Núm. 63 (24 abr. 1908) |
Desar pàgina Eliminar pàgina | Anterior | 1 de 1 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
|
0.7 • tala ,„, • 'mi 12 11,1 S EfARCZLONA 24 ABRIL 1908 ,i re i i 1) iiia len 'es , ah piar ais ca les. , 15' 'es risa ries :ció uses a5.- ue. es :on , le la rucia mes ixes arn 6.— )11C 1 ••••• 1, .telOw"r.imall~~~~1~~^...a, OgiaMii¦d~~~11*~~...~1~111111111111111111•1111, ellen1 nacionalista l'acció que en el nostre noble realisa la tenen el dret dever de codperarhi tots els catalans moguts per les aspira tión$ Nacionalisme, qualsevulgu que sia aur masar i sentir en materi2s relligioses, polítiques i socials. (DECLARAC1D DE LA VII ASSAMBLEA DE LA Ut4'.6 CATALAN1STA). ANY 11.--NIUM. 63 Surt el divendres Baix S. Pere, 2 bls, 1." sans..,a rrums.4.1..x..z.+0 31.-C•uss4rCaTe EM-11/-á•N tr=C..4.1.cusaffT 252.=ZIPOISM..a.:X31_..=011 UZO Cl="CTIO .6,17T0211111 Les dolsors de la Jurís... Fins aquí els únics punys que s'han clos son els nostres. El pressupost de cultura ND1CÁREM que'n parlariam , i anem a cumplir lo promés. Cal parlarne del Pressupost del nostre Ajuntament, per deixar ben ineulcat en totes ljes inteligencies lo que vol dir, lo que en son sí entra nya, lo qu'en realitat es. De molt temps, se ve parlant a Catalunya i a la major part de les regions que integren la península ibérica, de l'establiment descotes laiques. 1 algunes, que porten aquest nom s'han insti tituit. Mes, cal preguntar: les establertes ?II° son realment «escotes laiques?» Nó, no ho son. El laicisme es desprendiment absolut de tot alló que afecta al pensament més íntim i més sagrat; de tot alió que depén del sentiment; i les fins avui dites escotes laiques, no son, no representen aquest modo d'esser d'una escota ben definida; lo fins avui fet no son sinó escotes anti-religioses, i ab aixó no hi podem estar con formes. Tot borne que devant de la calificació que sustantivisa la seva idea hi té que posar un anti, ens es odiós. Un anti devant d'un adjectiu, es equivalent a dir que no hi ha prou fósfor en el cervell pera crear una afirmado, i a falta d'en céfal, s'agafa un afirmatiu, fet de ternps, i es nega. Els antis tots son negatius; tots voten dir destrucció; no n'hi ha cap qu'encarni la repre sentació de res nou; tots s'acullen a la fácil feina de destruir quelcom vell, mes sense crear res qu'encarni novetat Les escotes laiques, fins avui, totes han nas cut per l'odi; cap per la tolerancia. En totes s'ha tirat a desfer; en cap s'ha seguit el cami d'en gendrar quelcom de nou. Les escotes que nostre Ajuntament pensa crear son aixó: lo nou, lo que no s'havía fet; lo que no es fill del concubinatje del apassiona ment ab la intransigencia, sinó lo qu'es produc te d'un amorós maridatge de la tolerancia ab eY convenchnent. * * Descartem la profundisació del tema religiós per ocuparnos de les altres materies obgecte de discusió en el progecte. Es una de les essencials, son carácter bisexual. Cal estudiarlo. ?Es res nou? ?Es res que hagi donat resultats dolents? Perqué el bisexualisme en els centres de cultura, ja está ensajat a Barcelona. L'«Es cola Municipal de Música»; el «Conservatori del Liceo., i la «Casa de la Caritat» de molts anys el tenen instituit. 1 si algú alega qu'en aquets llocs pot haverhi una separació interior ab la diferenciado de classes, se pot fer notar que son innombrables les Associacions chorals de tot Catalunya, ont el bisexalisme existeix; el mateix «Orfeó Catalá» n'es una proba, i mai, jamai, hi hagut motiu de lamentar aquesta conjunció moral de sexes. Es més, creiem que protestarne i preconisar greus daltabaixos, es fer obrir els ulls a l'igno 2 METRALLA .11 rancia i cometre en conseqüencia el pecat d'es cándol, aquell del que Crist deja que qui'l come tía, era mereixedor d'esser Ilensat a mar ab una pedia de molí !ligada al col!. Altretnent, del bisexualisme a les escotes ne pot naixer una forta arre l del feminisine, si al sexe débil li es fácil adquirir una suma de conei xements iguals als que,l'home adquireix. ?I aixó no es una ventatja? Perqué cal compendre que ha passat ja l'época de creure que'l sexe opo sat al nostre es inferior, i s'imposa la necessi tat d'equipararlo i nivellarrlo intelectualment a nosaltres, aixis sigui menester borrar alió del mens sana in curporcesano El punt capdal del bisexualisme escolar, queda doncs fora de discussió i per lo que a n'ell fa referencia no mereix reprobado el progecte de cultura. I veritablement aquest, sembla ser el punt aont hi troban els oposats al projecte, la pedra angular de la detracció. No ha faltat qui, portat per l'apassionament ha parlat de funestos resultats, portats pel bise xualisme al extranger Sois pensant ab les moltes matriculades a les diverses facultats de la Sorbonne de París, n'hi ha prou per compendre que sense passió, no pot en rigor ferse argument d'aquesta frase. Anys i panys, fa que allí perdura el sistema, sense que hagi fet necessaria cap mida revoca dora del gobern; no deu dones donar tant mal resultat Baix aquest punt de vista, doncs, ens asse gurem en riostra creensa de que mereix aprova cio el Pressupost de Cultura, i rnés aviat creiem que la obra dolenta, la anticatalana, la antina cionalista es la deis que per son carácter bise xual el combaten, perque a totes llums confessen la nostra inferioritat, qu'ells suposen tant gran que no permet l'ajuntament deis dos sexes en l'obra de cultura, per cons.derarlo perillós, de lo que equiparen al ser calda ab l'irracional a qui solsament els sentits exciten, fent un pobre fa vor a Catalunya, acusantla de trobarse a un nivel! més baix que tantes i tantes nacions aont el bisexualisme ha sigut possible. ?Com podrem després enorgullirnos de nostre grau de civilitat, si nosaltres mateixos ens des califiquen] no considerantnos capassos de se guir un régim altament moral? Desde les fileres deis retrogrades anticatala nistes comprenem l'atac al Pressupost de Cul tura; desde els nostres rengles, sois ho compre nem, fill d'una preocupado i ui prejudici, a tota fe lamentable. cgbiáljebdornadera API?OPOSIT DUNA LECTURA.—A !'Ate neo Enciclopedic Popular s'ha llegit Anatole France; i d'Anatole France s'ha triat «El fardi d'Epicari», aquell !libre que feu dir a l'Eugeni d'Ors «que no li sembla cosa proa civil per esser predicada «pel demunt deis sostres». Quan vareig Ilegir aquest anatema—d'aixó ja fa alguns mesos—vareig sentir una mena de tristesa, perque llegint «El fardí d'Epicuri» jo m'hi havía retrovat i es sabut que'ls esperits que's retroven en les !Mies dan !libre devenen admiradors de !'autor d aquel! !libre. I com que en altres ocasions m'havía també retrovat entre les elegants dites de tOrs, me vaig sentir esma perdut, com s./1i troven sovint els qui mancats de fortalesa espiritual o inteligenta, se donen massa aviat als mestres del bell pensar i del bell dir. Descartes m'ajudá—mercés, Descartes—i de rrera del sea métode vaig amparar la meya pobra experimentació... &atice va guanyar en la (taita espiritual ab l'Ors. Jo vareig sortir mirant a totes bandes, com ho feia'l meu primer mestré, el senyor Proubasta, pare de tanomenat doctor, al recitar aquell sonet de Quevedo: No me han visto... France ha guanyat i «El 'ardí d'Epicuri» seguirá essent un !libre de sinceritat en el qual se retrobarán tots els cincers. Qué vol dir que sla tot el! pie de scepticisme? Per ventura no'l tenim tots un moment en la vida en quel nostre esperit vaga pel jardi d'Epicuri? Ademés un día en parlarem del scepticisme, d'un scepticisme actiu i constructor... Es ciar que tot aixo no nega raó al qui no considera aquest !libre bó per esser predicat. La filosofía popular te dotzenes de proverbis querns aconcellen de no dir sempre tota la veritat de lo que pensem i de no esser sempre absoluta ment sincers, car la veritat i la sinceritat fan mal al qui n'usa i als qui s'adressa. Jo. cree que'! mateix Anatole France estaría trist si tot el món se posés a jeure en el sea jardí dessota'Is seas xiprers, car es proa bó per no desitjar per els altres la Ilum que a n'ell !'ha omplenat de tenebres, i estima massa la bellesa per volg-uer que fent estat les seves idees pro duissin un catan d'homes sense somnis, sense faleres, sense ilusions, sense amor... 1. M. FOLCH i TORRES METRALLA en campanya Vegent que hi ha qui per por, PER INDE CENTA POR nega laveracitat de nostres ressenyes, estripem les cuartilles que teníam fetes del acte que'l diumenge de la setmana passada, celebrárem a Tarragona i pera fer gala d'imparcialitat, extractem de nostre confrare Catalunya Nova de la tarragonina ciutat: «En Bernabé Martí, feu en encertades y elo qüents frases la presentació deis redactors de ME TRALLA, continuadors de la tasca que ve realisant l'U. D.N. pera donar a coneixer en tots Ilurs aspec tes i modalitats el Nacionalisme Catalá. Basada la nostra entitat en un criteri d'amplissima i positiva tolerancia, puig que acobla bornes de distints parers units tan sois pel fervent amor a Catalunya, avui tením el gust d'escoltar als representants de la branca radical de l'Unió Catalanista, com han vingut a parlarnos distingits oradors del Centre Naciona lista Republicá i vindrán segurament a honrarnos els más decidits campions de la Lliga Regionalista. Així nosaltres no sois prediquem sinó que també practiquem l'hermosa virtut de la tolerancia sense la qual els pobles no poden assolir cap mena de progrés i de llibertat. Les entusiastes manifestacions d'En Martí foren rebudes ab grans aplaudiments. Seguidarnent prengué la paraula En Gibert des capdellant ab tó vibrant y eloqüentíssims paragrafs l'anunciada conferencia. Digné que de nacionalistes pot havernhi de dues menes: per convicció y per sentiment. Aquets darrers son tnés deis que'ns creiern, puig n'hi ha prou ab que un catalá's sentí ferit en lo que més estima, pera que espontaniament i sense ell proposarsho, parli i senil com el més de cidit nacionalista. Retrau alguns eczemples que de mostren palesament les llurs afirmacions. Pero In ha altres nacionalistes per convicció, i son aquells que no s'acontenten ab les tuanifestacions del sentirnent, sinó que enlairantse buscant les cau ses que'l produeixen, arriben d'una manera natural i Ilógica a formar un cos de doctrina peral desIliu rament de la Patria. Aquets nacionalistes son els que escampen arréu de la terra catalana les sanito ses idees de dignifIcació individual 1 colectiva, pre dicant l'amor entre tots els fills de Catalunya. Fa'l procés del Nacionalisme com a idea tirare de tot progrés y de tota llibertat, i esmenta l'erro que enclou l'afany de deslliurar a l'individuo de tata ti ranía sense abans cercar el desIliurament de les di ferentes colectivitats. ?Córn podrá assolir l'horne l'anyorada llibertat, si la nacionalitat, la regio, el municipi i la familia no gaudeixen la necessaria auto nomía? Pera que aixó s'aconsegueixi'l Nacionalisme détt apartarse tan com paga de les Iluites de la polí tica i s'ha d'allunyar també de tota mena de caci quismes setnpre funestos, vingan d'aont vingan, i sien els qui vulguen quils eczerceixin. Per aixó enten que avui més que vai déu predi carse'l Nacionalisme en tota sa putesa i proclamar ben alt que no té per missió guanyar actes de dipu tat i ocupar llocs preeminents, quels homes poden claudicar, i si encarnessim en els bornes les idees nacionalistes podría arribar un moment en que'l nostre desinteressat moviment fracassés per com plert. Per aquestes rahons considera que no podrá obrar com a verdader nacionalista'l qui pacti ab els goberns de l'Estat, tots ells centralistes 1 enemics declarats de Catalunya, com ho dernostral gran nombre de companys que's veuen perseguits, em presonats o a punt de sofrir tretnendes i injustes conde mnes. S'ocupa incidentalment de la feina realisada per l'hermós esclat de Solidaritat Catalana, i trova que, tal volta per manca de cohessió no sha realisat la feina que podía ferse, puig encara subsisteix pera vergonya de tots l'odiosa fiel de jurisdiccions qual derogado teram promesa al poble catalá. Justifica en aquest punt la campanya empresa per METRA LLA, que no tendeix pas a destruir la Solidaritat sino a enfortirla i a feria més práctica i positiva. La Solidaritat ha de perdurar per demunt de tot interés, i si'ls bornes que avui la constitueixen manqttessin als devers Ilurs, el poble sabría substituirlos. Reprenent el tema feu veure coro en el Naciona listne, d'ensá de la declaració de la darrera Assam blea de l'Unió Catalanista, hi caben tots els catalans pensin com vulguin en materia social, política i re ligiosa. I acaba, fent remarcar que la nostra tasca es d'abnegado i de sacrifici, que hem d'enfortirnos primer a casa abans d'anar a ensenyar als altres pobles, i que hem d'aprofitar lotes les persecucions, decidits a perdre la vida si la nostra ecsistencia fós necessaria per la salvació de Catalunya. Una °vació entussiasta, bell compendi dels gratis aplaudiments ab que fou sovint interromput, corona la perorado del Sr. Gibert, qui oferí aquell obsequi als seus amics Srs. Quintana i Llangort que acaba ven d'esser condeninats pel Tribunal Suprem, ab motín de les denuncies de METRALLA. El Sr. Quintana ocupa allavors la tribuna i fou tan gran l'ovació que se li tributa que remoció ab prou feines el deixava parlar. No obstant i després d'explicar l'objecte del viatje i la controversia que junt ab en Gibert havía sostingut a Vilanova en de fensa del Nacionalisme, tingué molt belles paraules en favor de tot lo típic i peculiar de Catalunya, re marcant la necessitat de que oblidem colors i signi ficacions polítiques pera anar junts a defensar lo que més estimem: el pervenir de la nostra terra. I clogué Pacte ab un xardorós parlament el Vis president de l'Unió En Pere Lloret. Recordá que aquella tarde's cumplíen vuit anys de la celebració del primer acte catalanista a Tarragona i esmentá la teína feta d'allavors ensá. Prenent peu de les manifestacions del company Gibert, esplicá la missió que a Tarragona deu realisar l'U. D. N., que no es pas fer política a l'estil dels partas espanyols, sinó acció social progressiva i honrada. Per aixó nosaltres, si un día hem de portar a les corporacions populars una representado petita o grossa, procu rarern, com ja s'ha fet, tréurela d'allá ahont ofereixi més garantía d'honradesa, prescindint per complert d'ideals polítics que serveixen pera dividir als pobles, peró no tenen virtualitat suficient pera en noblirlo I ferio progressar. Molt aplaudit foa també'l nostre amic quan en nom de l'Unió i com a tarragoní endressá una en caixada a tots els presents que no figuraven en les llistes de la nostra entitat, remerciantlos Patenció d'haver assistit a Pacte. I aixi s'acaba aquesta festa que deixará inesbo rrable recort.» "L'Orfeó Catalá" "La Campana Catalana" 1 nosaltres Un estimat contrate, «La Campana Catalana» ens ha picat els dits. Ens els ha picat perque no'ns ha entes. Varem dir nosaltres par:ant de lanada tara en raonada i discutida del «Orfeó Catalá» a Madrit: «L'Institució choral que dirigeix el inestre Millet formada per elements gens sospitosos per nosal tres y que ha guardat sempre una actitut patrióti camela intransigent y seriosa al costat d'altres ins titucions chorals, no pot anar, no deu anarlii a Madrit sense rompre aquella norma que constitueix per ella son menor elogí. ?Pot creure Catalunya tota en un carnbi total 'orientado, com ho sería lanada a Madrit de l'«Orfeo Catalá»? Lo que no deiein en la nostre nota aproposit del Orfeó era, que la nova de la seva anada a Madrit, la treiern de periodics madrilenys quins tieixavan entreveure que les gestions que's feien per conse guir l'anada del Ortee a Madrit, tenían tenían cert regust oficial que va espantarnos. Que l'«Orfeó Catalá» vagi als pobles que vulgui i de poble a poble, fassi gallarda ostentado de lo que val, en norn i representació del nostre poble, absolutatnent conformes. Peró que l'art catala, ser veixi de Celestina per pujar determinades escalina tes, i per fer blincaments de carcanada, absoluta mera renyits ab la Democracia catalana, ha trovem inereixedor de atac i de crítica severa. No va aixó per l'Orfeó, a qui coneixern prou per no dubtar de sa enteresa i conciencia, sino pels qui organisan o. volen organisar l'anada. «La Campana Catalana», tant apreciada en aques ta casa de METRALLA, creiem que„ab les explica cions donades, no sois s'explicara les: nostres pa raules, sinó que s'hi adherirá de tot cor, esborrant el mal efecte que ti tea suposar que riostra política es la d'aixecar la muralla de la Xina. Podrá cabre en nosaltres, una frase confusa, pesó d'esperit tnesquí i raquític, creguin els bons companys del confrare esmentat que mar, !n'O podrán trobarli. CONTROVERSIA entre en Salvador Gibert de «Metralla i en J. Plume, de Vilanova i Geltrú ra les Iluites socials dintre els motllos d'un gove, constitucional, fins al nihilista Baukinine que ps, biría l'expandiment de la ciencia, per cercar la fe! citat colectiva en la «santa ignorancia». ?Algú d'ells t'Ira parlat de formes de gobern? N la ciencia de governar pobles e9 pels pensadorst joc de nens, enfront d'un problema social compliQ dissim. Aixís, doncs, al parlar d'ideals avensik n'hetn de prescindir d'aixo. Per governar, tots e sistemes sbn pitjors; i ni vestits de blanc ni de ve mell cap home passará de la categoría de papu-hil trió; cap home arrivará en realitat a ser veritabl fantasma. El fantasma de debo, es el que no s'lla acostat motllos polítichs; es el que representa a quelcoe més enlairat; es el que a tota hora parla de dei. igualtats, d'oprimits, del dret de vida, de malestarl de injusta miseria. Aquest fantasma te un nom que fa fredat: se Acracia; persegueix un fi que gela la sang: demw la Anarquía. A qi la I la Anarquía es un bell ideal. Tota la humanitat agermanada. La terra per toq L'home bo. La preocupado, una deesa mitológie! La pan eterna. La felicitat absoluta. El goig de vit= re, infinit —iTú, home Iliure, despértat! —jOh, quin bell somnil —?Molt hermós? —jMolt! - realisable? qi - I —?Cóm? L. - jcoml, jcoml de moment ?qué vol E que't diga? !pero es berilios! ?vols que t'expliq el somni? cl¦ --!Nról no l'expliquis; jo també l'he tingut a volt 1;1 ?t'has desenganyat? la —Mal! Treballo per ferne un realitat. tu --?Córn? Of —?Vols que t'ho expliqui? d' Si. N Escolta. L' tr gi vi Tu el d' «El Nacionalismo es la única idea que avui per avui, pot portar a la práctica les idees més aven sades». Parlo jo ab l'home lliure —L'horne va ser. ?Quán? En l'infinit. Ni tú ni ' admetem la afirmació duna data ficsa de contensa ment. Son principi no pot ser esotéric, ha d'es& absolutament inconegut. —?Suposern? Jo suposo que l'home era l'animal més perfect del planeta. Jo suposo qu'era 'Hure. Jo suposo qu sols el dominava Natura. I l'home era infelís perque tenía neguit; neguit d valdre Inés. Els temperaments no eran uniformes. havt d'enérgics, de fluixos, de nerviosos, de pacients, forts 1 de débils, etc. Aquesta diferenciado l'apoio en que, l'home er MI de Naturalesa 1 Natttralesa no ha fet res u ti El negnit de valdre Inés, en un grau més fort nv.,s fluix, tots els homes el sentían. I el neguit portá el dorninl. L'enérgic domina littix; el nervios se mogué més que'l pacient; el fu va ter son esclau al débil. Va neixer la propietat. Els forts no debien ser els més, perque els p pietaris eran els tnenys. D'allavores ensá, sem han domínat les minoríes. En el primer gran de conquesta de la propiet? el fort, el nervios, l'enérgic, no s'aturaven; i ce s'havían imposat als més débils, després els ni: forts s'itnposaren als nzenys forts. La lluita esdevir gué entre dominadors. I hi llagué propietaris que van perdre la propie tat adquirida, que passá a ina d'altres propietan que uniren la propietat are conquistada a un fort, la que avans havien conquistat a un débil. La'propietat en una sola tná, s'extengué. Ara, eleva al cubo aquesta extensió, i tornál després, i després tornáhi, i trovarás cóm va neixt la constitució deis Estats. En el segon grau de conquesta de la propietat,c fort, el nervios, l'enérgic, no s'atura tampoc; d'igual manera que s'Itavía imposat als débils i menys forts, s'imposá al Estat qu'era rnés febl qu'ell. La Dual' esdevingué entre Estats. El dret de conquesta aleshores era ja un dre sancionat; la forsa privava. Devant de la forsa no: quedava al Estat més feble més remei que res clavatge, o la mort. Aníbal s'imposá a Sagunto i el saguntins se feren cremar per no esser esclaut Peró de Saguntos no n'In havia més que un i conducta no feu prossélits; ans al revés, el venS1 acostumava doblegar l'esquena devant del vencede deposava l'arma p( fa Ii au no ay c ni se' di: me el sa de la ha sil PI Tú, borne 'Hure, fulleja totes les pagines quels modernissims pensadors han escrit. ?Qué hi has trovat?... Jo t'ho diré: desde l'extrern positivista, egoistícatnent positivista, del socialistne governatnental, fins a la delirara exaltació del som niador que forsant el cervell, fa idees de les abe rracions. Desde Chamberlain que resol a sa mane Tots aquets punta inclouen l'historia ibérica del de don Pelai a nostres•dies. Ja la coneixes, tú. Som a l'época actual. P'el dret de la forsa, el neta ,non se divideix en Europa, Asia, Africa, MI rica i Occeanía. A sa vegada Europa se subdivideix en parcele' grosses. L'una se diu Anglaterra; l'altre Russia; tre Fransa; l'altre Bélgica; l'altre Alemanya; l'alttt Suissa; l'altre Espanya, etc. etc El que invettlf els manes geográfics, va posar el visto bueno a Ir. feina lliberticida dels primen propietaris. di, i C tét, me po en ra tra c1 tal sin ap' 1 ve' la los goyl< la fe 'n?1, torsi flPtiq e nsk )t$ le vl )1t rtak natk. tel.o/ e estal se en t. 11)10 e vif pl 1 i ni en 'ess icet. o qu. ait hay.! ts„ e er 3 1.111. or ná for at je or tari )rt, rná éiXC' al, oc i all feble drel f101F l'es• i laya S/ rISUI edOr (LE PI el iltre enti METRALLA 3 Jo, segueixo parlant ab l'home lliure ?Vols avensar? Torna enrera. El suprem anhel del home Iliure d'avui ?quin es? Autonomía o Ilibertat per l'individuu. Lo mateix que tenía, i va deixar que Ji prenguessin, l'home de la primera edat. Pero pero, avui hi ha automóvils i telégrafo. Un, va idear la roda. L'altre, el vehícol. L'altre la doma del animal i aprofitament de la seva tracció. L'altre, el rail. L'altre l'aprofitament del vent. L'al tre el timó. L'altre el vapor. L'altre segueix, se gueix fins als radiums, la marconigrafía i trovarás que l'anhel de retrogradir a aquella autonomía indi vidual, no pot, no deu sentirse, sinó perfectament modificat, en sentit de no despreciar res de lo que els sigles i sigles transcorreguts ens han proporcio nat en arts, ciencies i industries. I be ?quina es la feina a fer per arrivar a aquell assoliment de Ilibertat? Desfer lo fet. Destruir lo mal constituit per retornar a l'individualíssima auto nomía, i una volta conquerida aquella, d'acord uns ab altres, pactar el modo de enmontar al ambent de civilisació actual, la absoluta llibértat deis bornes. *** —Aquest era el aleo somni, peró ja realisat. Es quiméric —No, no hi ha res quiméric en el planeta Mon. La paraula utopía sois es al diccionari deis febles. Estudietn la realisació. • Ficsat en que'l primer oprés, va ser l'individuu; després una colectivitat petita, després una de més gran, després un altre de més grossa, fins arrivar a la formació de grans Estats com els avui consti tuits. No hem arrivat, sortosament, al epilec de la opressió, aixó es, tot lo mon d'un sol home; quelcom d'aixó degué,: somniar aquell monstre que's digné Napoleon Classifiquem en un estat de gradació, l'escala d'opressió. 1.er 2.0r1 ler 4.rt 5,nt Individuu. Familia. Regió ó rassa. — Nació. Estat actual. Comensem la feina. ?Quina es la primera autono mía que cal guanyar? Es llógic, la última qu'es va perdre: la de la Nació. El día que la Nació siga autónoma, cal qu'els na cionals, els individuus de la Nació, conquereixin !'autonomía de la Regló. Conquerida aquesta, la feina es conquerir la de la familia, i primer la del municipi, si aquest existeix per vella constitució. I un cop assegurada l'autonomía de la familia, no li resta al individuu sinó conquerir s'a individual autonomía. Som al monzent actual ?vols comensar la feina? ?Qué has de reivindicar? El dret de la Nació; serás nacionalista. Fins que hagis conseguit lo qu'en aquest gran deus conquerir no pots empendre la conquesta de cap més dret. Si individualment con segueixes l'emancipació dins la familia, no pots dirte Iliure. Ho serás, peró sois en un espai Inés o menys reduit; com es Hilare de caminar per sa celda el prés tancat dins duna presó més o menys gros sa; com es lliure de volar l'aucell, dins d'una gabia de més o menys Ilargada i amplada; com es Iliure d'extendres el brancatge d'un arbre dins dels más o menys pams de terra que posseix el qui l'ha plantat --!Oh, qu'es Ilarga aquesta soluciól —Es la única que nos conclou en idealismes; es la única que presenta lo que avui s'en diu programa, per arrivar a un fí gran, inmens; el més inmens que ha capigut en pensa humana. —Nó; !no potser que sigui el més práctic1 —?Sabs quelcom que ho superi? Dígaho, exposau. I té la paraula l'home Iliure. SALVADOR GIBERT. Ja compost aquest, primer article de la controver sia, PUBLICAMENT ACCEPTADA p'el company Plumé, a METRALLA s'ha rebut la següent carta. «Sr. Director de METRALLA, de Barcelona. Salut: havent llegit en el periódich de sa digna direccio la ressenya del meeting celebrat a Vilanov a I Geltrú, i veient la poca formalitat que tenen vos tés en dit assumpte, faig la següent declaració: Ab els que falsifican la veritat no hi vui tenir cap mena de relació ni per escrit ni de paraula; i en la polémica, o siga controversia, que haviam quedat en el día del meeting, la retiro en vista de la mane ra que a la meya pobre persona haveu insultat, tractantme ab tota desconsiderado. Per altre part, el meeting va ser poc concorregut i no va esser tal victoria per vosaltres, ni varen ser aplaudits, sinó repicats per una claque poc numerosa que aplaudía sense sapiguer el perqué. Respecte lo de que jo no vaig acceptar la contro versia en tribuna pública es senzillament mentida; la meya declarado, va ser la següent: Que m'era completament igual tribuna lliure pú blica com en la premsa, i se queda ab en Gibert, que los en la mateixa METRALLA. Tampoc es cert qu'en Llangort fes us de la pa raula retantme a controversia, quan el mateix pre sident digné qu'en Llangort no podía parlar perque estava fatigat i corprés per una trista noticia recent rebuda. Per les raons exposades declaro que no vull cap mena de tracte ab gent que van ab la mentida als Ilabis, tergiversant fins els fets de la més petita importancia. Retiro, doncs, la meya controversia ab METRA LLA. Impossible discutir ab senyors que atacan grollerarnent a un contrari pel motiu de sustentar idees diferentes. S.PLUMÉ Vilanova i Geltrú, 18-4, 1908.» Ara bé; la ressenya que METRALLA feu del acte, (apart deis elogis a mi dirigits) tot era cert, RIGU ROSAMENT CERT. EL COMPANY PLUMÉ AL OFERIRL1 JO CON TROVERSIA VERBAL O ESCRITA, VA TRIAR LA ESCRITA, I INCITAT DE NOU PEL COM PANY LLANGORT VA DECLARAR CLARA I TERMINANMENT QUE PREFERtA LA ES CRITA. Si el company Plumé, no contesta al meu article ME QUEDA EL DRET DE CREURE QUE EL COMPANY PLUMÉ NO HA TROVAT AROU MENTS PER CONTESTARME. I si no es aixís, i lo únic que li repugna, es la por de que aquí no s'obri ab imparcialiiat en la controversia, li prego LI SUPLICO me digui EN QUIN LOCAL, EN QUIN DIA I EN QUINA HORA pite anar a Vila nova a sostenirli verbalment i devant de tot el pú blic que vulga assistirhi els principis nacionalistes radicals de METRALLA. Res més. S. G. Demano la paraula Acabo de Ilegir en el periódic mal titulat Demo cracia de Vilanova i Geltrú, unes consideracions respecte al mitin per nosaltres celebrat en dita vila el 12 del corrent mes que me han deixat admirat. Entre altres apreciacions filies del despit i de la mala fe dlu lo següent: «Nosotros no podemos comprender que princi pios son estos que titulándose nacionalistas, com baten al Estado y son antipolíticos». No será culpa nostra que no`ns entenguessin, doncs ben ciar parla el company Gibert, i es més, repetides vegades oferirem tribuna Iliure de la qu'en podíen fer ús els demócrates (?) de Demo cracia per dentanar els aclarissitn lo que nopudieron entender. Allavors era l'oportunitat de parlar i demanar explicacions que sempre estem disposats a donar a tots aquelis que de bona fe i ab noblesa es pre senten a la palestra. Els que allavors callaren no atrevintse a ter úS de la tribuna Mine per por segurament de ter un paper tant ridícol com el que feu el ciutadá Plumé, no tenen dret de dir lo que diuen en les columnes del periódic. Després de tota aquestaboutade de Democracia no ens estranya, per la senzilla raó de que'ls qui se anomenan demócrates i fan de lerrouxistes es natural que no entenguin la verdadera democracia per nosaltres sempre predicada i sempre practicada. I are anem pel ciutadá Plumé. Diu aquest (que de pas siga dit ens demaná que no'l prengressim per lerrouxista) que nosaltres falsifiquem la venial; i consti que aquí no hi ha més falsificador que'! tal Plumé. En nostra ressenya el tractarem ab verdadera consideració ja gueto cert es que lo que digué aquest subjecte en el mitin no's podía pendrer més qu'en broma. No ho ferem aixís perque la Ilástima qu'ens ins pirá el pobre Plumé, ens imposibilita de fer ab ell la brometa a que's prestaven les seves ridiculeses. Pero avui per acobardit i reconeguentse impotent de discutir ab nosaltres, ha tingut la barra de pu blicar una carta tant indecenta com la publicada a Democracia i reproduída en el diari més embustero i més poca vergonya de Barcelona El Progreso, dic i sostinc que's cert certíssim que'l company Gibert Ii va oferir qu'escullís ell mateix la manera de portar a cap la controversia aixó es, pública o escrita, i en Plumé adopta per feria escrita. Es cert certíssim que jo vaig demanar la paraula per dir textualment, AQUÍ L'ATAC HA SIGUT PúBLIC, DONCS PUBLICA HA D'ESSER LA CONTROVERSIA, i allavors el mateix Plumé digné que prefería QUE FOS ESCRITA perque lo escrit queda. I aixis quedarem devant del públic. Per lo tant aquí l'únic falsificador de la veritat es el ciutadá Plutné, que s'ha valgut d'aquesta ex cusa informal per treures de sobre la tremenda derrota que com a postres de la que sufrí en el mitin ti esperava are de non. Per tot lo dit se cornpendrá que si el tal Plumé no es lerrouxista com me digué, es molt digne de serho. P. LLANGORT El procés Rull.—Les infamies de «El Progreso». — El crim le rrou-xista d'Hostafrancs. Per la molla aglomeració d'original ho deixem per la setmana entrant "Ne RECORDATORI. « HABRÁ VICTIMAS, Y LOS PRIMEROS EN RE CIBIR EL BAUTISMO DE SANGRE, SERÁN MIS AN TIGUOS AMIGOS » Aquesta setmana ha tel un any que aquestes frases d'assessi ab premeditació varen sortir de Ilabis d'en Alexandre Lerroux, 1 aquesta setmana ha fet un any també que un fragment del Riff, trasladar a Hostafrancs agredi covardament el cotxe dins del que anaven els Srs. Salmerón, (pare i fill) Roca 1 Roca, Cambó, Coro minas, Odón de Buen i Nubiola a predicar la Selidaritat Catalana. !Recordau, poble de Catalunya! Caigué ferit en Cam bó, i'ls assessins que'l feren víctima, avui, com els zulús més selvatjes, o com els inquisidors més refinats, go san abocant llot sobre la sang de la ferida !Recordau, poble obrer de Catalunyal Fa un any quels lucradors de la política d'aventurer, perdut l'escambell de la Llibertat convertida en arcabota, s'aculliren al re vólver 1 al crim CUMPLINT LES ORDRES del que avul ab la disfressa d'exilar bandarreja per París, atipantse golafrement sense perjudici d'escriurer a Barcelona car tes aont, com no hi queden escrits, no s'hi trasllueixen els rots de tip, del panxa contenta que s'ha fet ab diners, a costa de la sang i del oprobi de bon nombre de ca talans !Recórdaten Catalunya! !Ha fet un any! ?No més maleeixes encare? !Oh! Dones, si SOLS mate eixes, el día que'ls assessins vulguin, tornará a correr la sane catalana ...... Irarra (01 Telegrama de setmana santa. «A la iglesia de San Sebastián, de Madrit, s'ha produit un gran escándol, a conseqüencia d'haverse pres una colla de joves certes llibertats ab les senyores durant les tenebres. S'han practicar varíes detencions». Fins are Don Clodo no s'ha enfadat. Ves, 1 una ocasió tant maca que tenía per repetil alló de ?en defensa de una dama? !cualquiera que tenga honor! sin conocerla; sin ser su esposo, amigo ó amante con escuchar, es bastante que se insulta á una mujer. Sino que á la cuenta per Don Clodo, les dones no més tenen honor enfront de catalans; i no sent nosaltres qui el post en tela de judici, ja no sent indignació. Els altres tenen dret a tot... No li critiquern aquest egoísme. Al fí i al cap es una especie de Doctrina de Monroe. •e• Verset que copiem duna revista dirigida por los P. P. de la Sagrada Familia, que ha arrivat a nostres peca dores mans: «Ya lo sabéis, liberales, no juntéis tiniebla y luz: si leéis los rotativos os quedaréis sin Jesús.» ?Qué hi diuen a tot aixó El Correo Catalán, El Correo Espanol i demés correos que esperan la vinguda de la mona de pasqua? Esperem veure com desde demá creman les rotatives, 1 tiran el periódic ab prenses de fusta. Es el qüento del aragonés. «Á Zaragoza, ó al charco.» Als suissos que'ns han visitar, els hi bu concedida la creu blanca del mérit militar. Els suissos l'acceptaren, si be fent constar que no los tentarían perque en son país está proibit Iluir condeco racions. !Qué no arrivi a Espanya aquesta costum! ?Com s'ho arreglaría... el municipal de punt del meu barri si no podía huir aquell pit atapait de medalles, creus, Ilassets 1 cintes virolades? Els telegrames donant compre de la ratificació de sen tencia als nostres companys Llangort i Quintana, en tots els diaris (excepte El Poble Catalá) aparesqué atribuint la al desaparescut setmanari La Tralla. Si's té en compre que un telegrama pot darse el cas de publicarlo tal com arriba, i que redactat a Madrid, pot arribar redactar ab els peus, té explicació el lapsus. Lo que sí ens ha sorprés "es que nostre company de lluita el benv olgut confrare !Ca-Cut! donés compte de la condempna ab frases afectuoses (que agraim) també atribuintla a la desaparescuda Tralla. Ni somnis de creure ni en una gota de mala intenció, sinó a equivocada interpretació de tal o cual redactor, o del caixista o del corrector, etc... Sols fem notoria la extranyesa quena ha produit, per aprofitar l'ocasió d'enterar de la veritat als bons amics cucutaires, i d'agrairloshi ses frases d'afecte, que supo sem que igual valor tenen dirigides a La Tralla que a METR XLLA. Creiem que sois será questió de nom, i... le nom ne fait pas la chosse. Els elements sagnieristes del Districte d'Arenys de Mar, tenen un indigne paperot en quines planes sempre hi surten uns anzors a Catalunya barrejats ab campa nyes insidioses 1 difamadores per honres que Catalunya no la tenen als Ilabis sino al cor. Tots els elements solidarls d'Arenys sabem están dis posats a acabar ab el paperot sagnierista i en quina campanya poden comprar ab el concurs de METRALLA decidir i entussiasta. Companys, foratgiteu als enemics i vía foral.., ?No han vist els suissos? Nosaltres sí. Els varem veure diurnenge al matí quels portaven a veure l'Orfeí Catalá. Per cert que varen danos que a la tarde els portarien als toros. !Badil No més faltava que a la nit ola haguessin portal a la Caza del Pueblo. Aleshores podrían dir alió de sota, cabal( i Consti que lo de rei es precisartent per la Caza del Pueblo. Noticias sueltas: De Barcelona: «Com a oroya de la morigeració de la nostra ctutat, ens leía notar anit el senyor Ossorio qu'en les darreres 24 hores, a pesar de ser día de testa 1 de l'animado que hi hagué per els carrers, la policía no hagué d' ntervin dre en més fets qu'en la detenció duna dona que furtá un rellotje a la porta de l'iglesia de Sant Jaume, e:ssent re cuperada la joia,1 en amonestar a uns xicots quejugaven a les xapes en un carrera. De Sevilla: «Per anar vestit de Nazareno, sens dubte ab el propó sit d'assistir a la professó, Ii foren aplicats a un subjecte quatre garrotades, per un altre individuu, poc conforme ab les idees religioses del primer. L'agresor fou detingut». De Madrid: En la romería dita de Lb Cara de Dios la policía ba gue d'intervenir en dotze baralles i detingué a set bo rratxos»‘. De Murcia: «En un poble de la provincia de Murcia s'ha amotinar el vecindari per haver proibit l'arcalde que's vestIssin de Nazarens els que acostumen cada any a ass istir a la professó. Hi ha vuit detinguts». Repetim lo que un altre vegada varem dir: En Jascinto Benavente es autor, duna sarsuela que's titula Todos somos unos. Copien «Se encuentra en esta capital el diputado a Cortes por Santa María de Ordenes (Coruna) don José Lombardero uno de los más significados diputados de la mayoría' quien ha sido obsequiado con un almuerzo por los se nores Cambó, Puig i Cadafalch i Ventosa 1 Calvell. Aquesta nova ens ha produit una estranyesa fonda; tant fonda crup si haguessim Ilegit la noticia segúent: «Ha arrivat en Fulano de Tal, estira-cordeles den Ni comedes Méndez, que com es sabut es el butxí encarre gat d'executar als condempnats a mort. En Rull al saber sa arribada l'ha convidar a café I copa 1 li ha ofert la ma de sa germana». 111 S'anuncia el pas per Barcelona duna comissi bis suissos. !Alsa, Valentí i Camp!! Ya tendrás con quien cz, ó de sa lzejarte! Encare que no es a nosaltres a qui deuría que xarse un senyor que ha visitar nostra redacció en tó de queixa, anem a formularla, i valgui per lo que valgui. Es el cas que a la Barbería de la Caza del Pueblo, avans hi havía un Iletrero que dela: No se admiten pro pinas. Alíe() devia donar massa bons resultats, per quan sita sustituir per un altre que diu: Se admiten propinas. Meno; aixó res te e criticable perque tothom es dueno de rectificar un negoci si no li dona resultar, pero va succeir que desde lo de Se admiten donan a can Barbe ría uns tickets que diuen: BARBERIA CASA del PUEBLO BARCELONA —0.25 0.39 ABR II VALE 5 CENTIMOS a cambio de cualquier servicio dentro de la casa Ho din ben clar aixó. CU-AL-QUIER-SER-V -C10. Meno. Doncs el queixant que'ns ha visitat diu que al reunir cinc tickets, aná a afeitarse, cregut de que com a pago podía donar els cinc tickets equivalents a un ral. L'home paga, tot confiar, ab els cinc cartrons que a cam bi de CUALQUIER servicio li havían donat 1... efectiva ment II digueren que pagues en moneda, porque aquells cartronets sois serveixen per pendre cigalons i demés begudes fomentadores de la cultura del obrer. El nostre reclamant te raó; aixó en el Códic te un nom; pero nosaltres que no'ns hi va nrns hi ve ab lo que pas sa en aquella casa, ens limitem a lamentar que tots els beneficis que la democracia proporciona seis mengin les refineríes d'alcools. El més morral de tots els periódics lerrouxinos que's publiquen a Barcelona, pretén burlarse del nostre ball nacional, i parlant de les dones sardanistes din que... «!tanto pierden con el «ball nacional de Catalrnya!» Induptablement el que ha escrit aixó no es hidalgo, bien nacido, ni quebellero, ni te modos al prescindir de la galantería parlant de dones. Se comprén l'oblit, tractantse de cosa tant important com el ball, i sobre tot de la defensa del culte agarrao, a que deu ser molt aficionar l'ase que ha escrit les radies copiades. No li atacarem el seu ball predilecte que tanto hace ganar a les dones que'l bailan, sois Ii direm que consi derem que si no es ab el propósit de ter de músic, aixó es, de tocar, no comprenem que un borne 1 una dona s'aga fin, s'apretin, sehin 1 saltin ambos á dos Ilentí antse alé contra alé, juntant carnes ab carnes 1 cossosab cossos. I com que aixó es LO UNIC que realment se perse gusix en l'agarra°, fem nostres les següents frases qu'es crígué un escriptor espanyolista: -"" 4 METRALLA El a e ma en los morros ") Desde la "Tour Eiffel„ Retratos: sis una pesseta. 11 clue ya proporcionarme No vaŠer daltabalx, el Paríse vostra carta, ordenantme partir cap . s sm perdua de tempá. iDeixar Madrid!... !cleixP,1* Madrid! ?Sabeu lo que aixó s:rca? Per mf aix'ó representa lo que per un naturalista apartarlo de sataula de dissecció de sargantanes... lo que per un químic, allunyarlo de son laboratori d'análisis... _Pero tot a!az per MITRiNt.t.A; 1 rosern en acejó la iant córiegalá Sátattela De Madrid á Paris. , sense música den Chueca... Prévia una carta de recomanacV, que'l meu es timat amic Castrovido va dor:arme per en Lluis Bonafoux, vaig aviar el tren ab fonda :pena, no sense Ilensar una últIr".ia mirada de tristesa al en rantat café de rornos, ni sense dedicar un tendre recort al meu ameno i entranyable ande Clodoaldo Pifial, de qui anaven a separarme un grapat de kilótuctres de terreny. !Que bé va dirmho ell al des pedirsel-?Se separa usted de ini? !Cuánta razón tenla yo al decir que era separatistal... Faig grat als lectors de METRALLA la descripció del meo viatge, aburrít fins al cap de munt. Comensaré dient que a dos quarts d'onze de la nit del dijous feia la meya entrada triomfal a Vila llum per la Gare del Quai d'Orsay, i que plovía de la manera més encantadora. El Sena va ser lo primer que vaig veure al sortir de l'estado. Van acudir a esperarme en pujulá i en Campinany els que ab solícit afany, (que mai agrairé prou) m'ana ven mostrant les maravelles del cervell d'Europa. -?Veus aquella masa negrel clLouvre. ?Veus 'aquel] edifici de punjagudes cúpules mitjevals? Es la Conciergeríe. ?Veus aquest carrer tant ample? Es el Boulevard Saint Michel. ?Veus olió que sem bla el Zurdo d'Olivares vestit de rata pinyada? Es un policía. Varem arrivar a la fonda. Cinc francs diaris que oscarrego en compte; podeu comunicarho als jesuí tes. He gastat en sis díes trenta frenes per menjar, beure i geure, més dos francs trenta cinc de taxi metre, sexainta céntims de tren per anar a can Bonafoux que viu a les afores, i peSseta i mitja de propina entre cambrers, cotxeros, carnbreres camálics. Un total de vuit duros i mitg que aniré a cobrar a cals jesuítes de Madrid. Féusels pagar vosaltres pels de Barcelona. Dispensen aquesta digressió pero els quartos son una cosa, i el pedo disme un altre. Anem al grá. Vaig llevarme al sent demá i cap a can Bonafoux falta gent. Li vaig exposar l'objecte del meu viatge. --Vine de part de METRALLA a interveviar a don Alexandre Lerroux, a fi de treurer als seus corre ligionaris el !ai! que tenen al con, tement que'l seu amo es panseixi per París, o que faltat de medis se mori de gana. Vosté es el mes indicat per presen tarmhi i aquest favor es el que solicito de vosté, apoiantlo ab l'adjunta presentació den Castrovido. Tot aixó ho vaig dir en francés, perque en Bona foux, rarajegada parla castellá. No ho reprodueixo integre i literal perque en Zurdo no's cregui que vui alabarme de saber tnés francés qu'ell, ni en Valentí i Camp senti enveja deis meus coneixements llingüístics. Ademes no m'entendrian els nens re beldes i els alarbs de les kábiles, perque el métode 011endorf, no soluciona aquestes dificultats. En Bonafoux va escoltarme i somrigué. -!Ah!-va dir després-?Es a din que allí tenen por de qu'en Lerroux s'entnagreixi? Dones que no tinguin por, que'! seo Cesar, no's posará cap pedra al fetge. Are com are es conserva ab aquel' mateix Ilustre de préssec ab que va arrivar... en fi, si'l vol veure i parlarli, estic a les seves ordres; l'acompanyaré. Hotel suntuós deis grans Boulevards E 1 «Alti lóS obreros»; y como tos obreros no comer! !ay!precisamente en el Gran Hotel des Boulevards, pues... !pata! (En Lerroux méS furiós).- ?Y qué2 ?acaso la. política no autoriza á hacer una frase? ?Habrá nadie que si tiene sentido común, crea que yo soy capaz de comerni unplato de la m... que sirven en los fonduchos de Barcelona? -Sus correligionarios lo creyeron... -Mis correligionarios no tienen sentido común. -Tiene usted razón. Han iniciado una suscripción para usted... -Mejor! En aquest punt l'exemperador badair,.a. La gana 01.11..~01~1.1.11W 1 l'apreta. -Hoy comerá usted conmigo‘ -iTanto honor! -Yo no hago critnPlicin 'Se queda también Luís. Podeu dir ala Jefsuítes que rebiaixin del compte un dinar que rivha pagat en Lerroux. -Hoy, tomemos aquí.-Toca el timbre i ve e garcón, resulta ser un xicot de la Barceloneta, Inés catalá que preparen tres cubiertos. Triste buhardilla aont se hostatja el redentor del vbrup Alexandre García, exemperador del Paralelo. NOTA: En el mateix Hotel se hi hostatja fa poch en Joan Franco, exdIctador de Portugal. Lerroux i 1 varem dirigirnos al Hotel aont passa la trista vida d'exilat, el més demócrata de tots els polítics de la península. * ** En Lerroux, ja no viu al Gran Hotel, ni al Hotel Modern; are s'ha traslladat al «Grand Hotel dels Boulevards», humildissima barraca, aont fa peniten cia el pobre revolucionario. Cal fersen cárrec de lo molt demócrata qu'e': el gran capdill deis tremendos de Barcelona. Perque els lectors s'en fassin cárrec os envio una fotogra fía del Hotel, que poden publicar ab la anotado de qu'está situat al mitg deis grans Boulevards, en el anomenat Monttnartre i qu'es considerat com el tercer o quart de París. Mentres esperem que's llevi el gran Alexandre (son les onze i mitja del matí i es llógic que no matineiji qui al cap i al fi ja te tota la feina feta) un amable administrador ens informa gratis el amore de la vida que porta el nostre entranyable amic. -Es molt modest-ens diu--molt. Figurintse que aquí paga quaranta duros al mes d'una chatnbre. Ja veuen, tot un ex-diputat gastant no més que 3et pessetes diaries de ilit. -!Ahl--die jo-?aixó es sois per dormir? -INatural senyorl Menjar, tnenja en el Café Riche, (total set francs i mitg cubert) i sopa aont Ii ve bé. -Si, si es molt rnodest-dic jo.-Gastar doscents duros cada mes en fonda... !nos pot demanar mes democracial... Qualsevol soci de la Casa del Pueblo ja gasta tnés a Barcelona.... !Es ben bé el duro pan de la emigración En aixó ens diuen que l'exemperador está visible. En Bonafoux i jo ens encaminen al ascensor. (Perque cal ter notar que a París estant tant ade lantats, que fins en barraques, com la que viu en Lerroux, hi ha ascensor.) -iSenor Lerroux!-(aixó ho diu en Bonafoux). -!Felices, amigo! --Tengo el gusto de presentarle á don . reporter de un periódico catalán, que desea hablar con usted. -!Muy senor mio! -Beso á usted la mano. --Con que ?de un periódico catalán? -Para servir á usted. De METRALLA. Aquest nom no li fa cap efecte al leader de la causa anticatalana. A la cuenta no guarda cap odi als metrallaires... o els hi te por. Tot cap en lo possible. -?Desea usted saber mi vida en París, verdad? -Ha adivinado• usted admirablemente mi propó sito. -Pues bien, no tengo nada que ocultar. Sepa usted que sí, me doy vida de príncipe, que gasto lo que me da la gana, que fumo, que bebo, quejuego, que (aquí un verb inmoral) y que me importa tres cominos que eso se sepa y se divulgue... Aixó ho ha dit en Lerroux ab agitació creixent. Segueix, sempre nervios. --Si, me consta que sobre si gasto á no gasto se ha dicho en Barcelona esto y lo otro y lo de más allá; pues sepa quien desee saberlo, que Alejandro Lerroux hace lo que le sale de los... rinones y no tiene porque dar cuenta á nadie de nada. Si senor. Gasto doscientos cincuenta duros al mes porque me da la gana y nadie tiene derecho á quejarse. Si senor. Yhe pagado por adelantado tres meses de hotel. Si senor. Y me sobra enjundia para pagar tres más. Si senor. -Amigo Lerroux, cálmese usted--li diu en Bo nafoux.. -Cálmese si -anyadeixo jo.-Los que hablan (y perdone usted mi atrevimiento) se fundan en que en otro tiempo aconsejaba usted la frugalidad, como símbolo de domocracia, y aun llegó usted á decir que gustaba «de frecuentar aquellos lugares en que I vam dinar. Jo no vui ofendre al amo de tot pero... pero en Bonafoux tenía raó. !Papito, quin modo d'atiparse! !d'atiparse i de beure!... Al acavar de dinar l'Alexandre estaba la mar de " locuaz i comunicativo. !Anima tant un dinar ab Sauternes, Burdeos i Champagne!... Les... confiden cies... espirituals que va fernos el senyor Lerroux, ab... tata serenitat, Ii pregarem que les ratifiqui; i aleshores les publicarem. Quan s'hagué atipat, l'amo ens demaná permis per anar a jeure, permís que li concedirem i s'en aná al catre. * * Al sortir me deja en Bonafoux: -Vosté no ha sortit satisfet. -Més de lo que voste's pensa. He sapigut qu'en Lerroux compta cada mes, ab els diners que a Barcelona servirían per fer menjar un any a una familia; m`he convensut qu'es molt fácil predicar democracia i vendré monjetes cuites; he descobert qu'es veritat aquell refrá de una cosa es predicar y otra dar trigo. En Bonafoux tela. En els grans Boulevards, devant del Parisiana una expléndida i elegant senyora, haixa d'un cotxe 1 saluda a n'en Bonafoux. Aquest me la presenta. -Apropósit, aquí te una senyora que ti pot donar informes molt intims de Mr. Lerroux. -!Mr. Lerroux! -diu ella-de terrible revolucio naire espagnol? !Mon Dieul já, jál -?Vosté el coneix, dones? -Out, monsieur; depuis huitjours. -?I no va quedar convensuda de la... potencia del revolucionaristne d'Espanya? Perque eh l es el representant deis mes radicals, deis tnés virils... -011, LÁ Alors, la VIRILITÉ des revo lucionaires espagnols, c'est une blagel... París 21-4-1908. (1) METRALLA, que no plany gastos, quan se tracta de renir al corrent ale Ilegidors del moviment mundial, sobre toten lo que afecta a la vida politica 1social de Catalunya, s'ha proposat donarne vinticinc a acabar a (renta als Sucesos a La Semana Ilustrada i demés prempsa criminalera; al efecte ordenci al seu redactor fotograf a Madrid, senyor T. T. 1 T. marxés aParís, a Informarnos de la vida miracles del nostre germanet petlt que allí menia el duro garbanzo de l'emigrado, Com que abro es més gros quematar d un pare, nostre corresponsal no ha reparat feontoggarsatboast,s1 afinrsaós'daetresviseixcénatimenaviealr cperonvtiems eftoretoqguraádfirqauteasbpuenr retrat psicológic del amo, d'aquells de deixem encendre gue creguim que n'hi ha Crp llogarhi pa 1 sucarill cadires ó vice versa.. T. T. 1 T. Redactor fotograf de METRALLA. •••• 11¦11 Estrechar con propósito deliberado una mano que se entrega á la vuestra con inocencia; abarcar sensual mente un talle que cree encontrar el apoyo de un brazo digno; aspirar con pulmones de sátiro el aliento de una virgen; aventurarfrases que no se entienden, es prosti tuir con el esfuerzo de la imaginación lo que no puede seducir el atractivo de la realidad; y el hombre que tra ta así á la mujer, desciende á la categoría del irracio nal que se empella en que fecunde uua estatua de mármol». Dediquem laquest paragraf al autor de la bestiesa avans copiada, 1 recotnanem la Ilegeixi a les bailadores a qui encare els sedueix més agarrarse per brincar que fer mulo per marcar un compás. Hem de continuar ensenyant Gramática als rebelditos empenyats en escriurer en castellá sense saberne. En un... ?cliguemne article? de la setmana passada, aont parlant deis diners que'ns deu el ex-sargento Burri- , les, (1 que no pensem cobrar) hl ha un pet de faltes gra- 1 gramaticals que fan esgarrifar. Va un altre Ilissó de franch: Nens: la paraula como, quan va entre interrogants o admiratius, o es equIvalent a la frase de que manera, en castellá s'accentúa. Aixis, quan en el vostre ?diguemne article? d'en: «Quisiéramos ver, siquiera, como algunos etc.» aquest como ha d'anar accentuat. Poden dirho al noi de Villa corderos, perque aquell uliguemne article? fa pudor a ploma Kabilenya. Ensenyeuli ademés a saber que quan se diu zambullirse en el cieno se comet un barbarisme, perque en el cieno no es possIble zambullirse, tota ve gada que aquesta acció sois es possible en els conos líquits. Aixis se diu: .que me trajeras el cieno de la calle, á misalón» (VegIs Echegaray. «El Gran Galeotos I acte). Ademés podeu comunicar al senyor Samaruc que no accentuhl mal més la paraula metamorfosis. Es disbarat que no perdonem ni la Academia ni nosaltres que s'es crigui metamórfosis. !Alsa, pepitas!!Ab tantes coses com us ensenyem aca bareu per ter un setmanari ben fet!... !Després us queixa reu de nosaltres!... !ingratos!... Meno. En vista de vostra absoluta estulticia us pendo nem les bandarrades. La ignorancia (per nosaltres) exi me de la pena á los acusados. De tots modos per evItarvos rabietes 1 caigudes, se guelx oberta la suscripció per comprarvos una gorra de cop 1 un bergansí. Voleu un diávolo? !Vajal !vos el com prarem de caoutchout perque no trenqueu cap vidrel La setmana passada ens les varem tenlr ab un rebeldi to que condempnaria a mort a neo Rull sense jutjarlo. El mateix rebeldito aquesta setmana sentada perque l'han condempnat a mort. Que li donguln un bobó a n'a quest nen perque estigui content... i sitió una sarna_ !no per nen, per BURRO! El nostre benvolgut amic En Llorens Rodríguez, ha tingut la sort de veure naixer a son primer fin, xamosa criatura que ha vingut a aumentar la felic1tat de la llar de nostre estimat company. Aixis a n'ell com a sa distingida esposa Na Francisca Porrera,'Is envien la mes coral enhorabona. -El prop passat dimars sortí de la preso després d'haver cumplert la condempna de dos mesos d'arrest major que II imposá l'autoritat militar el nostre arnic el ferm nacionalista en T. Monegal 1 Nogués. Nostra ben sincera enhorabona. Suscripció a favor deis companys condemnats Quintana y Llan gort. Eduard Subidé, 2.-Ramón Pons, 2`50-Joseph Pons, 2`50.-JoSeptt Ventura, 5.-Agusti Pedret, 1.- Tomás Arana, 1.-joan Matanala, l'05.-A. 8. 5. y. C. LI. 0'20.-R. B. 25.-La Campana cíe Gracia, 25.-J. Saboyá, 0'25.-Antoni Alsina, 1.-Gaietá Dar ca, 1.-J. Lloberas, 2'50 -Jaume Jarnet 1.- Joan A. Badimon, 1.-- Salvador Valls, 2.-La Colla Excursio nista «La Fartanera« 24.-Un obrers auténtics (sin trampa ni cartón), 1'1 0.-R. B. 1.--F. E., 1.-Salva dor Borrut, 2.-Jaume Borrut, 1.- Vicens Borrut, Bernat Pons, 5.-De un enemich de la Llei de Jurisdiccions, 5. - Joaquim Girbal, 0'25. -- Miguel Girbal, 0'25 Salvador García, 1.-J. Torrent, 1.- Ramón Rexachs, 0'25. --D. G. 2.- Anselm, 2. -Josep Bas, 1.-Francesc Puig, t.-Ramón Arriolo, P25.- lgnasi Pascual, 1.-Marc Velez, 1.-Atili Velez, 1. R. C., 1.-1 P. 1.-J. Claramunt,1.- Antoni Baila resea, 0'50.-R. G., 0`50.--Francesc Platon, 0'50. - Teodor Verdaguer, 0'25. -Jaume Valls, 0'25.-Jaume Valls, 0425.-Joan Casanovas, 0'25.-Josep Puip Roca, 1.-D. Tous 1 Quer, 0'25.-Pessetes 138'85. 7.2:0.7. J. =Corta.- 2Barce1osaa"
Descripció
Puntuació | |
Títol | Metralla. Núm. 063 (24 abr. 1908) |
Descripció | Coberta il·lustrada. Continua en part de : La Tralla. Més tard apareixen : La Metralla (1909) ; Metralla (Unió Catalanista : 1910) amb el mateix títol i temàtica. Diverses suspensions. |
Matèria | Humorisme gràfic -- Revistes ; Nacionalisme -- Catalunya -- Revistes ; Humorisme català -- Revistes. |
Editor | Biblioteca de Catalunya |
Data de publicació | 2008 |
Data del document original | 1908 |
Tipus de recurs | Text |
Font | Publicació original: Barcelona: [s.n.], 1907-[1909] (Barcelona : Impr. J. Horta), Any 1, núm. 1 (16 febr. 1907)-any 3, núm. 128 (22 jul. 1909) |
Llengua | cat |
Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1198920~S10*cat |
Gestió de drets | Còpia permesa amb finalitat d'estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització. |
Resolució | 150 ppp |
Definició | 24 bits |
Característiques físiques | 46 cm |
Història de canvis | Imatge original TIFF, sense compressió, a 300 ppp |
Descripció de la pàgina
Títol | Núm. 63 (24 abr. 1908) |
Transcript | 0.7 • tala ,„, • 'mi 12 11,1 S EfARCZLONA 24 ABRIL 1908 ,i re i i 1) iiia len 'es , ah piar ais ca les. , 15' 'es risa ries :ció uses a5.- ue. es :on , le la rucia mes ixes arn 6.— )11C 1 ••••• 1, .telOw"r.imall~~~~1~~^...a, OgiaMii¦d~~~11*~~...~1~111111111111111111•1111, ellen1 nacionalista l'acció que en el nostre noble realisa la tenen el dret dever de codperarhi tots els catalans moguts per les aspira tión$ Nacionalisme, qualsevulgu que sia aur masar i sentir en materi2s relligioses, polítiques i socials. (DECLARAC1D DE LA VII ASSAMBLEA DE LA Ut4'.6 CATALAN1STA). ANY 11.--NIUM. 63 Surt el divendres Baix S. Pere, 2 bls, 1." sans..,a rrums.4.1..x..z.+0 31.-C•uss4rCaTe EM-11/-á•N tr=C..4.1.cusaffT 252.=ZIPOISM..a.:X31_..=011 UZO Cl="CTIO .6,17T0211111 Les dolsors de la Jurís... Fins aquí els únics punys que s'han clos son els nostres. El pressupost de cultura ND1CÁREM que'n parlariam , i anem a cumplir lo promés. Cal parlarne del Pressupost del nostre Ajuntament, per deixar ben ineulcat en totes ljes inteligencies lo que vol dir, lo que en son sí entra nya, lo qu'en realitat es. De molt temps, se ve parlant a Catalunya i a la major part de les regions que integren la península ibérica, de l'establiment descotes laiques. 1 algunes, que porten aquest nom s'han insti tituit. Mes, cal preguntar: les establertes ?II° son realment «escotes laiques?» Nó, no ho son. El laicisme es desprendiment absolut de tot alló que afecta al pensament més íntim i més sagrat; de tot alió que depén del sentiment; i les fins avui dites escotes laiques, no son, no representen aquest modo d'esser d'una escota ben definida; lo fins avui fet no son sinó escotes anti-religioses, i ab aixó no hi podem estar con formes. Tot borne que devant de la calificació que sustantivisa la seva idea hi té que posar un anti, ens es odiós. Un anti devant d'un adjectiu, es equivalent a dir que no hi ha prou fósfor en el cervell pera crear una afirmado, i a falta d'en céfal, s'agafa un afirmatiu, fet de ternps, i es nega. Els antis tots son negatius; tots voten dir destrucció; no n'hi ha cap qu'encarni la repre sentació de res nou; tots s'acullen a la fácil feina de destruir quelcom vell, mes sense crear res qu'encarni novetat Les escotes laiques, fins avui, totes han nas cut per l'odi; cap per la tolerancia. En totes s'ha tirat a desfer; en cap s'ha seguit el cami d'en gendrar quelcom de nou. Les escotes que nostre Ajuntament pensa crear son aixó: lo nou, lo que no s'havía fet; lo que no es fill del concubinatje del apassiona ment ab la intransigencia, sinó lo qu'es produc te d'un amorós maridatge de la tolerancia ab eY convenchnent. * * Descartem la profundisació del tema religiós per ocuparnos de les altres materies obgecte de discusió en el progecte. Es una de les essencials, son carácter bisexual. Cal estudiarlo. ?Es res nou? ?Es res que hagi donat resultats dolents? Perqué el bisexualisme en els centres de cultura, ja está ensajat a Barcelona. L'«Es cola Municipal de Música»; el «Conservatori del Liceo., i la «Casa de la Caritat» de molts anys el tenen instituit. 1 si algú alega qu'en aquets llocs pot haverhi una separació interior ab la diferenciado de classes, se pot fer notar que son innombrables les Associacions chorals de tot Catalunya, ont el bisexalisme existeix; el mateix «Orfeó Catalá» n'es una proba, i mai, jamai, hi hagut motiu de lamentar aquesta conjunció moral de sexes. Es més, creiem que protestarne i preconisar greus daltabaixos, es fer obrir els ulls a l'igno 2 METRALLA .11 rancia i cometre en conseqüencia el pecat d'es cándol, aquell del que Crist deja que qui'l come tía, era mereixedor d'esser Ilensat a mar ab una pedia de molí !ligada al col!. Altretnent, del bisexualisme a les escotes ne pot naixer una forta arre l del feminisine, si al sexe débil li es fácil adquirir una suma de conei xements iguals als que,l'home adquireix. ?I aixó no es una ventatja? Perqué cal compendre que ha passat ja l'época de creure que'l sexe opo sat al nostre es inferior, i s'imposa la necessi tat d'equipararlo i nivellarrlo intelectualment a nosaltres, aixis sigui menester borrar alió del mens sana in curporcesano El punt capdal del bisexualisme escolar, queda doncs fora de discussió i per lo que a n'ell fa referencia no mereix reprobado el progecte de cultura. I veritablement aquest, sembla ser el punt aont hi troban els oposats al projecte, la pedra angular de la detracció. No ha faltat qui, portat per l'apassionament ha parlat de funestos resultats, portats pel bise xualisme al extranger Sois pensant ab les moltes matriculades a les diverses facultats de la Sorbonne de París, n'hi ha prou per compendre que sense passió, no pot en rigor ferse argument d'aquesta frase. Anys i panys, fa que allí perdura el sistema, sense que hagi fet necessaria cap mida revoca dora del gobern; no deu dones donar tant mal resultat Baix aquest punt de vista, doncs, ens asse gurem en riostra creensa de que mereix aprova cio el Pressupost de Cultura, i rnés aviat creiem que la obra dolenta, la anticatalana, la antina cionalista es la deis que per son carácter bise xual el combaten, perque a totes llums confessen la nostra inferioritat, qu'ells suposen tant gran que no permet l'ajuntament deis dos sexes en l'obra de cultura, per cons.derarlo perillós, de lo que equiparen al ser calda ab l'irracional a qui solsament els sentits exciten, fent un pobre fa vor a Catalunya, acusantla de trobarse a un nivel! més baix que tantes i tantes nacions aont el bisexualisme ha sigut possible. ?Com podrem després enorgullirnos de nostre grau de civilitat, si nosaltres mateixos ens des califiquen] no considerantnos capassos de se guir un régim altament moral? Desde les fileres deis retrogrades anticatala nistes comprenem l'atac al Pressupost de Cul tura; desde els nostres rengles, sois ho compre nem, fill d'una preocupado i ui prejudici, a tota fe lamentable. cgbiáljebdornadera API?OPOSIT DUNA LECTURA.—A !'Ate neo Enciclopedic Popular s'ha llegit Anatole France; i d'Anatole France s'ha triat «El fardi d'Epicari», aquell !libre que feu dir a l'Eugeni d'Ors «que no li sembla cosa proa civil per esser predicada «pel demunt deis sostres». Quan vareig Ilegir aquest anatema—d'aixó ja fa alguns mesos—vareig sentir una mena de tristesa, perque llegint «El fardí d'Epicuri» jo m'hi havía retrovat i es sabut que'ls esperits que's retroven en les !Mies dan !libre devenen admiradors de !'autor d aquel! !libre. I com que en altres ocasions m'havía també retrovat entre les elegants dites de tOrs, me vaig sentir esma perdut, com s./1i troven sovint els qui mancats de fortalesa espiritual o inteligenta, se donen massa aviat als mestres del bell pensar i del bell dir. Descartes m'ajudá—mercés, Descartes—i de rrera del sea métode vaig amparar la meya pobra experimentació... &atice va guanyar en la (taita espiritual ab l'Ors. Jo vareig sortir mirant a totes bandes, com ho feia'l meu primer mestré, el senyor Proubasta, pare de tanomenat doctor, al recitar aquell sonet de Quevedo: No me han visto... France ha guanyat i «El 'ardí d'Epicuri» seguirá essent un !libre de sinceritat en el qual se retrobarán tots els cincers. Qué vol dir que sla tot el! pie de scepticisme? Per ventura no'l tenim tots un moment en la vida en quel nostre esperit vaga pel jardi d'Epicuri? Ademés un día en parlarem del scepticisme, d'un scepticisme actiu i constructor... Es ciar que tot aixo no nega raó al qui no considera aquest !libre bó per esser predicat. La filosofía popular te dotzenes de proverbis querns aconcellen de no dir sempre tota la veritat de lo que pensem i de no esser sempre absoluta ment sincers, car la veritat i la sinceritat fan mal al qui n'usa i als qui s'adressa. Jo. cree que'! mateix Anatole France estaría trist si tot el món se posés a jeure en el sea jardí dessota'Is seas xiprers, car es proa bó per no desitjar per els altres la Ilum que a n'ell !'ha omplenat de tenebres, i estima massa la bellesa per volg-uer que fent estat les seves idees pro duissin un catan d'homes sense somnis, sense faleres, sense ilusions, sense amor... 1. M. FOLCH i TORRES METRALLA en campanya Vegent que hi ha qui per por, PER INDE CENTA POR nega laveracitat de nostres ressenyes, estripem les cuartilles que teníam fetes del acte que'l diumenge de la setmana passada, celebrárem a Tarragona i pera fer gala d'imparcialitat, extractem de nostre confrare Catalunya Nova de la tarragonina ciutat: «En Bernabé Martí, feu en encertades y elo qüents frases la presentació deis redactors de ME TRALLA, continuadors de la tasca que ve realisant l'U. D.N. pera donar a coneixer en tots Ilurs aspec tes i modalitats el Nacionalisme Catalá. Basada la nostra entitat en un criteri d'amplissima i positiva tolerancia, puig que acobla bornes de distints parers units tan sois pel fervent amor a Catalunya, avui tením el gust d'escoltar als representants de la branca radical de l'Unió Catalanista, com han vingut a parlarnos distingits oradors del Centre Naciona lista Republicá i vindrán segurament a honrarnos els más decidits campions de la Lliga Regionalista. Així nosaltres no sois prediquem sinó que també practiquem l'hermosa virtut de la tolerancia sense la qual els pobles no poden assolir cap mena de progrés i de llibertat. Les entusiastes manifestacions d'En Martí foren rebudes ab grans aplaudiments. Seguidarnent prengué la paraula En Gibert des capdellant ab tó vibrant y eloqüentíssims paragrafs l'anunciada conferencia. Digné que de nacionalistes pot havernhi de dues menes: per convicció y per sentiment. Aquets darrers son tnés deis que'ns creiern, puig n'hi ha prou ab que un catalá's sentí ferit en lo que més estima, pera que espontaniament i sense ell proposarsho, parli i senil com el més de cidit nacionalista. Retrau alguns eczemples que de mostren palesament les llurs afirmacions. Pero In ha altres nacionalistes per convicció, i son aquells que no s'acontenten ab les tuanifestacions del sentirnent, sinó que enlairantse buscant les cau ses que'l produeixen, arriben d'una manera natural i Ilógica a formar un cos de doctrina peral desIliu rament de la Patria. Aquets nacionalistes son els que escampen arréu de la terra catalana les sanito ses idees de dignifIcació individual 1 colectiva, pre dicant l'amor entre tots els fills de Catalunya. Fa'l procés del Nacionalisme com a idea tirare de tot progrés y de tota llibertat, i esmenta l'erro que enclou l'afany de deslliurar a l'individuo de tata ti ranía sense abans cercar el desIliurament de les di ferentes colectivitats. ?Córn podrá assolir l'horne l'anyorada llibertat, si la nacionalitat, la regio, el municipi i la familia no gaudeixen la necessaria auto nomía? Pera que aixó s'aconsegueixi'l Nacionalisme détt apartarse tan com paga de les Iluites de la polí tica i s'ha d'allunyar també de tota mena de caci quismes setnpre funestos, vingan d'aont vingan, i sien els qui vulguen quils eczerceixin. Per aixó enten que avui més que vai déu predi carse'l Nacionalisme en tota sa putesa i proclamar ben alt que no té per missió guanyar actes de dipu tat i ocupar llocs preeminents, quels homes poden claudicar, i si encarnessim en els bornes les idees nacionalistes podría arribar un moment en que'l nostre desinteressat moviment fracassés per com plert. Per aquestes rahons considera que no podrá obrar com a verdader nacionalista'l qui pacti ab els goberns de l'Estat, tots ells centralistes 1 enemics declarats de Catalunya, com ho dernostral gran nombre de companys que's veuen perseguits, em presonats o a punt de sofrir tretnendes i injustes conde mnes. S'ocupa incidentalment de la feina realisada per l'hermós esclat de Solidaritat Catalana, i trova que, tal volta per manca de cohessió no sha realisat la feina que podía ferse, puig encara subsisteix pera vergonya de tots l'odiosa fiel de jurisdiccions qual derogado teram promesa al poble catalá. Justifica en aquest punt la campanya empresa per METRA LLA, que no tendeix pas a destruir la Solidaritat sino a enfortirla i a feria més práctica i positiva. La Solidaritat ha de perdurar per demunt de tot interés, i si'ls bornes que avui la constitueixen manqttessin als devers Ilurs, el poble sabría substituirlos. Reprenent el tema feu veure coro en el Naciona listne, d'ensá de la declaració de la darrera Assam blea de l'Unió Catalanista, hi caben tots els catalans pensin com vulguin en materia social, política i re ligiosa. I acaba, fent remarcar que la nostra tasca es d'abnegado i de sacrifici, que hem d'enfortirnos primer a casa abans d'anar a ensenyar als altres pobles, i que hem d'aprofitar lotes les persecucions, decidits a perdre la vida si la nostra ecsistencia fós necessaria per la salvació de Catalunya. Una °vació entussiasta, bell compendi dels gratis aplaudiments ab que fou sovint interromput, corona la perorado del Sr. Gibert, qui oferí aquell obsequi als seus amics Srs. Quintana i Llangort que acaba ven d'esser condeninats pel Tribunal Suprem, ab motín de les denuncies de METRALLA. El Sr. Quintana ocupa allavors la tribuna i fou tan gran l'ovació que se li tributa que remoció ab prou feines el deixava parlar. No obstant i després d'explicar l'objecte del viatje i la controversia que junt ab en Gibert havía sostingut a Vilanova en de fensa del Nacionalisme, tingué molt belles paraules en favor de tot lo típic i peculiar de Catalunya, re marcant la necessitat de que oblidem colors i signi ficacions polítiques pera anar junts a defensar lo que més estimem: el pervenir de la nostra terra. I clogué Pacte ab un xardorós parlament el Vis president de l'Unió En Pere Lloret. Recordá que aquella tarde's cumplíen vuit anys de la celebració del primer acte catalanista a Tarragona i esmentá la teína feta d'allavors ensá. Prenent peu de les manifestacions del company Gibert, esplicá la missió que a Tarragona deu realisar l'U. D. N., que no es pas fer política a l'estil dels partas espanyols, sinó acció social progressiva i honrada. Per aixó nosaltres, si un día hem de portar a les corporacions populars una representado petita o grossa, procu rarern, com ja s'ha fet, tréurela d'allá ahont ofereixi més garantía d'honradesa, prescindint per complert d'ideals polítics que serveixen pera dividir als pobles, peró no tenen virtualitat suficient pera en noblirlo I ferio progressar. Molt aplaudit foa també'l nostre amic quan en nom de l'Unió i com a tarragoní endressá una en caixada a tots els presents que no figuraven en les llistes de la nostra entitat, remerciantlos Patenció d'haver assistit a Pacte. I aixi s'acaba aquesta festa que deixará inesbo rrable recort.» "L'Orfeó Catalá" "La Campana Catalana" 1 nosaltres Un estimat contrate, «La Campana Catalana» ens ha picat els dits. Ens els ha picat perque no'ns ha entes. Varem dir nosaltres par:ant de lanada tara en raonada i discutida del «Orfeó Catalá» a Madrit: «L'Institució choral que dirigeix el inestre Millet formada per elements gens sospitosos per nosal tres y que ha guardat sempre una actitut patrióti camela intransigent y seriosa al costat d'altres ins titucions chorals, no pot anar, no deu anarlii a Madrit sense rompre aquella norma que constitueix per ella son menor elogí. ?Pot creure Catalunya tota en un carnbi total 'orientado, com ho sería lanada a Madrit de l'«Orfeo Catalá»? Lo que no deiein en la nostre nota aproposit del Orfeó era, que la nova de la seva anada a Madrit, la treiern de periodics madrilenys quins tieixavan entreveure que les gestions que's feien per conse guir l'anada del Ortee a Madrit, tenían tenían cert regust oficial que va espantarnos. Que l'«Orfeó Catalá» vagi als pobles que vulgui i de poble a poble, fassi gallarda ostentado de lo que val, en norn i representació del nostre poble, absolutatnent conformes. Peró que l'art catala, ser veixi de Celestina per pujar determinades escalina tes, i per fer blincaments de carcanada, absoluta mera renyits ab la Democracia catalana, ha trovem inereixedor de atac i de crítica severa. No va aixó per l'Orfeó, a qui coneixern prou per no dubtar de sa enteresa i conciencia, sino pels qui organisan o. volen organisar l'anada. «La Campana Catalana», tant apreciada en aques ta casa de METRALLA, creiem que„ab les explica cions donades, no sois s'explicara les: nostres pa raules, sinó que s'hi adherirá de tot cor, esborrant el mal efecte que ti tea suposar que riostra política es la d'aixecar la muralla de la Xina. Podrá cabre en nosaltres, una frase confusa, pesó d'esperit tnesquí i raquític, creguin els bons companys del confrare esmentat que mar, !n'O podrán trobarli. CONTROVERSIA entre en Salvador Gibert de «Metralla i en J. Plume, de Vilanova i Geltrú ra les Iluites socials dintre els motllos d'un gove, constitucional, fins al nihilista Baukinine que ps, biría l'expandiment de la ciencia, per cercar la fe! citat colectiva en la «santa ignorancia». ?Algú d'ells t'Ira parlat de formes de gobern? N la ciencia de governar pobles e9 pels pensadorst joc de nens, enfront d'un problema social compliQ dissim. Aixís, doncs, al parlar d'ideals avensik n'hetn de prescindir d'aixo. Per governar, tots e sistemes sbn pitjors; i ni vestits de blanc ni de ve mell cap home passará de la categoría de papu-hil trió; cap home arrivará en realitat a ser veritabl fantasma. El fantasma de debo, es el que no s'lla acostat motllos polítichs; es el que representa a quelcoe més enlairat; es el que a tota hora parla de dei. igualtats, d'oprimits, del dret de vida, de malestarl de injusta miseria. Aquest fantasma te un nom que fa fredat: se Acracia; persegueix un fi que gela la sang: demw la Anarquía. A qi la I la Anarquía es un bell ideal. Tota la humanitat agermanada. La terra per toq L'home bo. La preocupado, una deesa mitológie! La pan eterna. La felicitat absoluta. El goig de vit= re, infinit —iTú, home Iliure, despértat! —jOh, quin bell somnil —?Molt hermós? —jMolt! - realisable? qi - I —?Cóm? L. - jcoml, jcoml de moment ?qué vol E que't diga? !pero es berilios! ?vols que t'expliq el somni? cl¦ --!Nról no l'expliquis; jo també l'he tingut a volt 1;1 ?t'has desenganyat? la —Mal! Treballo per ferne un realitat. tu --?Córn? Of —?Vols que t'ho expliqui? d' Si. N Escolta. L' tr gi vi Tu el d' «El Nacionalismo es la única idea que avui per avui, pot portar a la práctica les idees més aven sades». Parlo jo ab l'home lliure —L'horne va ser. ?Quán? En l'infinit. Ni tú ni ' admetem la afirmació duna data ficsa de contensa ment. Son principi no pot ser esotéric, ha d'es& absolutament inconegut. —?Suposern? Jo suposo que l'home era l'animal més perfect del planeta. Jo suposo qu'era 'Hure. Jo suposo qu sols el dominava Natura. I l'home era infelís perque tenía neguit; neguit d valdre Inés. Els temperaments no eran uniformes. havt d'enérgics, de fluixos, de nerviosos, de pacients, forts 1 de débils, etc. Aquesta diferenciado l'apoio en que, l'home er MI de Naturalesa 1 Natttralesa no ha fet res u ti El negnit de valdre Inés, en un grau més fort nv.,s fluix, tots els homes el sentían. I el neguit portá el dorninl. L'enérgic domina littix; el nervios se mogué més que'l pacient; el fu va ter son esclau al débil. Va neixer la propietat. Els forts no debien ser els més, perque els p pietaris eran els tnenys. D'allavores ensá, sem han domínat les minoríes. En el primer gran de conquesta de la propiet? el fort, el nervios, l'enérgic, no s'aturaven; i ce s'havían imposat als més débils, després els ni: forts s'itnposaren als nzenys forts. La lluita esdevir gué entre dominadors. I hi llagué propietaris que van perdre la propie tat adquirida, que passá a ina d'altres propietan que uniren la propietat are conquistada a un fort, la que avans havien conquistat a un débil. La'propietat en una sola tná, s'extengué. Ara, eleva al cubo aquesta extensió, i tornál després, i després tornáhi, i trovarás cóm va neixt la constitució deis Estats. En el segon grau de conquesta de la propietat,c fort, el nervios, l'enérgic, no s'atura tampoc; d'igual manera que s'Itavía imposat als débils i menys forts, s'imposá al Estat qu'era rnés febl qu'ell. La Dual' esdevingué entre Estats. El dret de conquesta aleshores era ja un dre sancionat; la forsa privava. Devant de la forsa no: quedava al Estat més feble més remei que res clavatge, o la mort. Aníbal s'imposá a Sagunto i el saguntins se feren cremar per no esser esclaut Peró de Saguntos no n'In havia més que un i conducta no feu prossélits; ans al revés, el venS1 acostumava doblegar l'esquena devant del vencede deposava l'arma p( fa Ii au no ay c ni se' di: me el sa de la ha sil PI Tú, borne 'Hure, fulleja totes les pagines quels modernissims pensadors han escrit. ?Qué hi has trovat?... Jo t'ho diré: desde l'extrern positivista, egoistícatnent positivista, del socialistne governatnental, fins a la delirara exaltació del som niador que forsant el cervell, fa idees de les abe rracions. Desde Chamberlain que resol a sa mane Tots aquets punta inclouen l'historia ibérica del de don Pelai a nostres•dies. Ja la coneixes, tú. Som a l'época actual. P'el dret de la forsa, el neta ,non se divideix en Europa, Asia, Africa, MI rica i Occeanía. A sa vegada Europa se subdivideix en parcele' grosses. L'una se diu Anglaterra; l'altre Russia; tre Fransa; l'altre Bélgica; l'altre Alemanya; l'alttt Suissa; l'altre Espanya, etc. etc El que invettlf els manes geográfics, va posar el visto bueno a Ir. feina lliberticida dels primen propietaris. di, i C tét, me po en ra tra c1 tal sin ap' 1 ve' la los goyl< la fe 'n?1, torsi flPtiq e nsk )t$ le vl )1t rtak natk. tel.o/ e estal se en t. 11)10 e vif pl 1 i ni en 'ess icet. o qu. ait hay.! ts„ e er 3 1.111. or ná for at je or tari )rt, rná éiXC' al, oc i all feble drel f101F l'es• i laya S/ rISUI edOr (LE PI el iltre enti METRALLA 3 Jo, segueixo parlant ab l'home lliure ?Vols avensar? Torna enrera. El suprem anhel del home Iliure d'avui ?quin es? Autonomía o Ilibertat per l'individuu. Lo mateix que tenía, i va deixar que Ji prenguessin, l'home de la primera edat. Pero pero, avui hi ha automóvils i telégrafo. Un, va idear la roda. L'altre, el vehícol. L'altre la doma del animal i aprofitament de la seva tracció. L'altre, el rail. L'altre l'aprofitament del vent. L'al tre el timó. L'altre el vapor. L'altre segueix, se gueix fins als radiums, la marconigrafía i trovarás que l'anhel de retrogradir a aquella autonomía indi vidual, no pot, no deu sentirse, sinó perfectament modificat, en sentit de no despreciar res de lo que els sigles i sigles transcorreguts ens han proporcio nat en arts, ciencies i industries. I be ?quina es la feina a fer per arrivar a aquell assoliment de Ilibertat? Desfer lo fet. Destruir lo mal constituit per retornar a l'individualíssima auto nomía, i una volta conquerida aquella, d'acord uns ab altres, pactar el modo de enmontar al ambent de civilisació actual, la absoluta llibértat deis bornes. *** —Aquest era el aleo somni, peró ja realisat. Es quiméric —No, no hi ha res quiméric en el planeta Mon. La paraula utopía sois es al diccionari deis febles. Estudietn la realisació. • Ficsat en que'l primer oprés, va ser l'individuu; després una colectivitat petita, després una de més gran, després un altre de més grossa, fins arrivar a la formació de grans Estats com els avui consti tuits. No hem arrivat, sortosament, al epilec de la opressió, aixó es, tot lo mon d'un sol home; quelcom d'aixó degué,: somniar aquell monstre que's digné Napoleon Classifiquem en un estat de gradació, l'escala d'opressió. 1.er 2.0r1 ler 4.rt 5,nt Individuu. Familia. Regió ó rassa. — Nació. Estat actual. Comensem la feina. ?Quina es la primera autono mía que cal guanyar? Es llógic, la última qu'es va perdre: la de la Nació. El día que la Nació siga autónoma, cal qu'els na cionals, els individuus de la Nació, conquereixin !'autonomía de la Regló. Conquerida aquesta, la feina es conquerir la de la familia, i primer la del municipi, si aquest existeix per vella constitució. I un cop assegurada l'autonomía de la familia, no li resta al individuu sinó conquerir s'a individual autonomía. Som al monzent actual ?vols comensar la feina? ?Qué has de reivindicar? El dret de la Nació; serás nacionalista. Fins que hagis conseguit lo qu'en aquest gran deus conquerir no pots empendre la conquesta de cap més dret. Si individualment con segueixes l'emancipació dins la familia, no pots dirte Iliure. Ho serás, peró sois en un espai Inés o menys reduit; com es Hilare de caminar per sa celda el prés tancat dins duna presó més o menys gros sa; com es lliure de volar l'aucell, dins d'una gabia de més o menys Ilargada i amplada; com es Iliure d'extendres el brancatge d'un arbre dins dels más o menys pams de terra que posseix el qui l'ha plantat --!Oh, qu'es Ilarga aquesta soluciól —Es la única que nos conclou en idealismes; es la única que presenta lo que avui s'en diu programa, per arrivar a un fí gran, inmens; el més inmens que ha capigut en pensa humana. —Nó; !no potser que sigui el més práctic1 —?Sabs quelcom que ho superi? Dígaho, exposau. I té la paraula l'home Iliure. SALVADOR GIBERT. Ja compost aquest, primer article de la controver sia, PUBLICAMENT ACCEPTADA p'el company Plumé, a METRALLA s'ha rebut la següent carta. «Sr. Director de METRALLA, de Barcelona. Salut: havent llegit en el periódich de sa digna direccio la ressenya del meeting celebrat a Vilanov a I Geltrú, i veient la poca formalitat que tenen vos tés en dit assumpte, faig la següent declaració: Ab els que falsifican la veritat no hi vui tenir cap mena de relació ni per escrit ni de paraula; i en la polémica, o siga controversia, que haviam quedat en el día del meeting, la retiro en vista de la mane ra que a la meya pobre persona haveu insultat, tractantme ab tota desconsiderado. Per altre part, el meeting va ser poc concorregut i no va esser tal victoria per vosaltres, ni varen ser aplaudits, sinó repicats per una claque poc numerosa que aplaudía sense sapiguer el perqué. Respecte lo de que jo no vaig acceptar la contro versia en tribuna pública es senzillament mentida; la meya declarado, va ser la següent: Que m'era completament igual tribuna lliure pú blica com en la premsa, i se queda ab en Gibert, que los en la mateixa METRALLA. Tampoc es cert qu'en Llangort fes us de la pa raula retantme a controversia, quan el mateix pre sident digné qu'en Llangort no podía parlar perque estava fatigat i corprés per una trista noticia recent rebuda. Per les raons exposades declaro que no vull cap mena de tracte ab gent que van ab la mentida als Ilabis, tergiversant fins els fets de la més petita importancia. Retiro, doncs, la meya controversia ab METRA LLA. Impossible discutir ab senyors que atacan grollerarnent a un contrari pel motiu de sustentar idees diferentes. S.PLUMÉ Vilanova i Geltrú, 18-4, 1908.» Ara bé; la ressenya que METRALLA feu del acte, (apart deis elogis a mi dirigits) tot era cert, RIGU ROSAMENT CERT. EL COMPANY PLUMÉ AL OFERIRL1 JO CON TROVERSIA VERBAL O ESCRITA, VA TRIAR LA ESCRITA, I INCITAT DE NOU PEL COM PANY LLANGORT VA DECLARAR CLARA I TERMINANMENT QUE PREFERtA LA ES CRITA. Si el company Plumé, no contesta al meu article ME QUEDA EL DRET DE CREURE QUE EL COMPANY PLUMÉ NO HA TROVAT AROU MENTS PER CONTESTARME. I si no es aixís, i lo únic que li repugna, es la por de que aquí no s'obri ab imparcialiiat en la controversia, li prego LI SUPLICO me digui EN QUIN LOCAL, EN QUIN DIA I EN QUINA HORA pite anar a Vila nova a sostenirli verbalment i devant de tot el pú blic que vulga assistirhi els principis nacionalistes radicals de METRALLA. Res més. S. G. Demano la paraula Acabo de Ilegir en el periódic mal titulat Demo cracia de Vilanova i Geltrú, unes consideracions respecte al mitin per nosaltres celebrat en dita vila el 12 del corrent mes que me han deixat admirat. Entre altres apreciacions filies del despit i de la mala fe dlu lo següent: «Nosotros no podemos comprender que princi pios son estos que titulándose nacionalistas, com baten al Estado y son antipolíticos». No será culpa nostra que no`ns entenguessin, doncs ben ciar parla el company Gibert, i es més, repetides vegades oferirem tribuna Iliure de la qu'en podíen fer ús els demócrates (?) de Demo cracia per dentanar els aclarissitn lo que nopudieron entender. Allavors era l'oportunitat de parlar i demanar explicacions que sempre estem disposats a donar a tots aquelis que de bona fe i ab noblesa es pre senten a la palestra. Els que allavors callaren no atrevintse a ter úS de la tribuna Mine per por segurament de ter un paper tant ridícol com el que feu el ciutadá Plumé, no tenen dret de dir lo que diuen en les columnes del periódic. Després de tota aquestaboutade de Democracia no ens estranya, per la senzilla raó de que'ls qui se anomenan demócrates i fan de lerrouxistes es natural que no entenguin la verdadera democracia per nosaltres sempre predicada i sempre practicada. I are anem pel ciutadá Plumé. Diu aquest (que de pas siga dit ens demaná que no'l prengressim per lerrouxista) que nosaltres falsifiquem la venial; i consti que aquí no hi ha més falsificador que'! tal Plumé. En nostra ressenya el tractarem ab verdadera consideració ja gueto cert es que lo que digué aquest subjecte en el mitin no's podía pendrer més qu'en broma. No ho ferem aixís perque la Ilástima qu'ens ins pirá el pobre Plumé, ens imposibilita de fer ab ell la brometa a que's prestaven les seves ridiculeses. Pero avui per acobardit i reconeguentse impotent de discutir ab nosaltres, ha tingut la barra de pu blicar una carta tant indecenta com la publicada a Democracia i reproduída en el diari més embustero i més poca vergonya de Barcelona El Progreso, dic i sostinc que's cert certíssim que'l company Gibert Ii va oferir qu'escullís ell mateix la manera de portar a cap la controversia aixó es, pública o escrita, i en Plumé adopta per feria escrita. Es cert certíssim que jo vaig demanar la paraula per dir textualment, AQUÍ L'ATAC HA SIGUT PúBLIC, DONCS PUBLICA HA D'ESSER LA CONTROVERSIA, i allavors el mateix Plumé digné que prefería QUE FOS ESCRITA perque lo escrit queda. I aixis quedarem devant del públic. Per lo tant aquí l'únic falsificador de la veritat es el ciutadá Plutné, que s'ha valgut d'aquesta ex cusa informal per treures de sobre la tremenda derrota que com a postres de la que sufrí en el mitin ti esperava are de non. Per tot lo dit se cornpendrá que si el tal Plumé no es lerrouxista com me digué, es molt digne de serho. P. LLANGORT El procés Rull.—Les infamies de «El Progreso». — El crim le rrou-xista d'Hostafrancs. Per la molla aglomeració d'original ho deixem per la setmana entrant "Ne RECORDATORI. « HABRÁ VICTIMAS, Y LOS PRIMEROS EN RE CIBIR EL BAUTISMO DE SANGRE, SERÁN MIS AN TIGUOS AMIGOS » Aquesta setmana ha tel un any que aquestes frases d'assessi ab premeditació varen sortir de Ilabis d'en Alexandre Lerroux, 1 aquesta setmana ha fet un any també que un fragment del Riff, trasladar a Hostafrancs agredi covardament el cotxe dins del que anaven els Srs. Salmerón, (pare i fill) Roca 1 Roca, Cambó, Coro minas, Odón de Buen i Nubiola a predicar la Selidaritat Catalana. !Recordau, poble de Catalunya! Caigué ferit en Cam bó, i'ls assessins que'l feren víctima, avui, com els zulús més selvatjes, o com els inquisidors més refinats, go san abocant llot sobre la sang de la ferida !Recordau, poble obrer de Catalunyal Fa un any quels lucradors de la política d'aventurer, perdut l'escambell de la Llibertat convertida en arcabota, s'aculliren al re vólver 1 al crim CUMPLINT LES ORDRES del que avul ab la disfressa d'exilar bandarreja per París, atipantse golafrement sense perjudici d'escriurer a Barcelona car tes aont, com no hi queden escrits, no s'hi trasllueixen els rots de tip, del panxa contenta que s'ha fet ab diners, a costa de la sang i del oprobi de bon nombre de ca talans !Recórdaten Catalunya! !Ha fet un any! ?No més maleeixes encare? !Oh! Dones, si SOLS mate eixes, el día que'ls assessins vulguin, tornará a correr la sane catalana ...... Irarra (01 Telegrama de setmana santa. «A la iglesia de San Sebastián, de Madrit, s'ha produit un gran escándol, a conseqüencia d'haverse pres una colla de joves certes llibertats ab les senyores durant les tenebres. S'han practicar varíes detencions». Fins are Don Clodo no s'ha enfadat. Ves, 1 una ocasió tant maca que tenía per repetil alló de ?en defensa de una dama? !cualquiera que tenga honor! sin conocerla; sin ser su esposo, amigo ó amante con escuchar, es bastante que se insulta á una mujer. Sino que á la cuenta per Don Clodo, les dones no més tenen honor enfront de catalans; i no sent nosaltres qui el post en tela de judici, ja no sent indignació. Els altres tenen dret a tot... No li critiquern aquest egoísme. Al fí i al cap es una especie de Doctrina de Monroe. •e• Verset que copiem duna revista dirigida por los P. P. de la Sagrada Familia, que ha arrivat a nostres peca dores mans: «Ya lo sabéis, liberales, no juntéis tiniebla y luz: si leéis los rotativos os quedaréis sin Jesús.» ?Qué hi diuen a tot aixó El Correo Catalán, El Correo Espanol i demés correos que esperan la vinguda de la mona de pasqua? Esperem veure com desde demá creman les rotatives, 1 tiran el periódic ab prenses de fusta. Es el qüento del aragonés. «Á Zaragoza, ó al charco.» Als suissos que'ns han visitar, els hi bu concedida la creu blanca del mérit militar. Els suissos l'acceptaren, si be fent constar que no los tentarían perque en son país está proibit Iluir condeco racions. !Qué no arrivi a Espanya aquesta costum! ?Com s'ho arreglaría... el municipal de punt del meu barri si no podía huir aquell pit atapait de medalles, creus, Ilassets 1 cintes virolades? Els telegrames donant compre de la ratificació de sen tencia als nostres companys Llangort i Quintana, en tots els diaris (excepte El Poble Catalá) aparesqué atribuint la al desaparescut setmanari La Tralla. Si's té en compre que un telegrama pot darse el cas de publicarlo tal com arriba, i que redactat a Madrid, pot arribar redactar ab els peus, té explicació el lapsus. Lo que sí ens ha sorprés "es que nostre company de lluita el benv olgut confrare !Ca-Cut! donés compte de la condempna ab frases afectuoses (que agraim) també atribuintla a la desaparescuda Tralla. Ni somnis de creure ni en una gota de mala intenció, sinó a equivocada interpretació de tal o cual redactor, o del caixista o del corrector, etc... Sols fem notoria la extranyesa quena ha produit, per aprofitar l'ocasió d'enterar de la veritat als bons amics cucutaires, i d'agrairloshi ses frases d'afecte, que supo sem que igual valor tenen dirigides a La Tralla que a METR XLLA. Creiem que sois será questió de nom, i... le nom ne fait pas la chosse. Els elements sagnieristes del Districte d'Arenys de Mar, tenen un indigne paperot en quines planes sempre hi surten uns anzors a Catalunya barrejats ab campa nyes insidioses 1 difamadores per honres que Catalunya no la tenen als Ilabis sino al cor. Tots els elements solidarls d'Arenys sabem están dis posats a acabar ab el paperot sagnierista i en quina campanya poden comprar ab el concurs de METRALLA decidir i entussiasta. Companys, foratgiteu als enemics i vía foral.., ?No han vist els suissos? Nosaltres sí. Els varem veure diurnenge al matí quels portaven a veure l'Orfeí Catalá. Per cert que varen danos que a la tarde els portarien als toros. !Badil No més faltava que a la nit ola haguessin portal a la Caza del Pueblo. Aleshores podrían dir alió de sota, cabal( i Consti que lo de rei es precisartent per la Caza del Pueblo. Noticias sueltas: De Barcelona: «Com a oroya de la morigeració de la nostra ctutat, ens leía notar anit el senyor Ossorio qu'en les darreres 24 hores, a pesar de ser día de testa 1 de l'animado que hi hagué per els carrers, la policía no hagué d' ntervin dre en més fets qu'en la detenció duna dona que furtá un rellotje a la porta de l'iglesia de Sant Jaume, e:ssent re cuperada la joia,1 en amonestar a uns xicots quejugaven a les xapes en un carrera. De Sevilla: «Per anar vestit de Nazareno, sens dubte ab el propó sit d'assistir a la professó, Ii foren aplicats a un subjecte quatre garrotades, per un altre individuu, poc conforme ab les idees religioses del primer. L'agresor fou detingut». De Madrid: En la romería dita de Lb Cara de Dios la policía ba gue d'intervenir en dotze baralles i detingué a set bo rratxos»‘. De Murcia: «En un poble de la provincia de Murcia s'ha amotinar el vecindari per haver proibit l'arcalde que's vestIssin de Nazarens els que acostumen cada any a ass istir a la professó. Hi ha vuit detinguts». Repetim lo que un altre vegada varem dir: En Jascinto Benavente es autor, duna sarsuela que's titula Todos somos unos. Copien «Se encuentra en esta capital el diputado a Cortes por Santa María de Ordenes (Coruna) don José Lombardero uno de los más significados diputados de la mayoría' quien ha sido obsequiado con un almuerzo por los se nores Cambó, Puig i Cadafalch i Ventosa 1 Calvell. Aquesta nova ens ha produit una estranyesa fonda; tant fonda crup si haguessim Ilegit la noticia segúent: «Ha arrivat en Fulano de Tal, estira-cordeles den Ni comedes Méndez, que com es sabut es el butxí encarre gat d'executar als condempnats a mort. En Rull al saber sa arribada l'ha convidar a café I copa 1 li ha ofert la ma de sa germana». 111 S'anuncia el pas per Barcelona duna comissi bis suissos. !Alsa, Valentí i Camp!! Ya tendrás con quien cz, ó de sa lzejarte! Encare que no es a nosaltres a qui deuría que xarse un senyor que ha visitar nostra redacció en tó de queixa, anem a formularla, i valgui per lo que valgui. Es el cas que a la Barbería de la Caza del Pueblo, avans hi havía un Iletrero que dela: No se admiten pro pinas. Alíe() devia donar massa bons resultats, per quan sita sustituir per un altre que diu: Se admiten propinas. Meno; aixó res te e criticable perque tothom es dueno de rectificar un negoci si no li dona resultar, pero va succeir que desde lo de Se admiten donan a can Barbe ría uns tickets que diuen: BARBERIA CASA del PUEBLO BARCELONA —0.25 0.39 ABR II VALE 5 CENTIMOS a cambio de cualquier servicio dentro de la casa Ho din ben clar aixó. CU-AL-QUIER-SER-V -C10. Meno. Doncs el queixant que'ns ha visitat diu que al reunir cinc tickets, aná a afeitarse, cregut de que com a pago podía donar els cinc tickets equivalents a un ral. L'home paga, tot confiar, ab els cinc cartrons que a cam bi de CUALQUIER servicio li havían donat 1... efectiva ment II digueren que pagues en moneda, porque aquells cartronets sois serveixen per pendre cigalons i demés begudes fomentadores de la cultura del obrer. El nostre reclamant te raó; aixó en el Códic te un nom; pero nosaltres que no'ns hi va nrns hi ve ab lo que pas sa en aquella casa, ens limitem a lamentar que tots els beneficis que la democracia proporciona seis mengin les refineríes d'alcools. El més morral de tots els periódics lerrouxinos que's publiquen a Barcelona, pretén burlarse del nostre ball nacional, i parlant de les dones sardanistes din que... «!tanto pierden con el «ball nacional de Catalrnya!» Induptablement el que ha escrit aixó no es hidalgo, bien nacido, ni quebellero, ni te modos al prescindir de la galantería parlant de dones. Se comprén l'oblit, tractantse de cosa tant important com el ball, i sobre tot de la defensa del culte agarrao, a que deu ser molt aficionar l'ase que ha escrit les radies copiades. No li atacarem el seu ball predilecte que tanto hace ganar a les dones que'l bailan, sois Ii direm que consi derem que si no es ab el propósit de ter de músic, aixó es, de tocar, no comprenem que un borne 1 una dona s'aga fin, s'apretin, sehin 1 saltin ambos á dos Ilentí antse alé contra alé, juntant carnes ab carnes 1 cossosab cossos. I com que aixó es LO UNIC que realment se perse gusix en l'agarra°, fem nostres les següents frases qu'es crígué un escriptor espanyolista: -"" 4 METRALLA El a e ma en los morros ") Desde la "Tour Eiffel„ Retratos: sis una pesseta. 11 clue ya proporcionarme No vaŠer daltabalx, el Paríse vostra carta, ordenantme partir cap . s sm perdua de tempá. iDeixar Madrid!... !cleixP,1* Madrid! ?Sabeu lo que aixó s:rca? Per mf aix'ó representa lo que per un naturalista apartarlo de sataula de dissecció de sargantanes... lo que per un químic, allunyarlo de son laboratori d'análisis... _Pero tot a!az per MITRiNt.t.A; 1 rosern en acejó la iant córiegalá Sátattela De Madrid á Paris. , sense música den Chueca... Prévia una carta de recomanacV, que'l meu es timat amic Castrovido va dor:arme per en Lluis Bonafoux, vaig aviar el tren ab fonda :pena, no sense Ilensar una últIr".ia mirada de tristesa al en rantat café de rornos, ni sense dedicar un tendre recort al meu ameno i entranyable ande Clodoaldo Pifial, de qui anaven a separarme un grapat de kilótuctres de terreny. !Que bé va dirmho ell al des pedirsel-?Se separa usted de ini? !Cuánta razón tenla yo al decir que era separatistal... Faig grat als lectors de METRALLA la descripció del meo viatge, aburrít fins al cap de munt. Comensaré dient que a dos quarts d'onze de la nit del dijous feia la meya entrada triomfal a Vila llum per la Gare del Quai d'Orsay, i que plovía de la manera més encantadora. El Sena va ser lo primer que vaig veure al sortir de l'estado. Van acudir a esperarme en pujulá i en Campinany els que ab solícit afany, (que mai agrairé prou) m'ana ven mostrant les maravelles del cervell d'Europa. -?Veus aquella masa negrel clLouvre. ?Veus 'aquel] edifici de punjagudes cúpules mitjevals? Es la Conciergeríe. ?Veus aquest carrer tant ample? Es el Boulevard Saint Michel. ?Veus olió que sem bla el Zurdo d'Olivares vestit de rata pinyada? Es un policía. Varem arrivar a la fonda. Cinc francs diaris que oscarrego en compte; podeu comunicarho als jesuí tes. He gastat en sis díes trenta frenes per menjar, beure i geure, més dos francs trenta cinc de taxi metre, sexainta céntims de tren per anar a can Bonafoux que viu a les afores, i peSseta i mitja de propina entre cambrers, cotxeros, carnbreres camálics. Un total de vuit duros i mitg que aniré a cobrar a cals jesuítes de Madrid. Féusels pagar vosaltres pels de Barcelona. Dispensen aquesta digressió pero els quartos son una cosa, i el pedo disme un altre. Anem al grá. Vaig llevarme al sent demá i cap a can Bonafoux falta gent. Li vaig exposar l'objecte del meu viatge. --Vine de part de METRALLA a interveviar a don Alexandre Lerroux, a fi de treurer als seus corre ligionaris el !ai! que tenen al con, tement que'l seu amo es panseixi per París, o que faltat de medis se mori de gana. Vosté es el mes indicat per presen tarmhi i aquest favor es el que solicito de vosté, apoiantlo ab l'adjunta presentació den Castrovido. Tot aixó ho vaig dir en francés, perque en Bona foux, rarajegada parla castellá. No ho reprodueixo integre i literal perque en Zurdo no's cregui que vui alabarme de saber tnés francés qu'ell, ni en Valentí i Camp senti enveja deis meus coneixements llingüístics. Ademes no m'entendrian els nens re beldes i els alarbs de les kábiles, perque el métode 011endorf, no soluciona aquestes dificultats. En Bonafoux va escoltarme i somrigué. -!Ah!-va dir després-?Es a din que allí tenen por de qu'en Lerroux s'entnagreixi? Dones que no tinguin por, que'! seo Cesar, no's posará cap pedra al fetge. Are com are es conserva ab aquel' mateix Ilustre de préssec ab que va arrivar... en fi, si'l vol veure i parlarli, estic a les seves ordres; l'acompanyaré. Hotel suntuós deis grans Boulevards E 1 «Alti lóS obreros»; y como tos obreros no comer! !ay!precisamente en el Gran Hotel des Boulevards, pues... !pata! (En Lerroux méS furiós).- ?Y qué2 ?acaso la. política no autoriza á hacer una frase? ?Habrá nadie que si tiene sentido común, crea que yo soy capaz de comerni unplato de la m... que sirven en los fonduchos de Barcelona? -Sus correligionarios lo creyeron... -Mis correligionarios no tienen sentido común. -Tiene usted razón. Han iniciado una suscripción para usted... -Mejor! En aquest punt l'exemperador badair,.a. La gana 01.11..~01~1.1.11W 1 l'apreta. -Hoy comerá usted conmigo‘ -iTanto honor! -Yo no hago critnPlicin 'Se queda también Luís. Podeu dir ala Jefsuítes que rebiaixin del compte un dinar que rivha pagat en Lerroux. -Hoy, tomemos aquí.-Toca el timbre i ve e garcón, resulta ser un xicot de la Barceloneta, Inés catalá que preparen tres cubiertos. Triste buhardilla aont se hostatja el redentor del vbrup Alexandre García, exemperador del Paralelo. NOTA: En el mateix Hotel se hi hostatja fa poch en Joan Franco, exdIctador de Portugal. Lerroux i 1 varem dirigirnos al Hotel aont passa la trista vida d'exilat, el més demócrata de tots els polítics de la península. * ** En Lerroux, ja no viu al Gran Hotel, ni al Hotel Modern; are s'ha traslladat al «Grand Hotel dels Boulevards», humildissima barraca, aont fa peniten cia el pobre revolucionario. Cal fersen cárrec de lo molt demócrata qu'e': el gran capdill deis tremendos de Barcelona. Perque els lectors s'en fassin cárrec os envio una fotogra fía del Hotel, que poden publicar ab la anotado de qu'está situat al mitg deis grans Boulevards, en el anomenat Monttnartre i qu'es considerat com el tercer o quart de París. Mentres esperem que's llevi el gran Alexandre (son les onze i mitja del matí i es llógic que no matineiji qui al cap i al fi ja te tota la feina feta) un amable administrador ens informa gratis el amore de la vida que porta el nostre entranyable amic. -Es molt modest-ens diu--molt. Figurintse que aquí paga quaranta duros al mes d'una chatnbre. Ja veuen, tot un ex-diputat gastant no més que 3et pessetes diaries de ilit. -!Ahl--die jo-?aixó es sois per dormir? -INatural senyorl Menjar, tnenja en el Café Riche, (total set francs i mitg cubert) i sopa aont Ii ve bé. -Si, si es molt rnodest-dic jo.-Gastar doscents duros cada mes en fonda... !nos pot demanar mes democracial... Qualsevol soci de la Casa del Pueblo ja gasta tnés a Barcelona.... !Es ben bé el duro pan de la emigración En aixó ens diuen que l'exemperador está visible. En Bonafoux i jo ens encaminen al ascensor. (Perque cal ter notar que a París estant tant ade lantats, que fins en barraques, com la que viu en Lerroux, hi ha ascensor.) -iSenor Lerroux!-(aixó ho diu en Bonafoux). -!Felices, amigo! --Tengo el gusto de presentarle á don . reporter de un periódico catalán, que desea hablar con usted. -!Muy senor mio! -Beso á usted la mano. --Con que ?de un periódico catalán? -Para servir á usted. De METRALLA. Aquest nom no li fa cap efecte al leader de la causa anticatalana. A la cuenta no guarda cap odi als metrallaires... o els hi te por. Tot cap en lo possible. -?Desea usted saber mi vida en París, verdad? -Ha adivinado• usted admirablemente mi propó sito. -Pues bien, no tengo nada que ocultar. Sepa usted que sí, me doy vida de príncipe, que gasto lo que me da la gana, que fumo, que bebo, quejuego, que (aquí un verb inmoral) y que me importa tres cominos que eso se sepa y se divulgue... Aixó ho ha dit en Lerroux ab agitació creixent. Segueix, sempre nervios. --Si, me consta que sobre si gasto á no gasto se ha dicho en Barcelona esto y lo otro y lo de más allá; pues sepa quien desee saberlo, que Alejandro Lerroux hace lo que le sale de los... rinones y no tiene porque dar cuenta á nadie de nada. Si senor. Gasto doscientos cincuenta duros al mes porque me da la gana y nadie tiene derecho á quejarse. Si senor. Yhe pagado por adelantado tres meses de hotel. Si senor. Y me sobra enjundia para pagar tres más. Si senor. -Amigo Lerroux, cálmese usted--li diu en Bo nafoux.. -Cálmese si -anyadeixo jo.-Los que hablan (y perdone usted mi atrevimiento) se fundan en que en otro tiempo aconsejaba usted la frugalidad, como símbolo de domocracia, y aun llegó usted á decir que gustaba «de frecuentar aquellos lugares en que I vam dinar. Jo no vui ofendre al amo de tot pero... pero en Bonafoux tenía raó. !Papito, quin modo d'atiparse! !d'atiparse i de beure!... Al acavar de dinar l'Alexandre estaba la mar de " locuaz i comunicativo. !Anima tant un dinar ab Sauternes, Burdeos i Champagne!... Les... confiden cies... espirituals que va fernos el senyor Lerroux, ab... tata serenitat, Ii pregarem que les ratifiqui; i aleshores les publicarem. Quan s'hagué atipat, l'amo ens demaná permis per anar a jeure, permís que li concedirem i s'en aná al catre. * * Al sortir me deja en Bonafoux: -Vosté no ha sortit satisfet. -Més de lo que voste's pensa. He sapigut qu'en Lerroux compta cada mes, ab els diners que a Barcelona servirían per fer menjar un any a una familia; m`he convensut qu'es molt fácil predicar democracia i vendré monjetes cuites; he descobert qu'es veritat aquell refrá de una cosa es predicar y otra dar trigo. En Bonafoux tela. En els grans Boulevards, devant del Parisiana una expléndida i elegant senyora, haixa d'un cotxe 1 saluda a n'en Bonafoux. Aquest me la presenta. -Apropósit, aquí te una senyora que ti pot donar informes molt intims de Mr. Lerroux. -!Mr. Lerroux! -diu ella-de terrible revolucio naire espagnol? !Mon Dieul já, jál -?Vosté el coneix, dones? -Out, monsieur; depuis huitjours. -?I no va quedar convensuda de la... potencia del revolucionaristne d'Espanya? Perque eh l es el representant deis mes radicals, deis tnés virils... -011, LÁ Alors, la VIRILITÉ des revo lucionaires espagnols, c'est une blagel... París 21-4-1908. (1) METRALLA, que no plany gastos, quan se tracta de renir al corrent ale Ilegidors del moviment mundial, sobre toten lo que afecta a la vida politica 1social de Catalunya, s'ha proposat donarne vinticinc a acabar a (renta als Sucesos a La Semana Ilustrada i demés prempsa criminalera; al efecte ordenci al seu redactor fotograf a Madrid, senyor T. T. 1 T. marxés aParís, a Informarnos de la vida miracles del nostre germanet petlt que allí menia el duro garbanzo de l'emigrado, Com que abro es més gros quematar d un pare, nostre corresponsal no ha reparat feontoggarsatboast,s1 afinrsaós'daetresviseixcénatimenaviealr cperonvtiems eftoretoqguraádfirqauteasbpuenr retrat psicológic del amo, d'aquells de deixem encendre gue creguim que n'hi ha Crp llogarhi pa 1 sucarill cadires ó vice versa.. T. T. 1 T. Redactor fotograf de METRALLA. •••• 11¦11 Estrechar con propósito deliberado una mano que se entrega á la vuestra con inocencia; abarcar sensual mente un talle que cree encontrar el apoyo de un brazo digno; aspirar con pulmones de sátiro el aliento de una virgen; aventurarfrases que no se entienden, es prosti tuir con el esfuerzo de la imaginación lo que no puede seducir el atractivo de la realidad; y el hombre que tra ta así á la mujer, desciende á la categoría del irracio nal que se empella en que fecunde uua estatua de mármol». Dediquem laquest paragraf al autor de la bestiesa avans copiada, 1 recotnanem la Ilegeixi a les bailadores a qui encare els sedueix més agarrarse per brincar que fer mulo per marcar un compás. Hem de continuar ensenyant Gramática als rebelditos empenyats en escriurer en castellá sense saberne. En un... ?cliguemne article? de la setmana passada, aont parlant deis diners que'ns deu el ex-sargento Burri- , les, (1 que no pensem cobrar) hl ha un pet de faltes gra- 1 gramaticals que fan esgarrifar. Va un altre Ilissó de franch: Nens: la paraula como, quan va entre interrogants o admiratius, o es equIvalent a la frase de que manera, en castellá s'accentúa. Aixis, quan en el vostre ?diguemne article? d'en: «Quisiéramos ver, siquiera, como algunos etc.» aquest como ha d'anar accentuat. Poden dirho al noi de Villa corderos, perque aquell uliguemne article? fa pudor a ploma Kabilenya. Ensenyeuli ademés a saber que quan se diu zambullirse en el cieno se comet un barbarisme, perque en el cieno no es possIble zambullirse, tota ve gada que aquesta acció sois es possible en els conos líquits. Aixis se diu: .que me trajeras el cieno de la calle, á misalón» (VegIs Echegaray. «El Gran Galeotos I acte). Ademés podeu comunicar al senyor Samaruc que no accentuhl mal més la paraula metamorfosis. Es disbarat que no perdonem ni la Academia ni nosaltres que s'es crigui metamórfosis. !Alsa, pepitas!!Ab tantes coses com us ensenyem aca bareu per ter un setmanari ben fet!... !Després us queixa reu de nosaltres!... !ingratos!... Meno. En vista de vostra absoluta estulticia us pendo nem les bandarrades. La ignorancia (per nosaltres) exi me de la pena á los acusados. De tots modos per evItarvos rabietes 1 caigudes, se guelx oberta la suscripció per comprarvos una gorra de cop 1 un bergansí. Voleu un diávolo? !Vajal !vos el com prarem de caoutchout perque no trenqueu cap vidrel La setmana passada ens les varem tenlr ab un rebeldi to que condempnaria a mort a neo Rull sense jutjarlo. El mateix rebeldito aquesta setmana sentada perque l'han condempnat a mort. Que li donguln un bobó a n'a quest nen perque estigui content... i sitió una sarna_ !no per nen, per BURRO! El nostre benvolgut amic En Llorens Rodríguez, ha tingut la sort de veure naixer a son primer fin, xamosa criatura que ha vingut a aumentar la felic1tat de la llar de nostre estimat company. Aixis a n'ell com a sa distingida esposa Na Francisca Porrera,'Is envien la mes coral enhorabona. -El prop passat dimars sortí de la preso després d'haver cumplert la condempna de dos mesos d'arrest major que II imposá l'autoritat militar el nostre arnic el ferm nacionalista en T. Monegal 1 Nogués. Nostra ben sincera enhorabona. Suscripció a favor deis companys condemnats Quintana y Llan gort. Eduard Subidé, 2.-Ramón Pons, 2`50-Joseph Pons, 2`50.-JoSeptt Ventura, 5.-Agusti Pedret, 1.- Tomás Arana, 1.-joan Matanala, l'05.-A. 8. 5. y. C. LI. 0'20.-R. B. 25.-La Campana cíe Gracia, 25.-J. Saboyá, 0'25.-Antoni Alsina, 1.-Gaietá Dar ca, 1.-J. Lloberas, 2'50 -Jaume Jarnet 1.- Joan A. Badimon, 1.-- Salvador Valls, 2.-La Colla Excursio nista «La Fartanera« 24.-Un obrers auténtics (sin trampa ni cartón), 1'1 0.-R. B. 1.--F. E., 1.-Salva dor Borrut, 2.-Jaume Borrut, 1.- Vicens Borrut, Bernat Pons, 5.-De un enemich de la Llei de Jurisdiccions, 5. - Joaquim Girbal, 0'25. -- Miguel Girbal, 0'25 Salvador García, 1.-J. Torrent, 1.- Ramón Rexachs, 0'25. --D. G. 2.- Anselm, 2. -Josep Bas, 1.-Francesc Puig, t.-Ramón Arriolo, P25.- lgnasi Pascual, 1.-Marc Velez, 1.-Atili Velez, 1. R. C., 1.-1 P. 1.-J. Claramunt,1.- Antoni Baila resea, 0'50.-R. G., 0`50.--Francesc Platon, 0'50. - Teodor Verdaguer, 0'25. -Jaume Valls, 0'25.-Jaume Valls, 0425.-Joan Casanovas, 0'25.-Josep Puip Roca, 1.-D. Tous 1 Quer, 0'25.-Pessetes 138'85. 7.2:0.7. J. =Corta.- 2Barce1osaa" |
Etiquetes
Afegir etiquetes per Núm. 63 (24 abr. 1908)
Comentaris
Afegir un comentari per Núm. 63 (24 abr. 1908)