Poble català, El. Any 13, Núm. 4037 [4027] (16 abr. 1916)

              G DPOBLGCATALfi

Directori   �^E�rLE�   COROMINAS

REDACCI� I ADMINISTRACI�
EST, 16-TEL�FON 2298

ANY    XIIL   N�M. 4027

BARCELONA,  DIUMENGE 16 O'ABRIL   0E 1916

UN  N�M.  5 C�NTIMS

IMPREMTA I ESTEREOTIPI*
EST, 16. TEL�FON 2298

k:

EL SIGLO

a-n.-A.iNrs     m.a.g-.a.tz�:e::i\i:js

ULTIMA SETMANA

33X1 Xm&.

expositiu i vento de

Seder�a, Lltmer�a

/ gonres de cot�

Del 24 d'abril al 6 de maig

Grans ocasions en

Trofos i Confeccions

per a senyora i nens

:: Models d'alta novetat ::

PREUS SUMAMENT REDU�TS

}7\

EL BARATO

SECCI� DE SEDERIA

No hi ha cap casa a Espanya que
tingui tantes   exist�ncies de

seder�a i realisi tantes vendes de

aquest  article  com   aquests

Magatzems

negra, ample 100 cmts. 5 ptes. metre

*�^^^^>

SETMANA SANTA

C�firos tul seda. negres a ovo

7

\2

14

�

jj

v:

y

�\v Rprrallflfh   Especialista ronyons, matriu, v�as urin�ries 1 an�
VI� OVl 1 CUiavU   Hala   or.na.   De u i 2 : de6 a o. Fe3tius. 10 a 12. P�L.AI. 4C

us, io a 12. PE i-, AI, 40.

S    n��affA   OtlVlfarn    l�l�liPa� hl tiislladat 30n despatx al cirrer de Corts Ca   .
�J^flllctgO   UUUCrn, Mt'Ml ulaaei sqj, pral. prop de la Rambla Catalunya. >

JOAN CAPDEVILA  RAURICH

:E\A.:o:Ft.io-aLisrw x>ei :e�-a.i�ejh.

ha traslladat els sens Magatzems i Despatx

dels carrers de la Lleona 1 d'Aviny�, al de la

1

eixint fins de nits quan ho demanen.
Els hi fan teatre cada setmana.

El mat�, un bon esmorzar els espe-
ra: tres plats, desert, cremes, etc, a
cada rep�s , a quatre hores la llet, i
si els plau, s�n servits dins l'argente-
ria de l'hotel.

Dins llurs cambres res no manca :
bon llit, bells mobles, perfums, den-
tr�fics aigua de Lovaina, savonetes
fines. Ning� se'n podria fer una idea I

Quin contrast amb les privacions
sofertes a A emanya, on nodrits amb
pa K.K. pelalles de trumfes, caf� de
ordi cremat, sopa de � bledaravec �,
grut amb pelleringues de carn de re-
buig, eren obligats, sota l'amena�a
d'un punyal, de treballar com gale-
rians, malalts o no, dins l'aigua fins
als genolls !

Quina diferencia amb aquell pais
selvatge, on dormiren durant mesos i
mesos, sobte la palla podrida, dins de
barraques on 1' aigua entrava, on la
mort, devegades, venia a deslliurar-
los.

En retornant cap a casa, jo no feia
m�s que pensar amb tot aix�, i plora-
va de goig, amb l'idea que el meu fill
estimat era en tan bones mans i per
sempre a l'abric de la crueltat tiu-

tona.

� � �

Aqu� va deixar d'enraonar la mare
rossellonesa. I com me mirava som-
rienta, vaig veure u a ll�grima que

Les eleccions de senadors

perlej-iva en cada
lles.

2 d'avril 1916.

una de ses parpe-

A Barcelona

En el Sal� de Cent tingu� noc a les
d�u d'ahir mati la designaci� de com-
promisaris  per l'elecci� de senadors.

Formaren la taula interina l'alcalde
senyor marqu�s d'Ol�rdola, el bar�
d'Esponell�, don Josep Antoni Basti-
nos i el regidor senyor Jover.

Es varen designar com escrutadors
als senyors regidors don Josep Rovira
i don Carles de Fortuny i com a se-
cretari al regidor senyor Calder�.

Foren elegits compromisaris els se-
nyors seg�ents: Don Santiago de Ri-
ba, don Santiago Andreu, don Lluis
Jover, don Enric Ribalta, don Joa-
quim Rita, don Frederic Badell Roij,
don Jacinlo Serra Bohigas i don Josep
Maria Armenteras Vintr�.

L'acte acab� a dos quarts de dotze.

A Terrassa

Terrasa, 15.�En l'elecci� efectuada
aquest mati han sigut elegits compro-
misaris per a senadors eh senyor*
don Francesc Roig, don Joaquim Ale-
gre i l'alcalde don Josep Ull�.

Musicals

A Badalona

A Badalona se celebr� ahir mati la
CARLES GRAND�. elecci� de compromisaris, obtenint el

seg�ent resultat:

Leopold Botey, regionalista; Conrat
Baiget, regionalista, i J. Mart� Cabot,
republic�.

El Cap�tol

El Cap�tol Catedral de Barcelona ha
nomenat compromisari per l'elecci�
de senador d'aquesta pro ncia l'il-
lustre   capitular   doctor  Jon   Jaume

EL TERRORISME MAR�TIM

L'Iberia bloquejada?

El terrorisme mar�tim assajat
pels alemanys amb un �xit ben
tristament fam�s a hores d'ara, se
va intensificant progressivament,
engrandint el s�u radi d'acci� en
termes  veritablement alarmants.

No s�n solament les costes dels
paissos beligerants les bloquejades
pels submarins teut�nics; tamb�
els paissos neutrals comencen a
sentir els efectes d'un bloqueig
dissimulat, per� efectiu en realitat.
El fet �s inconcebible, per� cert.

Sembla talment que des de que
Portugal ha entrat en la formida-
ble conflagraci� europea, l'Iberia
hagi sigut l'obsessi� dels alemanys,
malgrat �sser tractats per bona
part de l'opini� espanyola amb
m�s consideraci� i respecte del que
en realitat se mereixen per llur
conducte impr�pia de gent del
nostre temps i per llurs procedi-
ments, negaci� de la civilisaci�
moderna.

De fet, diguis lo que's vulgui,
el bloqueig de Portugal sha fet
extensiu a tot el litoral d Iberia,
c�m ho prova la presencia de sub-
marins en aig�es de la nostra ju-
risdicci�, trencant de fet les ga-
!"*�ttes de la nostra neutralitat en
la que s'araparen els alemanys
Pei llu�t conveni�ncies pr�pies.

�Els governanta per a dissimular
*a situaci� creada per la gosadia
dels enemics de la causa dels
aliats, imploren silenci, com si
amb aquest fet se pogu�s evitar el
gteu conflicte que plantegen les
�ocuraions dels submarins i les se-
*es geaiesjterrorjsstes contra el dret
�e gents.

. �'�s fuerres, ,per tradici�, han
"gnt fatals per a tota e�s neutrals,
^fixbla que cap a lea darrer�ea de

la gran epopeia, se vulgui fer arri-
var les conseq��ncies d'aquesta
als paissos que ens hem mantingut
neutrals, tenint per a tots els beli-
gerants per un exc�s de cortesia
dels nostres governants, les m�s
grans consideracions en les dif�cils
circumstancies creades per l'esclat
de la guerra.

Es prec�s adoptar totes aquelles
mides que siguin garantia absolu-
ta del respecte a la nostra neutra-
litat, salvaguardant en primer lloc,
la vida dels nostres compatriotes,
tot fent prevaldr� la nostra con-
dici� d'�sser els que hem vetllat
per la sort dels que s'han vist pri-
vats de arribar a llurs paissos.

La conducta observada per nos-
altres ens fa acreedors a un trac-
tament que separa molt�ssim del
que'ns mostren els alemanys. Mal-
grat haver sigut ofegada la corrent
d'opini� belicosa que s'inici� aqu�
al comen� de la guerra, abrassant
tothom la bandera de la neutrali-
tat, no sembla sin� que aquesta
sigui precisament la que'ns vulgui
portar per viaranys que no s�n
pas els m�s adequats per assegu-
rar la pau i la tranquilitat del
pais.

No �s d'avui que unes guspires
belicoses posen en sobresalt a l'opi-
ni� enemiga d'aventures pernicio-
ses i de resultats airosos pel pa�s.
La coincid�ncia del bloqueig de
tot el litoral de l'Iberia �s prou re-
marcable per a fer-nos creure que
se'ns vol portar cap a la ruta se-
guida per la ve�na rep�blica por-
tuguesa. Amb quins intens? Heu's-
aqu� l'inc�gnita.

Nosaltres no m�s tenim en
compte per senyalar uns temors,
que oid� no's confirmin mai, el

terme de la campanya d'Africa,
per ra� de tenir ocupada tota la
zona que se'ns senyal� com a nos-
tra, amb el deure de mantenir-hi
l'ordre i la seguretat.

Siguin o no fonamentats aquests
temors, el fet indubtable �s que
patim un bloqueig injust que
l'Iberia se considera poc menys
que un de tants beligerants al que
es nega el dret del tr�fic mar�tim
amb completa llibertat, salvant
com �s natural les prescripcions
dictades pels governs en lluita. I
aix� �s sencillament intolerable.
No aconsellarem pas repres�lies
de cap mena, per�, si es conve-
nient l'adopci� de mides que no
deixin al nostre pa�s en un lloc
m�s propi d'una col�nia que de
unes nacionalitats amb un Estat
que sigui vetllador dels seus furs
indestructibles.

QUI

a

Li IiMMATJOlICIlIM

El reial decret sobra aquesta mat�-
ria, firmat darrerament per don Al-
fons disposa lo seg�ent:

�Article primer. Pera l'aplicaci� de
la llei de Llibertat condicional de 23
de juliol de 1914, les tres quartes parts
de condemna extingides, que reque-
reix l'article primer, deuran haver-se
complert pel penat baix un r�gim dis-
ciplinari apte per a comprovar di�ria-
ment la seva conducta, encaminant-lo
a la seva reforma moral i preparant-
lo per a sa lliberaci�.

Art. segon. El temps dispensat de
extingir-se dintre del r�gim que se-
nyala l'article anterior, a virtut d'in-
dult, no's computar� a cap penat per
a formar les tres quartes parts de con-
demna complerta, als efectes de l'ob-
tenci� de la llibertat condicional. Se
exceptuen d'aquesta regla els indults
otorgats a proposta del Tribunal sen-
tenciador, conforme a l'article segon
del Codi penal.

Art. tercer. Les Comissions provin-
cials de llibertat condicional s'ajusta-
r�n rigorosament als anteriors precep-
tes en l'examen dels expedients hist�-
ric-penals dels reclosos que's trobin
en el quart per�od s penitenciari�.

A QUARTA PLANA:
Noticies 1 Butllet� comercial

II. � COM VIUEN

A l'endem� al mat�, a vuit hores,
ja el meu fill era a l'Hotel. Demanem
una permissi� especial al major de
Reynier, comandant del Sanatori, qui
molt amable me la concedeix per tots
els dies que jo restar� aqu�. Des d'a-
quest moment, en mig del goig que
sentia passejant-me amb el meu in-
fant i que doble l'enc�s encantador de
aqueixes encontrades, puc veure amb
quina solicitut s�n cuidats els nostres
presoners a Sui�a, la m�s hospital�ria
del m�n, p�tria de les idees humani-
t�ries i bre�ol de la caritat.

La poblaci� demostra una gentilesa
exquisita envers els nostres soldats.

Tothom els vol rebre a casa seva;
les minyonetes els criden dol�ament
pel s�u nom quan passen, i van a so-
licitar - los per anar a passeig : cal
creure que festegen.

N'hi han que'ls ofereixen flors, dol-
�os de totes classes, mocadors bro-
dats i genres fins. N'hi han tamb� qui
els convida a pendre el t� amb bes-
C-iits, com �s la costum del pais.

N'hi han qui'ls obsequien amb ale-
gres vetllades, on se da �a amb les
filles de casa, on se juga en fam�lia,
on se canta. Poc que cantaven a Prus-
si� !

Vam �sser convidats tamb� nosal-
tres en una d'aqueixes gentils �*oi-
r�es � que'n guardar� bona recor-
dan�a.

Aqu� tothom admira la Fran�a i els
sjus defensors. A cada indret hi ha
inscripcions com aquesta : �Soyez les
bienvenus!� I el franc somriure de
tota aqueixa bona gent, ne diu for�a
m�s. Quan se donen compte de que
som francesos, ens saluden i ens feli-
citen,

� Anem ; ja vindr� la Victoria. 1
tots l'esperen confiats.

Amb els pocs dies que som a Ley-
sin, els nostres malalts s'han revisco
lat que �s un plaer.

� Mireu-los � me deia el senyor
major. Mireu quines cares de salut !
Amb el sol i el bon aire de les nostres
montanyes, protegits per tota classe
d'atencions, els curarem a tots!

Menen all� una vida de burgesos.
Amb les magn�fiques crestes dels Alps
com panorama, a la suau claror d'un
sol clement i vivificador, que invadeix
les cambres per amples finestres vi-
drades, al mig d'un luxe que poc ens
tenien acostumats, milloren de dia en
dia; passejant-se per on els conv� ,

Instituci� Hnsical a Igualala

Continuant sa tasca regeneradora de
l'esperit artistic-musical tan absoluta-
ment abatut, des de temps immemo-
rial en la industriosa ciutat d'Igualada,
el despertar del qual pareix advertir-se
des d'alguns anys aquesta part, el
mestre Saperas, secondat per alguns
elements d'aquella poblaci�, entussias-
tes del div� art, han projectat la funda-
ci� d'un �Orfe� Infantil� junt amb
una Acad�mia de musica, dirigida pel
esmentat mestre, qui a l'ensemps s'ha
imposat el gran sacrifici de sufragar
tots els gastos que ocasioni la compra
d'instruments i m�todes necessari als
nens i nenes que desitgin inscriure's i
no tinguin medis suficients per a l'ad-
quisici� de l'instrument m�sic preferit
i de tot lo dem�s referent al professo-
rat que escolleixin.

L'ensenyan�a en dita Acad�mia, per
a la qual s'han ofert generosament
valosos elements art�stics d'aquella
ciutat, ser� tamb� gratu�ta per a tots
els estaments social.

Tots els deixebles que hagin format
part de l'�Orfe� podran acabar sa ca-
rrera musical fins al professorat.

Aix� �s en termes generals lo que
havem extractat d'un bonic i ben edi-
tat programa que amb el nom d'�Orfe�
Infantil�, de l'Academia Saperas d'I-
gualada, ens ha sigut enviat, com-
plauent-nos molt�ssim qne en una po-
blaci� tan important com �s la perla
del Noya, i on, segons els pessimistes,
no pot arrelar fortament cap senti-
ment art�stic, degut a l'impuls d'una
�nima generosa ajudada d'alguns ele-
ments disposats per a la realisaci� de
una obra tan veritablement filantr�pi-
ca, pugui preveure's en Igualada un
herm�s ressorgiment de l'art m�s su-
blim i m�s encara per �sser qui s�n
els porta-standart de tan noble desper-
tar: els homes de dem�.

Bruguera.

A Sarria

S'ha fet l'elecci� de compromisaris J
havent triomfat la candidatura regio-
nalista.

Els compromisaris elegits s�n don
Antoni Mitjavila i Faura i don Gon-
�al Daura i Piera.

Els compromisaris de Manresa

Manresa, 15.�A Manresa ha guan-
yat la seg�ent candidatura de compro-
misaris per 63 vots contra 28: don Va-
lent� Gran�, don Joaquim Gomis, don
Josep Oms i don Sebasti� Matorro-
dona.

ARens

Reus, 15.� A la Sala de Cent de la
Casa de la Ciutat i sota la presid�ncia
de l'alcalde, han tingut Ikic les elec-
cions de compromisaris per a l'elecci�
de senadors, resultant elegits per una-
nimitat don Joan Bogu� Reverte, pre-
sident de la Cambra de Comer�; don
Domingo Segim�n Artells, regidor re-
gionalista; don Ramon Salvat Sir�, re-
gidor conservador; don Lluis Clivi-
lles Homs, regidor nacionalista repu-
blic�.

A Sallent

Sallent, 15. � A la vila de Sallent
han estat elegits els regionalistes don
Josep Camps i Puig, � don Josep Mo.
nal i Pons.

Teatre Catal�

L'abonament a les sis sessions selec-
tes de teatre catal� que organisades pel
�Foment del Teatre Catal� han de
tenir lloc �n el Colisseum Pompeia, a
c�rrec de la companyia den Jaume Bo-
rr�s, han constituit un �xit esclatant.
S�n poques les llotges que resten a
abonar i el nombre de butaques �s tan
nombr�s que fa esperar seran poqu�s-
simes les que podran posar-se a la ven-
da en les funcions a diari.

La representaci� de la �Nausica�,
del gran poeta Maragall, que tindr�
lloc en la primera sessi� o siga el 27
d'abril, ser� un aconteixement art�stic.
La figura del protagonista de la
magn�fica trag�dia anir� a c�rree del
primer actor i director en Jaume Bo-
rr�s qui l'estren�, obtenint-hi un dels
seus m�s grans triomfs.

L'obra ser� posada amb el mateix
decorat dels Vilumara, Moragas i A-
larm.a i Junyent, amb que fou estrena-
da en la temporada del Sindicat d'au-
tors dram�tics catalans.

Els trajos dibuixats per l'Apeles
Mestres i l'atre�, s�n magn�fics.

L'abonamen continua obert en el do-
micili del �Foment del Teatre Catal�,
Boters, 16, primer i en el teatre Pom-
peia, Travessera, 8 i 10.

PEE MESTRE GRANADOS

Reus, 15.�A proposta del regidor
senyor Tricaz, ha acordat l'Ajunta-
ment, en la sessi� d'ahir, fer constar
en acta el sentiment per la mort de
l'il-lustre compositor Granados, tele-
grafiar el p�sam a l'Ajuntament de
Lleida, p�tria del malhaurat artista, i
cursar un telegrama al president del
Consell de ministres demanant que si-
guin respectades les vides dels nok�rea
marins per totes les potencies bel�lige-
rants, per �sser neutrals.

Els senyors Mag-in�, regionalista;
Rojo, republic� radical, i L�pez, mo-
n�rquic, es manifestaren conformes
amb lo proposat, i l'acord fou pres per
unanimitat.

ie

�'

En la darrera sessi� del Consell D!
rectiu d'aquesta  Asociaci� s'hi adm��.
teren cinc socis nous de  Barcelona i
un de Girona.

Es don� compte de donatius �n
efectiu rebuts d'En Jaume Mauri d�
Caldes de Montbui i d'En Rami - Dau-,
lofeu de Palafrugell, acordant-se fi
regraciament.

I, altrament, d'una i.i*1tacto de 1�.
agrupament �Nostra Parla� a la coq-

�*&�� -$

*�*

176

5484

84