p. 1 |
Desar pàgina Eliminar pàgina | Anterior | 1 de 4 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
|
Carregant continguts ...
G DPOBLGCATALfi Directori �^E�rLE� COROMINAS REDACCI� I ADMINISTRACI� EST, 16-TEL�FON 2298 ANY XIIL N�M. 4027 BARCELONA, DIUMENGE 16 O'ABRIL 0E 1916 UN N�M. 5 C�NTIMS IMPREMTA I ESTEREOTIPI* EST, 16. TEL�FON 2298 k: EL SIGLO a-n.-A.iNrs m.a.g-.a.tz�:e::i\i:js ULTIMA SETMANA 33X1 Xm&. expositiu i vento de Seder�a, Lltmer�a / gonres de cot� Del 24 d'abril al 6 de maig Grans ocasions en Trofos i Confeccions per a senyora i nens :: Models d'alta novetat :: PREUS SUMAMENT REDU�TS }7\ EL BARATO SECCI� DE SEDERIA No hi ha cap casa a Espanya que tingui tantes exist�ncies de seder�a i realisi tantes vendes de aquest article com aquests Magatzems negra, ample 100 cmts. 5 ptes. metre *�^^^^> SETMANA SANTA C�firos tul seda. negres a ovo 7 \2 14 � jj v: y �\v Rprrallflfh Especialista ronyons, matriu, v�as urin�ries 1 an� VI� OVl 1 CUiavU Hala or.na. De u i 2 : de6 a o. Fe3tius. 10 a 12. P�L.AI. 4C us, io a 12. PE i-, AI, 40. S n��affA OtlVlfarn l�l�liPa� hl tiislladat 30n despatx al cirrer de Corts Ca . �J^flllctgO UUUCrn, Mt'Ml ulaaei sqj, pral. prop de la Rambla Catalunya. > JOAN CAPDEVILA RAURICH :E\A.:o:Ft.io-aLisrw x>ei :e�-a.i�ejh. ha traslladat els sens Magatzems i Despatx dels carrers de la Lleona 1 d'Aviny�, al de la 1 eixint fins de nits quan ho demanen. Els hi fan teatre cada setmana. El mat�, un bon esmorzar els espe- ra: tres plats, desert, cremes, etc, a cada rep�s , a quatre hores la llet, i si els plau, s�n servits dins l'argente- ria de l'hotel. Dins llurs cambres res no manca : bon llit, bells mobles, perfums, den- tr�fics aigua de Lovaina, savonetes fines. Ning� se'n podria fer una idea I Quin contrast amb les privacions sofertes a A emanya, on nodrits amb pa K.K. pelalles de trumfes, caf� de ordi cremat, sopa de � bledaravec �, grut amb pelleringues de carn de re- buig, eren obligats, sota l'amena�a d'un punyal, de treballar com gale- rians, malalts o no, dins l'aigua fins als genolls ! Quina diferencia amb aquell pais selvatge, on dormiren durant mesos i mesos, sobte la palla podrida, dins de barraques on 1' aigua entrava, on la mort, devegades, venia a deslliurar- los. En retornant cap a casa, jo no feia m�s que pensar amb tot aix�, i plora- va de goig, amb l'idea que el meu fill estimat era en tan bones mans i per sempre a l'abric de la crueltat tiu- tona. � � � Aqu� va deixar d'enraonar la mare rossellonesa. I com me mirava som- rienta, vaig veure u a ll�grima que Les eleccions de senadors perlej-iva en cada lles. 2 d'avril 1916. una de ses parpe- A Barcelona En el Sal� de Cent tingu� noc a les d�u d'ahir mati la designaci� de com- promisaris per l'elecci� de senadors. Formaren la taula interina l'alcalde senyor marqu�s d'Ol�rdola, el bar� d'Esponell�, don Josep Antoni Basti- nos i el regidor senyor Jover. Es varen designar com escrutadors als senyors regidors don Josep Rovira i don Carles de Fortuny i com a se- cretari al regidor senyor Calder�. Foren elegits compromisaris els se- nyors seg�ents: Don Santiago de Ri- ba, don Santiago Andreu, don Lluis Jover, don Enric Ribalta, don Joa- quim Rita, don Frederic Badell Roij, don Jacinlo Serra Bohigas i don Josep Maria Armenteras Vintr�. L'acte acab� a dos quarts de dotze. A Terrassa Terrasa, 15.�En l'elecci� efectuada aquest mati han sigut elegits compro- misaris per a senadors eh senyor* don Francesc Roig, don Joaquim Ale- gre i l'alcalde don Josep Ull�. Musicals A Badalona A Badalona se celebr� ahir mati la CARLES GRAND�. elecci� de compromisaris, obtenint el seg�ent resultat: Leopold Botey, regionalista; Conrat Baiget, regionalista, i J. Mart� Cabot, republic�. El Cap�tol El Cap�tol Catedral de Barcelona ha nomenat compromisari per l'elecci� de senador d'aquesta pro ncia l'il- lustre capitular doctor Jon Jaume EL TERRORISME MAR�TIM L'Iberia bloquejada? El terrorisme mar�tim assajat pels alemanys amb un �xit ben tristament fam�s a hores d'ara, se va intensificant progressivament, engrandint el s�u radi d'acci� en termes veritablement alarmants. No s�n solament les costes dels paissos beligerants les bloquejades pels submarins teut�nics; tamb� els paissos neutrals comencen a sentir els efectes d'un bloqueig dissimulat, per� efectiu en realitat. El fet �s inconcebible, per� cert. Sembla talment que des de que Portugal ha entrat en la formida- ble conflagraci� europea, l'Iberia hagi sigut l'obsessi� dels alemanys, malgrat �sser tractats per bona part de l'opini� espanyola amb m�s consideraci� i respecte del que en realitat se mereixen per llur conducte impr�pia de gent del nostre temps i per llurs procedi- ments, negaci� de la civilisaci� moderna. De fet, diguis lo que's vulgui, el bloqueig de Portugal sha fet extensiu a tot el litoral d Iberia, c�m ho prova la presencia de sub- marins en aig�es de la nostra ju- risdicci�, trencant de fet les ga- !"*�ttes de la nostra neutralitat en la que s'araparen els alemanys Pei llu�t conveni�ncies pr�pies. �Els governanta per a dissimular *a situaci� creada per la gosadia dels enemics de la causa dels aliats, imploren silenci, com si amb aquest fet se pogu�s evitar el gteu conflicte que plantegen les �ocuraions dels submarins i les se- *es geaiesjterrorjsstes contra el dret �e gents. . �'�s fuerres, ,per tradici�, han "gnt fatals per a tota e�s neutrals, ^fixbla que cap a lea darrer�ea de la gran epopeia, se vulgui fer arri- var les conseq��ncies d'aquesta als paissos que ens hem mantingut neutrals, tenint per a tots els beli- gerants per un exc�s de cortesia dels nostres governants, les m�s grans consideracions en les dif�cils circumstancies creades per l'esclat de la guerra. Es prec�s adoptar totes aquelles mides que siguin garantia absolu- ta del respecte a la nostra neutra- litat, salvaguardant en primer lloc, la vida dels nostres compatriotes, tot fent prevaldr� la nostra con- dici� d'�sser els que hem vetllat per la sort dels que s'han vist pri- vats de arribar a llurs paissos. La conducta observada per nos- altres ens fa acreedors a un trac- tament que separa molt�ssim del que'ns mostren els alemanys. Mal- grat haver sigut ofegada la corrent d'opini� belicosa que s'inici� aqu� al comen� de la guerra, abrassant tothom la bandera de la neutrali- tat, no sembla sin� que aquesta sigui precisament la que'ns vulgui portar per viaranys que no s�n pas els m�s adequats per assegu- rar la pau i la tranquilitat del pais. No �s d'avui que unes guspires belicoses posen en sobresalt a l'opi- ni� enemiga d'aventures pernicio- ses i de resultats airosos pel pa�s. La coincid�ncia del bloqueig de tot el litoral de l'Iberia �s prou re- marcable per a fer-nos creure que se'ns vol portar cap a la ruta se- guida per la ve�na rep�blica por- tuguesa. Amb quins intens? Heu's- aqu� l'inc�gnita. Nosaltres no m�s tenim en compte per senyalar uns temors, que oid� no's confirmin mai, el terme de la campanya d'Africa, per ra� de tenir ocupada tota la zona que se'ns senyal� com a nos- tra, amb el deure de mantenir-hi l'ordre i la seguretat. Siguin o no fonamentats aquests temors, el fet indubtable �s que patim un bloqueig injust que l'Iberia se considera poc menys que un de tants beligerants al que es nega el dret del tr�fic mar�tim amb completa llibertat, salvant com �s natural les prescripcions dictades pels governs en lluita. I aix� �s sencillament intolerable. No aconsellarem pas repres�lies de cap mena, per�, si es conve- nient l'adopci� de mides que no deixin al nostre pa�s en un lloc m�s propi d'una col�nia que de unes nacionalitats amb un Estat que sigui vetllador dels seus furs indestructibles. QUI a Li IiMMATJOlICIlIM El reial decret sobra aquesta mat�- ria, firmat darrerament per don Al- fons disposa lo seg�ent: �Article primer. Pera l'aplicaci� de la llei de Llibertat condicional de 23 de juliol de 1914, les tres quartes parts de condemna extingides, que reque- reix l'article primer, deuran haver-se complert pel penat baix un r�gim dis- ciplinari apte per a comprovar di�ria- ment la seva conducta, encaminant-lo a la seva reforma moral i preparant- lo per a sa lliberaci�. Art. segon. El temps dispensat de extingir-se dintre del r�gim que se- nyala l'article anterior, a virtut d'in- dult, no's computar� a cap penat per a formar les tres quartes parts de con- demna complerta, als efectes de l'ob- tenci� de la llibertat condicional. Se exceptuen d'aquesta regla els indults otorgats a proposta del Tribunal sen- tenciador, conforme a l'article segon del Codi penal. Art. tercer. Les Comissions provin- cials de llibertat condicional s'ajusta- r�n rigorosament als anteriors precep- tes en l'examen dels expedients hist�- ric-penals dels reclosos que's trobin en el quart per�od s penitenciari�. A QUARTA PLANA: Noticies 1 Butllet� comercial II. � COM VIUEN A l'endem� al mat�, a vuit hores, ja el meu fill era a l'Hotel. Demanem una permissi� especial al major de Reynier, comandant del Sanatori, qui molt amable me la concedeix per tots els dies que jo restar� aqu�. Des d'a- quest moment, en mig del goig que sentia passejant-me amb el meu in- fant i que doble l'enc�s encantador de aqueixes encontrades, puc veure amb quina solicitut s�n cuidats els nostres presoners a Sui�a, la m�s hospital�ria del m�n, p�tria de les idees humani- t�ries i bre�ol de la caritat. La poblaci� demostra una gentilesa exquisita envers els nostres soldats. Tothom els vol rebre a casa seva; les minyonetes els criden dol�ament pel s�u nom quan passen, i van a so- licitar - los per anar a passeig : cal creure que festegen. N'hi han que'ls ofereixen flors, dol- �os de totes classes, mocadors bro- dats i genres fins. N'hi han tamb� qui els convida a pendre el t� amb bes- C-iits, com �s la costum del pais. N'hi han qui'ls obsequien amb ale- gres vetllades, on se da �a amb les filles de casa, on se juga en fam�lia, on se canta. Poc que cantaven a Prus- si� ! Vam �sser convidats tamb� nosal- tres en una d'aqueixes gentils �*oi- r�es � que'n guardar� bona recor- dan�a. Aqu� tothom admira la Fran�a i els sjus defensors. A cada indret hi ha inscripcions com aquesta : �Soyez les bienvenus!� I el franc somriure de tota aqueixa bona gent, ne diu for�a m�s. Quan se donen compte de que som francesos, ens saluden i ens feli- citen, � Anem ; ja vindr� la Victoria. 1 tots l'esperen confiats. Amb els pocs dies que som a Ley- sin, els nostres malalts s'han revisco lat que �s un plaer. � Mireu-los � me deia el senyor major. Mireu quines cares de salut ! Amb el sol i el bon aire de les nostres montanyes, protegits per tota classe d'atencions, els curarem a tots! Menen all� una vida de burgesos. Amb les magn�fiques crestes dels Alps com panorama, a la suau claror d'un sol clement i vivificador, que invadeix les cambres per amples finestres vi- drades, al mig d'un luxe que poc ens tenien acostumats, milloren de dia en dia; passejant-se per on els conv� , Instituci� Hnsical a Igualala Continuant sa tasca regeneradora de l'esperit artistic-musical tan absoluta- ment abatut, des de temps immemo- rial en la industriosa ciutat d'Igualada, el despertar del qual pareix advertir-se des d'alguns anys aquesta part, el mestre Saperas, secondat per alguns elements d'aquella poblaci�, entussias- tes del div� art, han projectat la funda- ci� d'un �Orfe� Infantil� junt amb una Acad�mia de musica, dirigida pel esmentat mestre, qui a l'ensemps s'ha imposat el gran sacrifici de sufragar tots els gastos que ocasioni la compra d'instruments i m�todes necessari als nens i nenes que desitgin inscriure's i no tinguin medis suficients per a l'ad- quisici� de l'instrument m�sic preferit i de tot lo dem�s referent al professo- rat que escolleixin. L'ensenyan�a en dita Acad�mia, per a la qual s'han ofert generosament valosos elements art�stics d'aquella ciutat, ser� tamb� gratu�ta per a tots els estaments social. Tots els deixebles que hagin format part de l'�Orfe� podran acabar sa ca- rrera musical fins al professorat. Aix� �s en termes generals lo que havem extractat d'un bonic i ben edi- tat programa que amb el nom d'�Orfe� Infantil�, de l'Academia Saperas d'I- gualada, ens ha sigut enviat, com- plauent-nos molt�ssim qne en una po- blaci� tan important com �s la perla del Noya, i on, segons els pessimistes, no pot arrelar fortament cap senti- ment art�stic, degut a l'impuls d'una �nima generosa ajudada d'alguns ele- ments disposats per a la realisaci� de una obra tan veritablement filantr�pi- ca, pugui preveure's en Igualada un herm�s ressorgiment de l'art m�s su- blim i m�s encara per �sser qui s�n els porta-standart de tan noble desper- tar: els homes de dem�. Bruguera. A Sarria S'ha fet l'elecci� de compromisaris J havent triomfat la candidatura regio- nalista. Els compromisaris elegits s�n don Antoni Mitjavila i Faura i don Gon- �al Daura i Piera. Els compromisaris de Manresa Manresa, 15.�A Manresa ha guan- yat la seg�ent candidatura de compro- misaris per 63 vots contra 28: don Va- lent� Gran�, don Joaquim Gomis, don Josep Oms i don Sebasti� Matorro- dona. ARens Reus, 15.� A la Sala de Cent de la Casa de la Ciutat i sota la presid�ncia de l'alcalde, han tingut Ikic les elec- cions de compromisaris per a l'elecci� de senadors, resultant elegits per una- nimitat don Joan Bogu� Reverte, pre- sident de la Cambra de Comer�; don Domingo Segim�n Artells, regidor re- gionalista; don Ramon Salvat Sir�, re- gidor conservador; don Lluis Clivi- lles Homs, regidor nacionalista repu- blic�. A Sallent Sallent, 15. � A la vila de Sallent han estat elegits els regionalistes don Josep Camps i Puig, � don Josep Mo. nal i Pons. Teatre Catal� L'abonament a les sis sessions selec- tes de teatre catal� que organisades pel �Foment del Teatre Catal� han de tenir lloc �n el Colisseum Pompeia, a c�rrec de la companyia den Jaume Bo- rr�s, han constituit un �xit esclatant. S�n poques les llotges que resten a abonar i el nombre de butaques �s tan nombr�s que fa esperar seran poqu�s- simes les que podran posar-se a la ven- da en les funcions a diari. La representaci� de la �Nausica�, del gran poeta Maragall, que tindr� lloc en la primera sessi� o siga el 27 d'abril, ser� un aconteixement art�stic. La figura del protagonista de la magn�fica trag�dia anir� a c�rree del primer actor i director en Jaume Bo- rr�s qui l'estren�, obtenint-hi un dels seus m�s grans triomfs. L'obra ser� posada amb el mateix decorat dels Vilumara, Moragas i A- larm.a i Junyent, amb que fou estrena- da en la temporada del Sindicat d'au- tors dram�tics catalans. Els trajos dibuixats per l'Apeles Mestres i l'atre�, s�n magn�fics. L'abonamen continua obert en el do- micili del �Foment del Teatre Catal�, Boters, 16, primer i en el teatre Pom- peia, Travessera, 8 i 10. PEE MESTRE GRANADOS Reus, 15.�A proposta del regidor senyor Tricaz, ha acordat l'Ajunta- ment, en la sessi� d'ahir, fer constar en acta el sentiment per la mort de l'il-lustre compositor Granados, tele- grafiar el p�sam a l'Ajuntament de Lleida, p�tria del malhaurat artista, i cursar un telegrama al president del Consell de ministres demanant que si- guin respectades les vides dels nok�rea marins per totes les potencies bel�lige- rants, per �sser neutrals. Els senyors Mag-in�, regionalista; Rojo, republic� radical, i L�pez, mo- n�rquic, es manifestaren conformes amb lo proposat, i l'acord fou pres per unanimitat. ie �' En la darrera sessi� del Consell D! rectiu d'aquesta Asociaci� s'hi adm��. teren cinc socis nous de Barcelona i un de Girona. Es don� compte de donatius �n efectiu rebuts d'En Jaume Mauri d� Caldes de Montbui i d'En Rami - Dau-, lofeu de Palafrugell, acordant-se fi regraciament. I, altrament, d'una i.i*1tacto de 1�. agrupament �Nostra Parla� a la coq- �*&�� -$ *�* 176 5484 84
Descripció
Puntuació | |
Títol | Poble català, El. Any 13, Núm. 4037 [4027] (16 abr. 1916) |
Descripció | Errors en la numeració. |
Editor | Biblioteca de Catalunya |
Data de publicació | 2011 |
Data del document original | 1916 |
Tipus de recurs | Text |
Format | Imatge/jpeg |
Font | Publicació original: Barcelona : [s.n.], 1904-[1919], Any 1, núm. 1 (disabte, 12 nov. 1904)-any 15, núm. 4605 (dimars, 16 abr. 1918) |
Llengua | cat |
Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1335985~S10*cat |
Gestió dels drets | Còpia permesa amb finalitat d´estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització. |
Descripció de la pàgina
Títol | p. 1 |
Transcript | G DPOBLGCATALfi Directori �^E�rLE� COROMINAS REDACCI� I ADMINISTRACI� EST, 16-TEL�FON 2298 ANY XIIL N�M. 4027 BARCELONA, DIUMENGE 16 O'ABRIL 0E 1916 UN N�M. 5 C�NTIMS IMPREMTA I ESTEREOTIPI* EST, 16. TEL�FON 2298 k: EL SIGLO a-n.-A.iNrs m.a.g-.a.tz�:e::i\i:js ULTIMA SETMANA 33X1 Xm&. expositiu i vento de Seder�a, Lltmer�a / gonres de cot� Del 24 d'abril al 6 de maig Grans ocasions en Trofos i Confeccions per a senyora i nens :: Models d'alta novetat :: PREUS SUMAMENT REDU�TS }7\ EL BARATO SECCI� DE SEDERIA No hi ha cap casa a Espanya que tingui tantes exist�ncies de seder�a i realisi tantes vendes de aquest article com aquests Magatzems negra, ample 100 cmts. 5 ptes. metre *�^^^^> SETMANA SANTA C�firos tul seda. negres a ovo 7 \2 14 � jj v: y �\v Rprrallflfh Especialista ronyons, matriu, v�as urin�ries 1 an� VI� OVl 1 CUiavU Hala or.na. De u i 2 : de6 a o. Fe3tius. 10 a 12. P�L.AI. 4C us, io a 12. PE i-, AI, 40. S n��affA OtlVlfarn l�l�liPa� hl tiislladat 30n despatx al cirrer de Corts Ca . �J^flllctgO UUUCrn, Mt'Ml ulaaei sqj, pral. prop de la Rambla Catalunya. > JOAN CAPDEVILA RAURICH :E\A.:o:Ft.io-aLisrw x>ei :e�-a.i�ejh. ha traslladat els sens Magatzems i Despatx dels carrers de la Lleona 1 d'Aviny�, al de la 1 eixint fins de nits quan ho demanen. Els hi fan teatre cada setmana. El mat�, un bon esmorzar els espe- ra: tres plats, desert, cremes, etc, a cada rep�s , a quatre hores la llet, i si els plau, s�n servits dins l'argente- ria de l'hotel. Dins llurs cambres res no manca : bon llit, bells mobles, perfums, den- tr�fics aigua de Lovaina, savonetes fines. Ning� se'n podria fer una idea I Quin contrast amb les privacions sofertes a A emanya, on nodrits amb pa K.K. pelalles de trumfes, caf� de ordi cremat, sopa de � bledaravec �, grut amb pelleringues de carn de re- buig, eren obligats, sota l'amena�a d'un punyal, de treballar com gale- rians, malalts o no, dins l'aigua fins als genolls ! Quina diferencia amb aquell pais selvatge, on dormiren durant mesos i mesos, sobte la palla podrida, dins de barraques on 1' aigua entrava, on la mort, devegades, venia a deslliurar- los. En retornant cap a casa, jo no feia m�s que pensar amb tot aix�, i plora- va de goig, amb l'idea que el meu fill estimat era en tan bones mans i per sempre a l'abric de la crueltat tiu- tona. � � � Aqu� va deixar d'enraonar la mare rossellonesa. I com me mirava som- rienta, vaig veure u a ll�grima que Les eleccions de senadors perlej-iva en cada lles. 2 d'avril 1916. una de ses parpe- A Barcelona En el Sal� de Cent tingu� noc a les d�u d'ahir mati la designaci� de com- promisaris per l'elecci� de senadors. Formaren la taula interina l'alcalde senyor marqu�s d'Ol�rdola, el bar� d'Esponell�, don Josep Antoni Basti- nos i el regidor senyor Jover. Es varen designar com escrutadors als senyors regidors don Josep Rovira i don Carles de Fortuny i com a se- cretari al regidor senyor Calder�. Foren elegits compromisaris els se- nyors seg�ents: Don Santiago de Ri- ba, don Santiago Andreu, don Lluis Jover, don Enric Ribalta, don Joa- quim Rita, don Frederic Badell Roij, don Jacinlo Serra Bohigas i don Josep Maria Armenteras Vintr�. L'acte acab� a dos quarts de dotze. A Terrassa Terrasa, 15.�En l'elecci� efectuada aquest mati han sigut elegits compro- misaris per a senadors eh senyor* don Francesc Roig, don Joaquim Ale- gre i l'alcalde don Josep Ull�. Musicals A Badalona A Badalona se celebr� ahir mati la CARLES GRAND�. elecci� de compromisaris, obtenint el seg�ent resultat: Leopold Botey, regionalista; Conrat Baiget, regionalista, i J. Mart� Cabot, republic�. El Cap�tol El Cap�tol Catedral de Barcelona ha nomenat compromisari per l'elecci� de senador d'aquesta pro ncia l'il- lustre capitular doctor Jon Jaume EL TERRORISME MAR�TIM L'Iberia bloquejada? El terrorisme mar�tim assajat pels alemanys amb un �xit ben tristament fam�s a hores d'ara, se va intensificant progressivament, engrandint el s�u radi d'acci� en termes veritablement alarmants. No s�n solament les costes dels paissos beligerants les bloquejades pels submarins teut�nics; tamb� els paissos neutrals comencen a sentir els efectes d'un bloqueig dissimulat, per� efectiu en realitat. El fet �s inconcebible, per� cert. Sembla talment que des de que Portugal ha entrat en la formida- ble conflagraci� europea, l'Iberia hagi sigut l'obsessi� dels alemanys, malgrat �sser tractats per bona part de l'opini� espanyola amb m�s consideraci� i respecte del que en realitat se mereixen per llur conducte impr�pia de gent del nostre temps i per llurs procedi- ments, negaci� de la civilisaci� moderna. De fet, diguis lo que's vulgui, el bloqueig de Portugal sha fet extensiu a tot el litoral d Iberia, c�m ho prova la presencia de sub- marins en aig�es de la nostra ju- risdicci�, trencant de fet les ga- !"*�ttes de la nostra neutralitat en la que s'araparen els alemanys Pei llu�t conveni�ncies pr�pies. �Els governanta per a dissimular *a situaci� creada per la gosadia dels enemics de la causa dels aliats, imploren silenci, com si amb aquest fet se pogu�s evitar el gteu conflicte que plantegen les �ocuraions dels submarins i les se- *es geaiesjterrorjsstes contra el dret �e gents. . �'�s fuerres, ,per tradici�, han "gnt fatals per a tota e�s neutrals, ^fixbla que cap a lea darrer�ea de la gran epopeia, se vulgui fer arri- var les conseq��ncies d'aquesta als paissos que ens hem mantingut neutrals, tenint per a tots els beli- gerants per un exc�s de cortesia dels nostres governants, les m�s grans consideracions en les dif�cils circumstancies creades per l'esclat de la guerra. Es prec�s adoptar totes aquelles mides que siguin garantia absolu- ta del respecte a la nostra neutra- litat, salvaguardant en primer lloc, la vida dels nostres compatriotes, tot fent prevaldr� la nostra con- dici� d'�sser els que hem vetllat per la sort dels que s'han vist pri- vats de arribar a llurs paissos. La conducta observada per nos- altres ens fa acreedors a un trac- tament que separa molt�ssim del que'ns mostren els alemanys. Mal- grat haver sigut ofegada la corrent d'opini� belicosa que s'inici� aqu� al comen� de la guerra, abrassant tothom la bandera de la neutrali- tat, no sembla sin� que aquesta sigui precisament la que'ns vulgui portar per viaranys que no s�n pas els m�s adequats per assegu- rar la pau i la tranquilitat del pais. No �s d'avui que unes guspires belicoses posen en sobresalt a l'opi- ni� enemiga d'aventures pernicio- ses i de resultats airosos pel pa�s. La coincid�ncia del bloqueig de tot el litoral de l'Iberia �s prou re- marcable per a fer-nos creure que se'ns vol portar cap a la ruta se- guida per la ve�na rep�blica por- tuguesa. Amb quins intens? Heu's- aqu� l'inc�gnita. Nosaltres no m�s tenim en compte per senyalar uns temors, que oid� no's confirmin mai, el terme de la campanya d'Africa, per ra� de tenir ocupada tota la zona que se'ns senyal� com a nos- tra, amb el deure de mantenir-hi l'ordre i la seguretat. Siguin o no fonamentats aquests temors, el fet indubtable �s que patim un bloqueig injust que l'Iberia se considera poc menys que un de tants beligerants al que es nega el dret del tr�fic mar�tim amb completa llibertat, salvant com �s natural les prescripcions dictades pels governs en lluita. I aix� �s sencillament intolerable. No aconsellarem pas repres�lies de cap mena, per�, si es conve- nient l'adopci� de mides que no deixin al nostre pa�s en un lloc m�s propi d'una col�nia que de unes nacionalitats amb un Estat que sigui vetllador dels seus furs indestructibles. QUI a Li IiMMATJOlICIlIM El reial decret sobra aquesta mat�- ria, firmat darrerament per don Al- fons disposa lo seg�ent: �Article primer. Pera l'aplicaci� de la llei de Llibertat condicional de 23 de juliol de 1914, les tres quartes parts de condemna extingides, que reque- reix l'article primer, deuran haver-se complert pel penat baix un r�gim dis- ciplinari apte per a comprovar di�ria- ment la seva conducta, encaminant-lo a la seva reforma moral i preparant- lo per a sa lliberaci�. Art. segon. El temps dispensat de extingir-se dintre del r�gim que se- nyala l'article anterior, a virtut d'in- dult, no's computar� a cap penat per a formar les tres quartes parts de con- demna complerta, als efectes de l'ob- tenci� de la llibertat condicional. Se exceptuen d'aquesta regla els indults otorgats a proposta del Tribunal sen- tenciador, conforme a l'article segon del Codi penal. Art. tercer. Les Comissions provin- cials de llibertat condicional s'ajusta- r�n rigorosament als anteriors precep- tes en l'examen dels expedients hist�- ric-penals dels reclosos que's trobin en el quart per�od s penitenciari�. A QUARTA PLANA: Noticies 1 Butllet� comercial II. � COM VIUEN A l'endem� al mat�, a vuit hores, ja el meu fill era a l'Hotel. Demanem una permissi� especial al major de Reynier, comandant del Sanatori, qui molt amable me la concedeix per tots els dies que jo restar� aqu�. Des d'a- quest moment, en mig del goig que sentia passejant-me amb el meu in- fant i que doble l'enc�s encantador de aqueixes encontrades, puc veure amb quina solicitut s�n cuidats els nostres presoners a Sui�a, la m�s hospital�ria del m�n, p�tria de les idees humani- t�ries i bre�ol de la caritat. La poblaci� demostra una gentilesa exquisita envers els nostres soldats. Tothom els vol rebre a casa seva; les minyonetes els criden dol�ament pel s�u nom quan passen, i van a so- licitar - los per anar a passeig : cal creure que festegen. N'hi han que'ls ofereixen flors, dol- �os de totes classes, mocadors bro- dats i genres fins. N'hi han tamb� qui els convida a pendre el t� amb bes- C-iits, com �s la costum del pais. N'hi han qui'ls obsequien amb ale- gres vetllades, on se da �a amb les filles de casa, on se juga en fam�lia, on se canta. Poc que cantaven a Prus- si� ! Vam �sser convidats tamb� nosal- tres en una d'aqueixes gentils �*oi- r�es � que'n guardar� bona recor- dan�a. Aqu� tothom admira la Fran�a i els sjus defensors. A cada indret hi ha inscripcions com aquesta : �Soyez les bienvenus!� I el franc somriure de tota aqueixa bona gent, ne diu for�a m�s. Quan se donen compte de que som francesos, ens saluden i ens feli- citen, � Anem ; ja vindr� la Victoria. 1 tots l'esperen confiats. Amb els pocs dies que som a Ley- sin, els nostres malalts s'han revisco lat que �s un plaer. � Mireu-los � me deia el senyor major. Mireu quines cares de salut ! Amb el sol i el bon aire de les nostres montanyes, protegits per tota classe d'atencions, els curarem a tots! Menen all� una vida de burgesos. Amb les magn�fiques crestes dels Alps com panorama, a la suau claror d'un sol clement i vivificador, que invadeix les cambres per amples finestres vi- drades, al mig d'un luxe que poc ens tenien acostumats, milloren de dia en dia; passejant-se per on els conv� , Instituci� Hnsical a Igualala Continuant sa tasca regeneradora de l'esperit artistic-musical tan absoluta- ment abatut, des de temps immemo- rial en la industriosa ciutat d'Igualada, el despertar del qual pareix advertir-se des d'alguns anys aquesta part, el mestre Saperas, secondat per alguns elements d'aquella poblaci�, entussias- tes del div� art, han projectat la funda- ci� d'un �Orfe� Infantil� junt amb una Acad�mia de musica, dirigida pel esmentat mestre, qui a l'ensemps s'ha imposat el gran sacrifici de sufragar tots els gastos que ocasioni la compra d'instruments i m�todes necessari als nens i nenes que desitgin inscriure's i no tinguin medis suficients per a l'ad- quisici� de l'instrument m�sic preferit i de tot lo dem�s referent al professo- rat que escolleixin. L'ensenyan�a en dita Acad�mia, per a la qual s'han ofert generosament valosos elements art�stics d'aquella ciutat, ser� tamb� gratu�ta per a tots els estaments social. Tots els deixebles que hagin format part de l'�Orfe� podran acabar sa ca- rrera musical fins al professorat. Aix� �s en termes generals lo que havem extractat d'un bonic i ben edi- tat programa que amb el nom d'�Orfe� Infantil�, de l'Academia Saperas d'I- gualada, ens ha sigut enviat, com- plauent-nos molt�ssim qne en una po- blaci� tan important com �s la perla del Noya, i on, segons els pessimistes, no pot arrelar fortament cap senti- ment art�stic, degut a l'impuls d'una �nima generosa ajudada d'alguns ele- ments disposats per a la realisaci� de una obra tan veritablement filantr�pi- ca, pugui preveure's en Igualada un herm�s ressorgiment de l'art m�s su- blim i m�s encara per �sser qui s�n els porta-standart de tan noble desper- tar: els homes de dem�. Bruguera. A Sarria S'ha fet l'elecci� de compromisaris J havent triomfat la candidatura regio- nalista. Els compromisaris elegits s�n don Antoni Mitjavila i Faura i don Gon- �al Daura i Piera. Els compromisaris de Manresa Manresa, 15.�A Manresa ha guan- yat la seg�ent candidatura de compro- misaris per 63 vots contra 28: don Va- lent� Gran�, don Joaquim Gomis, don Josep Oms i don Sebasti� Matorro- dona. ARens Reus, 15.� A la Sala de Cent de la Casa de la Ciutat i sota la presid�ncia de l'alcalde, han tingut Ikic les elec- cions de compromisaris per a l'elecci� de senadors, resultant elegits per una- nimitat don Joan Bogu� Reverte, pre- sident de la Cambra de Comer�; don Domingo Segim�n Artells, regidor re- gionalista; don Ramon Salvat Sir�, re- gidor conservador; don Lluis Clivi- lles Homs, regidor nacionalista repu- blic�. A Sallent Sallent, 15. � A la vila de Sallent han estat elegits els regionalistes don Josep Camps i Puig, � don Josep Mo. nal i Pons. Teatre Catal� L'abonament a les sis sessions selec- tes de teatre catal� que organisades pel �Foment del Teatre Catal� han de tenir lloc �n el Colisseum Pompeia, a c�rrec de la companyia den Jaume Bo- rr�s, han constituit un �xit esclatant. S�n poques les llotges que resten a abonar i el nombre de butaques �s tan nombr�s que fa esperar seran poqu�s- simes les que podran posar-se a la ven- da en les funcions a diari. La representaci� de la �Nausica�, del gran poeta Maragall, que tindr� lloc en la primera sessi� o siga el 27 d'abril, ser� un aconteixement art�stic. La figura del protagonista de la magn�fica trag�dia anir� a c�rree del primer actor i director en Jaume Bo- rr�s qui l'estren�, obtenint-hi un dels seus m�s grans triomfs. L'obra ser� posada amb el mateix decorat dels Vilumara, Moragas i A- larm.a i Junyent, amb que fou estrena- da en la temporada del Sindicat d'au- tors dram�tics catalans. Els trajos dibuixats per l'Apeles Mestres i l'atre�, s�n magn�fics. L'abonamen continua obert en el do- micili del �Foment del Teatre Catal�, Boters, 16, primer i en el teatre Pom- peia, Travessera, 8 i 10. PEE MESTRE GRANADOS Reus, 15.�A proposta del regidor senyor Tricaz, ha acordat l'Ajunta- ment, en la sessi� d'ahir, fer constar en acta el sentiment per la mort de l'il-lustre compositor Granados, tele- grafiar el p�sam a l'Ajuntament de Lleida, p�tria del malhaurat artista, i cursar un telegrama al president del Consell de ministres demanant que si- guin respectades les vides dels nok�rea marins per totes les potencies bel�lige- rants, per �sser neutrals. Els senyors Mag-in�, regionalista; Rojo, republic� radical, i L�pez, mo- n�rquic, es manifestaren conformes amb lo proposat, i l'acord fou pres per unanimitat. ie �' En la darrera sessi� del Consell D! rectiu d'aquesta Asociaci� s'hi adm��. teren cinc socis nous de Barcelona i un de Girona. Es don� compte de donatius �n efectiu rebuts d'En Jaume Mauri d� Caldes de Montbui i d'En Rami - Dau-, lofeu de Palafrugell, acordant-se fi regraciament. I, altrament, d'una i.i*1tacto de 1�. agrupament �Nostra Parla� a la coq- �*&�� -$ *�* 176 5484 84 |
Etiquetes
Comentaris
Afegir un comentari per p. 1