RESSOIIGIMENT
,5t1 MA RI: La tremenda lliçó — F. F.:La situació de Catalunya —Pere Mas i Perera:
La República Catalana del 1931 — Ramón Subirats: Anecdotari - M. Serra i Moret:
14 d' abril de 1935 — Jordi Casanova Cap a la banda del Montsant... — El
Consell de la Comunitat Catalana als catalans d'arreu del món — Missatge,
a 1' Anglaterra i Grècia — Gràcia B. cd: Llorenç: R etallet de sol S. LI. S.: Amb
comentari o sense... - - Eh Jocs Florals de la Llengua Catalana — Notícies
GRAVATS Francesc Macià — Clau dio A rrau, dibuix al carbó, per R. Subirats —
L'Ermita de Santa Magdalena en el1/1,:ntsant — Aspecte general de Gratallops
Dibuix al legèric, per J. Planes-Cases
ABRIL 9 4 1 OFICINES:
PERGAMINO 244
NÚMERO 297 BUENOS AIRES
Associació Protectora
de l'Ensenyança Catalana
LLIBRES en venda:
Enric Bagué: HISTORIA, per a infants i grans $
Lluís G. Castellà: ARITMETICA PRACTI
CA
D. Dalmau-Gener: UNA ALTRA MENA
D'AMOR
M. de Pascual: LECTURES D'INFANTS „
Manuel de Montoliu: MANUAL DE LITE
RATURA
Ferran Boter: CURS DE COMPTABILITAT „
J. M. de Sagarra: VIDA PRIVADA (2 vo's.
novel la)
Francesc Trabal: VALS (Premi Crcixells 1936) „
2
4.
1.
.'")()
3.
4.50
Comandef a l'ASSOCIACIÓ PROTECTORA
DE LENSENYANÇA CATALANA
Chacabuco 863, Bueno! Airef
ASSOCIACIÓ CATALANA DE SOCORS MUTUAL
MONTEPIODEMONTSERRAT
La vella i prestigiosa Associació dels catalans,
que ofereix àmplies garanties i la màxima assistència
als seus afiliats
Quola mensual $ 2 m n
Victoria 1911
Feu-vos-en soci
8111 NOS AIRES U T. 47, 8950
Ph
Directora Fca. LLONCH de FONTOVA
30 Anys d' Ensenyança Professional
TALL CONFECCIÓ
Des dels primers mesos alumna pot
tallar i confeccionar els seus
COTILLES i FAIXES, inclús oriopeciiques
CAPELLS
Curs pràctic sense teoría.
Preparem per a ingrés a casa de Modes
LABORS - LLENCERIA
DIBUIX PINTURA - MÚSICA
Cursos abreujats per a professionals.
Examens lliures.
Atorguem Diplomes
(Mencionant aquesta revista gaudirà
d' un descompte en ;a mensualitat).
Sol.licifi informes a
RIVADAVIA, 1966 U.T. 48, Pasco 1852
L' Atlántida
Olis de cuina i de taula.
Vendes a l'engròs i a la menuda.
•
Joan Pantebre •
ESTADOS UNIDOS, 1599
U.T. 38 Mnyo 9717
OTILL PluiNSIÓ FONT
COMODITATf PEIR A FAMILIEÍ
CONFORT II PREUf MÓDICf
ii(5)
MORENO 55z BUENOS AIRES
U. T. 33, Avenída 3 1 2 5
r EI QUERANDI
Venda de CAFES i TES
Classes fines
Torreíacció
diària
Moreno 592 al 600 i Perú 302
Telèfons 33, 7894 i 9952
PRIMERA FABRICA ARGENTINA
de,
NEULES, CUBANITOS I BOMBONS
LA VIENESA
le
Ramon Abadal
RUENOS AIRES
U.T. 60 Cabalbto,7098
AYMÁ
CONFECCIONS FINES EN CAMISEPIA
DEFENSA 7711
TELÈFON.. 33 - 3421
RESSORGIMENT y XXVI BUENOS AIRES, ABRIL.1911 Núm. CCXCVII
La tremenda Iliçó
A-.,6)1.1ESTS dies commemorem en silenci el desè ani
versari de la República Catalana gestada i proclamada
per aquell sant baró, patriota exemplar, que fou Francesc
Macià.
El dolor de la pàtria i, també, —perquè no dir-ho?—
el propi dolor que cada català nacional sent vivíssim dintre
Sel4 pel gran esfondrament, fan que la gloriosa efemèrides
passi en silenci. Un silenci, però, que potser és més eloqüent
que totes les paraules i tots els discursos que li volguéssim
dedicar. Tots sentim en els actuals moments la gravetat de
l'hora que passa i la responsabilitat d'un comportament digne
tothora a fi que les possibilitats que l'horitzó europeu, al
roig viu de la gran contesa lièl-lica, promet als catalans com
una nova albada reivindicadora, no ens trobi desunits, desay
ticulats, sense un nucli responsable que pugui parlar en nom
de Catalunya, quan sigui hora.
Amb el record feliç d'aquells dies de mitjan abril del
1931, percebem la tristesa del nostre cor en comprovar que
aquell sacrifici de Catalunya per tal que Espanya pogués
desempellegar-se per sempre del règim ominós de la monar
quia; aquell sacrifici de què parlà Francesc Macià al "seu"
puble, des del balcó del Palau de la Genera!itat, el dia 17
d'abril després d'haver hagut d'acceptar la comminació dels
tres ministres espanyols; aquell sacrifici no va pas ésser cor
respost per Espanya quan va. venir l'hora de fer efectiva la
paraula empenyada d'acceptar l'Estatut d'Autonomia que el
puble català "lliurement es donés en plebiscit". Tots sabem
que l'Estatut que com un rosegó de pa ens fou concedit, no
era pas el que el poble va. plebiscitar; no era pas, per con
següent, el que expressava la voluntat de Catalunya, sinó un
Estatut forjat dins les carts constituents espanyoles pels ene
mics que Catalunya tenia entre la gent "liberal", entre la
"democràcia" republicana. I ja sabem, durant la guerra, el
respecte que a aquests mateixos "amics" nostres els meresqué l'Estatut per ells elaborat i l'amor a la llibertat dels altres,
demostrada en trasll,'clar-se el govern a Barcelona i apode
rar-se violentament dels serveis i atribucions de la Generalitat.
Però la nostra tristesa no prové precisament de consta
tar aqueixa deslleialtat dels republicans espanyols envers la
inalterable i mai desmentida lleialtat catalana per la Repú
blica, car sabem per l'experiència dels fets incontestables que
els espanyols, siguin d'esquerra o siguin de dreta, no accep
taran mai que Catalunya es cunstitueixi d'acord a 1:s seves
necessitats i característiques de nació. Un elemental concepte
polític els ho aconsella, i nosaltres no els retreurem pas el
fet que s'hi aferrin àdhuc amb les dents.
El que ens apena, allò que constitueix per nosaltres el
problema més incomprensible, el que no ens sabem acabar
és que els polítics catalans no sàpiguen veure una cosa tan
simple, tan a la llum dia i tan repetidament continuada
a través dels anys i de la història, com és ara el fet de la
mala voluntat que ens porten els espanyols per mor de la
nostra personalitat nacional que ningú no pot negar. I que
s'obstinin encara, fins a les darreres conseqüències, a seguir
la tàctica de col.labgració com si realment tingués raó Bena
vente quan diu que "todos somos unos", i no posseíssim una
llengua, i un caràcter i uns costums propis que ho desmen
teixen rodonament.
Adhuc quan es parla de sobirania política, quan s'ac
cepta el fet d'un Estat Català' independent, hom creu adient
fer protestes de bon veinatge i parlar de finestres ben esba
tanades, d'horitzons extensos i d'ànsies de germanor univer
sal, com si no existís una tradició catalana en aquest sentit,
i com si el poble català no fos liberal de mena i es volgués
deixar ofegay per un règim regressiu. absolutista, de finestres
closes.
No amics, cal reaccionar. No ens ha de fer por una Ca
talunya independent. Amb un poble com el català fóra, no
en dubteu, una república modèlica per poca cosa que de si
propi hi posessin els polítics.
No vulguem oblidar-la la lliçó d'aquests darrers anys (i
de sempre). Recordeu les illusions que ens férem amb una
Espanya Republicana, liberal i comprensiva. I aneu comp
tant: Azafia, Alcalá Zamora, Largo Caballero, Prieto, Sán
chez Román, Negrín.
Catalunya, catalans! Ja ho deia Macià l'any 1933, als
últims dies de la seva. vida preciosa: "Haurem de fer un
altre 14 d'abril, però eminentment català". I això que encara
no s'havia esdevingut un 6 d'octubre, ni un 18 de juliol amb
totes les seves conseqüències tràgiques per Catalunya.
Catalunya, catalans! No hi més remei ni altra solució
si és que realment volem ésser lliures.
El demés vindrà per afegidura. Tant universals com vul
gueu, amb finestres obertes i amb els braços estesos; gene
rosos, comprensius i amb una amor sense límit per a tots els
homes i pobles de la terra. Però catalans, i lliures!, abans, per
a poder-ho realitzar.
La siwació de CaRilunya
111- 'APARENT submisió del poble
català al règim establert per Fran,
co causa a les ànimes senz'lles una in
quietud i un neguit tan grans que àd
huc si es mira sota l'aspecte col-lectiu
influeix molt en l'estat de prostració en
què es troben els nuclis de catalans de
pertot Amèrica. La poca, gairebé nul-la,
correspondència que ens ve de la pà
tria, acaba de descoratjar a aquells que
no estan acostumats a subtilitzar respecte
els factors que obliguen els nostres fa
miliars a dir-nos coses sense suc ni bruc
i a no queixar-se de la terrible situació
en què romanen sota la bota militar que
els oprimeix.
Realment si haguéssim de jutjar pel
que ens diuen les lletres que arriben de
Catalunya —la majoria de les lletres
hauríem de témer per la sort del nostre
país. Però és que més que allò que diuen
tenen importància per allò que deixen de
dir. Generalment veureu que expressen,
amb una concisió i un laconisme extrems,
conceptes per demés insulsos sobre la
salut i el benestar. I bé, el fet q-ue no
més ens diguin que estan bé i no sà
piguen encetar aquells temes d'altres
èpoques en què ens parlaven de festes,
de política, d'excursions, de collites, etc.,
significa que llur estat d'esperit no els
dóna per a explaiar-se i es limiten a in
formar-nos que cap dolor físic no els
colpeix. I aquest llenguatge mut de Ilurs
4791
silencis és molt més expressiu, moit més
eloqüent, potser, que tot allò que ens
poguessin dir, si els ho permetessi.n. Per
què dins del seu mutisme endevinem to
ta la tragèdia que estan vivint i tot el
sofriment moral i material que els col
peix.
Sempre hi ha, però, qui, cansat de
callar, assaja mitjans d'expressió a fi
de donar entenent quelcom del molt
que pateixen. I així veiem que un de's
motius que els dóna més resultat és la
guerra europea. I a base d'ella ens par
len de la repercussió que té a Catalunya
i els serveix de pretext per a posar en
evidència la trista situació en què es
troben per causa de la guerra "maleïda".
Però vós veieu de seguit que la "maleï
da" no és aquesta que ara devasta Eu
ropa, sinó la que devastà Catalunya.
I la mare que espera la visita del fill,
promesa en cada carta, contesta a aquest
que, "per ara" no hi pensi en anar-hi,
mentre no es "normalitzi la situació"
que la guerra "maleïda" ha alterat fo
namentalment; que si ella i tots els seus
familiars poguessin, el que farien fóra
venir-se'n cap ací. 0 bé aquell pare qui
aconsella al fill que no envIi més pesse
tes perquè, per mor de la "guerra ma
leïda", no hi ha "seguretat" de rebre
les, per no dir que no arriben al seu
destí. I així successivament.
Alguna vegada, però, hom rep una
Ilctra d'algú qui té la gosadia de pro
var la suspicàcia del censor contant-vos
en una forma més o menys enginyosa
la veritable situacig) del país. En una
d'aquestes, vinguda fa poc, hom pogué
llegir en un marge aprofitat pel cen
sor, i escrit amb tinta vermella: "Esto
y mucho más que se calla es lo que está
sucediendo".
Ja veieu, doncs, corn no cal prendre
al peu de la lletra el contingut de les
cartes que ens escriuen de la Pàtria. Hem
de tenir present que no poden dir el
què pensen i el que voldrien. El règim
República CaLal
ARA fa justament deu anys, Cata
lunya visqué un dels moments
més joiosos de la seva història: la pro
clamació de l'Estat Català que havia
d'ésser integrat a la Federació de Repú
bliques Ibèriques, i la consegüent for
mació del Govern provisional de la Re
pública Catalana.
Aquells mots del President Macià:
"En nom del poble de Catalunya pro
clamo l'Estat Català, que amb tota la
cordialitat procurarem integrar a la Fe
deració de Repúbliques Ibèriques..."
van gravar-se en la ment dels catalans
per a sempre. No era una promesa més,
com les que, gratuitament, solien fer
li tals i tals polítics. Era una realitat
tangible, encara en un ambient d'incer
tesa, però gràvida de possibilitats d'es
tabilització.
Era un quart de tres de la tarda d'a
quell 14 d'abril quan el President Fran
cesc Macià es disposava a parlar als ca
talans del balcó estant del Palau de la
Generalitat, enmig d'una gran expec
tació. Era aquell un dels grans moments
d'emoció que ha viscut la nostra Cata
lunya. Amb quina ànsia era esperada
la presa de possessió del Palau!
Més tard, Macià apareixia de nou al
balcó per dir: "En nom del poble, he
pres possessió del Govern de Catalunya.
El poble ens ha donat el seu vot per4 què governem la Ciutat i jo, en nom de
Catalunya, em faig càrrec del seu go
vern i us dic que ací restem disposats
a defensar les seves llibertats. Espero
que el poble sabrà fer el mateix. D'ací
no ens ens treuran sinó morts. També
us dic que ens hem de fer dignes de la
4792
an
per Pere Mas i Perera
llibertat que acabem de reconquerir i
espero que el poble ,$abra, si cal, morir
com nosaltres per defensar-la."
I de seguida queci constituït el Go
vern provisional de la República Ca
talana, en aquesta fprma: Presidència,
Francesc Macià; Politica, Ventura Gas
sol; Instrucció, Rafael Campalans; De
fensa, Joan Casanoves; Economia i Tre
ball, Manuel Serra i Moret; Obres Pú
bliques, Vidal Rossell; Hisenda, Casi
mir Giral, i Comunicacions, Manuel
Carrasco i Formiguera.
El dia 17 van arribar a Barcelona els
tres ministres del Govern de la Repúbli
ca Espanyola per a parlamentar amb el
de Catalunya. Va ésser, com ja s'ha dit
fa temps, un acte de força dissimulat.
I, al cap de tres dies d'ésser ciutadans
de l'Estat Català republicà, els catalans
esdeveníem ciutadans de I-Estat republi
cà espanyol.
La República Catalana del 1931 no
és, però, un fet essencialment, exclusi
vament català. Hi ha una correlació pe
ninsular (Eibar, Barcelona, Saragossa,
Palma ) que obliga a situar aquella
gesta dintre del marc peninsular i de
l'atmosfera política espanyola. Ja en la
preparació del seu adveniment hi ha un
"colze a colze" entre catalanistes i no
catalanistes, grups proletaris i militars,
i fins i tot en la composició del govern
provisional hi veurem un lerrouxista.
Però allò que dortà a aquella gesta
un sentit realment i efectivament autòc
ton, va ésser el triomf esclatant no pas
de terror els ho impedeix. Els pocs con
nacionals que de tant en tant n'arriben,
ben clar ens diuen que la gent s'hi man,
té íntegra, que cada dia que passa és
més forta, per bé que continguda, la
protesta del poble, i que com més temps
transcorre menys partidaris li van que
dant a Franco, car aquells mateixos que
el seguien al principi se n'allunyen de
senganyats i es constitueixen en els seus
més temibles adversaris.
—Ni els mateixos generals _que l'a
companyen li són fidels— ens deia l'al
tre dia un nouvingut— car esperen l'o
casió de poder-se'n desempallegar, con
vençuts que únicament fent-ho així te
nen la possibilitat que demà el poble
oblidi l'actitud que adoptaren durant la
guerra civil, car és indubtable que àd
huc el mateix Franco veu que el règim
per ell implantat no es pot sostenir
que el retorn de la democràcia és inevi
table.
F. F.
a del 1931
d'un partit republicà espanyol, sinó el
de les candidatures patrocinades i ava
lades per Francesc Macià. És ell qui,
audaçment, decantà cap a una Repú
blica Catalana el triomf electoral del
12 d'abril a Catalunya. Sense ell, sense
la seva gran popularitat, sense el seu
gran abrandament, sense el seu cop d'au
dàcia possiblement no hauríem viscut a
quells tres grans dies inoblidables, ni
Catalunya hauria gaudit —amb les li
mitacions imposades-- dels set anys i es
catx d'autonomia.
Per això, la República Catalana del
1931 és més a prop de l'intent de pro
clamació de l'Estat Català de l'any 1873
que no pas de la República Catalana del
1641. Efectivament, la República del
1641 fou una exigència francesa per a
ajudar als catalans contra l'agressió fi
lipista, mentre que la del 1931, com la
del 1873, eren la reacció espontània del
poble enfront d'un règim caduc que
s'enruna. Si existeix, com he remarcat
en altres articles, un paral.lelisme entre
els dos Presidents de les Repúbliques Ca
talanes del 1641 i del 1931, no pot par
lar ningú d'un paral.lelisme entre llurs
efímeres creacions. Pot haver-hi mo
ments d'igual intensitat emotiva, però
llur procés evolutiu i llur ambient són
totalment diversos. I és que les separa
un fet: la caiguda del 1714. Així, la
República del 1641 és un acte defensiu,
mentre que la del 1931 deriva d'un acte
ofensiu de caràcter pacífic.
En ordre a l'evolució del sentiment
patriòtic dels catalans, la República Ca
talana del 1931 és la culminació de la
renaixença político-literària. L'Estat Ca,
talà del 1873 és a l'Estat Català del
1931 el que la literatura catalana dels
inicis de la Renaixença és a la produc
ció literària noucentista. És també el
triomf del catalanisme polític que un dia
trobava l'home que feia sorgir corn una
promesa, com un cà'cul d.e possibilitats,
la Mancomunitat i que, uns decennis
després, tornava a trobar, en un partit
polític diferent, l'home que realitzava,
que feia tangible i vivaç la creació del
règim autonòmic tan somniat i desitjat.
L'error greu fou el d'aquells que creien
que una gesta així només podia ésser
acomplerta per gent d'una mateixa es
cola, o d'una disciplina i una categoria
social determinades i exclusives. Així fou
corn els homes que havien sostingut anys
i anys el postulat d'una autonomia din
tre de l'Estat espanyol van veure, amb
desencís, dissimulat per la mateixa mag
nitud del fet, com el miracle que ells
creien poder acomplir dintre del rè
gim monàrquic que van sostenir fins al
final, es produïa, com per art d'encan
tament, d'una manera planera i joiosa
en les mans d'aquell català arrauxat que
ells solien titllar de foll i d.e somniador.
Tant no era aquell un fet merament
català, que, a les darreries de la seva
vida, Macià, com hem dit en altra oca
sió, creia necessari fer un altre 14 d'a
bril, però totalment català.
Amb tot aquesta és la seva grà
cia—, el 14 d'abril del 1931 assenyala
un gran triomf catalanista. I avui que
podem contemplar els fets amb una cer
ta perspectiva, el que més ens dol és
que aquella República del 1931, no tin
gués una falca de caràcter internacional
que l'afiancés o bé un sistema federatiu
que li donés estabilitat dintre de l'àrea
peninsular. (L'ambient espanyo-1 no era
propici del tot a les autonomies i el pro,
cés que per al reconeixement d'aquestes
estatuia la Constitució republicana del
1931 resultava lent i més aviat afavo
ria l'oposició d'inconvenients als dalers
legítims dels pobles que la volien). Per
no lluitar, el poble català va acceptar la
transformació de la República Catala
na en Govern de la Generalitat de Ca
talunya, supeditat a rcdructura orgà
nica que establís la Constitució. La pro
mulgació de l'Estatut elaborat per les
Corts de Madrid minvà el radi d'acció
cid Govern català i el ritme parsimoniós
que es Governs republicans donaren al
traspàs de serveis Ii rcduiren encara res
fera efectiva d'atribucions. Tot amb tot,
la fe de Catalunya en el seu esdevenidor
esplendent era ben palesa. L'ampliació
del sistema a.,Itonòmic era ia albirador
(Euzkadi, Galícia, València, Mallorca...)
i els catalans en podíem treure un gran
partit per a la salvaguarda de les insti
tucions nostres. Altrament, res no hau
ria impedit, si no la reunió, la bona amis
tat i col-laboració de les terres de parla
catalana que detenta rEstat espanyol, i
la influència, prevista mol aviat per
Maurràs, sobre la part de Catalunya in,
corporada a l'Estat francès.
Mancà, ben cert, a la República Ca
talana del 1931, si voleu, el fet que fos
filla de l'acció coordinada, no ja de tots
els catalans, sinó tots els catalanis
tes. Si la unió no va ésser-ne la causa,
és innegable que la República de Ma
cià produí un ample moviment de soli
daritat nacional, que potser no va és
Francesc Macià, President de la República
Catalana en 1931
ser convenientment aprofitat o endegat.
El fet és que, a les eleccions del 12 d'a
bril, els regionalistes són al govern de la
Monarquia espanyola i lluiten contra dos
importants sectors del catalanisme. La
Lliga va fer el d.ia 15, per boca del se
nyor Abadal, una adhesió platònica al
Govern català, peró, de fet, la Lliga Re
gionalista no va adherir-se mai al nou
règim. (El senyor Cambó, el 15 d'abril,
de París estant, —home d'afers que és,
més que altra cosa-- -va limitar-se a de
clarar a l'agència Havas la necessitat
que "nosa!tres —digué—, els homes que
posseïm alguna autoritat als cercles fi
nancz,rs, proclamem sense preocupar-nos
de l'agraiment i del respecte que merei
xera el nostre gest que tenim fe en el
Govern de la República". Bells mots
que no Ii impedeixen, però, de prestar.
suport a Franco com adés a Primo de
Rivera, per criticar-los més endavant).
Va &ser la Lliga Catalana —l'hereva
que l'any 1933 va proclamat: "la seva
incorporació sense reserves, al règim re
publicà, sense que això vulgui dir que
estigui d'acord amb lleis i fins preceptes
constitucionals". Com sempre, l'escola
de la Lliga deixava una porta oberta
per a escapolir-se. I la prova és que, tot
i les rotundes afirmacions del senyor
d'Abadal —que volem creure sinceres— -
que -posem una limitació a tots els nos
tres contactes, a totes les nostres inter
vencions amb altres partits en allò que
fa referència a la política general es
panyola, i és la condició precisa que
aquells partits reconeguin el fet i el dret
de l'autonomia de Catalunya, sense el
reconeixement dels quals nosaltres no hi
podem tenir contacte, com no sigui d'o
posició i de guerra'', malgrat aquestes
protestes de fidelitat, seus "illustres
amics- e's senyors Ventosa i Calvell,
Duran i Ventosa, Tallada, Valls i Ta
verner, Montoliu i altres corn el propi
senyor Cambó van cuitar a recolzar, amb
diners o amb llur prestació personal, el
règim unitarista i anticatalà que encara
impera.
Dels altres sectors catalanistes, Acció
Catalana, afectada d'estrabisme polític,
pren part ben sola a les eleccions, cosa
de què després els seus prohoms van pe
nedir-se. Van ésscr les esquerres cata
lanes —catalanistes, republicans i so
cialistes— les úniques que hi van veu
re clar i català. Triomfant, Macià va
tenir un gest de gran patriota en voler
un element d'Acció Catalana al Govern
provisional de la República Catalana
—Manuel Carrasco— i en acceptar Ni
colau d'Olwer corn representant de tots
els partits catalanistes i republicans al
Govern provisional de la República Es
panyola.
Han passat deu anys i els esdeveni
ments ens permeten de contemplar amb
perspectiva històrica aquella República
Catalana, que és ensems record i espe
rança nostra.
Els catalans que podem celebrar-ne
amb llibertat aquests primers deu anys,
hem de fer vots fervents perquè sigui
tangible aviat el nou Estat Català i que,
sense haver d'ésser esquerp, pugui viure
sense angúnies ni entrebancs una vida
de germanor amb les altres terres de la
nosra parla, i de cooperació i bon veï
natge amb els pobles coIlindants i amics,
perquè una Catalunya reclosa en ella
mateixa o lliurada del tot al narcisisme,
sense una projecció exterior; trairia a
quella Catalunya immortal, nacional i
universal alhora, que la Història ens re
corda i que tant ens ha d'enorgullir.
En el record d'aquella República Ca
talana del 1931, tota joiosa, i a l'em
pkr de rombra guiadora del seu Presi
dent Francesc Macià i Llussà, proposem,
nos de donar a la Catalunya lliure que
vindrà- l'alegria, l'ample sentit humà, la
noble ambició i rafany constructiu i pro
gressiu que especialment aquells tres dies
gloriosos aureolaren i entusiasmaren tot
el poble cata14,
4793
o
3
C D
•••^'N
FI
F1ANQUEN poques hores perquè
Guaiaquil resti al fons del sac
entre les ciutats ja visitades, en el nos
tre recorregut, i ací ens teniu encara da
vant del cavallet, amb els carbons que
serven la tebior dels retrats tot just en
llestits, i encarats amb un altre perso
natge: Claudio Arrau.
Va pels deu anys que la figura del
notable pianista xilè ha esdevingut fa
miliar en tot el continent americà; uns
anys en els quals a través de la creixent
inventiva periodística, les més belles imat
ges, com una pluja de pètals han anat
caient a l'entorn del seu nom. Hom ar
riba a dir que és el Listz rediviu, i que
amb la seva tècnica perfecta les obres que
interpreta al piano es fonen en grapa i
cmoció amb les dels propis autors.
Hom sap que el seu mestre, l'alemany
Martin Krausse, té per una de les se
ves normes de tècnica fer tocar el piano
a les fosques, i aquesta condició l'ha
posada a prova el deixeble en el decurs
de la seva carrera artística. Fou a
Nordamèrica quan una vegada, en ple
Concert, es varen apagar els llums, i
Arrau va seguir tocant fins al final de
la peça, ço que l'auditori va subratllar
amb una formidable ovació.
Hem anat a casa de la Doctora Re
beca Minutto, compatriota i amiga del
pianista. Amb la seva veu agradosa de
soprano lleugera la simpàtica xilena ens
ha dit:
4794
"Claudio estarà encantat de posar
per a vostè. M'ha promès venir demà
matí a les nou, i ací mateix Ii podrà fer
el retrat".
Arrau va arribar ahir, de Quito;
aquesta nit dóna un concert, i demà
ha de partir de nou, cap a Lima. I en
aquestes hores brevíssimes, pastades
amb la cremor de l'aire i del sol tro
picals, u hem de fer un retrat.
Fidels a la consigna, a les nou del
matí ja som al clymicili convingut. Ja
tot és disposat, però els minuts es van
escolant fins que, a les deu, en lloc del
p;..nista arriba un miLsatge d'aquest,
excusant-se per haver-se adormit, ço
que decideix la Doctora a sortir a cer
car-lo.
* * *
—Perdonin. He mancat a la paraula,
contra el meu costum!
—No ha estat pas per un motiu blas
mable. Ben segur que s'haurà recollit
molt tard.
—Vostè és català?
—Cent per cent.
—Jo també en soc, una mica. El meu
pare era nascut a:Catalunya; la meva
mare, anglesa.
I en dir-li que a'ixià és un honor més
per la nostra raça, l'artista somriu, afa
lagat. —Si anéssim, a pintar? diem.
—Anem. Però sento que haurà d'a
profitar el temps. Em cal repassar el
Concert d'avui, i no em resta més que
una hora cEsponibie.
Diu això amb veu sedosa i moda's
afinats, aquest home que presenta una
ferma contextura : Alt; ben plantat; ros;
ulls clars de color de "tabac blond".
Quan es va acabant l'hora de treballar,
sortosament aprofitada, la Doctora Re
beca trenca el silenci:
—Clauclio! Males noves. Descartat
per dolent el piano de l'Empresa, només
hem trobat el del senyor "tal", que el
prestaria sota unes condicions usuràries
ens cal solucionar això immediata
ment, o bé aquesta nit no hi haurà
Concert. '
L'artista visiblemcnt apesarat ens diu:
—Si no li és molest podríem repren
dre la sessió a la tarda.
I quedem en retrobar-nos a les tres.
Les tres p. m.
En aquest espai de quatre hores sem
bla que el conflicte del piano s'ha re
solt. Ens resten pocs minuts per a po
sar final a aquesta entrevista, tan cas
tigada d'interrupcions. Si en sortim bé,
serà quelcom de miracle, perquè, a més
el nostre model, potser encara sota la
nervios.tat del passat contratemps mira
i remira el seu rellotge de polsera.
Abans que ell parli, cuitem a dir-li:
—Bé, es.t;mat mestre. Això ja està
llest.
—Tan aviat7
I mirant el treball, diu: Oh! Esplèn
did. És esplèndid.
* * *
Mentre Arrau repassava, pel progra
ma de la nit, la Doctora Minutto ha
preparat una recepció en honor seu.
Entre els invitats que han anat arri
bant, com una vintena, hi ha dos es
Lriprors: Alfredo Pareia Díez-CansejL
Demetrio Aguilera Malta, considerats
veritables mestres de la novella del Trey
p'c. Ouan l'homenatjat arriba a la re
unió és saludat amb un cordial aplau
diment general; no dóna la mà a nin
gú, car tots el coneixen, i s'ass-m en
tre els dos novellistes. La mestressa de
la casa va oferint personalment boci
nets de "torta chilena" i suc d.'ananàs,
gelat. I dura fins a la nit, una tertúlia
an;mada i espiritual.
Ouan el moment del comiat general
arriba aprofitem la circumstància per a
fixar el carbó, i en això, Claudio Ar
rau se'ns acosta a l'oïda i ens diu bai
xet, baixet:
--Deixi-me'l veure un altre cop. Vull
servar la impressió d'aquesta meravella!
Guaiaquil, 1940.
Ramon Subirats
14 d" Abril de 19,31
La Repúb CaL5lana
per M. Serra i Moret
1-A fa
'
deu anys, peró smbla que
e_ faci deu centúries. El temps no
mes compta per la importància dels es
devernments que registra.
El temps va començar a córrer ver
tiginosament a les primeries de rany
1930. Per rabril de 1931, ja tots co
mcnçàvem a ésser vells. Els prohoms d'
Acció Catalana ens anunciaren a Com
panys, C•mp•l•ns i a mi en una reunió
que celebràrem a l'Ateneu Polytèchni
cum que no volien unir-se a nosaltres
perquè no representàvem cap força.
Quan vegeren que els nostres actes es
traduien en esclats de públic i d'entu
siasme, encara tingueren menys interès
a associar-se amb nosaltres. Peró el 12
d'a•ril s'esdevingué resclafada general.
Vàrem restar sols, triomfants, enmig del
camp, i quan sortia el sol del dia 13,
cns dispersàvem per a descansar, sense
saber ben bé què fer amb la victória.
L'únic que tenia • intuició clara de
resdevenidor era Lluís Companys. A les
onze del matí del dimarts, dia 14, el te
lèfon de la meva casa de Pineda no pa
rava. Entre els missatges que rebia, el
de Campalans era imperatiu: —Vina
tot seguit. En Macià et demana.— No
vaig tenir temps de posar el cotxe en
marxa. Un amic s'havia parat amb el seu
auto, ornat amb la bandera d.e les qua
tre barres i restrella solità.ria, a la porta
de casa meva, disposat a dur-me on fos
necessari.
Per Calella, per Canet i per Arenys,
la gent ens saludava riallera, pressentint
la imminència de grans coses. A Mata
ró, els treballadors de les fàbriques, en
compte d'anar a dinar, s'havien aplegat
espontàniament a les rambles. Em fou
impos.sible seguir avant. Portat per la
onada humana vaig aterrar a la gran
diosa portada de la Casa de la Ciutat
on els municipals i els guardes impro
visats m'obriren pas escala amunt. Allà
les discussions foren violentes. L'à majo
ria volia que es fes la proclamació de la
Rcpública espanyola. El venerable Josep
Abril —afusellat ignominosament pels
franquistes juntament amb el seu fill
sentia per a mi un afecte paternal i va
acceptar la meva solució conciliadora.
Faríem • proclamació de la República,
pura i simple, i jo em cuidaria "extra
oficialment- de mat'sar-la, car no te
níem la certesa que el moviment pogués
reeixir a Espanya. I jo vaig dir que
"Catalunya la República,
amb Espanya contra Espanya'' i que
oferícm les nostres ■ des per a la defen
sa del règini naixent.
Tothom va estar conforme, i vaig po
der seguir la meva via encoratjat per
radhesió çordial d aquell poble ingenu
i entusiasta. Peró rincident d.e Mataró
va privar-me darribar a temps a la Ge
neralitat per a la proclamació de la Re
púbrca Catalana feta per Macià, des
del balcó principal de la Plaça de Sant
Jaume, davant d'un grup de vianants
encuriosits que aplaudiren amb
fervorosa adhesió.
Quan • vaig arribar la plaça ja era
plena i els mossos de rEsquadra conte
nien la multitud frisosa d.'estrenver les
mans al capdill de Catalunya. Él nou
Ii
cap de les forces, Preèz arràs, em va
rebre amb una ampla i amb
les Ilàgrimes als ulls. En el Saló de Sant
Jordi, Macià va abraçar-me emocionat,
exclamant: Quina Ilàstima que no ha
gueu arribat a temps!
I va començar la desfilada intermina
ble, les innombrables i contínues estre
tes de mans, la recepció de telegrames i
missatges de tot arreu i de tons vibrants
i efusius. Aviat es va saber que a Ma
drid s'havia proclamat la República i
els altaveus anaven trametent a les mul
titud.s les noves les adhes'ons, entre
aplaudiments i mánifestacions de sere
na alegria. Macià havia de sortir al
halcó de tant en tant, i les mostres
fecte que rebia caldejaven l'aire i aixe
caven una remor :difusa i perllongada
com la de la ventada a través de la sel
va.
Cap al tard vàrem reunir-nos per a
constituir Govern. Jo mateix va'g escriu
re en Ilapis, en una quartilla, la Ilista que
Macià va Ilegir a la gentada enfervo
rida a rencendre's els fanals d.e la gran
balconada: Macià,. President d.e la Re
púb'ica Catalana; ' Casanoves, Ministre
de Defensa; Gassoi, de l'Interior; Cam
palans, de Cultun; i Educació; Serra i
Moret, d'Economia i Treball; Giralt, de
F;nances; Carrasco, de Comunicacions
i Assistència; Vidal Rossell, d'Obres
Aquest fou el Govern de la Rep
ca Catalana d.el 14 d'Abril. C,om que
Carrasco no era present, jo vaig subs
tituir-lo, anomenari un nou, Director de
Correus i Telègrafs i anant personal
ment a les Oficines Centrals a deposar
i expulsar el vell 'Director, la resistèn
cia del qual —única en aquella diada
havia produit una colissió violenta amb
trets i ferits.
Companys, per la seva banda, des
prés d'haver desallotjat pacíficament al
senyor Martínez Domingo de l'Alcaldia
aquell matí, per la tarda va entrar
resoltament a redifici del Govern Ci
vil i va treure a empentes al ganster
Emiliano Iglesias qui s'hi havia instal
lat subreptíciament. Amb una estrata
gema feliç havia també aconseguit que
el general Despujol Iliurés, sense dis
cussió, la Capitania al general Lopez
Ochoa, el qual, després de la presa de
possessió, va aplegar-se aráb nosaltres a
la Generalitat oferint radhesió i la coo
peració activa de rexèrcit. Els caps de
les forces de la Guàrdia Civil i de Carra
biners vingueren a fer acte d'acatament
al règim i al President, i per tal de do
nar una sensació d.e força, una compa
nyia de metralladores comanada pel ca
pità Medrano —suara afusellat per Fran,
co, al cap de dos anys de tortures— des
prés de desfilar marcialment i presentar
armes al President de Catalunya i a
la bandera barrada, es va distribuir es
tratègicament per les entrades i llocs
d'accés al grandiós edifici de la Gene
ralitat.
L'onada humana es renovava cons
tantment omplint la plaça de Sànt Jau
me, que fou, mes tard, de la República.
La nostra preocupació era ei demà i
l'encarrilament pacífic daquella torren
tada de fervor popular. No volíem les
tropes pels carrers i menys encara la
Guàrdia Civil per molt adclicte que ens
fos. Vàrem trobar una solució feliç i
Campalans va escriure tot seguit una
breu al-locució que fou Ilegida per ràdio
i amb amplificadors per tot Barcelona.
La proclamació de la República era una
festa del poble. El poble tenia el dret
d.'exterioritzar la seva immensa -alegria.
Per consegüent, rendemà, dia 15, era
declarat festiu a tot Catalunya amb
excepció dels serveis públicsi tots els
trehalls serien suspesos sense que ningú
deixés de percebre el seu jornal, car els
patrons, associant-se a la festa, estaven
disposats a pagar-los.
Fou un acte de govern encertat, la
primera dec'sió d'importància que va
prend.re el Govern de la República Ca
ta'ana. En Irts improvisats, en hores de
la matinada, alleugerírem la nostra fa
tiga, cada un de nosaltres en el seu des
patx de govern. En dir-nos 'bona nit",
cap de nosaltres estava gaire segur -del,
que portaria el demà o aquella nit ma
teixa. Peró l'endemà va sortir el sol dc
la República, dolç i brillant com una
custódia viva. Des de les primeres ho
res el poble es.va Ilençar al carrer. Au
toómnibus i camions a desdir engarlan
dats amb banderes barrades i republica
nes, multituds imponents per totes les
vies, desfilada permanent i devotíssima
4795
davant de la Generalitat, i ordre, ordre,
aquest ordre, aquesta serenitat i aquella
mesura insuperable del poble citalà, en
la diada més gloriosa de tota la seva
existència històrica, en el dia més fe
liç que han conegut els catalans i tots els
pobles de la península.
Tots estàvem meravellats i l'eufòria
arribava a l'extrem que la gent desco
neguda s'abracés i es besés pels carrers
de Barcelona i de les ciutats catalanes
no podent contenir aquella alegria exul
tant, única. Els prohoms de les finances,
de la indústria i de l'economia que ens
visitaven commoguts, no dissimulaven
llur sorpresa i reconeixien la bondat del
poble que, abocat en massa pels carrers,
no va donar motiu a la més petita quei
xa ni va provocar el més lleu incident,
i ens felicitaven sincerament, palpant-se
el pit i la testa que les sentien segures
després d'aquells mesos de neguits i de
pors injustificades i covardes.
Ja ha passat el 15 d'abril, i les xeme
neies tornen a treure fum, i els carrers
de la ciutat presenten l'aspecte més nor
mal que hom pugui imaginar. La gent
somriu encara, i revela aquella sana sa
tisfacció de veure el gran ideal acom
plert. ¡Oh, quin miracle! Les forces "vi
ves" tornaven encara en comissions so
lemnes a expressar llur astorament. ¿Era
possible? ¿Érem nosaltres tan poderosos
que poguéssim conduir aquell poble, per
ells temible, amb un sol signe impercep
tible? I què: els militars, no mourien
fressa? ¿Estàvem ben segurs?
Nosaltres els tranquilitzàvem i els
dèiem que no passaria res. Jo, com a Con,
seller d'Economia i Treball, els deia que,
si aprofitàvem l'arrencada, Catalunya
podria anar molt lluny. Però.. la Re
pública Catalana... ! Això era una bo
geria! Això no s'ho empassaven. Si la
cosa es formalitzava, ¿on aniríem a cer
car mercats per a la nostra indústria?
La nit del 16, rumors de reunions mi
litars al cercle d'oficials, ens feren pas
sar la nit en vetlla i amb les metrallado
res a punt. Però, res! La gent treba
llava, un grup meritíssim de militars ad
dictes i l'oferta entusiasta dels carra
biners de morir per la República si fos
neccessari, va aquietar els ànims. Els
treballadors complien, i treballaven. En,
cara no sentien la influència dels çle
ments provocadors que, més endavant,
varen desorientar-los. Tot anava bé, i
nosaltres començàvem a trepitjar ferm i
a fer plans per al demà.
El demà es va presentar amb les figu
res indecises de Nicolau d'Olwer, Mar
cel-lí Domingo i Fernando de los Rios,
flamants ministres de la República Es
panyola, arribats en avió de Madrid en
companyia de Carrasco-Formiguera —
una altra víctima de la insaciable ferot
gia franquista. Iniciàrem les converses
4796
en el salonet presidencial, assistits per
Josep Xirau, Amadeu Hurtado, Angue
ra de Sojo i, encara que breument, Jau
me Bofill i Mates. Dinàrem tots ple,
gats en silenci. Era la primera cortina
que s'escorria sobre la inefable glòria
d'aquelles diades. Després de dinar, la
conferència fou llarga i laboriosa. Fer
nando de los Rios lluïa la seva vèrbola
galant i persuasiva. Macià callava. Ca
llava obstinadament, contenint, amb
prou feines, la seva revolta íntima. Al
cap d'hores, quan ja la fatiga ens ven
cia a tots, Macià, 1-infatigable, va dir:
—Bé. Acceptem el compromís de San
Sebastián. Ens conformem amb l'autono,
mia i, des d'ara, som el Govern de la
Generalitat rediviva. Després, ja veu
rem
La resta d'aquells meus vint mesos en
el Govern de la Generalitat són per a
mi i per a la història pàgines alternes de
llum i de foscor, de satisfaccions i de
cepcions, de realitzaicions i de fallides.
En les hores de treiali quotidià que es
perllongaven fins altes hores de la
matinada, comissic; de vaguistes i de
patrons, lluites inc ants, rancors i des
pit, solucions amis ses laudes, resolu
cions, i prèdiques onciliatóries; en el
Parlament provisiori 1 de Catalunya, la
iniciació de rivalitats polítiques que ar
ribarien a devorar la fe del poble; en
el Parlament de Madrid, batalles contra
la incomprensió i victòries esquifides; i
en el panorama geíAeral, la febre dra
màtica dels nou arribats, dels inèdits,
que vomitaven demagògia i exhibien una
irresponsabilitat attndora. Però, quan els
poders autònoms s'hagueren organitzat,
en trobar-nos a cap 'de llista entre els
elegits pel nou Parlament Català, ex
pressió viva de la sobirania de la Pàtria,
va semblar-nos que els fats s'havien mos
trat excessivament generosos i que po
díem recloure'ns com ens pertocava, en
el treball silenciós i en la preservació de
la fe que en nosaltres havia dipositat
providencialment el nostre poble.
Els anys s'han escolat i la vida s'ha
mostrat extraordinàriament cruel amb
aquell poble generós i ingenu, mereixe
dor de la més gran fortuna. Moriren,
Campalans, el dinàmic, l'audaç, el no,
ble; Rossell i Vilà, l'estudiós, l'inflexi,
ble, el pur; Macià, l'inspirat, l'abnegat,
el guia; Selves, el laboriós, la joventut,
la prometença; i u dia Palacin i un
altre dia Sagrera, i altres i altres, ana
ren desfilant per tal de no contemplar
l'esllavissada que, com un pressentiment,
ennuvolava- les nostrs hores diàfanes de
creació i de venturd
Moltes vegades, 4 les hores de refle
xió i de calma que eilís permetien els nos
tres obligats desplaçlaments, reproduíem
mentalment lectures d'altres èpoques so
bre convulsions polítiques i socials, i es
tudis de grans historiadors i crítics dels
esdeveniments que han determinat can
vis profunds en l'estructuració dels po
bles en les darreres centúries. Ens re,
cordàvem d'haver Ilegit repetidament a,
questes veritats concretes: que el noran
ta per cent del poble no pren part ac
tiva en les revolucions, peró té la intuï
ció necessària per a comprendre el seu
bé, adaptar-se a les noves situacions i
cooperar generosament en la consolida
ció dels règims que saben interpretar-lo
i conduir-lo; que els revolucionaris han
d'ésser forçosament jubilats bon punt ha
triomfat la revolució, i s'ha de donar el
poder, no als violents i lluitadors, sinó
als reflexius, constructius i moderats, car
els primers, són més perillosos en el po
der que en l'oposició; i, finalment, que
l'equilibri entre el progrés incessant i
la consolidació del poder emanat del pa,
ble raclama una clarividència, una fe i
una sensibilitat que no tenen els agita
dors les virtuts dels quals han d'ésser
necessàriament demolidores i subversives.
L'any 1934 representa el clímax d'a,
questa fiIosofia en el petit món cellular
de Catalunya. L'agitació des del poder
feia tambalejar les institucions i prepa
rava el nostre destí tràgic. I per bé que
ela motius foren sempre nobilíssims i
que la història té previst que no hi hau
rà sacrifici inútil ni sang generosa que
regui sense fruit la terra mare, l'aniver
sari d'avui ens diu que el temps no pot
escolar-se tan de pressa i que les Ila
vors demanen la quietud de la terra per
a germinar i arrelar-se.
Companys, voltat de l'aurèola del mar,
tiri, reposa avui en terra catalana, enno
blida amb aquelles cendres generoses i
remoguda per l'alenada dels bells som,
nis. Nosaltres, actors modestos de la
llunyana epopeia, sofrim el càstig de
sobreviure-la, i no reposem encara. Te
nim el consol d'haver estat fidels a la
Pàtria, al seu poble selecte, i a l'ideal
que ha estat i serà la llum dels nostres
ulls. Fins al darrer moment servírem
la causa santa en companyia de molts
companys perduts. La servim encara,
oferint el poc que som i el que valem
per a retornar,la al gaudi de la Iliber
tat i a l'encís de la glòria. Deixeu, doncs,
que en aquest dia expressem la nostra
confiança que cap de les lliçons apreses
no serà oblidada, i que quan la Pàtria
recobri la vida sabrem edificar sobre
ferm, i l'afany de velocitat no ens farà
perdre la visió del paisatge i del camí;
que ens confiarem a aquelIs que, sense
perdre de vista la totalitat de les realit
zacions nacionals i humanes, saben pla
nejar la consolidació dels fonaments, l'e,
quilibri i resistència dels materials i la
segura collocació de cada pedra en la
construcció excelsa de la Pàtria lliure.
Buenos Aires, abril de 1941.
Cap a la banda del Montsant...
d' aquest segle, la
serra del Montsant no era po
pular ni gaire coneguda a Catalunya.
Ess poetes, parlaven amb preferència
de Montserrat, del Montseny, i pot
ser, de Sant Llorenç.
Ventura Gassol en situar a la vila
d'Ulldemolins l'acció de "La Dolorosa",
ha estat a la seva manera un descobri
L'origen del santuari es remunta al se
gle XI o més enlla si no fallen unes
referències que ens escaigué veure en
un document del seu arxiu municipal.
Sembla. que per aquells temps, i més
ençà, aquelles rodalies prengueren una
remarcable significació per l'abundor
d'ermites, capelletes i llocs de penitèn
cia, que li valgueien l'anomenada de
L'Ermita de Santa Magdalena en el Montsant
dor d'aquest sector poc anomenat del
tresor orogràfic de la nostra pàtria.
"Les nines de per avall
se'n pugen a munyir a Prades,
que a la vora del Montsant
hi fa bones matinades.
A la punteta del sol
hi brilla l'estel de
En el poema escènic esmentat, així
canten amb accent assadollat dels efluvis
tellúrics, una colla de gent, els munyi
dors d'olives, anant de matinet cap a la
feina.
U Idemolins i el seu terme
com un jardí que s'arrecera entre el
Montsant, la muntanya de Prades i la
Serra la Llena pel cantó del Nord, té
a dos quilòmetres de camí de carro a
questa formosa ermita de Santa Magda
lena, recó de calma venturosa, que mai
no oblidarà persona que l'hagi trepitjat.
muntanya santa, i d'ací el nom de la
serra: Montsant. '
Avui Santa Magdalena no direm que
no servi un cert imant de devoció; però
tal com esdevé a la majoria de llocs si
milars, a Catalunya, és principalment un
rcdós de platxèria de la joventut. D'en
çà que la moderna locomoció va pren
dre fort impuls a la nostra terra i, pa
ranelament ,e1 gust de l'excursionisme,
els automòbils particulars i els autobusos,
de Reus i Tarragona, que hi poden anar
en una hora, o més, segons les parades
que els cal fer, són en certes diades,
notablement a l'estiu, uns bons anima
dors de la contrada.
Baixant vers el Sud anem trobant els
pcbles del PrMrat, aquesta comarca que
en la darrera divisió territorial de Ca
talunya establerta per la Gencralitat ha
eclevingut ampliada, i n'és la capital
El Priorat originari, protectorat dels
menjos de la conreria de Cartoixa de
Scala Dei fins a l'any trenta cinc del
sogle passat, comprenia set poblets, dels
quals Gratallops és el central i més im
portant. El Priorat, que deu força ano
menada a la qual:tat singularíssima dels
seus vins, va tenir el seu quart d'hora
de benedicció pels vots de l'any 90 pas
sat La plaga assoladora de la "filoxera",
sota l'abandó impassible de l'Estat es
panyol, va reduir aquell país a la des
població i la pobresa. I ara per ara se
gueix essent un record nostàlgic de la
perduda esplendor.
Jordi Casanova
Aspecte gener al d e la vila de Gratallops
4797
El Consell de la Comunitat Catalana als catalans d'arreu del mon
Buenos Aires, 11 de març de 1941.
Digtingit compatrici:
Sense que mai ens mogui la preten
sió d'impartir directivcs ni ultrapassar
les normes d'un companyerisme lleial i
cficient, el curs que van prenent els es
deveniments internacionals ens encorat
gen a dirigir una nova incitació als ca
talans d'Amèrica i d'arreu del món a
fer tot el possible per tal d'aconseguir
la unió de tots els catalans i remarcar
la importància de presentar un front co
mú per tal de poder arrancar de la fu
tura organització de la pau europea el
reconeixement de la personalitat de Ca
talunya i el seu dret a gaudir de tots
cls atributs inherents a la seva naciona
lítat inconfus:ble en el concert general
dels pobles lliures.
Us creiem assabentats de la constitu
Hó del Consell Nacional Català a Lon
dres, integrat pel senyor Carles Pi i Su
nyer, president, el Dr. Josep Trueta,
senyor Fermí Vergés ,senyor Ramon Pa
rera i el senyor Josep Ma. Batista-Roca
com a Conseller de Relacions Exteriors.
Aquest organisme, emergit per la pres
sió de les circumstàncies, obtindrà la qua,
lificació i el judici que vosaltres lliure
ment vulgueu dispensar-li. A nosaltres
ens intercssa únicament reproduir alguns
paràgrafs d'una Iletra rebuda d'un dels
components d'aquell Consell pels quals
podem valorar la importància de la nos
tra act:tud pel que respecta a presentar
Catalunya davant del món com una en
titat compacta i decidida a guanyar-se
el respece dels a'tres pobles.
Vet ací quelcom del que diu la lletra:
"No hi ha res que agermani més que
el dolor, i els compatricis que restem
en aquesta illa, unificats per un ma
tcix propòsit i encoratjats per la ma
- teixa esperança, hem comprovat quel
com que vosaltres coneixeu molt bé:
que quan es parla sincerament al cer
i es pred:ca l'amor amb l'exemple, es
fon la distància entre el terrassà i l'ho
-
me de ciutat i cl mateix s'esdevé entre
• 1 univers:tari i l'illetrat. Tenim, doncs,
ja dues proves del que pot esdevenir
a Catalunya quan el mal somni hagi
passat. Amb tota certesa, els catalans
que han restat a la terra pàtria són
els que sofreixen més i els que més
esperen de nosaltres.
Un altre motiu de satisfacció és el
comportament dels nostres compatri - eis a Anglaterra: ni una queixa, ni
res que ens faci enrogir les galtes. Ca
- da un d'ells fa el que pot per a mos
-
trar el millor dels dots que posseeix.
4798
Els que són a l'exèrcit donen proves
- de coratge i disciplina tan altes com
les dels que treballen en e's Pioneer
• Corps i emociona parlar amb els caps
"d'aquestes unitats i sent'r el que diuen
" d'ells. Els que, pels nostres coneixe
"
ments o per la nostra sort, ens hem
•
pogut plaçar individualment i ajudar
Anglaterra amb el millor de la nostra
" habi'itat, fem també el que podem per
"
a que el nom tan difamat de la nos
"
tra terra guanyi el prestigi que me
" reix, i us haig de dir sincerament que " hern corregut un bon camí.
Com us dea abans, resperança, la
• Gran Esperança, creix entre nosaltres
-.com un sol de mat:nada. Amb tota
fredor, çalculant el que el temps ens
pot portar, us haig de dir que s'acos
-
ten horcs úniques per al futur del nos
"
tre pcble. En gran part, de nosaltres
" ha de dependre que no passin debades.
" Si, com tot ho fa preveure, Anglater
"
ra guanya la guerra, i naix un món
"millor de's sofriments actuals, tot fa
esperar que també nosaltres estarem
facultats per a construir la nostra vi
- da d'acord amb la nostra manera d'és
"
ser. Llavors la tasca serà dura pels en
"
carregats d'ordenar el país, però amb
" quin goig la podran fer!
Ara algune3 coses concretes. Si els
" csdeveniments segueixen un caire lò
gic, ens podem trobar, dintre de poc,
"que síguem consultats. Com que ens
"sembla que una de les nostres missrons
"en aquesta hora és ajudar Anglaterra,
"crec que tot el que fem e's catalans
per a contrarestar la propaganda ger
- mano-italiano-falangista a Amèrica ens
acosta a la victòria total i al recobra
"
ment de la Pàtria, tant com al triomf
"de la decència. Llavors, no creieu que
seria digne de la nOsta gent fer quel "
com que ressonés Iluny i que mostrés
" la nostra simpatia per aquest poble an
glès que aguanta tot sol les mossega
"des de la fera? Si el sentit de coopera
-
que írracra l'Argentina es pogués
" estendre, fent una federació de les co
munitats catalanes d'Amèrica, crec
que donaríem una prova de sentit
constructiu i podríem suportar amb
"
una veu única els clams del nostre po
ble. Creiem interpretar el vostre pen
• sament en això i creiem que satisfaria
• les il:lusions de molts catalans. Llavors
els que estem ací podríem ésser una
mcna de porte paro!e del voler dels
" compatric:s que hi ha pel món i po,
" drícm esperar el veredicte de Catalu
nya quan les mordaces caiguin, per a
"fer el que ella vulgui. Sabeú més bé
que nosaltrcs que Anglaterra aprccia
"la unió constructiva, i després de la
" victòria no s'oposarà al desig unànime
d'un poble que vol viure en pau."
La lletra que en part reproduïm ens
indueix a proposar a les col:lectivitats
catalanes d'Amèrica que facin un nou
esforç per tal d'aconseguir la unió de
tots els catalans. I mentre aquesta am
hició cristallitza, el Consell de la Comu
nitat Catalana a la República Argentina
proposa a les entitats germanes escam
pades per Amèrica que vulguin fer un
acte coincident d'adhesió i congratulació
a Gran Bretanya en la lluita heroica
que està sostenint. La propera diada de
Sant Jordi —que podrà tenir una signi
ficació arcaica, però ofereix una bona
avinentesa— fóra possiblement la indi
cada per a que les entitats catalanes
destaquessin una Comissió que, per mit,
jà d'un missatge verbal o escrit, expres
sés al Consolat britàníc i grec de la ciu
tat de llur residència o de la més pro
pera ,l'afecte i solidaritat del poble ca
talà per aquells dos pobles en lluita. S'es
cau que el símbol de Sant Jordi aplega
sota una mateixa advocació a Anglater
ra, Grècia i Catalunya.
Confiem que us plaurà la iniciativa i
que voldreu secundar-la. Les entitats ca
talanes de la República Argentina, avui
ja agermanades i unides sota l'autoritat
moral del Consell de la Comunitat, fa
ran en aquell dia expressió ostensible
de Ilur adhesió a la causa cle la Demo
cràcia i de la llibertat. A l'efecte pre
sentaran els missatges els projectes dels
quals us adiuntem. Teniu en compte que
potser caldrà modificar el text d'acord
a les circumstàncies de l'època en la qual
seran lliurats. El fons, però, no haurà
de variar.
Si s'aconseguís aue totes les entitats
d'Amèrica fessin el mateix. l'efecte de
síriat pels nostres germans d'Anglaterra
s'hauria obtingut i llur obra fóra recol
zada amb la cooperació general dels ca
tala ns d'Amèrica.
I si a l'èxit d'aquesta iniciativa po
gués seguir el de veure el sentiment de
germanor catalana exnressat en una or
ganització coniunta de totes les entitats
esparses en aquest Continent, al goig de
veure realitzat un dds nostres ideals
més cars, sumaríem la utilitat i eficàcia
de la nostra acció en favor de la lliber
tat del nostre poble.
Confiant que voldreu donar una be
nèvola acollida a la nostra proposta i en
e:pera de les vostres noves us saluden
cordialment.
fos-p Escolà i Marsà, President; Joan
Llorens i Bassa, Secretari Gral.
MissaLge a Anglaerra
"Buenos Aires, abril 23 de 1941
Senyor Ambaixador:
Els catalans radicats a la República Argentina, en veure
perduda la personalitat política de la seva terra mare, Cata
lunya —reconeguda per la legalitat cbritre el marc de la Re
püblica Espanyola-- convençuts que, com tots les pàtries
desaparegudes per la força i contra tot dret, era una perdua
passatgera, sentírem la necess:tat d'organitzar aquesta col.lec
tivitat, relativament nombrosa, i, inspirats en la Comunitat'
britànica, constituírem aquest Consell que és la màxima re
presentació de tots ells en aquest país i de totes les entitats
i pubFcacions catalanes que hi existeixen.
El Consell de la Comunitat Catalana a la República
Argentina ha cregut escaient d'aprofitar la diada de Sant
Jordi d'enguany, donat que ell és de fa molts segles el patró.
nacional de Catalunya i ensems el d'Anglaterra, per testimo
niar en la vostra persona, d'una manera inequívoca, la seva
simpatia envers el gran poble que representeu en aquesta Re
pública i per expressar també els vots sincers per al triomf
de la causa de la Democràcia i de la Ll'bertat que el destí,
ha fet que Gran Bretanya hagués de defensar per les armes,
d'una faisó tan estrènua i eficient.
El pob'e català que encara sofreix les conseqüències de.
l'envestida dels totalitaris, sap bé prou què és el dolor que
sent en el cos viu la Gran Bretanya i valora com cal res-,
forç i els sacrificis que la magna lluita Ii imposa. I se sent
orgullós que soldats i homes de ciència catalans cooperin,
dintre mateix del vostre país i terres enllà, sota els plecs
de la vostra gloriosa bandera, al triomf de les vostres armes.
I es plany que les circumstànc:es especials perquè passa
França no permetin l'aportació de milers de catalans que cs,
daleixen per a combatre al vostre costat.
Prou sap Gran Bretanya com estimem els catalans les
nostres llibertats polítiques i com és arrelat en nosaltres l'es
perit democràtic. Res no podrà canviat la nostra manera
d'ésser i per això, des dels temps reculats de l'Edat mitjana,
en què va dur dignament per la Mediterrània i fins a les
portes d'Asia el seu comerç i la seva bandera, i amb el
seu Llibre del Consolat de Mar (que es guarda al Museu
Britànic) donà al món la primera compilació de dret mer
cantil i marítim, ha tractat sempre de viure en pau i bona
harmonia amb els altres pobles. I és viu encara en el record
de les generacions catalanes el pacte d'aliança que el 20 de
gener de 1705' signaren a Gènova els plenipotenciaris del
Princ.pat de Catalunya i els de la reina Anna d'Anglaterra,
el qual determinà l'aixecament dels catalans del Principat;
dels de València i de les Illes Balears contra Felip V, con
juntament amb Portugal i Anglaterra les seves a'iades. I
ressonen encara en nosaltres com una promesa els mots d'en
coratjament que el vostre rei Jordi I donà el 19 de desem
bre de 1714 als ambaixadors catalans, confiats que aquesta
vegada la sort ens acompanyarà.
Com l'any 1714, no han estat aliens a la dissort cata
lana actual alguns polítics que es fiaren exageradament de
les espèc:es circulades per la propaganda totalitària per ta
de fer-nos aparèixer com elements dissolvents —mètode em
prat arreu d'una manera sistemàtica per a justificar l'apo
derar-se d'altres països que, com el nostre, cercaven en 17:
pau i en el treball el camí de Ilur propi progrés i Ilur ex
pandiment cultural i econòmic.
Tot amb tot, no hem de fer retret en aquests moments
dels danys rebuts. catalans —tant els que residim Iluny
de la Pàtria esclavitzada com, per les noves fidedignes que
en el3 que hi sofreixen captiveri— tenim els ulls fits
en la Gran Bretanya, amb l'esperança i l'anhel de la vic
tòria de les armes imperials de S. M. Britànica. Sabem que
aquesta victòria implicarà l'aparició d'un nou esperit europeu
traduït en fórmules polítiques assentades en principis demo
cràtics i !iberals que harmonitzaran eficientment el lliure
desenvolupament dels pobles vius i amants de llur història
amb la superior solidaritat entre ells en bé de la Civilització
de la Pau.
Perquè confiem que aquesta rcconstrucció serà justa i
equànime i permetrà als catalans de reprendre, en una Ca
talunya sobirana i respectada. llur vida quotidiana de tre
ball i de cu'tura i llur evolució empesa pel tradicional espe
r't constructiu, democràtic i liberal, us preguem, Senyor Am
baixador, d.'acceptar en aquesta diada del nostre comú patró
Sant Jordi, aquest testimoni de la nostra adhesió i els nostres
millors desigs per la victòria de les armes britàniques i una
pau que permeti la plena restauració dels drets d2ls pobles
oprimits.
Compteu, Seayor Ambaixador, amb els catalans per a
coadjuvar a les vostres tasques en aquest país en pro de la
causa de la Demccràcia, i volgueu acceptar aquest testimoni
de la nostra sincera consideració personal."
Missatge a Grècia
"Buenos Aires, 23 de 1941.
Senyor Ambaixador:
El Consell de la Comunitat Catalana a la República
Argentina —que és la representació genuïna dels catalans
radicats en aquest país— ha cregut escaient d'aprofitar la
diada de Sant Jordi d'enguany, donat que ell és de fa mots
segles el patró nacional de Catalunya i ensems és el de
Grècia, per testimoniar en la vostra persona la seva simpa
tia envers el vostre país i per formular vots sincers perque
Grècia, alliberada per a sempre de les amenaces exteriors,
pugui seguir sense traves els seus destins, com pertoca a una
nació gloriosa pel seu passat esplendent i per la seva vo
luntat d'ésser.
El destí va Iligar, en els temps medievals, la nació ca
talana i la grega; però molt més que el record d'aquella
gesta que circumstàncies especials de temps motivaren, el
poble català es complau d'evocar la germanor amb aquella
Grècia puixant que estengué la seva civilització famosa fins
a la terra catalana, de. la qual és el més alt exponent la ciu
tat grega d'Empúries. Els catalans admirem i estimem el po
ble grec per la seva irradiació inte'.1ectual i per la seva fer
mesa en la defensa de la pròpia llibertat. Hem palesat a
questa admiració amb l'edició acurada dels vostres clàssics
—que ho són de tota la humanitat en el text original
grec i la versió catalana .Hem palesat aquesta estima en el
Missatge adreçat el 10 de marc del 1897 a S. M. Jordi I per
les entitats de Catalunya, amb motiu de l'alliberament de
Creta. I això diu ben alt quin és l'esperit que ens anima.
Per això ara que plana damunt vostre l'amenaça d'a
gressions externes, us volem expressar amb tota sinceritat els
nostres sentiments de simpatia i admiració per la valentia
amb què haveu sabut respondre a les agressions italiana i
alemanya. Sabem de la valentia del vostre poble perquè al
costat dels vostres soldats l'uiten voluntaris catalans discipli
nats a Anglaterra i ens conten llur satisfacció de coadjuvar
al vostre alliberament. Ells saben que defensant la vostra
causa fan més proper el triomf de la Democràcia i de la
Ilibertat dels pobles.
Com tot el poble català —el dispersat pel món i
el que sofreix i pena sota el jou dels totalitaris— té fits els
ulls en vosaltres i en la no menys valenta Anglaterra i con
fia que, amb el triomf comú, advindrà a Europa una era
de pau veritable en què el geni dels pobles es mesurarà per
la valor de les creacions de l'esperit i les del treball quotidià
4799
-■••••Mg
no pas per l'excellència en l'art de la violència i en la
tècnica de la violació dels tractats.
Com el grec, el català és un poble que estima amb fer
vor les seves llibertats nacionals- i, perquè les estimen, so
vint se 1s ha fet aparèixer als ulls d'altri com a elements
dissolvents i perillosos. Uns i altres sabem, però, que en la
pau de les nostres llars respectives només batega un sol
anhel: el de poder-nos desenvo!upar tranquil.lament amb
llibertat. Per això dol avui als catalans de no poder exterio
ritzar-vos de Catalunya estant aquesta simpatia que us ex
pressem nosaltres ací. Sapigueu que no per això els nostres
sentiments són menys pregons i menys sincers; al contrari,
senyor Ambaixador, la dolorosa experiència que ens ha fet
Re f alie[ de
Vina, juga sobre el llibre
M'enlluernes, tremolós.
No te'm moguis; jo diria
que arribaves cautelós!
Tant que em plaus, tant que m'alegres,
i en que em fas llagrimejar,
vinga riure, tota sola!
Ara et deia : "Fes-te enllà!
Fes-te enllà; l'estona és curta,
i ara el llibre tancaré!"...
Tu segueixes! Fils de vida
alegria, teixiré
de la madeixeta blanca
i argentada, del teu brill.
Tan endins vull esguardar-te,
que te'm tornaràs espill!
De la seva llum mateixa,
tots els iris als meus ulls,
xuclaré, enamorada
de la llum que els té remulls:
Amb
perdre no fa pas massa les nostres llibertats ens permet de
Ç:ompartir més cor a cor, més conscientment, els vostres so
friments, els vostres sacrificis i els vostres anhels.
El Consell de la Comunitat Catalana a la República
Argentina, per mitjà vostre, encoratja el poble grec a seguir
lluitant per la seva llibertat i Ii augura una victòria escla
tant que, junt amb la dels anglesos, ha de permetre'ns als
catalans de reprendre, en una Catalunya pacificada i alli
berada, el curs de la nostra marxa pels camins .de la Civi
lització i del Progrés.
Compteu, Senyor Ambaixador, amb el nostre concurs
espontani i volgueu acceptar el testimoni de la nostra con
sideració personal més elevada."
Sol
llàgrimes de festa, 1)elles,
del teu fer i el meu sentir.
Quant d'infinit sh estotja!
Diàfana Ilum! Delir!.
Sensació de Sol
El sol ha visitat aquesta estança
i ara té olor dels cairps segats; de juny.
Qui sap quant mésIde cel s'atansa
i m'envolta i em diu, des de tan lluny
com tot un gran daler percep!, una aura.
I un miratge: roselles, borinots;
camins, encar, que aquest mateix sol
[d.aura.
Comes alegres, ombres en els sots!
Ai, sol, com m'endo'ceixes una pena
que duc, com un tresor, dintre de mi!
Queia la tarda, fondament serena.
Floreixen, lluny, ginesta i romaní!
Gràcia B. de Llorenç
comentari o
EL NOSTRES CONDOL. — En el
"Boletín Oficial del Estado", el Minis
teri de Governació de Madrid inseria
un decret "por el cual el Jefe del Esta
do adopta, a los efectos de la reconstruc
ción, las localidades de Puerto de la Sel
va (Gerona), Torres de Segre (Lérida)
y Granad.ella (Lérida)."
Acompanyem en el sentiment, i en
l'íntim basque:g, els bons fills de Port
de la Selva (Alt Empordà), Torres de
Segre (Segrià) i Granadella (Les Gar
rigues).
ENCARA ELS RETOLETS VEXA
DORS... — La coneguda revista de
New York "The Nation", en un dels
seus darrers nombres publicava un ar
ticle d'una intelligent dama europea,
professora de literatura, la qual, fugint
de la invasió dels bàrbars al seu país,
4800
sense...
atravessà França per tal d'anar a Lis
boa a embarcar-se cap a Nord-Amèrica.
Però, com tantes craltres persones, en
passar per Espanya fou detinguda i me
nada a la presó, on ha romàs bastant de
temps.
En el seu article, escrit a prec dels
periodistes nordamericans que l'han in
tervivada en arriba;-, diu, entre altres
coses molt interessants, que "a Catalu
nya l'ús del català està prohibit, no so
lament en les escoles, sinó a tot arreu.
En totes les oficines públiques hi ha a
quests retolets comminadors: "Esta es
una oficina española. Hable usted es
pañol".
...VEXADORS, PERO NO EFI
CIENTS! — Malgrat aqueixa ordre im
perativa, i el consegüent perill de pu
nició en cas de no ésSer atesa, "sota els
mateixos retolets" —que ja deuen es
tar deslluïts, tanmateix, perquè ja fa
dos anys que hi foren posats— "hom
pot escoltar una conversa entre dos em
pleats de la mateixa oficina... en ca
talà! També foren prohibides les mera
velloses danses i cançons catalanes, però
jo onsevulla que vaig veure dones cata
lanes, joves o velles, vaig sentir com en
tonaven llurs cançons, quan s'esqueia, i
com també puntejaven llurs típiques sar
danes" — "The Nation" 15 febrer
1941).
QUI OMPLA LES PRESONS.
"Totes les persones decents estan a la
presó", és la frase amb què hom hi rep
a dames de certa edat quan, castigades
per les ires franquistes, hi entren mig
avergonyides. La frase és verídica, car
no vaig poder-hi descobrir una sola cri
minal entre els centenars i centenars de
dones amb les quals vaig haver de con
viure durant el meu captiveri".
"—On està la galeria dels criminals?
—vaig preguntar un dia a unes noies:
—Ah, no ho sap? És allà, a fora. al car
rer. Els criminals són els que manen
em varem contestar serenament".
"Allà hi ha dones de totes les classes
socials, i de tots els graus de cultura. Hi
ha senyores elegants, amb coixins bro
dats i mantes de llana. Hi ha les auste
res dones de la classe mitja, amb llurs
nets matalassos, blancs llençols i discre
ta roba interior. Hi ha institutrius, mes
tresses d'escola, escriptores, metgesses...;
persones de la més alta categoria social
i de la més fina educació. Hi ha pa
geses, hi ha noies de fàbrica; hi ha anal
fabetes; hi ha també gent molt poc po
lida "
— (Idem, íd.).
ELS APATS. — "Unes i altres, to
tes érem iguals a l'hora de la sopa. A
questa es distribuïa a les set del matí i
a les set del vespre. A vegades hom hi
trobava un cigró solitari, o un tros de
fulla de col, i fins, algun dia, un os de
vaca ..." — (Idem, íd.).
METGES I MEDICINES. — "Quan
hom hi està malalt, s'ha de guarir amb
aigua freda, o, si en pot obtenir, amb
aigua calenta, car els metges —que tam
bé són gent empresonada— no poden
receptar per falla de medicines. I es
guarden prou de car no
és rar que per tan gran imprudència
vagin a parar al calab6s!" , (Id.em, íd.).
NO HI MANQUEN OBRES
D'ART. "...Fosquejava. Havien do
nat la darrera senyal per a apagar els
Ilums i guardar silenci. De tant en tant,
cn la tupida fosca de la sala, reflexos de
Ilum enfocaven el bust d'una bellíssima
Madona de Murillo. Venien d'una Ilan
tieta elèctrica que una sensible dona mo
via per tal de perseguir en la intimitat
de la nit els paràsits que poblaven la
seva blanca camisa. És impossible d'evi
tar-los i hom ha de perseguir-los pacient
J.
P e R
9
o
o
o
o
ment, cosa difícil perquè són tan petits
que es fan gairebé invisibles..." —
(Idem, íd.).
LA POR DELS GOVERNANTS. —
"Dos anys després de la rendició, la
d.enúncia més insignificant, feta per
qualsevol, és suficient per justificar rem,
presonament. I com a lògica conseqüèn
cia, els acusats es passen mesos i fins
anys a la presó abaas que les causes si
guin vistes".
"Recordo una velleta, que amb la se
va preciosa cabellera de neu estava allà
teixint tot el sant dia: estava acusada
d'haver facilitat la fuga Glel seu fill a
França..."
"La por dels governants vers la po
blació civil és evident a tot arreu, dins
i fora de la presó. En totes les oficines
hi ha rètols incitant a delatar, sobretot
els masons, els més terribles enemics de
l'Estat. . ." — (Idem, íd.).
FRANCO, JA DIVINAL? — "En
les esglésies de les presons, i no sé si tam
bé en les altres, en els moments de la
consagració hom ha d'entonar l'himne
de Franco. En finir la missa, els empre
sonats estan també obligats a cantar-lo
amb el braç alt..." — (Idern, íd.).
Els Jocs Florals
jr3ER a aquesta competició literària
que promet esdevenir un acte de
gran transcendència, digne de les més
lorioses festes de les lletres catalanes
L:lebrades, anyada darrera anyada, a la
Lapital de la nostra pàtria, s'han rebut
a secretaria les següents composicions:
NÇ 1: "Tres a la reraguarda"; 2: "Fi
ra de desenganys"; 3: "La primera es
comesa". Lema: "Somni dolç"; 4: "La
sedició de Satanàs". Lema: "Libera nos
Domine"; 5: "Oda a Catalunya des dels
trepics". Lema: "Vius en el crit del ven
çut"; 6: "Tres poemes". Lema: "La gran
mort que cadascú porta...", etc.; 7:
"Quatre contes". Lema: "Connais-tu,
eomme moi, la douleur savoureuse''; 8:
"Poema de l'amor divers". Lema: "A
ningú no t'assembles..." etc.; 9: "L'es
perit de la Pàtria-. Lema: "Ja rebrota
arran de roca..."; 10: "Corranda".
Lema: "Glossa"; 11: "Records d'un ami
de
S. LI. S.
Liengua Caralana
guet d'un orfe". Lema.: "Solesma; 12:
"Escarbant". Lema; "Bella tasca."; 13:
"Poemes d'amor i d'enyorança". Lema:
"Les roses i les llàgrimes amb què l'a
mor combat la jovénesa. Carles Riba";
14: "Tres eleg'es en fidelitat". Lema:
"L'amor che mouve'il soIe e 1 altre stelle.
Dante"; 15: "Aigua blava". Lema: "Ru
ta de mariner"; 16: "El misteri de Na
dal". Lema: "Anen1 al cim d'una mun
tanya....., etc.; 17 "Tres narracions".
Lema: "Records crahir i d'avui"; 18:
"Nómada". Lema:" "Nord, Sud, Est,
Oest?"; 19: "Ben alt!...''. Lema: "Emo
cíó, envolta'm; 20: "Comitè Femení".
Lema: "Vint-i-cind dones"; 21: "Sola
contra el món"; 22: "Avui comença la
vida"; 23: "Els camins de la Pampa ar
gentina"; 24: "El sagrari obert". Lema:
"Comunió"; 25: "C,onnubi espiritual".
Lema: "Infinit"; 26: "La Margueride
ta". Lema: "Angelus"; 27: "La masia".
Lema: "Aures 28: -131 joiell
de Madona Elisenda". Lema: "En el mis
teri..."; 29: "Els camins d.'Antígona";
30: "La mare broda". Lema: "Perenni
tat"; 31: Col-lecció de Contes"; 32:
"Nedol". Lema; "Cavaller i dama van
pel món...", etc.; 33: "Cantem". Le
ma: "De terra catalana"; 34: "Vir
tuts teologals". Lema: "Fe"; 35: "Un
jorn vindrà...". Lema: "Creu i espera";
36: "Lluna minvant". Lema: "Fanta
sía"; 37: "Idil.li tràgic-; 38: "La Don
zella i el Cavaller". Lema: "Feliç qui
per tu mor"; 39: "La boja". Lema:
"Ideal"; 40: "Hores serenes". Lema:
"Natura"; 41: "Triptic de retaule". Le
ma: "Vindicació"; 42: Contemplant
Estret de Magallanes"; 43: "El Pa de
Sucre". Lema: "Admiració"; 44: "Ex
tasi". Lema: "Esperança"; 45: "Oració
a la verge sense braços". Lema: "Des de
Iluny''; 46: "El banc". Lema: "Records"
4801
47: "Gloses-. Lema : "Amor i Natura";
48: "Davallamenti Lema: "... en tot
instant i en tota latitud-; 49: "Eucaris
tia". Lema : "Dalers de l'ànima"; 50
"Els tresors". Lema: "Les exaurides ho
res.. . ''; 51: "Pregària-Cançó". Lema :
"Teresina-; 52: "Amor". Lema: ***;
53: "Antena'?. Lema: "Antena fóra
jo . .''; 54: "La Pàtria".
La Comissió Organitzadora dels Jocs
F orals atesa la circumstància de les
raons de salut adduïdes pel mantenedor
Dr. Francesc M. Masferrer, ha rellevat
a aquest del càrrec que hom Ii havia
confiat i ha nomenat el senyor Ramon
Mas i Ferratges per a reemplaçar-lo.
festa dels Jocs Florals tindrà lloc,
com ja vam anunciar oportunament, el
primer diumenge de maig, com de con
suetud, que s'escau enguany el dia 4.
L'acte tindrà efecte amb tota solemnitat
en el Teatre del Centre Català, esde
vingut Casal de Catalunya, (Chacabuco,
863), a les quatre de la tarda.
A les 9 de la vetlla del mateix dia es
celebrarà el tradicional Apat dels Jocs,
tal com es feia a Barcelona, a honor de
la Reina de la Festa, la seva Cort d'A
mor, Jurat Qualificad.or i poetes i es
criptors premiats.
Per al dissabte d.ia 10 hom prepara un
gran festival artístic a honor de tots els
que hagin cooperat a donar realç i es
plendor a la gaia festa: Reina, Cort d'A
mor, Jurat, poetes i escriptors i comis
sió organitzadora. Aquest acte que ren
se dubte constituirà una digna cloenda
de les festes de's Jocs Florals, és orga
nitzat per lès autoritats del Centre Ca
talà.
Hi prendran part diversos clements
artístics de la nostra col-lectivitat. A ho
res d'ara sabem que hom té as:egurat
el concurs de l'Eshart Infantil, que exe
cutarà algunes danses populars de Ca
talunya; l'Agrupació "Ignasi Iglésics'',
que representarà una adaptació de l'o
bra de Sunyer-Casademunt "La ingè
nua"; l'Orfeó: Català i elements d'Art
Escènic en els corals i lectura del poe
ma de Josep M. de Sagarra. "L'Hereu
Riera", illustrat musicalment pel mestre
i director de 1 Orfeó Ernest Sunyer, amb
acompanyament d'Orquestra de Cam
bra; el mestre Jaume Pahissa en la direc
ció orquestral d'una obra original seva;
cloent l'acte, la representació per la
Secció d'Art Escènic de la magnífica
obra en un acte d'Ignasi Iglésies, "jo
ventut".
Enorme expectativa i interès ha' cau
sat l'esdeveniment que significa la cele
bració dels Jocs Florals, els clàssics Jocs
Florals de Barcelona a Buenos Aires,
imposada enguany per la força de les
4802
circumstànc:es. La collectivitat es pre
para a retre a la més ferma expressió
de la nostra ànima immortal, la glo
ricsa llengua catalana, 1 homenatge fer
vcrós de !a seva fidelitat i estima, ara
que a la Pàtria hi és privada i perse
guida pels nostres eterns enemics.
VEREDICTE
Ja en maquina aquesta edi
ció, ens arriba el veredicte dic
tat pel Jurat Qualificador. Heus_
el ací:
Englantina d'Or, a la compo
sició N9 14: "Tres elegies en
fidelitat". Lema: L'amor che
mucve ji Sole e l'altre stelle -
Dante".
Viola d'Or i d'Argent, a la
compcsició N9 16: "El misteri
de Nadal". Lema: "Anem al
cim d'una muntanya amb neu
que tingui els aires de la nos
tra terra".
Flcr Natural, a la composi
ció N9 13: "Poemes d'amor i
d'enyorança". Lema: "Les ro
ses i les llàgrimes amb què
l'amcr combat la jovenesa. -
Carles Riba".
Ccpa Artística, a la compo
sició N9 18: "Nòmada". Lema:
"Nord, Sud, Es, Oest?"
Premi Fastenrath, a l'obra
inèdita de Xavier Benguerel:
"Fira de desenganys".
Premi Concepció Rabell, al
llibre "Tres a la reraguarda",
de César August Jordana.
Notícies
9( TEATRE CATALA La tempo
rada teatral d enguany serà inaugurada
en el Centre Català el dia 19 d'aquest
me,. Les autoritats de la Secció d'Art
Escèn4.c han triat par a tal esdeveniment
la trag;comèdia en tres aces que siguen
Am'chas i Màntua, "Baixant de la Font
del Gat c la Marieta de l'ull viu-, ja re
presentada altres vegades en el mateix
escenari.
-4( CONCURS DE SARDANISTES- -
En celebració de la tradicional diada de
Sant Jordi, patró d.e Catalunya, hom ha
organitzat un Concurs de Sardanistes a
l'estatge del Centre Català.
S'han establert diversos premis. per a
les colles que en resultin guanyadores,
ateses les bases amb què es regirà el
concurs. El programa de sardanes serà
executat per la Cobla Empordanesa.
Aquesta festa de la dansa catalana
tindrà lloc el propvinent diumenge dia
27, a les quatre de la tarda.
-4( COMMEMORACIO DE LA RE
PUBLICA CATALANA. -- Organizat
pel Consell de la Comunitat Catalana
es va celebrar, el dia 14 proppassat, en
ei Centre Català, un vermut d'homenat
ge al Govern Provisional de la Repúbli
ca Catalana en la persona del que en
fou Conseller d'Economia i Treball, Ma
nuel Serra i Moret, residcnt ací.
Ultra el senyor Pere Seras, del Con
sell de la Comunitat, que en féu l'ofre
na, parlaren e!s representants d.'Eusca
di i Galícia, senyors Ramon M. Aldaso
ro i Alfons Castelao, respectivament, i
el senyor Serra i Moret que agraí la
demostració.
Un acte senzill però vibrant de pa
triotisme.
ART I ARTISTES CATALANS.
— Gustau Cochet acaba d'obtenir un
nou triomf amb l'exposició d'una vin
tena d'obres pictòriques en els salons del
Teatro del Pueblo.
„
Es troba a Buenos Aires per una cur
ta temporada l'exímia soprano Maria
Barrientos, temps ha retirada de tota
activitat artística.
,
L'agrupació musical argentina "Ars"
anuncia per al dia 26 propvinent una
demostració a honor del mestre Jaume
Pahissa, acte que tindrà efecte a la con
fiteria de l'Hotel Paris.
FESTIVAL REALITZAT. Molt
d'èxit va tenir la festa celebrada a "La
Torre- el diumenge dia 23 de març. El
programa comprenia diverses atraccions
i proves atlètiques; una sessió de Teatre
de Titelles que fou molt de gust dels
petits, i una ballada de sardanes, tocades
per la Cobla Empordanesa.
Malgrat que el temps no es va mos
trar gairc propici, hi va concórrer una
gran quantitat de famílies.
DE XILE ESTANT. Com a vo
luntat de l'Assemblea General de Socis
efectuada el 9 de març pel Centre Ca
talà de Santiago de Xile, la seva Junta
de Govern ha quedat constituïda d'a
questa manera: Antoni Pi C , president;
Joan Joanet, vice-president; Joan Gar
cia-Giró, secretari; Antoni Blàvia, vice
secretari; Josep Feyto, tresorer; J. Mi
Ilàs-Muxart, bibliotecari; Josep Salamó,
Narcís Gallofré, Albí Giralt, Celestí
Molian, Manuel Pujades i Frederic Gil,
vocals.
Bona taEca i endavant, per Catalunya.
BORSA DE TREBALL
Català pràctic en administració finan
cera, s'cfereix per a secretari particu
lar, administrador, comptador, etc.
Adreceu-vos a "Ressorgiment-. Perga.
mino, 244. Buenos Aires.
CONFITERIA
" LA RAM tA"
SALAS GERMANS & CIA
FABRICA DE DOLÇOS
Comandes per a laCiutaf per
a 1 Interior de la República
Bernarclo de Irigoyen
BUENOS AIRES
PALOS de Jacob - BESCUITS
de Reina - MERENGUES -
Persianes, etc.
Proveu els nostres TORTELLS
Són exquisits
10 TOTS ELS DOLÇOS
són elaborats curosament
a la nostra fàbrica
U.T. 38 (Mayo) 8742 Posern la mxima afenció en les Especialitats catalanes
MPREMTA
'ONTANAbE JOSEP FONTANA I FILLS
Som "impressors-,
no impremters
Cantonacla INDEPENDENCIA
PERU=796
U. T. 33-5971 - Bs.AIRES
•da
91
JOAN RUSSINYOL
IMPOR TACI0
UNA ORGANITZACIÓ AL SERVEI DE TOTES LES INDÚSTRIES
Alumini
Corretges
Robineceria
Vàlvules
Empaquetadures
Bronze
Canons
Per a ,po-.sreat, gas
Bombes
Gomes
Politges
Coure
Acers
Metall blanc
Niquel
Pedres esmeril
GRAN ASSORTIT EN METALLS I EINES
per a Tècnics. htecànics i Industrials
PERNS, CARGOLS FEMELLES
de Ferro. Acer firoaze en tots els Passos
AMERICANS, ANGLESOS METRICS
Tot el necessari per a Foradar, Roscar i Ajustar
EL MILLOR SERVEI EN EL MENOR TEMPS
Casa Central: Sucursal:
Sarmiento i Montevideo Rivaclavia 353
U.T. 35, 3016 - 17 - 18 Telé(on, 8661
BUENOS AIRES CORDOBA
DipOsit: CHARC AS 1679
Dr. Joan Llorens
ADVOCAT
Esmeralda, 155
4art. pis
U. T. 34, Defensa 4824
Buenos Aires
Hores de consulta ;
De 1i a 12 1. de 16 a 18 hores
Consultes gratuítes per- als socis del
«Casal Català», els dimarts i dijous.
* HoeI
CATALUNYA
"Cel. 38, Mayo 9732
ENTRE RIOS 639
L' emplaçament
més céntric de la Capital
Confort. Comoditat per a viatgers i estudiants, de l'unterior.
Els catalans de fora que vinguin a passar uns dies
no podrien trobar
un allotjament més indicat.
Preus Econòmics
'Montserrat Bartrés
Trofessota
TEORIA - SOLFEIG - PIANO
Ensenyança especialitzada per a infants
LLIÇONS A DOMICILI
Sarandí 1309, D. 64, Bs. Aires
eomewtatd,,
bcic")itudd-,
RESSORGIMENT
Ka entrat en l'any
de la seva publicació.
AQUESTA DADA és la millor garantia
del seu prestigi i la seva difusió.
US CONVÉ D'ANUNCIAR-1-111 Sobre
tot per la modicitat de la tarifa:
Una pàgina $ 40.-
Mitja „ 22.-
Un quart „ 12.-
Un sisè $ 9'-
Un vuitè „
Un dofzè „
OFICINES: PERGA MINO 244
IMPREMTA FONTANA - Perú 796- Bs. As.
