Metralla. Núm. 063 (24 abr. 1908)

              0.7
• tala ,„,
• 'mi 12 11,1
S
EfARCZLONA 24 ABRIL 1908
,i re
i
i 1)
iiia
len
'es
, ah
piar
ais
ca
les.
, 15'
'es
risa
ries
:ció
uses
a5.-
ue.
es
:on
,
le la
rucia
mes
ixes
arn
6.—
)11C
1
•••••
1, .telOw"r.imall~~~~1~~^...a, OgiaMii¦d~~~11*~~...~1~111111111111111111•1111,
ellen1 nacionalista l'acció que en el nostre noble realisa la tenen el dret dever de codperarhi tots els catalans moguts per les aspira
tión$ Nacionalisme, qualsevulgu que sia aur masar i sentir en materi2s relligioses, polítiques i socials. (DECLARAC1D DE LA VII ASSAMBLEA DE LA
Ut4'.6 CATALAN1STA).
ANY 11.--NIUM. 63
Surt el divendres
Baix S. Pere, 2 bls, 1."
sans..,a rrums.4.1..x..z.+0 31.-C•uss4rCaTe EM-11/-á•N tr=C..4.1.cusaffT 252.=ZIPOISM..a.:X31_..=011 UZO Cl="CTIO .6,17T0211111
Les dolsors de la Jurís...
Fins aquí els únics punys que s'han clos son els nostres.
El pressupost
de cultura
ND1CÁREM que'n parlariam , i
anem a cumplir lo promés.
Cal parlarne del Pressupost
del nostre Ajuntament, per
deixar ben ineulcat en totes ljes inteligencies lo que vol
dir, lo que en son sí entra
nya, lo qu'en realitat es.
De molt temps, se ve parlant a Catalunya i a
la major part de les regions que integren la
península ibérica, de l'establiment descotes
laiques.
1 algunes, que porten aquest nom s'han insti
tituit. Mes, cal preguntar: les establertes ?II°
son realment «escotes laiques?» Nó, no ho son.
El laicisme es desprendiment absolut de tot
alló que afecta al pensament més íntim i més
sagrat; de tot alió que depén del sentiment; i
les fins avui dites escotes laiques, no son, no
representen aquest modo d'esser d'una escota
ben definida; lo fins avui fet no son sinó escotes
anti-religioses, i ab aixó no hi podem estar con
formes.
Tot borne que devant de la calificació que
sustantivisa la seva idea hi té que posar un
anti, ens es odiós. Un anti devant d'un adjectiu,
es equivalent a dir que no hi ha prou fósfor en
el cervell pera crear una afirmado, i a falta d'en
céfal, s'agafa un afirmatiu, fet de ternps, i es
nega. Els antis tots son negatius; tots voten dir
destrucció; no n'hi ha cap qu'encarni la repre
sentació de res nou; tots s'acullen a la fácil
feina de destruir quelcom vell, mes sense crear
res qu'encarni novetat
Les escotes laiques, fins avui, totes han nas
cut per l'odi; cap per la tolerancia. En totes s'ha
tirat a desfer; en cap s'ha seguit el cami d'en
gendrar quelcom de nou.
Les escotes que nostre Ajuntament pensa
crear son aixó: lo nou, lo que no s'havía fet; lo
que no es fill del concubinatje del apassiona
ment ab la intransigencia, sinó lo qu'es produc
te d'un amorós maridatge de la tolerancia ab eY
convenchnent.
* *
Descartem la profundisació del tema religiós
per ocuparnos de les altres materies obgecte de
discusió en el progecte.
Es una de les essencials, son carácter bisexual.
Cal estudiarlo.
?Es res nou? ?Es res que hagi donat resultats
dolents? Perqué el bisexualisme en els centres
de cultura, ja está ensajat a Barcelona. L'«Es
cola Municipal de Música»; el «Conservatori del
Liceo., i la «Casa de la Caritat» de molts anys
el tenen instituit. 1 si algú alega qu'en aquets
llocs pot haverhi una separació interior ab la
diferenciado de classes, se pot fer notar que son
innombrables les Associacions chorals de tot
Catalunya, ont el bisexalisme existeix; el mateix
«Orfeó Catalá» n'es una proba, i mai, jamai, hi
hagut motiu de lamentar aquesta conjunció moral
de sexes.
Es més, creiem que protestarne i preconisar
greus daltabaixos, es fer obrir els ulls a l'igno
2 METRALLA
.11
rancia i cometre en conseqüencia el pecat d'es
cándol, aquell del que Crist deja que qui'l come
tía, era mereixedor d'esser Ilensat a mar ab una
pedia de molí !ligada al col!.
Altretnent, del bisexualisme a les escotes ne
pot naixer una forta arre l del feminisine, si al
sexe débil li es fácil adquirir una suma de conei
xements iguals als que,l'home adquireix. ?I aixó
no es una ventatja? Perqué cal compendre que
ha passat ja l'época de creure que'l sexe opo
sat al nostre es inferior, i s'imposa la necessi
tat d'equipararlo i nivellarrlo intelectualment a
nosaltres, aixis sigui menester borrar alió del
mens sana in curporcesano
El punt capdal del bisexualisme escolar, queda
doncs fora de discussió i per lo que a n'ell fa
referencia no mereix reprobado el progecte de
cultura.
I veritablement aquest, sembla ser el punt
aont hi troban els oposats al projecte, la pedra
angular de la detracció.
No ha faltat qui, portat per l'apassionament
ha parlat de funestos resultats, portats pel bise
xualisme al extranger
Sois pensant ab les moltes matriculades a les
diverses facultats de la Sorbonne de París, n'hi
ha prou per compendre que sense passió, no
pot en rigor ferse argument d'aquesta frase.
Anys i panys, fa que allí perdura el sistema,
sense que hagi fet necessaria cap mida revoca
dora del gobern; no deu dones donar tant mal
resultat
Baix aquest punt de vista, doncs, ens asse
gurem en riostra creensa de que mereix aprova
cio el Pressupost de Cultura, i rnés aviat creiem
que la obra dolenta, la anticatalana, la antina
cionalista es la deis que per son carácter bise
xual el combaten, perque a totes llums confessen
la nostra inferioritat, qu'ells suposen tant gran
que no permet l'ajuntament deis dos sexes en
l'obra de cultura, per cons.derarlo perillós, de lo
que equiparen al ser calda ab l'irracional a qui
solsament els sentits exciten, fent un pobre fa
vor a Catalunya, acusantla de trobarse a un
nivel! més baix que tantes i tantes nacions aont
el bisexualisme ha sigut possible.
?Com podrem després enorgullirnos de nostre
grau de civilitat, si nosaltres mateixos ens des
califiquen] no considerantnos capassos de se
guir un régim altament moral?
Desde les fileres deis retrogrades anticatala
nistes comprenem l'atac al Pressupost de Cul
tura; desde els nostres rengles, sois ho compre
nem, fill d'una preocupado i ui prejudici, a tota
fe lamentable.
cgbiáljebdornadera
API?OPOSIT DUNA LECTURA.—A !'Ate
neo Enciclopedic Popular s'ha llegit Anatole
France; i d'Anatole France s'ha triat «El fardi
d'Epicari», aquell !libre que feu dir a l'Eugeni
d'Ors «que no li sembla cosa proa civil per
esser predicada «pel demunt deis sostres».
Quan vareig Ilegir aquest anatema—d'aixó ja
fa alguns mesos—vareig sentir una mena de
tristesa, perque llegint «El fardí d'Epicuri» jo
m'hi havía retrovat i es sabut que'ls esperits
que's retroven en les !Mies dan !libre devenen
admiradors de !'autor d aquel! !libre. I com que
en altres ocasions m'havía també retrovat entre
les elegants dites de tOrs, me vaig sentir esma
perdut, com s./1i troven sovint els qui mancats de
fortalesa espiritual o inteligenta, se donen
massa aviat als mestres del bell pensar i del
bell dir.
Descartes m'ajudá—mercés, Descartes—i de
rrera del sea métode vaig amparar la meya
pobra experimentació... &atice va guanyar en
la (taita espiritual ab l'Ors. Jo vareig sortir
mirant a totes bandes, com ho feia'l meu primer
mestré, el senyor Proubasta, pare de tanomenat
doctor, al recitar aquell sonet de Quevedo: No
me han visto...
France ha guanyat i «El 'ardí d'Epicuri»
seguirá essent un !libre de sinceritat en el qual
se retrobarán tots els cincers.
Qué vol dir que sla tot el! pie de scepticisme?
Per ventura no'l tenim tots un moment en la
vida en quel nostre esperit vaga pel jardi
d'Epicuri?
Ademés un día en parlarem del scepticisme,
d'un scepticisme actiu i constructor...
Es ciar que tot aixo no nega raó al qui no
considera aquest !libre bó per esser predicat. La
filosofía popular te dotzenes de proverbis querns
aconcellen de no dir sempre tota la veritat de
lo que pensem i de no esser sempre absoluta
ment sincers, car la veritat i la sinceritat fan
mal al qui n'usa i als qui s'adressa.
Jo. cree que'! mateix Anatole France estaría
trist si tot el món se posés a jeure en el sea
jardí dessota'Is seas xiprers, car es proa bó per
no desitjar per els altres la Ilum que a n'ell !'ha
omplenat de tenebres, i estima massa la bellesa
per volg-uer que fent estat les seves idees pro
duissin un catan d'homes sense somnis, sense
faleres, sense ilusions, sense amor...
1. M. FOLCH i TORRES
METRALLA
en campanya
Vegent que hi ha qui per por, PER INDE
CENTA POR nega laveracitat de nostres ressenyes,
estripem les cuartilles que teníam fetes del acte que'l
diumenge de la setmana passada, celebrárem a
Tarragona i pera fer gala d'imparcialitat, extractem
de nostre confrare Catalunya Nova de la tarragonina
ciutat:
«En Bernabé Martí, feu en encertades y elo
qüents frases la presentació deis redactors de ME
TRALLA, continuadors de la tasca que ve realisant
l'U. D.N. pera donar a coneixer en tots Ilurs aspec
tes i modalitats el Nacionalisme Catalá. Basada la
nostra entitat en un criteri d'amplissima i positiva
tolerancia, puig que acobla bornes de distints parers
units tan sois pel fervent amor a Catalunya, avui
tením el gust d'escoltar als representants de la
branca radical de l'Unió Catalanista, com han vingut
a parlarnos distingits oradors del Centre Naciona
lista Republicá i vindrán segurament a honrarnos
els más decidits campions de la Lliga Regionalista.
Així nosaltres no sois prediquem sinó que també
practiquem l'hermosa virtut de la tolerancia sense
la qual els pobles no poden assolir cap mena de
progrés i de llibertat.
Les entusiastes manifestacions d'En Martí foren
rebudes ab grans aplaudiments.
Seguidarnent prengué la paraula En Gibert des
capdellant ab tó vibrant y eloqüentíssims paragrafs
l'anunciada conferencia. Digné que de nacionalistes
pot havernhi de dues menes: per convicció y per
sentiment. Aquets darrers son tnés deis que'ns
creiern, puig n'hi ha prou ab que un catalá's sentí
ferit en lo que més estima, pera que espontaniament
i sense ell proposarsho, parli i senil com el més de
cidit nacionalista. Retrau alguns eczemples que de
mostren palesament les llurs afirmacions.
Pero In ha altres nacionalistes per convicció, i son
aquells que no s'acontenten ab les tuanifestacions
del sentirnent, sinó que enlairantse buscant les cau
ses que'l produeixen, arriben d'una manera natural
i Ilógica a formar un cos de doctrina peral desIliu
rament de la Patria. Aquets nacionalistes son els
que escampen arréu de la terra catalana les sanito
ses idees de dignifIcació individual 1 colectiva, pre
dicant l'amor entre tots els fills de Catalunya.
Fa'l procés del Nacionalisme com a idea tirare de
tot progrés y de tota llibertat, i esmenta l'erro que
enclou l'afany de deslliurar a l'individuo de tata ti
ranía sense abans cercar el desIliurament de les di
ferentes colectivitats. ?Córn podrá assolir l'horne
l'anyorada llibertat, si la nacionalitat, la regio, el
municipi i la familia no gaudeixen la necessaria auto
nomía? Pera que aixó s'aconsegueixi'l Nacionalisme
détt apartarse tan com paga de les Iluites de la polí
tica i s'ha d'allunyar també de tota mena de caci
quismes setnpre funestos, vingan d'aont vingan, i
sien els qui vulguen quils eczerceixin.
Per aixó enten que avui més que vai déu predi
carse'l Nacionalisme en tota sa putesa i proclamar
ben alt que no té per missió guanyar actes de dipu
tat i ocupar llocs preeminents, quels homes poden
claudicar, i si encarnessim en els bornes les idees
nacionalistes podría arribar un moment en que'l
nostre desinteressat moviment fracassés per com
plert. Per aquestes rahons considera que no podrá
obrar com a verdader nacionalista'l qui pacti ab els
goberns de l'Estat, tots ells centralistes 1 enemics
declarats de Catalunya, com ho dernostral gran
nombre de companys que's veuen perseguits, em
presonats o a punt de sofrir tretnendes i injustes
conde mnes.
S'ocupa incidentalment de la feina realisada per
l'hermós esclat de Solidaritat Catalana, i trova que,
tal volta per manca de cohessió no sha realisat la
feina que podía ferse, puig encara subsisteix pera
vergonya de tots l'odiosa fiel de jurisdiccions qual
derogado teram promesa al poble catalá. Justifica
en aquest punt la campanya empresa per METRA
LLA, que no tendeix pas a destruir la Solidaritat
sino a enfortirla i a feria més práctica i positiva. La
Solidaritat ha de perdurar per demunt de tot interés,
i si'ls bornes que avui la constitueixen manqttessin
als devers Ilurs, el poble sabría substituirlos.
Reprenent el tema feu veure coro en el Naciona
listne, d'ensá de la declaració de la darrera Assam
blea de l'Unió Catalanista, hi caben tots els catalans
pensin com vulguin en materia social, política i re
ligiosa. I acaba, fent remarcar que la nostra tasca
es d'abnegado i de sacrifici, que hem d'enfortirnos
primer a casa abans d'anar a ensenyar als altres
pobles, i que hem d'aprofitar lotes les persecucions,
decidits a perdre la vida si la nostra ecsistencia fós
necessaria per la salvació de Catalunya.
Una °vació entussiasta, bell compendi dels gratis
aplaudiments ab que fou sovint interromput, corona
la perorado del Sr. Gibert, qui oferí aquell obsequi
als seus amics Srs. Quintana i Llangort que acaba
ven d'esser condeninats pel Tribunal Suprem, ab
motín de les denuncies de METRALLA.
El Sr. Quintana ocupa allavors la tribuna i fou
tan gran l'ovació que se li tributa que remoció ab
prou feines el deixava parlar. No obstant i després
d'explicar l'objecte del viatje i la controversia que
junt ab en Gibert havía sostingut a Vilanova en de
fensa del Nacionalisme, tingué molt belles paraules
en favor de tot lo típic i peculiar de Catalunya, re
marcant la necessitat de que oblidem colors i signi
ficacions polítiques pera anar junts a defensar lo
que més estimem: el pervenir de la nostra terra.
I clogué Pacte ab un xardorós parlament el Vis
president de l'Unió En Pere Lloret. Recordá que
aquella tarde's cumplíen vuit anys de la celebració
del primer acte catalanista a Tarragona i esmentá
la teína feta d'allavors ensá. Prenent peu de les
manifestacions del company Gibert, esplicá la
missió que a Tarragona deu realisar l'U. D. N., que
no es pas fer política a l'estil dels partas espanyols,
sinó acció social progressiva i honrada. Per aixó
nosaltres, si un día hem de portar a les corporacions
populars una representado petita o grossa, procu
rarern, com ja s'ha fet, tréurela d'allá ahont ofereixi
més garantía d'honradesa, prescindint per complert
d'ideals polítics que serveixen pera dividir als
pobles, peró no tenen virtualitat suficient pera en
noblirlo I ferio progressar.
Molt aplaudit foa també'l nostre amic quan en
nom de l'Unió i com a tarragoní endressá una en
caixada a tots els presents que no figuraven en les
llistes de la nostra entitat, remerciantlos Patenció
d'haver assistit a Pacte.
I aixi s'acaba aquesta festa que deixará inesbo
rrable recort.»
"L'Orfeó Catalá"
"La Campana Catalana"
1 nosaltres
Un estimat contrate, «La Campana Catalana» ens
ha picat els dits. Ens els ha picat perque no'ns ha
entes.
Varem dir nosaltres par:ant de lanada tara en
raonada i discutida del «Orfeó Catalá» a Madrit:
«L'Institució choral que dirigeix el inestre Millet
formada per elements gens sospitosos per nosal
tres y que ha guardat sempre una actitut patrióti
camela intransigent y seriosa al costat d'altres ins
titucions chorals, no pot anar, no deu anarlii a
Madrit sense rompre aquella norma que constitueix
per ella son menor elogí.
?Pot creure Catalunya tota en un carnbi total
'orientado, com ho sería lanada a Madrit de
l'«Orfeo Catalá»?
Lo que no deiein en la nostre nota aproposit del
Orfeó era, que la nova de la seva anada a Madrit,
la treiern de periodics madrilenys quins tieixavan
entreveure que les gestions que's feien per conse
guir l'anada del Ortee a Madrit, tenían tenían
cert regust oficial que va espantarnos.
Que l'«Orfeó Catalá» vagi als pobles que vulgui
i de poble a poble, fassi gallarda ostentado de lo
que val, en norn i representació del nostre poble,
absolutatnent conformes. Peró que l'art catala, ser
veixi de Celestina per pujar determinades escalina
tes, i per fer blincaments de carcanada, absoluta
mera renyits ab la Democracia catalana, ha trovem
inereixedor de atac i de crítica severa.
No va aixó per l'Orfeó, a qui coneixern prou per
no dubtar de sa enteresa i conciencia, sino pels
qui organisan o. volen organisar l'anada.
«La Campana Catalana», tant apreciada en aques
ta casa de METRALLA, creiem que„ab les explica
cions donades, no sois s'explicara les: nostres pa
raules, sinó que s'hi adherirá de tot cor, esborrant el
mal efecte que ti tea suposar que riostra política es
la d'aixecar la muralla de la Xina.
Podrá cabre en nosaltres, una frase confusa,
pesó d'esperit tnesquí i raquític, creguin els bons
companys del confrare esmentat que mar, !n'O
podrán trobarli.
CONTROVERSIA
entre en Salvador Gibert de «Metralla
i en J. Plume, de Vilanova i Geltrú
ra les Iluites socials dintre els motllos d'un gove,
constitucional, fins al nihilista Baukinine que ps,
biría l'expandiment de la ciencia, per cercar la fe!
citat colectiva en la «santa ignorancia».
?Algú d'ells t'Ira parlat de formes de gobern? N
la ciencia de governar pobles e9 pels pensadorst
joc de nens, enfront d'un problema social compliQ
dissim. Aixís, doncs, al parlar d'ideals avensik
n'hetn de prescindir d'aixo. Per governar, tots e
sistemes sbn pitjors; i ni vestits de blanc ni de ve
mell cap home passará de la categoría de papu-hil
trió; cap home arrivará en realitat a ser veritabl
fantasma.
El fantasma de debo, es el que no s'lla acostat
motllos polítichs; es el que representa a quelcoe
més enlairat; es el que a tota hora parla de dei.
igualtats, d'oprimits, del dret de vida, de malestarl
de injusta miseria.
Aquest fantasma te un nom que fa fredat: se
Acracia; persegueix un fi que gela la sang: demw
la Anarquía.
A
qi
la
I la Anarquía es un bell ideal.
Tota la humanitat agermanada. La terra per toq
L'home bo. La preocupado, una deesa mitológie!
La pan eterna. La felicitat absoluta. El goig de vit=
re, infinit
—iTú, home Iliure, despértat!
—jOh, quin bell somnil
—?Molt hermós?
—jMolt!
-
realisable? qi
- I
—?Cóm? L.
- jcoml, jcoml de moment ?qué vol E
que't diga? !pero es berilios! ?vols que t'expliq
el somni? cl¦
--!Nról no l'expliquis; jo també l'he tingut a volt 1;1
?t'has desenganyat? la
—Mal! Treballo per ferne un realitat. tu
--?Córn? Of
—?Vols que t'ho expliqui? d'
Si. N
Escolta.
L'
tr
gi
vi
Tu
el
d'
«El Nacionalismo es la única idea
que avui per avui, pot portar a
la práctica les idees més aven
sades».
Parlo jo ab l'home lliure
—L'horne va ser. ?Quán? En l'infinit. Ni tú ni '
admetem la afirmació duna data ficsa de contensa
ment. Son principi no pot ser esotéric, ha d'es&
absolutament inconegut.
—?Suposern?
Jo suposo que l'home era l'animal més perfect
del planeta. Jo suposo qu'era 'Hure. Jo suposo qu
sols el dominava Natura.
I l'home era infelís perque tenía neguit; neguit d
valdre Inés.
Els temperaments no eran uniformes. havt
d'enérgics, de fluixos, de nerviosos, de pacients,
forts 1 de débils, etc.
Aquesta diferenciado l'apoio en que, l'home er
MI de Naturalesa 1 Natttralesa no ha fet res u
ti
El negnit de valdre Inés, en un grau més fort
nv.,s fluix, tots els homes el sentían.
I el neguit portá el dorninl. L'enérgic domina
littix; el nervios se mogué més que'l pacient; el fu
va ter son esclau al débil. Va neixer la propietat.
Els forts no debien ser els més, perque els p
pietaris eran els tnenys. D'allavores ensá, sem
han domínat les minoríes.
En el primer gran de conquesta de la propiet?
el fort, el nervios, l'enérgic, no s'aturaven; i ce
s'havían imposat als més débils, després els ni:
forts s'itnposaren als nzenys forts. La lluita esdevir
gué entre dominadors.
I hi llagué propietaris que van perdre la propie
tat adquirida, que passá a ina d'altres propietan
que uniren la propietat are conquistada a un fort,
la que avans havien conquistat a un débil.
La'propietat en una sola tná, s'extengué.
Ara, eleva al cubo aquesta extensió, i tornál
després, i després tornáhi, i trovarás cóm va neixt
la constitució deis Estats.
En el segon grau de conquesta de la propietat,c
fort, el nervios, l'enérgic, no s'atura tampoc;
d'igual manera que s'Itavía imposat als débils i
menys forts, s'imposá al Estat qu'era rnés febl
qu'ell. La Dual' esdevingué entre Estats.
El dret de conquesta aleshores era ja un dre
sancionat; la forsa privava. Devant de la forsa no:
quedava al Estat més feble més remei que res
clavatge, o la mort. Aníbal s'imposá a Sagunto i el
saguntins se feren cremar per no esser esclaut
Peró de Saguntos no n'In havia més que un i
conducta no feu prossélits; ans al revés, el venS1
acostumava doblegar l'esquena devant del vencede
deposava l'arma
p(
fa
Ii
au
no
ay
c ni
se'
di:
me
el
sa
de
la
ha
sil
PI
Tú, borne 'Hure, fulleja totes les pagines quels
modernissims pensadors han escrit.
?Qué hi has trovat?... Jo t'ho diré: desde l'extrern
positivista, egoistícatnent positivista, del socialistne
governatnental, fins a la delirara exaltació del som
niador que forsant el cervell, fa idees de les abe
rracions. Desde Chamberlain que resol a sa mane
Tots aquets punta inclouen l'historia ibérica del
de don Pelai a nostres•dies. Ja la coneixes, tú.
Som a l'época actual. P'el dret de la forsa, el
neta ,non se divideix en Europa, Asia, Africa, MI
rica i Occeanía.
A sa vegada Europa se subdivideix en parcele'
grosses. L'una se diu Anglaterra; l'altre Russia;
tre Fransa; l'altre Bélgica; l'altre Alemanya; l'alttt
Suissa; l'altre Espanya, etc. etc El que invettlf
els manes geográfics, va posar el visto bueno a Ir.
feina lliberticida dels primen propietaris.
di,
i C
tét,
me
po
en
ra
tra
c1
tal
sin
ap'
1
ve'
la
los
goyl<
la fe
'n?1,
torsi
flPtiq
e nsk
)t$
le vl
)1t
rtak
natk.
tel.o/
e
estal
se
en
t.
11)10
e vif
pl
1
i ni
en
'ess
icet.
o qu.
ait
hay.!
ts„
e er
3 1.111.
or
ná
for
at
je
or
tari
)rt,
rná
éiXC'
al,
oc
i all
feble
drel
f101F
l'es•
i
laya
S/
rISUI
edOr
(LE
PI
el
iltre
enti
METRALLA 3
Jo, segueixo parlant ab
l'home lliure
?Vols avensar? Torna enrera.
El suprem anhel del home Iliure d'avui ?quin es?
Autonomía o Ilibertat per l'individuu. Lo mateix
que tenía, i va deixar que Ji prenguessin, l'home de
la primera edat.
Pero pero, avui hi ha automóvils i telégrafo.
Un, va idear la roda. L'altre, el vehícol. L'altre la
doma del animal i aprofitament de la seva tracció.
L'altre, el rail. L'altre l'aprofitament del vent. L'al
tre el timó. L'altre el vapor. L'altre segueix, se
gueix fins als radiums, la marconigrafía i trovarás
que l'anhel de retrogradir a aquella autonomía indi
vidual, no pot, no deu sentirse, sinó perfectament
modificat, en sentit de no despreciar res de lo que
els sigles i sigles transcorreguts ens han proporcio
nat en arts, ciencies i industries.
I be ?quina es la feina a fer per arrivar a aquell
assoliment de Ilibertat? Desfer lo fet. Destruir lo
mal constituit per retornar a l'individualíssima auto
nomía, i una volta conquerida aquella, d'acord uns
ab altres, pactar el modo de enmontar al ambent de
civilisació actual, la absoluta llibértat deis bornes.
***
—Aquest era el aleo somni, peró ja realisat. Es
quiméric
—No, no hi ha res quiméric en el planeta Mon.
La paraula utopía sois es al diccionari deis febles.
Estudietn la realisació. •
Ficsat en que'l primer oprés, va ser l'individuu;
després una colectivitat petita, després una de més
gran, després un altre de més grossa, fins arrivar a
la formació de grans Estats com els avui consti
tuits. No hem arrivat, sortosament, al epilec de la
opressió, aixó es, tot lo mon d'un sol home; quelcom
d'aixó degué,: somniar aquell monstre que's digné
Napoleon
Classifiquem en un estat de gradació, l'escala
d'opressió.
1.er
2.0r1
ler
4.rt
5,nt
Individuu.
Familia.
Regió ó rassa.
— Nació.
Estat actual.
Comensem la feina. ?Quina es la primera autono
mía que cal guanyar? Es llógic, la última qu'es va
perdre: la de la Nació.
El día que la Nació siga autónoma, cal qu'els na
cionals, els individuus de la Nació, conquereixin
!'autonomía de la Regló.
Conquerida aquesta, la feina es conquerir la de la
familia, i primer la del municipi, si aquest existeix
per vella constitució.
I un cop assegurada l'autonomía de la familia, no
li resta al individuu sinó conquerir s'a individual
autonomía.
Som al monzent actual ?vols comensar la feina?
?Qué has de reivindicar? El dret de la Nació; serás
nacionalista. Fins que hagis conseguit lo qu'en
aquest gran deus conquerir no pots empendre la
conquesta de cap més dret. Si individualment con
segueixes l'emancipació dins la familia, no pots
dirte Iliure. Ho serás, peró sois en un espai Inés o
menys reduit; com es Hilare de caminar per sa celda
el prés tancat dins duna presó més o menys gros
sa; com es lliure de volar l'aucell, dins d'una gabia
de més o menys Ilargada i amplada; com es Iliure
d'extendres el brancatge d'un arbre dins dels más o
menys pams de terra que posseix el qui l'ha
plantat
--!Oh, qu'es Ilarga aquesta soluciól
—Es la única que nos conclou en idealismes; es
la única que presenta lo que avui s'en diu programa,
per arrivar a un fí gran, inmens; el més inmens que
ha capigut en pensa humana.
—Nó; !no potser que sigui el més práctic1
—?Sabs quelcom que ho superi? Dígaho, exposau.
I té la paraula l'home Iliure.
SALVADOR GIBERT.
Ja compost aquest, primer article de la controver
sia, PUBLICAMENT ACCEPTADA p'el company
Plumé, a METRALLA s'ha rebut la següent carta.
«Sr. Director de METRALLA, de Barcelona.
Salut: havent llegit en el periódich de sa digna
direccio la ressenya del meeting celebrat a Vilanov a
I Geltrú, i veient la poca formalitat que tenen vos
tés en dit assumpte, faig la següent declaració:
Ab els que falsifican la veritat no hi vui tenir cap
mena de relació ni per escrit ni de paraula; i en la
polémica, o siga controversia, que haviam quedat
en el día del meeting, la retiro en vista de la mane
ra que a la meya pobre persona haveu insultat,
tractantme ab tota desconsiderado. Per altre part,
el meeting va ser poc concorregut i no va esser
tal victoria per vosaltres, ni varen ser aplaudits,
sinó repicats per una claque poc numerosa que
aplaudía sense sapiguer el perqué.
Respecte lo de que jo no vaig acceptar la contro
versia en tribuna pública es senzillament mentida;
la meya declarado, va ser la següent:
Que m'era completament igual tribuna lliure pú
blica com en la premsa, i se queda ab en Gibert, que
los en la mateixa METRALLA.
Tampoc es cert qu'en Llangort fes us de la pa
raula retantme a controversia, quan el mateix pre
sident digné qu'en Llangort no podía parlar perque
estava fatigat i corprés per una trista noticia recent
rebuda.
Per les raons exposades declaro que no vull cap
mena de tracte ab gent que van ab la mentida als
Ilabis, tergiversant fins els fets de la més petita
importancia.
Retiro, doncs, la meya controversia ab METRA
LLA. Impossible discutir ab senyors que atacan
grollerarnent a un contrari pel motiu de sustentar
idees diferentes.
S.PLUMÉ
Vilanova i Geltrú, 18-4, 1908.»
Ara bé; la ressenya que METRALLA feu del acte,
(apart deis elogis a mi dirigits) tot era cert, RIGU
ROSAMENT CERT.
EL COMPANY PLUMÉ AL OFERIRL1 JO CON
TROVERSIA VERBAL O ESCRITA, VA TRIAR
LA ESCRITA, I INCITAT DE NOU PEL COM
PANY LLANGORT VA DECLARAR CLARA I
TERMINANMENT QUE PREFERtA LA ES
CRITA.
Si el company Plumé, no contesta al meu article
ME QUEDA EL DRET DE CREURE QUE EL
COMPANY PLUMÉ NO HA TROVAT AROU
MENTS PER CONTESTARME. I si no es aixís,
i lo únic que li repugna, es la por de que aquí no
s'obri ab imparcialiiat en la controversia, li prego
LI SUPLICO me digui EN QUIN LOCAL, EN
QUIN DIA I EN QUINA HORA pite anar a Vila
nova a sostenirli verbalment i devant de tot el pú
blic que vulga assistirhi els principis nacionalistes
radicals de METRALLA.
Res més.
S. G.
Demano la paraula
Acabo de Ilegir en el periódic mal titulat Demo
cracia de Vilanova i Geltrú, unes consideracions
respecte al mitin per nosaltres celebrat en dita vila
el 12 del corrent mes que me han deixat admirat.
Entre altres apreciacions filies del despit i de la
mala fe dlu lo següent:
«Nosotros no podemos comprender que princi
pios son estos que titulándose nacionalistas, com
baten al Estado y son antipolíticos».
No será culpa nostra que no`ns entenguessin,
doncs ben ciar parla el company Gibert, i es més,
repetides vegades oferirem tribuna Iliure de la
qu'en podíen fer ús els demócrates (?) de Demo
cracia per dentanar els aclarissitn lo que nopudieron
entender.
Allavors era l'oportunitat de parlar i demanar
explicacions que sempre estem disposats a donar
a tots aquelis que de bona fe i ab noblesa es pre
senten a la palestra.
Els que allavors callaren no atrevintse a ter úS
de la tribuna Mine per por segurament de ter un
paper tant ridícol com el que feu el ciutadá Plumé,
no tenen dret de dir lo que diuen en les columnes
del periódic.
Després de tota aquestaboutade de Democracia no
ens estranya, per la senzilla raó de que'ls qui se
anomenan demócrates i fan de lerrouxistes es
natural que no entenguin la verdadera democracia
per nosaltres sempre predicada i sempre practicada.
I are anem pel ciutadá Plumé.
Diu aquest (que de pas siga dit ens demaná que
no'l prengressim per lerrouxista) que nosaltres
falsifiquem la venial; i consti que aquí no hi ha més
falsificador que'! tal Plumé.
En nostra ressenya el tractarem ab verdadera
consideració ja gueto cert es que lo que digué
aquest subjecte en el mitin no's podía pendrer més
qu'en broma.
No ho ferem aixís perque la Ilástima qu'ens ins
pirá el pobre Plumé, ens imposibilita de fer ab ell
la brometa a que's prestaven les seves ridiculeses.
Pero avui per acobardit i reconeguentse impotent
de discutir ab nosaltres, ha tingut la barra de pu
blicar una carta tant indecenta com la publicada a
Democracia i reproduída en el diari més embustero
i més poca vergonya de Barcelona El Progreso,
dic i sostinc que's cert certíssim que'l company
Gibert Ii va oferir qu'escullís ell mateix la manera
de portar a cap la controversia aixó es, pública o
escrita, i en Plumé adopta per feria escrita.
Es cert certíssim que jo vaig demanar la paraula
per dir textualment, AQUÍ L'ATAC HA SIGUT PúBLIC,
DONCS PUBLICA HA D'ESSER LA CONTROVERSIA, i
allavors el mateix Plumé digné que prefería QUE
FOS ESCRITA perque lo escrit queda.
I aixis quedarem devant del públic.
Per lo tant aquí l'únic falsificador de la veritat
es el ciutadá Plutné, que s'ha valgut d'aquesta ex
cusa informal per treures de sobre la tremenda
derrota que com a postres de la que sufrí en el
mitin ti esperava are de non.
Per tot lo dit se cornpendrá que si el tal Plumé
no es lerrouxista com me digué, es molt digne de
serho.
P. LLANGORT
El procés Rull.—Les infamies de
«El Progreso». — El crim le
rrou-xista d'Hostafrancs.
Per la molla aglomeració d'original ho deixem per
la setmana entrant
"Ne
RECORDATORI.
« HABRÁ VICTIMAS, Y LOS PRIMEROS EN RE
CIBIR EL BAUTISMO DE SANGRE, SERÁN MIS AN
TIGUOS AMIGOS »
Aquesta setmana ha tel un any que aquestes frases
d'assessi ab premeditació varen sortir de Ilabis d'en
Alexandre Lerroux, 1 aquesta setmana ha fet un any
també que un fragment del Riff, trasladar a Hostafrancs
agredi covardament el cotxe dins del que anaven els
Srs. Salmerón, (pare i fill) Roca 1 Roca, Cambó, Coro
minas, Odón de Buen i Nubiola a predicar la Selidaritat
Catalana.
!Recordau, poble de Catalunya! Caigué ferit en Cam
bó, i'ls assessins que'l feren víctima, avui, com els zulús
més selvatjes, o com els inquisidors més refinats, go
san abocant llot sobre la sang de la ferida
!Recordau, poble obrer de Catalunyal Fa un any quels
lucradors de la política d'aventurer, perdut l'escambell
de la Llibertat convertida en arcabota, s'aculliren al re
vólver 1 al crim CUMPLINT LES ORDRES del que avul
ab la disfressa d'exilar bandarreja per París, atipantse
golafrement sense perjudici d'escriurer a Barcelona car
tes aont, com no hi queden escrits, no s'hi trasllueixen
els rots de tip, del panxa contenta que s'ha fet ab diners,
a costa de la sang i del oprobi de bon nombre de ca
talans
!Recórdaten Catalunya! !Ha fet un any!
?No més maleeixes encare? !Oh! Dones, si SOLS
mate eixes, el día que'ls assessins vulguin, tornará a
correr la sane catalana
......
Irarra (01
Telegrama de setmana santa.
«A la iglesia de San Sebastián, de Madrit, s'ha produit
un gran escándol, a conseqüencia d'haverse pres una
colla de joves certes llibertats ab les senyores durant les
tenebres.
S'han practicar varíes detencions».
Fins are Don Clodo no s'ha enfadat.
Ves, 1 una ocasió tant maca que tenía per repetil alló
de
?en defensa de una dama?
!cualquiera que tenga honor!
sin conocerla; sin ser
su esposo, amigo ó amante
con escuchar, es bastante
que se insulta á una mujer.
Sino que á la cuenta per Don Clodo, les dones no més
tenen honor enfront de catalans; i no sent nosaltres qui
el post en tela de judici, ja no sent indignació. Els altres
tenen dret a tot... No li critiquern aquest egoísme.
Al fí i al cap es una especie de Doctrina de Monroe.
•e•
Verset que copiem duna revista dirigida por los P. P.
de la Sagrada Familia, que ha arrivat a nostres peca
dores mans:
«Ya lo sabéis, liberales,
no juntéis tiniebla y luz:
si leéis los rotativos
os quedaréis sin Jesús.»
?Qué hi diuen a tot aixó El Correo Catalán, El Correo
Espanol i demés correos que esperan la vinguda de la
mona de pasqua?
Esperem veure com desde demá creman les rotatives,
1 tiran el periódic ab prenses de fusta.
Es el qüento del aragonés.
«Á Zaragoza, ó al charco.»
Als suissos que'ns han visitar, els hi bu concedida
la creu blanca del mérit militar.
Els suissos l'acceptaren, si be fent constar que no los
tentarían perque en son país está proibit Iluir condeco
racions.
!Qué no arrivi a Espanya aquesta costum!
?Com s'ho arreglaría... el municipal de punt del meu
barri si no podía huir aquell pit atapait de medalles,
creus, Ilassets 1 cintes virolades?
Els telegrames donant compre de la ratificació de sen
tencia als nostres companys Llangort i Quintana, en tots
els diaris (excepte El Poble Catalá) aparesqué atribuint
la al desaparescut setmanari La Tralla.
Si's té en compre que un telegrama pot darse el cas de
publicarlo tal com arriba, i que redactat a Madrid, pot
arribar redactar ab els peus, té explicació el lapsus.
Lo que sí ens ha sorprés "es que nostre company de
lluita el benv olgut confrare !Ca-Cut! donés compte de
la condempna ab frases afectuoses (que agraim) també
atribuintla a la desaparescuda Tralla.
Ni somnis de creure ni en una gota de mala intenció,
sinó a equivocada interpretació de tal o cual redactor, o
del caixista o del corrector, etc...
Sols fem notoria la extranyesa quena ha produit, per
aprofitar l'ocasió d'enterar de la veritat als bons amics
cucutaires, i d'agrairloshi ses frases d'afecte, que supo
sem que igual valor tenen dirigides a La Tralla que a
METR XLLA.
Creiem que sois será questió de nom, i... le nom ne
fait pas la chosse.
Els elements sagnieristes del Districte d'Arenys de
Mar, tenen un indigne paperot en quines planes sempre
hi surten uns anzors a Catalunya barrejats ab campa
nyes insidioses 1 difamadores per honres que Catalunya
no la tenen als Ilabis sino al cor.
Tots els elements solidarls d'Arenys sabem están dis
posats a acabar ab el paperot sagnierista i en quina
campanya poden comprar ab el concurs de METRALLA
decidir i entussiasta.
Companys, foratgiteu als enemics i vía foral..,
?No han vist els suissos? Nosaltres sí. Els varem veure
diurnenge al matí quels portaven a veure l'Orfeí Catalá.
Per cert que varen danos que a la tarde els portarien als
toros.
!Badil
No més faltava que a la nit ola haguessin portal a la
Caza del Pueblo.
Aleshores podrían dir alió de sota, cabal( i
Consti que lo de rei es precisartent per la Caza del
Pueblo.
Noticias sueltas:
De Barcelona:
«Com a oroya de la morigeració de la nostra ctutat,
ens leía notar anit el senyor Ossorio qu'en les darreres
24 hores, a pesar de ser día de testa 1 de l'animado que
hi hagué per els carrers, la policía no hagué d' ntervin
dre en més fets qu'en la detenció duna dona que furtá
un rellotje a la porta de l'iglesia de Sant Jaume, e:ssent re
cuperada la joia,1 en amonestar a uns xicots quejugaven
a les xapes en un carrera.
De Sevilla:
«Per anar vestit de Nazareno, sens dubte ab el propó
sit d'assistir a la professó, Ii foren aplicats a un subjecte
quatre garrotades, per un altre individuu, poc conforme
ab les idees religioses del primer.
L'agresor fou detingut».
De Madrid:
En la romería dita de Lb Cara de Dios la policía ba
gue d'intervenir en dotze baralles i detingué a set bo
rratxos»‘.
De Murcia:
«En un poble de la provincia de Murcia s'ha amotinar
el vecindari per haver proibit l'arcalde que's vestIssin
de Nazarens els que acostumen cada any a ass istir a la
professó. Hi ha vuit detinguts».
Repetim lo que un altre vegada varem dir:
En Jascinto Benavente es autor, duna sarsuela que's
titula Todos somos unos.
Copien
«Se encuentra en esta capital el diputado a Cortes por
Santa María de Ordenes (Coruna) don José Lombardero
uno de los más significados diputados de la mayoría'
quien ha sido obsequiado con un almuerzo por los se
nores Cambó, Puig i Cadafalch i Ventosa 1 Calvell.
Aquesta nova ens ha produit una estranyesa fonda;
tant fonda crup si haguessim Ilegit la noticia segúent:
«Ha arrivat en Fulano de Tal, estira-cordeles den Ni
comedes Méndez, que com es sabut es el butxí encarre
gat d'executar als condempnats a mort. En Rull al saber
sa arribada l'ha convidar a café I copa 1 li ha ofert la ma
de sa germana».
111
S'anuncia el pas per Barcelona duna comissi
bis suissos.
!Alsa, Valentí i Camp!! Ya tendrás con quien cz,
ó de sa
lzejarte!
Encare que no es a nosaltres a qui deuría que xarse un
senyor que ha visitar nostra redacció en tó de queixa,
anem a formularla, i valgui per lo que valgui.
Es el cas que a la Barbería de la Caza del Pueblo,
avans hi havía un Iletrero que dela: No se admiten pro
pinas. Alíe() devia donar massa bons resultats, per quan
sita sustituir per un altre que diu: Se admiten propinas.
Meno; aixó res te e criticable perque tothom es dueno
de rectificar un negoci si no li dona resultar, pero va
succeir que desde lo de Se admiten donan a can Barbe
ría uns tickets que diuen:
BARBERIA
CASA
del
PUEBLO
BARCELONA
—0.25
0.39 ABR II
VALE 5 CENTIMOS
a cambio de
cualquier servicio
dentro de la casa
Ho din ben clar aixó. CU-AL-QUIER-SER-V -C10.
Meno. Doncs el queixant que'ns ha visitat diu que al
reunir cinc tickets, aná a afeitarse, cregut de que com a
pago podía donar els cinc tickets equivalents a un ral.
L'home paga, tot confiar, ab els cinc cartrons que a cam
bi de CUALQUIER servicio li havían donat 1... efectiva
ment II digueren que pagues en moneda, porque aquells
cartronets sois serveixen per pendre cigalons i demés
begudes fomentadores de la cultura del obrer.
El nostre reclamant te raó; aixó en el Códic te un nom;
pero nosaltres que no'ns hi va nrns hi ve ab lo que pas
sa en aquella casa, ens limitem a lamentar que tots els
beneficis que la democracia proporciona seis mengin
les refineríes d'alcools.
El més morral de tots els periódics lerrouxinos que's
publiquen a Barcelona, pretén burlarse del nostre ball
nacional, i parlant de les dones sardanistes din que...
«!tanto pierden con el «ball nacional de Catalrnya!»
Induptablement el que ha escrit aixó no es hidalgo,
bien nacido, ni quebellero, ni te modos al prescindir de
la galantería parlant de dones.
Se comprén l'oblit, tractantse de cosa tant important
com el ball, i sobre tot de la defensa del culte agarrao,
a que deu ser molt aficionar l'ase que ha escrit les radies
copiades.
No li atacarem el seu ball predilecte que tanto hace
ganar a les dones que'l bailan, sois Ii direm que consi
derem que si no es ab el propósit de ter de músic, aixó es,
de tocar, no comprenem que un borne 1 una dona s'aga
fin, s'apretin, sehin 1 saltin ambos á dos Ilentí antse alé
contra alé, juntant carnes ab carnes 1 cossosab cossos.
I com que aixó es LO UNIC que realment se perse
gusix en l'agarra°, fem nostres les següents frases qu'es
crígué un escriptor espanyolista:
-""
4
METRALLA
El a
e
ma en los morros ")
Desde la "Tour Eiffel„
Retratos: sis una pesseta. 11
clue ya proporcionarme
No vaŠer daltabalx, el
Paríse
vostra carta, ordenantme partir cap .
s sm
perdua de tempá. iDeixar Madrid!... !cleixP,1*
Madrid! ?Sabeu lo que aixó s:rca? Per mf aix'ó
representa lo que per un naturalista apartarlo de
sataula de dissecció de sargantanes... lo que per un
químic, allunyarlo de son laboratori d'análisis...
_Pero tot a!az per MITRiNt.t.A; 1 rosern en acejó
la iant córiegalá Sátattela De Madrid á Paris. ,
sense música den Chueca...
Prévia una carta de recomanacV, que'l meu es
timat amic Castrovido va dor:arme per en Lluis
Bonafoux, vaig aviar el tren ab fonda :pena, no
sense Ilensar una últIr".ia mirada de tristesa al en
rantat café de rornos, ni sense dedicar un tendre
recort al meu ameno i entranyable ande Clodoaldo
Pifial, de qui anaven a separarme un grapat de
kilótuctres de terreny. !Que bé va dirmho ell al des
pedirsel-?Se separa usted de ini? !Cuánta razón
tenla yo al decir que era separatistal...
Faig grat als lectors de METRALLA la descripció
del meo viatge, aburrít fins al cap de munt.
Comensaré dient que a dos quarts d'onze de la
nit del dijous feia la meya entrada triomfal a Vila
llum per la Gare del Quai d'Orsay, i que plovía de
la manera més encantadora. El Sena va ser lo
primer que vaig veure al sortir de l'estado. Van
acudir a esperarme en pujulá i en Campinany els
que ab solícit afany, (que mai agrairé prou) m'ana
ven mostrant les maravelles del cervell d'Europa.
-?Veus aquella masa negrel clLouvre. ?Veus
'aquel] edifici de punjagudes cúpules mitjevals? Es
la Conciergeríe. ?Veus aquest carrer tant ample?
Es el Boulevard Saint Michel. ?Veus olió que sem
bla el Zurdo d'Olivares vestit de rata pinyada? Es
un policía.
Varem arrivar a la fonda. Cinc francs diaris que
oscarrego en compte; podeu comunicarho als jesuí
tes. He gastat en sis díes trenta frenes per menjar,
beure i geure, més dos francs trenta cinc de taxi
metre, sexainta céntims de tren per anar a can
Bonafoux que viu a les afores, i peSseta i mitja de
propina entre cambrers, cotxeros, carnbreres
camálics. Un total de vuit duros i mitg que aniré a
cobrar a cals jesuítes de Madrid. Féusels pagar
vosaltres pels de Barcelona. Dispensen aquesta
digressió pero els quartos son una cosa, i el pedo
disme un altre.
Anem al grá.
Vaig llevarme al sent demá i cap a can Bonafoux
falta gent. Li vaig exposar l'objecte del meu
viatge.
--Vine de part de METRALLA a interveviar a don
Alexandre Lerroux, a fi de treurer als seus corre
ligionaris el !ai! que tenen al con, tement que'l seu
amo es panseixi per París, o que faltat de medis se
mori de gana. Vosté es el mes indicat per presen
tarmhi i aquest favor es el que solicito de vosté,
apoiantlo ab l'adjunta presentació den Castrovido.
Tot aixó ho vaig dir en francés, perque en Bona
foux, rarajegada parla castellá. No ho reprodueixo
integre i literal perque en Zurdo no's cregui que
vui alabarme de saber tnés francés qu'ell, ni en
Valentí i Camp senti enveja deis meus coneixements
llingüístics. Ademes no m'entendrian els nens re
beldes i els alarbs de les kábiles, perque el métode
011endorf, no soluciona aquestes dificultats.
En Bonafoux va escoltarme i somrigué.
-!Ah!-va dir després-?Es a din que allí tenen
por de qu'en Lerroux s'entnagreixi? Dones que no
tinguin por, que'! seo Cesar, no's posará cap pedra
al fetge.
Are com are es conserva ab aquel' mateix Ilustre
de préssec ab que va arrivar... en fi, si'l vol veure i
parlarli, estic a les seves ordres; l'acompanyaré.
Hotel suntuós deis grans Boulevards
E
1
«Alti lóS obreros»; y como tos obreros no comer!
!ay!precisamente en el Gran Hotel des Boulevards,
pues... !pata!
(En Lerroux méS furiós).- ?Y qué2 ?acaso
la.
política no autoriza á hacer una frase? ?Habrá
nadie que si tiene sentido común, crea que yo soy
capaz de comerni unplato de la m... que sirven en los
fonduchos de Barcelona?
-Sus correligionarios lo creyeron...
-Mis correligionarios no tienen sentido común.
-Tiene usted razón. Han iniciado una suscripción
para usted...
-Mejor!
En aquest punt l'exemperador badair,.a. La gana
01.11..~01~1.1.11W
1
l'apreta.
-Hoy comerá usted conmigo‘
-iTanto honor!
-Yo no hago critnPlicin 'Se queda
también Luís.
Podeu dir ala Jefsuítes que rebiaixin del compte
un dinar que rivha pagat en Lerroux.
-Hoy, tomemos aquí.-Toca el timbre i ve e
garcón, resulta ser un xicot de la Barceloneta, Inés
catalá que preparen tres cubiertos.
Triste buhardilla aont se hostatja el redentor del vbrup Alexandre
García, exemperador del Paralelo.
NOTA: En el mateix Hotel se hi hostatja fa poch en Joan Franco, exdIctador de Portugal.
Lerroux i
1 varem dirigirnos al Hotel aont passa la trista
vida d'exilat, el més demócrata de tots els polítics
de la península.
* **
En Lerroux, ja no viu al Gran Hotel, ni al Hotel
Modern; are s'ha traslladat al «Grand Hotel dels
Boulevards», humildissima barraca, aont fa peniten
cia el pobre revolucionario.
Cal fersen cárrec de lo molt demócrata qu'e': el
gran capdill deis tremendos de Barcelona. Perque
els lectors s'en fassin cárrec os envio una fotogra
fía del Hotel, que poden publicar ab la anotado de
qu'está situat al mitg deis grans Boulevards, en el
anomenat Monttnartre i qu'es considerat com el
tercer o quart de París.
Mentres esperem que's llevi el gran Alexandre
(son les onze i mitja del matí i es llógic que no
matineiji qui al cap i al fi ja te tota la feina feta) un
amable administrador ens informa gratis el amore
de la vida que porta el nostre entranyable amic.
-Es molt modest-ens diu--molt. Figurintse que
aquí paga quaranta duros al mes d'una chatnbre. Ja
veuen, tot un ex-diputat gastant no més que 3et
pessetes diaries de ilit.
-!Ahl--die jo-?aixó es sois per dormir?
-INatural senyorl Menjar, tnenja en el Café
Riche, (total set francs i mitg cubert) i sopa aont Ii
ve bé.
-Si, si es molt rnodest-dic jo.-Gastar doscents
duros cada mes en fonda... !nos pot demanar mes
democracial... Qualsevol soci de la Casa del Pueblo
ja gasta tnés a Barcelona.... !Es ben bé el duro pan
de la emigración
En aixó ens diuen que l'exemperador está
visible.
En Bonafoux i jo ens encaminen al ascensor.
(Perque cal ter notar que a París estant tant ade
lantats, que fins en barraques, com la que viu en
Lerroux, hi ha ascensor.)
-iSenor Lerroux!-(aixó ho diu en Bonafoux).
-!Felices, amigo!
--Tengo el gusto de presentarle á don . reporter
de un periódico catalán, que desea hablar con
usted.
-!Muy senor mio!
-Beso á usted la mano.
--Con que ?de un periódico catalán?
-Para servir á usted. De METRALLA.
Aquest nom no li fa cap efecte al leader de la
causa anticatalana. A la cuenta no guarda cap odi
als metrallaires... o els hi te por. Tot cap en lo
possible.
-?Desea usted saber mi vida en París, verdad?
-Ha adivinado• usted admirablemente mi propó
sito.
-Pues bien, no tengo nada que ocultar. Sepa
usted que sí, me doy vida de príncipe, que gasto lo
que me da la gana, que fumo, que bebo, quejuego,
que (aquí un verb inmoral) y que me importa tres
cominos que eso se sepa y se divulgue...
Aixó ho ha dit en Lerroux ab agitació creixent.
Segueix, sempre nervios.
--Si, me consta que sobre si gasto á no gasto se
ha dicho en Barcelona esto y lo otro y lo de más
allá; pues sepa quien desee saberlo, que Alejandro
Lerroux hace lo que le sale de los... rinones y no
tiene porque dar cuenta á nadie de nada. Si senor.
Gasto doscientos cincuenta duros al mes porque me
da la gana y nadie tiene derecho á quejarse. Si senor.
Yhe pagado por adelantado tres meses de hotel. Si
senor. Y me sobra enjundia para pagar tres más. Si
senor.
-Amigo Lerroux, cálmese usted--li diu en Bo
nafoux..
-Cálmese si -anyadeixo jo.-Los que hablan (y
perdone usted mi atrevimiento) se fundan en que en
otro tiempo aconsejaba usted la frugalidad, como
símbolo de domocracia, y aun llegó usted á decir que
gustaba «de frecuentar aquellos lugares en que
I vam dinar.
Jo no vui ofendre al amo de tot pero... pero en
Bonafoux tenía raó. !Papito, quin modo d'atiparse!
!d'atiparse i de beure!...
Al acavar de dinar l'Alexandre estaba la mar de
" locuaz i comunicativo. !Anima tant un dinar ab
Sauternes, Burdeos i Champagne!... Les... confiden
cies... espirituals que va fernos el senyor Lerroux,
ab... tata serenitat, Ii pregarem que les ratifiqui; i
aleshores les publicarem.
Quan s'hagué atipat, l'amo ens demaná permis
per anar a jeure, permís que li concedirem i s'en
aná al catre.
* *
Al sortir me deja en Bonafoux:
-Vosté no ha sortit satisfet.
-Més de lo que voste's pensa. He sapigut qu'en
Lerroux compta cada mes, ab els diners que a
Barcelona servirían per fer menjar un any a una
familia; m`he convensut qu'es molt fácil predicar
democracia i vendré monjetes cuites; he descobert
qu'es veritat aquell refrá de una cosa es predicar y
otra dar trigo.
En Bonafoux tela.
En els grans Boulevards, devant del Parisiana
una expléndida i elegant senyora, haixa d'un cotxe 1
saluda a n'en Bonafoux. Aquest me la presenta.
-Apropósit, aquí te una senyora que ti pot donar
informes molt intims de Mr. Lerroux.
-!Mr. Lerroux! -diu ella-de terrible revolucio
naire espagnol? !Mon Dieul já, jál
-?Vosté el coneix, dones?
-Out, monsieur; depuis huitjours.
-?I no va quedar convensuda de la... potencia
del revolucionaristne d'Espanya? Perque eh l es el
representant deis mes radicals, deis tnés virils...
-011, LÁ Alors, la VIRILITÉ des revo
lucionaires espagnols, c'est une blagel...
París 21-4-1908.
(1) METRALLA, que no plany gastos, quan se tracta de renir
al corrent ale Ilegidors del moviment mundial, sobre toten lo
que afecta a la vida politica 1social de Catalunya, s'ha proposat
donarne vinticinc a acabar a (renta als Sucesos a La Semana Ilustrada i demés prempsa criminalera; al efecte ordenci al seu
redactor fotograf a Madrid, senyor T. T. 1 T. marxés aParís, a Informarnos de la vida miracles del nostre germanet petlt que
allí menia el duro garbanzo de l'emigrado, Com que abro es més gros quematar d un pare, nostre corresponsal no ha reparat
feontoggarsatboast,s1 afinrsaós'daetresviseixcénatimenaviealr cperonvtiems eftoretoqguraádfirqauteasbpuenr retrat psicológic del amo, d'aquells de deixem encendre gue
creguim que n'hi ha Crp llogarhi pa 1 sucarill cadires ó vice
versa..
T. T. 1 T.
Redactor fotograf de METRALLA.
••••
11¦11
Estrechar con propósito deliberado una mano que se
entrega á la vuestra con inocencia; abarcar sensual
mente un talle que cree encontrar el apoyo de un brazo
digno; aspirar con pulmones de sátiro el aliento de una
virgen; aventurarfrases que no se entienden, es prosti
tuir con el esfuerzo de la imaginación lo que no puede
seducir el atractivo de la realidad; y el hombre que tra
ta así á la mujer, desciende á la categoría del irracio
nal que se empella en que fecunde uua estatua de
mármol».
Dediquem laquest paragraf al autor de la bestiesa
avans copiada, 1 recotnanem la Ilegeixi a les bailadores
a qui encare els sedueix més agarrarse per brincar que
fer mulo per marcar un compás.
Hem de continuar ensenyant Gramática als rebelditos
empenyats en escriurer en castellá sense saberne.
En un... ?cliguemne article? de la setmana passada,
aont parlant deis diners que'ns deu el ex-sargento Burri- , les, (1 que no pensem cobrar) hl ha un pet de faltes gra- 1
gramaticals que fan esgarrifar.
Va un altre Ilissó de franch:
Nens: la paraula como, quan va entre interrogants o
admiratius, o es equIvalent a la frase de que manera, en
castellá s'accentúa. Aixis, quan en el vostre ?diguemne
article? d'en:
«Quisiéramos ver, siquiera, como algunos etc.» aquest
como ha d'anar accentuat. Poden dirho al noi de Villa
corderos, perque aquell uliguemne article? fa pudor a
ploma Kabilenya. Ensenyeuli ademés a saber que quan
se diu zambullirse en el cieno se comet un barbarisme,
perque en el cieno no es possIble zambullirse, tota ve
gada que aquesta acció sois es possible en els conos
líquits. Aixis se diu:
.que me trajeras el cieno
de la calle, á misalón»
(VegIs Echegaray. «El Gran Galeotos I acte).
Ademés podeu comunicar al senyor Samaruc que no
accentuhl mal més la paraula metamorfosis. Es disbarat
que no perdonem ni la Academia ni nosaltres que s'es
crigui metamórfosis.
!Alsa, pepitas!!Ab tantes coses com us ensenyem aca
bareu per ter un setmanari ben fet!... !Després us queixa
reu de nosaltres!... !ingratos!...
Meno. En vista de vostra absoluta estulticia us pendo
nem les bandarrades. La ignorancia (per nosaltres) exi
me de la pena á los acusados.
De tots modos per evItarvos rabietes 1 caigudes, se
guelx oberta la suscripció per comprarvos una gorra de
cop 1 un bergansí. Voleu un diávolo? !Vajal !vos el com
prarem de caoutchout perque no trenqueu cap vidrel
La setmana passada ens les varem tenlr ab un rebeldi
to que condempnaria a mort a neo Rull sense jutjarlo.
El mateix rebeldito aquesta setmana sentada perque
l'han condempnat a mort. Que li donguln un bobó a n'a
quest nen perque estigui content... i sitió una sarna_ !no
per nen, per BURRO!
El nostre benvolgut amic En Llorens Rodríguez, ha
tingut la sort de veure naixer a son primer fin, xamosa
criatura que ha vingut a aumentar la felic1tat de la llar
de nostre estimat company.
Aixis a n'ell com a sa distingida esposa Na Francisca
Porrera,'Is envien la mes coral enhorabona.
-El prop passat dimars sortí de la preso després
d'haver cumplert la condempna de dos mesos d'arrest
major que II imposá l'autoritat militar el nostre arnic el
ferm nacionalista en T. Monegal 1 Nogués.
Nostra ben sincera enhorabona.
Suscripció a favor deis companys
condemnats Quintana y Llan
gort.
Eduard Subidé, 2.-Ramón Pons, 2`50-Joseph
Pons, 2`50.-JoSeptt Ventura, 5.-Agusti Pedret, 1.-
Tomás Arana, 1.-joan Matanala, l'05.-A. 8. 5.
y. C. LI. 0'20.-R. B. 25.-La Campana cíe Gracia,
25.-J. Saboyá, 0'25.-Antoni Alsina, 1.-Gaietá Dar
ca, 1.-J. Lloberas, 2'50 -Jaume Jarnet 1.- Joan A. Badimon, 1.-- Salvador Valls, 2.-La Colla Excursio
nista «La Fartanera« 24.-Un obrers auténtics (sin
trampa ni cartón), 1'1 0.-R. B. 1.--F. E., 1.-Salva
dor Borrut, 2.-Jaume Borrut, 1.- Vicens Borrut,
Bernat Pons, 5.-De un enemich de la Llei de
Jurisdiccions, 5. - Joaquim Girbal, 0'25. -- Miguel
Girbal, 0'25 Salvador García, 1.-J. Torrent, 1.-
Ramón Rexachs, 0'25. --D. G. 2.- Anselm, 2. -Josep
Bas, 1.-Francesc Puig, t.-Ramón Arriolo, P25.-
lgnasi Pascual, 1.-Marc Velez, 1.-Atili Velez, 1.
R. C., 1.-1 P. 1.-J. Claramunt,1.- Antoni Baila
resea, 0'50.-R. G., 0`50.--Francesc Platon, 0'50. -
Teodor Verdaguer, 0'25. -Jaume Valls, 0'25.-Jaume
Valls, 0425.-Joan Casanovas, 0'25.-Josep Puip
Roca, 1.-D. Tous 1 Quer, 0'25.-Pessetes 138'85.
7.2:0.7. J. =Corta.- 2Barce1osaa"