Veu de Catalunya, La. Any 40, núm. 10617-10629 (16-30 juny 1930)

              La resposta del Govern es-
panyol al memor�ndum de
Briand, sobre la Uni� Fede-
ral europea, fou lliurada ahir
pel Sots - Secretari d'Estat
a   VAmbaixador de Fran�a

Any XL. - N.� J0.627

laEead�

Diuen de Madrid que el mi-
nistre de la Governaci� ha
rebut els periodistes i els ha
dit que la vaga de Sevilla i
M�laga s'ha ext�s a Granada

EDICI�   DEL   VESPRE

fe&ooocooes3saooooft6ftooooooopooioo|ftoe�ao�

Barcelona:  Divendres,  27  de juny  de  �930

10  c�ntims

BARCELONA HONORA MISTRAL

Ahir. en l'expr�s de les set i di-
vuit minuts del vespre, procedent de
la frontera, arribaren a Barcelona
els felibres senyors Albert, de Tolo-
sa; Grand�, de Perpiny�; Jouveau.
d'aix; Frederic Mistral (nebot); d'A-
viny�, amb la seva esposa; Azema,
de Montpeller, tamb� amb la seva
esposa.

A rebre'ls hi havia, entre altres,
�) regidor senyor Alexandre Font, en
representaci� de l'alcalde; Joan M.
Guasch; Francesc Matheu; Bulart i
Rialp; Alfons Maseras; Carbonell; M-
c�ntara (pare); Rib�, cap del Ceri-
monial de l'Ajunaoment; i Puigdom�-
nec.

La senyora de Mistral (nebot) fou
obsequiada pel representant de l'al-
calde amb un magn�fic pom .ie
flors.

Despr�s de les salutacions i pre-
sentacions de rigor, els hostes, acom-
panyats dels que eren a rebre'ls,
es traslladaren a l'Hotel Vict�ria.

Siguin benvinguts a   Barcelona.

VETLLADA  A   HONOR

DE   FREDERIC   MISTRAL

Barcelona es proposa aquests dies
celebrar amb tota dignitat el cen-
tenari del naixement de Frederic Mis-
tral.

El primer acte de la festa mistra-
lenca consisteix en una important
vetllada que tingu� lloc ahir ves-
pre a l'Ateneu Barcelon�s.

La sala d'actes de l'A'teneu era
plena. Entre el distingit auditori hi
havia  moltes dames.

Ens abstenim de donar noms per
no inc�rrer en lamentables oblits.
Basti dir que a la vetllada a ho-
nor de Frederic Mistral hi havia re-
presentat el nostre m�n pol�tic i li-
terari.

La presid�ncia de l'acte fou ocu-
pada pel president de l'Ateneu, se-
nyor Pere Coromines, el qual 'c>ia
a la dreta la senyora Azema 1 els
senyors Jouveau, Font, Grand� i
Guasch; i a l'esquerra, la senyora
Mistral i els senyors Valls i Taber-
lier, en representaci� de la Diputa-
ci�; Frederic Mistral (nebot) i Azema.

En entrar a la sala, el senyor
Valls i Taberner donava el bra� a
la senyora Mistral, i el senyor Pere--
Coromines donava el seu a la se-
nyora Azema. Totes dues dames ana-
ven vestides a la moda t�pica pro-
yen�ana.

EL PRESIDENT  DE L'ATENEU
OBRE   L'ACTE

El senyor Pere Coromines, presi-
dent de l'Ateneu, obre l'acte salu-
dant les persones all� reunides, d'u-
na manera especial els representants
de l'Ajuntament i de la Diputaci�,
que han volgut sumar-se a les fes-
tes del Centenari de Mistral, i tam-
b� els felibres que han vingut a
honorar-nos amb  llur pres�ncia.

Es molt aplaudit.

Arribada dels felibres  -  Vetllada a l'Ateneu Barcelon�s

PARLA ALFONS  MASERAS

Seguidament s'aixeca a parlar al
traductor de les rondalles mistralen-
ques, Alfons Maseras.

Parla del pa�s de Mistral; comen-
�a per recordar una evocaci� que ei
poeta fa, en les seves �Mem�ries�,
de la serra de les Alpilles, la si-
lueta llunyana de les quals es con-
fonia amb el seu primer record. Tot
anant cap aquesta serra, en eixir
d'Aviny�diu Maseras � descobrir�
Maiano, la p�tria de Mistral. Aban-:,
per�, creuar� la Duren�a 1 es per-
dr� en el d�dal de cru�lles, que els
innombrables xiprers dibuixen sobre
la plana proven�al. Maseras adre�a
un cant al xiprer, arbre que all�
perd el seu car�cter trist i funerari.
I arriba a Maiana, despr�s d'ha-
ver trobat pel cam� diversos grups
de velles amb la c�fia 1 el vestit
arlesians, i que devien assemblar-se
a Mireia quan tenien quinze anys.

En una prosa precisa i imatjada.
Maseras conta la visita que f�u a
la casa del poeta, les rel�quies *e-
librenques que hi admir�, la im-
pressi� de simplicitat que aquesta
produeix, i recorda l'est�tua de Mis-
tral que suara f�u aixecar la v�-
dua al jardinet que li d�na entra-
da; una est�tua nova C-> trinca i
d'una semblan�a estricta, suficient,
diu Maseras, per a plaure als seus
amics camperols.

Parla despr�s del Mas del Jutge,
on Mistral va n�ixer i on va com-
pondre  �Mireia�.

�Aix� com la seva vida�diu Ma-
seras�la seva obra, virtualment, par-
teix d'aqu�; �s a dir: la seva obra
i les seves qualitats, la seva poesia
sana,  dol�a i patriarcal.�

Del Mas del Jutge, Maseras ens
fa anar, amb la seva evocali�, a
la tomba del poeta, la inscriuci� lla-
tina de la qual seria prou, si hom
ignor�s l'obra de Mistral, per re-
velar-nos el seu geni. Maseras aca-
ba dient: �El poeta deman�, �n
aquesta inscripci�, la gl�ria per a
D�u i per a la seva Proven�a. P^r�
ell fou el principal art�fex d'aques-
ta darrera gl�ria. Si l'�nima pro-
ven�al �s encara panteixant, �s 'ne
ell l'ha feta reviure. I mentre du-
rar� aquesta gl�ria qu0 ell demana
per a Proven�a, durar� tamb� la
del seu patriarca, la del poeta jue
ens don� l'exemple de la noblesa
i de la simplicitat, vivint i morint
a l'humil poblet  dels seus  majors.�

Alfons Maseras, en acabar el "fl-J
bellfssim parlament, fou objecte d'u-
na llarga ovaci�.

PARLA JOAN CHABAS

Acte seguit parl�, en nom de Va-
l�ncia, Joan Chab�s, qui digu� que
l'inter�s de Val�ncia per les festes
del centenari Mistral, ens prova, una
vegada m�s, la unitat espiritual
de totes les terres que, amb m�s o

A l'objecte d'evitar que
els nostres clients siguin
v�ctimes d'enganys, ad-
vertim que el leg�tim
cEXTRA� porta en el
tap de suro i en el col!
de la botella la inscrip-
ci� CODORNIU.

menys difer�ncies superficials parlen
una mateixa llengua i, encara m�s,
s'han nodrit d'una cultura que en el
seu fons porta els elements m�s s�-
lids de la nostra germanor.

Ara, quan assistim a l'entussiasme
i a la lluita, aqu� a Catalunya, per
arrelar la individualitat forta i pre-
gona de tot un poble, �s emocionant
veure que tamb� a les terres valen-
cianes es revifa l'esperit popular i
culte de l'amor a la regi�.

Coincideix amb aquest nou renai-
xement valenci� que va des dels
camps de l'estudi i les arts als de
la pol�tica, aquest emocionant cente-
nari, i Val�ncia, plena de records i
entusiasme, no ha volgut �sser ab-
sent.

Tots els elements intel�lectuals de
la ciutat, des dels m�s vells fins els
m�s joves, des de �Lo Hat Penat�
fins el grup de literats de l'Estel,
han volgut fer viu el record de Mis-
tral, que tants i tants bons amics va
tenir a Val�ncia.

Tamb� explic� que entre els actes
organitzats pel Comit� del Centenari
de Mistral, on col�laboren �Lo Rat
Penat� i el C�rcol de Belles Arts, hi
ha el que du aquest t�tol i dels qual
s'ha encarregat la Secci� de Litera
tura del darrer centre.

Pot dir-se un �xit dins la limitaci�
de tota exposici� monogr�fica, per-
qu� s'ha arribat & recollir llibres,
cartes i objectes que pels distints
origens mai m�s potser no es troba-
ran junts tal forma com ara.

Es una exposici� amorosa. En el
centre urb� i �poca com l'actual de
tan diverses apari�ncies, fa goig el
contrast d'aquesta cura que hem tin-
gut els que hem ofert els exemplars
exposats i. especialment, el senyor
comte de Trigona i la Secci� de Li-
teratura del C�rcol de Belles Arts,
per a recollir deliciosament els re-
cords rom�ntics m�s enlairats de
l'Oc.

El sal� on s'exposen aquests re-
cords, ha estat decorat senzillament
i fidelment, amb mobles 1 oblectes
del 800.

Joan chab�s fou aplaudit.

PARLA   GUILLEM*  COLOM

A continuaci�, fou cedida la pa-
raula a Guillem Colom, cjui, en nom
de Mallorca, digu�.-

Senyores i senyors: Trobanfc-me
circumstancialment entre vosaltres,
i obligat per instigacions, tan ama-
bles com per a mi imperioses, a
contribuir, com a catal� de Mallorca,
com diria Fra Anselm de Turmeda,
a aquest cicle de festes mistralianes
que avui tan solemnialment s'inau-
gura, no vai? poder ni saber defu-
Kir-ne. S�c el darrer dels poetes ma-
llorquins, 1 si_ per atz.ar, m'exigissin
els t�tols justificatius de la meva pre-
s�ncia en aquest lloc, pocs podria
presentar-ne, com no fos la meva
traducci�, en vers, de �Nerto�, una
de les filles predilectes del geni de
Mistral.

Excuseu, doncs, senyors, la meva
insufici�ncia i prengueu-ne solament
l'amor i la bona voluntat.'

Diu Miquel dels S. Olivers, en el
seu bell assaig �Catalunya i Mis-
tral�:

�Si fora del Llenguadoc existeix
en el m�n un pa�s que pugui enten-
dre i capir per complet la personali-
tat del gran Mistral, aquest pals �s
Catalunya. Comunitat d'origen, ana-
logia de -vicissituds hist�riques, ger-
manor de temperaments, estret pa-
rentiu d'idioma, tot quant pot fer vi-
brar la simpatia entre dos pobles,
tot quant pot constituir-los no sols
en germans, sin� en bessons; tot
aix� existeix entre Catalunya i Pro-
ven�a. La magnitud del gen� de Mis-
tral no �s, doncs, ni podria �sser
per a nosaltres cosa purament es-
tranya i forastera. T� quelcom de
s�mbol, encarnaci� i patriarcat de la
nostra pr�pia llengua i literatura,
reviscudes i rejovenides. Gr�cies a
ell (com gr�cies a Jasmin, l'inefable
poeta gasc�), aquestes malastrugues
parles d'Oc ingressaren de bell nou,
triomfalment, en les regioni del
gran art, de l'art suprem i exquisit
amb qu� es delecten entota la terra
les porcions m�s elevades de la hu-
manitat.

I afegeix Joan Alcover en la seva
admirable confer�ncia �La Joventut
de Mistral�: La coincid�ncia del Re-
naixement a Proven�a 1 Catalunya,
f�u d'ambd�s pa�sos una federaci�
liter�ria i el seu m�s alt represen-
tant fou Mistral. D'aquesta coinci-
d�ncia vingu� la cordialitat de rela-
cions i el canvi continuat de visites,
missives, abra�ades m�tue* i festes
de fam�lia. Mistral era per tot el m�n
un poeta extraordinari; per les races
unides pel calor dels mateixos ideals
fou, a m�s, el cabdill que en escalar
les cimes de la inspiraci� po�tica, hi
mantingu� arborada la senyera de
la restauraci� com una flama.

Per� en cap dels pobles del llevant
tingu� devots tan fidels com aqu�.

Mallorca, pel seu mar, pel seu cel,
per certes similituds de llenguatge,
ambient 1 fesomia, �s, entre els po-
bles d'idioma catal�, el m�s afl a Pro-
ven�a; per aix� li ha begut els alens
a la poesia mistraliana i li ha tocat
l'honor d'incorporar-la- a la nostra
llengua. Hi ha una actualitat esti-
mulant que renova entre nosaltres la
mem�ria de l'autor de Mireia i �Lis
Isclo d'or�. La primorosa traducci�
de Maria-Ant�nia Salv�, �nica ver-
si� art�stica de la poesia de Mistral
a Espanya, l'ha convertit en hoste
familiar dels fogars de Mallorca.�

Quasi no podia �sser d'altra mane-
ra: tota la tradici� mallorquina que
viu i canta en el poble, amb quasib�
l les mateixes supersticions i Uegendes

(recordi's, si no, l'analogia emocionant
de la del �Trau de la capa� amb la
maUorquina de l'�Era d'Escor�a�, ma-
gistralment cantada per Moss�n Cos-
t�) tot el meravell�s escenari r�stec
de Mallorca amb les seves �Marines�
com una �Crau immensa i codolosa,
�garriga, pedregars, garriga rasa�,
com canta Maria-Ant�nia, i amb les
seves �Marjals� i �Albuferes�, com
una altra Camarga, dins on
�negreja al lluny bestiar gros, i equi-

[na,
�movent l'esquella en l'ampla Ulber-

[tat
�dins el ras dilatat de la marina�; (1)
tot sembla irradiar com un m�gic
nimbre d'or que evoca i subratlla i
transfigura l'excelsa imatge de �Mi-
reia� 1

Per� aquell m�gic i multiforme
paisatge de Mallorca, tan propici a
la suggesti� plen�ria dels poemes de
Mistral, freturava d'un bell so re-
exhalar la seva profunda vibraci�. I
aquest so, grat sia a D�u i en bon-
hora!, ens el port� l'art de la Maria-
Ant�nia.

Sobre aquest art exquisit deia Joan
Alcover al dinar d'honor que li oferia
l'any 1918, en nom de Mallorca i Ca-
talunya: Admiram en els versos pul-
qu�rrims de Na Maria-Ant�nia, dots
naturals deconegudes; per� admiram
encara m�s altres dots que semblen
filles d'una cultura refinada, una cul-
tura � penes explicalble dins l'ensenya-
ment elemental que reben les joves
entre nosaltres, anc que sien joves
de bona casa. Quan tingu� la bondat
de trametre'm un exemplar de �Mi-
reia�, jo vaig pensar i crec que li
vaig dir: Qui li ha ensenyat a tor-
nejar magistralment les estrofes, la
puresa i abundor de llenguatge, el
bon sentit gramatical, la saviesa ar-
t�stica? A nosaltres els qui havem es-
tat estudiants, bons o mals estudiants,
de qualque cosa ens ha servit la vida
universit�ria, la influ�ncia dels cen-
tres intel�lectuals, per saludar m�s o
menys aquestes disciplines que en-
senyen a filtrar i aprofitar la inspi-
raci� po�tica. Per� vost�, criatura
privilegiada, en el recolliment de la
vida casolana, lluny d'escoles i Ate-
neus i biblioteques i gabinets de lec-
tura, com ha fet l'aprenentatge per
assolir tal domini de la t�cnica de
l'art? Sembla providencial.

I Joaquim Ruyra, en el seu pr�leg
a la traducci� de �Lis Isclo d'or�.
Per nosaltres... enamorats d'una Bu-
�a-focs en aquest m�n d'injust�cies i
mis�ries, iquin exemple m�s enco-
ratjador que el de Mistral?... Qui
m�s digne d'�sser tradu�t i nostrat?
No haur�em tots de posar-hi el coll?
Ah!... per�, que dif�cil �s traduir un
poeta! No pot pas fer-ho tothom qui-
vol... Un poeta �s m�sica i pensa-
ment fosos en un acord que no pot
trencar-se, sense una destrucci� es-
sencial. Fer-ne una traducci� en pro-
sa �s donar-ne un coneixement im-
perfect�ssim... i... patrocinar sistem�-
ticament una infidelitat. Fer-la en
vers, en la m�trica de l'autor, �s
�rdua empresa i exposada encara a
major pecat, tota vegada que, per exi-
g�ncies de la forma externa, sovint,
sovint, s'ha de violentar i deformar
l'�nima de l'original. O Scil�la o Ca-
ribdis... Es gaireb� impossible pas-
sar el freu.�

Alabat sia D�u, la nostra madona
l'ha passat airosament. Ses poesies
que ens d�na en aquest tomet s�n de
tal naturalesa que, despullades del
moviment del ritme i de les sonori-
tats de la conson�ncia, perdrien el
major de llurs encants  (S�.

Era menester la paci�ncia d'una do-
na i un geni avesat a les subtileses
de la labor femenina per anarles se-
guint fil per randa en llurs variades
inflexions. Volien l'enginy d'una poe-
tessa i... l'han trobat. Es admirable
com les fila, la nostra traductora, dins
un pur llenguatge catal� polsejat de
sal mallorquina.

S�n cr�teres primorosament treba-
llades en preci�s material catal� i
amb les quals d�na bo de beure l'es-
pirituosa beguda mistralenca... Jo no
he pas llegit mai traduccions m�s
perfectes�.

I aquestes s�n, se' yors, fins al
present, juntament amb l'esmentada
traducci� de �Nerto�, les aporta-
cions dels poetes de Mallorca p�r la
divulgaci� d.' l'obra de Mistral. Al-
tres m�s n'hi ha en cartera. A les
versions de �Mireio�, �Lis isclo dor^ i
�Nerto� seguiran, si els fats que els
els llibres es porten no ens s�n ad-
versos, la de les �Memori e racon-
te�, a hores d'ara completament en-
llestida, la de �Calendau� i la de
�Sis Oulivado�, ajudant a la mida
de les nostres forces perqu� algun
dia es pugui dur a terme l'edici�
completa de la versi� catalana de
les obres del gran mestre, *tan f�r-
vidament desitjada per tots els bons
catalans.

I acabar� amb aquests versos de
Mistral que a trav�s de la mal de
Maria-Ant�nia  fan   aix�

I  entrat iht, si  qualcu  ia  tronava

[enutjosa

nostra tasca,  oh jovent,  sempre en-

[ davant]   que   �s  bell

fer com Mallora en flor,  que lluita

[coratjosa
contra l'ona furient de la  mar en-
vejosa,
sense     mai    comportar    l'uniforme

[nivell.

Guillem Colom, traductor de �Ner-
to� vei� el seu parlament, bri-
llant�ssim, coronat amb una ovaci�.

(1)    Maria-Ant�nia Salv�. El Poe-
ma de l'Allapasse.

(2)    S�n, a voltes, passades d'ocell,
a voltes, tonades populars, a voltes,
arpegis de m�sica cl�ssica....v<

UNA  POESIA

DE MN.  LLOREN�  R1BER

Seguidament Mn. Lloren� Riber lle-
g� la seg�ent oda.

A MISTRAL

Canta el suau pag�s Virgili
que la. perfum agrest d'idili
i t� frescor opaca del petit riu natal
que .*> voltes l'egua, en primavera,
sci.r.?  un penyal  de  la ribera
aspira  l'aura  volandera;
i  queda fecundada  del vent prima-
veral.

Mestral potent i formidable I
Heu fecundada d'entranyable
vitalitat la llengua  selv�tica i erant.
Que D�u vos d� gran novellada
de  crin heroica i argentada
que al vent immens floti alsur�da
i aixequi pols ol�mpica amb llur ga
[lop sonant.

Com els antics herois del Lacl
que exal�a tant el vell Horaci.
i que amb 1 am� callosa d'acariciar

[el tros
da terra i l'eina sobirana
duien a  port la nau  romana,
v�s  reu cavat l'estrofa sana
que t� humitat de pluja i aroma de

[terr�s.

Heu fet anar mil eg�es blanques
que en Camarga corren franques,
franques de jou i sella sota el fuet

[del vent;
heu fet anar mil vaques braves
que ning� mai no ha fet esclaves
i que davant les aig�es blaves
totes a cor bruelen melodiosament

Heu fet cantar com caderneres
de ja marcides primaveres
el gai tezz� i l'albada i el sivenc�s

[lleial
i en vostra estrofa remorosa
com una font misteriosa
de correntia fervorosa
ressonen les set ibranques del R�dan

[triomfal.

Heu fet collars de dues vies
per Nerto, flor dels antics dies
en qu� Aviny�, amb tiara i capa plu-

[vial
solemnement pontificava
1  �Urbi  et Orbi�  doctrinava;-
suau com l'oli el riu passava
i regalaven crisma les ales del mestral.

Dins una murta aponcellada,
la poesia haveu trobada
a l'hora inspiradora abans que el sol

[se colg,
�  el  vostre idil�li,   (Gl�ria sia
al �u nascut en pastoria!)
ple   de  blat verd  i   d'alegria
amb �mpetu d'alosa sort� volant d'un

[solc.
Sort�  d'un solc tot fregant l'ala
viva i vibrant amb la cigala
�bria de ilum i vida que de cantar

[es fon
i dins el solc de la Proven�a
que eixuga el vas de la Duren�a
sense apagar la' set immensa,
fa setanta anys que canta, que canta
[sobre el m�n.

B�  exalta D�u qui s'humilia.
La vostra amor  per  si voldria
alguna gran princesa;  i vos en f�-

[reu do
com el Booz de temps enrera
a Ruta, la bruna espigolera,
a Vicenteta, cistellera,
a Magal�, que treia s�n cap al finestr�.

I per estranya meravella
se feia flor, se feia estrella,
se feia anguila esquiva, se feia roure

[vell
i n�vol blanc que el vent transporta
i rosa fresca i monja morta
i al cap darrer, obrint la porta
dessota els estels p�l�lids v�s d� l'e-
[tern anell.

Ah, si la bona reina Jana
fos ara viva i sobirana!
pels  versos   que   encoll�reu  com  a
[llebrers a mils
�s ben segur que us donaria
mantells i t�tols i voldria
per premi bell i cortesia
el caliu dol� dels llavis sobre els seus
[dits gentils.

Ve de Mallorca el meu navili
terra de sol, mar de saflli,
que emmurall� la flota d'Ulisses viat-

[g^r.
Mireio, flor de galania
daura ma fosca poesia,
com ja Na Dol�a embellia
la morenor de ferro del Comte Be-
renguer.

INVOCACI�   A   FREDERIC  MISTRAL

Josep M. de Sagarra declam� la se-
g�ent poesia:

Sobre l'asfalt brunz la roda bullenta,
i hi ha un bern�s naer-at a la platja,
la dent de n�quel nous �.itmes inventa,
i tot �s nou amb un nou maqu�latge.

El desig amb la m�quina s'escur�a,
el guant caoba el maxil�lar esquerda,
i la bromera del cavall de cursa
esquitxa de diamants la pista verda.

Vivim en el ciment de l'alegria,
i en el castell de focs de la tristesa,
i anem venuts del tot i cada dia
es mor al cel alguna espurna encesa.

I no �s que nostra veu desfigurada
d'aquest neguit d'avui no en faci

[festa,
que hi ha un mallot sobre la peU

[cansada
fresc de la sal de l'actual tempesta.

I Si no cacem la neta melodia,

ni  ens ve l'ombra del p�mpol de

[figuera,
no reneguem per'x� del nostre dia,
no �s que vulguem una altra

[primavera.

Vivim el nostre temps perqu� �s el

[nostre,

amb el punyal o amb veu parasit�ria,

i no ens fa res que aquest perfum del

[rostre,

sia un �cid perfum de maquin�ria.

Per� sobre el color de la camisa,
on encongim nostra llampant peresa
de ciutadans d'una follia grisa,
ens plau de tant en tant la gentilesa

d'una branca d'oliu de cendra pura,

0  de la sang d'una cirera viva,
d'un esqueix resin�s de la natura
amb la selvatgeria primitiva.

Ens plau saber que les antiges reUes
punxen endins les humitats morades,
i que als ramats hi ha un ploriqueig
[d'esquelles
que s'encomana a l'herba de les

[prades

1  �s un descans de febres i desvaris
aves� els nostres nervis que es

[malfien
a contempl� els paisatges milenaris
i els nius de rossinyols que no

[canvien.

Sort�s aquell que la paraula troba
i t� tanta puresa a les entranyes,
per poder dir d'una manera nova
l'immutable secret de les muntanyes!

Sort�s el pensament que no es

[refreda
davant del vol agut de les aloses,
i defineix eternitats de seda
dins la fr�gil ess�ncia de les roses.

Per aix�, Frederic, avui, s'inclina
el meu record cam� de les escales
del teu mas, vers la barba de farina
i el teu capell de proven�al tot ales.

I el teu p�mul color de mel i sidra,
i els ulls que tenen en les nits m�s

[�rides
el tremolor de p�rpura i de- vidre
que posa el sol al llom de les

[cant�rides.

Per aix�, Frederic, cansats de lluna,
i cansats de destil�lar tanta herba

[amarga,
ens ve de gust la teva empenta bruna
de domador de braus de la Camarga.

Perqu� en tu les paraules s�n tan

[vives
que treus carn i treus sang fins de les

[cendres,
i ens has fet m�s lluentes les olives
i els llavis de les noies molt m�s

[tendres.

Ja sab�em el brot que somniaves,
que Magali �s esquerpa i galta fina,
per� �s per tu que aquestes coses

[blaves
ens posen una ll�grima a la nina.

Perqu� la teva voluntat comen�a
all� on s'atura el grinyolar dels savis:
�s per tu que Proven�a �s m�s

[Proven�a,
perqu� tu l'has pintada amb els teus

[llavis.

Perqu� en el cor t'hi feien companyia,
dos vents, que l'un amoixa i l'altre

[espanta:
un no s� qu� de D�u que tot ho espia,
i un aire de pastor que nom�s canta.

I per aix� del teu tranquil prestatge
el nostre dit les meravelles empra,
l'oli i el vi, la llana i el formatge,
aix� que �s dels antics i que �s de

[sempre.

I si no s�n iguals lleng�es i rostres,
entre tu i els d'aqu�, no s� qu� ens

[passa,
que sempre t'hem mirat com un dels

[nostres,
germ� m�s gran de la mateixa ra�a.

I com m�s �.iys m�s verd de

[pollancreda,
i com m�s enterrat m�s viu encara,
tot ple d'abelles i de cucs de seda
i el nostre sol que et bat contra la

[cara.

I per aix� el meu llavi no es repensa
en dir que el nostre cor no se

[t'allunya!
O Frederic! Arc�ngel de Proven�a!
Prega a D�u pels ra�ms de Catalunya!

PARLAMENT   DE M�RIUS  JAUVEAU

�Dono,  Messies:

Es dous � moun cor, poud�s lou
cr�ire, de batre vuei dins vost� pa�s
tant proche d�u mi�u dins l'Ist�ri.

L'esp�ci meme separo- pas. d'aiours.
la Catalaugno de la Prouv�n�o, car
soun estrechamen ligado p�r lou
Lengad� que nous es car en t�uti.

Sab�s que v�ne de z-Ais, antico
capitalo de Prouv�n�o, e que z-Ais
dins sis armo porto li coulour de
Barcilouno. En verita, sus l'or de
n�sti gl�ri passado, lusisson li qua-
tre barro de sang. Nous av�s douna
li Berengui�. A Ramoun f.erengui�
av�n douna Dou�o d'Arle.

S�nso mai cerca, i a proun aqui
p�r coumprendre qu'uno grando
amista ague tengu � trav�s li si�cle
entre n�sti dos nacioun.

Mai, moun emoucioun e moun ple-
si an d'�utri resoun, d'un *ems mal
vesln. e d'un tems qu'av�n cou-
neigu.

L'a cent an, quaucun qu'auri� pas
regarda founs. auri� pouscu cr�ire
que n�sti prouvin�o s'�ron desou-
blidado, e, de nosto amista, dir� �o

que se disi� de nosto lengo: �Morta
qu'e3!�

E pamens �ro vivo. Coume dins
l'aire i'a de courr�nt envesible que
s'arr�ston jamai de courre, coume i'a
d'eleitricita que se m�uron dins l'es-
p�ci, � la dessaupudo de t�uti, e
qu'un jour fan giscla de belugo e
d'uiau, ansin, en 1861, un fl� traves-
so lou c�u, de Maiano a Figueras.
Mistral mand� � Damasc Calvet l'o
do superbo ounte dis:

Fraire de Catalougno, escoutas! Nous

[an di
Que   fasias  peralin  revi�ure   e   res-

[plendi
Un di cepoun de nosto  lengo:
Fraire, que lou b�u tems escampe si

[blesin
Sus lis �ulivo e li rasin
De v�sti champ, colo e valengo!...
Dis Aup i  Piren�u,   e  la  man dins

[la man,
Troubaire, aubouren dounc noste par-
tia rouman!
Ac�'s liu signe de familn...

D'ome que veson r�n de-tras la
mat�ri, ririen de i�u, se m'entendien
dir� que lou blad prou s'engarbeira
em� de ral de soul�u, e que �'amista
p�u se liga em� de rai de pou�sio.
En tout cas, la provo es aqui.
Quouro, en 1867, vost� grand Bala-
guer fugu� dins l'oubligacioun de se
cerca un refuge en Franco, es aqoi�u
camin lumenous de l'odo mistralen-
co que l'adugu� en Prouv�n�o ounte
atrour�, p�r lou re�aupre, de bras
e de cor dubert. Autant-�u, dons
chasque oustau, agu� sa pla�o � la
taul� de famiho, e tout un an pren-
gu�  sa  part  de   n�sti  joio.

Em� Balaguer �ro la Catalougno
touto entiero que la Prouv�n�o acu-
liss;� en l'embrassant. Uno novo tra-
dicioun de freiresso entre Catalan
e Prouven�au neissi� que, s�nso re-
nega l'enciano, viraro lis iuc vers
l'aveni. Ero, sus lou rousi� do� pas-
sat, lou boutoun Ires e gaiard que
v�n rampla�a la roso desfuiado.

E coume, p�r marca sa recouneis-
s�n�o d'aquelo ouspitaleta. li �patro-
cls catalans� o'ufrigu�ron i Prouven-
�au uno coupo d'arg�nt o�selado, li
Prouven�au dins la persouno de Fre-
deri Mistral, cpue Louls Roumieux,
Pau Meyer e Bonaparfo Wyse acoum-
pagnavon, vengu�ron sagela lou pa-
che de freirsose, au mes de Mai de
1868, sus lou Mount-Serrat ounte li
grasau di chirali� e di pou�to dev�-
non  �Coupo Santo�.

Cinc mes plus tard, un group de
Catalan arribaro � Sant-Rouni�-de-
Prouven�o. Aqui. dins li jardin oun-
te �ro nascu J�us� Boumanille, au
mitan di proumi�, apr�s unc nouve-
llo brassodo, Mistral i� digu�: �E
quand chasco Prouv�n�o, e chasco
Catalouemo, aura recounquista soun
ounour, veir�s que v�sti vilo redeven-
dran ci�uta; e mounte noun i'a plus
qu'uno p�usso prouvinclalo, veir�s
naisse lis art, veir�s cr�isse li le-
tro, veir�s grandi lis ome. veir�s
flouri uno nocioun.�

En 1875, coume d'amourous que,
p�r se rescountra plus vite, fan chas-
cun sa part de camin. es � Mount-
Peli� que Prouven�au e Catalan ten-
gu�ron soun assemblado, aculi�s�nt
dins soun brande t�uti li patrioto de
la Terro d'O.

D'enterin, la d�utrino de Mistral
preni� de vido e de for�o, de clarta
e d'estendudo. Se vesi� qu'�ro pas
un retour vers lou Passat. Lou sage
de Maiano sabi� b�n que lou Passat
se vi�u pas dous cop, e �o que i�
cercavo, �ro la fiepta que soust�n
li ra�o, li lei�oun que meten li pjp-
le au dre camin, e li destin aban-
douna que devon se reprendre p�r
l'ounour d�u present e p�r lou bonur
de l'aveni.

E vaqui perqu� � sa voues, en
1878, � Mount-Peli� toumom^i, Jt
pople latin s'acamp�r'on, but� p�r
aiqu^l ideau de federacioun qu'es
pancaro coumpli. Se lou pou�to rou-
man Vasile Alecsandri i� fugu� acla-
ma, la Catalougno i'agu� soun ouro
de triounfle em'Albert de Quintana
e Francesch Matheu que, grand lau-
reat de n�sti Jo fourau, pous� uno
couTouno vermeialo sus lou front
de Dono Mistral en la proclamant
r�ino d�u Felibrige.

Aqu�u mot de �felibrige, que prou-
nouncie p�r lou proumi� cop, n'en
sab�s la signiflcacioun. Es noste en-
signe. Es l'auriflour d�u religamen
p�r t�utis aqu�li que volon r�ndre
soun gaiardige � la patrio em� lou
revi�ure naturau e libre di prouvin-
�o. Es la marco d'un mouvemen que,
p�r encauso de qu�ucjuis aparenci,
d'�ni l'an cresegu un mouvemen
vers l'arri�.

De liuen, se v�i b�n que li cou-
lour vivo e s'ausis b�n que li crid
fougpus; e beleu counciss�s soula-
men li rebat e li resson de n�sti
t\sio. Eh b�n! dis�s-vous qu'aqu�-
li festo an d'ac� di rambo aus lou
cors di femo. Souto li riban e li
dentello, i'a li pitre redoun e ferme.
e i'a li cor que baton la ftsuro d�u
b�u.

Lou Felibre, souto sa raubo fes-
tivo, travalo au deveni de n�sti
prouvin�o d'O... Oh! vous dirai pas
que soun prousir�s nous sufls! Es
souv�nt qu'envejan vosto acioun vi-
gourouso e fegoundo. Es souv�nt que
n�sti capouli�, apr�s Mistral, nous
an counseia de segui vost� eis�mple.
Se lou fas�n pas toujour. es que
n�sti coundicioun de vido soun pas
parlero, e que nosto protrpagando
se m�u dins d'endeven�n�o proun
difer�nto d^nc� vostre.

Mai, vous l'assegure, av�n jamai
perdu la Catalougno de visto, e lou
liame que nous ligo s'es jama! rout.