enfanguém en els vicis y las droperías de ponent, que aquesta es una altra de las armas ab que se 'ns combat. Estimém ARTISTICA ' l' honra de nostras llars, la puresa y senzillesa de las costúms deis nostres avis, modificadas ab tot per nostre modo d' esser actual, donchs el temps no passa debadas. Rebut,jém las impo. sicions ab dignitat y fermesa. Estimém per so bre de tot la nostra hermosa Ilengua y cuy. demla eom á una donzella delicada de gust ex guisa, á qui ofén la més petita grossería. Esti memla aixís, y si voléu fins al deliri, á la exa geració, fins á la bogería, mes no entelém I' alé d' aquest amor ab l' odi á las demés. Totas las fienguas inspiran als respectius fills. Jo es timo 1:1 meya com la puga estimar el primer, mes voldría també que Deu Nostre Senyor fes ab mí com als Apóstols en la Pentecostés, que 'm dongués la gracia del Esperit Sant pera par larlas totas y ferme entendre de tot el mon, pera d'aquesta manera entonar en totas las llenguas un himne d' amor á la meva, á la nos tra, á la de Catalunya, que fós sentit, entes y admirat per tots els ámbits de la terra y crech y estich ben convensut que fentho aixís la mare Patria 'm diría: Fill meu, veig que m' estimas més que tots. Grans mercés y vina al meus brassos pera sempre. BONAVENTURA BASSEGODA. FLOR NATURAL Srta. Na Teresa Pujol y Bostd Reyna de la Festa Llops y olidas Cria corps y 't treurán el., Si á ciutat varen nafrarlo á "pagés„ prou gorirá. Si vá á ca la seva dida com un rey s' hi podrá está. Cuan ho sab la bona dona, plorant el balita á cercá. Dormirá en la mellor cambra, menjará del mellor pá, (que no será pas de fleca, sinó ben gustós y sá) ybeurá 'I vi de la bota del reco, qu' esranci ja. Una filia 'n té la dida que l' ayma com á un germá: dé petitets cóm jugavan al "á cuyt,, y "á cou-dinái„ Un pom de flors es la noya yell s' acaba d'empassá'E a 5 CATALUNVA fanel Rocarnora Rivera Guanyador de la Flor Natural La noya está emparaulada, aviat s' ha de casa': ja anell de prometatje brilleja en sa fionja má. Elfadrí que la festeja bon company per eh l será. — L' anell que '1 senyoret porta si que fá enlluernál Lo que din á can d' orella quin bo dóna d'escolta! Si 'I promés té gelosía se l' haurá de fer passá. Ella '1 cura yella '1 vetlla y l'ajuda á camina. Per agrahiment mostrarli el! sol besarli la má. Sentintse un dia ab más forsas á la boca 's van besé. El malalt ja solt camina, aviat fins correrá. Si li ha passat la marfuga á un altre potser vindrá. Un día, anant de cassera, el promés se vá estimbá. — Fresca, avans, com una rosa, prou feya goig de miré; ARTÍSTICA are es groga, com de cera, y no fa sinó plorá. El senyoret l'aconsola: —Promés no te 'n mancará. No es al promés á qui plorá; prou Iro sab el qui se'n vá, qui se'n vá á trobar.... amigas que ja '1 deuhen esperé! A ciutat diu que hi ha una ayres que tot ho fan oblidá. Si la filla de la dida se n' hihagués pogut aná, la pobreta de sa mare no Phauría de plorá: qu' anyorament y vergonya duhen dret cap al fossá! 157 MANEL ROCÁMORA Y RIVERA. 41) PRIMER ACCÉSSIT /Tuba evena Matinas PRBLUDI Al ras de las rnontanyas hi sura u1 grat perfúm de Primavera, qu' en clotas ytnarjals apar qu' escampa la brisa matinera. Y arreu vá fent sa via com boyra que s' extén demunt la terra, xuclantne la dolsor de malva-rosas de l'iris y d' anémoras. La boyra 's vá aclarint y avansa 'I día portant llur clara incerta, deixant, de cap á cap de la planura bell rastre de vesllums y un munt de perlas. La Torrentera D' enllá de las cingleras,—dels cims más espadats, la torrentera baixa —superba rondinant primera ven sentida —que ab frisament constant desfa sarrells d' escuma—que brodan el seu pas. Seguint sas recolzadas—s' extenen vells canyars, vencentne sa ardidesa-1' empriu ventol soptat, bo y somo;ent sas Ilencas—ab remoreig pausat. Deis jonchs tendroys que creixen—entorn de sos mar Lials ressurten els insectes—cercant vertió tendral, la fressa que '1s aviva—y arraserat catan. L' herbey ufá desplega—sas fullas perlejants; modestas corretjolas—s' allargan riu avall delmant ab sas caricias—als violers gemats qu' embanman y hermosejan—el fondo de la val! r58 CATALUNVA ARTÍSTICA mes un se 'n queda de rerassaga, brivall més jove d' entre 'Is pastora. Que 'n la finestra, sa enamorada constant Ii fha lo seu esguart, mentre n' escapsa un clavell y '1 tira apar cridantli: —Fins cap-al-tartl... Joan v Borren Primer Accéssit La salzareda Exuberant, plena de vida, verdeja enllá la salzareda; frondositat ja may rnarcida, pahisatge bell, hermosa arbreda, en quina escorsa blanquinosa simbólichs noms entrellassaren gentil parella, que amorosa, esser fidels, ben follsjuraren. Sempre ufanosas las brancadas pujan enlayre ab ardidesa; com més arnunt, mes grans nuhadas, com més amunt, molt més bellesa. Y al apuntar tantost el día s' ouhen arreu sublims tonadas que '1 rossinyol gelós envía tot renovant gayas passadas. • La magia Parets runosas totas de tapia: n' es la masía de l' antigó, ab randas d' eura que s' hi arrapan y l' hermosejan ab sa venia. Sas grossas portas d' enfront del porro s' obran calmosas tot rondinant, y '1 pagés mosso d' espatlla corva, cap á las feixas se 'n vá apropant. Y altres segueixen retent sas tascas, arrebassavres yrernbradors; La vimeguera morta Tota sola al cap del prat fins fá basarda si s' aguayta d' un tros Iluny cuan naix aubada. La veuréu com esquelet qu' ix de fossana, ab son tronch esgroguehit sens gens d'ufana y ab sos vimegs allargats tots ells enlayre sense t'unas ni cobra, ni aucells que hi cantin. Soca amunt no hi pujan pas herbas gemadas, corretjolas y fonolls que s' hi arrapavan embellintla ab saverdor yfiors galanas qu' envejavan els rosers de baix la plana. Cuan la nit extén son vel com Ileu rnortalla, la cobreix ab sa foscor bo y amparantla; mes el vent huracanat aprop seu passa, els seus vimegs sotnovent com aébils canyas mentres ells van entonant Insta complanta. Per xó, sola '1 cap del prat fins fa basarda si s' aguayta d' un tros Iluny cuan naix aubada La curandera Ab l' aixadallet al bras, caminant mitj encorvada, vá pressosa escudrmyant els recóns d' espessa ubag-a. Cerca fullas, cercatronchs, de rehina bosquetana y altras herbas qu' ella culi com riquesa molt preuhada. Cull herbetas á desdir y flora totjust ponzelladas, sap de totas la virtut, com e 'n diuhen, com s' enplasman. CATALUUYA ARTÍST1CA t59 tY aquets bálsams qu' ella fá á poblat prou n' hi dernanan qu' es remey assegurat, y qui 'n cura prou l' alaba. Pero ho porta ab ver amor, satisfeta yalegrada; de l' ubaga á n' el poblat, del poblat fins á l' ubaga. Cami ral Com faixa tota Ilisa y bianquinosa travessa enllá del prat la carretera. Cugulas yfanals que la vorejan semouhen sá y,enllá ben blincadissas en mitj dels grochs llacsóns que '1s balancejan humits ab l' afalach de la rosada. • A poch s' ouhen remors y un cop de tralla, un Cant de jovincel que amor demana, y un esquellot bouer ressona enlayre. Més tart uns picarols. Es l' ordinari: son carro embalumat calmós avansa envers á.L ciutat qu'espera ansiosa. Y aval!, al dret mateir de la quintana, els traginers forsuts, dessobre '1s matz:os, remembran alegroys, de l' altra festa' las dansas que fruhiren á la plassa; trencantlos la conversa la campana d' benita solitaria que 'Is convida á mormolar el res de n'atinada. Floridor En l atmetllerá flprit canta y gosa la carditra, qu' en la fresca de la nit vá cantant ab més dalit yesmés dols com més s' anima. En las hortas s' han badat nitras rosas poncelladas y á l' espay que han embaumat sura '1 cántich psalmejat espargit per las brancadas. Bolsos resos matinals.,. Bells concerts de melangía qu' esblaymantse per los alts resseguint florits bancals assoleixen el non día. Ltacial 121\1E ti F. 025. Cuadret de Larraga. 1Rep. fot. de A FONTANALS. Per ell cantan aucells y 's badan flors y tritlla la campana, y en mitj d' esséncias puras y dolsors murmura la fontana. Per ell s' enorgulleixen els sembrats humits per la rosada, ydonan novas fruytas els arbrats ab sa constant besada. !Oh, salve, raig potent, esguart sublim qu' animas tot el mon ab ta sortida! Per tu dura 'I bell goig de que fruhim, que tu ets Salut y ets Vida. J. VIVES Y BORRELL.. PREMI DE AGRUPACIó CATALANISTA "ELS SFRADORS" Primera llum EPÍLECH L' espay ja s' ha aclarit. L' astre brillant tot lo del non colora, y ab el seu brill potent vá fecondant llur-obra creadora. S' aviva la planura ab son esclat de triomfal deésa, hermosejant las fitas que ha allargat ab vesta floreixent de gran puresa. En el laI6' de Cent Sancta Sanctorum Patria. Tant-tost d' aquest Saló 'Is,rejóls trepitjo, que 'm sento anar el pols més ferm que avans y se 'm redressa varonil la testa com si quelcóm mon cor vigorisás. Y no, no es del orgull labufarada qtf inflar logre mas venas un instant; sinó urch ab que tots á casa 'Is avis entrérn, per tant humils que bajan estat. Y aquestos murs de sobirana nuesa, per l' abrassada sostenguts deis archs, que donan al Saló desaixit ámbit de senzill plasticismey gravetat, fan que, talment com al blindar del temple, la ven no 'ns hi atrevím pas molt á alsar, com si de algú que respectar se 'I dega, ens trobessem corpresos al devant. Volgué en nitre temp.-: Den, á Barcelona' de tota Oatalunya feria cap, 6o esdevenint com del cervell la closca, d' aquest Saló l' ardit enteixinat. Aquí '1 bullidor fou de las ideyas dels honorables prócers catalans, que al venir á juntarshi, deisant fora el propi valiment per ferse iguals, del be de Catalunya damunt l' ara posavan Ilur saber y voluntat; y la salut y lo trevall del poble per veurer cada jorn més prosperants, pensavan yescatiaa, Ilurs conceptes donant á la Justicia á garbellar, y allá que 'n Dret aquesta els designava, era Iley tant pe '1 xich com pe '1 més gran CATALUNVA ARTISTICA Llavors deis Concellers en las sentadas presidía un Sant Crist. Els ciutadans seguint del diví Mestre los eyemples, d' honradesa y prohisme eran mirall. Prudents en esbrinar ans de resoldrer lo qu' era faedor; sens cedir may de'Reys, d' inquisidors ni de revoltas, á l' ira superbiosa, ame nassant. Per esser Deu mateix qui '1s presidía, qu' enganyarnos no pot ni esse enganyat, d' inmundicia y afront neta, ben neta, sabían la gramalla conservar. Y si de forasteras malvolensas miravan en perill á la ciutat, no 'la hi recava d' esmersar hisenda, ni 'Is hi dolía de donar lasanch. que no saben borrall da vostra historia, ni dir el Pare-Nostre en catalá. Per ió cuan desd' aquí las batalladas de la oració del Rey sento vibrar, que, com veu en desert yper vergonya de déspotas, ningt1 'n sol ter cabal, me dich á mi mateix:—Quína ceguera volgué 'I que no vol Deu, ni ho voldrá may: Que l' odi prevalesca á-la Justicia. Que viscan com á feras els germans. Que un poble sía esclaud un altre poble...— Mes, de ideyas mesaltas saturat ambent que aquí 's respira, sortint fora, com el colom de l' Arca, tornarán els temps en que la terra catalana no tenía, per sort, res qu' envejar: ni del que '1 Cel prodiga als honres justos, ni del que d'ea el mon als pobles grans. FRANCESCR UBACH VINYSTA Jo 'Is veig, al caure 'I jorn, dins la penornbra d' aquesta estancia en escamots vagar, com ánimas en pena que cerquessen quelcórn anyoradis aquí guardat. Y á l' hora ab els que '1 morbo '1s sorprenia en la infecta esponera del malalt, aquélls que per guarir de fam al poble corsaris de forment véyals la mar. Seguint als que del Príncep requeriren exacte cumpliment del vectigal, els que '1 penó enlayrant de Santa Eularia, moriren per las patrias Ilibertats. Y tots, tots del espay d' aquesta sala com si '1s plagués ambent descongelar, només que ab el recort de Ilur civisme, de aardors ornplen y de até inmortals. Venia, veniu els que creyeu fer siglas era extinga per sempre 'I foch sagrat que dava á Fivallers y Casanovas la indómita enteresa deis cors grans Veniu en eix aseón á redossarvos només per un moment, y com 1' escalf que hi resta encare no us encenga 'I rostre, ni us moga 'I pols ni 'I cap fassa bairráus; seguratnent que la fredó aquí dintre li portaren vosaltres ;Deu me val! Vosaltres als qui rés diuhen las pedras d' aquestos murs: mesquins degenerats, bo ysempre forasters, per servilisme, bo y sempre párias d' aygualida sanch, PELEN!' DEL. "CAMINO DE SANS,. La mantellina blanca Blanca es al cmm del Puigmal la corona de ma Patria, blanch lo neixer de sos rius y 'I morir de sas onadas, el brillar de sos estels y'I rellorir de sos arbres... Pero molt mes ho es el front de la dona catalana arredosat entre 'la plechs de la mantellina blanca. Per sa testa resplandent no hi ha res que tant Ii escayga; ni la capota francesa ni la pallola italiana, ni '1 turbant de Morería tenen la fresca y la gracia d' aquell tel d' ay-re glassat que '1 cap besa y ataIaga com un mistich glop d' encéns deturat sobre una imagje. Ab sa transparent finor lliscant del cap á l'espatlla pels tresors que mitj cobreix delira endevinar els altres. Entre la blancor del vel el cabell juga y ressalta; si es rós, gembla als raigs del sol sota 'Is flochs d' argent de l' auba, si es negre sembla á la nit que ha vist passá una nevada. Per tot hont es, entorn sen escampa olors de nuviatje: sembla un ramell encisat de gardenias y nadalas que á las donas de ma terra cona present han dut las fadas, perque ressaltés mellor damunt de la hermosa cara son llavi menut de verge y sos ulls grans de sultana. Per ro á:totas las hi escau senyoras ótnenest ralas, á las qu' en l'aplech l' estrenan duhenthi tons de fullám d' alba., á la entojida pubilla yl' avia que riu provántsela, y á la dolsa pabordesa la capdansera de plassa, lo mateix li está be al temple que al puntejar la sardana. Las que ab sas mansl'han teixida no son gojas ni son fadas, no son sinó las donzellas de:la costa catalana que á la vora de la mar sobre son coixí de randas treuhen en seda serrells y 'Is fonedissos ramatjes que vé á dibura á sos peus el róssech de las onadas. Be fan bellugá 'Is boixets las desficiosas puntayresi y al pessigarla ab picaza be hi barrejan en sa tasca la tebiór de sos sospirs, la frescor de sas rallas y 'I só pur y melodiós de sas cansóns ycorrandas de princeps enamorats que han perdut 1' enamorada! Mes, ay! que son fí brodat sois goigs yfestas demana, y de festas ja no'n vol la terra que viu malalta. Puntayres de voral mar no feu flors d' escuma y ayre, que damunt del fronts gentils sois se 'n ven ja alguna qu' altra, tots duhen estranys capells ó tri.ta seda endola da. CATALUMIA ARTÍSTICA 161 ANTICHS MONUMENTS BARCELONINS PORTALADA DE S. PALT DRL CAMP. (D1b11.1X de F. BuYÉ.) Cuan la mare viu plorant be s'han de desar las galas! y Catalunya fa temps que viu com arreconada, y la triste> 's vá extenent perque sa claror s' acaba y un vent malehit vá trencant totas las flors de la Patria y 'la fronts se van enfosquint y 'Is pensaments más encara... Ditxós qui anyora 'I bon ternps y al plorá '1 sembra y trevallal Com tan Ilarch es nostre hívern cuan triomfant será la Pascua! Llavors tots els fronts políts mostrarán, bellas puntayres, la randa que brodaréu ab vostres pessíchs d'aranya, com florida d'atmetllers que anunaa bona anyada. En trauréu un dibuix non per fer tasca de durada. Ab boixets del Pirineu 162 CATALUNVA ARTÍSTICA y ab suatt seda valenciana t rauréu flora del Rosselló, trauréu mallorquinas paumes rarnejant un ample escut ben llistat per cuatre radias, lliure, sol, sense Ilignms ni ategiduras estranyas. La mellor qu' hauréu teixit tári de vel ygarnalda, la Reyna deis Jochs Florals la dura que ni pintada. Dalt de tot del Montserrat fará sa resta la Patria, tot Catalunyx ha de ohir ele canta de joya ylas Salves ! !Fina al sol enllubernari tanta mantellina blanca! JOS141•31 Fetsrsouasa v G03419. Pirton os -I.• FAMILIAR OFIRRRA`` Contemplan t la Sardana Imprestuns. Cuan la terra montanyana ja sentía la calor y 'I forment com pélach d' or onejava per la plana, una vila catalana feya so festa majar. A la plassa hi acudía moteo gent per tots indrets Puig allá 'Ishavia atrets d' una orquesta l' armonía que la vila recorria rodejaita de baylets. Ja s' hi venhen las donzellas en festeig ab non galans y entremitj de xichs y grana galtejarhi com rosellas las barretinas Termellas deis pagesos deis voltants A cada moment que passa vi creixent animació: tots anhelan de debó que 'a desclogui en l'ampla plassa agite« ball que '1 poble abrassa coto un Has de germanii. La Sardana! D ella 's parla coto del número més bell! Tant desteja 'I pobre vell aplaudirla y alabarla coto esperan puntejarla la minyona y 1 dontell. Ja la tetilla: ja real* son preludi 'I fluTtot y, malgrat l' ardor del sol, se remou la geni tranquila coto si 's despertés la vila al cantar d' un rossinyol Cada má s' agafa l'esta A la má del seo vehí, fent un cerco' gegantí, com corona Je la festa que 's IDOU al cant de l' orquesta y al compás del tambori. Es la dansa catalana de las dansas la mellor, y en las festas del amor se presenta sempre ufana, puig es l'eta la Sardana A semblansa de la flor. Se comensa essent ponzella mes, veuréu que en un instant se desclou y's fá tan gran que la plassa es poch per ella, puig, com nostra Patria bella fá creixensa de gegant. !Miren ja cuantas rotllanas s' han anat formant aquí! Dirá qui las veja allí tan ramosas y galanas, si la plassa en flors humanas ha esclatat com un jardí! Els fadrins y las donzellas la puntejan ab primor; jo diría que de cor la veneran las parchas s "b>,t :*.. 4- •ti-," sSi C•T — t atupa MI, tilelia . (Fut. de J. Vasto.* CATALIINVÁ ART?STICA Com si fos per totas &tal el Iligám del setuamor; Puig al rich'y al pobre abrassa; decultura es un miran; es I' artistich enfilall que sublimasnostrá plassa; es el géni d' una rassa que 's retrata en aquest ball. La plan¦ ívold tenora sotta á voltas coni un plor, yfereh el nostre cor com la ven enternidora d' una Patri, que a anyora recordant un temps menor. Altres cops la melodía es joyosa y trYomfant y espatega tot el cant de la orquesta ab valentía, com un Cántich d' alegría per las glorias que vindrán. La garnalda está alegroya cuan el cánticb es festiu, son vá-y-vé 's torna tnés viu per' donar senyals de joya; com també 's posa tristoya cuan la música li diu. Mes, sempre gran! y á tot' hora creixent tant ?qué pretendrá? Tot el terme catalá enrotllar conquistadora, ó arrarnbar vol cap en fora tot lo que'nosa lité? Si ja avuy nostra Sardana tan hermosa la veyérn, no cal dir si la tindrém más perfecta ymes galana cuan h Patria Catalana será 'liare Cóm voléml Vells, infants y fadrinalla veneréula sempre aixis, pnig, seguint ab dols encís eh cantábils de la gratia, aquest poble cuan la baila sembla un tros de Paradís. Y ella que, franca ycofoya nostres cors abrassa ja, en las plassas fiorirá mes gemada qu' una Coya sempre essent motita de joya pera 'I poble Catalá. BALDOMItli PARRAMOX C•STAVY RipolI) 163 PRESII DE t.' OttFE(5 DE SANS GLOSAS La guineu Tampalantam que las figas. Tampatantam que las ligas son verdas, tampatantam que ja 's van madurant. Sota una vella y espessa figuera una guinea s' ha escaygut á passar. Guaytant la truyta al bell mitj de las brancas, que de tan alta no 's pot abastar, diu de las figas, en tant gira cua: —Son massa verdas; ja 's madurarán...... Tampatantam qne las hgas son verdas, are son verdas y verdes serán. El niu .1qtrest grill... Aquest rata tan jollu, no 'I trepitjis, no 'I trepitjis; aquest niu tan joliu no 'I trepitjis agressia. Caparrons de moixons bellugantshi, bellugantshi; Caparrons de moixons bellugantahi ricarrons, tú 'Is veurás y aymarás tot guaytantlos, tot guaytantlos; tu 'Is veurás yaymarás guaytantlos somriurás. Tendrement aliment prou la vella, prou la vella, tendrement aliment proa la vella irá duhent. Pantejant y xisclant la becada, la becada; pantejant y xisclant la becada peharán. Salthóns alelas, bufón; tarán prompte, fiarán prompte, saltiróns xichs, bufón; farán prompte 'Is gays moixóns. -41 164 CATALUN YA ARTÍSTICA Prest el vol en estol reprenentne, reprenentne, prest el vol en estol rependrán de sol á sol. Tot volant, cercarán brins y cucas, brins y cucas; tot volant y cercant, brins y cucas picarán. Y '1s sembrats netejats, quina ufana, quina ufana! y '1s sembrats netejats quina ufana! que gemats! Y á son niu tan joliu. fentne vía, fente vía, á son niu tan joliu, tornarán ab cant festiu. El ?minio' "Val més que tanta flor de jardí." —Rés valch, sóinútil, trista de mí; no m' afalaguis, bon romaní.— Sota 1' ombreta, I' ombreta, I' ombrí, la humil viola visqué y morí. Rossínyo1 que tuís á Fransa. —Rossinyol de la boscuria,—rossinyol, ?cóm no baixas á la plana,—rossinyol, d' un bell boscatge,—rossinyol, d' un vol? ?Cóm no baixas á la plana,—rossinyol, si es alegre ybulliciosa,—rossinyol, d' un bell boscatge,—rossinyol, d' un vol? 'Sent alegre y bulliciosa,—rossinyol, ;cóm plaurían tas canturias, —rossinyol, d' unbell boscatge,—rossinyol, d' un vol? —Prou plaurían mascanturias,— rossinyol, mes aquí tothom m' ignora, —rossinyol, al bell boscatge, rossinyol, tot sol. Mes aquí tothom m' ignora,— rossinyol, mes aquí ningú m' enveja,—rossinyol, al bell boscatge,—rossinyol, tot sol.— El careo' Cargol treu banya... Cargol treu banya, puja la montanya, cargo! tren brí, puja 'I montanyí. Parant la pluja, puja, puja, puja, parant el vent, no perdis un moment. Si es lluny la costa, caminant s' acosta, si '1 cim es alt, ab temps s' arriba dalt. Sí'! fato 't cansa, tingas confiansa; si 'I fato 't creix, reposa allá mateix. Si 'I dia fina, tu, per'xó camina; si 'I sol se 'nvá, hi arribarás demá. Mes la constancia acostala distancia; mesá la fí, s' arriba al montanyí. Cargol treu banya, puja la montanya; cargol treu brí, puja '1 montanyí. Jossen Atcovaano y Csaós. La viola y '1 romaní Sota 1' ornbreta... Sota l' ombreta, ombreta, ombrí, flors y violas y romaní. D' una viola yun romaní eixa conversa jo vaig sentir: —Si tonaroma pogués tenir, no 'm migraría sota l' ombrí. Ma flor trenría vora 'I camí y '1 mon diría, prendat de mí: PILEMI DE LA "CATALANA DEL Ges" fi Catalunya Volcánica passió ruenta que bulls al fons de mon cor, romp el clós que t'atormenta y etzala en cansó valenta tas flamaradas d'amor. Mostra en cante la foguerada de que tot jo 'm sento prés per ma Catalunya aymada, ma única Patria adorada puig non tinch ni vull cap mes. CATALUNYA ARTISTICA Xica es pels que nos l' han partida y 1' han anada escursant. De sa partió han pres la mida; de la gloria de sa vida no poden. Es massa gran. Ven Paymadó en sa estimada cada día un non encís; jo en ta bellesa sagrada, Catalunya idolatrada, nous rebrots del Paradís Jo he resseguit tas marinas platjas de dolsb ubriacant, tas asprórs montserratinas, tos mnrs, tos temples, tas ruinas itas ruinas qu' atreuhen tant! Travessant bachs y cingleras he seguit com un roméu totas tas ciutats rioleras, tots tos rius y torrenteras tots tos cims crestats de nen. Y t'he vist dolsa, ufanosa, y humil he acotat el front á Qui 't feu tan delitosa; clap de terra tan hermosa no 'n te d' altre tot el mon. 165 Jo eonéch l'antiga historia de ta gent, d' heroich Iluytar. No 's fondrá may sa memoria; de la terra sa ample gloria sobreixí, y se 'n omplí '1 mar. Mes si adoro ta grandesa, dols recort d' un temps antich, mes t' adoro avuy opresa y com els vensuts malmesa sota'1 jou del enemich; Ja ningú ta regna empunya si no son estranyas mans. Ja ta Illbertat s'allunya. !Catalunya, Catalunya, cuan serás deis catalans! Be ho serás, que l'estellada deis aulets nats al temps bell ha tret nova rebrotada, y '1 cantar de l'aucellada marca '1 pas d' un sol novele Perque tu, filfa escullida del gran Deu que 't durá á port triomfarás de tot, ardida. Qui voldrá desfer ta vida morirá de mala mort! Mes jo t' am. Pobre 6 senyora me veurás prop ten fidel. En ta falda encisadora jo viuré de tu tothora com la fruyta del arrel. En mirarte lliure un dia tot lo meu desitj s' enclou. Res del mon de tu 'm treuria; jo haig de véuret nit ydia, jo de tu may ne tinch prou. Quin plé es lo que mes me crida, veure al cel, fi del penar, ó á ma Patria redimida? No ho sé, bon Deu de ma vida; !mes no'm den pas á triar! JOSEPH FILANQUESA Y Gomis. Que si es bella ab Ilums vestida la Verge prop del Etern ho es molt mes cuan afligida per set glavis malferida mostra obert son cor matero. Tot te viu, patria estimada, ton parlar d'héroes y reys, ta mateixa gent honrada; mes que hi fa si t'han furtada l'arca santa de tas Ileys? PREMI DE D. JOSEPH CAMPENT Admirante me daleixo,' sento al cor plahers divins y d'amor tot lo nodreixo. Sois un odi hi encabeixo, 1' odi etern per tos butxins. Del such qu' esprém ta gentada no'n beus pas els mellors glops, que ay! per l' espléndida prada s'adorm trista ta filiada y 1 son li guardan els llops. lotes d' amor ~ata are flowers Son nom era una flor, sas trenas seda fina, sos ulls miralls de cel qu' al foch d' amor lluhían. Son pare resolgué casarla fora vila, donarli per marit hereu de casa rica. —Las bonas ocasións van molt escassas, fila, orat es de lligar qui no las aprofita . — Li 'n deyan els vehins: "No ploris, Margarida. qu' ab tan bon passament no 't faltará alegría .." 66 CATALUNYA ARTÍSTICA No hi valen predicots conzorxas ni traficas per qui de veritat una vegada estima. Corra hin assedegat qu al bés del ayre 's blinca, vá la Margaridó d' ensopideta y trista. Y á tant ensopiment de la donzella arriba, qu' un día, al cante'I sol, per sempre s' adormía... Santa nit La Ilum del día s' apaga, el boscb desert y callat s' amaga en mitj de las ombras que la nit vá agombolant. Pe 'I caminal que serpeja frech al Mas d' en Pajolar s' apropa un bulto... Es un borne jove ypagés; en Marsal, que á bell feix portant las eynas torda lentament del camp després de llarga jornada feta al Sol canicular. —Santa nit Den dó, mestressa —Santa nit Deu do, Marsal. Dos cors bategan á I' hora moguts pe 'I mateix sotrach, al recor( d' una promesa que no S cumplirá ja may Y en la soletat basarda qu' adorm la serra y 'I plá, d' amor etern yd' angoixa sospira l' eco un trist plany: "Santa nit Deu chi, mestressa." "Santa nit Den dé, Marsal." Confidencia Tú 'm solías dir: m' estimas? y 't responia jo al punt que per tú fins donaría las ninetas de mos ulls. Que bonich es tot, María, cuan s' estima aixís á ulls-cluchs, cuan d' amor y d' esperansa brilla al cel divina Ilum y en apassionat desvari yola 'I pensament amunt per la esfera de misteris que no ha penetrat ningú!... Quin mon tandolent, María, quin mon més pervers y injust per qui 'I cor dona en penyora d' unsentiment noble ypar. Mes, ab tot, encare dapto - que, llevat de cel amunt,. puga haverhi mellor gloria que la d' estimarte á tú.-- No ho sabías que fos doisa anyoransa que consúni?. J. BAUCHLLS PRAL' tRoda) PREMI DE D. ANTONI PUJOL El pas d' Atila Tantbé Is tztans cauhen. ?Iieu vist rodar per las timbas del gegantí *Pirineu algun bocí de cinglera mitj-partit pe' I foch del cel trinxant com canyas resseea, alzinas, roures y abets? Donchs aixís rodava Atila ab sos Huns pe'l Occident, ample de pit, baix de talla, ulls petits, posat supérb, altiu, eiparttós, selvatge, tal era l' "Assot dePeu„. De si mateix deya: "cauhen , en ma presencials esteIs. La terra tremeix convulsa, So'! rnartell del .Univers, herba ja ao torna á creixer per hont passa '1 meu comer.. Menava eix capdill ferotje mitj milió de combatents tan espantables que 's creya eran sortits del comers de bruixas escandinavas ab esperits del desert. Allí figura-van d'-Assia els mesodiosos guerrers, allí l' Hérul que en el correr fins deixava enrera al vent, els Alans ab llar gran llansa, Escita invencible yfer de las planas de Sarmacia els mesforsuts combatents y 'Is que en el Vistula y Oder apagan la ardenta set. Y lavant! saquejan, y trabocan y arrasan.... rés els deté. !L'angel de la mort els guía sas negres atas batent! Arreu pobles y vilatjes aixafan sota sos peus no d' altre modo qu'.aixafa las olivas el rodet. Fins las torres mes ferrenyas, fina els mes nervuts castells ' cauhen als embats dels barbres com can el blat cuan es sech als cops de fals... !Ah! ?que 's feren CATALUNYA ARTÍSTICA 167 bella Italia tos vergers plens d' ensomnis y misten, hont dolcissims refilets els rossinyols t' oferían y hont las gojas mitj rient somniavan ombrejadas per vergelles de rosers y jessamins? ?Honr son, digas tos encatifats pradells, els murznuris de tos boscos, ton aromatich alé? !Ay, qu' en el jardi del Laci hi entra un remat de porcells y en pilat de sanch y runas fumejant, ho torna prest! El baf que surt d' eixas runas s' exten pe '1 blavissim cel, donchs nodiu que Italia plori y son cel rigui plascent II ?Y encar no está 'I fer Atila de sas gestas satisfet? No... qu' encar se branda ayrosa la regina del verger, y picant de peus en terra yIletzsant sos ulls Ilampéchs "!Hurra! marrém, fills deis boscos, crida irat aquell potent: "donchs que, ?no ha de sentir Roma "de mas venjansas el pés? "!Au, valents! que vuIl que colguin '-'sa altiva testa mos peus. "Vull gosarme en sa agonía, - "vull escoltar sos geméchs. "Vull veurer si contraAtila "pot defensarla son Den. "!Hurra! marrém fills deis hoscos "!Roma 'ns espera, !marrém!„ Diu, y clavant á son poltre els esperóns, com el vent contra la ciutat eterna se Ilensa '1 titá ferreny. !Avant! ardorós Atila crida altra volta als guerrers, mentre á son poltre esperona qu' escumejant beu els venta... Y avansan com negre nuvol prenyat de trons y llampechs; sembla que Satán els guia, sembla que '1s empeny infern... !Den del cell ?y airó sofreixes? !Y notens un Ilamp que '15crém? ?Onejará victoriosa en el sitial de la Créu la senyera d'aquell barbre, y 1' imperi d' Occident en el Pantéó deis pobles baixará per sempre mes? ?Qui,sino Ja triomfant marra deturará d' aquel] fer? ?Qui abatirá sa arrogancia si fugen al devant seu els pobles,com la polsina del Bóreas als esbufechs; com fuig un remat de mansos colomins del_esparver? III . Ja arriba..., ja las petjadas de son indómit corcer fán ressó en el cor de Roma. Ja espolsant son cabell cresp com espolsa sa melena el Ileó, 's llensa Ileuger sobre sa presa que ay, trista! enlloch ovira remey. )les que's para? ?eom no avansa? ?Qui s'oposa á sos valents? Qui desafía la furia del que 's din "Assot de Den,,? Voltat d'un nimbe de gloria, coronat son front seré de magestat y noblesa . Com á missatger del cel al bárbre capdill s'oposa dels grans Lleóns el primer. Front á front Ilavors se troban Evangeli y 'I poder. ?Qui deis dos la régia testa abaixaría? ?Podrá, mes la espasa que la paraula, la barbárie que la Creu? IV Airís com brunzent ariete ó enderroca ó fa portell, cuan bat murallas macissas mes arrecula impotent al toparse ab flonja llana, no d' altre modo, després de capgirar y remourer cuan trobava arreu, arreu, rendeix Atila sa espasa, abaixa son bras potent, sent que poch á poch s' escorra de sas mans el dur acer, clue's torna veu tremolosa aquell rugir imponent deis Ileóns de la Tartana, sent que son cor de pedreny que sois Vessava feresa, com el d' un nin s entendreix. Y aquell á quina peas rodaren els ceptres d'or de cent reys, á quin pas fins doblegavan llur testa 'la monts geganteschs yper quin front era estreta la corona d' Occident, cau vensut als peus del Papa, torna á la veyna acer que cenyí '1 Deu de la guerra, gira son ferós corcer y cap-baix, confós, s' allunya S' allunya y no sab per qué. Prou qu' hauria de saberho: que si 's dtu "Assot de Deu„ yno assota, es que l'Altissim de sas mans assot ha tret. JOSEPII BALSRLIS CASTELLÓ. /68 CATALUNYA PRRMI DEL CONCELL D/RECTIU DE "ELS SEGADORS., Per Is Fatria ARTISTICA Brindis. En ma copa hi escumeia de tasvinyas el licor y en mon cós la sanch coheteja ab la febre del amor: Cuan del vi ab qu' avuy Pomplenas ton terreny se quedi antut, ompliré ab sanch de masvenas per brindar á ta salut. Ta salut, Patria estimada, es ta santa Llibertat; que ab tos drets 1' has ben guanyada be ho demostra '1 teu passat. Si esborrarlo alguna pretenen no ho podrán pas conseguir; els que 'I teu passat ofenen voten péndre't l' avenir. Pera ferte rica y plena ta filiada ha tret brahó; tos terrenys de pobre mena ha rosa t ab sa suhó'. A la Industria vá dar vida, de vaixells la mar vá omplir, y en ta terra decandida tot un Maig vá reflorir Ta fortuna es ben guanyada. prou sabs be 'I que t' ha costat: ta corona 1'han forjada ab trevall digne yhonrat. Ta riquesa avuy envejan saquejantla arréu, arréu, 't bescantan y 't motejan si reclamas lo qu' es teu. No t'ho vulgas deixar pendre: els teus drets defensarém; com més te vulguin ofendre més ymés t' estimarém. Si 'ns queixém més que moltsd'altres póch ó gens s' ha d' estranyar; ho estimém molt més nosaltres pe '1 que 'ns costa de guanyar. El crit sant de Renaixensa ompla '1s cors d'amor y fé; esun mot hont s' hi condensa nostra vida y nostre alé. Son ressó per nostra terra tots els cors ha relligat; tant pot ser un crit de guerra com un cant de germandat. Despertéu, regions germanas. d' aquest són que us ha ensopit: ja las auras catalanas Ebre enllá portan son crit. Aquest crit, que no 'es allunya y unirá nostre ardiment; es la veu de Catalunva, es el crit de salvament. Dolsa Patria Catalana, els cors nostres t' oferim: colas els grans en la magrana en tonamor els uním. La llassada será forta, rés del món la desfará; si á Ponent t' han cregut morta ja 't veurán ressucit.i. Maui. ILIBOT Y SERRA. Sabadell) Fragments del pariamInt de gra(ias Mercés tinch de donarvos y jo crech que ab las mercés reglamentarias no 'n tindréu pas prou, ni crech tampoch que sían per vosaltres esperadas, perque tots y cada un de nosaltres hem feta aquesta Festa, y nostra es, y per aixo no hi calen remerciments. Tots hi som á feria y tots hi hem fruhit aquellas dolcesas que la poesía sab escampar pe '1s cors que sentin y estimin; tots hi hem vingut y hi hem gosat; mercés, donchs, n'hem rebut tots, y mercés es timables perque van dret al cor y favoreixen las expansions de l' esperit. Espandir la Bellesa es espandir, donchs, joventut, y en aquest gran mot que tantas co sas vol dir, s' hi enclou tot el perqué, tota la finalitat de las nostras festas de la Poesía. Els poetas son els joves eterns y cal aquí saber que no son els poetas els que la fan la Poesía, sinó que ho son tots aquells que la sen ten, que hi creuhen, que la estiman, son aquelb que li rendeixen culte en el conreu y 'Is gin la adoran en l' abstracció; els que la senten brollar de sa inspiració feconda y '1s que la guardan cobejada entre '1s plechs de son cor, entre emocions y sentiments, entre amors y benhauransas de l' ánima. Estimar á la Poesía es estimar senzillament y per aixó en el lema de la nostra Festa cap dal hi tením el mot Amor, qu' es Poesía pura. Estimar la Poesía es creure en ella, es esperar d' ella, per aixó ab el mot Amor hi tením el de Fé. Y si aquesta creensa, aquesta Fé íntima de que per la Poesía, tal com hem renascut la vida catalana, hem de renaixer á la vida de Ilibertat, á la vida plena de la terra nostra, be nehirém el ters mot, que 'ns mostra la ense nya, que essent part deis tres, es el conjunt de tots, qu' es el de Patria. Els grans oferintli llur grandesa; els xichs cercant sa protecció arredossantshi ab amor y defensantla á la mida de sas forsas; els homes tots lluytant per ella, qu' es Iluytar pe 1 benestar deis que vindrán; y las donas... !Oh las donas son las que més hi poden fer en aques ta gran obra de resurrecció de Catalunya! Vosaltras, donas catalanas, que dessota la fe blesa aparent hi cobejeu la fortalesa de demá, vosaltras heu d' estimarla més que ningú á la terra catalana. L' amor que i serveu no vos fará pas minvar l' amor á tot lo demés, perque I' amor á la Patria fá grans els cors y '1s torna més productors d' estimació. N' haveu de ser las més enamoradas de la Patria perque 'n son las més parentas. Vosaltres podeu fer que aquestas genera cions venidoras, las acompleixin aquestas es peransas, y essent ellas de llibertat, !liberta será la Patria; essent ellas de joventut, jove esdevindrá la terra! JOSEPH M.5 FOLCH Y TORRES. A. Leocz Robert unpressor. Asalto, 63 —Barcelona.
Descripció
Puntuació | |
Títol | Catalunya artística. 2a època, núm. 10 (15 set. 1904) |
Matèria | Art -- Revistes ; Literatura -- Revistes |
Títol addicional | Revista ilustrada d'arts, lletras y ciencias |
Editor | Biblioteca de Catalunya |
Data de publicació | 2008 |
Data del document original | 1904 |
Tipus de recurs | Text |
Format | |
Font | Publicació original: Barcelona : [s.n.], 1900-[1905] (Barcelona : A. López Robert Impr.), Any 1, núm. 1 (14 juny 1900)-any 4, núm. 139 (12 febr. 1903) ; 2a època, any 1, núm. 1 (14 jul. 1904)-any 2, núm. 38 (13 abr. 1905) |
Llengua | cat |
Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1200522~S10*cat |
Gestió de drets | Còpia permesa amb finalitat d'estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya ; Arxiu Històric de la Ciutat". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització. |
Productor | Proco |
Resolució | 150 ppp |
Compressió | JPEG; Compressió baixa |
Definició | 24 bits |
Característiques físiques | 27 cm |
Descripció de la pàgina
Títol | 2a època, núm. 10 (15 set. 1904) |
Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1200522~S10*cat |
Transcript | Any 1. Segona época. Barcelona 15 Setembre 1904 Núm. 10 V15t1a Revista ilustrada, d'firts, Eletras y Ciencias SURT ELS DIJOUS mac.13.24.cc1t A.r)mtutsTn.AcIó: Vertrallans, 7, 1 er 2a DIRECTOR: J. AYNÉ RABELL VOLTANTS DE BARCELONA ANTIGA RECTORIA DE VALLvIDRERA Fot. de J. Ventosa bi si, ca de mi CE gu an no, no els me sia tar sen titu mé guE me; se tott ide aixE forn els f son fossi que d' ar VOS 154 CATALUNYA ARTISTICA CERTAMEN LITERARI de "ELS SEGA DORS" de Sans Dis(tirs del President del Jiirat ¦FRAGMENTS) Senyors: Una altra volta Els Segadors, de Sans, vos aplegan en aquest lloch pera que vos detecten sentint las cantadas deis poetas de la terra, quina missió tan bona ha sigut pera la causa de la Patria. !Patria, Fé y Amor! lema sant que 'ns ha portat á tots a las fogosas Iluytas de la inteli gencia, y ha fet brotar de l' arpa deis escullits las valentas estrofas deis himnes patriótichs, las xamosas y sempre novas falaguerías deis enamorats, y las piadosas inspiracions del més gran misticisme. Trinitat augusta la de nostre escut; cordas de la lira de la Patria que, com ha dit un poeta, totas tres, vibran d'acort y 'ns fan conmoure de goig inexplicable. Jo crech en vostra forsa pera inflamar els cors y al pro nunciarvos ab unció y respecte penso en las altívolas ramificacions del Pi de las tres bran cas, que allí en un rampentde la gran massa pirinenea, hi té la «Unió Catalanista» com á tita termenera ó pedro gegantí, que fá saber á tots els vianants que á Catalunya no ha pas mort l' amoral passat gloriós; ni s' ha extin git orgull de la rassa; ni molt menys s' ha esborrat el fervent desitj de recobrar l' antiga herencia que '1s soldats d' un rey aborril' varen bandejar. Nosaltres no 'ns havém aconhortat de can tar en vers y prosa las excelencias de nostra mare Catalunya, y la volém gosarr tota per nosaltres, donchs nos n' havém enamorat corn més havém coneguda. Y l' havém coneguda mercés als poetas, als historiayres y artistas que han mostrat al des cobert sas ben pensadas composicions en actes com el present, y que á no ser aquets actes tal volta no s' haurían produhit. En aquesta tasca, vostre poble de Sans hi ocupa un Iloch preferent, donchs com ja avans he tingut l' honor de dirvos, n'es ben antiga la costura de solemnisar la vostra festa major ab la celebració d'un Certamen literari. Y aques ta costúm res l' ha poguda fer perdre; han passat malas any.adas, malaltías y bullangas, el mateix cólera, el torb de las persecucions ha batut sas alas damunt de vostres caps y en nom d' un mentit y fals patriotisme ha tractat de portar á honorables personas fins al cau mateix de la deshonra, la presó, que fins are era lloch ignominiós y tal volta d' aquí enda vant si tornan á venir las ponentadas que 'ns portan el verinós. alé deis héroes de Cavite y Santiago, servirán sois Fiera la gent digna que no ha fet altre crim que '1 d' estimar á sa Pa tria, ja que 'Is criminals y 'ls perdularis son els que gosan avuy de més Ilibertats y privilegis ab tal de que combatin el Catalanisme. Perque, al cap y al fi, ?qu' es el Catalanis me sino la atpiració sintética del amor inmens que cova en nostres cors, envers nostras anti gas consuetuts, envers nostra hermosa llengua que parlaren y escrigueren Reys y Sants y sa CATALITNYA ARTÍSTICA 155 al oprimit, es que'l Catalanisme combat el ser vey militar, tant per quintas com forsós, y de sitja establir pera nostra terra el voluntari més humá, més lliberal com avuy se diu, y que al fi no forem pas nosaltres els únichs de tenir ja qu'es lo establert desde fa temps en la podero sa Inglaterra, cansada d' empendre aventuras, y lo qu' es pitjor, cansada de destruhir lliber tats de pobles un temps felissos y indepen dents, cosa que no hauría pas conseguit á no tenir bons exércits. Bonaventura Bassegoda President del Jurel bis y que estigué dotada d' una forsa d expan sió tan gran, qu' encare avuy ressona modifi cada en laá congestas deis Alps y en las costas de la Sardenya, pera no citar els comensa ments de la costa d' Atzur y las valls de la Cerdanya, del Conflent, delVallespir, del Llen guadoch y de la Provensa; envers els nostres antichs Códichs qu' eran defensa noble del ig noscent y may teranyina pera embolicar al que no tinga prou audacia pera rómprerla; envers els nostres furs cremats pe '1 butxí de Felip V, me/Tés als quins el pable podía ab tota corte sía y respecte encararse ab 'sos Reys y rep tarlos per haver mancat á la fé jurada; y per fí, senyors, amor inmens envers las sabias cons titucions del pahis ahont s' havían ajuntat els més poderosos realmes de la Europa, capi guenthi tots, regnanthi tots y ajudantse ab ho mes y ab diners cuan d' algún comú enemich se temía la escomesa. Constitucions ahont tothom devía agafar las armas contra invasors ó delíncuents, cuan sonava la campana y s' aixecava '1 Somatent de la terra, may pera , formar cossos armats en:que hi entran tan sois • els fills deis pobres que la quinta assenyala ab son index fatídich, com si tan fills de mare no fessin els que gosan d' un benestar, cóm els que no comptan més que ab el pá amarat d' amarga suhorl Ysí 'm parleu del obligatori vos diría que no alivia gens al pobre pensar que '1 fill del rich hi anirá també, no tenint d' anarhi ni l' un ni l' altre. Per amor al pobre, al desvalgut, al débil, La Patria no es altra cosa que 'I llás d' unió entre 'Is pobladors de las encontradas de la mateixa Ilengua, las mateixas costúms y la mateixa rassa. Es la ampliació del racés de la llar fins á confondre en una abrassada á tots els que en ella s' hi troban á piel. Es la comu nitat d` afectes y de sentiments deis homes que voluntaria ygustosament s' imposan superiors que 'Is regeixin y 'Is menin sos cabals, els hi vetllin las hisendas de Iladres y malfactors y 'Is defensin deis enernichs de fora y de dins. ?Qu' es la Fé, sino l'amor á aquest ser Om nipotent que no coneixéin més que per sas obras maravellosas, que 'ns ha enjoyat las nits ab la estrellada, y 'ns aclareix els passos en la terra ab aquest colossal faró de que rebém la Ilum y la vida; que 'ns ha donat un seny pe ra compendre la seva Creació y un cor pera donarli rendidament y á totas horas las més grans mercés; que 'ns ha donat l' ánima pera esser felissos en els goigs, y enlayrarnos per damunt de tot el mon mortal, poguent creure en Eh, admirarlo y téme'l y tot cuan nos fá sentir el pés de la seva justicia que nosaltres en nostra mesquinesa motejém de venjansa? Qu' es tot aixó sino l' amor á Den? ?Y l' amor á la dona, l' íntim despertar deis cors joves, quí pot negar qu' es el més noble deis afectes y qu' eh l es qui 'ns dona forsas pera entrar en la lluyta de la vida que 'ns empeny y atía pera formar més tart una familia, y ajun tant aquesta ab altras á quinas també estimém, arribém á fórmar el vehinatje, el poble, la en contrada, la Nació, la Patria, senyors, per dirho d' una vegada. Estimemla nosaltres á la Patria Catalana, estimemla áella y no covém dins del cor cap gota d' odi ni rancunia. L' odi y la rancunia son mostra d' impotencia ó falta de ralló. Tan sois cuan no 's troban arguments pera defensar 156 CATALUNYA la nostra causa es cuan s' acudeix al insult ó á la infamia. Nosaltres tením la forsa de la rahó, encare que per desgracia no tením la ralló de la forsa, qu' es l' únich que pogué aba tre nostre orgull de rassa cuan en Rafel de Casanova caygué abrassat á la gloriosa ban dera de Santa Eularia. Donchs si tením rahó y dret, confiém en ells; estudiemlos, pera ferlos valguer á totas horas, y femne uspera defensa de la nostra causa. Enrera odi! No hi val res lo dir que nos tres enemichs es ab l' odi que *ns cambaten encarnissadament. Odirent dum meduant. Si 'ns odian es que 'ns temen y veuhen nostra su perioritat, sino en el terrer de la forsa y del poder, en lo de la dignitat. No volguém com bátrehi ab las armas ab que 'ns fereixin. Si aixís ho fessim, los hi donaríam la rahó y bai xaríam fins al seu nivell. Si aném pe 'I mon á las foscas y en llochs sospitosos no 'ns previn drém pas certament ab la esgarrifosa teya del pinxo, ni ab el punyal traydor del assessí, donchs aixó fora deshonrarnos tant com ells. Estimém á Catalunya, vetllém per nostras costúms; no 'ns enfanguém en els vicis y las droperías de ponent, que aquesta es una altra de las armas ab que se 'ns combat. Estimém ARTISTICA ' l' honra de nostras llars, la puresa y senzillesa de las costúms deis nostres avis, modificadas ab tot per nostre modo d' esser actual, donchs el temps no passa debadas. Rebut,jém las impo. sicions ab dignitat y fermesa. Estimém per so bre de tot la nostra hermosa Ilengua y cuy. demla eom á una donzella delicada de gust ex guisa, á qui ofén la més petita grossería. Esti memla aixís, y si voléu fins al deliri, á la exa geració, fins á la bogería, mes no entelém I' alé d' aquest amor ab l' odi á las demés. Totas las fienguas inspiran als respectius fills. Jo es timo 1:1 meya com la puga estimar el primer, mes voldría també que Deu Nostre Senyor fes ab mí com als Apóstols en la Pentecostés, que 'm dongués la gracia del Esperit Sant pera par larlas totas y ferme entendre de tot el mon, pera d'aquesta manera entonar en totas las llenguas un himne d' amor á la meva, á la nos tra, á la de Catalunya, que fós sentit, entes y admirat per tots els ámbits de la terra y crech y estich ben convensut que fentho aixís la mare Patria 'm diría: Fill meu, veig que m' estimas més que tots. Grans mercés y vina al meus brassos pera sempre. BONAVENTURA BASSEGODA. FLOR NATURAL Srta. Na Teresa Pujol y Bostd Reyna de la Festa Llops y olidas Cria corps y 't treurán el., Si á ciutat varen nafrarlo á "pagés„ prou gorirá. Si vá á ca la seva dida com un rey s' hi podrá está. Cuan ho sab la bona dona, plorant el balita á cercá. Dormirá en la mellor cambra, menjará del mellor pá, (que no será pas de fleca, sinó ben gustós y sá) ybeurá 'I vi de la bota del reco, qu' esranci ja. Una filia 'n té la dida que l' ayma com á un germá: dé petitets cóm jugavan al "á cuyt,, y "á cou-dinái„ Un pom de flors es la noya yell s' acaba d'empassá'E a 5 CATALUNVA fanel Rocarnora Rivera Guanyador de la Flor Natural La noya está emparaulada, aviat s' ha de casa': ja anell de prometatje brilleja en sa fionja má. Elfadrí que la festeja bon company per eh l será. — L' anell que '1 senyoret porta si que fá enlluernál Lo que din á can d' orella quin bo dóna d'escolta! Si 'I promés té gelosía se l' haurá de fer passá. Ella '1 cura yella '1 vetlla y l'ajuda á camina. Per agrahiment mostrarli el! sol besarli la má. Sentintse un dia ab más forsas á la boca 's van besé. El malalt ja solt camina, aviat fins correrá. Si li ha passat la marfuga á un altre potser vindrá. Un día, anant de cassera, el promés se vá estimbá. — Fresca, avans, com una rosa, prou feya goig de miré; ARTÍSTICA are es groga, com de cera, y no fa sinó plorá. El senyoret l'aconsola: —Promés no te 'n mancará. No es al promés á qui plorá; prou Iro sab el qui se'n vá, qui se'n vá á trobar.... amigas que ja '1 deuhen esperé! A ciutat diu que hi ha una ayres que tot ho fan oblidá. Si la filla de la dida se n' hihagués pogut aná, la pobreta de sa mare no Phauría de plorá: qu' anyorament y vergonya duhen dret cap al fossá! 157 MANEL ROCÁMORA Y RIVERA. 41) PRIMER ACCÉSSIT /Tuba evena Matinas PRBLUDI Al ras de las rnontanyas hi sura u1 grat perfúm de Primavera, qu' en clotas ytnarjals apar qu' escampa la brisa matinera. Y arreu vá fent sa via com boyra que s' extén demunt la terra, xuclantne la dolsor de malva-rosas de l'iris y d' anémoras. La boyra 's vá aclarint y avansa 'I día portant llur clara incerta, deixant, de cap á cap de la planura bell rastre de vesllums y un munt de perlas. La Torrentera D' enllá de las cingleras,—dels cims más espadats, la torrentera baixa —superba rondinant primera ven sentida —que ab frisament constant desfa sarrells d' escuma—que brodan el seu pas. Seguint sas recolzadas—s' extenen vells canyars, vencentne sa ardidesa-1' empriu ventol soptat, bo y somo;ent sas Ilencas—ab remoreig pausat. Deis jonchs tendroys que creixen—entorn de sos mar Lials ressurten els insectes—cercant vertió tendral, la fressa que '1s aviva—y arraserat catan. L' herbey ufá desplega—sas fullas perlejants; modestas corretjolas—s' allargan riu avall delmant ab sas caricias—als violers gemats qu' embanman y hermosejan—el fondo de la val! r58 CATALUNVA ARTÍSTICA mes un se 'n queda de rerassaga, brivall més jove d' entre 'Is pastora. Que 'n la finestra, sa enamorada constant Ii fha lo seu esguart, mentre n' escapsa un clavell y '1 tira apar cridantli: —Fins cap-al-tartl... Joan v Borren Primer Accéssit La salzareda Exuberant, plena de vida, verdeja enllá la salzareda; frondositat ja may rnarcida, pahisatge bell, hermosa arbreda, en quina escorsa blanquinosa simbólichs noms entrellassaren gentil parella, que amorosa, esser fidels, ben follsjuraren. Sempre ufanosas las brancadas pujan enlayre ab ardidesa; com més arnunt, mes grans nuhadas, com més amunt, molt més bellesa. Y al apuntar tantost el día s' ouhen arreu sublims tonadas que '1 rossinyol gelós envía tot renovant gayas passadas. • La magia Parets runosas totas de tapia: n' es la masía de l' antigó, ab randas d' eura que s' hi arrapan y l' hermosejan ab sa venia. Sas grossas portas d' enfront del porro s' obran calmosas tot rondinant, y '1 pagés mosso d' espatlla corva, cap á las feixas se 'n vá apropant. Y altres segueixen retent sas tascas, arrebassavres yrernbradors; La vimeguera morta Tota sola al cap del prat fins fá basarda si s' aguayta d' un tros Iluny cuan naix aubada. La veuréu com esquelet qu' ix de fossana, ab son tronch esgroguehit sens gens d'ufana y ab sos vimegs allargats tots ells enlayre sense t'unas ni cobra, ni aucells que hi cantin. Soca amunt no hi pujan pas herbas gemadas, corretjolas y fonolls que s' hi arrapavan embellintla ab saverdor yfiors galanas qu' envejavan els rosers de baix la plana. Cuan la nit extén son vel com Ileu rnortalla, la cobreix ab sa foscor bo y amparantla; mes el vent huracanat aprop seu passa, els seus vimegs sotnovent com aébils canyas mentres ells van entonant Insta complanta. Per xó, sola '1 cap del prat fins fa basarda si s' aguayta d' un tros Iluny cuan naix aubada La curandera Ab l' aixadallet al bras, caminant mitj encorvada, vá pressosa escudrmyant els recóns d' espessa ubag-a. Cerca fullas, cercatronchs, de rehina bosquetana y altras herbas qu' ella culi com riquesa molt preuhada. Cull herbetas á desdir y flora totjust ponzelladas, sap de totas la virtut, com e 'n diuhen, com s' enplasman. CATALUUYA ARTÍST1CA t59 tY aquets bálsams qu' ella fá á poblat prou n' hi dernanan qu' es remey assegurat, y qui 'n cura prou l' alaba. Pero ho porta ab ver amor, satisfeta yalegrada; de l' ubaga á n' el poblat, del poblat fins á l' ubaga. Cami ral Com faixa tota Ilisa y bianquinosa travessa enllá del prat la carretera. Cugulas yfanals que la vorejan semouhen sá y,enllá ben blincadissas en mitj dels grochs llacsóns que '1s balancejan humits ab l' afalach de la rosada. • A poch s' ouhen remors y un cop de tralla, un Cant de jovincel que amor demana, y un esquellot bouer ressona enlayre. Més tart uns picarols. Es l' ordinari: son carro embalumat calmós avansa envers á.L ciutat qu'espera ansiosa. Y aval!, al dret mateir de la quintana, els traginers forsuts, dessobre '1s matz:os, remembran alegroys, de l' altra festa' las dansas que fruhiren á la plassa; trencantlos la conversa la campana d' benita solitaria que 'Is convida á mormolar el res de n'atinada. Floridor En l atmetllerá flprit canta y gosa la carditra, qu' en la fresca de la nit vá cantant ab més dalit yesmés dols com més s' anima. En las hortas s' han badat nitras rosas poncelladas y á l' espay que han embaumat sura '1 cántich psalmejat espargit per las brancadas. Bolsos resos matinals.,. Bells concerts de melangía qu' esblaymantse per los alts resseguint florits bancals assoleixen el non día. Ltacial 121\1E ti F. 025. Cuadret de Larraga. 1Rep. fot. de A FONTANALS. Per ell cantan aucells y 's badan flors y tritlla la campana, y en mitj d' esséncias puras y dolsors murmura la fontana. Per ell s' enorgulleixen els sembrats humits per la rosada, ydonan novas fruytas els arbrats ab sa constant besada. !Oh, salve, raig potent, esguart sublim qu' animas tot el mon ab ta sortida! Per tu dura 'I bell goig de que fruhim, que tu ets Salut y ets Vida. J. VIVES Y BORRELL.. PREMI DE AGRUPACIó CATALANISTA "ELS SFRADORS" Primera llum EPÍLECH L' espay ja s' ha aclarit. L' astre brillant tot lo del non colora, y ab el seu brill potent vá fecondant llur-obra creadora. S' aviva la planura ab son esclat de triomfal deésa, hermosejant las fitas que ha allargat ab vesta floreixent de gran puresa. En el laI6' de Cent Sancta Sanctorum Patria. Tant-tost d' aquest Saló 'Is,rejóls trepitjo, que 'm sento anar el pols més ferm que avans y se 'm redressa varonil la testa com si quelcóm mon cor vigorisás. Y no, no es del orgull labufarada qtf inflar logre mas venas un instant; sinó urch ab que tots á casa 'Is avis entrérn, per tant humils que bajan estat. Y aquestos murs de sobirana nuesa, per l' abrassada sostenguts deis archs, que donan al Saló desaixit ámbit de senzill plasticismey gravetat, fan que, talment com al blindar del temple, la ven no 'ns hi atrevím pas molt á alsar, com si de algú que respectar se 'I dega, ens trobessem corpresos al devant. Volgué en nitre temp.-: Den, á Barcelona' de tota Oatalunya feria cap, 6o esdevenint com del cervell la closca, d' aquest Saló l' ardit enteixinat. Aquí '1 bullidor fou de las ideyas dels honorables prócers catalans, que al venir á juntarshi, deisant fora el propi valiment per ferse iguals, del be de Catalunya damunt l' ara posavan Ilur saber y voluntat; y la salut y lo trevall del poble per veurer cada jorn més prosperants, pensavan yescatiaa, Ilurs conceptes donant á la Justicia á garbellar, y allá que 'n Dret aquesta els designava, era Iley tant pe '1 xich com pe '1 més gran CATALUNVA ARTISTICA Llavors deis Concellers en las sentadas presidía un Sant Crist. Els ciutadans seguint del diví Mestre los eyemples, d' honradesa y prohisme eran mirall. Prudents en esbrinar ans de resoldrer lo qu' era faedor; sens cedir may de'Reys, d' inquisidors ni de revoltas, á l' ira superbiosa, ame nassant. Per esser Deu mateix qui '1s presidía, qu' enganyarnos no pot ni esse enganyat, d' inmundicia y afront neta, ben neta, sabían la gramalla conservar. Y si de forasteras malvolensas miravan en perill á la ciutat, no 'la hi recava d' esmersar hisenda, ni 'Is hi dolía de donar lasanch. que no saben borrall da vostra historia, ni dir el Pare-Nostre en catalá. Per ió cuan desd' aquí las batalladas de la oració del Rey sento vibrar, que, com veu en desert yper vergonya de déspotas, ningt1 'n sol ter cabal, me dich á mi mateix:—Quína ceguera volgué 'I que no vol Deu, ni ho voldrá may: Que l' odi prevalesca á-la Justicia. Que viscan com á feras els germans. Que un poble sía esclaud un altre poble...— Mes, de ideyas mesaltas saturat ambent que aquí 's respira, sortint fora, com el colom de l' Arca, tornarán els temps en que la terra catalana no tenía, per sort, res qu' envejar: ni del que '1 Cel prodiga als honres justos, ni del que d'ea el mon als pobles grans. FRANCESCR UBACH VINYSTA Jo 'Is veig, al caure 'I jorn, dins la penornbra d' aquesta estancia en escamots vagar, com ánimas en pena que cerquessen quelcórn anyoradis aquí guardat. Y á l' hora ab els que '1 morbo '1s sorprenia en la infecta esponera del malalt, aquélls que per guarir de fam al poble corsaris de forment véyals la mar. Seguint als que del Príncep requeriren exacte cumpliment del vectigal, els que '1 penó enlayrant de Santa Eularia, moriren per las patrias Ilibertats. Y tots, tots del espay d' aquesta sala com si '1s plagués ambent descongelar, només que ab el recort de Ilur civisme, de aardors ornplen y de até inmortals. Venia, veniu els que creyeu fer siglas era extinga per sempre 'I foch sagrat que dava á Fivallers y Casanovas la indómita enteresa deis cors grans Veniu en eix aseón á redossarvos només per un moment, y com 1' escalf que hi resta encare no us encenga 'I rostre, ni us moga 'I pols ni 'I cap fassa bairráus; seguratnent que la fredó aquí dintre li portaren vosaltres ;Deu me val! Vosaltres als qui rés diuhen las pedras d' aquestos murs: mesquins degenerats, bo ysempre forasters, per servilisme, bo y sempre párias d' aygualida sanch, PELEN!' DEL. "CAMINO DE SANS,. La mantellina blanca Blanca es al cmm del Puigmal la corona de ma Patria, blanch lo neixer de sos rius y 'I morir de sas onadas, el brillar de sos estels y'I rellorir de sos arbres... Pero molt mes ho es el front de la dona catalana arredosat entre 'la plechs de la mantellina blanca. Per sa testa resplandent no hi ha res que tant Ii escayga; ni la capota francesa ni la pallola italiana, ni '1 turbant de Morería tenen la fresca y la gracia d' aquell tel d' ay-re glassat que '1 cap besa y ataIaga com un mistich glop d' encéns deturat sobre una imagje. Ab sa transparent finor lliscant del cap á l'espatlla pels tresors que mitj cobreix delira endevinar els altres. Entre la blancor del vel el cabell juga y ressalta; si es rós, gembla als raigs del sol sota 'Is flochs d' argent de l' auba, si es negre sembla á la nit que ha vist passá una nevada. Per tot hont es, entorn sen escampa olors de nuviatje: sembla un ramell encisat de gardenias y nadalas que á las donas de ma terra cona present han dut las fadas, perque ressaltés mellor damunt de la hermosa cara son llavi menut de verge y sos ulls grans de sultana. Per ro á:totas las hi escau senyoras ótnenest ralas, á las qu' en l'aplech l' estrenan duhenthi tons de fullám d' alba., á la entojida pubilla yl' avia que riu provántsela, y á la dolsa pabordesa la capdansera de plassa, lo mateix li está be al temple que al puntejar la sardana. Las que ab sas mansl'han teixida no son gojas ni son fadas, no son sinó las donzellas de:la costa catalana que á la vora de la mar sobre son coixí de randas treuhen en seda serrells y 'Is fonedissos ramatjes que vé á dibura á sos peus el róssech de las onadas. Be fan bellugá 'Is boixets las desficiosas puntayresi y al pessigarla ab picaza be hi barrejan en sa tasca la tebiór de sos sospirs, la frescor de sas rallas y 'I só pur y melodiós de sas cansóns ycorrandas de princeps enamorats que han perdut 1' enamorada! Mes, ay! que son fí brodat sois goigs yfestas demana, y de festas ja no'n vol la terra que viu malalta. Puntayres de voral mar no feu flors d' escuma y ayre, que damunt del fronts gentils sois se 'n ven ja alguna qu' altra, tots duhen estranys capells ó tri.ta seda endola da. CATALUMIA ARTÍSTICA 161 ANTICHS MONUMENTS BARCELONINS PORTALADA DE S. PALT DRL CAMP. (D1b11.1X de F. BuYÉ.) Cuan la mare viu plorant be s'han de desar las galas! y Catalunya fa temps que viu com arreconada, y la triste> 's vá extenent perque sa claror s' acaba y un vent malehit vá trencant totas las flors de la Patria y 'la fronts se van enfosquint y 'Is pensaments más encara... Ditxós qui anyora 'I bon ternps y al plorá '1 sembra y trevallal Com tan Ilarch es nostre hívern cuan triomfant será la Pascua! Llavors tots els fronts políts mostrarán, bellas puntayres, la randa que brodaréu ab vostres pessíchs d'aranya, com florida d'atmetllers que anunaa bona anyada. En trauréu un dibuix non per fer tasca de durada. Ab boixets del Pirineu 162 CATALUNVA ARTÍSTICA y ab suatt seda valenciana t rauréu flora del Rosselló, trauréu mallorquinas paumes rarnejant un ample escut ben llistat per cuatre radias, lliure, sol, sense Ilignms ni ategiduras estranyas. La mellor qu' hauréu teixit tári de vel ygarnalda, la Reyna deis Jochs Florals la dura que ni pintada. Dalt de tot del Montserrat fará sa resta la Patria, tot Catalunyx ha de ohir ele canta de joya ylas Salves ! !Fina al sol enllubernari tanta mantellina blanca! JOS141•31 Fetsrsouasa v G03419. Pirton os -I.• FAMILIAR OFIRRRA`` Contemplan t la Sardana Imprestuns. Cuan la terra montanyana ja sentía la calor y 'I forment com pélach d' or onejava per la plana, una vila catalana feya so festa majar. A la plassa hi acudía moteo gent per tots indrets Puig allá 'Ishavia atrets d' una orquesta l' armonía que la vila recorria rodejaita de baylets. Ja s' hi venhen las donzellas en festeig ab non galans y entremitj de xichs y grana galtejarhi com rosellas las barretinas Termellas deis pagesos deis voltants A cada moment que passa vi creixent animació: tots anhelan de debó que 'a desclogui en l'ampla plassa agite« ball que '1 poble abrassa coto un Has de germanii. La Sardana! D ella 's parla coto del número més bell! Tant desteja 'I pobre vell aplaudirla y alabarla coto esperan puntejarla la minyona y 1 dontell. Ja la tetilla: ja real* son preludi 'I fluTtot y, malgrat l' ardor del sol, se remou la geni tranquila coto si 's despertés la vila al cantar d' un rossinyol Cada má s' agafa l'esta A la má del seo vehí, fent un cerco' gegantí, com corona Je la festa que 's IDOU al cant de l' orquesta y al compás del tambori. Es la dansa catalana de las dansas la mellor, y en las festas del amor se presenta sempre ufana, puig es l'eta la Sardana A semblansa de la flor. Se comensa essent ponzella mes, veuréu que en un instant se desclou y's fá tan gran que la plassa es poch per ella, puig, com nostra Patria bella fá creixensa de gegant. !Miren ja cuantas rotllanas s' han anat formant aquí! Dirá qui las veja allí tan ramosas y galanas, si la plassa en flors humanas ha esclatat com un jardí! Els fadrins y las donzellas la puntejan ab primor; jo diría que de cor la veneran las parchas s "b>,t :*.. 4- •ti-," sSi C•T — t atupa MI, tilelia . (Fut. de J. Vasto.* CATALIINVÁ ART?STICA Com si fos per totas &tal el Iligám del setuamor; Puig al rich'y al pobre abrassa; decultura es un miran; es I' artistich enfilall que sublimasnostrá plassa; es el géni d' una rassa que 's retrata en aquest ball. La plan¦ ívold tenora sotta á voltas coni un plor, yfereh el nostre cor com la ven enternidora d' una Patri, que a anyora recordant un temps menor. Altres cops la melodía es joyosa y trYomfant y espatega tot el cant de la orquesta ab valentía, com un Cántich d' alegría per las glorias que vindrán. La garnalda está alegroya cuan el cánticb es festiu, son vá-y-vé 's torna tnés viu per' donar senyals de joya; com també 's posa tristoya cuan la música li diu. Mes, sempre gran! y á tot' hora creixent tant ?qué pretendrá? Tot el terme catalá enrotllar conquistadora, ó arrarnbar vol cap en fora tot lo que'nosa lité? Si ja avuy nostra Sardana tan hermosa la veyérn, no cal dir si la tindrém más perfecta ymes galana cuan h Patria Catalana será 'liare Cóm voléml Vells, infants y fadrinalla veneréula sempre aixis, pnig, seguint ab dols encís eh cantábils de la gratia, aquest poble cuan la baila sembla un tros de Paradís. Y ella que, franca ycofoya nostres cors abrassa ja, en las plassas fiorirá mes gemada qu' una Coya sempre essent motita de joya pera 'I poble Catalá. BALDOMItli PARRAMOX C•STAVY RipolI) 163 PRESII DE t.' OttFE(5 DE SANS GLOSAS La guineu Tampalantam que las figas. Tampatantam que las ligas son verdas, tampatantam que ja 's van madurant. Sota una vella y espessa figuera una guinea s' ha escaygut á passar. Guaytant la truyta al bell mitj de las brancas, que de tan alta no 's pot abastar, diu de las figas, en tant gira cua: —Son massa verdas; ja 's madurarán...... Tampatantam qne las hgas son verdas, are son verdas y verdes serán. El niu .1qtrest grill... Aquest rata tan jollu, no 'I trepitjis, no 'I trepitjis; aquest niu tan joliu no 'I trepitjis agressia. Caparrons de moixons bellugantshi, bellugantshi; Caparrons de moixons bellugantahi ricarrons, tú 'Is veurás y aymarás tot guaytantlos, tot guaytantlos; tu 'Is veurás yaymarás guaytantlos somriurás. Tendrement aliment prou la vella, prou la vella, tendrement aliment proa la vella irá duhent. Pantejant y xisclant la becada, la becada; pantejant y xisclant la becada peharán. Salthóns alelas, bufón; tarán prompte, fiarán prompte, saltiróns xichs, bufón; farán prompte 'Is gays moixóns. -41 164 CATALUN YA ARTÍSTICA Prest el vol en estol reprenentne, reprenentne, prest el vol en estol rependrán de sol á sol. Tot volant, cercarán brins y cucas, brins y cucas; tot volant y cercant, brins y cucas picarán. Y '1s sembrats netejats, quina ufana, quina ufana! y '1s sembrats netejats quina ufana! que gemats! Y á son niu tan joliu. fentne vía, fente vía, á son niu tan joliu, tornarán ab cant festiu. El ?minio' "Val més que tanta flor de jardí." —Rés valch, sóinútil, trista de mí; no m' afalaguis, bon romaní.— Sota 1' ombreta, I' ombreta, I' ombrí, la humil viola visqué y morí. Rossínyo1 que tuís á Fransa. —Rossinyol de la boscuria,—rossinyol, ?cóm no baixas á la plana,—rossinyol, d' un bell boscatge,—rossinyol, d' un vol? ?Cóm no baixas á la plana,—rossinyol, si es alegre ybulliciosa,—rossinyol, d' un bell boscatge,—rossinyol, d' un vol? 'Sent alegre y bulliciosa,—rossinyol, ;cóm plaurían tas canturias, —rossinyol, d' unbell boscatge,—rossinyol, d' un vol? —Prou plaurían mascanturias,— rossinyol, mes aquí tothom m' ignora, —rossinyol, al bell boscatge, rossinyol, tot sol. Mes aquí tothom m' ignora,— rossinyol, mes aquí ningú m' enveja,—rossinyol, al bell boscatge,—rossinyol, tot sol.— El careo' Cargol treu banya... Cargol treu banya, puja la montanya, cargo! tren brí, puja 'I montanyí. Parant la pluja, puja, puja, puja, parant el vent, no perdis un moment. Si es lluny la costa, caminant s' acosta, si '1 cim es alt, ab temps s' arriba dalt. Sí'! fato 't cansa, tingas confiansa; si 'I fato 't creix, reposa allá mateix. Si 'I dia fina, tu, per'xó camina; si 'I sol se 'nvá, hi arribarás demá. Mes la constancia acostala distancia; mesá la fí, s' arriba al montanyí. Cargol treu banya, puja la montanya; cargol treu brí, puja '1 montanyí. Jossen Atcovaano y Csaós. La viola y '1 romaní Sota 1' ornbreta... Sota l' ombreta, ombreta, ombrí, flors y violas y romaní. D' una viola yun romaní eixa conversa jo vaig sentir: —Si tonaroma pogués tenir, no 'm migraría sota l' ombrí. Ma flor trenría vora 'I camí y '1 mon diría, prendat de mí: PILEMI DE LA "CATALANA DEL Ges" fi Catalunya Volcánica passió ruenta que bulls al fons de mon cor, romp el clós que t'atormenta y etzala en cansó valenta tas flamaradas d'amor. Mostra en cante la foguerada de que tot jo 'm sento prés per ma Catalunya aymada, ma única Patria adorada puig non tinch ni vull cap mes. CATALUNYA ARTISTICA Xica es pels que nos l' han partida y 1' han anada escursant. De sa partió han pres la mida; de la gloria de sa vida no poden. Es massa gran. Ven Paymadó en sa estimada cada día un non encís; jo en ta bellesa sagrada, Catalunya idolatrada, nous rebrots del Paradís Jo he resseguit tas marinas platjas de dolsb ubriacant, tas asprórs montserratinas, tos mnrs, tos temples, tas ruinas itas ruinas qu' atreuhen tant! Travessant bachs y cingleras he seguit com un roméu totas tas ciutats rioleras, tots tos rius y torrenteras tots tos cims crestats de nen. Y t'he vist dolsa, ufanosa, y humil he acotat el front á Qui 't feu tan delitosa; clap de terra tan hermosa no 'n te d' altre tot el mon. 165 Jo eonéch l'antiga historia de ta gent, d' heroich Iluytar. No 's fondrá may sa memoria; de la terra sa ample gloria sobreixí, y se 'n omplí '1 mar. Mes si adoro ta grandesa, dols recort d' un temps antich, mes t' adoro avuy opresa y com els vensuts malmesa sota'1 jou del enemich; Ja ningú ta regna empunya si no son estranyas mans. Ja ta Illbertat s'allunya. !Catalunya, Catalunya, cuan serás deis catalans! Be ho serás, que l'estellada deis aulets nats al temps bell ha tret nova rebrotada, y '1 cantar de l'aucellada marca '1 pas d' un sol novele Perque tu, filfa escullida del gran Deu que 't durá á port triomfarás de tot, ardida. Qui voldrá desfer ta vida morirá de mala mort! Mes jo t' am. Pobre 6 senyora me veurás prop ten fidel. En ta falda encisadora jo viuré de tu tothora com la fruyta del arrel. En mirarte lliure un dia tot lo meu desitj s' enclou. Res del mon de tu 'm treuria; jo haig de véuret nit ydia, jo de tu may ne tinch prou. Quin plé es lo que mes me crida, veure al cel, fi del penar, ó á ma Patria redimida? No ho sé, bon Deu de ma vida; !mes no'm den pas á triar! JOSEPH FILANQUESA Y Gomis. Que si es bella ab Ilums vestida la Verge prop del Etern ho es molt mes cuan afligida per set glavis malferida mostra obert son cor matero. Tot te viu, patria estimada, ton parlar d'héroes y reys, ta mateixa gent honrada; mes que hi fa si t'han furtada l'arca santa de tas Ileys? PREMI DE D. JOSEPH CAMPENT Admirante me daleixo,' sento al cor plahers divins y d'amor tot lo nodreixo. Sois un odi hi encabeixo, 1' odi etern per tos butxins. Del such qu' esprém ta gentada no'n beus pas els mellors glops, que ay! per l' espléndida prada s'adorm trista ta filiada y 1 son li guardan els llops. lotes d' amor ~ata are flowers Son nom era una flor, sas trenas seda fina, sos ulls miralls de cel qu' al foch d' amor lluhían. Son pare resolgué casarla fora vila, donarli per marit hereu de casa rica. —Las bonas ocasións van molt escassas, fila, orat es de lligar qui no las aprofita . — Li 'n deyan els vehins: "No ploris, Margarida. qu' ab tan bon passament no 't faltará alegría .." 66 CATALUNYA ARTÍSTICA No hi valen predicots conzorxas ni traficas per qui de veritat una vegada estima. Corra hin assedegat qu al bés del ayre 's blinca, vá la Margaridó d' ensopideta y trista. Y á tant ensopiment de la donzella arriba, qu' un día, al cante'I sol, per sempre s' adormía... Santa nit La Ilum del día s' apaga, el boscb desert y callat s' amaga en mitj de las ombras que la nit vá agombolant. Pe 'I caminal que serpeja frech al Mas d' en Pajolar s' apropa un bulto... Es un borne jove ypagés; en Marsal, que á bell feix portant las eynas torda lentament del camp després de llarga jornada feta al Sol canicular. —Santa nit Den dó, mestressa —Santa nit Deu do, Marsal. Dos cors bategan á I' hora moguts pe 'I mateix sotrach, al recor( d' una promesa que no S cumplirá ja may Y en la soletat basarda qu' adorm la serra y 'I plá, d' amor etern yd' angoixa sospira l' eco un trist plany: "Santa nit Deu chi, mestressa." "Santa nit Den dé, Marsal." Confidencia Tú 'm solías dir: m' estimas? y 't responia jo al punt que per tú fins donaría las ninetas de mos ulls. Que bonich es tot, María, cuan s' estima aixís á ulls-cluchs, cuan d' amor y d' esperansa brilla al cel divina Ilum y en apassionat desvari yola 'I pensament amunt per la esfera de misteris que no ha penetrat ningú!... Quin mon tandolent, María, quin mon més pervers y injust per qui 'I cor dona en penyora d' unsentiment noble ypar. Mes, ab tot, encare dapto - que, llevat de cel amunt,. puga haverhi mellor gloria que la d' estimarte á tú.-- No ho sabías que fos doisa anyoransa que consúni?. J. BAUCHLLS PRAL' tRoda) PREMI DE D. ANTONI PUJOL El pas d' Atila Tantbé Is tztans cauhen. ?Iieu vist rodar per las timbas del gegantí *Pirineu algun bocí de cinglera mitj-partit pe' I foch del cel trinxant com canyas resseea, alzinas, roures y abets? Donchs aixís rodava Atila ab sos Huns pe'l Occident, ample de pit, baix de talla, ulls petits, posat supérb, altiu, eiparttós, selvatge, tal era l' "Assot dePeu„. De si mateix deya: "cauhen , en ma presencials esteIs. La terra tremeix convulsa, So'! rnartell del .Univers, herba ja ao torna á creixer per hont passa '1 meu comer.. Menava eix capdill ferotje mitj milió de combatents tan espantables que 's creya eran sortits del comers de bruixas escandinavas ab esperits del desert. Allí figura-van d'-Assia els mesodiosos guerrers, allí l' Hérul que en el correr fins deixava enrera al vent, els Alans ab llar gran llansa, Escita invencible yfer de las planas de Sarmacia els mesforsuts combatents y 'Is que en el Vistula y Oder apagan la ardenta set. Y lavant! saquejan, y trabocan y arrasan.... rés els deté. !L'angel de la mort els guía sas negres atas batent! Arreu pobles y vilatjes aixafan sota sos peus no d' altre modo qu'.aixafa las olivas el rodet. Fins las torres mes ferrenyas, fina els mes nervuts castells ' cauhen als embats dels barbres com can el blat cuan es sech als cops de fals... !Ah! ?que 's feren CATALUNYA ARTÍSTICA 167 bella Italia tos vergers plens d' ensomnis y misten, hont dolcissims refilets els rossinyols t' oferían y hont las gojas mitj rient somniavan ombrejadas per vergelles de rosers y jessamins? ?Honr son, digas tos encatifats pradells, els murznuris de tos boscos, ton aromatich alé? !Ay, qu' en el jardi del Laci hi entra un remat de porcells y en pilat de sanch y runas fumejant, ho torna prest! El baf que surt d' eixas runas s' exten pe '1 blavissim cel, donchs nodiu que Italia plori y son cel rigui plascent II ?Y encar no está 'I fer Atila de sas gestas satisfet? No... qu' encar se branda ayrosa la regina del verger, y picant de peus en terra yIletzsant sos ulls Ilampéchs "!Hurra! marrém, fills deis boscos, crida irat aquell potent: "donchs que, ?no ha de sentir Roma "de mas venjansas el pés? "!Au, valents! que vuIl que colguin '-'sa altiva testa mos peus. "Vull gosarme en sa agonía, - "vull escoltar sos geméchs. "Vull veurer si contraAtila "pot defensarla son Den. "!Hurra! marrém fills deis hoscos "!Roma 'ns espera, !marrém!„ Diu, y clavant á son poltre els esperóns, com el vent contra la ciutat eterna se Ilensa '1 titá ferreny. !Avant! ardorós Atila crida altra volta als guerrers, mentre á son poltre esperona qu' escumejant beu els venta... Y avansan com negre nuvol prenyat de trons y llampechs; sembla que Satán els guia, sembla que '1s empeny infern... !Den del cell ?y airó sofreixes? !Y notens un Ilamp que '15crém? ?Onejará victoriosa en el sitial de la Créu la senyera d'aquell barbre, y 1' imperi d' Occident en el Pantéó deis pobles baixará per sempre mes? ?Qui,sino Ja triomfant marra deturará d' aquel] fer? ?Qui abatirá sa arrogancia si fugen al devant seu els pobles,com la polsina del Bóreas als esbufechs; com fuig un remat de mansos colomins del_esparver? III . Ja arriba..., ja las petjadas de son indómit corcer fán ressó en el cor de Roma. Ja espolsant son cabell cresp com espolsa sa melena el Ileó, 's llensa Ileuger sobre sa presa que ay, trista! enlloch ovira remey. )les que's para? ?eom no avansa? ?Qui s'oposa á sos valents? Qui desafía la furia del que 's din "Assot de Den,,? Voltat d'un nimbe de gloria, coronat son front seré de magestat y noblesa . Com á missatger del cel al bárbre capdill s'oposa dels grans Lleóns el primer. Front á front Ilavors se troban Evangeli y 'I poder. ?Qui deis dos la régia testa abaixaría? ?Podrá, mes la espasa que la paraula, la barbárie que la Creu? IV Airís com brunzent ariete ó enderroca ó fa portell, cuan bat murallas macissas mes arrecula impotent al toparse ab flonja llana, no d' altre modo, després de capgirar y remourer cuan trobava arreu, arreu, rendeix Atila sa espasa, abaixa son bras potent, sent que poch á poch s' escorra de sas mans el dur acer, clue's torna veu tremolosa aquell rugir imponent deis Ileóns de la Tartana, sent que son cor de pedreny que sois Vessava feresa, com el d' un nin s entendreix. Y aquell á quina peas rodaren els ceptres d'or de cent reys, á quin pas fins doblegavan llur testa 'la monts geganteschs yper quin front era estreta la corona d' Occident, cau vensut als peus del Papa, torna á la veyna acer que cenyí '1 Deu de la guerra, gira son ferós corcer y cap-baix, confós, s' allunya S' allunya y no sab per qué. Prou qu' hauria de saberho: que si 's dtu "Assot de Deu„ yno assota, es que l'Altissim de sas mans assot ha tret. JOSEPII BALSRLIS CASTELLÓ. /68 CATALUNYA PRRMI DEL CONCELL D/RECTIU DE "ELS SEGADORS., Per Is Fatria ARTISTICA Brindis. En ma copa hi escumeia de tasvinyas el licor y en mon cós la sanch coheteja ab la febre del amor: Cuan del vi ab qu' avuy Pomplenas ton terreny se quedi antut, ompliré ab sanch de masvenas per brindar á ta salut. Ta salut, Patria estimada, es ta santa Llibertat; que ab tos drets 1' has ben guanyada be ho demostra '1 teu passat. Si esborrarlo alguna pretenen no ho podrán pas conseguir; els que 'I teu passat ofenen voten péndre't l' avenir. Pera ferte rica y plena ta filiada ha tret brahó; tos terrenys de pobre mena ha rosa t ab sa suhó'. A la Industria vá dar vida, de vaixells la mar vá omplir, y en ta terra decandida tot un Maig vá reflorir Ta fortuna es ben guanyada. prou sabs be 'I que t' ha costat: ta corona 1'han forjada ab trevall digne yhonrat. Ta riquesa avuy envejan saquejantla arréu, arréu, 't bescantan y 't motejan si reclamas lo qu' es teu. No t'ho vulgas deixar pendre: els teus drets defensarém; com més te vulguin ofendre més ymés t' estimarém. Si 'ns queixém més que moltsd'altres póch ó gens s' ha d' estranyar; ho estimém molt més nosaltres pe '1 que 'ns costa de guanyar. El crit sant de Renaixensa ompla '1s cors d'amor y fé; esun mot hont s' hi condensa nostra vida y nostre alé. Son ressó per nostra terra tots els cors ha relligat; tant pot ser un crit de guerra com un cant de germandat. Despertéu, regions germanas. d' aquest són que us ha ensopit: ja las auras catalanas Ebre enllá portan son crit. Aquest crit, que no 'es allunya y unirá nostre ardiment; es la veu de Catalunva, es el crit de salvament. Dolsa Patria Catalana, els cors nostres t' oferim: colas els grans en la magrana en tonamor els uním. La llassada será forta, rés del món la desfará; si á Ponent t' han cregut morta ja 't veurán ressucit.i. Maui. ILIBOT Y SERRA. Sabadell) Fragments del pariamInt de gra(ias Mercés tinch de donarvos y jo crech que ab las mercés reglamentarias no 'n tindréu pas prou, ni crech tampoch que sían per vosaltres esperadas, perque tots y cada un de nosaltres hem feta aquesta Festa, y nostra es, y per aixo no hi calen remerciments. Tots hi som á feria y tots hi hem fruhit aquellas dolcesas que la poesía sab escampar pe '1s cors que sentin y estimin; tots hi hem vingut y hi hem gosat; mercés, donchs, n'hem rebut tots, y mercés es timables perque van dret al cor y favoreixen las expansions de l' esperit. Espandir la Bellesa es espandir, donchs, joventut, y en aquest gran mot que tantas co sas vol dir, s' hi enclou tot el perqué, tota la finalitat de las nostras festas de la Poesía. Els poetas son els joves eterns y cal aquí saber que no son els poetas els que la fan la Poesía, sinó que ho son tots aquells que la sen ten, que hi creuhen, que la estiman, son aquelb que li rendeixen culte en el conreu y 'Is gin la adoran en l' abstracció; els que la senten brollar de sa inspiració feconda y '1s que la guardan cobejada entre '1s plechs de son cor, entre emocions y sentiments, entre amors y benhauransas de l' ánima. Estimar á la Poesía es estimar senzillament y per aixó en el lema de la nostra Festa cap dal hi tením el mot Amor, qu' es Poesía pura. Estimar la Poesía es creure en ella, es esperar d' ella, per aixó ab el mot Amor hi tením el de Fé. Y si aquesta creensa, aquesta Fé íntima de que per la Poesía, tal com hem renascut la vida catalana, hem de renaixer á la vida de Ilibertat, á la vida plena de la terra nostra, be nehirém el ters mot, que 'ns mostra la ense nya, que essent part deis tres, es el conjunt de tots, qu' es el de Patria. Els grans oferintli llur grandesa; els xichs cercant sa protecció arredossantshi ab amor y defensantla á la mida de sas forsas; els homes tots lluytant per ella, qu' es Iluytar pe 1 benestar deis que vindrán; y las donas... !Oh las donas son las que més hi poden fer en aques ta gran obra de resurrecció de Catalunya! Vosaltras, donas catalanas, que dessota la fe blesa aparent hi cobejeu la fortalesa de demá, vosaltras heu d' estimarla més que ningú á la terra catalana. L' amor que i serveu no vos fará pas minvar l' amor á tot lo demés, perque I' amor á la Patria fá grans els cors y '1s torna més productors d' estimació. N' haveu de ser las més enamoradas de la Patria perque 'n son las més parentas. Vosaltres podeu fer que aquestas genera cions venidoras, las acompleixin aquestas es peransas, y essent ellas de llibertat, !liberta será la Patria; essent ellas de joventut, jove esdevindrá la terra! JOSEPH M.5 FOLCH Y TORRES. A. Leocz Robert unpressor. Asalto, 63 —Barcelona. |
Etiquetes
Afegir etiquetes per 2a època, núm. 10 (15 set. 1904)
Comentaris
Afegir un comentari per 2a època, núm. 10 (15 set. 1904)