p. 1 |
Desar pàgina Eliminar pàgina | Anterior | 207 de 268 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
|
Carregant continguts ...
La resposta del Govern es- panyol al memor�ndum de Briand, sobre la Uni� Fede- ral europea, fou lliurada ahir pel Sots - Secretari d'Estat a VAmbaixador de Fran�a Any XL. - N.� J0.627 laEead� Diuen de Madrid que el mi- nistre de la Governaci� ha rebut els periodistes i els ha dit que la vaga de Sevilla i M�laga s'ha ext�s a Granada EDICI� DEL VESPRE fe&ooocooes3saooooft6ftooooooopooioo|ftoe�ao� Barcelona: Divendres, 27 de juny de �930 10 c�ntims BARCELONA HONORA MISTRAL Ahir. en l'expr�s de les set i di- vuit minuts del vespre, procedent de la frontera, arribaren a Barcelona els felibres senyors Albert, de Tolo- sa; Grand�, de Perpiny�; Jouveau. d'aix; Frederic Mistral (nebot); d'A- viny�, amb la seva esposa; Azema, de Montpeller, tamb� amb la seva esposa. A rebre'ls hi havia, entre altres, �) regidor senyor Alexandre Font, en representaci� de l'alcalde; Joan M. Guasch; Francesc Matheu; Bulart i Rialp; Alfons Maseras; Carbonell; M- c�ntara (pare); Rib�, cap del Ceri- monial de l'Ajunaoment; i Puigdom�- nec. La senyora de Mistral (nebot) fou obsequiada pel representant de l'al- calde amb un magn�fic pom .ie flors. Despr�s de les salutacions i pre- sentacions de rigor, els hostes, acom- panyats dels que eren a rebre'ls, es traslladaren a l'Hotel Vict�ria. Siguin benvinguts a Barcelona. VETLLADA A HONOR DE FREDERIC MISTRAL Barcelona es proposa aquests dies celebrar amb tota dignitat el cen- tenari del naixement de Frederic Mis- tral. El primer acte de la festa mistra- lenca consisteix en una important vetllada que tingu� lloc ahir ves- pre a l'Ateneu Barcelon�s. La sala d'actes de l'A'teneu era plena. Entre el distingit auditori hi havia moltes dames. Ens abstenim de donar noms per no inc�rrer en lamentables oblits. Basti dir que a la vetllada a ho- nor de Frederic Mistral hi havia re- presentat el nostre m�n pol�tic i li- terari. La presid�ncia de l'acte fou ocu- pada pel president de l'Ateneu, se- nyor Pere Coromines, el qual 'c>ia a la dreta la senyora Azema 1 els senyors Jouveau, Font, Grand� i Guasch; i a l'esquerra, la senyora Mistral i els senyors Valls i Taber- lier, en representaci� de la Diputa- ci�; Frederic Mistral (nebot) i Azema. En entrar a la sala, el senyor Valls i Taberner donava el bra� a la senyora Mistral, i el senyor Pere-- Coromines donava el seu a la se- nyora Azema. Totes dues dames ana- ven vestides a la moda t�pica pro- yen�ana. EL PRESIDENT DE L'ATENEU OBRE L'ACTE El senyor Pere Coromines, presi- dent de l'Ateneu, obre l'acte salu- dant les persones all� reunides, d'u- na manera especial els representants de l'Ajuntament i de la Diputaci�, que han volgut sumar-se a les fes- tes del Centenari de Mistral, i tam- b� els felibres que han vingut a honorar-nos amb llur pres�ncia. Es molt aplaudit. Arribada dels felibres - Vetllada a l'Ateneu Barcelon�s PARLA ALFONS MASERAS Seguidament s'aixeca a parlar al traductor de les rondalles mistralen- ques, Alfons Maseras. Parla del pa�s de Mistral; comen- �a per recordar una evocaci� que ei poeta fa, en les seves �Mem�ries�, de la serra de les Alpilles, la si- lueta llunyana de les quals es con- fonia amb el seu primer record. Tot anant cap aquesta serra, en eixir d'Aviny�diu Maseras � descobrir� Maiano, la p�tria de Mistral. Aban-:, per�, creuar� la Duren�a 1 es per- dr� en el d�dal de cru�lles, que els innombrables xiprers dibuixen sobre la plana proven�al. Maseras adre�a un cant al xiprer, arbre que all� perd el seu car�cter trist i funerari. I arriba a Maiana, despr�s d'ha- ver trobat pel cam� diversos grups de velles amb la c�fia 1 el vestit arlesians, i que devien assemblar-se a Mireia quan tenien quinze anys. En una prosa precisa i imatjada. Maseras conta la visita que f�u a la casa del poeta, les rel�quies *e- librenques que hi admir�, la im- pressi� de simplicitat que aquesta produeix, i recorda l'est�tua de Mis- tral que suara f�u aixecar la v�- dua al jardinet que li d�na entra- da; una est�tua nova C-> trinca i d'una semblan�a estricta, suficient, diu Maseras, per a plaure als seus amics camperols. Parla despr�s del Mas del Jutge, on Mistral va n�ixer i on va com- pondre �Mireia�. �Aix� com la seva vida�diu Ma- seras�la seva obra, virtualment, par- teix d'aqu�; �s a dir: la seva obra i les seves qualitats, la seva poesia sana, dol�a i patriarcal.� Del Mas del Jutge, Maseras ens fa anar, amb la seva evocali�, a la tomba del poeta, la inscriuci� lla- tina de la qual seria prou, si hom ignor�s l'obra de Mistral, per re- velar-nos el seu geni. Maseras aca- ba dient: �El poeta deman�, �n aquesta inscripci�, la gl�ria per a D�u i per a la seva Proven�a. P^r� ell fou el principal art�fex d'aques- ta darrera gl�ria. Si l'�nima pro- ven�al �s encara panteixant, �s 'ne ell l'ha feta reviure. I mentre du- rar� aquesta gl�ria qu0 ell demana per a Proven�a, durar� tamb� la del seu patriarca, la del poeta jue ens don� l'exemple de la noblesa i de la simplicitat, vivint i morint a l'humil poblet dels seus majors.� Alfons Maseras, en acabar el "fl-J bellfssim parlament, fou objecte d'u- na llarga ovaci�. PARLA JOAN CHABAS Acte seguit parl�, en nom de Va- l�ncia, Joan Chab�s, qui digu� que l'inter�s de Val�ncia per les festes del centenari Mistral, ens prova, una vegada m�s, la unitat espiritual de totes les terres que, amb m�s o A l'objecte d'evitar que els nostres clients siguin v�ctimes d'enganys, ad- vertim que el leg�tim cEXTRA� porta en el tap de suro i en el col! de la botella la inscrip- ci� CODORNIU. menys difer�ncies superficials parlen una mateixa llengua i, encara m�s, s'han nodrit d'una cultura que en el seu fons porta els elements m�s s�- lids de la nostra germanor. Ara, quan assistim a l'entussiasme i a la lluita, aqu� a Catalunya, per arrelar la individualitat forta i pre- gona de tot un poble, �s emocionant veure que tamb� a les terres valen- cianes es revifa l'esperit popular i culte de l'amor a la regi�. Coincideix amb aquest nou renai- xement valenci� que va des dels camps de l'estudi i les arts als de la pol�tica, aquest emocionant cente- nari, i Val�ncia, plena de records i entusiasme, no ha volgut �sser ab- sent. Tots els elements intel�lectuals de la ciutat, des dels m�s vells fins els m�s joves, des de �Lo Hat Penat� fins el grup de literats de l'Estel, han volgut fer viu el record de Mis- tral, que tants i tants bons amics va tenir a Val�ncia. Tamb� explic� que entre els actes organitzats pel Comit� del Centenari de Mistral, on col�laboren �Lo Rat Penat� i el C�rcol de Belles Arts, hi ha el que du aquest t�tol i dels qual s'ha encarregat la Secci� de Litera tura del darrer centre. Pot dir-se un �xit dins la limitaci� de tota exposici� monogr�fica, per- qu� s'ha arribat & recollir llibres, cartes i objectes que pels distints origens mai m�s potser no es troba- ran junts tal forma com ara. Es una exposici� amorosa. En el centre urb� i �poca com l'actual de tan diverses apari�ncies, fa goig el contrast d'aquesta cura que hem tin- gut els que hem ofert els exemplars exposats i. especialment, el senyor comte de Trigona i la Secci� de Li- teratura del C�rcol de Belles Arts, per a recollir deliciosament els re- cords rom�ntics m�s enlairats de l'Oc. El sal� on s'exposen aquests re- cords, ha estat decorat senzillament i fidelment, amb mobles 1 oblectes del 800. Joan chab�s fou aplaudit. PARLA GUILLEM* COLOM A continuaci�, fou cedida la pa- raula a Guillem Colom, cjui, en nom de Mallorca, digu�.- Senyores i senyors: Trobanfc-me circumstancialment entre vosaltres, i obligat per instigacions, tan ama- bles com per a mi imperioses, a contribuir, com a catal� de Mallorca, com diria Fra Anselm de Turmeda, a aquest cicle de festes mistralianes que avui tan solemnialment s'inau- gura, no vai? poder ni saber defu- Kir-ne. S�c el darrer dels poetes ma- llorquins, 1 si_ per atz.ar, m'exigissin els t�tols justificatius de la meva pre- s�ncia en aquest lloc, pocs podria presentar-ne, com no fos la meva traducci�, en vers, de �Nerto�, una de les filles predilectes del geni de Mistral. Excuseu, doncs, senyors, la meva insufici�ncia i prengueu-ne solament l'amor i la bona voluntat.' Diu Miquel dels S. Olivers, en el seu bell assaig �Catalunya i Mis- tral�: �Si fora del Llenguadoc existeix en el m�n un pa�s que pugui enten- dre i capir per complet la personali- tat del gran Mistral, aquest pals �s Catalunya. Comunitat d'origen, ana- logia de -vicissituds hist�riques, ger- manor de temperaments, estret pa- rentiu d'idioma, tot quant pot fer vi- brar la simpatia entre dos pobles, tot quant pot constituir-los no sols en germans, sin� en bessons; tot aix� existeix entre Catalunya i Pro- ven�a. La magnitud del gen� de Mis- tral no �s, doncs, ni podria �sser per a nosaltres cosa purament es- tranya i forastera. T� quelcom de s�mbol, encarnaci� i patriarcat de la nostra pr�pia llengua i literatura, reviscudes i rejovenides. Gr�cies a ell (com gr�cies a Jasmin, l'inefable poeta gasc�), aquestes malastrugues parles d'Oc ingressaren de bell nou, triomfalment, en les regioni del gran art, de l'art suprem i exquisit amb qu� es delecten entota la terra les porcions m�s elevades de la hu- manitat. I afegeix Joan Alcover en la seva admirable confer�ncia �La Joventut de Mistral�: La coincid�ncia del Re- naixement a Proven�a 1 Catalunya, f�u d'ambd�s pa�sos una federaci� liter�ria i el seu m�s alt represen- tant fou Mistral. D'aquesta coinci- d�ncia vingu� la cordialitat de rela- cions i el canvi continuat de visites, missives, abra�ades m�tue* i festes de fam�lia. Mistral era per tot el m�n un poeta extraordinari; per les races unides pel calor dels mateixos ideals fou, a m�s, el cabdill que en escalar les cimes de la inspiraci� po�tica, hi mantingu� arborada la senyera de la restauraci� com una flama. Per� en cap dels pobles del llevant tingu� devots tan fidels com aqu�. Mallorca, pel seu mar, pel seu cel, per certes similituds de llenguatge, ambient 1 fesomia, �s, entre els po- bles d'idioma catal�, el m�s afl a Pro- ven�a; per aix� li ha begut els alens a la poesia mistraliana i li ha tocat l'honor d'incorporar-la- a la nostra llengua. Hi ha una actualitat esti- mulant que renova entre nosaltres la mem�ria de l'autor de Mireia i �Lis Isclo d'or�. La primorosa traducci� de Maria-Ant�nia Salv�, �nica ver- si� art�stica de la poesia de Mistral a Espanya, l'ha convertit en hoste familiar dels fogars de Mallorca.� Quasi no podia �sser d'altra mane- ra: tota la tradici� mallorquina que viu i canta en el poble, amb quasib� l les mateixes supersticions i Uegendes (recordi's, si no, l'analogia emocionant de la del �Trau de la capa� amb la maUorquina de l'�Era d'Escor�a�, ma- gistralment cantada per Moss�n Cos- t�) tot el meravell�s escenari r�stec de Mallorca amb les seves �Marines� com una �Crau immensa i codolosa, �garriga, pedregars, garriga rasa�, com canta Maria-Ant�nia, i amb les seves �Marjals� i �Albuferes�, com una altra Camarga, dins on �negreja al lluny bestiar gros, i equi- [na, �movent l'esquella en l'ampla Ulber- [tat �dins el ras dilatat de la marina�; (1) tot sembla irradiar com un m�gic nimbre d'or que evoca i subratlla i transfigura l'excelsa imatge de �Mi- reia� 1 Per� aquell m�gic i multiforme paisatge de Mallorca, tan propici a la suggesti� plen�ria dels poemes de Mistral, freturava d'un bell so re- exhalar la seva profunda vibraci�. I aquest so, grat sia a D�u i en bon- hora!, ens el port� l'art de la Maria- Ant�nia. Sobre aquest art exquisit deia Joan Alcover al dinar d'honor que li oferia l'any 1918, en nom de Mallorca i Ca- talunya: Admiram en els versos pul- qu�rrims de Na Maria-Ant�nia, dots naturals deconegudes; per� admiram encara m�s altres dots que semblen filles d'una cultura refinada, una cul- tura � penes explicalble dins l'ensenya- ment elemental que reben les joves entre nosaltres, anc que sien joves de bona casa. Quan tingu� la bondat de trametre'm un exemplar de �Mi- reia�, jo vaig pensar i crec que li vaig dir: Qui li ha ensenyat a tor- nejar magistralment les estrofes, la puresa i abundor de llenguatge, el bon sentit gramatical, la saviesa ar- t�stica? A nosaltres els qui havem es- tat estudiants, bons o mals estudiants, de qualque cosa ens ha servit la vida universit�ria, la influ�ncia dels cen- tres intel�lectuals, per saludar m�s o menys aquestes disciplines que en- senyen a filtrar i aprofitar la inspi- raci� po�tica. Per� vost�, criatura privilegiada, en el recolliment de la vida casolana, lluny d'escoles i Ate- neus i biblioteques i gabinets de lec- tura, com ha fet l'aprenentatge per assolir tal domini de la t�cnica de l'art? Sembla providencial. I Joaquim Ruyra, en el seu pr�leg a la traducci� de �Lis Isclo d'or�. Per nosaltres... enamorats d'una Bu- �a-focs en aquest m�n d'injust�cies i mis�ries, iquin exemple m�s enco- ratjador que el de Mistral?... Qui m�s digne d'�sser tradu�t i nostrat? No haur�em tots de posar-hi el coll? Ah!... per�, que dif�cil �s traduir un poeta! No pot pas fer-ho tothom qui- vol... Un poeta �s m�sica i pensa- ment fosos en un acord que no pot trencar-se, sense una destrucci� es- sencial. Fer-ne una traducci� en pro- sa �s donar-ne un coneixement im- perfect�ssim... i... patrocinar sistem�- ticament una infidelitat. Fer-la en vers, en la m�trica de l'autor, �s �rdua empresa i exposada encara a major pecat, tota vegada que, per exi- g�ncies de la forma externa, sovint, sovint, s'ha de violentar i deformar l'�nima de l'original. O Scil�la o Ca- ribdis... Es gaireb� impossible pas- sar el freu.� Alabat sia D�u, la nostra madona l'ha passat airosament. Ses poesies que ens d�na en aquest tomet s�n de tal naturalesa que, despullades del moviment del ritme i de les sonori- tats de la conson�ncia, perdrien el major de llurs encants (S�. Era menester la paci�ncia d'una do- na i un geni avesat a les subtileses de la labor femenina per anarles se- guint fil per randa en llurs variades inflexions. Volien l'enginy d'una poe- tessa i... l'han trobat. Es admirable com les fila, la nostra traductora, dins un pur llenguatge catal� polsejat de sal mallorquina. S�n cr�teres primorosament treba- llades en preci�s material catal� i amb les quals d�na bo de beure l'es- pirituosa beguda mistralenca... Jo no he pas llegit mai traduccions m�s perfectes�. I aquestes s�n, se' yors, fins al present, juntament amb l'esmentada traducci� de �Nerto�, les aporta- cions dels poetes de Mallorca p�r la divulgaci� d.' l'obra de Mistral. Al- tres m�s n'hi ha en cartera. A les versions de �Mireio�, �Lis isclo dor^ i �Nerto� seguiran, si els fats que els els llibres es porten no ens s�n ad- versos, la de les �Memori e racon- te�, a hores d'ara completament en- llestida, la de �Calendau� i la de �Sis Oulivado�, ajudant a la mida de les nostres forces perqu� algun dia es pugui dur a terme l'edici� completa de la versi� catalana de les obres del gran mestre, *tan f�r- vidament desitjada per tots els bons catalans. I acabar� amb aquests versos de Mistral que a trav�s de la mal de Maria-Ant�nia fan aix� I entrat iht, si qualcu ia tronava [enutjosa nostra tasca, oh jovent, sempre en- [ davant] que �s bell fer com Mallora en flor, que lluita [coratjosa contra l'ona furient de la mar en- vejosa, sense mai comportar l'uniforme [nivell. Guillem Colom, traductor de �Ner- to� vei� el seu parlament, bri- llant�ssim, coronat amb una ovaci�. (1) Maria-Ant�nia Salv�. El Poe- ma de l'Allapasse. (2) S�n, a voltes, passades d'ocell, a voltes, tonades populars, a voltes, arpegis de m�sica cl�ssica....v< UNA POESIA DE MN. LLOREN� R1BER Seguidament Mn. Lloren� Riber lle- g� la seg�ent oda. A MISTRAL Canta el suau pag�s Virgili que la. perfum agrest d'idili i t� frescor opaca del petit riu natal que .*> voltes l'egua, en primavera, sci.r.? un penyal de la ribera aspira l'aura volandera; i queda fecundada del vent prima- veral. Mestral potent i formidable I Heu fecundada d'entranyable vitalitat la llengua selv�tica i erant. Que D�u vos d� gran novellada de crin heroica i argentada que al vent immens floti alsur�da i aixequi pols ol�mpica amb llur ga [lop sonant. Com els antics herois del Lacl que exal�a tant el vell Horaci. i que amb 1 am� callosa d'acariciar [el tros da terra i l'eina sobirana duien a port la nau romana, v�s reu cavat l'estrofa sana que t� humitat de pluja i aroma de [terr�s. Heu fet anar mil eg�es blanques que en Camarga corren franques, franques de jou i sella sota el fuet [del vent; heu fet anar mil vaques braves que ning� mai no ha fet esclaves i que davant les aig�es blaves totes a cor bruelen melodiosament Heu fet cantar com caderneres de ja marcides primaveres el gai tezz� i l'albada i el sivenc�s [lleial i en vostra estrofa remorosa com una font misteriosa de correntia fervorosa ressonen les set ibranques del R�dan [triomfal. Heu fet collars de dues vies per Nerto, flor dels antics dies en qu� Aviny�, amb tiara i capa plu- [vial solemnement pontificava 1 �Urbi et Orbi� doctrinava;- suau com l'oli el riu passava i regalaven crisma les ales del mestral. Dins una murta aponcellada, la poesia haveu trobada a l'hora inspiradora abans que el sol [se colg, � el vostre idil�li, (Gl�ria sia al �u nascut en pastoria!) ple de blat verd i d'alegria amb �mpetu d'alosa sort� volant d'un [solc. Sort� d'un solc tot fregant l'ala viva i vibrant amb la cigala �bria de ilum i vida que de cantar [es fon i dins el solc de la Proven�a que eixuga el vas de la Duren�a sense apagar la' set immensa, fa setanta anys que canta, que canta [sobre el m�n. B� exalta D�u qui s'humilia. La vostra amor per si voldria alguna gran princesa; i vos en f�- [reu do com el Booz de temps enrera a Ruta, la bruna espigolera, a Vicenteta, cistellera, a Magal�, que treia s�n cap al finestr�. I per estranya meravella se feia flor, se feia estrella, se feia anguila esquiva, se feia roure [vell i n�vol blanc que el vent transporta i rosa fresca i monja morta i al cap darrer, obrint la porta dessota els estels p�l�lids v�s d� l'e- [tern anell. Ah, si la bona reina Jana fos ara viva i sobirana! pels versos que encoll�reu com a [llebrers a mils �s ben segur que us donaria mantells i t�tols i voldria per premi bell i cortesia el caliu dol� dels llavis sobre els seus [dits gentils. Ve de Mallorca el meu navili terra de sol, mar de saflli, que emmurall� la flota d'Ulisses viat- [g^r. Mireio, flor de galania daura ma fosca poesia, com ja Na Dol�a embellia la morenor de ferro del Comte Be- renguer. INVOCACI� A FREDERIC MISTRAL Josep M. de Sagarra declam� la se- g�ent poesia: Sobre l'asfalt brunz la roda bullenta, i hi ha un bern�s naer-at a la platja, la dent de n�quel nous �.itmes inventa, i tot �s nou amb un nou maqu�latge. El desig amb la m�quina s'escur�a, el guant caoba el maxil�lar esquerda, i la bromera del cavall de cursa esquitxa de diamants la pista verda. Vivim en el ciment de l'alegria, i en el castell de focs de la tristesa, i anem venuts del tot i cada dia es mor al cel alguna espurna encesa. I no �s que nostra veu desfigurada d'aquest neguit d'avui no en faci [festa, que hi ha un mallot sobre la peU [cansada fresc de la sal de l'actual tempesta. I Si no cacem la neta melodia, ni ens ve l'ombra del p�mpol de [figuera, no reneguem per'x� del nostre dia, no �s que vulguem una altra [primavera. Vivim el nostre temps perqu� �s el [nostre, amb el punyal o amb veu parasit�ria, i no ens fa res que aquest perfum del [rostre, sia un �cid perfum de maquin�ria. Per� sobre el color de la camisa, on encongim nostra llampant peresa de ciutadans d'una follia grisa, ens plau de tant en tant la gentilesa d'una branca d'oliu de cendra pura, 0 de la sang d'una cirera viva, d'un esqueix resin�s de la natura amb la selvatgeria primitiva. Ens plau saber que les antiges reUes punxen endins les humitats morades, i que als ramats hi ha un ploriqueig [d'esquelles que s'encomana a l'herba de les [prades 1 �s un descans de febres i desvaris aves� els nostres nervis que es [malfien a contempl� els paisatges milenaris i els nius de rossinyols que no [canvien. Sort�s aquell que la paraula troba i t� tanta puresa a les entranyes, per poder dir d'una manera nova l'immutable secret de les muntanyes! Sort�s el pensament que no es [refreda davant del vol agut de les aloses, i defineix eternitats de seda dins la fr�gil ess�ncia de les roses. Per aix�, Frederic, avui, s'inclina el meu record cam� de les escales del teu mas, vers la barba de farina i el teu capell de proven�al tot ales. I el teu p�mul color de mel i sidra, i els ulls que tenen en les nits m�s [�rides el tremolor de p�rpura i de- vidre que posa el sol al llom de les [cant�rides. Per aix�, Frederic, cansats de lluna, i cansats de destil�lar tanta herba [amarga, ens ve de gust la teva empenta bruna de domador de braus de la Camarga. Perqu� en tu les paraules s�n tan [vives que treus carn i treus sang fins de les [cendres, i ens has fet m�s lluentes les olives i els llavis de les noies molt m�s [tendres. Ja sab�em el brot que somniaves, que Magali �s esquerpa i galta fina, per� �s per tu que aquestes coses [blaves ens posen una ll�grima a la nina. Perqu� la teva voluntat comen�a all� on s'atura el grinyolar dels savis: �s per tu que Proven�a �s m�s [Proven�a, perqu� tu l'has pintada amb els teus [llavis. Perqu� en el cor t'hi feien companyia, dos vents, que l'un amoixa i l'altre [espanta: un no s� qu� de D�u que tot ho espia, i un aire de pastor que nom�s canta. I per aix� del teu tranquil prestatge el nostre dit les meravelles empra, l'oli i el vi, la llana i el formatge, aix� que �s dels antics i que �s de [sempre. I si no s�n iguals lleng�es i rostres, entre tu i els d'aqu�, no s� qu� ens [passa, que sempre t'hem mirat com un dels [nostres, germ� m�s gran de la mateixa ra�a. I com m�s �.iys m�s verd de [pollancreda, i com m�s enterrat m�s viu encara, tot ple d'abelles i de cucs de seda i el nostre sol que et bat contra la [cara. I per aix� el meu llavi no es repensa en dir que el nostre cor no se [t'allunya! O Frederic! Arc�ngel de Proven�a! Prega a D�u pels ra�ms de Catalunya! PARLAMENT DE M�RIUS JAUVEAU �Dono, Messies: Es dous � moun cor, poud�s lou cr�ire, de batre vuei dins vost� pa�s tant proche d�u mi�u dins l'Ist�ri. L'esp�ci meme separo- pas. d'aiours. la Catalaugno de la Prouv�n�o, car soun estrechamen ligado p�r lou Lengad� que nous es car en t�uti. Sab�s que v�ne de z-Ais, antico capitalo de Prouv�n�o, e que z-Ais dins sis armo porto li coulour de Barcilouno. En verita, sus l'or de n�sti gl�ri passado, lusisson li qua- tre barro de sang. Nous av�s douna li Berengui�. A Ramoun f.erengui� av�n douna Dou�o d'Arle. S�nso mai cerca, i a proun aqui p�r coumprendre qu'uno grando amista ague tengu � trav�s li si�cle entre n�sti dos nacioun. Mai, moun emoucioun e moun ple- si an d'�utri resoun, d'un *ems mal vesln. e d'un tems qu'av�n cou- neigu. L'a cent an, quaucun qu'auri� pas regarda founs. auri� pouscu cr�ire que n�sti prouvin�o s'�ron desou- blidado, e, de nosto amista, dir� �o que se disi� de nosto lengo: �Morta qu'e3!� E pamens �ro vivo. Coume dins l'aire i'a de courr�nt envesible que s'arr�ston jamai de courre, coume i'a d'eleitricita que se m�uron dins l'es- p�ci, � la dessaupudo de t�uti, e qu'un jour fan giscla de belugo e d'uiau, ansin, en 1861, un fl� traves- so lou c�u, de Maiano a Figueras. Mistral mand� � Damasc Calvet l'o do superbo ounte dis: Fraire de Catalougno, escoutas! Nous [an di Que fasias peralin revi�ure e res- [plendi Un di cepoun de nosto lengo: Fraire, que lou b�u tems escampe si [blesin Sus lis �ulivo e li rasin De v�sti champ, colo e valengo!... Dis Aup i Piren�u, e la man dins [la man, Troubaire, aubouren dounc noste par- tia rouman! Ac�'s liu signe de familn... D'ome que veson r�n de-tras la mat�ri, ririen de i�u, se m'entendien dir� que lou blad prou s'engarbeira em� de ral de soul�u, e que �'amista p�u se liga em� de rai de pou�sio. En tout cas, la provo es aqui. Quouro, en 1867, vost� grand Bala- guer fugu� dins l'oubligacioun de se cerca un refuge en Franco, es aqoi�u camin lumenous de l'odo mistralen- co que l'adugu� en Prouv�n�o ounte atrour�, p�r lou re�aupre, de bras e de cor dubert. Autant-�u, dons chasque oustau, agu� sa pla�o � la taul� de famiho, e tout un an pren- gu� sa part de n�sti joio. Em� Balaguer �ro la Catalougno touto entiero que la Prouv�n�o acu- liss;� en l'embrassant. Uno novo tra- dicioun de freiresso entre Catalan e Prouven�au neissi� que, s�nso re- nega l'enciano, viraro lis iuc vers l'aveni. Ero, sus lou rousi� do� pas- sat, lou boutoun Ires e gaiard que v�n rampla�a la roso desfuiado. E coume, p�r marca sa recouneis- s�n�o d'aquelo ouspitaleta. li �patro- cls catalans� o'ufrigu�ron i Prouven- �au uno coupo d'arg�nt o�selado, li Prouven�au dins la persouno de Fre- deri Mistral, cpue Louls Roumieux, Pau Meyer e Bonaparfo Wyse acoum- pagnavon, vengu�ron sagela lou pa- che de freirsose, au mes de Mai de 1868, sus lou Mount-Serrat ounte li grasau di chirali� e di pou�to dev�- non �Coupo Santo�. Cinc mes plus tard, un group de Catalan arribaro � Sant-Rouni�-de- Prouven�o. Aqui. dins li jardin oun- te �ro nascu J�us� Boumanille, au mitan di proumi�, apr�s unc nouve- llo brassodo, Mistral i� digu�: �E quand chasco Prouv�n�o, e chasco Catalouemo, aura recounquista soun ounour, veir�s que v�sti vilo redeven- dran ci�uta; e mounte noun i'a plus qu'uno p�usso prouvinclalo, veir�s naisse lis art, veir�s cr�isse li le- tro, veir�s grandi lis ome. veir�s flouri uno nocioun.� En 1875, coume d'amourous que, p�r se rescountra plus vite, fan chas- cun sa part de camin. es � Mount- Peli� que Prouven�au e Catalan ten- gu�ron soun assemblado, aculi�s�nt dins soun brande t�uti li patrioto de la Terro d'O. D'enterin, la d�utrino de Mistral preni� de vido e de for�o, de clarta e d'estendudo. Se vesi� qu'�ro pas un retour vers lou Passat. Lou sage de Maiano sabi� b�n que lou Passat se vi�u pas dous cop, e �o que i� cercavo, �ro la fiepta que soust�n li ra�o, li lei�oun que meten li pjp- le au dre camin, e li destin aban- douna que devon se reprendre p�r l'ounour d�u present e p�r lou bonur de l'aveni. E vaqui perqu� � sa voues, en 1878, � Mount-Peli� toumom^i, Jt pople latin s'acamp�r'on, but� p�r aiqu^l ideau de federacioun qu'es pancaro coumpli. Se lou pou�to rou- man Vasile Alecsandri i� fugu� acla- ma, la Catalougno i'agu� soun ouro de triounfle em'Albert de Quintana e Francesch Matheu que, grand lau- reat de n�sti Jo fourau, pous� uno couTouno vermeialo sus lou front de Dono Mistral en la proclamant r�ino d�u Felibrige. Aqu�u mot de �felibrige, que prou- nouncie p�r lou proumi� cop, n'en sab�s la signiflcacioun. Es noste en- signe. Es l'auriflour d�u religamen p�r t�utis aqu�li que volon r�ndre soun gaiardige � la patrio em� lou revi�ure naturau e libre di prouvin- �o. Es la marco d'un mouvemen que, p�r encauso de qu�ucjuis aparenci, d'�ni l'an cresegu un mouvemen vers l'arri�. De liuen, se v�i b�n que li cou- lour vivo e s'ausis b�n que li crid fougpus; e beleu counciss�s soula- men li rebat e li resson de n�sti t\sio. Eh b�n! dis�s-vous qu'aqu�- li festo an d'ac� di rambo aus lou cors di femo. Souto li riban e li dentello, i'a li pitre redoun e ferme. e i'a li cor que baton la ftsuro d�u b�u. Lou Felibre, souto sa raubo fes- tivo, travalo au deveni de n�sti prouvin�o d'O... Oh! vous dirai pas que soun prousir�s nous sufls! Es souv�nt qu'envejan vosto acioun vi- gourouso e fegoundo. Es souv�nt que n�sti capouli�, apr�s Mistral, nous an counseia de segui vost� eis�mple. Se lou fas�n pas toujour. es que n�sti coundicioun de vido soun pas parlero, e que nosto protrpagando se m�u dins d'endeven�n�o proun difer�nto d^nc� vostre. Mai, vous l'assegure, av�n jamai perdu la Catalougno de visto, e lou liame que nous ligo s'es jama! rout.
Descripció
Puntuació | |
Títol | Veu de Catalunya, La. Any 40, núm. 10617-10629 (16-30 juny 1930) |
Descripció | Dues edicions al dia (edició de matí i edició de vespre). Popularment conegut per: La Veu. Capçalera il·lustrada amb l'escut de Catalunya, per: Lluís Domènech i Montaner. |
Matèria | Diaris |
Editor | Biblioteca de Catalunya |
Data de publicació | 2012 |
Contribuidors | Domènech i Montaner, Lluís, 1850-1923, il. |
Data del document original | 1930 |
Tipus de recurs | Text |
Format | Imatge/jpeg |
Font | Barcelona : [s.n.], 1901-[1917 (Barcelona] : Impr. de Joan Carné), Any 1, núm. 1 (1 gen. 1899)-any 47, núm. 12651 (8 gen. 1937) |
Llengua | cat |
Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1273385~S10*cat ; http://cataleg.bnc.cat/record=b1273425~S10*cat |
Gestió del drets | Còpia permesa amb finalitat d'estudi o recerca, citant la font "Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona", "Biblioteca de Catalunya". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització |
Resolució | 150 ppp |
Compressió | JPEG, compressió baixa |
Definició | 8 bits |
Característiques físiques | Original ; 53 cm |
Història de canvis | Imatge original TIFF, sense compressió, a 300 ppp |
Descripció de la pàgina
Títol | p. 1 |
Transcript | La resposta del Govern es- panyol al memor�ndum de Briand, sobre la Uni� Fede- ral europea, fou lliurada ahir pel Sots - Secretari d'Estat a VAmbaixador de Fran�a Any XL. - N.� J0.627 laEead� Diuen de Madrid que el mi- nistre de la Governaci� ha rebut els periodistes i els ha dit que la vaga de Sevilla i M�laga s'ha ext�s a Granada EDICI� DEL VESPRE fe&ooocooes3saooooft6ftooooooopooioo|ftoe�ao� Barcelona: Divendres, 27 de juny de �930 10 c�ntims BARCELONA HONORA MISTRAL Ahir. en l'expr�s de les set i di- vuit minuts del vespre, procedent de la frontera, arribaren a Barcelona els felibres senyors Albert, de Tolo- sa; Grand�, de Perpiny�; Jouveau. d'aix; Frederic Mistral (nebot); d'A- viny�, amb la seva esposa; Azema, de Montpeller, tamb� amb la seva esposa. A rebre'ls hi havia, entre altres, �) regidor senyor Alexandre Font, en representaci� de l'alcalde; Joan M. Guasch; Francesc Matheu; Bulart i Rialp; Alfons Maseras; Carbonell; M- c�ntara (pare); Rib�, cap del Ceri- monial de l'Ajunaoment; i Puigdom�- nec. La senyora de Mistral (nebot) fou obsequiada pel representant de l'al- calde amb un magn�fic pom .ie flors. Despr�s de les salutacions i pre- sentacions de rigor, els hostes, acom- panyats dels que eren a rebre'ls, es traslladaren a l'Hotel Vict�ria. Siguin benvinguts a Barcelona. VETLLADA A HONOR DE FREDERIC MISTRAL Barcelona es proposa aquests dies celebrar amb tota dignitat el cen- tenari del naixement de Frederic Mis- tral. El primer acte de la festa mistra- lenca consisteix en una important vetllada que tingu� lloc ahir ves- pre a l'Ateneu Barcelon�s. La sala d'actes de l'A'teneu era plena. Entre el distingit auditori hi havia moltes dames. Ens abstenim de donar noms per no inc�rrer en lamentables oblits. Basti dir que a la vetllada a ho- nor de Frederic Mistral hi havia re- presentat el nostre m�n pol�tic i li- terari. La presid�ncia de l'acte fou ocu- pada pel president de l'Ateneu, se- nyor Pere Coromines, el qual 'c>ia a la dreta la senyora Azema 1 els senyors Jouveau, Font, Grand� i Guasch; i a l'esquerra, la senyora Mistral i els senyors Valls i Taber- lier, en representaci� de la Diputa- ci�; Frederic Mistral (nebot) i Azema. En entrar a la sala, el senyor Valls i Taberner donava el bra� a la senyora Mistral, i el senyor Pere-- Coromines donava el seu a la se- nyora Azema. Totes dues dames ana- ven vestides a la moda t�pica pro- yen�ana. EL PRESIDENT DE L'ATENEU OBRE L'ACTE El senyor Pere Coromines, presi- dent de l'Ateneu, obre l'acte salu- dant les persones all� reunides, d'u- na manera especial els representants de l'Ajuntament i de la Diputaci�, que han volgut sumar-se a les fes- tes del Centenari de Mistral, i tam- b� els felibres que han vingut a honorar-nos amb llur pres�ncia. Es molt aplaudit. Arribada dels felibres - Vetllada a l'Ateneu Barcelon�s PARLA ALFONS MASERAS Seguidament s'aixeca a parlar al traductor de les rondalles mistralen- ques, Alfons Maseras. Parla del pa�s de Mistral; comen- �a per recordar una evocaci� que ei poeta fa, en les seves �Mem�ries�, de la serra de les Alpilles, la si- lueta llunyana de les quals es con- fonia amb el seu primer record. Tot anant cap aquesta serra, en eixir d'Aviny�diu Maseras � descobrir� Maiano, la p�tria de Mistral. Aban-:, per�, creuar� la Duren�a 1 es per- dr� en el d�dal de cru�lles, que els innombrables xiprers dibuixen sobre la plana proven�al. Maseras adre�a un cant al xiprer, arbre que all� perd el seu car�cter trist i funerari. I arriba a Maiana, despr�s d'ha- ver trobat pel cam� diversos grups de velles amb la c�fia 1 el vestit arlesians, i que devien assemblar-se a Mireia quan tenien quinze anys. En una prosa precisa i imatjada. Maseras conta la visita que f�u a la casa del poeta, les rel�quies *e- librenques que hi admir�, la im- pressi� de simplicitat que aquesta produeix, i recorda l'est�tua de Mis- tral que suara f�u aixecar la v�- dua al jardinet que li d�na entra- da; una est�tua nova C-> trinca i d'una semblan�a estricta, suficient, diu Maseras, per a plaure als seus amics camperols. Parla despr�s del Mas del Jutge, on Mistral va n�ixer i on va com- pondre �Mireia�. �Aix� com la seva vida�diu Ma- seras�la seva obra, virtualment, par- teix d'aqu�; �s a dir: la seva obra i les seves qualitats, la seva poesia sana, dol�a i patriarcal.� Del Mas del Jutge, Maseras ens fa anar, amb la seva evocali�, a la tomba del poeta, la inscriuci� lla- tina de la qual seria prou, si hom ignor�s l'obra de Mistral, per re- velar-nos el seu geni. Maseras aca- ba dient: �El poeta deman�, �n aquesta inscripci�, la gl�ria per a D�u i per a la seva Proven�a. P^r� ell fou el principal art�fex d'aques- ta darrera gl�ria. Si l'�nima pro- ven�al �s encara panteixant, �s 'ne ell l'ha feta reviure. I mentre du- rar� aquesta gl�ria qu0 ell demana per a Proven�a, durar� tamb� la del seu patriarca, la del poeta jue ens don� l'exemple de la noblesa i de la simplicitat, vivint i morint a l'humil poblet dels seus majors.� Alfons Maseras, en acabar el "fl-J bellfssim parlament, fou objecte d'u- na llarga ovaci�. PARLA JOAN CHABAS Acte seguit parl�, en nom de Va- l�ncia, Joan Chab�s, qui digu� que l'inter�s de Val�ncia per les festes del centenari Mistral, ens prova, una vegada m�s, la unitat espiritual de totes les terres que, amb m�s o A l'objecte d'evitar que els nostres clients siguin v�ctimes d'enganys, ad- vertim que el leg�tim cEXTRA� porta en el tap de suro i en el col! de la botella la inscrip- ci� CODORNIU. menys difer�ncies superficials parlen una mateixa llengua i, encara m�s, s'han nodrit d'una cultura que en el seu fons porta els elements m�s s�- lids de la nostra germanor. Ara, quan assistim a l'entussiasme i a la lluita, aqu� a Catalunya, per arrelar la individualitat forta i pre- gona de tot un poble, �s emocionant veure que tamb� a les terres valen- cianes es revifa l'esperit popular i culte de l'amor a la regi�. Coincideix amb aquest nou renai- xement valenci� que va des dels camps de l'estudi i les arts als de la pol�tica, aquest emocionant cente- nari, i Val�ncia, plena de records i entusiasme, no ha volgut �sser ab- sent. Tots els elements intel�lectuals de la ciutat, des dels m�s vells fins els m�s joves, des de �Lo Hat Penat� fins el grup de literats de l'Estel, han volgut fer viu el record de Mis- tral, que tants i tants bons amics va tenir a Val�ncia. Tamb� explic� que entre els actes organitzats pel Comit� del Centenari de Mistral, on col�laboren �Lo Rat Penat� i el C�rcol de Belles Arts, hi ha el que du aquest t�tol i dels qual s'ha encarregat la Secci� de Litera tura del darrer centre. Pot dir-se un �xit dins la limitaci� de tota exposici� monogr�fica, per- qu� s'ha arribat & recollir llibres, cartes i objectes que pels distints origens mai m�s potser no es troba- ran junts tal forma com ara. Es una exposici� amorosa. En el centre urb� i �poca com l'actual de tan diverses apari�ncies, fa goig el contrast d'aquesta cura que hem tin- gut els que hem ofert els exemplars exposats i. especialment, el senyor comte de Trigona i la Secci� de Li- teratura del C�rcol de Belles Arts, per a recollir deliciosament els re- cords rom�ntics m�s enlairats de l'Oc. El sal� on s'exposen aquests re- cords, ha estat decorat senzillament i fidelment, amb mobles 1 oblectes del 800. Joan chab�s fou aplaudit. PARLA GUILLEM* COLOM A continuaci�, fou cedida la pa- raula a Guillem Colom, cjui, en nom de Mallorca, digu�.- Senyores i senyors: Trobanfc-me circumstancialment entre vosaltres, i obligat per instigacions, tan ama- bles com per a mi imperioses, a contribuir, com a catal� de Mallorca, com diria Fra Anselm de Turmeda, a aquest cicle de festes mistralianes que avui tan solemnialment s'inau- gura, no vai? poder ni saber defu- Kir-ne. S�c el darrer dels poetes ma- llorquins, 1 si_ per atz.ar, m'exigissin els t�tols justificatius de la meva pre- s�ncia en aquest lloc, pocs podria presentar-ne, com no fos la meva traducci�, en vers, de �Nerto�, una de les filles predilectes del geni de Mistral. Excuseu, doncs, senyors, la meva insufici�ncia i prengueu-ne solament l'amor i la bona voluntat.' Diu Miquel dels S. Olivers, en el seu bell assaig �Catalunya i Mis- tral�: �Si fora del Llenguadoc existeix en el m�n un pa�s que pugui enten- dre i capir per complet la personali- tat del gran Mistral, aquest pals �s Catalunya. Comunitat d'origen, ana- logia de -vicissituds hist�riques, ger- manor de temperaments, estret pa- rentiu d'idioma, tot quant pot fer vi- brar la simpatia entre dos pobles, tot quant pot constituir-los no sols en germans, sin� en bessons; tot aix� existeix entre Catalunya i Pro- ven�a. La magnitud del gen� de Mis- tral no �s, doncs, ni podria �sser per a nosaltres cosa purament es- tranya i forastera. T� quelcom de s�mbol, encarnaci� i patriarcat de la nostra pr�pia llengua i literatura, reviscudes i rejovenides. Gr�cies a ell (com gr�cies a Jasmin, l'inefable poeta gasc�), aquestes malastrugues parles d'Oc ingressaren de bell nou, triomfalment, en les regioni del gran art, de l'art suprem i exquisit amb qu� es delecten entota la terra les porcions m�s elevades de la hu- manitat. I afegeix Joan Alcover en la seva admirable confer�ncia �La Joventut de Mistral�: La coincid�ncia del Re- naixement a Proven�a 1 Catalunya, f�u d'ambd�s pa�sos una federaci� liter�ria i el seu m�s alt represen- tant fou Mistral. D'aquesta coinci- d�ncia vingu� la cordialitat de rela- cions i el canvi continuat de visites, missives, abra�ades m�tue* i festes de fam�lia. Mistral era per tot el m�n un poeta extraordinari; per les races unides pel calor dels mateixos ideals fou, a m�s, el cabdill que en escalar les cimes de la inspiraci� po�tica, hi mantingu� arborada la senyera de la restauraci� com una flama. Per� en cap dels pobles del llevant tingu� devots tan fidels com aqu�. Mallorca, pel seu mar, pel seu cel, per certes similituds de llenguatge, ambient 1 fesomia, �s, entre els po- bles d'idioma catal�, el m�s afl a Pro- ven�a; per aix� li ha begut els alens a la poesia mistraliana i li ha tocat l'honor d'incorporar-la- a la nostra llengua. Hi ha una actualitat esti- mulant que renova entre nosaltres la mem�ria de l'autor de Mireia i �Lis Isclo d'or�. La primorosa traducci� de Maria-Ant�nia Salv�, �nica ver- si� art�stica de la poesia de Mistral a Espanya, l'ha convertit en hoste familiar dels fogars de Mallorca.� Quasi no podia �sser d'altra mane- ra: tota la tradici� mallorquina que viu i canta en el poble, amb quasib� l les mateixes supersticions i Uegendes (recordi's, si no, l'analogia emocionant de la del �Trau de la capa� amb la maUorquina de l'�Era d'Escor�a�, ma- gistralment cantada per Moss�n Cos- t�) tot el meravell�s escenari r�stec de Mallorca amb les seves �Marines� com una �Crau immensa i codolosa, �garriga, pedregars, garriga rasa�, com canta Maria-Ant�nia, i amb les seves �Marjals� i �Albuferes�, com una altra Camarga, dins on �negreja al lluny bestiar gros, i equi- [na, �movent l'esquella en l'ampla Ulber- [tat �dins el ras dilatat de la marina�; (1) tot sembla irradiar com un m�gic nimbre d'or que evoca i subratlla i transfigura l'excelsa imatge de �Mi- reia� 1 Per� aquell m�gic i multiforme paisatge de Mallorca, tan propici a la suggesti� plen�ria dels poemes de Mistral, freturava d'un bell so re- exhalar la seva profunda vibraci�. I aquest so, grat sia a D�u i en bon- hora!, ens el port� l'art de la Maria- Ant�nia. Sobre aquest art exquisit deia Joan Alcover al dinar d'honor que li oferia l'any 1918, en nom de Mallorca i Ca- talunya: Admiram en els versos pul- qu�rrims de Na Maria-Ant�nia, dots naturals deconegudes; per� admiram encara m�s altres dots que semblen filles d'una cultura refinada, una cul- tura � penes explicalble dins l'ensenya- ment elemental que reben les joves entre nosaltres, anc que sien joves de bona casa. Quan tingu� la bondat de trametre'm un exemplar de �Mi- reia�, jo vaig pensar i crec que li vaig dir: Qui li ha ensenyat a tor- nejar magistralment les estrofes, la puresa i abundor de llenguatge, el bon sentit gramatical, la saviesa ar- t�stica? A nosaltres els qui havem es- tat estudiants, bons o mals estudiants, de qualque cosa ens ha servit la vida universit�ria, la influ�ncia dels cen- tres intel�lectuals, per saludar m�s o menys aquestes disciplines que en- senyen a filtrar i aprofitar la inspi- raci� po�tica. Per� vost�, criatura privilegiada, en el recolliment de la vida casolana, lluny d'escoles i Ate- neus i biblioteques i gabinets de lec- tura, com ha fet l'aprenentatge per assolir tal domini de la t�cnica de l'art? Sembla providencial. I Joaquim Ruyra, en el seu pr�leg a la traducci� de �Lis Isclo d'or�. Per nosaltres... enamorats d'una Bu- �a-focs en aquest m�n d'injust�cies i mis�ries, iquin exemple m�s enco- ratjador que el de Mistral?... Qui m�s digne d'�sser tradu�t i nostrat? No haur�em tots de posar-hi el coll? Ah!... per�, que dif�cil �s traduir un poeta! No pot pas fer-ho tothom qui- vol... Un poeta �s m�sica i pensa- ment fosos en un acord que no pot trencar-se, sense una destrucci� es- sencial. Fer-ne una traducci� en pro- sa �s donar-ne un coneixement im- perfect�ssim... i... patrocinar sistem�- ticament una infidelitat. Fer-la en vers, en la m�trica de l'autor, �s �rdua empresa i exposada encara a major pecat, tota vegada que, per exi- g�ncies de la forma externa, sovint, sovint, s'ha de violentar i deformar l'�nima de l'original. O Scil�la o Ca- ribdis... Es gaireb� impossible pas- sar el freu.� Alabat sia D�u, la nostra madona l'ha passat airosament. Ses poesies que ens d�na en aquest tomet s�n de tal naturalesa que, despullades del moviment del ritme i de les sonori- tats de la conson�ncia, perdrien el major de llurs encants (S�. Era menester la paci�ncia d'una do- na i un geni avesat a les subtileses de la labor femenina per anarles se- guint fil per randa en llurs variades inflexions. Volien l'enginy d'una poe- tessa i... l'han trobat. Es admirable com les fila, la nostra traductora, dins un pur llenguatge catal� polsejat de sal mallorquina. S�n cr�teres primorosament treba- llades en preci�s material catal� i amb les quals d�na bo de beure l'es- pirituosa beguda mistralenca... Jo no he pas llegit mai traduccions m�s perfectes�. I aquestes s�n, se' yors, fins al present, juntament amb l'esmentada traducci� de �Nerto�, les aporta- cions dels poetes de Mallorca p�r la divulgaci� d.' l'obra de Mistral. Al- tres m�s n'hi ha en cartera. A les versions de �Mireio�, �Lis isclo dor^ i �Nerto� seguiran, si els fats que els els llibres es porten no ens s�n ad- versos, la de les �Memori e racon- te�, a hores d'ara completament en- llestida, la de �Calendau� i la de �Sis Oulivado�, ajudant a la mida de les nostres forces perqu� algun dia es pugui dur a terme l'edici� completa de la versi� catalana de les obres del gran mestre, *tan f�r- vidament desitjada per tots els bons catalans. I acabar� amb aquests versos de Mistral que a trav�s de la mal de Maria-Ant�nia fan aix� I entrat iht, si qualcu ia tronava [enutjosa nostra tasca, oh jovent, sempre en- [ davant] que �s bell fer com Mallora en flor, que lluita [coratjosa contra l'ona furient de la mar en- vejosa, sense mai comportar l'uniforme [nivell. Guillem Colom, traductor de �Ner- to� vei� el seu parlament, bri- llant�ssim, coronat amb una ovaci�. (1) Maria-Ant�nia Salv�. El Poe- ma de l'Allapasse. (2) S�n, a voltes, passades d'ocell, a voltes, tonades populars, a voltes, arpegis de m�sica cl�ssica....v< UNA POESIA DE MN. LLOREN� R1BER Seguidament Mn. Lloren� Riber lle- g� la seg�ent oda. A MISTRAL Canta el suau pag�s Virgili que la. perfum agrest d'idili i t� frescor opaca del petit riu natal que .*> voltes l'egua, en primavera, sci.r.? un penyal de la ribera aspira l'aura volandera; i queda fecundada del vent prima- veral. Mestral potent i formidable I Heu fecundada d'entranyable vitalitat la llengua selv�tica i erant. Que D�u vos d� gran novellada de crin heroica i argentada que al vent immens floti alsur�da i aixequi pols ol�mpica amb llur ga [lop sonant. Com els antics herois del Lacl que exal�a tant el vell Horaci. i que amb 1 am� callosa d'acariciar [el tros da terra i l'eina sobirana duien a port la nau romana, v�s reu cavat l'estrofa sana que t� humitat de pluja i aroma de [terr�s. Heu fet anar mil eg�es blanques que en Camarga corren franques, franques de jou i sella sota el fuet [del vent; heu fet anar mil vaques braves que ning� mai no ha fet esclaves i que davant les aig�es blaves totes a cor bruelen melodiosament Heu fet cantar com caderneres de ja marcides primaveres el gai tezz� i l'albada i el sivenc�s [lleial i en vostra estrofa remorosa com una font misteriosa de correntia fervorosa ressonen les set ibranques del R�dan [triomfal. Heu fet collars de dues vies per Nerto, flor dels antics dies en qu� Aviny�, amb tiara i capa plu- [vial solemnement pontificava 1 �Urbi et Orbi� doctrinava;- suau com l'oli el riu passava i regalaven crisma les ales del mestral. Dins una murta aponcellada, la poesia haveu trobada a l'hora inspiradora abans que el sol [se colg, � el vostre idil�li, (Gl�ria sia al �u nascut en pastoria!) ple de blat verd i d'alegria amb �mpetu d'alosa sort� volant d'un [solc. Sort� d'un solc tot fregant l'ala viva i vibrant amb la cigala �bria de ilum i vida que de cantar [es fon i dins el solc de la Proven�a que eixuga el vas de la Duren�a sense apagar la' set immensa, fa setanta anys que canta, que canta [sobre el m�n. B� exalta D�u qui s'humilia. La vostra amor per si voldria alguna gran princesa; i vos en f�- [reu do com el Booz de temps enrera a Ruta, la bruna espigolera, a Vicenteta, cistellera, a Magal�, que treia s�n cap al finestr�. I per estranya meravella se feia flor, se feia estrella, se feia anguila esquiva, se feia roure [vell i n�vol blanc que el vent transporta i rosa fresca i monja morta i al cap darrer, obrint la porta dessota els estels p�l�lids v�s d� l'e- [tern anell. Ah, si la bona reina Jana fos ara viva i sobirana! pels versos que encoll�reu com a [llebrers a mils �s ben segur que us donaria mantells i t�tols i voldria per premi bell i cortesia el caliu dol� dels llavis sobre els seus [dits gentils. Ve de Mallorca el meu navili terra de sol, mar de saflli, que emmurall� la flota d'Ulisses viat- [g^r. Mireio, flor de galania daura ma fosca poesia, com ja Na Dol�a embellia la morenor de ferro del Comte Be- renguer. INVOCACI� A FREDERIC MISTRAL Josep M. de Sagarra declam� la se- g�ent poesia: Sobre l'asfalt brunz la roda bullenta, i hi ha un bern�s naer-at a la platja, la dent de n�quel nous �.itmes inventa, i tot �s nou amb un nou maqu�latge. El desig amb la m�quina s'escur�a, el guant caoba el maxil�lar esquerda, i la bromera del cavall de cursa esquitxa de diamants la pista verda. Vivim en el ciment de l'alegria, i en el castell de focs de la tristesa, i anem venuts del tot i cada dia es mor al cel alguna espurna encesa. I no �s que nostra veu desfigurada d'aquest neguit d'avui no en faci [festa, que hi ha un mallot sobre la peU [cansada fresc de la sal de l'actual tempesta. I Si no cacem la neta melodia, ni ens ve l'ombra del p�mpol de [figuera, no reneguem per'x� del nostre dia, no �s que vulguem una altra [primavera. Vivim el nostre temps perqu� �s el [nostre, amb el punyal o amb veu parasit�ria, i no ens fa res que aquest perfum del [rostre, sia un �cid perfum de maquin�ria. Per� sobre el color de la camisa, on encongim nostra llampant peresa de ciutadans d'una follia grisa, ens plau de tant en tant la gentilesa d'una branca d'oliu de cendra pura, 0 de la sang d'una cirera viva, d'un esqueix resin�s de la natura amb la selvatgeria primitiva. Ens plau saber que les antiges reUes punxen endins les humitats morades, i que als ramats hi ha un ploriqueig [d'esquelles que s'encomana a l'herba de les [prades 1 �s un descans de febres i desvaris aves� els nostres nervis que es [malfien a contempl� els paisatges milenaris i els nius de rossinyols que no [canvien. Sort�s aquell que la paraula troba i t� tanta puresa a les entranyes, per poder dir d'una manera nova l'immutable secret de les muntanyes! Sort�s el pensament que no es [refreda davant del vol agut de les aloses, i defineix eternitats de seda dins la fr�gil ess�ncia de les roses. Per aix�, Frederic, avui, s'inclina el meu record cam� de les escales del teu mas, vers la barba de farina i el teu capell de proven�al tot ales. I el teu p�mul color de mel i sidra, i els ulls que tenen en les nits m�s [�rides el tremolor de p�rpura i de- vidre que posa el sol al llom de les [cant�rides. Per aix�, Frederic, cansats de lluna, i cansats de destil�lar tanta herba [amarga, ens ve de gust la teva empenta bruna de domador de braus de la Camarga. Perqu� en tu les paraules s�n tan [vives que treus carn i treus sang fins de les [cendres, i ens has fet m�s lluentes les olives i els llavis de les noies molt m�s [tendres. Ja sab�em el brot que somniaves, que Magali �s esquerpa i galta fina, per� �s per tu que aquestes coses [blaves ens posen una ll�grima a la nina. Perqu� la teva voluntat comen�a all� on s'atura el grinyolar dels savis: �s per tu que Proven�a �s m�s [Proven�a, perqu� tu l'has pintada amb els teus [llavis. Perqu� en el cor t'hi feien companyia, dos vents, que l'un amoixa i l'altre [espanta: un no s� qu� de D�u que tot ho espia, i un aire de pastor que nom�s canta. I per aix� del teu tranquil prestatge el nostre dit les meravelles empra, l'oli i el vi, la llana i el formatge, aix� que �s dels antics i que �s de [sempre. I si no s�n iguals lleng�es i rostres, entre tu i els d'aqu�, no s� qu� ens [passa, que sempre t'hem mirat com un dels [nostres, germ� m�s gran de la mateixa ra�a. I com m�s �.iys m�s verd de [pollancreda, i com m�s enterrat m�s viu encara, tot ple d'abelles i de cucs de seda i el nostre sol que et bat contra la [cara. I per aix� el meu llavi no es repensa en dir que el nostre cor no se [t'allunya! O Frederic! Arc�ngel de Proven�a! Prega a D�u pels ra�ms de Catalunya! PARLAMENT DE M�RIUS JAUVEAU �Dono, Messies: Es dous � moun cor, poud�s lou cr�ire, de batre vuei dins vost� pa�s tant proche d�u mi�u dins l'Ist�ri. L'esp�ci meme separo- pas. d'aiours. la Catalaugno de la Prouv�n�o, car soun estrechamen ligado p�r lou Lengad� que nous es car en t�uti. Sab�s que v�ne de z-Ais, antico capitalo de Prouv�n�o, e que z-Ais dins sis armo porto li coulour de Barcilouno. En verita, sus l'or de n�sti gl�ri passado, lusisson li qua- tre barro de sang. Nous av�s douna li Berengui�. A Ramoun f.erengui� av�n douna Dou�o d'Arle. S�nso mai cerca, i a proun aqui p�r coumprendre qu'uno grando amista ague tengu � trav�s li si�cle entre n�sti dos nacioun. Mai, moun emoucioun e moun ple- si an d'�utri resoun, d'un *ems mal vesln. e d'un tems qu'av�n cou- neigu. L'a cent an, quaucun qu'auri� pas regarda founs. auri� pouscu cr�ire que n�sti prouvin�o s'�ron desou- blidado, e, de nosto amista, dir� �o que se disi� de nosto lengo: �Morta qu'e3!� E pamens �ro vivo. Coume dins l'aire i'a de courr�nt envesible que s'arr�ston jamai de courre, coume i'a d'eleitricita que se m�uron dins l'es- p�ci, � la dessaupudo de t�uti, e qu'un jour fan giscla de belugo e d'uiau, ansin, en 1861, un fl� traves- so lou c�u, de Maiano a Figueras. Mistral mand� � Damasc Calvet l'o do superbo ounte dis: Fraire de Catalougno, escoutas! Nous [an di Que fasias peralin revi�ure e res- [plendi Un di cepoun de nosto lengo: Fraire, que lou b�u tems escampe si [blesin Sus lis �ulivo e li rasin De v�sti champ, colo e valengo!... Dis Aup i Piren�u, e la man dins [la man, Troubaire, aubouren dounc noste par- tia rouman! Ac�'s liu signe de familn... D'ome que veson r�n de-tras la mat�ri, ririen de i�u, se m'entendien dir� que lou blad prou s'engarbeira em� de ral de soul�u, e que �'amista p�u se liga em� de rai de pou�sio. En tout cas, la provo es aqui. Quouro, en 1867, vost� grand Bala- guer fugu� dins l'oubligacioun de se cerca un refuge en Franco, es aqoi�u camin lumenous de l'odo mistralen- co que l'adugu� en Prouv�n�o ounte atrour�, p�r lou re�aupre, de bras e de cor dubert. Autant-�u, dons chasque oustau, agu� sa pla�o � la taul� de famiho, e tout un an pren- gu� sa part de n�sti joio. Em� Balaguer �ro la Catalougno touto entiero que la Prouv�n�o acu- liss;� en l'embrassant. Uno novo tra- dicioun de freiresso entre Catalan e Prouven�au neissi� que, s�nso re- nega l'enciano, viraro lis iuc vers l'aveni. Ero, sus lou rousi� do� pas- sat, lou boutoun Ires e gaiard que v�n rampla�a la roso desfuiado. E coume, p�r marca sa recouneis- s�n�o d'aquelo ouspitaleta. li �patro- cls catalans� o'ufrigu�ron i Prouven- �au uno coupo d'arg�nt o�selado, li Prouven�au dins la persouno de Fre- deri Mistral, cpue Louls Roumieux, Pau Meyer e Bonaparfo Wyse acoum- pagnavon, vengu�ron sagela lou pa- che de freirsose, au mes de Mai de 1868, sus lou Mount-Serrat ounte li grasau di chirali� e di pou�to dev�- non �Coupo Santo�. Cinc mes plus tard, un group de Catalan arribaro � Sant-Rouni�-de- Prouven�o. Aqui. dins li jardin oun- te �ro nascu J�us� Boumanille, au mitan di proumi�, apr�s unc nouve- llo brassodo, Mistral i� digu�: �E quand chasco Prouv�n�o, e chasco Catalouemo, aura recounquista soun ounour, veir�s que v�sti vilo redeven- dran ci�uta; e mounte noun i'a plus qu'uno p�usso prouvinclalo, veir�s naisse lis art, veir�s cr�isse li le- tro, veir�s grandi lis ome. veir�s flouri uno nocioun.� En 1875, coume d'amourous que, p�r se rescountra plus vite, fan chas- cun sa part de camin. es � Mount- Peli� que Prouven�au e Catalan ten- gu�ron soun assemblado, aculi�s�nt dins soun brande t�uti li patrioto de la Terro d'O. D'enterin, la d�utrino de Mistral preni� de vido e de for�o, de clarta e d'estendudo. Se vesi� qu'�ro pas un retour vers lou Passat. Lou sage de Maiano sabi� b�n que lou Passat se vi�u pas dous cop, e �o que i� cercavo, �ro la fiepta que soust�n li ra�o, li lei�oun que meten li pjp- le au dre camin, e li destin aban- douna que devon se reprendre p�r l'ounour d�u present e p�r lou bonur de l'aveni. E vaqui perqu� � sa voues, en 1878, � Mount-Peli� toumom^i, Jt pople latin s'acamp�r'on, but� p�r aiqu^l ideau de federacioun qu'es pancaro coumpli. Se lou pou�to rou- man Vasile Alecsandri i� fugu� acla- ma, la Catalougno i'agu� soun ouro de triounfle em'Albert de Quintana e Francesch Matheu que, grand lau- reat de n�sti Jo fourau, pous� uno couTouno vermeialo sus lou front de Dono Mistral en la proclamant r�ino d�u Felibrige. Aqu�u mot de �felibrige, que prou- nouncie p�r lou proumi� cop, n'en sab�s la signiflcacioun. Es noste en- signe. Es l'auriflour d�u religamen p�r t�utis aqu�li que volon r�ndre soun gaiardige � la patrio em� lou revi�ure naturau e libre di prouvin- �o. Es la marco d'un mouvemen que, p�r encauso de qu�ucjuis aparenci, d'�ni l'an cresegu un mouvemen vers l'arri�. De liuen, se v�i b�n que li cou- lour vivo e s'ausis b�n que li crid fougpus; e beleu counciss�s soula- men li rebat e li resson de n�sti t\sio. Eh b�n! dis�s-vous qu'aqu�- li festo an d'ac� di rambo aus lou cors di femo. Souto li riban e li dentello, i'a li pitre redoun e ferme. e i'a li cor que baton la ftsuro d�u b�u. Lou Felibre, souto sa raubo fes- tivo, travalo au deveni de n�sti prouvin�o d'O... Oh! vous dirai pas que soun prousir�s nous sufls! Es souv�nt qu'envejan vosto acioun vi- gourouso e fegoundo. Es souv�nt que n�sti capouli�, apr�s Mistral, nous an counseia de segui vost� eis�mple. Se lou fas�n pas toujour. es que n�sti coundicioun de vido soun pas parlero, e que nosto protrpagando se m�u dins d'endeven�n�o proun difer�nto d^nc� vostre. Mai, vous l'assegure, av�n jamai perdu la Catalougno de visto, e lou liame que nous ligo s'es jama! rout. |
Etiquetes
Comentaris
Afegir un comentari per p. 1